Generació digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts al generació digital,
el programa dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya Ràdio.
Durant els propers minuts parlarem de la fi del món en forma d'exposició
i també volem veure com ha estat tractada pels videojocs.
Aprofundirem en el deep learning i música
i coneixerem una de les polèmiques més enceses dels darrers mesos
en el món de Star Wars.
Aquesta és l'edició número 638.
Molt benvinguts, com esteu?
Molt bé!
Energia, energia.
Per cert, Gina, un dels darrers vídeos que has fet,
que no sé si és el darrer, parles de fotografia.
Jo penso que els penjo sempre al dimarts.
Per tant, quan ens veiem aquí al dimecres és l'últim que he fet.
I aquest de fotografia va sobre...
parlaria d'innovació, però...
Parles de Polaroid, oi?
I de Kodak i d'Instagram.
I explico el que tenen en comú les tres empreses.
Per tant, parlo una mica com d'aquelles coses que es mantenen intactes
independentment de la innovació tecnològica
en el món de la fotografia.
Molt bé, doncs això es pot veure directament...
Això es pot veure a YouTube,
simplement busqueu Gina Tost i ja us sortirà al canal
i us subscriviu, like i subscribe.
És tan important això, no?
Calla, realment és una dictadura, eh?
Perquè si no ho dius, la gent no ho fa.
Està absolutament demostrat.
I com més ho fan,
més vegades apareix el teu vídeo a les cerces
amb l'algoritme de Google.
Per tant, estàs completament venut al que vulgui Google.
I també és important que ho mirin fins al final o ja no tant?
Sí, la retenció és molt important.
És que és important tot, Albert.
Ha arribat un punt en què realment estic completament entregada
a la programació de l'algoritme que ha fet un tio que no conec,
que segurament és de la Índia i que no ens coneixem.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Molt bé, Francesc Xavier Blasco.
L'altre dia em sap molt greu perquè et vas perdre en el fenòmena,
perquè coincidia amb la missió,
en veta del generació digital,
per veure naus silenciosos o naves misterioses o...
Com es diu en anglès?
Silent Running.
Exacte.
Una pel·li que té molt a veure amb el que parlem avui,
amb la fi del món,
i és que és una nau que una miqueta vol preservar la natura de la Terra.
Estan fent una investigació sobre com cultivar plantes,
com mantenir els ecosistemes,
i veus molt clarament com un investigador que s'encarrega
està molt preocupat per això,
i els altres, que són els operaris,
que són per alguns contractats,
estan allà d'alguna ETT o alguna cosa i porten la nau,
se'ls hi empunten totes les plantes,
els hi és igual alimentar-se de proteïna...
Però perdona, és una ETT que no tornarà mai,
perquè el viatge és sense retorn, no?
No, no, no.
De fet, el problema és que els hi diuen,
escolti, això de les plantes que ja s'ha acabat torni cap a la Terra,
i l'altre diu, no podem, això és massa important,
i els ecosistemes els hi és tot igual.
El que m'ha suposat és estalviar-me de papers en clínics,
perquè sempre que veig aquesta pel·lícula acabo plorant.
Jo la vaig veure als anys 80, per televisió espanyola,
recordo un dissabte al matí,
i em va afectar tant, aquesta pel·lícula,
sobretot això, l'efecte de la Joan Baez cantant
amb unes naus de ciència-ficció,
vaig dir, però això, com és possible?
Em va fer molta pena, aquesta pel·lícula.
I a mi, sobretot, això, el rebrot,
el rebrot, el rebrot, el rebrot,
i a mi, sobretot, això, el que representa que és la societat,
que li és tot molt igual, i en els 70,
ja li era tot molt igual,
i als pobres que es preocupa una mica de l'ecosistema,
dient-te que això és important per a tots,
res, tu, aquí el que hem de fer és consumir,
i deixar-nos ara tonteries i no gastar diners amb plantetes,
i és igual, no?
I sobretot, hi ha els dos robotets, el Jui i el Dui,
que jo n'estava encantat.
Uns robots que feien una feina molt desagradable,
d'aquí fora, de la nau.
Eren els que s'encarregaven una miqueta
de tota la qüestió de manteniment de la nau.
I m'ho vas dir tu, que aquests robots van aparèixer a Star Wars?
Hi ha una referència a Star Wars, en algun moment de la pel·lícula,
i apareix un dels robots...
A quin Star Wars?
A la primera, a l'episodi 4, apareix...
Ah, sí, és aquell robot que ens sembla que li fan mal els peus,
pot ser, que el tenen cap per avall?
És el que recordeu?
Sí, però no sé si això és del Palau de Java,
i és del torn del Jedi.
És el torn del Jedi.
Em sembla que apareix ja al...
al Suncrawler, el corredor de les arenes,
quan es troben al C3PR2, després al desert.
Crec que per allà apareix un, però jo diria que també,
el que li fan mal els peus, també és un d'ells.
Igualment, que els nostres juïents ens enviïn la imatge,
perquè tinc ganes de veure aquest robot.
Sí, sí, és encantador.
El podries tenir a casa, ja ho veuràs.
És adorable, és superador.
No és hal, no?
No, no, no, en absolut, en absolut.
En absolut.
Per cert, Eli, hem de recordar que estem preparant
un programa en directe.
Doncs sí, estarà tot preparat pel dia 16 de desembre,
per dissabte, i ja anirem informant a través de la xarxa,
sobretot per Telegram si es pot venir, si no es pot venir,
si regalem coses, si no la regalarem.
La gent que podrà venir, perquè com que, en canvi,
l'estudiu ara...
Hem de fer recompte, no?
Hem de fer recompte de les cadires,
que crec que se'n van endur algunes,
perquè fos més ampla i tothom estigués a l'escola.
I no en podem posar de plegables?
Sí, jo crec que sí.
Gràcies per anar preparant això.
I res, dir que a Telegram anirem informant
que ja som 250 agents que ens assequen a Telegram
i que podem seguir ampliant la llista tot el que vulguem.
Telegram.me barra generació digital.
I allà informarem del dia que és el dia 16,
de l'hora que és a les 12 de la mitjanit
i també anirem dient què tenim a la digipanera,
perquè una de les persones que vingui
s'emportarà un lot de productes tecnològics.
Vinga, va, parlem del nou títol de Star Wars
en forma de videojoc,
perquè ha estat el centre d'una polèmica.
Star Wars Battlefront II
és un videojoc de la multinacional Electronic Arts
que va aparèixer el 17 de novembre.
És la segona part d'un joc de trets en primera persona
que va tenir la primera part l'any 2015
i que va destacar per la seva campanya multijugador.
Un joc que va tenir molt d'èxit.
De fet, l'any 2015,
un joc que va tenir molt d'èxit.
De fet, conec encara gent que hi juga a la primera part
i que té una vida multijugador força potent.
La polèmica neix errant dels seus micropagaments.
Ara us explicarem com ha anat tot plegat,
però abans escoltem en Chris del canal de Chris
a veure què en pensa.
Escolta, Pere, has baixat molt de pes.
Tant d'exercici es fa sent cambrer.
Oh, és que vaig al gimnàs.
I et posen a fer molt d'exercici o què?
No, però amb el que em cobren gairebé no menjo.
Vols alguna coseta més?
Sí, mira, posa'm una altra cervesa i apunta-ho al meu compte.
Mira, aquí no s'apunta res.
Així m'agrada, amb bona memòria.
Mira, escolta, havia demanat una hamburguesa completa,
però només m'heu portat el pa i la carn.
On és el tomàquet?
El tomàquet es cobra a part.
I l'enciam?
A part.
I la seva?
També a part.
No m'ho diguis.
Les patates a part també, oi?
No, les patates encara no les hem ficat al menú,
però el mes que ve arriba una actualització de la carta
i els clients podran accedir als acompanyaments
de manera il·limitada pagant la quota del menú prèmium
per només 9 euros amb 99 al mes.
I de tant en tant podran demanar plats exclusius per la meitat de preu.
Perdona!
També pots esperar el Black Friday, si vols.
Creieu que arribarem a aquest punt d'anar a un restaurant
i demanar el menú prèmium per tenir tots els ingredients o no?
Ja ho fem una mica, no?
En alguns restaurants hi ha el menú normal o el menú festival,
que és com el normal però amb molts més plats.
Sí, sí, certament, certament.
A veure, Regina, perquè ens fem una idea
de què és el que ha passat exactament.
Nosaltres tenim aquest joc que hem hagut de pagar, no?
I després què? Hem de pagar per multitud?
A veure, és un joc que podeu trobar a les botigues
i que val uns 70 euros, més o menys.
Un 60 llargs, uns 70 euros.
Els podeu trobar més barats, depèn de si trobeu alguna oferta.
Aleshores, aquí el tema és que per jugar aquest joc
no fa falta que paguem res més, és a dir, ja tenim el joc.
Però pel preu del joc, si volem jugar a certs personatges
o tenir certes millores, podem fer dues coses.
O jugar moltes hores o pagar amb diners reals
per tenir alguns items.
Imagineu jugar a un joc de Star Wars i no poder jugar amb Darth Vader.
Necessita jugar unes 400 hores per poder tenir Darth Vader.
I clar, aquí la gent s'ha enfadat perquè diuen que és injust.
De fet, molts d'ells diuen que s'ha traspassat una línia, no?
A veure, les coses cares, això és un negoci.
Electronic Arts ha vingut aquí a guanyar pasta.
Segurament ha pagat una llicència molt alta a Disney,
que és la propietària de Star Wars, per poder fer aquest videojoc.
Però aquí penseu que no hi ha bons i dolents.
És a dir, diguéssim, una empresa que vol fer diners
i uns jugadors que volen jugar.
El problema és que aquests jugadors n'hi ha de bons i dolents,
que tenen més habilitat i menys habilitat.
I al final, els que són molt bons no poden ser tan bons
perquè pot ser que els que siguin molt dolents pagant
siguin encara molt més bons.
La banda sonora, per cert, és brutal.
I el joc és preciós.
No sé si heu vist captures de pantalla o vídeos,
però el joc és bonic, amb ganes.
El gameplay de la part multijugador
és molt especial jugar en aquest univers Star Wars.
Sí, a mi m'agrada sentir-me gerai.
El que comentava Gina a la xarxa ha fet la resta
i hi ha hagut alguns comentaris en aquest sentit.
Doncs sí, mira, per exemple, coses que s'han dit.
El Jesús Herrera deia que electronic arts
con los micropagos lo llevamos sufriendo
los jugadores de FIFA unos cuantos años.
La manipulación de los sobres gratuitos de Ultimate Team
para que compres FIFA Points és un clar ejemplo.
De fet, no només aquest joc del FIFA,
com comenta aquest usuari, el Jesús Herrera,
sinó que ara hi ha molts jocs que això passa.
Sí, de fet, a Bèlgica s'estaven plantejant
prohibir el tema de les loot boxes, que són aquestes caixes.
Els teus fills hi han patit bastant,
el tema de les caixes del Clash Royale.
Aleshores, el Overwatch, també el FIFA.
Tens dos euros en 99?
A més a més, solen ser tan cars i hi ha els micropagaments,
perquè ve unidor el preu de base.
De fet, l'Overwatch val 40 euros i a part tens les caixes.
La diferència és que amb les caixes de l'Overwatch
són només millores estètiques,
però en el cas del Battlefront,
les millores són tècniques.
És a dir, tu pots ser millor perquè tens
una arma millor o un personatge millor.
I en aquest sentit, el nom de micropagaments
està mal utilitzat, perquè ja comença a ser macropagaments.
Estem acostumats a això en el model del free-to-play
amb jocs mòbils, amb el qual, dintre de tot,
tens, en cert sentit, qui vulgui ser millor que pagui,
però d'alguna manera està compensant a l'empresa,
que d'altra forma et dona el joc gratuït.
En canvi, quan tu ja has fet un desemborsament
d'un joc triple A, que arrundarà els 60-70 euros,
això sí que és bastant emprenyador.
I també, per exemple, en Heavy Soy S
també comentava alguna cosa, no?
Doncs això mateix, que un joc gratis
te ponga microtransacciones és normal.
El joc tiene que vivir de algo, obviamente,
però quan el joc diu que de base ja són 70 euros,
no es pot implementar un model pay-to-win,
perquè, si no, quin sentit té
haver pagat 70 euros per un joc?
Què estaves dient, Ernest?
No et llegeixes el guió, no et llegeixes el guió.
No he llegit el guió, però, bueno...
Heavy Soy i jo pensem exactament igual.
Llavors és heavy, eh?
És heavy, molt heavy.
Escolta'm, també hi ha hagut comentaris,
de fet comentaris, evidentment, a les vídeos de YouTube
hi ha hagut moltíssims,
i el que podem fer, si et sembla,
és escoltar una conta que es diu
Battlefront SP,
que comentava això a l'inici d'un vídeo que dedicava al tema.
Y estamos de vuelta en este espacio
de videojuegos de Star Wars en español
para comentar la última polémica
en torno a Star Wars Battlefront.
Hablamos de cajas, hablamos de micropagos,
hablamos del precio de los héroes,
en fin, un tema que ha explotado en Reddit
y en todas las redes sociales, prácticamente,
y muchos de vosotros lo habéis comentado
en el canal.
En fin, voy a posicionarme en torno a esto
y os voy a explicar básicamente todo lo que pienso
en torno al tema, porque además muchos
me lo habéis pedido.
En fin, es un tanto complejo porque hay que explicar
muchas cosas, pero bueno, tampoco lo es tanto.
Vamos a por ello.
Venga, parlen como cuarenta municipales.
¡Venga, vamos a por ello, tío!
Del cuarenta al uno.
¡Ey, soy Vegetta, bienvenidos a mi canal!
Fins i tot, tot aquest tema que estem parlant
ha sortit a diaris com a The Wall Street Journal,
al Reddit que comentava,
el Reddit és una pàgina on...
És que és com el pati de l'escola d'internet americà.
I hi ha hagut com un rècord de comentaris negatius
en aquest tema.
Sí.
La cosa ha portat cua i fins i tot
Disney ha interferit
i ha parlat amb electrònics a veure què passa,
perquè, clar, la llicència, tot i que l'han pagada,
és seva i els hi estan enfonsant,
la futura estrena al desembre
d'aquesta pel·lícula.
De fet, diuen que també hi ha hagut
problemes amb borsa,
de Disney, d'Electronic Arts,
en aquest sentit.
Vull dir que sí que s'heu estat...
Però, no sé, ha sigut més el soroll
les xarxes, no?
Home, és que diguéssim que les mesures que han fet
per intentar solucionar-ho han sigut pitjors
que el propi problema, perquè
el que es queixava la gent és que s'havia de jugar
moltes hores per aconseguir els personatges
i el que vam fer va ser
molt bé, doncs baixarem els punts.
Però el que es va anar donant a la gent és que
cada hora també et donaven menys punts.
És a dir, diguéssim que era mentida.
Era el mateix. Exactament el mateix.
I clar, de sobte la gent s'enfada
i dius, és que ens esteu prenent el pèl.
O per exemple, si has fet un preorder,
has preordenat el joc per comprar-lo,
el botó de
no, no, no el vull comprar, torneu-me els diners,
el van treure de la web.
És a dir, no podies demanar que tornessin
els diners. Cosa que també va portar moltes crítiques.
És que clar, diguéssim que per una que en fan
en fan tres de malament. I ara es pot jugar el joc
amb normalitat? Es pot jugar amb normalitat.
El que passa que jo no m'agradaria ser el community
manager d'Electronic Arts, perquè
cada post que posen a Twitter,
a Facebook, a Instagram, on sigui,
és una pluja de ventilador
de merda que és que no t'ho pots ni imaginar.
Però és que a més pensem que tota aquesta gent
que es queixa són els, perdó,
bèsties que quan tu t'hi poses
a jugar multijugador, no dures
ni tres segons. Són els reis
aquesta gent. Jo crec que ja de tot,
que hi ha gent que es queixa simplement
i que potser no anava a comprar el joc i que
simplement s'hi ha afegit a la polèmica.
Perquè això és un pati d'escola,
com Reddit, internet és molt gran i qui
té boca té opinió. I qui té nas
es moca. Tothom sap
que després d'una sala
en farmaciola, hi ha una gran
batalla. Avui,
ara,
arriba la nova generació de videojocs,
el futur
amb 8K, dels creadors de Metro,
Fallout i My Little Pony
arriba
de New Apocalyptic Game
Ever Seen Before.
En aquesta nova aventura podràs
viatjar pel món després de ser destruït
per l'ésser humà.
Urani, Plutoni,
Maldini
i tots els
isotops destructius del món en una fantàstica
macing aventura.
On el gluten i els transgènics van guanyar
la batalla als detox i el salvament
que ara el presenta Paz Padilla,
la nova generació digital dels
videojocs a mulleres de realitat virtual
de Flalú, el nou títol de
Boguissot que et deixarà mar adentro,
et deixarà glaçat sense paraules.
Un fort aplaudiment
a l'Anthropoceno!
El Crisa ens ha fet aquesta introducció
perquè ara mateix parlarem de l'exposició
després de la fi del món,
que es fa ara. De fet, ja es pot
anar a veure el Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona.
És una exposició sobre el planeta del 2017,
transformat irreversiblement
en el planeta antropocè,
després de dos segles d'intervenció de l'home
en els sistemes naturals.
Però també és una exposició sobre com arribarem al món
de la segona meitat del segle XXI
i sobre la responsabilitat de la nostra societat
envers les generacions que hi naixeran i creixeran.
El generació digital ens interessa
molt el futur que ens arriba.
Evidentment, tot el tema que relaciona
la tecnologia també en parlem.
I per conèixer una mica més
aquesta exposició d'aquesta setmana
hem parlat amb el seu comissari,
José Luis de Vicente, que és un gran amic del programa.
I tant intel·ligent!
Jo volia fer la punta!
Absolutament! És una persona que jo que l'entrevisto
quina sort de passar aquest moment
amb ell i escoltar-lo.
José Luis, doncs he parlat amb ell
aquesta mateixa setmana, el mateix dia
que jo mateix vaig anar a veure l'exposició
i a acabada de veure
l'última sala, que ha estat
tot ple de cadires i d'un lloc
de treball,
doncs he pogut parlar amb ell una estoneta
i m'ha explicat tot això.
El nostre programa és un programa
de tecnologia creativa. Abans d'entrar
a l'exposició jo pensava
que les causes més importants
per exemple l'escalfament global
o del problema que tenim ara sempre
el vinculo a la tecnologia
i no sé si estàs d'acord o no, però jo he vist
el que és la portada
o la il·lustració de l'exposició
que hi ha en primer pla un Commodore 64
i vaig pensar, mira, potser
en aquesta expos parla molt la tecnologia.
Moltes vegades no podem
desvincular la tecnologia d'aquesta
espècie de connexió amb la noció
de desenvolupament i la noció de progrés
i de fet aquesta
exposició d'alguna manera parla
d'on hem acabat
per entendre la nostra noció
de desenvolupament i de progrés
des d'un joc molt específic
i com hem de reinventar
i hem de reimaginar la nostra relació
amb el planeta, el que també significa
reimaginar la nostra noció
de progrés i de desenvolupament.
La tecnologia clarament ha de jugar
un paper en aquesta transformació.
Aquest problema, el problema del canvi climàtic
el problema de la nostra relació amb el planeta
no és un problema tècnic.
La prova que no és un problema tècnic
és que si ara fem
la transició energètica totalment efectiva
i abandonem per sempre
el petroli, abandonem el gas
totes les fonts energètiques
que produeixen les emissions de CO2
i ens passem a una energia renovable
100%, el problema no està resolt.
No és suficient. Necessitem més.
I aquest més serà una revolució cultural.
La tecnologia ha de jugar un paper,
la política ha de jugar un paper
i la cultura ha de jugar un paper.
De fet, a l'inici de l'exposició
una de les raules d'Insta
és a pensar com la Terra.
És a dir, ets tu la persona que hi pot fer alguna cosa.
El vídeo d'això m'agradaria parlar una mica més
del personatge que hi ha detrás
perquè és molt interessant i crec que en un espai
amb generacions digital les interessarà.
És Kim Stanley Robinson,
un dels grans autors de la ciència-ficció contemporània.
Kim Stanley Robinson se va donar a conèixer als 90
amb una trilogia
que és la que us diu la trilogia de Marte.
I en aquesta trilogia
el parlava de com el procés
de conquista de Marte
i el que diu terraformació,
que és la transformació massiva
per a enginyeria
a gran escala de Marte
en un planet habitable.
Era una manera de, d'alguna forma,
començar una nova civilització,
una nova societat
en un sistema econòmic diferent,
en un sistema polític diferent.
És interessant que en un dels personatges
principals de la novel·la, Arcadi Bogdanov,
és un familiar
de Bogdanov, un escritor rus
de ciència-ficció dels anys 20,
que va estar molt directament implicat
en la revolució russa,
i que, d'alguna manera, parlava de la possibilitat
que una intervenció tecnològica
a gran escala
cregués un nou planeta,
però també necessitàvem una intervenció política
per a pensar en un nou planeta.
I aquí és exactament on som ara mateix.
D'alguna vegada a mi m'agrada dir
que hem fet amb la Terra lo mateix
que en els planetes dels simis,
que en el nou espacial hem anat a un altre planeta
i hem descobrit que aquest altre planeta
és el mateix planeta de què vam sortir,
perquè la Terra d'avui, la Terra del que diem
l'Anthropocè, és diferent a la Terra
a la que van viure els nostres avis.
La composició química de l'atmòsfera,
l'acides dels oceans...
Hem canviat molts paràmetres
d'aquest planeta.
I el planeta no és un a i fora,
el planeta és també
la nostra relació amb el planeta.
Una de les coses que crec que
m'agrada dir en aquesta exposició
és que hem de transformar o canviar
què vol dir nosaltres,
i què vol dir ara,
i què vol dir aquí.
Hi ha un moment a l'inici de l'exposició
que, ara parlem de tecnologia,
aquesta tecnologia ens permet també veure
com està el planeta i com va evolucionant.
Hi ha unes fotografies via satèl·lit al·lucinants.
A l'exposició jo tinc la sensació moltes vegades
que és un camí sense sortida,
de vegades, entre cometes és com claustrofòbic,
perquè no tens sortida,
i això és allò, aquesta sensació
que he tingut jo és que no pots escapar
de l'exposició.
En aquestes fotografies, però, hi ha un moment al final
que veus unes granges amb plaques fotovoltaiques
i he pensat, mira, al final
és com una mica l'esperança
que la gent es té consciència,
hi ha una part de consciència.
Aquest projecte parla
de què imaginem quan pensem en la Terra,
perquè la Terra o la imatge de la Terra
no és una imatge neutra,
en realitat és un objecte cultural
i és un objecte cultural relativament recent.
És important pensar que les fotos
més antigues del planeta
només tenen cinc dècades,
són dels 60, dels primers satèl·lits
que van sortir.
I sempre dic als visitants que si els demano
que tanquin els ulls i pensin en la Terra
estic segur que el 90%
pensarà en una imatge molt concreta,
que és una imatge que es diu Blue Marble,
que va ser fotografiada
per els astronautes de la missió
Apollo 17 al 1970
i aquesta imatge
és la imatge por antonomàcia
del planeta amb una esfera blau
i blanca flotant
en la immensitat de l'espai
i ens va donar aquesta noció
que la Terra és com aquest petit
virginal i quasi impolut
punt
en la immensitat de l'espai
i que nosaltres som invisibles
perquè l'únic que veiem
és la gran muralla china des de les alçades
com l'única intervenció de l'home
però no és veritat,
aquesta imatge és totalment falsa avui
perquè el que veiem si mirem
a la superfície de la Terra
és que la Terra està tatuada, cuartellada
i intervenida d'una manera radical
pel impacte de la mà de l'home
que ha transformat el 40% de la seva superfície
en terra agrària de cultiu
per exemple
i hem volgut fer aquest viatge
a qual seria la nova imatge de la Terra
una nova imatge que substituïa
a Blue Marble
a través de la fotografia de satèl·lit
que és un mitjà molt interessant
perquè, a més, pensa que aquestes imatges
no les ha tomat ningú un ser humà
són imatges feles automàticament
pels sistemes dels satèl·lits
i és un viatge claustrofòbic, incòmode
perquè aquesta exposició havia de ser
incòmode, era impossible que no fos incòmode
al centre d'aquest nou planeta
el planeta de l'Anthropocè
He vist molts nens
perquè clar, he vingut a una hora
que és entre setmana al matí
i suposo que té molt de sentit
perquè vinguin les escoles
i els profes en parlin
i també la gent del CSCB
Una de les coses que l'exposició planteja
és que si pensem els termes de l'Acord de París
que és el principal acord polític
per intentar si no resoldre
si mitigar la seriedat d'aquest problema
l'Acord de París
planteja un escenari molt específic
és que a la segona mitjana
d'aquest cicle haurem d'interrompre
les emissions de seguretat atmosfera
i això posa un horitzó del 2100
és el més jutjant
i hem d'alguna vegada
signat un acord
o un contracte
amb les generacions del 2100
aquesta gent no és una gent específica
no és una gent abstracta
no és una gent del futur
els nens que estan aquests dies
arribant al món
tindran 83 anys al 2100
els visitants adults
els visitants amb nosaltres
trobem aquest escenari
com una espècie de futur hipotètic
que mai viurem
però ells no, per ells serà on viuran
el rest de les seves vides
on se faran amb ells
així que els nens que visiten l'exposició
estan en una situació d'alguna manera
molt més dramàtica que els adults
que visitem l'exposició
i és important per ells
però és important per nosaltres
i per veure la junta
jo crec que és una exposició
per veure si estem disposats
a forjar un pacte entre generacions
o estem declarant la guerra
a aquestes generacions
a l'exposició hi ha moments
que m'ha sorprès molt
moltes de les zones
que podem veure
una d'elles és una habitació
del 2050 de Londres
una habitació que per cert
m'ha recordat en algun moment
el Marciano
sobretot perquè hi ha moltes plantes
és un exercici
de disseny especulatiu
perquè és plantejar
una situació concreta
amb la multiplicació de vents climàtics
no estem segurs
que la producció alimentària no s'alteri
de manera que no podem donar
que podem menjar
qualsevol cosa
amb facilitat
així que augmentar la independència alimentària
seria una via
per trobar vies de sortida
és més complicada
així que en aquest projecte
hem fet una estudi
de disseny especulatiu inglès
que es diu Superflux
és construir un apartament
de l'any 2050
en el que cada vegada més i més espai
s'ha dedicat a la producció alimentària
i aquí hi ha una granja
però aquesta granja és real
estem cultivant espècies
en un sistema que es diu
aquapònix
que es condueix a cada planta
i unes arduïnes
de fet, aquí la tecnologia té un paper molt concret
unes arduïnes regulen la quantitat de llum
i la quantitat d'aigua que cada espècie necessita
i reciu
per imaginar que l'important ara mateix
és pensar que unes altres maneres
de viure són possibles
que la manera en què vivim
no és l'única possible
i l'única que existeix
i que de fet
si existeix un problema
que podem viure d'una altra manera
De fet, això que és les arduïnes
m'ha recordat molt
em recorda molt tot el procés
de l'eat yourself
a tota aquesta moguda que comentem molt
al generació digital
i que ens prepara per un futur també
no només tecnològic, sinó alimentari
al final és una nova forma
d'alfabetització i de capacitació
d'una dada de genes, de rementes
que li permeten en un moment
en què estem molt sometits
per la tecnologia
a processos que no entenem
i que no tenim control
a recuperar alguna cosa d'aquest control
i la idea que
ganar control en un moment
ens pot ajudar a millorar
les nostres condicions de vida
és una idea que hem de considerar
No expliquem més perquè
convidarem els uients evidentment
a que vinguin a l'exposició
A més, estem dient que és una exposició
que millora si no et fan spoilers
És veritat, n'hem fet molts, potser?
No, algun, però crec que és important
que la gent vingui i no sap exactament
quan cruza cada umbral
de cada espai que és el que es trobarà
i de fet hi ha una peça, que és la peça
jo crec més singular de l'exposició
que succede a l'interior
d'una gran caixa negra
i no diem res
sobre aquest projecte
preferim que la gent entri sense saber
què es trobarà a dins
El que podem dir és que a la part final
hi ha un laboratori
que una mica convida
que està a les nostres mans
poder fer alguna cosa millor
Sí, a més, aquest laboratori
són de fet dos laboratoris
un aquí a la sala i l'altre al poble nou
que es diu l'estació ciutat
on estem fent d'alguna vegada
el que seria no un or comunitari
sinó una estació de salut medioambiental
per millorar la salut
dels humans i nous humans
a través de tècniques mutualistes
que parlen de la col·laboració
entre humans i nous humans
per millorar les condicions de vida de tothom
si estem pensant com millorar
la qualitat de l'aire
o com millorar les condicions
de polinització dels insectes
que viuen a la ciutat
com millorar la qualitat del sol
per mitjà
de metodologies experimentals
i mecanismes de ciència ciutadana
Molta sort i gràcies
Moltes gràcies Albert, com sempre
Després de la fi del món
es pot veure al CCCB
fins al 29 d'abril
Ens comentava el José Luis de Vicente
en aquesta conversa que hem fet al CCCB
just al final de l'exposició
que no parléssim gaire
d'una efectivament de les zones
I anem a parlar sobre això que ens ha dit fa?
No, no ho faré, però de veritat
vull repetir-ho
que aquesta part central
aquesta capsa negra que diu el José Luis
és espectacular quan entres
No t'esperes res
el que passa durant
i sobretot just quan acaba
l'experiència que dura aproximadament
un quart d'hora
I també una cosa que us comentava
fora del micro
hi ha una habitació
que està preparada
o pensada de com serà
a Londres una habitació
o una casa
de l'any 2050
Molts purificadors d'aire
El marciano
El purificador
jo ja ho he vist aquest estiu
a San Francisco
A més, tots són intel·ligents
tots es connecten, tots estan al costat del llit
per quan dorms
A Xina tothom té un purificador d'aire
No podem viure sense ell
a totes les cases
El que més m'ha sorprès d'aquesta habitació
és que tots els arduïnos
que fins ara controlen robotets
i que ens estem divertint per això
Ja he vist que ens estem preparant
pels arduïnos que farem d'aquí 40 anys
que és per fabricar el nostre menjar
perquè em faltarà
i te'l faràs a casa
i es te l'ha controlat per arduïnos
És molt fort el tema
Serà domòtica casolada
I si no pots accedir a tot això
serà com no saber fer servir un ordinador
És a dir, que no podràs trobar feina
si tu no saps enviar un e-mail ara mateix
doncs si d'aquí 50 anys no saps programar
no trobaràs feina
i no podràs menjar
I com sempre diem, l'exposició
després de la Fida al Món
fins al 29 d'abril
ara dius, falta molt temps
aneu-hi ja perquè si no després passa el temps volant
i us la perdreu
i està molt bé
A nosaltres ens ha encantat
Per cert, Gina
després de parlar de l'exposició
sobre aquesta Fida al Món
parlem de videojocs
que ens presenten mons apocalíptics
Me'n deixo moltíssims
però us en porto 3 per aquells que vulgueu experimentar
aquelles sensacions
de les que ens parlava el José Luis de Vicente
Anem pel primer
Horizon Zero Dawn, un clàssic
un dels jocs indispensables si teniu una Playstation 4
un joc d'aventures, acció, rol
en tercera persona
ens posem a la pell de Loi
és una arquera, caçadora, que sobreviva un món postapocalíptic
on la societat
torna a l'època tribal
l'espècie dominant
són màquines avançades
i hem de descobrir què va passar
el director d'art de l'estudi es diu Jean-Bart Van Vic
es van portar 3 artistes
de viatge als Estats Units
això us ho explico perquè em fa moltíssima gràcia
per reunir les referències
aquestes artístiques per després poder fer el videojoc
i que sapigueu que es van quedar atrapats en un torb
que és com una ventisca
en castellà
van tenir un dels membres
penjats d'un helicòpter perquè
poder prendre la presa perfecta
han fet moltes aventures
per arribar a tenir el videojoc aquest
l'horizon Zero Dawn l'ha desenvolupat
l'estudi holandès Guerrilla Games
i el teniu exclusiu per Playstation 4
quin més? l'univers Metro
a veure, Metro 2033
és un llibre de l'autor rus Dimitri Glukovsky
i també un videojoc del 2010
parla d'un món apocalíptic
on la gent sobreviu al metro
ja que una gran explosió
atòmica mundial s'ha carregat
tot el que coneixem avui en dia
el 2013 va sortir Metro Last Light
la secuela directa però que
no té res a veure amb el llibre Metro 2034
és un univers diguéssim
sí, i tot i que l'autor va estar treballant
amb els desenvolupadors, per tant diguéssim
que és Lore, que sentiria
i el que et passa té tres es va presentar
al metro Exodus
on finalment sortim a la superfície
i veiem el món tal com ha quedat
sortirà el 2018, però mentrestant
podeu jugar els dos anteriors
Francesc, ha llegit ja totes les novel·les?
sí, totes les tres al 2033, 34
i 35, de fet
recordes que vam estar a la presentació
de l'amant Glukovsky del 2035
i bé, molt interessants, tot i que
haig de dir que la primera és potser la més
interessant i que les altres ja divau una mica
però és un univers molt particular
sobretot perquè també és molt soviètic
i això ens atrapa una miqueta més lluny
estem massa acostumats a una
ciència-ficció molt anglo-saxona
i està bé, i deia que dintre del seu univers
que sobretot els fans han expandit moltíssim
entre moltes de les coses que hi ha
ell rep fan-fictions
de gent que parla com és l'univers
Metro a les seves propes ciutats
gent atrapada a un metro
igual a Cuba, i també
comentava que ens sembla que hi ha una
versió en còmic, o s'està preparant
una versió en còmic de l'univers Metro
que passava a Barcelona
Doncs el joc del que ens parlava la Gina, el Metro 2033
l'han desenvolupat 4 games
i el teniu per PlayStation 4
Xbox One, Xbox 360
PC i Linux
Però sempre ens porta
algun videojoc que potser s'escapa una miqueta
però té molt a veure amb la història que parlem, no?
Sí, perquè no cal anar al futur per tenir mons apocalèptics
És un videojoc de supervivència
inspirat en el setge de Sarajevo
a la guerra de Bòsnia del 1992
al 1996
El videojoc es diu
This War of Mine, i el subtítol és
A la guerra no tothom és un soldat
No és l'experiència bèlica
del Call of Duty, no us pareu això
sinó que és l'experiència dels civils
els ciutadans, hem de sobreviure
a la guerra, la salut, la gana
i l'humor són cosa nostra
This War of Mine està desenvolupat
per 11bit Studios
i el teniu per totes les consoles
per PC, per Mac, Linux
i també per dispositius mòbils, iOS i Android
Hi ha un joc de taula
pels que prefereixin la versió menys de digital del joc
Hola amics digitals
tots aquells que em coneixeu
sabeu com m'agrada la fotografia
i sempre que puc miro de colar-li alguna cosa
de càmeres o fotos a la direcció del programa
i com que el nostre director
Robert Murillo és bona persona
doncs m'ho compra tot
així que avui us vull parlar de fotografia als carrers
no és només el que anomenem
Street Photography
una disciplina amb noms tan il·lustres
com els de Robert Douanot
Vivian Meyer, Saul Leiter
Joel Mayerowitz
o Dayanafos
Avui dia la fotografia al carrer
és una tècnica que practiquen milers de persones
arreu del món
amb més o menys fortuna
i amb molt poca vergonya
per costar-se un metre d'un desconegut
i retratar-lo
les xarxes socials n'estan plenes de fotos de carrer
només cal buscar l'etiqueta
Street Photography a Instagram
i morir en l'intent
d'intentar destacar-ne algun perfil
que ens cridi l'atenció
tranquils, jo he fet l'esforç per vosaltres
i avui us en porto alguns
primer
Omar Zeta Robles
és un fotògraf establert a Nova York
i fa fotos de ballarines
sobretot i alguns ballarins
amb els carrers d'aquesta ciutat de fons
té un segell únic, lluminós
en què els carrers són l'escenari ideal
per a aquest tipus de fotos
i els seus protagonistes
es fusionen armònicament amb l'entorn
també ha portat aquest art a Puerto Rico
Santiago de Chile, Mèxic
i Cuba, com podem veure al seu compte d'Instagram
que té més de 266.000 seguidors
si us interessa la tècnica
hi ha diverses càmeres de la sèrie X
de Fuji, nés amb baixador
i amb òptiques de focal gran
de 56 milímetres amunt
busqueu les que va fer durant la nevada del 2016
a Nova York i ploreu d'emoció
i d'enveja
Josh Jack
si abans parlàvem de la llum de Nova York
ara parlem de la foscor la nit i la pluja de Londres
Joshua K. Jackson
és un fotògraf
areu directe de Southlater
com he comentat abans
negres i vermells
fotos a través de finestres d'autobús
siluetes en moviment o desenfocades
i un domini enorme de l'edició
dels colors a posteriori
aquests són els trets distintius
de Joshua Jackson
té més de 50.000 seguidors a Instagram
i ha aparegut entrevistat
en diversos mitjans internacionals
curiosament també fotografia amb càmeres
de la sèrie X de Fuji
3. Brunel's Geobash World
Brunel Johnson
és un altre fotògraf anglès
fa fotos a Londres majoritàriament
però també a Bristol i altres ciutats britàniques
té alguns punts en comú
amb l'anterior Josh Jack
pel que fa als carrers molls i de nit
però les fotos de Brunel Johnson
dominen els blaus i els colors freds
pràcticament glaçats
quan veiem llums de neó
mirem de captar-ne la llum i els colors originals
a través de les fotos, no, ell no
per exemple les fotografia en blanc i negre
virat a blau
i el resultat és preciós i sorprenent
4.
Atenció
md.enamul-kavir
què passa, que només parlem
de fotògrafs occidentals? Doncs no
perquè a l'india tenim exemples
tan espectaculars com el de md.enamul-kavir
sospito que md
deu ser medicine doctor
és un fotògraf freelance
de bangladeix que ha aparegut a les revistes
prestigioses del món
curiosament a instagram només tenen 1.200 seguidors
si abans parlàvem de foscor
de pluja i siluetes
aquí tenim la llum i els colors de l'india
primers plans de nens
pollastres fotografiats a cops de flash
i els clàssics objectius
de fotografia de carrer
un 23mm, un 35mm
i per cert proveu d'incorporar
vosaltres mateixos el flash
a les vostres fotos de carrer biurnes
el resultat serà sorprenent
i 5
Xavier Portela
Xavier Portela és un fotògraf publicitari
belgo-portuguès
practica un estil molt de moda avui dia
el de fotografiar ciutats de nit
i editar-les perquè semblin il·luminades
per neons blaus i liles
com si fossin fotogrames de blit runner 2049
per fer aquest tipus de fotos
heu de dominar la llarga exposició nocturna
la interfocal
i disposar d'un bon trípode
i molta paciència per pesar-vos molta estona
editar-les a posteriori
com sempre a través de les xarxes
us farem arribar els links
a tots aquests perfils d'instagram
que us he comentat avui
i si voleu veure les que faig jo honestament
em trobareu a instagram
amb el nick Serranillo
oi que no et sap greu
que m'autopromocioni Albert?
home esclar que no
evidentment no
en aquesta taula et seguim tots
quan ha dit el tema de poseu el flash
a fotos diurnes
Gina has posat una cara sorprenent
és que no poso flash mai
perquè no m'agrada el flash
només m'agrada el flash pels selfies
perquè et fot el fogonazo a la cara
i aleshores et quedes com més guapo
feu fotografies com ell?
a gent que passa pel carrer
fotografies robades una miqueta
no ho feu?
fixa't fins on arribo jo que em fa vergonya
fer-me'n a mi mateixa
davant de la gent que m'està mirant
tinc pudor en aquest aspecte
jo tampoc
a persones també costa bastant
alguna cosa robada si en algun viatge
que pintoresc
sempre dic ara que se'n gira
i em veu que l'estic muntant amb la càmera
i dius quin mal trangol
jo ara estic en una època instagram
que segueixo artistes 3D animació
és a dir que posen el seu producte
una mica per vendres també
hi ha gent molt bona
hi ha gent molt bona pel món
era el que havia de ser Pinterest
Pinterest no hauria de ser una miqueta
per vendre-te tu mateixa?
Pinterest vols canviar-te el menjador?
mira totes les coses
que fa la gent al món
amb el seu menjador
continua tenint vida a Pinterest?
no
no és el que havia de ser la gran revolució
com Cuora
és que això ho canviarà tot
és veritat
no és molt bé
si voleu veure aquestes fotografies fantàstiques
que fa que en el moment que les veus
saps que són d'ell
sempre ho he dit
i és una cosa que em passa
hem parlat de la fi del món
i per molts aquesta fi arribarà per culpa d'una intel·ligència artificial
que qui sap si després de jugar milions de partides de Go
prendrà consciència d'ella mateixa
i ens voldrà destruir
Skynet de Terminator o HAL de 2001
de moment encara pertany al regne de la ciència ficció
però si fa uns programes
parlàvem d'Alpha Zero
i al de Go
ara ho fem de deep back
la compositora de música barroca
ara ara surti algú
amb la veu engolada
m'encanta aquesta música
si l'escolteu
ho reconeixeria actualment
música barroca, hendelback
aquestes noves us venen al cap
aquesta és una compositora creada per un motor musical
anomenada flow machines
que s'ha realitzat sense atenció
i això és important perquè ens sentirem alguns altres exemples
i aquí ha intervingut
algun humà per acabar de fer rangeaments
en canvi en aquest cas ha sigut totalment
feta per la intel·ligència artificial
perdona Francesc
escoltem una miqueta més
aquí no hi ha una vida
difícil
no hi ha una videsa que va ser complicada
hi ha una màquina
la màquina que ha analitzat
fins a 389 corals de Bach
s'ha escollit
per ser un autor molt prolífic
i per tant li podies alimentar
la intel·ligència artificial
amb molts patrons de referència
i sobretot perquè l'avantatge
de la música barroca a diferència
del pop o altres estils musicals
és que estan molt estructurades
molt encorçatades
aquí segueix uns patrons
de ritme i d'estil molt marcats
això també facilita que es trobin
patrons repetitius matemàtics
que pugui la intel·ligència artificial
utilitzar-los per predir quines notes
haurien de sonar per fer una composició
agradable per a nosaltres
s'ha limitat a fer una composició
amb 4 instruments
estan sonant 4 instruments a la vegada
i també s'ha limitat al seu tempo
i a una sola clau musical
per no fer-ho excessivament complicat
una de les característiques de digbag
per això és que és influenciable
per tant és dirigible
i un autor
la idea és que l'utilitzi
per imposar-li una sèrie de limitacions
i veure què en treu
i per tant poder millorar el seu estil
i això de les flow machines que ens deies
què és exactament?
és el nom que té aquest motor
i per què es diu flow machine?
perquè els seus dissenyadors
han dit que els grans artistes
quan estan creant amb màxima creativitat
és quan s'anomena que estan en un estat de flow
i com defineixen el flow?
diuen que és aquell estat on les dificultats
per crear una cosa nova
i les aptituds de l'artista estan en equilibri
no és ni un repte massa complicat
ni un repte interessant
però que s'escapa de les seves habilitats
i per tant en aquell moment estàs en el màxim flux creatiu
i això és el que volen fer
amb flow machines
per desenvolupar el teu propi estil creatiu
gràcies a proposar-te coses que s'encaixen
amb el teu estil
o que utilitzen i referencien estils d'altres persones
una de les primeres versions de flow machines
parlaven d'aquesta música barroca
que estem sentint
però es va provar a fer amb una mica de música
més popera, això sí
amb ajuts de música van fer els arranjaments finals
és molt estrany
però m'enganxa
són músics
que van intervenir
aquí hi ha música
a més la lletra també la va crear el productor
per ajustar-se a la cançó
que havia creat aquesta primera versió del flow machines
i com funciona tot això?
doncs mira...
la lletra no és una lletra
no és una lletra
no és una lletra
no és una lletra
la lletra no és una lletra
no és una lletra
i com funciona tot això?
doncs mira, es tracta de previst
es tracta que la màquina agafi una nota
i digui quina és la nota que cau millor després d'ella
tot sabem que hi ha
jo no faré ara Ramon Janer
però les notes musicals
hi ha tota una sèrie de notes
que cauen bé
hi ha altres que no cauen bé
tots ho sabem
si ara jo tararejo qualsevol cosa
Fatal, fatal. Ho fas fatal.
Clar, ho faig fatal, però si jo tererejo qualsevol cosa,
sempre sou capaços d'acabar la nota que tocaria,
que és la que us sembla que queda molt més bé,
en molts casos, que ens encertaríem, això ha d'acabar baix.
I si la nota acaba en una altra forma, ens sembla com discordant.
Això és el que ha d'apredir la intel·ligència artificial,
quina és la millor nota que ha d'anar després d'una altra
perquè soni agradable a nosaltres.
I això ho aconsegueix gràcies als tres sospitosos habituals,
que ja n'hem parlat moltes vegades al programa,
el deep learning, el machine learning i les xarxes neuronals.
Sistemes d'ordinadors que representen com treballen les neurones
per tal de fer pensament abstracte,
el deep learning, ja ho sabem, aplicació de big data,
li hem de donar molta informació a la màquina
perquè obtingui una sèrie de patrons, que és el que han fet amb Embag,
tenir tantes composicions del mateix estil, que era fantàstic,
i després el machine learning,
que ella mateixa vagi aprenent quin és millor, quin és pitjor,
i s'automodifiqui perquè l'algoritme cada cop sigui més precis.
Això és el que han fet la gent de Flow Machines,
però Google, que està a tot arreu, també ho havia fet abans.
Google Magenta, a través de l'eina de machine learning,
va crear una eina que s'anomenava TensorFlow.
I l'equip Google Brain,
que són els que han generat la intel·ligència artificial,
que és una mena magenta, també van crear música.
Sembla que això de la música és un dels llocs
on més s'investiguen aplicacions d'intel·ligència artificial
ja que hi ha molts casos, com aquest que escoltem.
Exacte, jo crec que té diverses vessants.
Per un costat és una faceta molt humana, el tema de la música.
Triomfar en aquest camp obtenir una intel·ligència artificial
que et faci una música agradable, com la que estem sonant,
que no sona malament, no ens sembla discordant ni estranya,
doncs significa que s'està assolint un pensament bastant humà.
A més, hi ha un factor artístic que també fa que, si la cosa sona rara,
sempre pots dir que és artístic, no?
No, això és el solo. Exacte, imagineu.
Us posaré un altre exemple una miqueta més artístic
o de vanguarda, en aquest cas.
Si recordeu, a casa nostra hem tingut també exemples
d'intel·ligència artificial en el Sónar fa un parell d'anys,
en el Market Lab, vam poder veure l'Algorithma,
un desenvolupament del grup de visualització científica
del Barcelona Supercomputing Centre,
que, amb les entrades i les opinions de tots els usuaris
que passaven per allà sobre com estava sonant aquella música generada,
l'Algorithma s'automodificava i intentava generar una música més agradable.
Al final, per això, musicalment, és un tema de gustos,
però va acabar sonant això.
És molt Sónar, ja ho veieu.
A mi això m'ha agradat més.
Tenim tant calat.
Hi ha hagut altres exemples bastant interessants
en la intel·ligència artificial i música.
Per exemple, l'Aiba és una intel·ligència artificial
que fins i tot la tenen registrada
en el registre d'autors de França i Luxemburg,
on les composicions que ella mateixa genera
estan en el registre d'autors de França i Luxemburg,
on les composicions que ella mateixa genera
estan llistades com a copyright,
autor del copyright i dels copyrights, ella mateixa.
Això també ens pot fer pensar moltes vegades,
ja ho hem comentat al programa,
si una intel·ligència artificial pot guanyar diners,
qui els tributa, qui es queda els drets d'una cosa
que no es genera tu sinó una intel·ligència artificial,
però que tu ets el seu desenvolupador,
això, inclús legalment, pot generar en el davant casos bastant interessants.
Com són Aiba? Així.
Ara escoltant aquesta música m'ha recordat que de vegades també hi ha exemples de robots
amb instruments reals, també fent música d'aquest tipus.
Si encara veus com els robots poden tocar un violí o una trompeta, encara pot ser més fort.
Aquesta està força bé, podria signar-la al Hans Zimmer.
La nova pel·lícula de Robert Zemeckis.
És una peça que es diu Genesis. Si busqueu Aiva, trobareu que té diverses peces.
Totes són bastant interessants, tot i que també he tingut ajuda humana per acabar de fer els arrenjaments.
I per exemple, un cas bastant interessant que havia de succeir aquest estiu i al final no ha acabat de reixir,
esperem que potser en el futur sí, és el Break Free, que és un single que ha estat creat per una intel·ligència artificial
que ha sigut a la vegada compositora, productora i, tot i que ha necessitat una miqueta dels arrenjaments finals,
la presència humana, s'ha ajuntat amb la cantant Tarin Soudar.
Ella és la que canta i és la que acaba d'arrenjar una miqueta la música.
I entre la intel·ligència artificial i aquesta cantant, havien de treure aquest agost un disc.
Un disc sencer creat tot per intel·ligència artificial que s'havia de dir IAMIA,
que es llegeix en anglès tot junt, però és IAMIA, soc intel·ligència artificial,
i aquest agost havia de sortir, al final no ha sortit encara.
No s'ha posat d'acord amb la intel·ligència artificial.
O pels drets, pel tema dels diners segur.
S'han enfadat, que fort, però hi podem escoltar alguna cosa?
Doncs sí, tenim ja Break Free, que és el primer single, ja està disponible i sona així.
Molt bé, aquesta és la sinèrgia entre la màquina i la dona, en aquest cas,
i és un primer single d'un possible que pot sortir en un futur.
Però també has portat poesia.
Doncs sí, perquè també s'ha intentat utilitzar intel·ligència artificial per la creació de textos
que, a diferència de la música, sovint són excessivament aleatoris,
perquè la música, com que és una cançó, és una cançó,
és una cançó que és una cançó que és una cançó,
que, a diferència de la música, sovint són excessivament aleatoris,
perquè la música, és això, les notes tenen subunitat al seu conjunt,
mentre que els textos, les lletres, nosaltres les entenem massa una per una.
I moltes vegades, quan intenten fer un text, la intel·ligència artificial,
és un gasol de paraules que no saps ben bé per on para.
Ara, fàcilment, dius, bueno, és poesia, no?
I sí, s'ha generat molta poesia per intel·ligència artificial.
Google, que també està a tot arreu,
va crear, amb la seva intel·ligència artificial,
un exemple de poesia que aniria per aquí.
You are right, all right, you are right, OK, fine, OK, fine, yes, right here.
No, not right now, no, not right now.
Talk to me right now, please talk to me right now.
I'll talk to you right now, I'll talk to you right now.
You need to talk to me now.
Estaves desesperada una mica, no?
Sí, sí, sí.
Amb el teclat deixes activar el diccionari predictiu, no?
I tu vas apretant els...
Una miqueta, una miqueta, clar, està aprenent per aquí, potser.
Sí, però és una poesia de principiants, no?
De fet, tu l'has escrit... Què diu, exactament?
L'hem fet parlar una miqueta amb la veu de Google, també.
Però si vols que et digui la veritat, si ho intentes traduir,
no està gens malament, eh?
No està malament, no està malament.
Seria així com...
Tens raó? Molt bé.
Tens raó? D'acord, bé.
D'acord, bé? Sí.
Aquí mateix? No. Ara mateix no.
No, no ara mateix. Parla'm ara mateix.
Per favor, parla'm ara mateix.
Parlarem tu ara mateix, parlarem tu ara mateix.
Necessites parlar amb mi ara.
No està malament, eh?
Per mi això és... Saps com quan enganxes algú
parlant per telèfon i no escoltes l'altra banda?
Hi ha algú parlant pel carrer per telèfon i va dient això.
No tens la resposta, falta aquí la resposta.
Bé, bé, m'ha agradat molt la teva... Ets un drapsoda.
Sí, serà això.
Vinga, abans d'acabar el programa, Eli, fem una mica de repàs
que hem donat les xarxes de comentaris.
En Ferran Gall Ball ens fa una observació sobre el darrer programa
on parlàvem d'història vinculada amb els videojocs.
Ens deia que ha trobat a faltar el Czar per PC.
Potser diu només hi jugava jo.
El Czar, eh? T-Z-A-R, eh? Això mateix.
Però diu que li semblava genial que tenia uns 10 anys quan va començar
a jugar-hi i va ser el primer joc que li va fascinar
i que el recordarà sempre. Molt bon programa, ens diu.
Era un clàssic joc d'estratègia en temps real,
era un clàssic d'estratègia en temps real.
Hi havia una campanya medieval, podies portar tres civilitzacions,
una europea, una asiàtica i una d'Orient Mitjà.
Una de les coses que tenies que van sortir vàries campanyes.
La segona campanya passava a la Hispania medieval.
Era la campanya del tip campeador.
Hi havia combats que passaven prop de Barcelona
i d'altres llocs de l'Espanya medieval.
Anem ara a Telegram.
Aquest és un joc econòmic i bàsicament per a alguns jocs i YouTube Kids.
En Nil li recomana la BQ Aquarius M10.
Diu que va força bé, tot i que s'ha de vigilar amb quina versió s'agafa,
per la memòria, la ram i la pantalla.
I en Carles Afegeix un altre tema, comenta que s'ha d'anar amb compte
amb YouTube Kids perquè últimament diu que llegeix moltes notícies
sobre pornografia, violència i altres coses que no estan ben filtrades.
És a dir, que vigileu.
Hi havia un article a Berner del país que explicava això precisament,
que deia que estan agafant coses com la Peppa Pig,
i no és la Peppa Pig, sinó que és una versió de la Peppa Pig
una mica gore.
I això passa amb la Patrulla Canina
i amb coses d'aquestes que tu a primera imatge no t'hi fixes,
però que quan investigues veus els guions i veus les imatges
i bé, els nens ho veuen.
Doncs Gina, Eli i Francesc, moltíssimes gràcies.
M'heu passat molt bé aquest programa.
Me n'alegro.
Finalment t'ho passes bé amb nosaltres després de tants anys.
Sempre m'ho passo bé i m'ha agradat molt tots els temes que hem parlat.
Per cert, el control tècnic avui és el Fran López.
Hola, Fran.
Fran, que és la primera vegada que ens fa el programa.
Nosaltres hi tornem la setmana vinent a la mateixa hora, és a dir,
si ens vols escoltar en versió beta.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.