I cap, la Ràdio Inquieta.
Benvinguts al Generació Digital.
Aquesta és l'edició número 809,
i avui ens fa moltíssima il·lusió tenir un responsable de l'estudi d'Igualada Cubus Games.
Parlarem del seu darrer videojoc.
Aprofundirem amb Blasphemous, anirem a la neu amb un joc de mòbil.
També aprofundirem a intentar conèixer videojocs que surten aquesta setmana
i que crec que són importants que sapigueu que han sortit.
Benvinguda, Gufo Love. Hola, bona tarda.
Elisabet Sánchez, com estàs? Molt bé.
Estardis de Tarragona, tot bé? Fantàstic, guapos i guapes.
I com tenen les màquines del control d'àudio, Dani Jiménez?
Home! Oh, que bonic.
Avui has entrat tot el sistema a una consola antiga.
Això és una Sega Mega Drive o una Sega... una Master System?
Has pogut posar el programa d'àudio a la Master System.
Felicitats, sona molt bé.
Escolta'm, no hi ha queixa.
Has descarregat Generació Digital.
Per cert, aquí tenim avui a Tarragona aquest assalt.
Al França Xavier, ben acompanyat.
Salutacions al França Xavier.
Anunciem també que la setmana vinent, Eli,
se celebra el nou Sónar Més D CCCB i farem un programa ben especial.
Doncs sí, enguany el Sónar Més D proposa durant dos dies el CCCB
temes com la creació de mons, el World Building,
i com imaginem el món futur des del punt de vista de la sostenibilitat,
la tecnologia, la ficció, el disseny i, per descomptat, l'art.
Amb els experts en videojocs,
França Xavier Blasco, el Víctor Matute i l'Albert García,
canviarem el punt de vista de la proposta del Sónar Més D
i ho explicarem en videojocs.
Quins futurs ens plantegen?
Ho veurem amb uns quants exemples.
I mira, em ve un al cap, Eli, que tu vas jugar, que és el Fallout Shelter.
Recordes que era un videojoc on, de fet,
era gestió de recursos d'una humanitat que estava amagadeta...
Sota terra.
Sota terra.
L'havien oblidat, però tens raó.
Sí, sí, aquest és tot bé.
No sé si, Laia, teniu algun al cap d'aquests moderns?
Fins i tot estic pensant jo...
Ara no recordo on...
El metro.
Per exemple?
El metro 2033.
Exacte, que estan justament...
Me'n vaig anar al metro, també.
Exacte, exacte, i que a dalt hi ha tota una vida.
Sí, sí, te'n surts.
Sí, sí, realment.
I tu, estar-te'n, no sé, en tens algun al cap o no?
Home, jo ara és que això pràcticament és el que hem viscut aquests mesos, no?
Hem estat tots tancadets.
Sí.
Ha passat a veure algú a fora del carrer, no ho sabíem,
i ara hem sortit i hem vist que, gràcies a Déu,
doncs la humanitat no s'ha destrossat.
És veritat, és veritat.
Ha estat a punt, eh?
A punt, a punt.
Sí, sí, a punt, a punt.
El Fallout Shelter aquest...
L'altre dia vaig llegir que volíem fer una nova versió,
els de Fallout, també per mòbil.
La veritat és que és molt entretingut,
és a punt que estàs allà, com una tarranyina de gent, molta gent...
Sí, és veritat.
Que no saps ben bé què has de fer.
Moltes supervivents.
Que no paren de reproduir-se,
després amb aquella gent no saps ben bé què has de fer.
Sí, sí.
La veritat és que és superentretingut, eh?,
perquè has de gestionar moltíssimes coses,
a més els has de fer explorar...
Bé, està molt bé.
Molt bé, doncs com deia abans que he fet una mica un embolic,
anem a parlar-vos de tres videojocs que surten entre avui i demà.
What are you playing?
I és que avui ha aparegut un nou títol de la franquícia Resident Evil.
Sí, i la sortida és molt especial,
ja que és un videojoc exclusiu de realitat virtual
per les ulleres Oculus Quest 2.
I és una adaptació del joc que va aparèixer l'any 2005
i que va significar un gran canvi a la saga.
La història era diferent de tot el que havia passat anteriorment,
hi havia més combat i menys survival horror,
i es parlava també d'una millora
en la intel·ligència artificial dels enemics.
Intel·ligència artificial dels zombies, eh?,
això té un tema, eh?, per fer un llibre, eh?
Sí, sí, sí.
Fa molt de gràcia.
Sou de Resident Evil, heu jugat alguns videojocs?
No, jo només he vist vídeos i...
Només vídeos, eh?, aquest no l'has jugat en directe.
No, aquest no.
Molt bé.
Fa una miqueta de por, eh?, la veritat,
i més amb les ulleres aquestes.
Aquest, el 4, recordem-ho, és el de l'Àfrica o és el del poble?
Crec que és el del poble.
És el de...
Detrás de ti, imbècil.
Oi, sí!
Sí, sí, sí, sí.
Que surti la policia nacional, que era aquí a Espanya, no?
Potser aquest sí.
Em feia gràcia aquest que venia el dolent i deia
detrás de ti, imbècil.
Sí, sí, sí.
Aquí t'havíem parlat, al generació, d'això, eh?
Una cosa molt, molt...
Molt educativa.
Exacte, exacte.
L'obicació geològica...
D'això dels mapes potser no ho tenien gaire clar.
Ja, ja, sí, sí, sí.
Però no estava molt bé, aquell sí que era maco.
Doncs sí, sí, una...
Bé, és curiós que surti un joc que sigui per unes ulleres
de realitat virtual molt concretes,
que ara sembla que estiguin despuntant
i que tenen força d'èxit.
I, no sé, és per veure l'experiència
de jugar un joc de tanta por amb aquestes ulleres.
Serà igual, igual?
O li han posat alguna cosa de més?
Sí, em sembla que és com una remasterització.
Se tenen en compte, clar, que...
Perdona, perdona, de fet, és un joc que ja van remasteritzar
i jo crec que han apretat el botó de dir
vale, para UR, por favor.
És clar, va ser un joc que va marcar
que potser és dels més jugats de la Miss Saga.
És clar, algú que vulgui jugar ja sap l'ascensur.
Sí, és clar.
Jo ara estic recordant i, hòstia, em ve tot el cap.
Potser em posaria a jugar, home, no sé si me'l petaria,
però, quasi, quasi.
Clar, aniries de xulo, com que ho sabries tot.
Home, clar, no vaig de xulo.
Si has jugat 50.000 vegades, la vera no fotem.
Sí, sí, sí, sí.
Bueno, faig broma.
Però vull dir que és això, no?
Si fos un joc nou, t'espantaria més.
Ja, exacte, exacte.
Jo també, també, per això preguntava,
per aclarir una miqueta quin capítol era,
perquè aquest potser és el que l'atmòsfera és menys esfreïdora.
Sí.
Perquè és menys claustrofòbrica.
Exacte.
Passes més pel poble, que no hi ha parets.
Exacte, que és força exterior,
que sí que recordo que hi havia cases, que havies d'anar entrant.
Però tu anaves bàsicament pel bosc.
Exacte, buscant pistoles.
Sí, i herbes verdes i herbes vermelles.
Exacte, correcte, correcte.
El joc que recordem és per més grans de 18 anys.
I apareix també el videojoc de Los Guardianes de la Galaxia.
El videojoc Marvel's Guardians of the Galaxy
juguem com a Star Lord,
que s'ha autoproclamat el líder dels guardians
i on podrem utilitzar blasters,
fer servir les botes propulsores
i tenir tots els companys lluitant al teu costat.
Molt de sentit de l'humor i qualsevol decisió que prenguis
farà que el futur canviï.
El videojoc que apareix per Playstation, Xbox i PC,
sou molt d'aquest tot un univers absolut d'aquests personatges.
M'agraden bastant, són molt divertits.
I són estranys, perquè bé,
em sembla que és com una espècie de planta que parla, pot ser?
Sí, sí.
Parlar, parlar...
No, és veritat, és veritat.
Un brut i ja està.
No fa falta dir res més, també.
És una mica com els barrufets, saps?
Que parlen al barrufet, doncs aquest només amb I'm Groot
i ja n'hi ha prou.
Exacte, doncs mira, també apareix aquest joc
per les noves plataformes que...
Ja està bé, maco.
Sí, no, no, no, escolta'm.
A més, ara que han sortit totes aquestes notícies
de totes les pel·lis que havien de sortir de Marvel,
que amb el tema de pandèmia, doncs,
han donat les noves dates, saps?
I molts d'ells, doncs,
no sortiran fins que d'aquí dos anys, aproximadament.
Aquest quin és, Dani?
Avengers.
Avengers, eh?
Hòstia, és que clar, jo...
Bueno, perdona, l'última de Vengadores, jo...
L'última jo no l'he vist perquè tothom m'ha dit que no val res.
A mi m'agrada molt.
Prou, prou, prou.
A mi m'agrada molt.
Prou, prou, prou.
Prou, prou.
Prou.
No estic d'acord.
Que què? Que són bones o no?
Calli.
Calli.
A mi m'agrada moltíssim.
Vostè quan parli de Avengers, calli.
No entenc.
Perdona, el que sí que podríem dir és que...
És molt bona.
És molt bona, però necessites una Wikipèdia.
Al final és molt bo.
Home, a veure, jo és que m'he criat amb els TVEus.
No amb còmics, amb TVEus.
Les veuré totes ara.
Però ja saps per on començar?
Em sembla que hi ha llocs que recomana.
Per qualsevol.
Per qualsevol.
De veritat.
Buscaré la més antiga.
L'únic que passa és que quan caben els crèdits de cada pel·lícula
te fan com una pista d'una altra pel·lícula.
Llavors, potser, si te la saltes, tu t'ho pots mirar,
tot continuï i està.
També hi ha una cosa que val la pena saber una miqueta de còmics,
perquè, per exemple, l'altre dia vaig tornar a veure
la de l'Hero Man, la primera.
I quan surt allà que el volen reclutar li diu
no, és que soc una gente, a més de dir, de Sielt,
que és la fia, diguéssim, aquesta gegant,
a la primera traducció li deien l'escot.
Hola, jo és que soc de la companyia l'escot.
I deia, és que diu aquest paio, m'està sortint per mi.
I quan acaba el final, que surt el Nick Fury,
surt el Samuel L. Jackson, negre, evidentment,
color pell, per entendre'ns.
I estàs acostumat a veure el còmic, que és un senyor hàrid,
i veus què fa aquest negre amb un parxet a l'ull.
I fixes.
I llavors no saps de què va.
Llavors, si saps una miqueta del còmic,
ah, ja, val, això deu ser això, aquest deu ser l'altre,
vas una miqueta més guiat.
Però d'entrada vas perdut totalment.
Què diu la gent a tweets.tv?
Jo abans de tot dic que soc molt fan d'Hero Man,
que les d'Hero Man sol sí que les he vist.
Li agrada molt a les noies, perdona que t'ho digui.
És un personatge que agrada.
No voldria ser masclista,
però jo m'he trobat moltíssimes noies
que el seu preferit a ser d'Hero Man.
El Dani l'estatèl·lit també li agrada.
I l'Ed Caballé diu que a ell li ha agradat molt
l'última dels Avengers,
és a dir, que està d'acord amb tu a Star,
i que també li ha agradat molt és la sèrie What If de Marvel,
que diu que és molt bona.
Els còmics, que exigeixi els còmics.
Per cert, avui també surt un altre videojoc interessant,
Echo Generation.
Aquest videojoc recorda les aventures
dels nois de Stranger Things,
on dos nens que marxen a les afores del seu poble
per anar a buscar aventures,
doncs més potents, no?
La seva estètica va més enllà de ser pixelada
i enganxa des del primer moment per la seva música.
Està molt bé la visualització d'aquest joc,
m'ha agradat molt.
I quan es veia marxar al seu poble a buscar aventures,
em recordava a mi de petit.
Saps què feia quan sortia de petit?
Tenia vuit o nou anys.
Ai, ai, ai.
Atenció a Catalunya.
M'encantava anar a llocs, apartaments que estaven dobres
o a cases que estaven dobres, però que no hi havia ningú.
Una cosa que ara segurament deu estar penada per la llei,
però que jo anava allà, agafava cosetes,
i entrava a un lloc que en teoria no es pot entrar,
que estan dobres.
Sí, sí, sí.
I era un lloc que no hi havia ningú.
I entrava a un lloc que en teoria no es pot entrar,
que estan dobres.
Sí, sí.
No, no, ara...
Primer que has de portar casc a tot aquest lloc,
i almenys està prohibitíssim.
Morillo, quin any era, això?
Any 1978.
Jo, el 82, vaig passar una cosa d'aquestes, com tu dius,
i diguéssim que sí que està penat.
Et va passar alguna cosa.
I fins aquí puc parlar.
D'acord.
D'acord, molt bé.
No sé, li recordes algun...?
Mira, jo recordo una cosa que no ho faria ara ni que em paguessin,
i és que fèiem autostop per anar de poble a poble.
Oi, oi, oi, oi.
A veure, sí que és veritat que era on jo anava a estiuar ja,
que era un poble de l'Alpenedès que era molt poblet,
però per anar-nos a veure, els amiguets que teníem a l'altre poble,
doncs fèiem autostop, clar.
Hauries pogut passar qualsevol cosa.
O no.
O no?
Mai va passar.
Home, no va passar res.
Mai va passar res.
No, no, clar que no.
No, no, clar, clar.
És veritat, no va passar res.
Bueno, és que tampoc que l'hem explicat, l'hem preguntat més.
Vull dir que això...
I ho recordes, eh?
Ho recordo, ho recordo i tant.
Molt bé.
Generació digital és ara tendència.
Molt bé, doncs si ens veieu,
ho feu a través de twitch.tv barra Generació Digital,
els dijous a dos quarts de quatre hi som,
i Elia, ara ens parles d'un videojoc
que has tingut instal·lat aquesta setmana,
que veig que tens ganes de fred i de neu, una mica.
Sí, ja comença.
Mira, estem a gairebé novembre, fa calor,
necessito una mica més de fresca.
Mira, he jugat a un joc que es diu Snow Kids,
que és un joc de plataformes amb aire retro.
Especialment, sí, aquesta música és molt bonica,
se't queda bastant el cervell, però és molt bonica.
És un remake d'un joc del 2012 que es diu Snow Tale,
però que incorpora un munt de novetat respecte a l'original.
A veure, et dic que és retro perquè,
bueno, tant pel seu aspecte visual i per la seva música,
però també per les mecàniques de joc.
Ets el protagonista, és un pingüí, molt graciós,
així rodonet, diguem-ne, i molt mono,
que es va movent en horitzontal, a una banda i a l'altra,
el controles amb el dit esquerre,
i amb el dit dret el pots fer saltar
o tirar boles de neu als seus enemics.
Aquesta és la manera que tens de congelar-los.
Primer els has de congelar, tots els enemics que et van sortint,
però així no els mates,
així els tens una mica immobilitzats una estoneta.
Si els vols matar, has d'anar corrents i els has de xutar.
Perdona, un segon, para la cinta, para la cinta.
Ets un pingüí?
Això és el Pengo, no?
Hi havia un joc que es deia Pengo, que feies una mica això.
Es veu de costat, oi?
Sí, era diferent, és veritat.
No, el Pengo es veia de costat.
Era com un Pac-Man, per entendre'n,
i el pingüino pujava i baixava,
espitjaves o llançaves boles de gel als enemics
i estaven congelats.
Doncs el sistema s'assembla.
La única manera és que vas corrents pantalles.
Però què fa un pingüí?
És que no pot fer una altra cosa.
O menges sardines o peixos o congeles l'enemic.
O parlen estrany.
Exacte.
Doncs res, no és fàcil, tampoc congelar els enemics,
perquè les boles surten així com amb paraula,
no van en línia recta.
Per tant, has de saltar i llançar,
o has de calcular la distància.
Però un cop que els tens congelats,
vas als xutes i ja te'ls treus de sobre.
La gràcia...
A més a més de tot això,
hi ha unes pantalles que van canviant d'escenari molt bonic.
Haurem d'anar recollint unes gemes pel camí
que ens serviran per comprar checkpoints.
És a dir, quan arribes a les banderes
que et permeten guardar la partida fins a aquell punt,
si no tens prou gemes per comprar-la,
no ho podràs aconseguir.
Per tant, tot allò que segueixis endavant,
quan et maten, hauràs de tirar enrere.
Així que és bastant important agafar aquestes gemes
a l'hora que vas matant els teus enemics.
Està molt bé.
Quina és la gràcia que m'encanta, que tens vides infinites?
En forma de pingüí.
Exacte. Pingüits infinits.
Et poden matar les vegades que faci falta,
però no passa res. Això està bé.
I després de passar una sèrie de pantalles,
apareixen uns mostres finals
que tampoc són fàcils de matar,
però com que tens vides infinites,
ho proves tants vegades com vulguis
que al final ho acabes aconseguint.
Està molt bé. T'ha agradat, eh?
M'ha agradat molt, és bastant addictiu.
I també hi ha la part neutrosinet.
El trobem per Android i per iOS.
És gratuït, tot i que surten anuncis,
però només quan et maten.
I, a més a més, són molt curtets, t'han matat,
veus allò i tornes a la teva partida i no molesta.
I com que són vides infinites,
poden sortir infinits anuncis.
Està molt bé.
Està molt bé.
Ara estava pensant, Laia, en videojocs
que la mort realment sigui...
no com aquí, que no passa res,
sinó que quan mors, malament reia.
Et veno a conèixer el cap.
Perquè jo ara estic pensant en un
que jugava amb la Xbox primera,
que es deia Steel Battalion,
era un joc una mica estrany,
que quan mories, mories.
I havies de tornar a començar, eh?
De fet, a mi em ve el cap el Hand Showdown,
que és un...
Com ho diríem? Un battle royal
en món de cowboys,
podríem dir.
I tu estàs pujant el teu caçador nivells, nivells,
miurant-lo, miurant-lo,
però si te'l maten en una partida, perds el caçador.
Això és tela, eh?
Molt bé, recordem el nom,
és Snow Kids,
un joc que segurament estarà un temps
al teu... Jo crec que sí,
és dels que es quedarà uns dies. Molt bé.
Generació digital,
reprenem la partida.
Doncs resulta que Cubus Games
és un estudi d'igualada
que fa videojocs, però que són força especials.
Ells defineixen el seu treball com
alquímia narrativa.
I és que són molt, de veritat, molt creatius.
Entre moltes coses fan dissenys interactius
relacionats amb una obra escrita.
Fa de mal dir que fan una mescla
entre llibres i videojocs, perquè crec que va
una mica més enllà.
I, per tant,
és un estudi d'igualada
que fa videojocs, però que són força especials.
I, per tant,
és un estudi d'igualada
que fa videojocs, perquè crec que va
una mica més enllà.
Sí, aquestes obres són gamebooks,
que, efectivament, és una sinergia
entre una ficció i un videojoc
que permet a l'actor, que aquí també
és jugador, participar en la història
prenent decisions que tenen efecte
en el que vindrà.
Jordi Solà, cofundador de Cubus Games,
benvingut al Generació Digital.
Bona tarda, amics i amigues de Generació Digital.
Sí, sí, sí. A més, recordo moments
d'igualada.
Sí, correcte, complicats.
Complicats, complicats. Estàs menys d'acord
amb el que hem dit?
Sí, ficció interactiva,
narrativa interactiva, vindria a ser això
en digital. No sé si recordeu els llibres
de Tria la teva aventura.
És el mateix que teníem en paper
fa els anys 80, ara en digital.
Una mica aprofitant l'avantatge
dels dispositius mòbils.
De fet, sou un estudi, dels que no us veuen gaire,
que no us veuen gaire.
I creieu molt, no?
Sí, fa vuit anys vam començar
amb aquesta idea molt clara,
volíem fer els gamebooks en digital,
en aquesta narrativa interactiva.
No volíem fer videojocs com els que
estaven despuntant en aquells moments
fa vuit anys per mòbil,
sinó agafar aquest gènere i transformar-lo
en digital.
I haureu rebut premis, molts?
Sí, sí. De fet, Steam Punk,
doncs aquest és el nou gamebook,
d'aquests vuit anys hem anat traient productes
d'aquest estil i sí, sí, hem tingut un bon
reconeixement, suposo, també, perquè és un
tipus de joc molt concret
i quan s'aprecia, doncs es valora molt bé.
De fet, ara en parlarem d'aquest joc
que quan comença ho deixa ben clar d'entrada.
Aquesta és una experiència interactiva
part joc, part història,
decisions significatives en conseqüències
de gran abast. Són jocs que no tindrem
aquella sensació que anem amb una via
d'un tren i que, no, no, vull dir que el que
dius després quan passes
la pàgina ha canviat tot, eh?
Correcte, i aquí no pots fer com els llibres, no?
Que et guardaves la pàgina davant per tornar
enrere, no? Si t'havies equivocat.
Aquí, si prens una mala decisió,
doncs bueno, has de... Tira endavant, tira endavant.
Exacte. Tu estar tenies d'aquests llibres de
triar, sí, eh? I tant, i tant. N'hi havia de vermells
i blaus? I de blancs.
Quina diferència hi havia? Que era l'idioma?
O no, eh? No, no, no, no,
ara hem de tenir un mas, ara estic de tant fer memòria.
Això de Francesc ho controlava més.
Val, sí, sí. Jo és que era més...
Jo era més d'esporadi.
Jo anava a biblioteca,
agafava, llegia, tornava, i llavors un altre...
Jo no em fixava ni la portada ni res.
M'era igual el color.
Molt bé, doncs parlem d'aquesta obra, Eli.
Sí, a Kugus Game, en què estan ara mateix?
Doncs ara han llançat una nova obra
que es diu Steampunk Highwayman
Smoke and Ambuscade,
que va d'un heroi que no sabem
si és més lladre que una altra cosa
i que es mou en un món ple de tecnologia
al vapor.
Ara parlarem
d'aquest videojoc
llibre entreteniment,
però abans m'agradaria molt
que ens comentessis una mica el vostre modus operandi.
L'Eli ha dit aquest joc,
l'Steampunk Highwayman,
i aquí hem d'anar a l'autor,
que és en Martin Barnabús.
Perquè tot comença una mica aquí, no?
Vosaltres no sé com ho feu, però contacteu amb l'autor
i li dieu, escolten, que tenim una idea boja.
Sí, i moltes vegades fan bé el revés,
com que hi ha pocs desenvolupadors
de gènere en digital,
els propis autors que ja tenen obra
venen a presentar-te el seu producte.
Llavors nosaltres l'agafem, el valorem,
si ens agrada, doncs tirem el projecte endavant.
I aquest com va anar?
És complicat perquè
tu el llegeixes, perquè parteix d'un llibre amb paper,
i t'agrada
i ho vols tirar endavant.
Llavors quan t'hi poses...
Però va ser ell o veus vosaltres?
En aquest sentit va ser ell que ens va contactar.
Ell de fet
té un nom curiós, no?
Marcin Bernabús.
Bernabús, sí.
Podria ser el nom de la línia d'autobusos.
Ei, qui és?
Quina és una mica la seva història?
Ell és autor de ficció interactiva,
té diversos títols,
i aquest és el primer que ha treballat amb nosaltres.
De fet, crec que és el primer que fa en digital, ell també.
Tota la resta l'estem a paper.
I res, és autor de ficció interactiva,
que també n'hi ha molt poquets,
perquè moltes vegades també busquem autors
i contactem amb escriptors,
amb guionistes, però moltes vegades
quan veuen que és interactiu,
que cada pàgina et porta tres pàgines diferents
que obren tres fils narratius nous,
molta gent tira la tovallola.
Llavors aquest món d'escriure
amb aquesta interactivitat
no és cendrill, i també hi ha poques persones
que s'hi posin.
I a més és que és una forma supernova
d'escriure per un escriptor.
Sí, imagineu-vos una paret, perquè en aquest cas
té mil pàgines.
Aquest en mil pòstits, de cada pòstit
surt un fil o tres o quatre o cinc
que porten un pòstit diferent
i així funcionen aquests llibres.
I programar això què?
Bueno, és complicat, perquè tot aquest text
que està en paper l'has de passar amb digital.
I amb un llibre normal el vas picant,
vas seguint la història i això, però en aquest cas
vas saltant de pàgines, moltes vegades
no saps d'on vens ni què estàs llegint
i vas construint-te la història
dins del teu cap a mesura que la vas llegint
i dedueixes quins són els camins que hi ha dins.
De fet, ella ha creat aquest
Steam Highwayman,
és una història que
em sembla que passa a una regió
diferent d'Anglaterra o de Gales, del segle XIX.
I la veritat és que
és un primer volum,
ella en té tres escrits,
això podrà dir coses, ara parlarem d'aquest,
en concret, perquè l'he jugat i m'ha encantat.
Això pot ser que hi hagi una segona o tercera part, no?
Pot ser que hi hagi segona o tercera part,
però encara ens hem de mentalitzar,
perquè com dèiem, programar tot això
és complicat, però en tenim ganes, en tenim ganes.
Mira, la gent que ens estigui veient
per la tweets.tv o la regeneració digital
veurà una Velostim,
que és així com es diu, la protagonista,
que mola molt. Sí, una moto d'aquestes
per aquí a Barcelona,
triomfaria. I tant!
I tant, no hauria de fer gaire soroll, perquè si no
muntarien, i tampoc, bé,
no podria, perquè amb el tema d'ecologia
ara, clar... Aquesta va amb vapor.
Sí, podríem dir...
Creieu que és ecològic?
És aigua, no?
Sí, però és aigua amb carbó cremant.
Ah, amb carbó.
Però hi ha uns sabres, no?
Tenir uns plataners aquí de grans, aquí al diagonal.
Agafa la llenya aquesta, vinga, fot-la a dins.
Ah, sí, sí.
I realment la imatge és bestial.
Efectivament, el joc
a mi m'ha sorprès
en alguns aspectes
d'aventures que vosaltres havíeu fet,
i és que a banda de tu prendre decisions,
a la part de dalt surt aquest personatge,
i el portes tu, i va variant
la seva experiència
en quant a armes,
és a dir que s'apropa molt
a un videojoc, no?
Sí, un joc de rol, una RPG,
tenim el personatge i va evolucionant
segons les teves decisions.
I tu esculls si ets més bona persona
o no tant.
Això teniu estadístiques? Sempre heu preguntat.
Jo sempre tiro cap a bona persona, perquè al principi
passa una cosa que vaig pensar
va, seré bona gent,
però hi havia la possibilitat
d'anar per ell.
Vaig anar amb tranquil·litat,
no sé si teniu estadístiques que podeu mirar.
No ho tenim controlat, a veure quantes males persones
tenim jugant al nostre joc,
però seria interessant veure-ho.
I de fet, això que heu posat
de les armes de l'experiència,
ha sigut una idea
vostra que teníeu clar
amb aquesta obra o com ha anat?
Aquí l'autor marca molt
també les mecàniques del joc,
ja té el llibre amb paper
i quan tu guanyes una arma o guanyes diners
o te'n vas a guanyar objectes,
l'autor ho planteja que tu t'ho apuntes
amb un paperet al costat i ja està.
Tot això ho heu de traslladar a un autor tecnològic
del joc i que ho gestioni el joc.
Però en aquest cas ve marcat també per l'autor
i moltes vegades hi ha una feina conjunta
de dir que aquesta mecànica no pot ser així
i l'adaptem cap a l'altre.
De fet, el joc es pot jugar
en anglès, en castellà
i quan poses català, gràcies a l'ajuda
de la Generalitat de Catalunya,
m'has dit mil pàgines,
això no és com
fer una traducció d'un videojoc
amb uns quants menús i ja està.
No és un mata marcianos que hi ha boquetes paraules
sinó que aquí s'han hagut de traduir
les mil pàgines al català.
I això en hores de joc la gent deu ser
un parxelà, no? Perquè cada partida
és diferent, completament calendariós.
Pots tornar a llegir el llibre i prendre
decisions diferents i és un altre joc.
Estem parlant d'una obra que costa
4 euros. Correcte.
Això té molt mèrit, Jordi.
I la gent agafa el llibre
que potser val 4 hores més.
Però en digital hi ha aquests preus
que és un joc
en moltes hores
que hi pots dedicar amb un preu
que és ridícul.
Absolutament. Teniu
game testers d'aquests?
Tenim diferents testers
que de fet són gairebé malalts
de la ficció interactiva que volen explorar
tots els camins.
Sempre ens troben alguna cosa que ens hem deixat pel camí.
I són uns testers
diferents.
Laia, si aquest joc
a Twitch es podria jugar?
Seria molt guai.
Sí, molt amb calma
i poder-ho fer tranquil·lament.
Perquè coses així s'havien fet a YouTube, no?
Sí, en algun títol.
En el segon Gamebook que vam treure hi va haver
algun streamer que el va començar a llegir
online. I era molt
curiós.
Vaig llegir amb calma i vaig llegint.
I si a més a més ja estàs
a basar a interpretar el text.
És un altre estil de streaming.
És per recrear-se totalment.
I també amb els seus propis seguidors
esculls quines decisions prens.
El joc es pot jugar
amb el mòbil.
Suposo que és una experiència que amb tauleta
també deu ser bonica, no?
Veieu molt de diferència entre l'un i l'altre?
A vegades és més per la comoditat.
En el tren o en el metro
potser tindràs el mòbil a mà i llegeixes amb el mòbil.
Potser a casa seuràs amb la tablet i és més còmode.
Si hi ha algun ullent que ens diu alguna cosa
sobre Twitch.TV, barres en relació digital,
sobre cubis...
No, bàsicament ens diuen
coses sobre el Jordi Solà.
Es pot dir o no?
Jo crec que sí.
El Pissucment ens diu
que ets un gran gamer.
I pregunteu-li pel grup de gamers
amb el que juga cada dia.
Està molt enganxat a New World.
Cada dia estem parlant?
Cada dia que es pot.
Aquests últims dies ja saps...
És un grup que teniu fixe?
Sí, és un grup de jugadors
que ja tenim una certa edat.
Intentem jugar
i competir
amb els jugadors més joves
que normalment són més habilidosos.
Des de League of Legends,
New World, Call of Duty...
Això s'ha de veure a Twitch?
Sí, avui ho estem plantejant.
Seria un tipus de contingut, almenys divertit.
Clar.
El dia que van anunciar
aquesta setmana el tema de Netflix,
que s'apuntava a penjar continguts
de videojocs,
pensava en productes com el vostre.
És un producte diferent.
És un joc que te l'has d'aprendre
i també t'ha d'agradar molt.
A nivell de Nintendo de mercat
és un públic molt concret.
És una forma de jugar superdiferent.
Sí, perquè val la pena provar-la.
De principi, llegir, no sé què...
Però no, no, no.
No és llegir i ja està.
És llegir, prendre una decisió
i si la cagues, la cagues.
I aquí hi ha el pique.
Quan es torna a començar o agafa decisions
o quan ja interactues ho fas d'una manera
més conscient.
Llavors ja estàs més involucrat,
més tipu de rol.
I a més,
quan tu fas una acció,
quan gires la pàgina,
quan es parli una gira de forma virtual,
dius, què apareixerà ara?
Què en dirà ara?
Saps què passarà? Superbé.
Però a més de videojocs,
Cubus Games ha fet un munt de coses.
Si no, a la pàgina de Cubus Games ho veureu.
Heu fet, per exemple, jocs de Minecraft?
Correcte.
Nosaltres quan vam començar a fer videojocs
vam veure que aquesta tecnologia,
aquest motor que estàvem desenvolupant
tenia un potencial per ser aplicat a altres àmbits.
Per exemple, patrimoni cultural, museus, formació...
Llavors estem fent videojocs
també per diferents àmbits.
Els quals hi hem creat patrimoni cultural
com al Museu de les Aigües.
Hem recreat el Museu de les Aigües en Minecraft
i a dins hi ha unes quantes aventures
que en el museu físicament
no pots fer, però en digital sí que podem.
I també heu fet videojocs físics de taula.
Perdó si no videojocs,
sinó jocs de taula.
Al final el que ens agrada és jugar,
dissenyar jocs.
Hi ha molts jocs de taula que donen un munt d'oportunitats,
però a vegades un joc de taula per si
ja es pot quedar amb això,
per passar una estona divertida.
Sou tots igualades o treballeu tots?
Sí, de moment...
De fet, ara hem tingut una nova incorporació de Tarragona
i gràcies al teletreball
tenim l'Ivan,
que està des de Tarragona
i igualades són 4 i l'Ivan 5.
Molt bé.
I amb el confinament ho està treballant cadascú que és a seva?
Estem teletreballant, de fet encara ho estem mantenint.
A l'oficina estic jo sol.
Tinc tota l'oficina per mi sol.
Apresa'ls una mica que vinguin,
perquè això em passa aquí també.
Molta gent diu que estic molt bé a casa, però tant en tant...
Haurà d'interaccionar una mica.
Hauríem de portar cervesa o alguna cosa.
Què diuen els oients?
L'Ed Caballer diu que una minissèria Twitch
amb un joc d'aquestes característiques
estaria superbé.
Quines eines feu servir
que es puguin dir?
Aquí hi ha una eina que si no la coneixeu,
doncs és interessant fer-hi un cop d'ull
que es diu Twine.
És una eina oberta per fer guions interactius
o fer narrativa interactiva.
Tu vas creant aquests post-its
i els vas lincant entre ells.
I pots anar navegant.
I al final pots exportar un petit joc a Mac TML
que tu pots anar llegint, prenent decisions.
I cadascú a casa seva es pot fer la seva aventura.
Heu pensat
que el vostre joc
pugui anar a una consola
de videojocs?
No, ens ho hem plantejat.
No tenim temps per fer-ho.
Nintendo Switch, per exemple, seria un bon joc.
Sí, sí.
De fet, el pròxim GameBook
que traurem, que serà el Desey,
és una mica especial perquè a part de llegir
també podrem escoltar.
I serà narrat, que el traurem la setmana que ve.
Estem plantejant-nos també per treure-lo
en altres plataformes.
Això és interessant.
No sé si hi ha alguna cosa d'algú
que ens digui alguna cosa.
El Francesc Blasco, el tema de l'Odal Tria,
la teva aventura.
Els vermells eren castellà,
els blaus eren català
i els blancs podrien ser d'altres col·leccions
com la Màquina del Tiempo, que eren portada blanca.
Molt bé.
Heu dit jo que ell és el gènim, això?
Si no ho sap ell, no ho sap ningú.
D'aquestes quatre o cinc persones que sou a l'estudi,
us heu plantejat una història escrita per vosaltres?
Ui, no sé si ens atreviríem,
perquè comences a escriure
i dius, mira, si vaig cap aquí,
si vaig cap allà...
Jo en tinc una.
De història?
Sí, llibre, el tinc acabat fa temps.
Ja parlarem.
No el vaig treure perquè em faltaven les il·lustracions,
però potser fa 8 anys una cosa així.
De fet, les il·lustracions moltes vegades...
Vosaltres el que feu és ajudar-vos
d'artistes...
Tenim molts col·laboradors externs.
A part del tema de traducció,
el so, la música, il·lustradors...
Per cada títol intentem que hi hagi
una mica d'ADN propi per la llibre.
Tot i així,
tenim un il·lustrador dins de l'estudi,
perquè, si no, no demanaríem l'abast.
Molt bé.
Heu de saber,
si aneu a Android o a iOS,
és una mica difícil de dir,
és Steam Highwayman.
En català és l'assaltant de vapor.
És més natural.
Certament.
Un personatge que jo crec que quan comenceu a jugar
us el fareu vostre.
Si una decisió surt al seu carrer
a més a la part de dalt,
et sents molt corresponsable, perquè al final ets tu.
Jo crec que agradarà i ens encantaria
que algun dia els jugués i ens el comentés.
I ens el comentés.
I jo, jo...
Jo crec que tinc la tauleta allà preparada ja,
perquè ara que faig molts viatges en tren,
crec que li donaré fort.
Jordi, no marxis.
Gràcies per haver vingut al Generació Digital.
Queda't aquí amb nosaltres perquè continuarem
parlant de videojocs, d'acord?
Generació Digital.
L'únic programa de ràdio amb accés anticipat.
La setmana passada parlàvem
amb el Carlos Coronado
i ens explicava això sobre el fet de jugar
a videojocs en català.
Jugar a jocs en català està molt bé.
Jocs que estic entrevist al català.
Però jo crec que els desenvolupadors
en general hauríem de ser una miqueta més valents
de fer jocs
localitzats,
de dir, de l'entorn, dels personatges,
d'aquí, del que coneixem, de la nostra terra.
Quan vam fer Blas fem-ho amb la Setmana Santa de Sevilla i tal.
Això...
Perdona, ara vaig amb la Laia.
Jordi, estàs d'acord amb el que diu el Carlos?
Totalment, totalment.
I el millor hauríem de fer un gamebook de Serra Llonga.
Exacte.
Com es deia aquell? Guillem del Bargadà, no?
Sí, senyor.
Sí, sí, programa un dels primers...
Primer, primer en català.
Perspectrum, Amstrad, Commodore...
Un joc que l'any 2007 va ser carregat
i jugat a l'estudi 1 de Catalunya Ràdio.
En directe. En directe, mentre el Jordi estava a Madrid.
A fer el programa, el Jordi Celles.
Si aquell dia Catalunya Ràdio
no va esclatar, no esclatarà mai.
Exacte, exacte.
Això que diu de la recreació de Setmana Santa
en aquest Blas Femus, que és el que parlarem ara,
realment està bé?
Realment es veu molt.
Que és Setmana Santa d'Andalusia, totalment.
Sí, perquè si et piques les veus en castellà
des d'un bon principi
i arribes a com la gent del poble
i et parla amb accent andalus i tot, brutal.
O cases així, com paisatge més desert,
cases de poble,
les esglésies de fons,
tot, tot, tot.
Vull dir, està bé que hagin fet això, realment,
en un joc.
És el que diu el Carlos.
Estèticament convidada. Exacte.
I s'han fet pel·lis d'això, eh?
Pel·lis que de vegades s'equivocaven també.
Vam fer la mezcla de les falles
amb Setmana Santa.
Però bueno, al final és un espectacle, és igual.
Exacte.
Aquest és una mica
l'ambient sonor d'aquest videojoc, del Blas Femus.
Avui, la Gufa Love
ens porta aquest videojoc, Blas Femus,
desenvolupat per The Game Kitchen.
Fes-nos cinc cèntims de què va,
per qui no el conegui.
Doncs, com sentiu la música,
és un joc, en veritat, bastant fosc.
Està ambientat, com hem dit,
en la Setmana Santa,
i en aquest joc la religió
ho envolta tot, la religió cristiana.
És un joc de plataformes
i fet amb pixel art,
molt currat, molt bonic,
molt detallat, realment.
I de cop,
en aquest joc, comencem
i ens aixequem sent un peniten.
I al teu voltant veus que hi ha
personatges que són iguals a tu,
que són altres penitents,
però que de moment no s'aixequen.
I estem envoltats
de persones
que tampoc saps quines són el seu futur.
Exacte.
De cop apareixes allà
i et comencen a parlar personatges
que no et coneixen, però et reconeixen
com a peniten, sobre un milagre.
I un milagre que de seguida veus
com és realment un milagre
o una maledicció,
perquè veus que tot aquell món,
aquella terra està com devastada,
caòtica,
tothom està com patint el seu,
no sé com dir-ho,
com la seva penitencia.
Tots estan patint.
L'església a vegades
en parla molt d'aquestes coses.
I bàsicament amb les femuls
és això de tirar endavant en aquest món
que sembla que tot ha acabat,
tot lo quarent ha acabat
i vols anar a buscar
l'origen del miracle
que hi ha darrere de tot això.
De fet, el que tu dius és que
aquest joc és un metroidvania,
és el típic joc.
Vas recorrent tots els mapes
i de cop arribes a un lloc i pum, hi ha una porta tancada
o hi ha un objecte molt amunt
i no hi arribes de cap manera.
I a mesura que avances vas agafant
diferents habilitats i de cop et ve al cap
ostres, ara podré arribar a aquell objecte,
hola, ara podré escalar perquè hi ha paret.
I això et poses suposo molt contenta.
Això sí, arribes a aquests punts
i tot es contenta.
Molt bé, ja fa un parell d'anys que està a la venda
però el fet que poguéssim escoltar
els seus creadors a l'última Indie Dev Day
ens ha animat a parlar-ne.
Tu hi portes ja unes quantes hores jugades
i a més ho fas al teu canal
de Twitch a GoFallOff
i va haver-hi un dia que vaig mirar jugar
que portaves unes hores que no havies jugat
i recordo que vas comentar
buf, amb aquest videojoc
necessito escalfament.
És a dir, no és que fes
molt temps que no juguessis
però no sé si demana molt aquest joc.
O sigui, aquest joc és brutal,
tant perquè és maquíssim, preciós
però també és brutal perquè el camí del peniten
és molt difícil
i hi ha enemics que són terribles.
Llavors potser comences una nova zona
on t'han canviat el tipus de terreny
de tots els enemics
i de cop estàs allà
com si comencessis el joc de nou
i Déu n'hi do.
És que a més a més queda molt bé perquè l'home va
amb una espasa
i els enemics tot és iconografia
catòlica.
Són els típics quadres d'aquests que fan
una miqueta de mal rotllo i amb perdó.
El típic que té el Jesucrist a la mà
o entre braços la Versa Maria
doncs imagina't una Versa Maria
amb unes punxes que surten de les ovelles.
O un papa flotant que ve a punxar-te.
Són coses estèticament
molt incòmodes de veure.
És molt gòtic.
I a més que té molta sang.
Aquí no tenen problemes.
Si a l'enemic li pots aixafar el cap
li aixafaràs.
I es veu que l'aixagues.
Encara que sigui pixelat, curiosament.
Té molt detall per ser pixelat.
De fet jo recordo quan tu hi jugaves
que hi ha un mapa
que és un mapa que tu hi anaves molt.
És molt important perquè pots veure el que has vist
i el que no has vist.
És encara
molt simple aquest mapa.
Has d'obrir tres vegades el mapa
i jo faig un pas i el torno a obrir
dient que havia d'anar per aquí i per allà.
Què tinc vist i què no tinc vist.
De fet és un mapa que em recordava
els mapes típics dels jocs dels anys 80.
D'aquell que feien les mapes.
Una fulla quadriculada a casa.
El joc en si és molt simple.
És un plataformes,
però es tira cap a la dreta, tira cap amunt,
torna cap a l'esquerra, vas cap aquí i allà.
Però l'important, insistim,
tant la música com l'estètica,
no m'estranya que la Goffaloves
tingui que tenir un precalentament quan comença a jugar.
A veure el meu cervell,
a veure quina
bèstia horrible em sortirà ara.
És enorme el mapa.
És molt incòmode de veure.
I tot i que el mapa és gegantí,
també és molt simple.
Encara fa més por.
La por d'un desert.
Tu m'agafessis a obrir la porta
i veus un desert davant teu.
I dius, ostres, és el que no saps
que trobaràs més endavant.
És un peniten.
L'Ed Cavallens comenta que l'altre dia
la vaig veure jugar a la Goffaloves
i diu que li va recordar molt
el Hollow Knight, que és molt xulo.
Sí, és un metro i pan i aporta.
Però aquell era com més
bonic, no?
Sí, el personatge amb les banyetes,
amb els collets.
Pot ser que estiguin treballant amb una expansió
a la gent de Blasphemous?
Blasphemous crec que ja té un DLC tret
de desembre.
De fet, el 2023 ens arribarà Blasphemous 2.
En teoria.
Ja te l'has acabat o no?
No, no.
No em vas a parar.
Estic fent la penitencia.
Com podem trobar aquest joc?
Blasphemous es pot jugar
per totes les plataformes
i està recomanat per més grans de 16 anys.
Hem parlat d'aquest videojoc
que la Laia ha jugat, mentre també
ha jugat de tant en tant a fer de
doctora de camioners.
És brutal, aquest joc.
Jo que me'l prenia com, en plan,
què feu jugant a això.
I tu agafes un camió i condueixes.
Però de veritat, voldria simulació a tope.
Al principi, només us dic que no tinc el carnet
en la vida real.
I la gent em deia, es nota que no el tenc jo.
Què és el més difícil en un camió
quan estàs a l'autopista?
Entrar a l'autopista, potser?
Girar, jo crec.
Girar sí, el trailer és enorme.
Pots parar a fer pipí o no en aquest joc?
Sí. De fet, és tan simulador
que el personatge, el conductor, es cansa.
I has de parar i dormir
en els llocs de descans.
Si has de parar,
amb el joc t'anirà bé. Tu quan veus un lloc
que hi ha molts camions parats, allà es menja bé.
Això és així.
No m'ho invento.
Ara ens expliques més coses d'es tard.
No te'n vagis.
Continuem parlant
de com es pot fer
bé un videojoc.
I es pot fer de moltes maneres.
Em pensava que em preguntaries com conduir un camió.
No, jo tampoc tinc carnet.
Com fer bé un videojoc?
Podem suposar,
ja sabeu que aquí estic fent una miqueta,
em faig passar pel professor,
són consells de com es farien bé
un videojoc.
Podem suposar que ja estem juntets,
que som un equip, o que podem estar sols.
Però la cosa és que ja estem preparats
per fer un videojoc.
Normalment, a partir d'una formació clàssica
dels anys 80-90,
tindríem un programador,
un grafista i un músic.
I amb aquests tres persones,
els 80-90, ara també,
però de la formació clàssica,
podíem fer un videojoc.
Amb música, si ho volem comparar,
vindria a ser un cantant, un guitarrista,
un baixista i un bateria.
Si estem sols,
som una mena de Jemitxell Jarr
i Michael Phil.
Michael Phil, però aquest senyor també cantava o no?
Sí, sí que cantaven. Diuen que no gaire bé,
però escolta com cantava aquest home.
Aquest és Michael Phil,
el mateix de Tuvar Arbel.
Aquest va ser el primer disc
on va cantar.
La cosa és que l'Alaska,
la de l'Alaska Dinorama,
tampoc canta gaire bé.
És un cantant que se'n diu cantar
com un almeja, que en dirien.
De veritat que canten molt malament.
Però el truc és que les composicions musicals
que ells fan o els hi fan,
en aquest cas, el que ell va composar,
el que Michael Phil va fer per ell mateix
o les cançons que li fan a l'Alaska
perquè ella canti,
estan fetes d'acord amb les seves capacitats vocals.
És el que tenen la gran majoria
de grups musicals.
Segons la capacitat del frontman
o frontwoman, que és la cantant.
I això mateix
és el que es veu reflectit en els videojocs.
Ho han dit mil vegades i ara fa una estona
ha sortit, no parlant d'això,
ha sortit el Carlos Coronado,
que ell ho diu, diu que ell no sap programar.
Diu, jo programar no en tinc ni idea.
El que sí sap fer el Carlos Coronado
és fer anar i molt bé un programari concret
que li permet fer
un tipus molt determinat de videojocs.
Ara bé, si ara li demanes que faci un Forza Horizon,
un FIFA, un Castlevania,
el fots amb un compromís.
Llavors, la lliçó d'avui
és que hem d'aprendre, o si no aprendre,
saber fer una miqueta de tot i, si és possible,
fins i tot coses que estarien fora del que podríem dir,
que és allò, fora del que seria aprendre
a fer videojocs.
Jordi, a Cubus Games tothom sap fer una mica de tot?
Sí, tothom ens toca fer una mica de tot.
Ser un equip petitó és la nostra realitat.
No ho sé. No, no, i això, estar,
és per fer un Forza Horizon,
un FIFA o un Castlevania?
Sí, i per currar-nos sobretot en salut i no dependre
dels altres al 100%.
I per què? Per què no s'ha d'aprendre
el 100% d'una persona?
Perquè, si n'hi ha una, encara que sigui jo mateix,
que soc l'únic que sé fer una cosa
molt concreta i determinada,
si algun dia estic malalt, què passa?
Clar, què passarà? Si depenem d'un programador
i es posa malalt, o jo, o ens deixi tirats,
o diu, escolta, jo avui me'n vaig a un altre lloc
on cobro més. Doncs mira, per exemple, ara quedaré
malament, no me'n mal interpreteu,
però és com si tu estàs a casa
i si tu no saps posar la rentadora
o no saps encendre el forn,
si no tens algú al teu costat
i aquella persona aquell dia no hi és,
et mors de gana.
Sí. No, però ara...
No, però ara dius, Alexa, pon el rentaplat,
si us plau, i te'l posa.
I si no ho tens a Alexa? No, també és veritat.
I si tens a Siri? Clar, o no tens wifi,
per exemple. Exacte, exacte.
Al final ens toca aprendre a portar
una casa tot sols, no només per supervivències,
també per compartir les feines domèstiques.
Ja sé que un volia arribar, sí senyor,
perquè si sabem fer coses, també sabrem
que les hem d'encarregar.
Si tu saps com es posa una rentadora,
li pots dir a algú, mira, posa'm la roba
d'aquesta manera o d'aquesta altra.
El Jordi de Cubosguens va dient que sí, eh?
Això és la clau. I al revés, també,
si ens diuen la feina que hem de fer nosaltres,
també l'entendrem millor.
Ja. Saps?
D'aquesta manera és això, d'aquesta manera
pràcticament que no setem a ningú
si volem fer un midajoc, sí.
Per què algú altre, no? Sí, clar.
Però bueno, sempre va haver de tindre més gent,
perquè és més fàcil i més ràpid.
No és el mateix fer-ho tot sol
que en tres o quatre persones.
És més car, això sí.
És més car, però també amb el temps surt més a compte.
I encara que siguem bons, segur que som molt bons
en una altra cosa molt concreta o determinada.
Jo què sé, tu, Murillo,
a casa què ets molt bo fent allò
que la teva dona o els nens no saben fer?
Les llenties. Veus?
A veure, és un exemple tonto,
però és veritat. Si la Marta...
Tonto res. Les llenties que bones que són.
El dia que tu no hi ets i ells tenen ganes de llenties,
doncs la Marta cuinarà una altra cosa
que ella sap fer molt bé.
Però clar, si entre tots sabem fer una cosa o l'altra,
escolta, tot queda més compensant.
O sigui, estan en poques paraules que s'ha de ser el millor.
N'hi ha prou que siguem bons, que no és poca cosa.
Ja, també és veritat.
I quan deies coses que estarien fora del món dels videojocs,
què volies dir? Sí, mira, cultura general,
coneixements generalistes, una mica de tot,
coneixements bàsics. Abans hem sentit
el Joan Travolta i l'Olivia Newton-John
cantant a la pel·lícula Gris.
Joan Travolta,
aquest Joan Travolta és un actor, recordem, no?
Doncs ara sentirem altres dos actors
molt tan diferents com l'Evan McGregor
i la Nicole Kidman.
Aquest és l'Evan McGregor, eh?
Sí, sí, sí.
Evan McGregor, Obi-Wan Kenobi.
Sí, sí.
Aquests dos, tant l'Evan McGregor com la Nicole Kidman,
són excel·lents actors. Mira ara la Nicole.
Fantàstic. Canten brutal, eh, els dos?
Jo és que, a més a més, tinc un crass,
un cruç, o com li vulguis dir a la Nicole Kidman,
que no me'l trec de sobre.
Però bé, el que anàvem són excel·lents actors,
extraordinaris cantants, increïbles ballarins,
si al seu vist ballar alguna vegada
és al·lucinant,
com el Hugh Jackman,
és al·lucinant,
en una paraula són artistes.
Ara aquí ve el fotut,
escolteu Catalunya,
si molta gent està d'acord que el videojoc és art,
oi que sí?
Doncs, per lògica, qui fa art és un artista.
Llavors, si volem
fer videojocs, hem de ser artistes.
Però això és molt fotut, no?
Sí, és fotut, però... o no?
Perquè, per exemple, mira, què ens ensenya l'institut?
Matis, llengua física, química...
Ho veus? Ensenyen de tot,
de tot, al batxillerat,
professional, universitat...
No només ens ensenyen una cosa molt concreta,
allò que volem estudiar, ens ensenyen de tot.
Fins i tot, per fer aquest programa,
i tu saps millor que ningú,
hem tingut que aprendre a fer un munt de coses.
Capacitat de síntesi, escriure amb propietat,
vocalització, encara que una vegada jo...
No, sí, sí, jo també.
Tractament d'audiós en programaris digitals,
muntar i desmuntar vídeos en plena pandèmia,
documentar-nos del que parlem, aprendre, aprendre, aprendre...
Més enllà d'obrir la boca,
fer sortir les paraules,
fem coses. Què dius que has fotut?
Home, jo aquí estic fent ràdio,
xiquet, molt fotut no ha de ser.
A més, amb aquesta música quedava molt èpic.
Mira, fantàstic.
Que bonic.
Molt bé.
No sé si... Jo em quedaria a viure amb aquest clip.
Molt bé. Què diuen els audience?
Mira, has tocat un tema,
que diu que l'Iwan McGregor és l'amor platònic
de molta gent, juntament amb el Kino Rips.
No ho sé, suposo que sí.
Sí, sí, sí.
I l'Ed Caballer diu, Murillo, et convida
a que vagis al seu canal a fer unes llenties
en directe tu. Ah, en directe?
Sí, aviam si t'animes un dia.
Ja em portaré de Thermomix perquè...
No, sí, sí, ho puc fer, però...
No, no, perdona, no, no.
Si connectem amb la meva càmera,
sense problema,
però jo anar a uns socs que no són meus...
Ha de ser la teva cuina.
Sí, sí, sí.
Pots dir que es porten els seus ganivets i les seves olles?
No, sí, olles sí.
Ganivets no cal.
Perdona, foc, vitro...
Foc, foc, foc.
T'he de dir que també tinc la Thermomix i soc molt fan.
D'acord, molt bé.
Generació digital,
el programa de videojocs de la ràdio pública.
Avui, Víctor Mame,
aprofitant que apareix un títol que vam comentar abans,
que és el Resident Evil, ha volgut tocar-nos el piano
amb l'excusa del mateix piano.
Ara ens ho explica.
Hola, Víctor, com estàs?
Hola, estimats i estimades amants de la música, el piano i els videojocs.
Jo soc el Víctor, el Víctor Mame,
les meves xarxes socials,
i avui us vinc a parlar de videojocs
on apareixin pianos o es puguin tocar pianos.
Estava pensant quina melodia portar-vos
en aquesta edició de Generació Digital
i aprofitant que s'estrena el Resident Evil 4,
el remake,
per realitat virtual d'aquí poquet,
doncs he pensat en una de les melodies
que ens trobem al Resident Evil Village
en un dels puzles del joc.
En aquest joc ens trobem en un moment de la partida
en què hem de resoldre un puzle
tocant 6 notes
d'una partitura que trobem en un piano
en una de les sales.
La melodia és molt senzilla i molt intuitiva,
és un puzle molt senzill, i sona així.
Un cop la toques,
sona aquesta cançó.
La cançó que acabo d'escoltar es diu Sogno
i és d'un artista italià
anomenat Tosti.
És una cançó que no sé quina relació
exactament té amb el joc,
però és la cançó que vam posar un cop
desbloquejant aquest puzle.
I arreu d'això he pensat que podria portar-vos
o anomenar-vos altres jocs on apareixin pianos
o puguem tocar pianos dins del gameplay.
Jo mencionaré 3 jocs
en què apareixen pianos o es pot tocar el piano
i m'agradaria que els audiences del programa
que esteu compartint l'experiència des de Twitch,
per exemple,
compartissiu també en el xat jocs si us ho acudeixen alguns
i també els companys del programa Generació Digital,
a veure si aquestes neurones
treballen i podem descobrir més jocs
on hi hagi pianos.
El primer que m'agradaria mencionar és el Super Mario 64
de la Nintendo 64
on trobem un enemic, que és el Mad Piano,
el Piano Loco, que pot haver causat
bastantes ensurts durant
les partides del Mario 64.
És un piano que simplement està de decoració
i quan passes pel seu costat t'ataca.
El que us porto és el Sims,
en el Sims 3 i 4 pots aprendre a tocar el piano
com una habilitat i no només això,
sinó que pots acabar donant concerts
o composant cançons i vivint de la música.
I el tercer joc que us vull mencionar
és el Final Fantasy VII, que concretament
hi ha un moment de la partida,
pots tocar un piano per desbloquejar
l'última habilitat de Tifa.
Per desbloquejar aquesta habilitat has de tocar
amb el mando de la Play
la melodia del World Map,
del mapa mundi del Final Fantasy VII.
Ho deixaré a les vostres mans.
Comenteu als socials,
als jocs que us vinguin a la ment
que puguis tocar el piano
o que hi hagi pianos en l'escenari.
Això és tot, moltes gràcies per escoltar-me una setmana més,
moltes gràcies per donar-li valor a la música,
a la música en els videojocs
i en general en les nostres vides
i ens veiem properament, una forta abraçada
i que tingueu una bona setmana.
Igualment, gràcies, Víctor.
Avui la cançó...
És brutal, jo em quedo molt empumada.
I estava parlant de jocs en piano
i jo només recordo els jocs de piano
que has d'aprendre a tocar
i baixar els colors.
No me'n recordo el nom del joc.
Saps d'aquell que s'havia de tocar
una tecla amb cada dit i fer una melodia?
Que ens va costar molt.
És a l'Encounter.
A l'Encounter, és veritat.
No se'n recordeu algun, vosaltres?
El Jason Wheely, quan comença el Jason Wheely de Spectrum.
El primer piano que va sortir a la història d'un videojoc.
És veritat.
Tots aquests jocs són superjocs.
En partitures, el lumb...
Te'n recordes?
L'aventura gràfica.
Era musical al 100%.
La música més.
Se'ns està tirant el temps de sobre.
L'altre dia, no vam tenir gaire temps de dir-ho,
el mode fotografia.
Tenim algun ullent que ha dit alguna cosa?
El Xebi S diu el piano player simulator.
Hi ha el 1066, l'Overwatch,
que hi ha un piano que es pot utilitzar.
Ah, sí?
Sí, però per llançar segurament els enemics.
Segurament.
Parlem del mode fotografia,
que cada vegada és una característica més utilitzada
en els videojocs.
En aquest sentit, us recomanem, com vam fer la setmana passada,
la feina d'Univers G8CO,
que considera que el videojoc és el 8è art
i fa peces al·lucinants en forma de videoart,
on agafa moments estrets
en mode foto de videojocs
que es fan en aquests moments.
Són autèntiques delícies.
Els fotògrafs de jocs de vegades es descriuen
com que el Xebi s'està utilitzant
en unes vistes virtuals,
ja que el seu focus és fotografia,
jocs i no jugar,
sinó agafar imatges.
Ell ens diu el per què fa aquestes coses.
Ei, hola, amics del Generalitat Digital.
El que em motiva més
a l'hora de fer fotografies
i vídeos artístics sobre videojocs
i tot plegat,
imagino que deu ser
les meves inquietuds artístiques en general,
ja que sempre he estudiat
i també treballo en el rama audiovisual,
tant en la basant tècnica com en l'artística,
i també en general,
sempre em queden l'atenció
a la imatge, a la fotografia,
a l'aspecte més artístic o més estètic
de tot plegat.
I simplement això,
el que intento jo a través d'aquests vídeos
instantànies,
és juntar i unir les dues
passions de la meva vida,
que són en definitiva els videojocs
i l'audiovisual en general.
Gràcies, Gerard.
Univers G8CO, que sempre ho dic així
i ho estic dient malament.
No, G8CO.
Alguna vegada, no sé si algun ullent
em va comentar d'una altra manera de dir-ho.
Per cert, els ullents, què ens ha dit
a les xarxes aquests dies?
Doncs mira, una miqueta de tot.
Aquesta setmana hi ha hagut un debat bastant intens
sobre l'ús de les tauletes
enfront als portàtils.
Hi ha hagut una mica d'opinions de tot.
En Jordi Borràs treia una mica el tema
però que no es poden comparar
amb un portàtil de 15,6 polzades i Windows
i una configuració decent.
Diu que ell, el mal que té, a més a més,
és que s'ha acostumat a treballar doble pantalla
i ara el portàtil fins i tot li sembla una miniatura.
Per tant, ja ni això.
Jo doble pantalla i una d'elles amb vertical.
Ah, déu-n'hi-do.
Doncs mira, el Seraphideia, que el seu fill de 16 anys,
li va demanar si li podia deixar un portàtil per l'escola
i entre els dos portàtils que tenen a casa amb Windows
i la tauleta Huawei M6, al final,
va preferir la tauleta.
Aquesta companya està en un grau superior
on els alumnes tenen menys de 20 anys.
La majoria va començar amb una tauleta i un teclat
però en el moment en què els van dir que necessitaven un programa específic,
tots van haver de canviar.
És a dir, que les taules serveixen pel que serveixen.
Exacte.
I suposo que els portàtils, doncs també.
Hi ha una mica de tot.
La Laura també diu que la seva mare jubilada
fa servir l'ordinador per imprimir-se els encreuats.
Què dius ara?
Ara bé, si es pogués gestionar els PDFs amb la tauleta,
no li caldria pas un ordinador.
La tauleta és amb teclat, ja està.
Tauletes amb teclat.
Com els iPads.
Els iPads nous són així.
És una meravella, ho recomano.
És la tauleta tota la vida,
però amb el teclat que té es converteix en un portàtil.
La setmana que ve parlarem de cinema.
Esperem de cinema perquè hi ha hagut un debat
entre moltes noves sèries
que encara no hem comentat aquí
que són molt interessants i teniu una llista llarguíssima.
Jordi Solà, Cubus Games,
gràcies per haver-nos acompanyat al Generació Digital.
I a vosaltres.
Espero que no sigui l'última vegada.
No, segur que no. Moltíssima sort.
I quan tingueu una nova aventura ens odieu.
I aquí et portarem.
Gràcies també a tots, Laia, Eli, Star,
Dani Jiménez al control tècnic.
Fins aviat ha funcionat molt bé.
La Master System, escolta'm.
Per cert, marxem amb la música del videojoc
De Caligula Effect 2,
que surt per Playstation i Nintendo Switch aquesta setmana.
És un RPG de combats
molt japonesa, diguéssim.
Adéu-siau!
I
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no