Bona tarda i benvinguts al programa de Catalunya Ràdio que parla de videojoc, creativitat i cultura digital.
Ara comencem l'edició número 715. Avui parlarem de literatura i poesia relacionada amb els videojocs.
Ens acompanyarà Ferran Escric, autor del llibre L'Efecte Tetris.
Parlarem de la relació de les lletres amb els pixels i coneixerem tots els detalls de la quinzena edició del Congrés Gamelab.
I a més, com sempre, l'Oriol Dalmau jugarà i ens criticarà un videojoc.
Benvinguts els tres. Com esteu?
Molt bé.
Com estàs?
Hola guapos. Fantàstic.
Molt bé, amb el Miquel Marimón a Tarragona.
Molt ben acompanyat, com sempre.
Exacte. A veure, hem de donar una notícia molt important.
Si no sou usuaris al nostre canal de Telegram, mal fet.
I, per exemple, encara no sabeu que farem el nostre programa obert al públic a l'Estudiu el proper 13 de juliol dissabte a les 4 de la tarda.
A les 4, eh?
Sí, sí, a les 4, molt important.
A les 4 de la tarda tindrem 20 cadires per omplir.
Si voleu venir és tan fàcil com enviar un correu a aquest correu que ja us sabeu de memòria al generaciódigital.catradio.cat
i ens heu d'escriure el vostre nom i el vostre número de DNI.
A més a més, en aquesta ocasió tots, absolutament tots els que vingueu podreu aconseguir un regal únic que a hores d'ara només en són coneixedors l'Estar i l'Albert.
Exacte. I així continuarem.
I els de més no ho sabrem de l'equip?
De moment encara no.
No, no, francament no.
Molt malament, molt malament.
Jo només us dic una cosa.
Només per aquest detall que us donarem a les persones que se seguin i que estiguin acompanyant-nos a l'Estudiu, ja val la pena venir a veure o venir o desplaçar-se.
També està molt bé veure'ns en directe o veure un programa de ràdio en directe que a mi quan era jovenet m'encantava veure-ho.
Sí, i a nosaltres ens agrada molt veure la gent que ja és habitual, que ja ens hem fet molt amics i gent nova cada vegada que fem aquest programa en directe.
Exacte, exacte. Tenim 20 cadiretes i, Ester, jo no sé què podem dir d'aquest, no sé, podríem dir regal?
Sí, és de franc.
És de franc, oi?
Això ho ven tot, ja es ven sol. Veniu que és de franc.
No, no, no, no, no, no, no podem dir res.
Sí, té peces mòbils.
Té peces mòbils.
Sí, no?
Perfecte, sí, sí, sí. En té unes quantes, és veritat?
Sí, sí.
D'acord, ho deixem aquí i anirem donant notícies conforme ens busquem.
Però ens donaràs pistes d'aquest regal o no?
No ho sé, depèn del...
Sí, és bona juguesca, sí. Ens apuntem al verd o què?
Sí, sí, sí.
A cada programa aneu deixant una pista diferent.
Sí, exacte.
Perquè això de peces mòbils és bé, és bona pista. Jo trobo que és bona pista i...
Ara podria ser un cotxe, per exemple.
O dos.
O dos, per cadascú, saps?
Sí, sí, sí.
Com l'Ofrahasa, com es deia, l'Ofrahasa...
L'Ofrey.
Sí, l'Ofrahasa, la cantant aquesta...
Ara jo està...
És que tenim una edat, l'Ofrahasa.
És el...
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Recordeu, heu conegut la cançó que he fet?
No.
No, diria que no.
Bueno, bé.
Tant se, després això ho editem, ho tallem i ja està.
Sí, sí, sí. No, no, a què dir, a què dir?
A què dir?
Recordem, on hem d'enviar el correu?
El correu generaciondigital.catradiopuntcat
Molt bé. Per cert, he demanat, a través de premsa de Tesla,
que em van enviar una informació sobre Tesla Arcade,
Tesla Arcade, que és una espècie d'ordinador,
no ordinador, sinó una espècie de plataforma,
que només estarà dins dels Tesla per poder jugar videojocs.
Jo ho trobo genial.
Clar, si el cotxe condueix sol,
alguna cosa ha de fer per entretenir-te davant de la feina.
Doncs, escolta, i el més divertit serà que el cotxe condueixi sol
mentre tu, amb el volant del cotxe, jugues a un videojoc de cotxes.
I no et posaran multes.
Absolutament meta.
No hi haurà multes, no? Per això ho podràs fer tranquil·lament?
En teoria, sí. Bé, és que no ho sé, encara no ha sortit.
És que no ho sé, jo no ho tinc tan clar.
Però vosaltres creieu que arribareu a confiar tant en aquests cotxes,
que no només no conduireu, sinó que a més a més jugareu?
Home, Eli, jo he pujat amb gent amb els cotxes
que si he confiat en ells, amb l'ordinador confieu-ho segurement.
Estaries més segur amb una I.A.
Estàs més segur amb una I.A. que en segon quines persones condueixen.
Però potser nosaltres no, però els nostres fills on ets,
això sí. Seguríssim.
De fet, quan recopilin aquesta pregunta que acabes de fer d'aquí cent anys,
que amb una ràdio...
No, passa que dintre de trenta anys,
quan ja treguin els volants dels cotxes,
nosaltres serem aquells que diran, però per què han tret el volant?
Però encara estarem fent els enrere digital.
Jaiu, jaiu, que ara van així.
A mi m'agradaven abans en volant, que els fessin en volants, home.
De fet, és curiós perquè ells a la publicitat deien,
a partir d'ara, els videojocs podràs saber si surten per Play,
per Xbox o per Tesla.
O sigui, aquesta exclusivitat que tenen, aquesta marca.
Per preguntar-li si portaran Atari aquí a Espanya.
Perquè allà als Estats Units és l'acord que tenen,
que compres el cotxe i venen videojocs per instal·lats d'Atari,
a l'asteroi, etcètera. Exacte, exacte.
Sí, sí, sí, certament.
Sembla que està combinat, aquestes dues marques.
I després també, la setmana passada no ho vam comentar,
perquè va ser el mateix dia que vam enregistrar el programa
a tot el tema del robot de Lidl,
que va ser un dels micròfons que parlàvem
i que també l'han crequejat i amb la pantalleta
s'ha vist com han crequejat o han fet anar el Doom.
Perquè és d'aquelles coses de la ubiquitat d'Android
que pot estar a tot arreu i pot controlar qualsevol cosa.
I en aquest moment aquesta mena de robot de cuina de Lidl
fa servir el sistema operatiu Android 6
i a través d'aquí se li ha pogut instal·lar
una còpia jugable del Doom clàssic de tota la vida.
Saps que has de fer servir la rodeta aquella
de saltó de temperatura, de pollastre torradet amunt o avall
per anar-te movent.
Jo no sé si després fas servir el botó de la picadora
per anar disparant o no.
El convidat que tenim avui, que després presentarem,
ens ha dit que això és perfecte per quan piquis carn i jugar al Doom.
Cosa que és perfecte.
És molt ideal.
Doncs molt bé. Teniu robots a casa d'aquest tipus?
No, no en tinc.
D'aquests que fan multis funcions, sí,
però els tipus de termòmics que et cuinen per tu i tal no.
No, no, va a dir que tinc una termomix,
només el que fem és fer-la a la seva.
Doncs jo l'altre dia vaig anar a casa a la meva cosina
i vaig veure com feia servir allò
i de veritat em van entrar unes ganes.
Ho fan tot, absolutament tot.
És que aquí hi ha dos tipus de persones que hi confien,
però fa molt de temps que ho fan o els hi he agafat ara i...
No, potser farà un anyet.
Mira, quan van sortir els microones,
i la cosina com microonda.
Dicen, no, els microones podíem fer una barbaritat de plats.
Jo desafio a la nostra audiència,
crec que el 90% no fa servir el microones,
res més que per escalfar-se els macarrons congelats
i la llet del cafè amb llet al dematí.
I prou, para de comptar.
El que regalarem al diatritsa no és un microones, oi, Star?
Home, calenta.
També.
Segons com, sí, calenta.
Molt bé, alguns poden pensar
que no hi ha res més allunyat de la literatura que els videojocs,
però lluny de ser així,
aquests dos mons han coincidit més d'una vegada.
Molts universos literaris han tingut la seva adaptació a jocs,
però els més joves potser els sorprendrà
que tot un gènere de joc es basava enterament
en la literatura interactiva.
I, per exemple,
hi ha una cançó que s'anomenava
La cançó més punxada a la ràdio aquell any.
L'any que jo vaig néixer.
Ah, sí?
Sí.
Mira, el Paul McCartney va fer aquesta gran cançó.
I l'any que jo vaig néixer, l'any 1976,
amb Will Crowder,
que era un dels enginyers de la primitiva ARPANET
i que, a més, era un fan de TV3.
I, per exemple,
va fer aquesta gran cançó.
L'any que jo vaig néixer, l'any 1976,
amb Will Crowder,
va fer aquesta gran cançó a ARPANET
i que, a més, era un fan de dues coses.
L'espel·lologia i uns jocs molt innovadors
que acabaven de sortir, que eren els jocs de rol.
Els jocs de rol.
L'any 1974 sortia Dungeons & Dragons
i va combinar les seves dues aficions
en un joc per ordinador,
el Colossal Cave Adventure,
que era la primera aventura conversacional.
Era una ficció interactiva
que, a més, no necessitaven grans gràfics.
Pels ordinadors de l'època no ho gestionaven massa bé,
el tema dels dibuixos, però sí les lletres.
Les lletres van ser un gènere omnipresent
en els ordinadors fins a l'arribada ben bé dels 16 bits,
on això de veure lletres a la pantalla
ja era molt démodè
i es va anar oblidant.
Obres mestres de la literatura
que es podien jugar com si fossin jocs
mentre llegies descripcions a la pantalla
i, per tant, era com si estiguessis llegint el llibre,
però, a més, tu prenies les decisions,
es van convertir en jocs.
Per exemple, vam poder jugar a Cita con Rama
d'Arthur C. Clark, L'illa del Tresor d'Stevenson,
el Hobbit of Tolkien
i Don Quixote de Cervantes.
El Cita con Rama que el tinc guardat amb els llibres
perquè tu em vas regalar el joc.
Sí, perquè ets un fan d'Arthur C. Clark
i sabia que era una edició que havia sortit de Phillips
per M6-2, igual que L'illa del Tresor.
I el dia que vaig veure-ho vaig dir
això és pel Murillo.
I el Don Quixote de Cervantes ha dit que era per dinàmic.
Jo recordo la clau per entrar
a la segona càrrega
que era bàsamo de firabrás.
I no el vaig tenir mai.
Ho vaig llegir en una micromania,
però se m'ha quedat tota la vida.
Coneixements idiotes.
La guerra de les bajilles.
De fet, és curiós perquè segurament
això que vas aprendre algun dia
ho farà servir francès.
Ho posaré de pas bord del wifi un dia aquest.
Si me'n recordo, doncs vinga,
tira-m'hi llaç.
De quines altres maneres trobem la literatura
lligada al món dels jocs?
Sovint hi ha certs videojocs i novel·les
que són complementaris.
Formen part del mateix univers
i es complementen com passa, per exemple,
amb l'obra de Tom Clancy.
Per exemple, perquè n'ha tret molts,
l'equip Rainbow Six neix com una novel·la
i totes les seves aventures segueixen
com si fossin una saga, però en format de videojocs.
O, per exemple,
el cas de Metro.
La novel·la d'Agnukovsky
apareix com novel·la Metro 2033.
Després van dos videojocs,
després ve una segona novel·la, Metro 2034,
que fa incorporar al cànon
tot el que ha passat en els videojocs.
Per tant, l'argument s'ha mogut pels videojocs
i ha tornat en el cas de les novel·les.
Després, Metro 2035 acaba una mica la saga
i ara, molt recentment, hem tingut Metro Exodus
que continua molt més enllà
de no haver deixat les novel·les.
Aquesta música és precisament de Metro Exodus,
però hi ha també maneres molt menys convencionals
d'unir el món literari i els videojocs.
És molt interessant que ens endinsem
en aquest univers de fusió literària i digital,
ja que no parlem realment d'adaptacions,
sinó de coses que entren una mica més
en l'experimentació interactiva.
Un exemple seria el que estem sentint ara,
Cartutxera, que el trobem per Ayos,
de Concretuns.
És una mena de shooter
amb els poemes del llibre mamut
de Minerva Reinoza de fons.
Són una mena de personatges estrany
muntats sobre un mamut, per cert,
que disparen una mena de bombolletes
que passen per allà,
i cada cop que els encertem
van caient lletres d'ells
que van muntant les frases
dels diversos poemes del llibre,
i és bastant interessant.
A vegades, per això, escriure
també és una forma de jugar.
Hem tingut gèneres com el Typing of the Dead,
que era una versió del House of Dead de Sega,
aquest shooter de drets
on el que havien de fer amb comptes de disparat
era escriure lletres
que sortien al cap.
Hi ha una altra versió que m'atreva a treure
un Tetris per MSX amb la mateixa mecànica.
Sí senyor, conversacional.
Girar fitxa, bajar, rotar...
Llavors, exemples molt macos
en aquest vessant,
tan gairebé experimental,
doncs el trobem també
en un videojoc bastant recent
que el trobem a la plataforma Steam
i es diu Elegy for a Dead Wall.
M'ha agradat moltíssim el seu plantejament.
Són tres mons extraterrestres
basats en poetes
britànics del romanticisme
com Byron, Shelley o Kitts.
Tenim a cada món
diverses imatges
de civilitzacions perdudes
i derruïdes i abandonades,
oblidades.
Llavors nosaltres podem anar escrivint
o hem de completar frases
per escriure una mica el que anem veient.
Aquí una miqueta el joc
és anar escrivint
sobre el que veiem
i després totes aquestes narratives es poden compartir
entre els diversos jugadors i veure què ha escrit altres persones.
Però hi ha un component de joc
en forma de reptes. Per exemple, portem
tres o quatre pantalles veient
un planeta, una civilització
perduda i monuments i coses
i anem escrivint sobre lo bonic que és
i de cop i volta el joc ens informa que hem sigut nosaltres
els causants de la destrucció d'aquesta
raça. Llavors, com seguim
escrivint ara la resta de pantalles
que queden sabent que nosaltres som
els culpables? Intentem buscar
una justificació, ens la mantem
i anem pel planeta perdut.
Ens ha sorprès proposar-nos
reptes literaris d'aquesta manera
i això m'ha semblat fantàstic.
M'ha recordat a la
obra d'Orson Scott
Card, que
ara recordo com es diu a la novel·la.
Ender. Ender.
Que te n'adones que les accions
del protagonista també afecten...
Aquest és un dels tipus de reptes que et trobes,
una miqueta de spoilers, però n'hi ha molts altres
que mentre escriviu us demanarà que
es comparteixin certes condicions.
Per tant, et posa en repte la teva habilitat
d'escriure i després el que tots
hem creat es pot compartir, es pot veure
i pots llegir el que han escrit altres jugadors.
Us he de dir que també hi ha
uns jocs que són força desconeguts
per qui no ho han provat mai.
Jo ara estic fent un curs de domini
de teclat. Ara no es diu macronografia, per cert,
es diu domini de teclat. Bé,
és un tema que sempre m'ha agradat
i estic en un moment que estic fent un curs
que acabo precisament aquest divendres.
El tema és que en molts d'aquests
programaris hi ha jocs,
però fins i tot amb gràfics que tu has d'escriure
perquè un personatge camini,
etc. I és força
curiós veure-ho, perquè
realment això abans al Meca Rapid no passava.
Dir-te que hi ha un videojoc de Pokémon
per aprendre a teclejar
per la Nintendo DS
que inclús anava amb el seu propi
mini teclat per la Nintendo DS.
De color blanc, fantàstic.
Si algú es pot acabar el tetris,
som els de generació digital.
Tinc a les mans el llibre
L'Efecte Tetris, editat per
Nas Edicions. Ara saludarem l'autor
i parlarem d'aquesta obra on hi trobem
poemes, microrrelats i poemes en prosa
relacionats amb els videojocs i la tecnologia.
Però sobretot intueixo
una vida, la de Ferran Escric,
que s'ha mogut durant molts anys entre aquests
videojocs i aquesta tecnologia.
I si anem a la pàgina 37,
hi ha un microrrelat dedicat a Dragon's Lair,
el videojoc de Don Bluth.
Escoltem-ne un fragment amb la veu de Dolors
Martínez de Catalunya Ràdio.
Dragon's Lair
Al dormitori, quan no hi són els pares,
creuo la passarela que du el disc
que cau en l'abisme.
D'un salt, començo la davallada
dins el castell en la qual els cèfirs
s'afanyen per fer-me caure allà on
s'haguen d'acabar.
Em quedo ben al mig i m'anticipo
a les ràfegues fins a saltar la passarela
de més a baix que et porta a l'escola.
En el corredor que queda
entre la barana de la pista d'oquell
i la paret del pati, em balancejo
amb cordes flamejants.
Les mans em cremen, com al gimnàs,
o com les que fan servir les nenes del pati petit.
Però ja he après la precisió del salt.
Ferran Escric, molt benvingut al Generació Digital.
Molt bona tarda.
Bé, és fantàstic escoltar
amb veu de Dolors Martínez
de Catalunya Ràdio, fragments
del teu llibre.
M'ha encantat.
Preparant aquest programa,
i de fet si aneu o si vas
al nostre grup de Telegram, hem penjat
el vídeo del moment amb el qual
estàvem enregistrant aquestes parts,
aquests fragments.
El francès t'ha reconegut
algun joc de lletres
o que vinculi
la poesia o la literatura
amb el joc? Recordes algun?
Bueno, literatura
amb el joc o lletres.
Jo recordo
Dante's Inferno, em sembla que era un joc
de Commodore 64, que era l'inferno
de Dante i anaves passant pantalles
i de fet
reproduies una mica cada cant
i hi havia els elements icònics
de cada cant, que eren els objectes que
necessitaves per passar la següent ciutadella
i tot això, fins que arribaves a l'infern
i al final sorties.
Aquest va ser potser un dels més antics,
però si hi ha
jocs antics
basats en literatura,
n'hi ha, i acostumen a ser èpics
o a ser clàssics, obres clàssiques,
no gaire modernes,
el que és estrany és
trobar-lo al revés.
Exacte. Eli, coneguem
a Ferran Escric? Doncs en
Ferran Escric va arribar al món de les computadores
Commodore 64.
Amb 14 anys va desenvolupar conjuntament
el seu únic videojoc inacabat
que es diu Future Tale.
Abans de l'arribada de les xarxes socials es va
llicenciar en humanitats per la Universitat Autònoma
de Barcelona, és finalista
del certamen Francesc Candel i
guanyador del Rodrigo Manrique de poesia.
Ha publicat dos llibres més de poesia
Muerte dentro de la esquina
y el movimiento de un instante, la busca,
i actualment viu a l'Hospitalet
de Llobregat. I hem escoltat
El Reconceler? El va jugar, la màquina, el Reconceler?
Jo el recordo al Tibidabo
al Reconceler.
I em donava molta por. Jo veia
que allò es movia d'una manera increïble
i no sé si va jugar una o dues partides, però a mi
em fascinava veure tota l'animació.
I pantalla gran. Pantalla gegant.
Pantalla gegant o potser pantalla doble, perquè aquesta
era de les que tenia una dalt de tot
perquè la gent que estava al voltant
pogués veure la partida sense posar-se
sobre teu, que això encara la feia
més intimidatòria. I tant, és que era un joc
especial, aquest, perquè a més estava molt
vinculat amb l'animació de l'època, no?
Era una animació de l'estil Don Bluth
va participar en l'animació
dels Disney clàssics com, per exemple,
el de Robin Hood. Per tant,
els gràfics de Don Bluth,
perdó, del Dragon's Lair, recorden molt aquest estil
Disney ja d'aquella època. I això que dèiem
de tenir una infantesa plena de videojocs,
és així, Ferran, o no?
És així, és així.
Clar, t'adones
quan ja et fas més gran i tens
fills, no? I llavors, doncs,
mires cap al passat i dius, bueno,
jo què he fet amb la meva infància, no?
I t'adones que d'un temps
fins a l'adolesc... Bueno,
quan arribes a l'universitat, quan ja comences a preocupar
de les coses, diguem... Fins que tens nòvia.
Exacte.
Molt bé estar.
Quantes hores de joc m'hauré passat?
Quants mons hauré acabat
i no acabat? I quantes aventures
haurés viscut? I llavors, t'adones un moment
que dius, bueno, es pot poetitzar això?
No hi ha alguna cosa amb això perquè és una experiència
tan vàlida com qualsevol altra.
El que passa és que, per tradició, acostumem a agafar
els videojocs o el cinema en els seus orígens
i considerar-ho com una cosa
secundària que no es pot poetitzar, no?
Però realment es pot poetitzar qualsevol cosa.
Molt bé. Estar, llibres d'aquesta
mena s'han editat alguna vegada?
Sí, tot i així n'hi ha poquets, eh?,
de llibres de poesia. Jo, per exemple, conec
el Blue Leather is a What to Die, del set
Fingers, Bly i Barkan, que també és de poemes,
però en anglès, evidentment,
i també el fill del Sergio López,
el Boominnerbs, que era de l'idioma dels simps.
És veritat, aquest. Fa uns quants anys el van portar
aquí al programa, que era, bueno,
fonèticament, és a dir, ens jugàvem la fonètica
de l'idioma dels simps.
També hi ha un joc, i ho destaco, un joc
de tar i 2600,
de té cinc o sis anys, que era
videojoc amb imatges i al mateix temps
venia amb un llibre amb haikus,
aquest era de les quatre estacions,
estava una cosa així molt cultural,
molt bonica, i evidentment també, clar,
hi ha piulades a Twitter i pàgina.
Mira, hem perdut l'Star,
que suposo que
el recuperarem d'aquí una estona.
Ara, ara, ja soc aquí.
Què t'ha passat?
Ha sigut una pausa dramàtica.
Un moment poètic.
Ha estat acompanyat
per un fade-out i certament
semblava com si caiguéssim.
És allò que m'he vingut a arriba.
Això s'ha ofegat.
Aquest deies de haikus i ca.
Hi ha piulades i hi ha pàgines que han fet algun concurset.
El haiku són aquests poemes petitets,
japonèsos, saps?
Però ara, Ferran, ara la pregunta és la que no t'esperes.
Com està el nivell literari?
Vull dir, veient tot això,
tota l'oferta que hi ha,
copines, mulla't.
L'oferta entreferes al poesia
i al relacionament de videojocs?
Exacte, si tot això, el que sabies...
Clar, perquè la poesia moltes vegades s'interpreta
com que és una cosa fàcil.
Vaig arribar al carrer, camió amb moló
i ja està.
Ja t'entenc.
Doncs, bé, jo confesso
ser una mica ignorant
amb el sector poètic actual.
Realment, jo
vaig una mica per lliure,
et vas fixant en coses d'internet, sobretot
a través d'internet, que fas recerca
per veure com està el...
O sigui, com la poesia
ha evolucionat o com s'ha arribat a relacionar
amb els videojocs.
Així que ja és
moltíssims poemes, i sobretot
de gent jove i d'adolescents,
que fan poemes del tipus
m'ho invento, eh?
Però jo soc riu, tu eres Kent, Sonic Boom
i...
Ja es queda, no?
Llavors dius, bueno, són poemes molt de fan.
Sí, allò de mi corazón palpita
com una patata.
Exacte.
Però, clar, quan ja tens una formació,
ja has passat ja uns quants anys,
busques alguna cosa més que quedar-te
en aquesta superficialitat, no?
No només és l'estètica, sinó és que
és arribar a trobar un enllaç
o un vincle entre
una experiència interactiva a través d'una
interfície, que és el joystick o el teclat,
en una època que és la infància,
l'adolescència, la maduresa
i en un sentit
existencial, que és
bueno, etapes de la teva vida
que les pots
expressar artísticament, algú les pot llegir
i pot veure si d'alguna manera
reflexat o pot sintonitzar una mica
amb aquesta experiència, no?
Clar, i això és una cosa que requereix
molt més temps, més evolució
i, clar, i molts anys. Vull dir, jo m'he estat
potser entre 5 i 8 anys
per acabar de confeccionar-lo,
i tampoc les tenia totes.
No, no, és que a veure, és un llibre que tu
repasses, ara sols ho veurem,
tots els videojocs que hi ha i això no és jugar
amb un cap de setmana.
Això és una pregunta que volia fer, que és
què ha passat del primer i l'últim?
5, 6 anys, 7, sí?
Doncs sí, aviam,
vaig començar a plantejar-m'ho
potser el 2012, el 2013,
la idea original era
fer 20, dedicar un
a cada any de la dècada dels 80 i de la dècada
dels 90, quan, clar,
quan ja en tenia 4 o 5,
em vaig adonar que era molt, molt
complicat, que no és una...
és a dir, és com el poema aquell del
Kids, no?, de partir de l'orna griega, no?,
d'hipotitzar l'orna griega i arribar
a l'universal, no?, i dius
és molt més complicat,
i vaig dedicar temps a replantejar-m'ho,
llavors vaig trobar una mica la solució
amb el poema en prosa i amb
el microrelat, que
em dona sortida a expressar
coses d'una altra manera, no tant.
I com que són ràdio i que potser
molts dels nostres uients no tenen encara
el llibre, anem a escoltar un altre fragment
d'un videojoc que la Dolors
el presenta.
Donkey Kong
va grimpar
i enfilat a la vestida
amb un somris estúpid bramular.
How high can you get?
Les crides sal gorila,
tot ventança d'haver-la segrestat.
En el bar,
a l'escola o dins de casa,
la crida de la bèstia
s'assent amb claredat, d'una femella
al rapte, dos mascles embanyats,
l'engellosida orpada
i la promesa ardent d'un jazz.
Doncs aquest és un fragment
de Donkey Kong, de Ferran Escric,
amb la música de Donkey Kong Country
i la veu de la Dolors Martinet.
Exacte, hem posat el Country perquè era
clar, 16 bits, si no,
l'altre caldava una mica massa dur.
Escolta'm, val la pena saber com es va fer aquest llibre
i sobretot com va reaccionar un editorial
que tu doncs tuques a la porta i dius
escolta'm, que vaig a fer un joc de poesia
microrelats del món del videojoc.
En quina cara et miren?
Home, piques unes quantes portes, eh?
D'acord, d'acord.
Piques unes quantes, tens diverses vides.
Exacte.
Tens diverses vides, piques unes quantes
i de cop d'un dia
et diuen, mira,
resulta molt, molt interessant.
No entenc res de videojocs,
però resulta completament interessant
i una cosa completament original
i nova i
ja em sembla que
volem apostar per tu, no?
I llavors, clar, et quedes bastant enganyant.
No sé, no pot ser tan fàcil, no?
I aquí comença?
El llibre en si està organitzat realment com un videojoc, no?
Comences amb un press play on tape
de quan els jocs es carregaven
amb cintes de caset i s'acaba
amb un game over i entremig
160 pàgines de joc, no?
Sí. 9
diguem, pantalles,
10 textos o
prosemes per cada pantalla
i unes fases de bonus
que, diguem,
permeten fer una mica més de fantasia
i d'esviaixar-se una mica
del, diguem,
del fil del llibre, no?
Que és el creixement o l'experiència, no?
Molt bé.
I, Ferran, on has vist més benvingut el teu llibre?
Dins de l'entorn dels videojocs
o de l'àmbit dels poetes
o en cap dels dos?
Si no, que t'han dit llet d'haretja en els dos mons.
Doncs,
jo dic la veritat,
perdona,
no he vist
que hi hagi una rebuda
en el món literal i jo m'he trobat
quasi tot a les portes tancades,
molt del típic.
Tenim molts encàrrecs,
si no aquest any no podem mirar-te el teu llibre,
esperem que el pròxim any, potser,
això m'ho he trobat a tot arreu
i davant dels videojocs
he trobat i de gamers
i companys que juguen
i gent com vosaltres
que feu programes de ràdio
he trobat una recepció molt més oberta
sobretot per la novetat
o l'estranyesa
o la cosa aquesta de dir
es poden barrejar poesia i videojocs
és una cosa...
Nosaltres fem un programa de ràdio
parlant de videojocs
perquè no fer poesia de videojocs
és el que deies tu, de qualsevol cosa
es pot fer poesia.
Si hagués estat de poemes de cotxes
ara no estaria sentat aquí, eh?
Em sap greu.
Bé, amb un Tesla potser sí.
Tesla Arcade.
Bé, bé, anem a un altre fragment
i també
la Dolors ens l'explica.
Super Mario World
Mira, princesa,
no sé si t'has adonat
encara ara, després de 35 anys
sembla mentida que no em coneguis
però tu sempre
fent-te la sorda
i fent mal al babau del meu germà
que és qui realment t'estima
ja saps quins són els meus gustos
i no cal repetir-t'ho
ja n'estic farta al paperot
me'n torno, llançaré la granota vermella
m'afaitaré el bigoti
i em menjaré un bon gelat
Doncs aquest fragment és de Super Mario World
que el trobem en el llibre del Ferran
a la pagina 79
Doncs aquesta primera persona
d'un protagonista que està ja
està una mica cansat ja
Tots els anys fent el mateix
Jo em vaig plantejar com seria la relació
amb la princesa
Ostres, després de 35 anys
No, és que a més
que es plantegi que s'afaitarà el bigoti
Sí, sí
Però una mica per aquí el que ara te volia comentar
Ferran, a veure, comentaves això
que has tardat 10-15 anys, a veure, no som 8 anys cada dia
tampoc ens espantem
i la dona, vinga escriu, agafa la ploma
vinga, va
És veritat, és veritat
I comentaves també que l'objectiu era
completar-lo, diguéssim, o sigui anar fent
i que si tinguem 20, tal, no sé quants
t'han ensobrat
i penses potser en un segon volum i aquestes coses
M'han ensobrat, sí
M'han ensobrat
Al final del procés creatiu
sempre has d'agafar les tisores
i anar retallant
M'han ensobrat
Ara mateix no
com que és molt recent encara
no t'he plantejat fer una segona part
però no ho descartaria
I el títol
L'Efecte Tetris
és del que moltes vegades s'han comentat, sobretot al francès
d'això que cauen les peces
i tanca els ossos ulls i queda la persistència
de la visió?
Sí, la idea ve de
bé, l'Efecte Tetris se suposava que era
l'última pantalla del llibre
s'havia de donar a l'Efecte Tetris perquè està relacionat
amb experiències diàries de la gent
que es poden relacionar amb els videojocs
però vaig pensar que era millor
com a títol del llibre
l'Efecte Tetris
efectivament, estar relacionat
amb el que
els hackers i els informàtics dels anys 90
van definir com allò
de jugar molta estona a la Game Boy
que en aquell moment va ser una revolució
de les consoles portàtils
i allò de tancar els ulls
començar a veure les fitxes
és una mica més enllà
en el sentit d'una espècie
d'experiència
de projecció personal a la realitat
és a dir, si jo jugo molt al Tetris
i ho veig tot com un puzzle
veig la realitat com un puzzle
i la realitat es pot resoldre
Mira, precisament ara que sabem que estem l'any brossa
ben bé
que la propera
poesia
la podria haver escrit ell
una poesia Tetris
que en aquest cas juga, mai més ben dit
amb l'espai de la pàgina en blanc
com si fos una partida
de l'Alexei Pàgin Nou
de fet, tu ho veus i dius, home, és que és una partida
les lletres pugen i baixen
com si estiguéssim
doncs jugant al Tetris
el que ha fet la Dolors
és una interpretació d'aquesta poesia
increïble
i més sense jo dir-li res
la va locutar d'aquesta forma
P-E-S-A
les teves parts
una acumulació
d'etsars
que et fan tot està fet
i es poden orientar
per resoldre't
Mira, Eli
de fet, estem aquí
mirant la pàgina, veus
fixat, o sigui, la pàgina del Tetris
és com si fos una partida
la paraula pesa per pesa
està caient com si fos un tetramino
cap avall
i que a més podries fer el joc a veure on va
i a veure si potser
cadascuna d'elles fa una paraula o no
fa una paraula, és molt bonica aquesta
Aquí ja et vaig intentar buscar
la idea d'interactivitat que tenen
els videojocs, essencialment
un joc és
moltes coses, però un videojoc
sobretot és interacció
i una de les maneres
que vaig trobar d'afegir
l'interacció és a través de la
lectura, perquè tu amb la mirada
vas saltant d'una paraula a una altra paraula
en el fons també li estàs dirigint la mirada al lector
i de fet
depèn de com dirigeixes la mirada
dius una cosa, dius una altra
això és un concepte poètic, però que es pot relacionar
amb la interactivitat dels videojocs
Per cert, hem escoltat
a través de la Eli
que vas fer un joc inacabat
que es diu Future Tale, l'acabaràs algun dia?
Quina forma era aquest joc?
Va ser un company de l'escola
Xavier Pouy
i estàvem molt viciats
amb els jocs de la Sierra Online
de l'Space Quest, de l'Arri
i molts més
i llavors clar
en 14-15 anys fèiem classes de
BASIC, després es va dir
el GBW BASIC
i va ser amb el GBW BASIC
que vam començar a programar
jo soc de lletres, el tema programació
i ell és de ciències
jo feia els sprites
els sprites
amb l'edit spree.as
programes d'aquella època
i vam aconseguir fer la presentació
la introducció, tenia un menú per instal·lar-te el joc al disc dur
cosa que realment no feia
perquè ocupava molt poc espai
i després va començar el protagonista
que en el fons era un Space Quest
però molt adaptat
al nostre entorn
en aquells temps
el guardes en el disc?
en un disc de tres i mig
això vol dir que algun dia...
ja no el podràs llegir
passa tu ràpid algun dia
perquè si no no el podràs llegir
a veure Ferran, doncs explica'ns
com podem comprar el teu llibre
l'Efecte Tetris que recordem és editat
per Parnàs Edicions, oi?
podeu trobar-lo
a través d'internet si poseu el nom
hi ha una
plataforma, hi ha una botiga
que es diu Alfama
que l'editorial
el té col·locat allà
i la distribuïdora
teòricament
algun dia se'ls portarà
a les llibreries, però això de moment
encara no ha passat, però bé
poseu per internet l'Efecte Tetris
perquè si poseu l'Efecte Tetris
potser sortiran altres coses
i intenteu de totes totes
aconseguir aquest llibre
i entre jugada i jugada del Tetris
repasseu o llegiu
per inspirar-vos, mai se sap
Ferran, no marxis perquè ara parlem una mica de GameLab
i parlarem de com està la indústria del videojoc
hores d'ara
i és que aquesta setmana s'ha presentat al Palau Marc
la seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
la quinzena edició del Congrés GameLab
la setmana vinent bona part del generació digital
estarà dedicat al GameLab
però volem dedicar un temps a moltes de les coses
que s'han dit en aquesta presentació
per exemple
va haver-hi molts polítics
Eli
escoltem ara un fragment
de la Matilde Villarroya
que és directora general d'Indústria de la Generalitat
Creiem que és una indústria futur
perquè és una indústria també, com s'ha comentat
creativa
de talent, emprenedora
i basada en la innovació
i com a directora general d'Indústria
crec que és important fer èmfasi
en què estem parlant d'indústries culturals
i a mi m'agrada parlar, fer èmfasi en la part d'indústria
perquè de vegades a aquest sector
li falta aquest concepte
creure que realment
és una indústria
Hem posat els principis polítics
de fet
i no tenen poc aquella generació digital
moltes vegades perquè a mi em fa mandra
sincerament
però és veritat que gràcies a ells
és possible
un congrés com el Game Lab
perquè el Game Lab evidentment
aconsegueix diners
perquè es pugui fer
a través de moltes conselleries
En tot el respecte
tu aquest tall me'l poses al 1985
i sona igual
de totes les formes
de totes les formes d'estar
jo crec que cada vegada
són més conscients
de fet, mira
una cosa que no escoltarem aquí
i que també va dir la Matilde Villarroya
és que han creat una taula
d'experts de videojocs
que es reuneix
normalment
a la seva conselleria
perquè jo crec que en el fons
el que volen és aprendre
i intentar d'alguna forma
és tu?
un pet de taula llavors
si no et truquen a tu doncs no fem res
gent d'indústria, gent que fa coses
els de la ràdio
per això et dic
poses el 1985 al 96 i el 2006
i ja ho sabem que és una indústria
ja ho sabem que hi ha talent
ja ho sabem que s'han de fer coses
doncs ara has d'escoltar un altre
escoltem el Daniel Marco
que és director general d'innovació i economia digital
que ens parla del talent que genera la indústria
la indústria es basa
en una matèria gris
en un talent creatiu, un talent tecnològic
un talent multidisciplinari
som primer pol en l'àmbit estatal
més del 50%
del talent
d'Espanya
a Catalunya
però també som un pol d'atracció internacional
doncs seguim amb el Miquel 40
que és director de l'institut català de les empreses culturals
que ens resumeix dades del primer llibre blanc
dels videojocs a Catalunya
en dos anys hem multiplicat per dos
el nombre d'empreses de videojocs que hi ha a Catalunya
i s'ha multiplicat per molt més
la facturació gairebé per quatre
la facturació passant de 70 milions
a gairebé 370 milions d'euros
que es facturen en aquest país
el 82% d'aquests 370 milions d'euros
es fa a través de facturació
de projectes internacionals
com qualsevol indústria
genera llocs de feina
de 983 a pràcticament 3.000
també en només 6 anys
és una dada que no ens satisfa
no ens fa feliços, però és una dada
que ens convida com a mínim a ser optimistes
que és aquest 17% de presència femenina
en aquesta indústria del videojoc
per sobre d'aquest 14% de mitjana
que hi ha al Regne Unit
o del 15% que hi ha a França
i a més a més en aquest punt jo vull posar en valor
que les dones que es dediquen al sector del videojoc d'aquest país
a més a més em consta que estan treballant
per articular-se com a sector
i donar encara més veu
a l'augument de la presència femenina
d'aquest sector
Ara anem a l'ateca del Gamelab
escoltem els responsables d'aquest congrés
Ivan Fernández Lobo i Gonzo Suárez
que, Gonzo Suárez, menja part
ja veureu amb els talls que escoltarem després
L'Ivan Fernández Lobo comença parlant
de com està variant el consum del videojoc
L'audiència, massivament, especialment
la més jove, se traslada a
contenidos creados
a la redundància por los creadores
en YouTube i en Twitch
alrededor de juegos
com el Minecraft,
com el Fortnite, etc
estan donant lloc a una nova forma de consumir
l'audiovisual i d'integrar
aquest audiovisual amb el món interactiu
estem veient com els e-sports revolucionen
per exemple la forma de relacionar-se
també amb la pantalla i amb aquest contenid
les dinàmiques de competició i les dinàmiques
de espectacle que es generen els e-sports
són, avui per avui,
el més innovador dins del
espectro audiovisual
que inclou altres formes d'entreteniment audiovisual
estem veient, que també menjava
Gonzo abans, com a Netflix
va transformant sigilosament
el seu contenid
per incloure elements interactius
i elements de joc en les seves sèries
en les seves produccions
és només el primer pas d'una aproximació
a una convergència entre el món interactiu
el videojoc i el món de les històries
contades fins ara per altres mitjans
i quins són els més destacats
que visitaran aquesta edició del GameLab?
El pioner o un dels pioners
de esta realidad
o de esta verdad
es el padre del Second Life
uno de los padres de los mundos virtuales
que estará entre los ponentes
del GameLab de este año
está también el padre
de lo que conocemos como el metajuego
Alex Evans, que es el creador
de un juego muy conocido hace unos años
se llama LittleBigPlanet
y que acaba de lanzar o está lanzando ahora mismo
un juego que se llama Dreams
que se va a convertir en una plataforma
de juegos dentro de un juego
es decir, el juego ya no solo te plantea
viven una aventura
sino crea tu aventuras
que puedan otros jugar
y que puedan otros disfrutar dentro de nuestros juegos
El Gonzo Suárez
que anonava amb la jupa de queer
curiosament ens va dedicar uns minuts
pel Generació Digital
hem de dir que el Gonzo amb el Generació Digital
i amb nosaltres és superamable
sempre i és molt d'agraït
i vam aprofitar
per comentar-li sobre aquest canvi que explicava l'Ivan abans
sobre la indústria i com GameLab
intenta explicar-lo en les seves edicions
Se sabe que ha cambiado, se sabe hacia dónde ha cambiado
pero no se sabe dónde ha llegado
por ejemplo, hablamos del multiverso
es que se crean entornos
yo llamo siempre Tolkien
que es cuando lo que haces es crear un universo
donde te da la sensación que la historia que está produciéndose
es una particularidad minúscula
dentro de ese universo
y tan es así como que hablas tú del Fortnite
pues podemos hablar de muchos juegos
por ejemplo, el Division 2
que es un juego programático de Ubisoft
sin embargo, no tiene fin
todas las propuestas, el Red Dead Redemption
ampliando su...
no solo crea un universo abierto
sino que además te comienza a alimentar
hago mis selfies, hago mis fotos
creo toda una dinámica
dentro del juego
que teóricamente no tiene
una relación directa con el juego
creando ese versionado
Ferran, d'aquí vint d'anys
fer poesia dels jocs multivers
serà difícil, eh?
Seria... bueno...
també és un repte, no?
Seria com un poema dins d'un poema dins d'un poema
i llavors fer autorreferències
i saltar d'un...
d'un lloc a un altre
Li hem preguntat més coses?
Digue'm Francesc
No, penso que el que ens explicava el Gonzo
se sembla molt el que últimament hem estat parlant del GTA V
i la gent que porta tants anys vivint
en un personatge dintre d'aquest joc
ja no farem poesia com a jugadors
que veiem aquest joc
sinó farem poesia com la que faríem per una persona
que viu dins aquell món, no?
Sí, sí, sí, meta poesia
Amb els teus referents del teu univers
perquè tu ja estàs vint allà dins
Em fa mal el cap
Pareu una mica Black Mirror
M'estic marejant
Sí, en Black Mirror, però molt català
molt de casa nostra
Vam preguntar també al Gonzo Suárez
que té molts jocs adaptats i accessibles per a tothom
i ens explica això
El que està començant a ocorrir
que jo crec que és un fenomen de maduret
és que es comença a identificar
els grups de consumidors
amb les seves característiques
que siguin les que siguin aquestes
i lògicament comencen a ser atractius
ja han mort gràcies a dius
el concepte de joc per a tots
jo crec que això va ser un poc brut
però Netflix, per exemple
ha creat l'oferta als meus nits
i així atendo
les diferents necessitats
de cada un de mis
i aquest missatge jo crec que està calant
en el desenvolupador i en l'oferta de mercat
És fantàstic parlar amb el Gonzo
perquè tu parles o li preguntes sobre jocs accessibles
i ell diu bé bé
la indústria el que vol és fer negoci
i sí sí, han vist que allà pot haver-hi
una pota de negoci i la fan
i és una manera, una forma de veure-ho
més real segurament que no la que tenim
o que expliquem nosaltres al generació digital
per acabar li van preguntar si desenvolupar
aquests tipus de videojocs més especialitzats
era un repte cada vegada més difícil
pels desenvolupadors que fan jocs
la experiència dice que si
si vemos las catedrales
góticas sería imposible
concebir que alguien las hiciera
pero el hecho es que el ser humano siempre
crea formas de que hay
gente que hace catedrales
el videojuego le pasa lo mismo
hace 5 años ya había juegos
catedralicios que hacían
y que nos intimidaban
a trabajar con ellos
y sin embargo ahora tenemos
tenemos macrojuegos
inmensos y sigue habiendo profesionales
que lo desarrollan y además con un talento
tremendo hay que tener en cuenta
una cosa que es dramática para nosotros
digo para ti y para mi
que es que las nuevas generaciones son nativas digitales
y entonces su integración
dentro de esa
manufactura es directa
estar com va al cap
una mica marejada
perquè al Gonçol
veig que encara el porta
fa anys que el va canviant
però sempre posa les catedrals
és fantàstic
conversar amb ell
no et deixa indiferent
és personatge
personatge videojoc
hem demanat fer entrevistes
en aquest Game Lab
veurem si les podem fer i la setmana que ve
comentarem una miqueta tot el que ha donat de si
i aquest congrés que
el tenim a casa nostra i que val molt la pena
15 anys ja del Game Lab
i al generació digital l'explicarem
i juga l'Oriol Dalmau
per donar-li el vistiplau
ell ens dirà quin joc ha jugat
és un que li ha agradat molt
i que crec que la crítica serà força bona
si no sabeu anglès
el teniu en Playstation 4
Xbox One i en PC
és com l'hem jugat nosaltres
és un d'aquests jocs que no ens esperàvem
que no teníem hype
quasi que ho agraïm al final
i estem com a mínim jo fins als nassos
de saber de l'existència d'un joc
6 anys abans que surti al mercat
doncs mira, A Plague Tale Innocent
és un d'aquells que de cop i volta apareixen
i dius, mira quin joc has sortit tu
vaig a veure un gameplay a Youtube
i dius, mira, té bona pinta
doncs ja t'ho dic jo que té molt bona pinta
no és un triple A que en diuen
en simple vista mai ho diries
perquè té un acabat tècnic espectacular
mira, et situa a França
en el segle XIV, aquella època de la peste negra
de la inquisició
època xunga de la història
és un joc on ja t'ho dic ara
has de preparar una mica el clínix
ploraràs
és d'orilló
controlem un adolescent que es diu Amícia
i que porta durant tot el joc de la maneta
el seu germà de 5 anyets
que es diu Hugo
és una tia misteriosa
al voltant de la qual gira tota la trama
i que tothom se'l vol carregar
pobra Hugo
mira que és mono l'Hugo
al final són polígons i textures
aquests nens
les passaran canutes en un món cruel
despietat
i Amícia, que és el personatge que controlem
haurà de fer de mare precipitadament
de salvadora, de protector
haurà de madurar abans d'hora
és una història de superació
quan agafa la mà de l'Hugo
durant més de 10 minuts
el nen li agafa un atac de histèria literal
comença a funcionar un comptador
de mal rotllo del teu germà quan li deixes anar la mà
hi ha vegades que ho hauràs de fer
el joc juga bàsicament amb el sigilo
la infiltració
passar desapercebut entre els guàrdies
donant una gran importància a la llum
a la foscor, excel·lentment recreada
a nivell tècnic, impecable
Amícia té una onda
no una moto
és un joc de tirar pedres i de matar
però és l'últim recurs
si un soldat ens veu, estem cardats
tot i així anirem aprenent diferents habilitats
anirem evolucionant el personatge
el joc té una evolució
molt cuidada
i potser estàs pensant
home, això pinta molt bé
espera, espera, que ara ve el platform
ara ve el bistec
les rates
i per una cosa
aquest joc s'ha fet conegut
és per les rates
hi ha una plaga de rates
a tot el joc
a les ciutats, al camp
però una plaga apostoflant
ataquen en manada
i quan ataquen són milers
semblen milions, literalment
surten pertot arreu i fan aquest sorollet
que és com agafar les ungles
i passar-les per una pissarra
les rates ho devoren tot
però com si fossin avis
de l'incerso arribant a un bufet lliure
per allà on passen
no creix la gespa
i l'única forma de combatre-les és amb la llum
on hi ha llum no hi van
aleshores veus allà
a la foscor d'una mesmorra
hi ha uns ullets brillants
que es mouen nerviosos
a més els brillen els ulls de les rates
i tu quan t'hi acostes amb la teva torxa
agafada de la mà de l'Ugo
que mira que és mono
i penses que són uns polígons amb textures
però jo li he agafat carinyo a aquests polígons
i aquestes textures
i penses, hòstia, és un juegazo això
l'efecte de les rates de debò
està molt aconseguit
sorprèn molt, angoixa molt
i fa sentir el que el joc pretén des d'un principi
que és fer-te sentir molt vulnerable
i encara falta el millor de tot
la història
és la gran aposta de Plague Tale
és la narrativa
els cops de teatre que té
m'ha entrat una cosa a l'ull ara
hi ha escenes que diuen
que són polígons només
en definitiva
Plague Tale Innocence
és una joia
no us el perdeu
el teniu a 45 euros per consola
i a uns 36 per PC
val cada un dels cèntims que costa
és un joc inoblidable
d'una narrativa fantàstica
i que no abandona la part jugable
amb un apartat tècnic realment notable, excel·lent
és la gran aposta d'aquelles sorpreses
que fan pensar que potser s'haurien d'anunciar
menys jocs quan encara els hi falten anys per sortir
i més joietes d'aquestes que començo a esperes
mira, ja estan a l'estanteria
de les botigues, ja te les pots pillar
i ja les pots gaudir, així sí
ai, deixa'm amb les rates dels collons
hòstia, quina angúnia
prema el botó verd i obre la porta
fes-ho, hem arribat fins aquí
gairebé al final del videojoc
he corregut, saltat i m'he enfrontat a tot tipus de monstres
per tu i ara no vols obrir la porta
boníssim, boníssim
sabia que li agradaria
de fet, me'l va recomanar fa un temps
pels passadissos de Catalunya Ràdio
què ha passat aquesta setmana a les xarxes, Eli?
doncs mira, comencem pel nostre Twitter
i els comentaris referents al programa
de la setmana passada, que el vam dedicar
recordem, a la Fira E3
en Junior ens deia, vaig sentir comentaris d'un E3
molt ensopit, però
el repàs del Genercer Digital m'ha fet canviar d'opinió
perquè és una edició dedicada als 90
One Revivals
i ens diu, bon programa, tot i que
us heu vist una mica perduts amb el Cristal Oscuro
a mi no, eh?
Cristal Oscuro, fantàstic
i al Telegram també passen coses
també, el Serafí Lliteres deia que
ha anat a veure l'Aladdin, que li ha agradat molt
la pel·lícula del Will Smith, que diu que l'ha vist molt
Fresh Prince
i diu que els que tenim una edat
recordem la general banda sonora de la general pel·lícula
de dibuixos i les versions dels jocs
de 16 bits, únic joc on la versió de
Mega Drive va superar la de Super Nintendo
i tant el Roger Ping Pong com el
Carles García de la Retro Barcelona i alguns
ullents vens estan totalment d'acord
amb ell
deia el Carles García que va superar nivells
d'animació, material que els va venir
directament de Disney, però
a nivells de colors es veia, diu, molt bé, molt millor
a la Super NES
com a tots, tots dos diu que estan molt bé
molt bé, això ja va a gustos, però que està
totalment d'acord amb el Seraphic
és molt curiós perquè aquesta setmana vaig veure un vídeo
que no li vaig fer like
i no hi he pogut recuperar l'altre cop per passar-vos-el
que vaig al·lucinar, una noia
semblava un vídeo tiktok, sabeu aquests vídeos
curtets, i ella
el que feia era una noia que estava pintada
que es mou com un anime
ja te'l passaré
ja te'l passaré, l'estic seguint a Twitter
mira, es mou, Eli, perquè ho entenguis
ella es mou com els personatges
de Disney o de Pixar
i fan les mateixes cares
els mateixos ulls, amb aquells ulls, no?
de veritat, igual, és genial
és impressionant, l'has vist a un tipus ferrant
increïble, doncs mira, doncs ja me'l passaràs a estar
ara te'l busco i te'l passo
right now
i també al Telegram dius, Eli, que han estat
força nostàlgics, no? doncs sí, no sé què ha passat
que han estat penjant fotos
dels seus mags antics, dels PCs
vells, dels Kamagotchi, dels Game Boys
hi ha hagut una miqueta de tot
i, de fet, la conversa anava una mica
per un tema que estàvem parlant
fa un moment de la cultura i els videojocs
el Malarki deia que
després de tanta nostàlgia
preguntava si algú sabia
si s'havia escrit o parlat sobre la història
de la informàtica aquí a Catalunya
que al programa en parlem de tant en tant però que
no sap si hi ha algun llibre o algun blog
que en parli, l'Starr justament
li deia que és força complicat perquè
o bé no queden registres o bé molts
protagonistes no volen parlar perquè per ells
només era una feina més
i no li donen cap mena d'importància
i això t'ha passat a S'tarr directament
anar a buscar o a tocar portes i veure que no, oi?
Exacte, exacte, és complicat, és molt complicat
en definitiva deies que hi ha molta cosa
de gestió informàtica i que es fa xuc
de fer-ho històricament atractiu
i el Malarki 33
deia que ja veu que ha de ser molt
complicat però que
que parlin d'una manera més general o temes
relacionats més a menys, no, que si algú li pot
recomendar algun llibre, no sé si vosaltres
si algun uller em coneix
que li digui
i l'Ignasi reivindicava
que la informàtica i els videojocs també són
cultura però moderna o contemporània
i que com és cultura és totalment
respectable com qualsevol altre
diu ell, si et passes dues hores veient quadres
ets culte però si et passes dues hores
amb videojocs perds el temps, lamentablement
s'hauria d'actualitzar la paraula cultura
Doncs això ha estat el Generació Digital
el programa de tecnologia creativa i videojocs
de Catalunya Ràdio, Ferran Escric
autor de l'Efecte Tetris, molta sort
i gràcies per haver-nos acompanyat
a aquest programa, ha estat genial
i esperem que quan hi hagi la segona part
perquè d'un videojoc sempre hi ha segones parts
llavors d'un llibre tal
o de leces
potser no farem un port
un dia deixa d'escarregar
dos poemes nous
moltíssima sort i que vagi molt bé
Generació digital, no s'entén res
però distreu
Gràcies Elisabet Sánchez, Oriol Dalmau, Star
Francesc Xavier Blasco, us ha parlat Albert Murillo
moltes gràcies per haver participat
en aquesta edició d'avui
Reisa, per cert ha estat l'assessora
a nivell linguístic
del programa d'avui
el control tècnic Enricard Portal
que pot seguir-nos al Tècnom
al Twitter, al Facebook, a Twitch
a Instagram, a cartradio.cat barra GD
i pels podcasts de Spotify, Star
i recordem que hi ha un regal
que té mecanismes
que el poden aconseguir el dissabte
13 de juliol a les 4 de tarda
i es mou
i ens donaràs més pistes
però avui no
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i