I cap, la ràdio inquieta.
Generació digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació Digital.
El d'avui és el programa número 1033.
I parlarem de Tomb Raider, de Fire Emblem...
i d'un videojoc fet per un llop solitari.
I com que anem directes al nostre any 22,
repassarem què fèiem fa mil programes...
en la nostra secció Retro 1000.
Comencem una nova edició del Generació Digital...
al programa de videojocs de la Ràdio Pública.
Una mirada diferent als videojocs.
Per aprendre, pensar i somiar.
per cantar i també per entretenir.
Generació digital, els dissabtes a les 10 del matí, a ICAT.
Passió pels videojocs.
Has descarregat Generació Digital.
I al Generació Digital, com sempre, tenim el control tècnic en Dani Jiménez.
Hola, Dani.
Hola!
Tenim l'Star. Com estàs, Star?
Hola, guapo. Fantàstic. Molt bé, gràcies.
Molt bé. Elisabet Sánchez, què tal?
Molt bé, molt contenta.
I l'Aia Nerín, també a la taula del Generació Digital, què tal?
Súper.
Sí? Mira, súper.
L'altre dia, que ja fa uns mesos, vam celebrar els 40 anys de Catalunya Ràdio.
Ara li toca el torn, ho sabeu, a TV3.
A TV3.
Que va venir després, de Catalunya Ràdio.
Quants anys fa?
40.
40.
Mare meva.
40 anys.
I mira, volia parlar...
10 anys menys que jo.
10 anys...
Doncs mira, volíem parlar de les primers records que teniu de TV3.
Començo jo, que sóc el més gran?
Val.
Jo us puc dir que un dels primers records que més il·lusió em feia era la carta d'ajustament.
La carta d'ajustament, però si no feies res.
Què és això?
Ara, sabia que faries aquesta pregunta.
No feies res, allò.
És que, o sigui, la carta d'ajustament, abans la tele no era digital, anava per ones arsianes,
i el que havies de fer és sintonitzar-lo, com la ràdio d'ara, amb els sintonitzadors.
I, perdona, no havia tot el dia, eh? O sigui, era a unes hores.
A partir d'una hora, sí.
A partir d'una hora hi havia la carta d'ajustament que et permetia veure si ho veies perfectament,
els colors tots, no et deixaves cap text al marge i l'ajustaves perquè poguessis veure-ho.
Quan va aparèixer la carta d'ajustament no sabeu la il·lusió que em va fer de veure allà que posava TV3.
quan, en aquella època, teníem només televisió espanyola i...
Ah, clar. Compreensiu-la.
Sí, així començava, eh, TV3.
Sí, senyor, mira, mira.
No, no, era molt especial. Aquí sortia la bandera de TV3, etcètera, etcètera.
Això m'ha fet molta il·lusió.
Després, més endavant, crec que un any o dos anys després, em vaig enganxar a una sèrie que es deia Magnum.
Home, i tant, el Magnum.
Aquesta que tampoc sap quina és la Laia.
Era una sèrie d'un investigador privat i tot passava a Hawaii.
Ah, que guai.
Ara hi ha un remake, eh, estem fent ara mateix, en tenia un.
L'altre dia el vaig veure, per cert, sí, em va fer molta gràcia.
I després hi havia un programa que em feia molta gràcia, també, que es deia Bona nit.
I era un programa molt especial, molt especial que era per tancar la programació,
on apareixien persones anònimes.
Anònimes és anònimes.
I els donaven un temps perquè diguessin alguna cosa, perquè cantessin, perquè fessin un... qualsevol cosa.
Jo aquest no el recordo, eh.
Aquest em flipava, em flipava.
Jo el veia en blanc i negre perquè tenia un dret jo en blanc i negre.
És a dir, donaven un espai de la tele perquè fessis tu el que volguessis.
Sí, sí, sí, sí.
Que gràcia, no?
I perquè donguessis el Bona nit, saps?
Va aparèixer algunes persones conegudes, eh, artistes, tal,
perquè ara estan recuperant a l'arxiu que ara i ara no ho veig.
I mira, són els tres programes que volia...
Era com el primer talent de la història de TV3, no?
Absolutament.
Totalment.
És veritat.
És així, és així.
I no sé, Elit, tu en recordes algun?
Jo, mira, he intentat fer memòria i clar, com que tinc molts programes i dibuixos animats com barrejats.
No sé, ben bé no et sabria dir...
De quin canal, eh, eren?
Sí, però sí que sé que eren de TV3, però no et sabria dir quin és el primer record.
Però, mira, he sabut que de les primeres coses que recordo és el programa que es deia Fili Prim.
Home, el Fili Prim?
Sí.
Però sé que és aquest programa perquè ho vaig trobar-ho en un diari, en un diari meu de quan jo era petita,
que no sé si devia tenir set anys, amb una lletra de nena que deia
Ara estic veient el Fili Prim.
El senyor Bach està donant pas al senyor Teixidor.
Oh!
Que bueno!
T'ho juro, anava apuntant el que anava passant al Fili Prim.
Que bo!
I per això crec que és dels primers records, no sé, potser sis, set anys.
Home, i tant, això ho tens documentat.
Ho tinc documentat.
Sí, sí, és fortíssim.
És molt fort.
Tu, Star, quins tens de records?
Ui, jo molts, molts, molts, molts.
El que més recordo, perquè ho vaig viure molt fort, de la mateixa manera que tu la cartes justament,
era una cosa, hòstia, flipant.
Jo era dibuixos animats, molt entretinguts, molt divertits, i en català.
Ah, clar, en general, eh?
Sí.
En general.
I en noms que eren molt, molt, molt catalans.
Hi havia els descamisats, que era una panda d'animalons, que portaven samarretes.
I jo, clar, flipava, perquè deia, descamisats, però si van amb camises, o sigui, amb camisats, saps?
I després hi havia les pances de Califòrnia, que era un grup musical, que eren unes pances,
que després, bueno, ens van fer anuncis, de color violeta, que eren uns cantants, anaven amunt i avall.
Hi havia el King Kong, que era el gegant, el mono gegant, i sobretot, bueno, el Pac-Man.
El Pac-Man, sí.
Amb el Pac-Piüet, amb aquests noms així molt divertits.
I també el que m'abarcava molt eren les cortinetes, quan sortien els tres palets que feien de TV3, amb aquell nas, amb aquells ullets.
Això eren com els separadors, eh?, entre programes.
Separadors, sí, sí, entre mig, pam, pam, sortien aquests.
I sobretot, una cosa com tu deies, no?, al principi i al final de programació, que era llarguíssim.
Sí.
Llarguíssim, quan s'acabava això que sortia la bandera, sortia la T, la B, el 3, amb una cua, no?, el 3, amb una cua, no?,
Sí, sí, amb una bandera en balans, que era llarg, llarg, llarg, i durava, i durava, i durava, i durava.
Però ho miràvem, ho miràvem, eh?, fins al final.
A més, com que estava fet amb ordinador, era, ai, com ho han fet això, no?, hòstia.
I estava molt bé fet, eh?, a més, per l'època que era, no?, vull dir que eren els inicis d'eximagina't, imagina't.
I tant.
I tu, Laia, Super 3?
Sí, jo els primers Super 3, bueno, no sé si era el primer, però per mi ha estat el millor, que és el del Tomàtic, el Petris...
Aquest encara el compartim ella i jo, eh?, tenint aquell moment, jo ja devia ser una mica carrereta, jo era sòcia del Club Super 3.
Clar, jo també, però sí, aquí teníem com encara una generació...
Sí, després hi ha els records que tinc més, allò que recordo més més, on hi ha el 3XL, amb la sèrie Royolardo Remy, la Sailor Moon, Sakura...
Clar, sí.
És el que m'ha agradat més.
Això va marcar tota una generació, eh?
Clar.
Molt, eh?
I ara la recuperen.
Exacte.
Totalment.
Està superguai.
Perquè el 3K ara estan fent molta sèrie...
Molt anime, que li diguem, en català.
Està superbé.
Sí, tu ets usuària, és a dir, veus o no?
No, perquè jo ja vaig més a Saco, amb l'anime, i el veig quan surt setmana a setmana, rotllo en japonès subtitulat, saps?
Ah, val, sí.
Clar, mare meva.
Sí, sí, sí, sí.
Perquè jo ja no sé veure anime doblat, o sigui, no en sé, ja no m'agrada.
És ben curiós, és ben curiós.
Les expressions japoneses i tot això.
A nosaltres ens va arribar d'aquesta forma, i som una generació que és veritat que te'l tolerem molt bé, el fet que estigui, doncs, doblat, no?
Sí, sí, sí. I sobretot a mi no se'n fa estrany en català.
Exacte.
Gens.
A més, cada vegada se m'enfa més, perquè, clar, el vam començar a veure a TV3.
Sí.
Que a mi segurament m'hi poso i tampoc, però és com que el veig setmana a setmana que ja és normal veure-ho en japonès i subtitulat.
Sí, sí.
I m'agrada.
L'altre dia, per cert, vaig començar a veure a Netflix aquesta del Samurai, el del Blue Eye Samurai, es diu?
Sí.
No és que tothom en parla? No en sabeu?
No.
No, no.
M'entré.
Doncs res, ullens.
Que és un anime també, un anime.
Algú...
Tothom no.
No, exacte.
És que és molt curiós perquè té molt aspecte d'anime, però no és japonès.
Cosa que també em va sorprendre molt.
Però bé, ja en parlem un altre dia quan algú més ho hagi vist.
I jo l'hagi acabat també.
Molt bé, doncs res, continuem amb el Generació Digital, que és el programa de videojocs de la Ràdio Pública.
Generació Digital. Els dissabtes a les 10 del matí, a ICAT.
Això sí que és un canvi, eh?
Total.
Total, absolut, perquè estem escoltant la música de Tomb Raider.
Perquè avui, Eli, ens vols parlar d'un dels jocs que podem trobar a la plataforma on t'has estrenat darrerament i que es poden jugar per PC, no?
Doncs sí, ja sé que ara em direu que no soc molt original.
No, no, no ho direm mai, això.
Bé, clar, és que jo vaig tard, molts de vosaltres ja hi haureu jugat aquest joc, però he entrat a l'univers de Tomb Raider a través de l'Xbox Game Pass.
Sí.
I la veritat és que estic al·lucinant, estic flipant.
Sí.
En concret, he començat a jugar al Rise of the Tomb Raider.
Sí, que és aquesta música que l'escoltem.
Exacte.
És un joc gratuït si està subscrit en aquesta plataforma.
Val, sí.
És un joc dels que ofereix la plataforma.
Molt bé, molt bé.
Aleshores, si no estic equivocada, és el segon videojoc de la saga.
És l'únic que el pots trobar al Game Pass.
I tracta sobre el viatge de la Lara Croft cap a Sibèria, juntament amb el seu company, el Jona, per buscar una ciutat que es diu Kitez i per intentar trobar respostes a un misteri, que crec que ja ve del primer videojoc.
Sí, sí, sí.
I està lligat amb el primer.
Molt bé.
I res, clar, per mi és novetat. Aquí trobes la Lara encara jove, no?, que ha d'anar madurant fins a convertir-se en la casa tresors que tots coneixem.
Sí, s'està fent com a aventurera.
Exacte.
I, bueno, el que més flipes és amb els paisatges.
És brutal, aquelles muntanyes de neu on ella ha d'anar escarpant, pujant.
O sigui, ho trobo com tan real i et fiques tant en el paisatge que, bueno, flipes.
Però no és només, l'única adversitat no és aquesta, eh?
O sigui, sí que és veritat que ha d'anar pujant per muntanyes i per neu i tal, però també s'ha d'enfrontar a fauna salvatge, desastres naturals,
i, bueno, uns senyors, uns enemics que formen part d'una organització sigilosa, que te'ls vas trobant també.
De tant en tant.
De tant en tant, exacte.
Molt bé.
I res, doncs has d'anar avançant en tota aquesta aventura i has d'anar completant i resolent trencaclosques per, doncs, anar avançant en la història.
Per fer-ho, doncs, bueno, quan ho fas, adquireixes, vas adquirint experiència i noves habilitats que et permeten adaptar-te i sobreviure a tot aquest entorn.
Molt bé.
Quan completes un d'aquests desafiaments, com per exemple, explorar tombes, eliminar els enemics aquests que diguem els sigilosos, completar missions, etcètera,
tant les principals com les secundàries, doncs vas adquirint experiència per pujar de nivell.
Molt bé.
I cada cop que puges de nivell, adquireixes punts d'experiència per assignar una habilitat especial a la Lara en tres camps diferents.
O sigui que, bueno...
Sí, sí. Tres camps diferents de quin tipus?
Habilitats, doncs, ja siguin...
Velocitat.
Velocitat, d'acord.
Exacte, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
No ho sé, és molt entretingut i és molt impressionant, la veritat.
Lara, tu estàs dient...
Perdona.
Laia.
Laia.
És que s'assemblen molt al pla.
És que és fort, eh?
Jo aquest que està parlant el vaig començar a jugar, el vaig haver d'abandonar perquè
és com que la càmera em marejava molt, però és una cosa molt guai que té l'ambientació,
o sigui, com si no m'equivoques un que s'estava ja a l'avió i et quedes allà com del pal,
ara què faig, enmig d'aquesta nevada impressionant, comença així el joc i, o sigui,
com que et transmet l'angústia de dir merda.
Ara què faig, no?
És bastant angoixant, eh?
Sí.
Al principi, després ja quan t'acostumes una mica a l'ambient...
Sí. I a més, per mi, és una novetat. Per mi és novetat i és com, bueno, soc jo la
que m'angoixo amb això o és...
Clar, clar.
Sí, sí, sí. Et trobes en allà i et trobes...
Sí, sí.
I el moment de fer sigil, que no et trobin, no et localitzin els enemics, posa molta atenció.
Sí.
És molt guai perquè és com que et motiva a superar aquests...
Sí, sí, totalment.
És curiós que portem parlant de Lara Croft, clar, els 21 anys que portem fent el programa.
Jo recordo, ara no recordo el nom d'un dels videojocs que em va agradar molt, que em vaig acabar,
perquè jo m'he acabat pocs jocs al final, i era un en tres dimensions, però on el personatge
era en tercera persona i estava allunyà. És a dir, que era una Lara Croft així com petiteta
que es movia i em va encantar. En aquest cas també trobem, com en totes las Lara Croft,
amb puzles.
Sí, en trencaclosques, si has de resoldre per seguir avançant.
Perfecte, perfecte. Molt bé.
I ella és... No la veus... No és en primera persona, és a dir, tu la veus, el personatge,
en tercera, però no és petiteta, o sigui, estàs allà, amb ella, diguem-ne.
Sí, sí, sí, ets tu.
A mi m'encanta la interacció amb el company.
Sí, aquest... Bueno, aquest viatge que em prens amb l'altra persona, no?,
que és com molt real, o sigui, anessis de veritat amb aquesta persona.
I per què? Perquè hi has de... Heu de fer coses junts.
Exacte, sou companys de viatge, us heu trobat en aquest viatge junts.
Però tu no controles l'altre, no?
No, l'altre no. L'altre va a remolc teu.
Tu vas obrint camí i ell va avançant amb tu.
Molt bé. Tu, Star, quina relació tens amb la Lara Croft i aquests jocs de Tomb Raider?
Ui, ui, no, no. Veràs, veràs, veràs.
Jo soc de l'època de la discussió si era millor la Saturn que la Playstation.
Això què vol dir? Primer, què va sortir? O sigui, clar, va sortir en aquesta època de la Playstation 1, no?
La Playstation 1 i la Sega Saturn.
I a la Sega Saturn li fotia una mà per la cara brutal.
A nivell gràfic, eh, vols dir?
A nivell gràfic, a nivell jugabilitat, tal.
Però, però, però, però, jo, ara que ho deia la Laia, jo la primera marejada que vaig tindre en un videojoc
va ser amb la Lara Croft de la Engage.
Engage.
Que l'Engage...
El telèfon aquell, una sabatilla.
Sí, era un telèfon de Nokia, eh, que, que, sí, sí, que va fer.
I tant.
Doncs, dins de, bueno, la promo, diguéssim, era la Lara Croft i era al·lucinant.
El vaig veure en un videoclub, allò que vaig entrar a jugar, perquè a l'època també es llogaven jocs de Saturn.
Sí, sí, sí.
I hi havia el noi allà, doncs, el senyor de Nokia, doncs, fent promo del telèfon.
Anda.
Diu, ah, diu, juga't, posa't-hi.
I t'ho juro, vaig acabar marejat, però marejat del nivell de me vaig a comprar la Engage
perquè em vull marejar, jo va anar a la Lara Croft.
Que fort, que fort.
Molt bé.
Sí, molt bé, eh, molt maco.
Era el primer estupendo.
Tu tenies llavors la Saturn, eh?
Jo tenia la Saturn i la Engage, clar.
Molt bé, molt bé.
I la Saturn...
Sí, sóc un nen raro, sóc un nen raro.
No, no, home, no.
I la Saturn anava amb CDs?
Sí, clar.
Molt bé.
Així iniciava la Saturn, eh?
Aquest era el so.
Sí.
Ah, sí, així?
Uf, escoltant, quina parafernàlia, eh?
És que era molt més...
Hòstia, és que era molt japonès, eh?
El C de Sega...
Ja.
I tot i que Sony també és japonès, però clar, Sony és més...
El que sempre hem dit, no?
Els rellotges, els vídeos, tal.
En canvi, allò era sinònim, Saturn sinònim de consola, tenia més forma de consola.
Sí.
Era més, no sé, més genuí, no?
Molt bé.
I el sentiment de posar el joc, la capseta gran, tal, ostres, era una cosa...
Xulíssima, xulíssima.
I el joc era, a més, que costava una miqueta de començar.
També començaves a la neu, però, esclar, tants moviments que tenia l'Alada Croft, no?
Que podia caminar de costat, donar voltareta, saltar, tal.
Clar, fins que no t'acostumaves i anaves descobrint tots els moviments, doncs era una experiència
molt bonica, per això, perquè era, vinga, ostres, ara què vindrà de nou?
Doncs, molt bé, escolta'm, fantàstic.
No sé si te l'acabaràs, Ali?
No ho sé, ho intentaré, ara aniré fent, aviam fins on arribo.
És veritat que amb el Hollow Knight em va passar que va arribar un moment que no podia més...
No te l'has acabat, el Hollow Knight.
No, és molt difícil, t'ho juro, és molt difícil.
O soc jo?
No, és molt difícil.
És difícil.
Igual l'he parcat una mica i igual el torno a agafar una mica més fresca.
Ben fet.
O sigui, la meva intenció és intentar encabar-me un joc, perquè és que, clar...
Sí, sí.
Però és veritat que al final...
Clar, però en agafes uns, són molt llargs.
Ja, és veritat.
I dius que estàs amb el passe d'Xbox, eh?
Sí, sí.
Clar, què passa?
Que tinc com moltes ganes de provar-ne molts.
Ja, és que n'hi ha molts.
Per això també tinc...
Sí, vale, està molt bé, es m'ho posa molt bé, però ara a veure què més hi ha.
Clar, clar, clar.
Sí que hi ha aquest perill amb el pass.
Amb això et recomano, hi ha una pàgina web, ara no recordo el nom, això sempre m'ho diu l'Albert,
que és aquell que et diu la mitjana d'hores, que li pots posar un joc.
Jo moltes vegades ho miro perquè dius, hòstia, aquest veig 45 hores, doncs mira, no.
Doncs ja massa.
Sí.
Doncs ho mirarem.
Doncs molt bé, anem a escoltar-nos, a veure què dèiem fa mil programes.
Els teus amics estan connectats al Generació Digital.
I és que avui tenim el primer RetroMil de l'any, una secció on repassem de què parlàvem ara fa justament mil programes.
I no, no és un exercici només de nostalgia.
Estem veient que hi ha coses que han canviat molt i d'altres que no han canviat gens ni mica.
Avui tirarem enrere fins l'agost del 2008.
Olla's tard.
Just a la Fusteli, sí senyora.
A l'agost de 2008, eh?
Hòstia, sembla que sigui ahir, però és abans d'ahir i l'altre, eh?
I deies bé, no, que hi ha coses que no han canviat perquè només clicar al reproductor de l'aplicatiu de 3CAT,
que és allà on podeu escoltar i podeu trobar tots els programes del Generació Digital,
jo de veritat vaig tenir que mirar el calendari perquè no m'ho creia, no?
Escolteu bé la benvinguda fa mil programes, el 2008, la benvinguda que ens donava el Jordi Celles.
Benvinguts a Generació Digital, el programa de cultura digital de Catalunya Ràdio.
Avui dedicarem la primera part del programa a parlar sobre la relació de TV3 amb els videojocs.
La celebració dels 25 anys ens ha portat a recordar alguns dels primers videojocs interactius que vam poder veure...
O sigui, m'estàs dient que ara fa 40 anys, tots dos mil programes del Generació enrere,
coincidíem el 25è aniversari de TV3. És al·lucinant, no?
Sí, sí, és que no m'ho puc creure, exactament.
Jo no sé si això és el que en diuen la màgia de la ràdio, que molt sovint ho diuen.
Jo em vaig quedar flipat, em vaig quedar fet pastebuniat o no.
Però vinga, va, anem per feina, pim-pam, a veure.
Perquè aquell programa va ser, amb el mateix programa ho vam comentar, que era un programa raro, era molt eclèctic.
Mira, vam parlar del Mass Effect, vam parlar de Pixar, vam parlar de l'Astroboi, d'Alf, l'extraterrestre,
i vam jugar en directe, senyores, senyors i robots, al Dragon's Lair.
Costarà posar-nos en situació, explicar-ho tot, perquè set anys després es pot comprovar que hi ha un gap generacional immens, Murillo.
Home, estar, fer cinc cèntims del que és el videojoc de Dragon's Lair, tampoc, no ho sé, suposo que no és tan complicat, no?
No, home, cinc cèntims, complicat, no ho sé. A veure, com ho explicaries tu, les següents frases, set segons de comentaris.
Les partides en aquesta màquina eren especialment cares, que varien com cent pessetes.
La partida normalment costava cinc duros.
Ara explica, partida d'una màquina, que són cent pessetes i perquè era car, i perquè era normal que costessin cinc duros, i que era un duro.
I tant, però fixa-t'hi.
Eren les monedes de 25 a un forat al mig, no?
Sí, sí, hauries de veure la cara de la Laia, en aquests moments.
Sí, és difícil d'explicar, sí.
Sí, cinc pessetes es deia un duro.
És com si una moneda d'un euro li diguessis, jo què sé, cent cèntims.
Era una cosa així, una cosa així.
En cinc minuts, repeteixo, en cinc minuts d'aquell programa ja portaven uns quants ímputs, que més d'un que et s'estigui escoltant ara no ho entendrà ni calmar.
Això és brutal, eh?
Mira, en un repàs que vam fer, vam fer un repàs de videos que es veien a programes i magazines de les teles, de TV3, de Telecinco, tots els canals, no?
i explicaven que es podien jugar des de casa, no? Sense internet.
Atenció, així és com explicàvem la manera de jugar.
Els concursants des de casa i a base de crits en controlaven els moviments.
T'ho imagines? La gent fotent crits com a lloques.
És que era així, eh?
Sí!
És que realment era així. A veure, a veure, expliquem-ho, eh?
Clar, explica-ho per què, a veure.
Digues, digues, a veure.
A veure, sí, sí, a veure, primer t'explico això.
Resulta que tu agafaves, veies la pantalla...
Sí, de la tele.
La tele, com si fes Netflix, eh? O la pantalla d'ordineu, tu agafaves la pantalla i veies un videojoc.
I tu tenies el telèfon a l'orella, val?
Sí.
Llavors, tu donaves instruccions, donaves pols-pols, dreta-dreta, salta-salta...
Llavors, a la pantalla des de Madrid, des de Barcelona, des d'un fos, doncs hi havia algú que o apertava un botonet o a la màquina t'entenia la teva veu.
Llavors, tu actuaves en aquell videojoc amb la veu.
A distància.
A distància, tu, des de casa seva.
Molt bé.
Però, clar, tot era a base de crits, val?
Sí, sí, clar.
Doncs, això, que fèiem un repàs d'això, de jocs, el que deia, no?, de jocs televisius.
Sí.
Havíem parlat de l'Ugo, de Telecinco, que era un personatge que anava amb unes vagonetes i tenies que dir si anar a la dreta o a l'esquerra.
Correcte.
Unes vegades es podia pulsar al telèfon les tecles, perquè cada numeret té un to, té una musiqueta.
Però això era molt modern, això, no?
Això, en aquella época, era el sumón, eh?
Sí, sí.
Hi havia una altra cosa que era més de casa nostra, que era l'enxaneta, d'un programa que es deia Mag Magazine, que era un d'aquells, era un castell, tu portaves una enxaneta, pixelat, i anava pujant terços amunt, sortien com una mena de voltors, una mena d'ocells que te volien tirar al aire.
Sí, de l'amics, eh? Digues-hi.
De l'amics, sí, sí. Llavors, tu tenies que ser, l'enxaneta, tenies que arribar a dalt de tot. I per tu indicar que el personatge es tenia que moure, tenies que cridar pols.
Pols, eh?
Pols, pols, pols, pols.
Sí. I ara que ho dic, vosaltres sabeu per què es cridava pols?
No, no, no.
No? Doncs, informació de servei, Morillo, el Jordi Celles ho sabia.
El cas de TV3, el Pols era perquè el concurs el patrocinava cacaulat amb pols.
Flipa.
Flipa.
O sigui que, a més, a ell li encantava, recordo, el Jordi, el cacaulat, oi?
Sí, era un cacaulat, sí, home.
L'hi agrada, vaja, no parlo amb passada.
És la seva vegada favorita, però de molt.
Sí, sí, sí.
O sigui, ara ho recordo, això, del logo. Ara, quan esteu dient això dels crits, no sabia què estaves dient, però és veritat,
que era com, arriba, arriba, arriba, al lado, al lado, al lado, al lado, al lado, al lado, al lado, al lado, al lado, al lado, al lado, al lado, al lado, al lado, al lado, al lado.
Sí, sí, sí.
I des de casa tu podies jugar i controlar el personatge, i el personatge anava pujant, i anava pujant al ritme que tu anava dient, pols, pols, pols.
I era un joc, eren gràficament, diguéssim, com un joc de Super NES o de Mega Drive, diguéssim.
Sí, sí, sí.
Saps, eren molt així. A més a més, el personatge d'Hugo, a veure el Pepe Calabria, que era un actor més de teatre espanyol,
que no se us en recordareu, que era el que era el monstruo de Sánchez-Teny.
Hòstia, no.
Ara sí que m'he passat, era una sèrie en blanc i negre, de l'època d'un globo, dos globos, tres globos,
i era un senyor que era molt estimat pels nens petits.
Vinga, va, seguim, vinga, va, a veure's, a veure's.
En aquell dia teníem de convidat el Jordi Salvat, que era, o és, no ho sé, ho desconec, no he pogut trobar-ho,
era el coordinador de l'àrea de jocs d'Interactiva, una empresa que es diu Interactiva,
que aleshores, el 2008, era l'encarregada d'això, de fer videojocs per TV3.
Molt bé.
Llavors, això potser la Laia se'n recordarà. Es va parlar, per exemple, d'Espai 8, te sona, Laia?
Em vol sonar, però no.
Era un videojoc interactiu, un videojoc en xarxa, que es va fer pel 3XLA.net.
Es va presentar a l'octubre de 2003, i al desembre del 2003 ja tenia 21.000 usuaris actius.
O sigui, m'estàs dient que teníem a Catalunya un videojoc en xarxa fet per la televisió pública,
i que només en dos mesos ja tenia 21.000 jugadors.
Sí, sí, que és una barbaritat, eh?
Absolutament.
Està emocionant. Però és que no només això. Ells no anaven a la certa captura d'influencers o youtubers famosets, buscaven els jugadors.
Espai 8 tenia una reportera galàctica. Era com una mena de game master de continguts, que el que feia era perseguir els jugadors més exitosos dins del joc.
Es posava en contacte directe amb ells, els feia entrevistes, tenia un feedback molt personal amb ells.
Brutal, eh?
Déu n'hi do.
He d'agafar gent, diguéssim, tu que saps jugar, doncs vinga, cap a dins.
Exacte.
Siguis guapo, siguis llet, siguis home, siguis dona, siguis el que sigui.
Molt bé.
Vale, doncs això, el videojoc Espai 8, fet a Catalunya per la telepública, va tindre èxit, ens preguntarem.
Doncs el Jaure Salvat ens donava xifres, atenció, que estaven subeditades per l'OJD, l'oficina de justificació de la difusió.
Ara pràcticament fa un any i mig que funciona sol i continua tenint al voltant d'un milió i mig de pàgines vistes cada mes.
Déu n'hi do, no t'ho creuràs, però...
Sí, sí, jo avui he parlat amb el Jordi Salvat, perquè curiosament ha vingut a la ràdio i li he dit, Jordi, que sabies que avui parlem amb tu?
Diu, què dius? I li he explicat una miqueta de què parlàvem i en diu, diu, Albert, has de saber una cosa,
hi ha una usuaria de Twitter que es diu espai8-baix, que a hores d'ara, diu, mira, fa tres hores acaba de repiular, continuen parlant d'aquest videojoc.
Oh! Flipa.
Mare de Déu, senyor, verge sentíssima.
I m'ha dit, diu, és que, fixa't que si vas, tenen documentació que no sé com han aconseguit, de com anava, la dinàmica, la programació, bueno, no sé.
I diu que li van passar l'altre dia i demostra una vegada més que aquest joc va tenir moltíssim èxit.
Sí, sí, molt, molt, molt, molt.
I encara hi ha gent, doncs mira, que el recorda.
No, no, set anys després, o sigui, és al·lucinant.
Espai 8, sí, espai 8, guió baix, eh, si voleu, ho podeu anar.
I a més a més, hòstia, la 7DP aquesta, que l'hagis vist, i escolta, que avui parlarem de tu.
Exacte, ell, per cert, ara és un dels responsables d'edició del Trescat.
El Jordi Salvat, eh?
Ah, no, no, bona, bona.
Vull dir que...
Bona, bona, bona.
Ha anat pujant, el Jordi, i tant que sí.
I tant, home, i tant, home, allò va bé, sí, sí.
Molt bé.
Doncs vinga, va, més teca, més teca, mira.
També vam parlar una miqueta del Mass Effect, de la Xbox 360.
Sí.
Que, bueno, aquests jocs que sí que són llargs i eren grans i tal, no?
Sí.
Sempre provoquen opinions contraposades, no?
Arguments cataclísmics, no?
Allò, vinga, va, horrorós, fantàstic.
Ja.
Sí, Murillo, em refereixo a l'Albert Garcia, fent-li un pim-pam a la Raquel Díaz.
Però no ho són una mica de mandra, aquests jocs?
Jocs així d'aquests de rol, n'hem-s'hi passat hores.
A mi em fan molta mandra, aquest tipus de jocs.
Però és que té profunditat.
Els jocs que no fan mandra no tenen profunditat.
Aquest té profunditat.
Oh, és el pam!
L'Albert Garcia, vinga.
No només amb ella, sinó també el Jordi, eh?
O sigui, pam, pum.
Què estàs dient, a veure?
Té profunditat, no?
Doncs ja està, no fa mandra.
Escolta, exacte, exacte.
Molt bé, molt bé.
Boníssim, boníssim.
Oi, mira, per acabar, ja, per acabar, em sap greu, eh?
Una pífia que vam tenir en aquest programa.
Bé, de fet, dues pífies.
Aquí l'Albert Murillo, present, va donar una dada friqui
respecte al personatge de la sèrie Alf.
Sí.
Altre extraterrestre, aquell noi, aquell extraterrestre peludet,
que anava a parar a casa d'un senyor, d'una família.
Molt real.
Menjava gats, no?
O es volia menjar sempre el gat o alguna cosa d'aquesta.
Sí, sí, sí, sí.
I l'Albert Garcia va pujar l'aposta en relació al teu comentari
i va donar una altra dada encara més friqui
que va fer que els que estaven a l'estudi aquell dia,
el Jordi Sellers, la Raquel Díaz i el Gustavo Beneïtef
i el Murillo i el Garcia, literalment es patessin de riure.
I, per cert, que deien que a dins del personatge
hi havia el mateix personatge que estava a dins de l'R2D2.
Això no ho sé, avui hi hagi...
T'ho prometo.
El Franco.
Després d'aquí van riure, eh?
Van riure moltíssim, perquè no s'ho podien creure.
Com pot saber aquesta dada i com pot ser l'altre Albert
que sàpiga el nom i tal?
Em sap greu dir-ho, eh?
Ha dit el nom de la persona,
però una persona molt petita, no?
No, és que crec que aquest és força conegut, perquè...
Sí, clar.
Però, clar, és conegut, sí, sí, sí.
Em sap greu dir-ho, no?
Perquè la qüestió és que l'actor que es deia Alf es deia Mihaly Mestaros.
O sigui que no era aquest, eh?
No era.
El que era dins de l'R2D2 es deia Kenny Baker.
Val.
O sigui, no era el mateix.
Val.
I el Francoz, que deia el García,
diu, no, entre moltes altres coses,
és el que feia moure i li posava veu al Ioda.
Ah, ostres.
Home, si hagués estat el mateix,
era un senyor que ho va patar molt fort, eh?
Escolta'm, gràcies que mil programes després
hagis, no sé, posat llum a la postura.
Però no passa res, no passa res, Murillo,
perquè ho has dit mil vegades,
que el nostre programa és un programa de videojocs,
no passa cinema, no passa res.
Generació Digital.
Acabes de fer una captura.
Molt bé, doncs escolta'm,
mira, avui que, Laia,
parlaràs d'un joc que és el Fire Emblem.
Sí.
Ho he dit bé?
D'un d'ells, eh?
Sí, sí, d'un d'ells, exacte, exacte.
No, no, total.
Li vaig comentar amb el Víctor Mame
i va dir, ah, doncs escolta'm,
parlaré una miqueta de la música d'aquesta...
Saga.
D'aquesta nissaga de videojocs.
Que guai.
I recordeu, ho dirà ell,
però hi ha una pífia dins,
i no sé quina és.
Potser després podem dir i veure quina és.
crec que aquesta setmana és molt difícil.
Ei, què tal?
Sis curiositats, una d'elles falsa,
del tema principal de Fire Emblem.
Aquesta cançó va ser creada per Yuka Tsujiyoko
per primera vegada pel videojoc
Fire Emblem Shadow Dragon.
I apareix a l'inici dels títols de crèdit
com a la majoria de jocs de la saga.
La primera vegada que vam escoltar aquesta cançó
va ser a la videoconsola NES
i té les característiques pròpies
d'una cançó de 8 bits.
A més a més,
trobem aquesta melodia principal
en altres videojocs de la saga,
com per exemple el tempo més lent
per donar-li un toc melancòlic
amb diferents instrumentacions,
per exemple,
amb una fanfarra de ben metall,
per donar-li un toc més heroic i èpic,
o amb tocs orquestrals,
amb violins i altres instruments sinfònics
per donar-li un toc més dramàtic.
Fins demà!
També trobem versions d'aquesta cançó
amb lletra,
com per exemple el Super Smash Bros. Brawl,
on trobem una versió cantada per cantants d'òpera.
També trobem una versió amb un ritme més tecno-pop
amb lletra al videojoc Tokyo Mirage Sessions.
I trobem també una versió operística tetralitzada
a l'anunci que es va fer servir
per promocionar el primer videojoc de Fire Emblem
a Japó.
És una cançó molt versionada
i podem trobar versions sorprenents,
com per exemple una en banda de rock,
una tocada per un sol violí,
una versió en estil sardana
feta per la cobla de Sant Antoni
i una en tonalitat menor.
El fet de trobar tantes versions d'un mateix tema
és un clar exemple de la importància
dels temes principals o leitmotiv
dins de les bandes sonores dels videojocs,
que van apareixent en diferents moments
i en diferents videojocs de la saga,
amb totes aquestes variacions
per aportar al jugador
sensacions diferents a l'escoltar-les.
Fire Emblem també té un anime.
Aquest està basat en els tres primers capítols
del videojoc de la Super Nintendo,
Fire Emblem Mystery of Emblem.
Si prestem atenció,
a l'anime podem escoltar la veu
del doblador de Link,
que va doblar també,
prèviament,
un dels personatges de l'anime,
caint.
Espero que us hagin agradat
aquestes curiositats del Fire Emblem,
la seva banda sonora
i ens veiem la propera.
Que vagi molt bé.
Mireu, jo no sé,
clar, a veure,
quan ha dit lo de Sardana de Sant Antoni...
Ojalá que fos real,
a veure,
la versió de Sardana...
És que podria ser,
jo me les podria creure
a les sis perfectament.
Sí.
I la de Sardana,
s'han fet moltes versions
de moltes coses amb Sardana,
vull dir que no ho sé.
No ho sé, no ho sé.
Jo molt perduda.
És el primer joc que toco del Fire Emblem.
però per què fa això tan difícil?
Sí, sí.
Ah, mira, l'has portat.
Sí.
Molt bé.
L'únic que és mentida
perquè la càpsula de dins...
Mira, jo t'ho explico.
Ai, ai, ai.
No t'he preguntat res, eh, però...
No calia que com facessis.
No vull saber-ho, eh.
Mira, els Reis m'han portat a aquest joc
que és el Fire Emblem Engage,
i jo per Nadal
a la meva parella
li vaig regalar
el cel de Bright of the Wild 2,
que mai sabré com es diu,
però no es diu Bright of the Wild.
Sí, sí, d'acord.
Doncs, jo li he robat directament
la Switch amb tota la meva cara
i he començat a jugar
al Fire Emblem Engage.
Però la càpsula de dins...
Sí.
No trobo la caixa,
llavors hi ha el cel·la.
Però això passa molt, vull dir,
ho guardes en el primer que veus allà.
El tema és que es pugui perdre la càpsula.
Ja.
Saps?
Però no, no.
Per pront,
soc una lladre
i no se sap que aquest joc
del cel·la ha sortit de casa.
Exacte, exacte.
Ara sí.
Laia, ara sí.
Ara sí que ho sap.
Ara està gravat, està gravat.
Està, clar.
Molt bé, doncs escolta'm,
anem a parlar una mica
de la teva experiència
amb aquest joc,
que és un dels darrers
amb els quals has jugat aquests dies, no?
Doncs sí, la veritat és que...
És que sí, no?
És que sí.
Generació Digital,
l'únic programa de ràdio
que no necessita cap requisit del sistema.
Quan ha dit el Víctor
a jo de Versions Cantades,
dic que això és veritat.
És veritat, jo he pensat.
Sí, sí, sí.
Un moment,
hem dit quina és la falsa?
No, no, és que jo no ho sé.
Ah, no ho sabem.
No, jo no ho sé.
Ara ens hem d'anar a casa sense saber-ho, això.
Exacte, la setmana que ve ho direm.
Jo li pregunto, saps, amb ell,
la setmana que ve,
i els oients que en saben ja ho saben.
Ja, ells ja ho saben.
I deuen dir, però com no ho saben?
Ja, segur.
Ara, jo, perdoneu-me,
dubto que hagin fet una sardana
i a més ha dit la Copla Sant Antoni.
És massa...
Copla Sant Antoni, ara...
Jo penso, quan diu l'errada
i fa aquest top 6
que hi ha d'abrir una errada,
dic, com no es riu el tiro?
És que l'està de notar, no?
Una mica.
No, perquè ho ha dit, saps?
Que ho riurà i després surt...
Perquè no es posa en vídeo.
Víctor, volem les tomes falses.
Exacte.
Doncs escolta'm, dius que això, eh?
Que vols parlar de l'únic videojoc
que t'han portat els Reis, no?
Sí.
Que és raro, no?
Vull dir, per què només un videojoc?
Sí, però veritat.
No m'he portat gairebé aquest any,
però sí.
No, és veritat.
Ho han compensat en que m'han portat
com molts jocs de taula,
que també molt.
Ah, molt bé.
Fantàstic.
Però aquest és l'únic videojoc
que m'han portat els Reis
i jo havia demanat un Fire Emblem
perquè és com que els jocs per ordinador
ja me'ls acostumo a agafar jo
i en canvi el de Switch sempre dubto
perquè els veig com més cars,
la Switch en si no és meva i tal.
Però aquest, els Fire Emblem
m'han parlat molt bé per totes bandes.
O sigui, tinc diversos amics
en diferents nuclis d'amistat
que tots jugant a videojocs
i m'havien parlat molt dels Fire Emblems
que si m'encantarien
i és veritat.
Sí.
Ara ho ha dit allò com dient,
hosti, l'han encertat.
Com em coneixen.
És increïble aquest joc.
Aquest crec que és l'últim
que ha sortit per la Switch,
Fire Emblem Engage,
però portem un total de 19 jocs
de la saga Fire Emblem
entre la Switch, Android, iPhone,
Wii U, Nintendo 3DS,
en...
Això ja no sé ni quines sigles són.
Quines?
NDS.
Ah, Nintendo ODS.
Ah, vale.
La Wii, Gamecube, Gameboy, Advance.
Totes aquestes consoles amb càpsula,
doncs cap d'elles.
Molt bé.
Llavors, m'han regalat aquest
és el primer que toco,
per tant, jo de la saga en general
no ho conec gaire.
Però està bé,
perquè és una visió superinteressant.
Sí, però entenc que sí.
Anem a resumir una mica.
Com que és Fire Emblem,
els emblems, els emblemes,
entenc que apareixen a tots els jocs,
que són uns anells
que amb màgia divina,
almenys en aquest joc és així,
perquè tu encarnes el protagonista,
que pot ser masculí o femení,
és un drac diví.
I amb la seva màgia divina
podríem dir que poden vocar
els emblemes tancats en aquest anell,
que són com lluitadors,
podríem dir divins, màgics i tal.
Llavors hi ha de diferents tipus.
Hi ha, per exemple,
un cavaller...
Aquests són com els tres
que et donen al principi
d'emblemes màgics.
Un cavaller amb llança,
un cavaller que va només amb espasa
o una maga, per exemple.
I ara, per exemple,
m'han donat una assassina
que cura també.
Molt bé.
Mira, mato els enemics,
però cura l'equip.
Escolta.
Molt bé.
I això canvia molt
l'experiència de joc, no?
Imagino.
Clar, canvia molt.
Perquè aquests es poden fusionar
amb els teus protagonistes
i llavors,
a part que et canvia
l'estètica del teu protagonista,
clar, es torna hiperpoderós
durant tres torns.
Clar.
Perquè aquest joc
el defineixen com a rol
en combat tàctic,
que és aquell que se't posa
com un taulell de joc
amb quadrícules,
que cada personatge
té una sèrie de moviments
i segons l'arma que porta
pot atacar des d'una distància,
des d'una altra,
potser si el poso
al costat de l'anemic no,
però si el poso
a dos caselles de distància
sí que el pot atacar.
Déu-n'hi-do.
De fet, Eli,
si tu obres el joc,
ja, efectivament,
el dibuix que hi ha intern
sembla realment
com un tauler, no?
Un tauler enorme.
Sí, sí, sí.
Que, de fet, aquí apareix
com el drac diví
que tu reencarnes.
Sí, sí.
Bueno, crec que el blanc
és la teva mare,
perquè també és un drac diví,
i estem en lluita
contra el drac caigut,
que és com un drac,
alegre.
Bosc, sí.
Molt bé.
Que representa una mica
el mal per al mal.
I com són les animacions?
Les animacions són màgiques,
precioses,
superdetallades.
Vull dir,
una batalla que,
sense animacions,
pot durar-te una hora,
jo m'hi estic tres hores,
perquè veig cada atac
com el fa.
Que m'estàs dient, sí.
És increïble,
és bonic.
I a més té com detalls,
rollo que et pares
al costat d'un aliat
i li pots fer un comentari,
no sé què,
llavors s'animen,
o es donen una mica d'escut,
coses així,
que dius,
és que és com anar més enllà
del combat d'entorns normal.
I quina sensació tens
amb el joc?
O sigui...
És impressionant.
O sigui,
a part dels...
Mira,
puc començar pel pitjor
que m'ha passat durant...
Porto res, eh?
Quins hauretes
en aquest joc, només.
Déu-n'hi-do.
Doncs,
una part de les batalles...
La cara que em posen...
Sí, sí, sí.
Però aquest joc
potser m'ha de durar
més de, no sé,
100 hores,
quasi 200,
no sé.
És que és molt heavy.
Doncs,
una batalla
que vaig trigar
com 3 hores,
sense que seran 3 hores
registrades
en arribar a l'enemic final,
doncs es veu
que vaig deixar
massa exposat
al protagonista
i va venir
i em va fer
pa!
I d'un hit
em va matar
el protagonista.
Uau!
I què em van fer?
No em van donar
l'oportunitat
de tirar com enrere,
perquè a vegades
em deixen tirar enrere
alguns passos
com per redirigir
l'estratègia,
doncs se m'havien gastat,
podríem dir,
les oportunitats
de tirar enrere una mica
i em van tornar
a col·locar
en la batalla
3 hores
des del principi.
Saps aquell...
allò que és en blanc
que dius
apago la consola,
m'aixeco...
Benvinguda al món dels videojocs.
Sí, sí.
No, ja, ja.
Però 3 hores?
Pot durar 3 hores?
Estàs dient de veritat
que pot durar 3 hores?
Sí,
aquest és el combat
més gran que he viscut,
en aquest videojoc.
Però, a veure, una pregunta.
Veus el mateix
tota l'estona
a la pantalla?
Bueno, tens com...
Què vols dir?
Veig el mateix...
Veig el mateix escenari, no?
Sí, és el mateix escenari.
Clar, veus com els quadrats
del joc de taula
que es veuen amouent
els personatges
i vas veient les animacions.
I per torns van passant.
Pim, pam, pim, pam.
Tu pots anar fent alguna cosa?
Clar, clar,
jo veig amouent els personatges,
els vaig atacant...
Per 3 hores.
Les oportunitats de
ara torno...
Merda, m'han matat aquest,
no l'hauria d'haver col·locat aquí,
torno una mica enrere...
Molt bé.
Ataco diferent.
És molt tàctic
en aquest aspecte.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí.
I això és el pitjor.
No hi ha hagut res pitjor, eh?
El pitjor que m'ha passat
és que he hagut de repetir
un combat de 3 hores.
Déu-n'hi-do.
I té història, entenc?
Sí, de fet la història
és molt...
Bueno, és el que més m'està agradant
perquè és que, clar,
tu et presentes en aquest món
ja et presenten
com un drac diví
que dius
Toma ja, no?
Normalment en un videojoc
tu lluites
per aconseguir un rang
o jo què sé...
Clar, clar, aquí estàs amunt.
Per ser el campió en Pokémon.
No, no, aquí et dius
Mira, senyora,
vostè ha nascut com un drac diví
i jo en plan...
Bueno...
Uau!
Soc Déu, saps ara mateix?
Que bo.
Però el guai és que la protagonista...
Bé, jo porto la noia, vale?
Pots triar ser noia o noia.
La meva protagonista
es desperta després de mil anys
li diuen de letargo
que és com estar en coma,
podríem dir.
Sí, sí.
Aquest drac malvat.
Llavors, comencen a haver-hi aspectes
d'apareixen monstres,
de cop hi ha la terra que es queda seca,
com aspectes que et denoten
que aquest drac malvat
s'ha tornat a despertar.
D'acord.
Llavors, plim,
el nostre personatge es torna a despertar.
Clarament,
perquè un s'ha desdesperta
i ens ha despertat a nosaltres.
Molt bé, molt bé.
Llavors, ens donen una missió
que és reunir els dotze emblemes,
els dotze anells,
per tant, reunir els dotze
aquests cavallers divins o...
Correcte.
...herois, podríem dir-los,
per poder vèncer
definitivament aquest drac malvat.
Molt bé.
Quants em portes?
Quatre de dotze.
Quatre de dotze.
No n'hi do, bueno,
és bastant, força.
Sí, sí.
Començo amb tres, el joc.
He conegut un.
Ah, va.
Ah, d'acord.
Aquest era un detall important.
Sí.
Clar, clar,
comences amb tres
i ara un.
Sí, sí.
A veure, és el que dius tu,
que pots estar unes quantes hores més aquí.
Exacte.
Vull dir, és molt guai
per la gent que li agradi
els combats per torns
i l'estratègia.
Molt bé.
Recordem el nom del joc.
Ah, digues, digues.
Em falta una cosa important.
Sí, i tant.
El joc es diu
Fire Emblem Gage
i la cosa també curiosa
que té aquest videojoc
és que té dos tipus de dificultat.
Una cosa és la dificultat
del joc en si,
és fàcil els combats
o difícils, bàsicament,
i l'altra dificultat que et poses
és que si en un combat
et maten un personatge
que es mori definitivament
i no el pots recuperar.
Jo no he estat tan heavy
perquè ja no em quedaria
equip ni personatges,
simplement és que
quan es moririen
et diuen
em retiro el combat
que no puc més,
però no els deixaràs
de poder jugar-hi.
Clar, utilitzar-los, eh?
Ostres, imagina't
posar-te difícil
i que a sobre se't morin.
Clar, clar.
Deu veure-hi alguns vídeos segur
de gent plorant.
Clar, de gent que ho ha aconseguit
i també plorant també.
Exacte, exacte.
Això em recorda
l'Estil Battalion
que era un joc per Xbox
de la primera de les Xbox
que tu portaves un meca
i allà et mories
i et mories.
És a dir, quan et mories...
Tornaves a començar de zero.
Tornaves a començar.
Sí, sí.
És molt bèstia.
Sí, sí, realment sí.
Doncs molt bé,
aquest és el joc,
l'únic joc
que li hem portat als Reis
a la Laia.
Però en tinc per hores,
estic molt contenta.
Per això, i tant,
per això t'ha vingut aquest.
Molt bé, doncs continuem.
Participa a la comunitat
del Generació Digital
al nostre canal de Telegram.
Ara arriba el meu torn,
us he de dir una cosa.
A veure, a veure.
Jo tota la meva vida
he tingut admiració total
als oficis.
O sigui,
admiro
i ho dic de veritat.
Els vidriers,
els tècnics electrònics,
els serrallers.
Em flipen
els rellotgers.
És que no ho sabeu,
vosaltres,
però em flipen.
M'agrada la gent
que s'ha especialitzat
en una feina concreta.
Per mi som com superherois,
de veritat.
i què em passa?
Doncs que admiro
a la gent
que és capaç
de fer un videojoc
sense ajuda de ningú.
Són aquests
els llops solitaris,
que tant en tant
entrevistem en aquest programa
i tant ens agrada.
Neix aquí, doncs,
una secció atemporal,
no sé si serà
setmanal,
mensual,
bimensual,
on vull parlar-vos
de grans videojocs
fets per una sola persona.
I avui,
atenció,
aquest.
A veure si us sona
l'Iastar.
El videojoc es diu
The Gorp Apology
i el trobo brutal.
Oi que no us sona?
Home,
jo estic mirant vídeos.
Jo també.
D'acord.
El veure-ho al guió.
No,
jo perquè sentia
molta gent,
no ets l'únic,
sentia molta gent
que diu que és un bici,
que és boníssim
i clar,
jo de tant de parlar
a la gent
dic que anem a mirar.
Jo no soc
un mega expert
jugador
de moltes tipus
de videojocs diferents
i aquest a mi
m'ha resultat
molt especial.
El creador,
per cert,
es diu Mico.
Mico.
Com a escalats.
Sí,
no sé d'on és,
no he trobat,
he estirat el fil,
no sé d'on és.
Jo m'imagino
que és polonès,
però m'ho estic inventant.
Igual no ho és.
Però me l'imagino,
saps?
Un polonès
que ha fet això.
El joc costa 5 euros.
Em sembla
que són quasi 6.
En menys d'un mes
ha aconseguit
més de 100.000 vendes.
ell ho va anunciar
l'altre dia,
és a dir,
hòstia,
s'ha fotut ja...
Mig milió.
Mig milió d'euros,
exacte.
Que per un,
amb pardó,
un polac,
hòstia,
un dineral.
Exacte,
exacte.
Clar,
per la devolació
de la moneda,
no per l'altra cosa.
Totalment,
sí,
totalment.
Clar,
per ell deuen ser
la moneda
que tenen allà
multiplicat per 5.
Correcte,
correcte,
vinga.
Una de les coses clares
que em queda,
que és un lloc
de lloc solitari,
és que la música
el tio ha agafat
músiques de música clàssica,
les ha versionat
amb aquest tipus
de sintetitzador
que sona superbé,
que va sonant de fons
i n'hi ha
centenars de diferents.
Això és molt típic
dels llops solitaris.
Escolta,
jo no soc músic,
doncs mira,
o no soc un gran músic,
agafo melodies
i dedico el temps
a fer el joc
que és el que més m'interessa.
També m'ho invento,
el típic fitxer midi.
Sí, exacte.
Passes pel programa,
converteix en el sol
que tu vols
i els tens.
Sí, sí,
i fan això com les melodies,
com això que ha passat
amb el Peter Pan
i el Mickey,
ho sabeu, no?
Sí, sí, Mickey Mouse.
Ha perdut els drets,
tu no ho sabies, Laia, això?
No.
Ha perdut els drets de...
O sigui,
Disney ja no té...
Això tècnicament
és difícil de dir.
Per les patents.
Sí, les patents
ja no són seves.
Han caducat, podríem dir.
Exacte, ja són universals.
No, exactament, no.
Ha perdut la patent
del primer curtmetratge,
aquell Mickey.
Val.
Aquell tipus de dibuix.
Exacte, perquè als Estats Units
i a Espanya també passa
que cada...
Tu registres una propietat,
un dibuix, una cançó,
una música,
el que sigui,
i dura durant 50 anys.
Sí.
I no és agradable,
no pots posar com un aneu
i t'ho deixo al nebó,
tal, no, no.
Quan passen aquells 50 anys,
allò passa a ser domini públic.
Ara, el 2024,
fa 50 anys
d'aquell curtmetratge
amb l'any i nera,
amb aquell tipus de dibuix,
amb aquell Mickey Mouse,
llavors tothom el pot fer servir.
Val, molt bé, molt bé.
Doncs sí, escolteu,
el joc,
recordem que es diu
The Gurb Apologui,
visualment és en blanqui negre,
encara que té altres colors,
també podem veure,
doncs,
colors normals
d'una forma molt minimalista.
Un rosa per aquí,
un rosa per allà,
un groc.
És un joc
que el defineixen
com un clicker
o un tàper,
jo no coneixia aquest terme,
no sé si vosaltres sí,
que és aquell que,
la importància que hi ha
del clicar.
Sí, sí,
el tàper ve del mòbil,
de la pantalla,
de fer-li tap-tap.
Exacte, exacte.
I, en aquest sentit,
fer això
és molt important
al principi del joc,
però no després.
Aquesta és la música
que va sonant de fons, eh?
Què passa?
Hi ha uns personatges
que es diuen Norbs.
Aquests personatges,
jo he dit
Gurb Apologui,
és Norb Apologui, eh?
Aquests personatges
tenen al costat
una espècie de bola de neu
que si tu la cliques
o la toques,
efectivament,
surten més boles de neu.
Dic neu,
però no és neu,
és un material
que els serveix
per fer fàbriques,
per construir.
Què passa?
Que a l'inici,
tu vas clicant
i fas això, eh?
Ara ho farem al micròfon,
vas fent així,
i dius, ah, mira,
ara puc fer una fàbrica,
perfecte.
O sigui, com si que fessis
una esponja plena de sabó
i en el pretes
hi solten bombollates.
Correcte, i mai es gasta, mai.
I mai, mira, bé.
I això,
pots crear aquests edificis
que són fàbriques
de diferents tipus
que, per entendre's,
fabrica Norbs
o coses
que faciliten
l'extracció
d'aquesta roca.
És a dir,
és un peix
que es mossega la cua.
Aquesta primera fàbrica
que fa,
fa unes fletxes.
Aquestes fletxes,
si estan tirades
per un norb,
diguéssim,
a la roca,
fa que més ràpidament
es construeixin...
És com una cadena
de producció, una mica.
Correcte.
I el joc és això.
Et tornes
literalment boig
perquè cada vegada
tinguis
més i més
gent treballant
perquè ja vola
i perquè tinguis
més recursos.
Mare meva!
Us juro
que al principi dius
i per què ho fas?
No ho saps.
No saps per què
ho fas.
Si no hi ha tutorial, no?
No, o sigui, tu...
No ets l'únic, eh?
Morillo no és l'únic que ho diu,
ja t'ho dic.
O sigui, tota la gent
opina el mateix, eh?
Sí, oi?
Mira, perquè no hi hagi res, eh?
No, no, no,
perquè ja ho dic
i està documentant
i sí, sí, la gent
diu això,
Déu meu,
ajuda't,
per què no puc parar
de jugar?
No, no...
O sigui, el comentari
a Twitter sempre és
què passa,
que no puc parar?
Sí, sí, sí,
és supercuriós
i evidentment
cada vegada
tens més coses externes
i fins i tot hi ha un moment
que et planteges.
Escolta'm,
vaig a deixar l'ordinador...
O sigui, és a dir,
hi ha un moment
que ho tens tot mecanitzat
i dius,
bueno, això funciona sol,
ei, ja està,
me'n vaig
i ja tornaré d'aquí una hora.
Ho vaig fer.
Què passa?
Doncs ja el tio
ja ha pensat en Mico
que no ho pots deixar sol
perquè de tant en tant
venen uns enemics
que et venen a encarnar
tot el que tu has fet,
saps?
És a dir,
que has d'estar allà.
Però et maten
o no et maten
o com va això?
No, el que et pots quedar
és sense...
Et pots quedar
sense els recursos
que tenies
muntats fins llavors.
Clar, no s'haurà compte.
No, saps?
Bé, però després tornes a clicar
i tornes a sortir més.
Sí, exacte,
però has perdut molt,
saps?
Bé, però no ets mort?
No,
no et mors, no?
Realment no,
no et moren tots els teus nords.
Clar, és clar.
Sí, sí.
I la música,
us agrada,
aquest tipus de música?
Ah, a mi no.
No?
No, jo l'ho dic,
el so midi per defecte.
Val.
No, no puc, no puc.
Ja, ja t'entenc.
No, sí, sí, sí.
Són manies meves, eh?
Sí, sí, sí.
No sé, escolta'm,
jo de tant en tant
aniré a buscar
en aquests tipus de jocs
per veure què us assemblen
i sobretot
el fet que,
que us deia,
que està fet per un tio, eh?
O en aquest cas també una tia,
pot ser una tia, de fet, eh?
Sí, a esteem
hi ha una secció
que posi una persona.
M'ho vaig preguntar l'altre dia.
Jo crec que no, eh?
Ah.
Doncs estaria bé, oi?
Estaria bé, no?
Escolta, un equip de deu persones,
un equip de dos,
o sigui, saps?
Igual que a la música
hi ha solistes,
hi ha grups i hi ha tal, saps?
Mira, l'altre dia
sí que vaig llegir
que això, mira,
de fet ho podem comentar
a la nostra secció
de novetats de la setmana.
Només haicat
generació digital.
Vaig llegir que
a Estim sí que posarà
l'etiqueta
o el botó
de jocs
on la intel·ligència artificial
tingui un paper
molt protagonista,
és a dir,
els jocs que estiguin creats
mentre es vagi jugant
i no estiguin programats
per una persona,
es veu que s'haurà de posar.
No ho sé.
Com ho has dit?
Que quan hi ha molta part?
Sí, a veure, no?
Sí, a veure.
Quan és molta part?
Exacte.
Sí, sí, no ho sé, no ho sé.
Ui, fa patir això.
Sí, sí, sí.
Per cert,
l'altre dia també
vaig llegir
que el CEO de Twitch,
el d'en Clancy,
ha admès públicament
que la plataforma Twitch
no és rendible.
Com pot ser, no?
Sí, clar.
I tant.
Per això ha tancat, no?
Bé,
almenys s'ha encarregat
a molta gent,
a molts treballadors, eh?
Bé, és igual,
si t'ens aval,
si no és rentable,
si no és rentable,
tu tens un negoci,
tens una penaderia,
tens una canceladeria
i no és rentable,
Murillo, xapes.
Sí, sí, exacte.
Exacte.
O sigui, per molt
que despatxes a gent...
No, però, però,
Ibai, etcètera,
que deuen cobrar una pasta.
Això entenc.
Deuen ingressar
molta pasta a Twitch.
Tu vas fer diners, Laia?
Jo, sí.
Vas fer, però molts?
No.
Arribava a cobrir
els videojocs
que em comprava del mes.
Sí?
Ah, ben-hi-do.
I ara això és impensable?
Crec que ha baixat, no, això?
Clar.
Sí.
Sí, sí,
ja va començar a baixar
quan jo estava fent directes
i ara cada cop baixa més.
Val.
Sí, sí.
No ho sé,
crec que està una mica a la baixa.
I després...
S'ha de reformar,
tot això s'ha de reestructurar
i s'ha de mirar
com fer-ho sostenible.
Ja.
Ja no més que doni beneficis,
sinó que sigui sostenible.
Ja.
Sí, sí, segurament.
Després també vaig llegir
que a Ubisoft
reorganitzen la seva subscripció
que es diu Ubisoft Plus
i ara ho faran en dos nivells.
Un que es dirà clàssics
i l'altre que es dirà premium.
hi ha un director
que és el director
de subscripcions d'Ubisoft
que va fer unes declaracions
que m'han semblat curioses
que diu
ens hem d'acostumar
a no tenir jocs en propietat.
Ja han fet aquest pas
i aquest procés
amb la música,
tots estem acostumats ja
a no tenir el disc
de qui sigui
perquè estem a Spotify
i l'escoltem com volem
i no ens costarà.
I ells, diguéssim,
que positivitzen
el fet de
doncs mira,
aquest joc que tens aquí
sobre la taula
doncs que hi hagi un moment
que no el tinguem.
A mi em fa una mandra això
perquè és la història
de sempre que
tu quan has comprat una cosa
mai ha sigut teva.
Ja.
Mai.
Sí, tot el que compres
tot, tot, tot
és un lloguer etern.
Ja.
Perquè si fos teva
tu imagina
tu te compres un cotxe
una rentadora
se t'espatlla
tu t'espatlla
tu t'endries dret a dir
escolta,
et dóna'm una d'una nova
perquè això
és meu.
No, tu quan compres una cosa
és la vida útil
d'aquell producte
fins que es mor.
Sí.
Ja està,
tu et tens del cap
que si compres un cotxe
cada dia
t'acostarà 50 cèntims.
quan arribis a aquell valor
doncs mira
i tal
i quan s'espatlla
és com si fos la llicència
que paguessis.
Sí, exacte
és per sempre
perquè al final
quan se t'espatlla
la rentadora
la nevera
tu la llences.
Sí.
Doncs ja està
o sigui
no te la quedes
és que és meva
me la quedo
quan se t'espatlla
doncs la llences.
Però tu saps
que en els videojocs
tu saps
que la relació
que hi tenim
és molt personal
és molt especial
però és diferent
perquè
quan tu tens un cotxe
o una nevera
tu la tens a casa
la vas veient
la posa a servir
sempre que vulguis.
Tu quan tens la música
tu vas a Spotify
o tens la MP3
i la pots escoltar
sempre que vulguis.
Sí.
Amb el videojoc
el que passa
que és que
si està en una plataforma
d'aquestes online
el joc el pots perdre.
Ja.
Llavors és això
el que fot.
O sigui
t'haurien de dir
tu per 3 euros
tant 99
per 50
tens dret a gaudir-lo
durant tants mesos
o tants dies.
Un cop passa allò
ja està.
Ells t'ho venen
de manera que tu pagues
i passa a ser teu
quan aquest joc
en xarxa
o aquest dispositiu
o aquest servei
desapareix
doncs escolta
ei que jo he pagat per ell
ja però és que no era teu
ja ja
però és que no m'has dit
quant de temps
pot llegir a gaudir-ho.
Llavors el problema és aquest
és la durada
d'aquest lloguer
o d'aquest renting
que tens d'aquest producte.
Disculpeu la xapa
eh disculpeu.
No no
absolut.
Jo penso una mica
en el que deia la Eli
també
que
o sigui
al final tens
si tens
com ho diríem
accés a tants videojocs
al final és com que
no acabes cap
perquè els vols provar tot.
a mi em passa això eh
amb l'Xbox Pass
però tens la idea
que són teus?
No
tampoc
home vull dir
quan n'hi ha tants
dius oh mira
puc accedir-hi a tots
quan te n'en foten
tres o quatre
dius hòstia
és el que passa
als canals de televisió
però l'havia provat encara
exacte
acaben de treure
jo què sé
qualsevol pel·lícula
ara ja no està disponible
no home no
però és que jo volia aquella
tal
ja però és que a veure
n'hi ha 10.000 més
aquesta l'hem tret
sí sí
doncs passa això eh
molt bé
i per cert
reiixi també
que la nova sèrie
d'Alien
que estan fent
s'ha trobat
en un atzucac
diríem
ignorarà
les prequeles
Prometeus
i Alen Covenant
perquè
és que no
no els encaixa
i ja estaria
jo ho trobo bé
sí
això m'ha fet pensar
que moltes vegades
amb les
doncs
prequeles
com
amb videojocs
no videojocs
sinó pel·lícules
com aquesta
que n'han fet tantes
amb un avall
això és avall
clar
al final
el que ha de fer
la nova pel·lícula
té un problema eh
perquè ho ha de fer
encaixar tot
i al final
li ho han dit
mira escolta
no ho tinc a bon compte
home
tampoc costa
home depèn
la sèrie
han dit
a quina època seria
és
si no estic equivocat
just abans
de Prometeus
ah
home
clar
si fos després
cap problema
escolta
ho ignores
i ja està
exacte
seria la prequela
de la prequela
sí exacte
si no estic equivocat
si no estic equivocat
no sé
val val
però per què
ja necessita
sempre dient el mateix
escolta
Alien i Alien
si prou
jo no hi ha més
dues pel·lícules
i prou
per què fer-ne més
és que ja estàvem bé
si funciona no ho toquis
havien tret el personatge
de l'Alien al Fornite
ara entenc per què
ah
segurament és això
segur
segur
aquestes coses
Alien l'has vist tu
crec que he vist una
però fa segles
segles eh
o sigui sé de què va
i el bitxo que és
si pots la primera
escolta
segur que és la que he vist
sí sí sí
no jo suposo que
potser és la segona
o la quarta
fins i tot
ah
que són més d'acció
són més
sí són més bijunes
més de crispetes
més de crispetes
diguéssim
la primera
hòstia
és xula
és maca
o sigui
et va
te remou
ja
vale
per cert
ara acabem ja el programa
només dir-vos que
estem preparant
dos programes especials
un d'ells
anirà dels 20 anys
del World of Warcraft
on tindrem experts
ui ui ui
sí sí sí
ho està preparant
l'Albert García
i
caurà la xarxa eh
que hi ha un munt de seguidors
on s'escoltarà tot Déu eh
mira de fet
hi haurà
vindrà una persona
que va estar jugant
a la beta
fa 20 anys
fa més de 20 anys
de fet
i que ara
per cert
està tornant a jugar
al joc
i també estem preparant
atenció
un programa
on parlarem
de
amb els 40 anys
de TV3
de sèries
de TV3
i que
aquestes sèries
han donat videojocs
abans
l'Star comentava
per exemple
el Pac-Man
que era una sèrie
de dibuixos animats
que feien per TV3
doncs parlarem
d'un llistat enorme
de sèries mítiques
de TV3
que han tingut
el seu videojoc
que guai
gairebé totes
gairebé totes
és que
anava a dir
gairebé totes
vull dir que
serà un programa divertit
que prepararem
d'aquí unes setmanes
i que estarà molt bé
doncs escolta'm
Star
Elisabet Sánchez
i Laia Nerim
moltíssimes gràcies
per fer aquesta nova edició
del Generació Digital
gràcies a tu
gràcies a tu
per estar aquí
home
faltaria
que sapigueu que és la 1033
vull dir que
Déu n'hi do
i encara
el que queda
exacte
i gràcies també
tu quan dius aquesta xifra
a mi em sembla
al principi
si ui quants
ja et dius
bueno
exacte
el que queda encara
de mil en mil
de mil en mil
també gràcies
al Dani Jiménez
al control tècnic
i ja ens retrobem
la setmana vinent
amb més videojocs
i més passió
adeu-siau
peat
el que
es
que
es
Fins demà!
Fins demà!