Benvinguts al programa dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya Ràdio.
Durant els propers minuts parlarem d'història vinculada amb els videojocs i de la darrera
aventura científico-artística del sonar.
Entre molts altres continguts aquesta és l'edició número 637 del Generació Digital.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui amb l'Albert García.
Va, que ho dic una altra vegada, Generació Digital.
Molt bé, ho saps dir, és meravellós això.
Com esteu?
Molt bé.
Sí, esteu bé, tots plegats, Albert, Elis, sí.
Molt bé, molt bé.
Gina, aquesta setmana donaves un consell a les teves xarxes
que veient l'èxit comercial del Black Friday, no sé si t'han fet cas o no,
comentaves que, sisplau, no gastem diners amb tonteries.
Sí, però soc la primera que gasto amb tonteries.
Què dius, sí?
Sí, ara em vull comprar una tele.
I estic esperant el divendres per comprar-me una tele.
Doncs mira, ves al telegram del Generació Digital,
que s'està debatent aquest tema des de fa un parell de dies.
Sí, sí, teles, mòbils, el telegram no para, tu.
Sí, sí, es nota molt.
Però bé, jo no sé, jo tinc la sensació, no sé vosaltres,
que aquest any, el tema del Black Friday,
segurament ho hauríem de dir l'any passat, però és una bogeria.
Per exemple, les promocions que sonen a Catalunya Ràdio,
un tant per cent molt elevat, és Black Friday.
Sí, sí, ara caminava per aquí, per la Diagonal,
i tots els cartells de les botigues, i estem a dimecres,
són Black Friday, Black Friday, Black Friday...
Sí, però no veieu com aquí a vegades les coses comercials
se solen desvirtualitzar?
Vull dir, assumeixes el Black Friday,
que és un concepte que ve dels Estats Units
per a temes de tecnologia, i aquí la casa de matalassos
et fa el Black Friday amb matalassos!
I la de roba, i la de...
No, després hi ha el Cyber Monday,
i el Cyber Monday és més de tecnologia,
perquè on que tothom s'ha afegit al Black Friday,
ara hi ha el Cyber Monday, que si voleu,
com aconsello, us podeu esperar dilluns,
no cal que ho compreu tot al dimecres, al divendres.
Per cert, Albert, ara que parles,
has tingut problemes aquesta setmana amb la Xbox nova,
perquè volies vincular la conta d'Electronic Arts,
i has tingut problemes amb això.
Sí, sí, bé, us ho explico ràpidament.
Dissabte era el moment màgic en el qual jo podia jugar
després de dues setmanes sense poder jugar.
Llavors, vaig a xecum al matí tot content,
vaig a jugar al Battlefront 2 d'Electronic Arts,
a la Xbox One X,
i no podia connectar el compte de Microsoft
amb el d'Electronic Arts.
No hi havia opció humana per fer-ho.
Vaig provar-ho tot, vaig buscar internet,
les ajudes d'Electronic Arts i de Microsoft no serveixen,
o sigui, estan mal escrites en anglès i en castellà,
i en qualsevol altre idioma que jo entengui.
No funcionen.
Estava desesperat i vaig aconseguir jugar finalment a les 6 de la tarda,
tot el matí intentant-ho,
perquè vaig posar-me en contacte a través d'un xat
amb el servei nord-americà d'Electronic Arts Atenció al Client.
I allà t'han ajudat.
Un home que es deia Sunil, en anglès, vam fer tot el procés.
Sunil té nom de senyor que viu a Sri Lanka.
Sí, sí, podria ser.
Superamable que em va regalar un descontent i tot
per a jocs d'Electronic Arts amb avió mena amb un descontent.
Home, jo crec que tothom et regalarà descontes per a jocs d'Electronic Arts.
No ho sé, però el tema és com és això, no?
Sí.
A banda de descarregar 50 gigues per poder començar a jugar al videojoc, eh?
Déu-n'hi-do, quin problema més gran.
Un problema gran si ho vinculem al món de l'entreteniment.
Sí, sí, evidentment no és un gran problema, Albert.
Ja m'ho he entès.
Eli, per cert, ja vam donar aquesta setmana les entrades Cinesa
pels nostres uients a Telegram per la música d'aquesta pel·li,
que és la Lliga de la Justícia, no?
Doncs sí, ja ho vam dir pel nostre canal de Telegram,
però ho tornem a dir ara per la gent que ens està escoltant.
Els guanyadors de les entrades dobles de Cinesa,
que era per la Lliga de la Justícia, són en Daniel, Constantí i en David.
Sí, sí, i ho vam fer directament el dilluns, com vam prometre,
a través del nostre Telegram que va pujant
i que, de fet, per fer concursos d'aquest tipus és molt còmode.
Home, sobretot perquè dius
envieu-me un missatge si esteu interessats
i tu ja esperes que la resta de gent et contacti.
Jo crec que ha d'haver-hi algun vot o alguna cosa
per agilitzar aquestes coses.
Del Tetris, hem après que les coses bones desapareixen
i els errors s'acumulen.
Què hem après del canvi creix?
Doncs mira, una de les coses que més ens exciten dels videojocs
és la seva capacitat per portar-nos a altres realitats
que mai podríem viure si no fos a través seu.
Sovint, aquestes realitats fantàstiques no són en planetes llunyans,
sinó que es troben en la pròpia història de la humanitat.
Passejar-se per Roma, com a un legionari,
o pels salons de Versall és de la mateixa manera
o pels salons de Versall és del segle XVII,
ha estat tan fora del nostre bas com perseguir alienígenes.
Però, a part de passar-ho bé,
els jocs que ens porten pel temps ens poden servir
per aprendre coses d'aquests períodes
o simplement es prenen la història molt a la lleugera?
Per descobrir-vos i fer una miqueta de debat,
hem dividit la història de la humanitat en cinc grans blocs.
Ja per adelantada, demano perdó al Xavier Carmenius
si ens estàs escoltant,
hi ha tot el gremi sencer d'historiadors
per a aquesta simplificació.
Prou bé, tenim uns quants blocs,
la prehistòria, el món clàssic, la de mitjana,
l'era dels descobriments on afegim il·lustració i reneixement
i segle XIX tot allà ben amatxembrat,
i el món contemporani.
I, a més, mencionarem només alguns jocs
que s'ambienten en aquestes èpoques
i que destaquen potser una miqueta per la seva singularitat,
fugint una miqueta també dels war games, els jocs de guerra,
perquè n'hi ha a cabassos, desgraciadament,
un reflex del que ha passat al llarg de la història de la humanitat.
I abans de començar pels blocs,
jo sí que m'agradaria fer un petit esment a un joc
que, precisament, ens porta, és un dels grans clàssics dels videojocs
i ens porta per tota la història de la humanitat,
com és el Civilization, que jo crec que l'hauríeu d'aprovar tots.
I traiem aquí una llacrimeta al Waring Time, és Carmen Sandiego.
Juan, doncs comencem amb la prehistòria.
A mi, el primer nom que em ve al cap, no sé si esteu d'acord,
no, segur que no, perquè a cadascú arribarà un diferent,
és un clàssic de les recreatives que va tenir versió per la Supernes,
que és el Joan Mac, que venim dins, que aquest...
Bé, sobretot anaven bastant encasudets, no?, amb l'efecte, anaven amb...
No ho sé. Sí, sí, bueno, amb unes fulles.
Sí, això, és veritat, és veritat, és veritat.
Anaven amb fulles, jo crec que és, jo el recordo, la versió Supernes,
perquè destacava molt pel que era colorista, aquells dinosaures gegants que hi havia,
i és un gran clàssic, va sortir també per Amiga, per PC, per Mega Drive,
inclús era un joc de Data East de l'any 91.
Jo crec que, a més, exemplifica molt bé el que és d'això, els jocs típic prehistòric,
que són molt coloristes, gent granyuts amb tapa-culs...
Tapa-culs, no taparrabos, eh? No taparrabos, la versió nostrada ha de ser tapa-culs,
ens interessa més tapar el darrere que el davant, pel que veig,
i bueno, humans muntant dinosaures i lluitant contra parodàctils,
a veure, molt històric, no seria el cas, eh?
Altres jocs d'aquesta vena, doncs, per exemple, la saga Chuck Rock,
que a mi sobretot em va agradar perquè per Mega CD, per 3DO,
tenia un joc de curs de l'estil Mario Kart, que es deia el Bessy Racers,
i, si us en recordeu, la peça en Jain tenia com a mascota el Bonk,
o el PC Kid, segons en quin país es deia, que era doncs un nen troglodit amb un cap enorme.
Sí, sí, sí.
Recordeu algun altre d'aquella època, o sigui, que remenoreu d'aquella època?
He recordat el nadó del Chuck Rock, que era la segona part,
que el seu nadó, que recient nascut, era el protagonista, no?
Molt bé, Albert, preparant el programa, el Francesc
ens recordava el Far Cry Primal, que és ben curiós, aquest joc,
perquè ha tocat uns pals molt diferents, no?
Sí, sí, sí, era un joc d'acció en primera persona, per la gent que no ho recordi,
però l'ambientació és aquesta, la prehistòria, els personatges parlaven
amb la mena de llenguatge que es parlaven en aquell moment històric, no?
I s'intentava reproduir la vida en aquell moment.
M'ho deies anar amb mamuts i era una cosa molt curiosa.
Oriol Dalmau, hola, com estàs?
Què tal? Funciona el micròfon, hola.
Sí, l'hem provat abans.
Ah, de sí. Aquest, el Far Cry Primal, no era un que copiava el mapa
del Far Cry anterior?
Sí.
Ja començaven a fer coses...
Però prehistòric, li canviaven quatre coses.
Ja havien portat uns mamuts.
En comptes de tanks, els mamuts.
Era el mateix mapa que el Far Cry 4, no?
Sí, exacte.
I el programador a velocitat 5 posava a velocitat 2.
Sí.
Saps? I ja estava, ja tirava.
Anava a peu, aquell senyor amb pells de mamut.
Molt bé.
Sí, compta que arriben els romans.
I aquí ens venen aventures de la Gàlia.
Home, i tant astèrics i obèlixs, no?
Hi ha hagut molts, no?
Hi ha hagut diverses adaptacions, ja.
Recordo per Master System, recordo per Sistema de Butics.
Jo recordo el de Master System...
De fet, jo havia jugat aquest.
I en la creativa.
I l'Arcade.
Sí, sí.
L'Arcade, i deixaves la pasta.
Doncs a part dels jocs d'astèrics,
altres jocs que tenen ambientacions clàssiques,
a vegades amb un punt mitològic,
doncs home, un altre amic, el Kittycarus,
parlaràs o, jo us en recordeu, de l'Alter Ed Vest de Sega,
també parlant dels Arcades,
quan començaves en aquesta mena com de temple,
destruint columnes...
És que els primers que vam comprar la Mega Drive
venia amb l'Alter Ed Vest.
Un joc, cal dir-ho, molt estrany, molt raro, eh?
Era avorridot, després veies el Sonic i era un altre món.
Home, per això van treure el Sonic, per intentar compensar-ho.
Home, però jo venia de l'Amstrad.
Quan vaig veure l'Alter Ed Vest i vaig veure aquells gràfics
i quan et converties en la primera pantalla
que et converties en un mallol...
Aquell personatge...
Vaig flipar.
Allò amb un calçotets, allà, repartint...
Mamà, ara paga el que sigui per això.
En aquella època jo no tenia un duro, no?
El Kittycarus, jo recordo que era un joc que vaig jugar amb la...
Va ser el primer joc que vaig jugar amb la 3DS
en l'efecte 3D.
Us acostumeu a aquest efecte 3D de la 3DS?
No, està desendollat tota l'estona.
A mi em mereix, eh?
Jo no sabia si era un problema meu o...
Jo crec que cada vegada que mires aquesta caixa, diguéssim,
perquè no deixa de ser una caixa, et tornes com guenyo, una mica.
Tens aquesta sensació de...
Uh, que em mereix.
Estic guanyant diocries a la mateixa hora que guanyo moneda.
A part que no portava res, perfectament pots jugar desconectat
i el joc no arrementeix de cap manera.
Estem en l'època clàssica i és una miqueta
el gran període dels imperis de l'antiguitat
i, òbviament, això ha sigut sempre terreny abonat pels wargames.
En tenim un porron, Defenders of Rome, Centurions,
Ash of Empires, el Total War, que també comença la seva saga
a l'almó en clàssic, però voldria destacar jocs que han lligat
l'estratègia en temps real amb gestió de recursos
i que, visualment, han sigut molt macos.
Per exemple, el faraó, que et permetia gestionar
una civilització de l'antic Egipte,
on, a part de les parts bèl·liques, hi havia molta gestió civil,
com un simsití de l'antiguitat.
Què vol dir? Tenint en compte del que ens podíem aprendre
amb aquesta mena de jocs, doncs que, clar,
havies de conèixer molt bé els oficis de la societat
que gestionaves, quins recursos necessitaven,
i d'alguna manera, això també et donava una visió
de com vivia la gent, una visió molt, entre cometes,
de com vivia la gent en aquell temps.
Avui en dia, si voleu provar un joc d'aquest estil,
Immortal City Snile, online, es troba com a joc per navegador
i és gratuït, i doncs podeu jugar a veure si sou capaços
de construir piràmides.
Sobre el tema dels egipsis, el nou assistent inscrit,
que vau parlar la setmana passada...
L'has jugat o què?
Una mica, al començament, però estic molt d'acord
amb el review que vas fer.
Ah, sí? Molt bé.
Sí, sí, m'ha agradat molt.
Especialment la part del doblatge, em va encantar.
Però el tema és que...
Per cert, perdona, Oriol, abans d'ahir
em van demanar l'àudio.
L'àudio, aquest del...
Sí, dels EUA, però no m'han contestat, a veure què en diuen.
El bujaderas.
El bujaderas.
El tema és que l'any que ve, l'any 2018,
l'has inscrit per una actualització
que et permetrà conèixer el món d'Egipte
des d'un punt de vista turístic,
sense haver de fer combats o fer l'aventura.
Simplement veure el món, que és molt maco,
però des d'un punt de vista com de visita guiada.
L'estat s'ha inscrit, també és una de les que ens ha portat
a través de tota la història de l'humanitat
i que també ha sigut molt interessant perquè,
en aquesta mena de món semiobert,
t'ha permès, de tant en tant, passejar-te pels carrers
i confondre't una mica amb la vida de l'època.
I això també és bastant interessant.
Three.
I ara ja entrem a l'edat mitjana.
Podríem dir que de castells n'hi ha uns quants de jocs, no?
Hi ha jocs de castells.
Què penses en l'edat mitjana i què penses?
Amb princeses i cavallers.
Mira, comencem amb el rampar de Tari,
de referència així una miqueta, que el tema dels castells,
és veritat, ho prenen així entre... senzillet, senzillet,
però l'any 91, per PC, existeix Kassels,
que era una mena ja d'ecsint castellós virtual,
centrat a fer castells a l'est de Gales.
Curiosament, no sé què hi tenia a l'est de Gales,
però havies de fer castells a l'est de Gales.
Un estil arquitectònic.
I serà això.
De ja cap al 2000, de cap al segle XXI,
tota la saga Stronghold, que eren uns jocs d'estratègia,
en temps real, on havies de comerciar i havies de carrejar,
però la gràcia estava en que havies sobretot
d'anar a l'estat d'estratègia per millorar les teves defenses
i defensar-te dels que et volien atacar.
Hem començat aquesta secció.
Per cert, dilluns, tots aquests jocs que estem comentant,
hi haurà un link,
perquè això ens ho demanen molt els ullens del Telegram,
amb tots els jocs que comentem, i fins i tot els que es puguin jugar...
Link de descàrrega, gratuïta, no pirata...
No passem torrents aquí.
No, no, no, no, no.
No, no, a mi m'interessa molt,
perquè el que dèiem és que aquests jocs
de la història m'interessa molt
una cosa que em vas comentar, Francesc,
i és un moment històric duríssim de mitjana
que es tracta d'un videojoc.
Doncs sí, la Pesta Negra.
Hi ha videojocs sobre la Pesta Negra.
Playing History, The Plague,
és del 2015 del trobeuestim
i és un joc en forma d'aventura gràfica de les clàssiques,
de mor al ratolí i anar clicant,
que estan focats sobretot als més joves
perquè utilitzen un estil gràfic molt simpàtic i molt cartoon,
molt de dibuix animat,
amb Disney, no?
Sí, amb la Pesta Negra.
No hi haurà pes, perquè si no...
Logro desbloqueado. És la Pesta.
Com dius que es diu aquest joc?
Playing History, The Plague.
2015, eh?
Parlem de l'edat mitjana,
però no ens quedem només en l'Europa medieval.
A molts altres llocs del món també succedia la seva edat mitjana.
I a mi m'agradaria destacar-ne un que passa a l'Orient,
i és...
Ah, doncs no, segurament ho ha tret del guió.
Bueno, era un sobre...
sobre Kyoto.
Passejaves pel Kyoto del segle X
i no tenia molt d'argument,
però et passejaves per allà,
la gent parlava en versió original, en subtítols,
i simplement aprenies sobre la cultura i la religió del Japó feudal,
del Japó del segle X,
gràcies a passejar-te per allà i anar parlant.
Això em recorda el jacuzzo una mica, eh?
També, sobre el món medieval,
no perdeu la pista,
seguiu la pista del joc Kingdom Come Deliverance,
que sortirà també l'any 2018, l'any vinent.
És un joc que és com el simulador definitiu sobre el món medieval.
Ah, sí?
Vaig estar jugant-lo a la Gamescom
i és el realisme màxim que jo he vist mai d'aquest moment històric.
Agafes la plaga, la pesta negra, no?
És brutal, el joc és brutal visualment.
Però també has de construir coses i deputejar la gent a la ciutat.
Bàsicament ets una mena de personatge en aquesta època
i és ultra realista.
En sèrio, em vaig quedar al·lucinat.
El play era un nom de...
Kingdom Come Deliverance.
Estarem molt atents.
4. Arribem ara a l'època dels descobriments.
Vinga, i què fem?
Doncs mira, això, agrupem una pila d'anys tots junts
i parlem una miqueta del que seria del segle XVII al segle XIX,
una era on els viatges comencen a fer possible
grans descobriments i aventures.
És l'època també dels pirates.
I parlar de pirates és parlar de Monkey Island,
una història històrica que cauria entre el 1650 i el 1780.
Aquest senyal dels anys en què passen les aventures de Monkey Island.
La gent de Crio, famosa per les seves aventures gràfiques,
va situar molts jocs en diverses èpoques,
molts amb l'ajuda de Canal Plus
i la supervisió de la Comissió de Museus Nacionals de França.
Una història molt bonica que va donar jocs molt interessants.
Per aquests segles, tenim...
M'encanta això, per aquests segles,
tenim això, és com si estigués tenint aquí la...
És que n'han fet d'altres.
Tenim Versalles, 1685.
Jo crec que aquest crec que el vaig jugar.
Era una aventura així com gràfica.
Aquest el vaig jugar.
I me'l vaig passar.
Un joc frenètic d'aquests.
No, però són els que a mi m'agradaven.
Tipus Sibèria.
És una cosa així, tipus mist.
Hi havia d'altres, com Crimen en la Ciudad Prohibida,
ambientat al 1775,
i amb recreacions molt bones
dels objectes i els artons de l'època dels jocs.
És un joc que ens fa reflexionar una mica
sobre un dels grans punts foscos de la humanitat
i que succeeix en aquests períodes.
Ens cal mencionar Thrall,
que és un joc exclusiu per UIA.
És un joc de trencaclosques amb estil plataformes
que ens porta a ajudar una mare i el seu fill petit
que fugen d'una plantació de sucre portuguesa
al segle XVIII, perquè són esclaus.
És una forma de presentar el tema de l'esclavisme
i les problemàtiques d'aquell temps.
Vídeojocs d'esclavisme i videojocs de pesta negra,
pestra bubònica, realment.
Per cert, ara comentaves això d'UIA,
l'altre dia vaig anar a la pàgina d'UIA
i crec que no hi ha ningú ja.
No existeix, no està allà.
Tu pots baixar-te una aplicació encara, les poques que existeixen.
Perquè són per Android,
és a dir, mentre la gent segueix desenvolupant per Android.
De fet, jo tinc una UIA i el que tinc a dins són emuladors
de consoles clàssiques i jugo a videojocs clàssics.
Em passa que deien que el mando era una xusta.
No, és un drama, no una xusta,
que diguéssim la UAL ara mateix està estirant dels cabells,
sinó que és un drama.
És horrorós, pesa, fatal, fatal.
V, i per fi hem arribat a l'era contemporània, els segles XX i XXI.
Hem vist dues guerres mundials,
la caiguda d'imperis colonials i polítics,
les lluites pels drets civils...
I quins jocs creieu que definirien tots aquests temps?
Mira, jo he pensat en el Valiant Hearts,
que penso que tu el vas jugar, el vas comentar almenys al 2014.
M'agrada molt, perquè em sembla el joc educatiu per excel·lència.
Quan diem joc educatiu, habitualment és, ah, no, quin fàstic.
I en canvi, Valiant Hearts és meravellós, està ben fet.
Sí, sí, sí, o sigui, tu ets petit i et regalen,
mira, és un videojoc educatiu i penses, ah, no,
això t'assessora.
És com quan et regalen roba, per exemple.
És un quaderno santillana digital.
Exacte, exacte.
Exacte, és horrorós.
Mira, en aquest sentit, perdona,
ara m'has fet recordar el vídeojoc que va fer la Unesco,
per aios i per a Android,
per aprendre a fer front als terratrèmols i als tsunamis.
Es diu Tana, i la veritat és que dius,
home, hi ha desenvolupadors millors que poden fer això,
la idea és molt bona.
Sí, és el que diu la Gina,
és el problema de quan li poses l'etiqueta educativa a algun lloc,
i llavors, res tu...
D'aquests segles, jo recomano el Papers, Please,
que explica una mica el drama de les fronteres
i que la gent no pugui passar i ets un funcionari, etc.
I Headliner, que si us agrada, Papers, Please,
de lo que és pop, Headliner,
és que controlem un mitjà de comunicació
i hem de veure què publiquem i què no
perquè afecta el nostre dia a dia,
i així controlem una miqueta la societat.
I ara que ha aparegut com a remake per la Switch L.A. Noir,
que, per cert, Albert, l'has jugat?
Sí.
Has hagut d'instal·lar SD extra o no?
No he instal·lat res.
La gent es pensa que s'ha de baixar alguna cosa.
Diuen que s'ha de baixar com 14 gigs extra.
Tothom ho diu i ho he buscat per internet,
jo no he baixat res i es juga perfectament.
És màgia.
No cal que baixeu res, es pot jugar sense cap problema amb el cartutx.
Això sí, clar.
Si no tens el cartutx, suposo que sí que...
I reprodueix, com sabeu, la dècada dels 40 a Los Ángeles,
aquest món de detectius i com les pel·lícules
i les novel·les de detectius, i és fantàstic.
I, a més, és molt interessant, molt profund.
Jo em quedo amb tres jocs per cobrir més endavant
el període de la Guerra Freda,
que em semblen bastant curiosos i destacables.
Un és JFK Reloaded, un joc independent que va portar
molta problemàtica perquè el que havíem de fer era assassinar el JFK,
havíem de ser en Lee Harvey Oswald i efectuar el tret
des de la biblioteca que hi havia davant,
ens passa la limousina per davant,
nosaltres fem el tret i després s'analitza el que hem fet
i informa el que va passar.
L'excusa que deien els desenvolupadors d'aquest joc
era una mica de dir, és comparar la informació de la comissió Warren
sobre què va passar perquè hi ha molta gent que encara creu
que el Lee Harvey Oswald no hagués pogut fer aquest tret,
que hi havia d'haver-hi tots tiradors.
Llavors diu que és comparar el que tu fas
amb el que diu la comissió per demostrar que realment sí que era possible
efectuar el tret des d'allà.
Això a Estats Units es va vendre?
Va haver de tenir molta polèmica.
Hi ha un videojoc d'escapa de les dues persones.
Dona-li uns anys.
La clara definició d'un simulador més que un joc.
Simplement l'ambientació portava aquesta problemàtica.
Després tindríem, per exemple, Balance of Power,
que n'havíem parlat fa un parell de programes,
que és un clàssic dels jocs de gestió,
i a més té molta importància l'equilibri de poders
entre els blocs occidentals i orientals,
ja afegia molts més elements del que tradicionalment
llavors feien servir els wargames, i per això el destaco,
amb la fantàstica, que és molt de l'època de Guerra Freda,
que és Basaldrin's Raise into Space,
un joc on tu gestiones el budget,
el pressupost de la NASA o de l'Agència Especial Soviètica,
i tens com a objectiu vèncer l'altre en la carrera espacial.
És molt fort.
Ara tindríem problemes, amb la poca pasta que dona la gràcia.
És un lloc de llibreta i apunts i de passar-t'hi moltes hores.
No de passar un ratet.
Creieu que amb els videojocs podem aprendre alguna cosa?
Seguríssim.
I a ser més intel·ligents.
Generació digital.
Doncs mira, ara no sé si aprendrem alguna cosa,
però escoltarem, atenció, música interestel·lar,
molt interessant la iniciativa científica-artística del Festival Sonar
per celebrar els seus 25 anys d'història.
Sonar Calling GJ273B és el nom d'aquesta història.
És la primera sèrie de transmissions de ràdio de la història
que s'envia a un exoplaneta proper potencialment habitable.
El missatge inclou 33 peces de música de 10 segons cadascuna,
comissariades en exclusiva per Sonar
i creades per artistes fins al Festival.
Doncs ara escoltem la primera d'algunes d'aquestes 18 peces que ja s'han enviat
i aquesta primera està dedicada a l'Albert Garcia.
Com es diu, Eli?
Es diu Sumo Escape de l'artista Suiki Terada,
que diu que aquest so l'ha expret i remesclat d'una banda sonora
per un videojoc que va compondre l'any 1999.
Cada peça són 10 segons, o sigui, s'ha d'anar ràpid.
He mirat Suiki Terada i sí, sí, efectivament va fer moltes bandes sonores.
S'han enviat els extraterrestres, això?
Sí, sí, sí, directament. Tot això que escoltem.
Han flipat, els extraterrestres diuen.
I ell, com a única dada que posa el sonar,
diu que va ser d'un joc del 99 però no posa el nom.
I vaig veure que l'únic és a l'AP Escape.
L'únic que pot posar el sonar és a l'AP Escape.
L'únic que pot posar el sonar és a l'AP Escape.
L'únic que pot posar el sonar és a l'AP Escape.
Té pinta, eh? Sí, té pinta.
També té pinta que ha deixat el gat suelto sobre el teclat midi.
Gràcies, Francesc.
Molt inconèixer.
Té molt més sentit, això.
Em dius remesclat, però...
Clar, envia la bamba, tio. Una cosa que no coneixia, no?
Sí, però la bamba és molt poc sonar.
Vinga, anem a escoltar la segona.
Va, escoltem ara el Jean-Michel Jarre,
que ha editat el tema d'Oxygen 4.
Probablement la melodia més simple i també la més exitosa
dins del seu catàleg, segons ell.
M'ha agradat perquè... Resol.
Acaba molt bé.
Com a mi, aquest no ha deixat el gat suelto sobre el teclat.
Això és un professional, home. Això comença i acaba i va a algun lloc.
De totes maneres, Eli,
a l'exoplaneta obra antiga seva, ja.
Doncs mira, tenim, per exemple, l'OTECRE,
que s'ho ha currat molt.
OT? OTECRE.
OTECRE.
Per sort no envien...
OTECRE.
Doncs aquest senyor s'ho ha currat
perquè els 10 segons que escoltarem ara
són els primers 449 números primers
convertits en ERZOS
i han creat un cicle que ells mateixos
diuen que és difícil d'explicar,
però que esperen que el missatge es pugui
es pugui desxifrar per una altra intel·ligència.
Som-hi. Un altre gat.
Ja que ells no poden, a veure què.
Ja acaba, eh?
Això és la TARDIS.
No, no.
Perdoneu perquè és ràdio i no s'ha vist,
però han començat a riure perquè s'hi comença a fer
com el moviment del minipimer, de l'abatadora.
Tinc un Turmix a la mà
i quan tu escoltes això és... algú està fent papilla.
Però han registrat des d'una altra habitació, eh?
És el veí.
Exacte, exacte. També hi ha hagut DJs que han fet la seva.
Sí, tenim en Loren Garnier
que diu que a França
l'esperança ens fa vius.
Així que espero escoltar la vostra resposta
d'aquí 25 anys.
Pau, s'acaba així.
Molt bé. I és que en els 10 segons que li han tocat
fa una pregunta amb 3 possibles respostes.
Aquestes són les 3 que hauran de contestar.
Per cert, aquests sons
s'escolten perquè estan comprimits
per l'enviament a l'espai.
El format és 8 bits, 8 kHz
i mono.
Però esclar, es veu que enviar aquesta...
Pesa molt i si no et cobren sobrepes.
Va una mica així, eh?
Perquè realment utilitzar tots aquests
telescopis, etcètera,
per enviar informació...
Costa, costa. No pots un 8-transfer aquí.
No, no, no.
Ei, però hi ha catalans, eh?
Sí, els catalans Cabo Sant Roque
també formen part dels artistes que han enviat
el seu treball a l'Exoplaneta
i diuen atenció.
Hem gravat tot el tema amb sons acústics,
no elèctrics, amb materials terrenals
com una màquina que grata 3 pintes,
el dofí banyera,
que és un instrument...
Cabo Sant Roque, sí, sí, el dofí banyera,
que és un instrument de barres metàl·liques
fregades a marc de violí o percudides
i una altra màquina que colpeja molls.
Stranger Things.
Hi ha sons de Resident Evil 7
més agradables que aquest.
Després, també,
una altra d'IG Mode Selector
que explica que el que rebran els extraterrestres
és el següent.
Diu, he pujat al meu cotxe,
és un cotxe molt antic,
amb un motor molt antic,
i he conduït pocs metres
i després m'he aturat.
He gravat el so amb el micròfon de portàtil.
Hem modificat el mòbil
i la veritat, té ritme,
és com una textura.
S'estressaran molt els extraterrestres.
No, però que sí, eh?
Aquest és un cotxe de barare.
No, anava a dir, això és Autos Locos, no?
Sí, sí, que és molt mular.
I per acabar, hi ha alguna cosa més melòdica?
Doncs mira, m'ha agradat molt la proposta
i, bé, fletxa, ella mateix ens explica
el com i per què als seus 10 segons.
Jo el que volia transmetre era
com quan coneixes algú,
com si fos un saludo.
El meu pèl s'anomenava Ciclus
i volia parlar sobre els cicles
de la vida, de la Terra,
de l'univers, de la repetició,
del temps.
Per això vaig pensar en la respiració.
Va ser a partir d'una respiració
que marca el ritme de la pèl,
i a partir d'aquí
estic creant la peça
amb sonits concrets
dels elements de la Terra.
Realment representar-se que hi ha vida
en la Terra.
Doncs mira,
s'ha de dir que Sonar llança aquest
Sonar Calling GJ273B
en col·laboració, primer,
amb l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya,
el centre de recerca que estudia tots els aspectes
relacionats amb l'espai i les ciències espacials aquí,
i després una altra associació
que es diu METI International,
que és una organització d'investigadors
que defensen un contacte proactiu
amb extraterrestres.
No riem, eh?
No, és el que anava a dir.
No riem tant perquè podem formar part
d'aquesta experiència pionera participant
en la segona transmissió.
Correcte, i tenim temps.
Què hem de fer? Entrenar un gat.
El francès entrenarà el gat.
Nosaltres encara ens podem pensar què podem fer.
Són tres peces creades pel públic
i juntament amb les pistes dels 33 artistes
seran enviades a finals d'abril del 2018,
més enllà del sistema solar.
Diu que els autors de les peces seleccionades
seran convidats a unir-se per celebrar
els 25 anys del sonar amb tres convidats.
Oriol, hem de pensar alguna cosa ja.
El generació digital
ha d'enviar un so a l'espai.
Soguen els ulls o algo.
Hem de fer alguna cosa aquí.
Des de fa uns dies
que ja podem jugar al nou Call of Duty.
Aquesta sèrie de jocs d'acció
és una de les més populars de tots els temps.
Ja té prou de 15 anys d'història
i avui repassem quins han estat els seus moments clau.
Abans, però, situem-nos en aquesta nova entrega,
Call of Duty World War II,
de la qual estem sentint el tràiler.
Està disponible per PC,
PlayStation 4 i Xbox One
i tal com indica el seu títol,
està ambientat a la Segona Guerra Mundial.
Albert, després comentarem amb l'Oriol
que us ha semblat aquest nou Call of Duty,
però abans d'això m'agradaria que expliquis
per què és una sèrie de videojocs tan populars.
És molt popular.
L'altre dia hi havia una imatge
que corria per Twitter
on deia quins eren els videojocs més venuts
dels darrers deu anys
i sempre els mesos de novembre i desembre...
És aquesta imatge. De fet, ara l'hi estava ensenyant l'Oriol.
Mira-la. Justament no...
Expliquem. Call of Duty.
És a Estats Units i sempre ha sigut Call of Duty
el més venut en els darrers anys.
És un superèxit.
Per què és tan exitós aquesta sèrie de jocs d'acció
en primera persona?
Jo penso perquè ha connectat molt amb els jugadors.
Des del començament,
des que va sortir el primer Call of Duty,
l'any 2003, ja fa més de deu anys,
que va connectar molt amb els jugadors.
També és un moment en el qual
es comença a popularitzar molt
el joc online en les consoles.
Més o menys fa uns quinze anys.
I a poc a poc ha anat agafant aquesta moda.
Abans es jugava online amb ordinador
i a poc a poc s'hi van anar afegint les consoles.
Això va ser molt important.
I, a més, cada any tira el nou, no?, gairebé.
Sí, és que hi ha com tres o quatre estudis
que el fan diferents per aconseguir-lo cada any.
És una de les coses que té
per aconseguir la qualitat aquesta cada any.
Diversos estudis treballant
i, de fet, és això que deies, Alberto.
Des del 2003 només hi ha hagut un any,
el 2005, que no va haver
un Call of Duty principal
aquell any. 300 milions
de videojocs venuts, que és una barbaritat.
És una de les franquícies
més venudes de videojocs que s'han fet mai.
Els més venuts són el
Modern Warfare 3, el Black Ops 1
i el 2. Cadascun
ha venut uns 30 milions de jocs, que és
una barbaritat, una salvatjada,
realment en venda, estirant molt d'èxit.
I, darrere, una mica per fer context,
hi ha l'empresa Activision,
que és una multinacional del videojoc
que té molts anys d'història, va començar amb els temps de Tari.
És molt mítica.
I encara avui dia és un
gran grup del món de la comunicació,
fan pel·lícules, també és brutal,
l'empresa Activision. Si us sembla,
podem repassar la història
de Call of Duty a través de tres moments
sonors.
Estem en el famós dia D,
el desembarcament de Normandia.
Segona Guerra Mundial.
Aquest va ser l'escenari dels primers Call of Duty,
dels tres primers capítols,
aquest conflicte, i des del començament
els seus creadors van
connectar molt amb la gent. Tenim
com a creadors dos autors, principalment,
malgrat que és una superproducció, que
són el Jason West i el Vince
Santpela. Són dos noms que potser no són
coneguts a nivell molt popularment,
però són, a nivell del món del
vídeojoc, dos persones molt importants
que veurem van abandonar el món del
Call of Duty. El motiu de l'èxit
dels primers Call of Duty,
els valors de producció molt alts, un estil
molt cinematogràfic. Encara era el multijugador,
encara no era el principal, però sí que eren
jocs que et posaven molt dins de la història.
L'exemple del desembarcament de Normandia
que reproduia una mica el de la pel·lícula
de Steven Spielberg. Estava de moda el tema.
Acabava de sortir la pel·lícula feia molt poc.
Això mateix. Llavors, viure-ho això
en primera persona era espectacular.
Després o pre-Commandos?
Això era després de Commandos.
Després de Commandos, d'aquest vídeojoc.
Llavors, aquest és l'escenari principal
dels primers Call of Duty.
Escenari històric, Segona Guerra Mundial,
molt proamèrica. Això sempre ho han tingut
els Call of Duty, que a mi sempre m'ha tirat
una mica enrere la visió tan nord-americana.
Perquè són els bons.
Però després, exacte, aquests,
los marines. Però després sí que va haver
un pas molt important
amb el món de Call of Duty, amb l'arribada
i una escena en concret
molt, molt polèmica.
Una escena que va ser, doncs,
molt i molt, molt polèmica.
No raxen del Modern Warfare 2.
I que encara avui dia estem debatent
sobre la necessitat d'aquella escena
en aquell vídeojoc, una salvatjada escena.
És aquella que va baixant amb el cotxe?
Estan amb un ascensor, uns terroristes
i un munt de gent de civils
en un aeroport
i els maten a tots.
Tothom mata civils en salva.
Jo ho he jugat, he jugat a aquesta escena.
És una passada perquè
està absolutament fora
de tot el que té sentit comú.
Intenten encabir-ho dintre de la història
però realment, a vegades,
jo penso que supera una mica el límit.
Hi va haver molta polèmica per aquesta escena.
Com veieu, l'ambientació, ja tornem a l'actualitat,
que és la tendència dels Modern Warfare,
i les històries
passen a ser com molt una pel·lícula
de Michael Bay, plena de moments espectaculars
i poc a poc, tot i que al principi era
molt emocionant, els jugadors
va acabar cansant-los d'aquest estil tan
espectacular. Paral·lelament,
tot el que fa referència al multijugador
es potencia molt.
I, més o menys, la gent s'oblida una mica de la història
i es potencia molt, en el món de Call of Duty,
tot el món del multijugador.
La gent juga molt i molta gent comença
a passar de la història i es centra-se
en la competició, que és sinònim
de velocitat, és sinònim d'e-sport
i de tot això.
Sobre el multijugador podríem destacar
molts mapes multijugador,
aquí hi ha molt debat de la gent que juga, però un
dels més mítics és aquest.
És el mapa de Newtown,
és un dels més petitons de Call of Duty
i és un mapa on sempre hi ha unes
lluites entre jugadors espectaculars,
perquè és molt petit, són dos carreres
i para de comptar, i dues cases.
El multijugador és la clau,
hi ha molta gent que avui dia es compra Call of Duty,
el de la segona guerra mundial,
i jugar a la història no li importa, no?
Jo sempre l'he vist,
la història, per exemple,
a l'estiu de l'estiu de l'estiu de l'estiu de l'estiu de l'estiu de l'estiu
de l'estiu de l'estiu de l'estiu de l'estiu de l'estiu de l'estiu de l'estiu
Jo sempre l'he vist,
la història, com un tutorial.
Un tutorial xulo,
que tens una història, tens un argument
i tot això.
Com deia abans, els creadors,
el Jason West i el Vincent Pela,
l'any 2011, quan va sortir
el Black Ops, el primer, que va ser molt popular,
es van separar d'Activision.
Va haver molta polèmica, van entrar
a l'empresa en ple dia,
a fer-los fora, una polèmica brutal,
i els creadors de Call of Duty van muntar
l'estudi que fa els Titanfall,
a Respondent and Titan, que està molt bé,
és un estudi molt potent.
I bé, a poc a poc...
I ara continuen, ells continuen treballant separadament.
Continuen, ara són part d'Electronic Arts,
també deixa-la anar,
Activision, Electronic Arts, el millor de cada casa.
I actualment, Call of Duty
és un joc que continua tenint molt èxit,
sobretot per a aquesta
basant del tema musical que sentíem ara,
de la multijugador, el món de
la competició, els e-sports,
com competeixen, el que us deia,
hi ha molta gent que ara s'han posat de moda
la polèmica
de les caixes amb premis,
dels videojocs, aquesta mena de
de casino virtual.
Fa molt temps que està en el món de Call of Duty
i hi ha gent que es compra Call of Duty
i és com el seu joc anual.
Igual que es compra algú al FIFA, algú es compra Call of Duty
i l'exprimeix al màxim.
Jo us he de dir que pels nens que tinc a casa,
el Call of Duty és el títol que volen arribar
quan no poden, quan són petits.
A casa encara no ha arribat, el gran passa
bastant dels videojocs, d'aquest tipus,
però sí que ho veig pel petit
que el Call of Duty perquè veu que
els seus amics el tenen i el juguen
i moltes vegades quan va a casa d'aquests amics
juga el Call of Duty quan no el pots
controlar, entre cometes.
És un títol com un trofeu
que dius tu, però pels nens.
Sí, sí, totalment. YouTube és un gran responsable
perquè a YouTube hi ha moltes competicions,
hi ha molts nois i noies que són molt bons
i tenen canals i fan les competicions
i juguen a aquest joc moltíssim.
Realment, com a joc,
com a joc, com a tal,
més enllà que t'agradi més o menys l'ambientació
i la violència, que és molt gran la violència,
com a joc està ben fet, ho controlen molt bé,
és un joc molt ràpid. Fixeu-vos ara
que ha sortit la Segona Guerra Mundial, ara en parlarem.
Malgrat ser la Segona Guerra Mundial,
continua sent un joc molt frenètic
i molt addictiu.
I és que després d'aquest repàs,
que era molt la pena fer-lo, volem saber
què li ha semblat a l'Oriol aquesta
darrera aventura, aquest retorn
una miqueta als orígens.
Aquest World War II. Exacte, exacte.
Va sortir el 6 de novembre
i a Metacrític veig que passa una cosa
curiosa. 79 de nota
de les reviews i 4,1
dels usuaris. Que és una cosa que volies comentar
al principi. Lanzos pes i
és allò que et preguntes. És merescut aquí o hi ha una mica
de hate? Anem a veure què passa.
Perquè hi ha una corrent una mica hate ara.
Deieu que el Call of Duty ha tingut
molt d'èxit la generació passada, sobretot.
En PS3 ho petava moltíssim.
Ara està una mica de moda dir que no et mola.
Està de moda dir que no et mola tot.
No, però especialment aquest rotllo FIFA
i aquest rotllo Call of Duty que s'associen.
El Call of Duty és el FIFA dels tiros.
Grans franquícies, tot el que siguin grans franquícies.
Aquestes franquícies sobretot anuals
també venim d'un anterior Call of Duty
que no va ser gaire exitós. L'Infinite Warfare
aquell que era futurista absurd.
Que tenia el rècord de vots negatius a YouTube.
Exacte, venim d'aquí també.
Suposo que per això han volgut
rememorar els orígens, que de fet l'origen és aquell
Medal of Honor Aliet Assault del 2002
que realment és que és el mateix joc.
Hi ha una gran diferència gràfica
però això és una de les coses preocupants
que està a anys lluny gràficament
però per la jugabilitat o la IA
t'adones que tampoc no ho hem canviat tant
i això és un problema.
¡Vayan a pasar de las pértigues!
¡Vayan a pasar de las pértigues!
¿Per què es posa això de les pértigues?
Perquè aquesta és una escena
de salvar el soldador Ryan
que el Tom Hanks posa com uns pals allà
que són les pértigues.
Quan ja han deixat de morir com a mosques
els americans ja estan començant a guanyar una mica la cosa
fiquen unes pértigues allà.
Doncs aquesta escena clavada exactament igual
la tenim al joc i moltes altres de la pel·lícula.
I aleshores això va generant al teu cervell
una idea de que
això ja ho he vist abans.
I aquest és un d'aquests grans problemes
que té aquest joc, que és que no aporta res
que no hagin vist ja.
El que estan fent és,
precisament que parlàvem de història
estan creant una forma de detecar
l'enemic que potser no coneixíem.
El que passa és que no estàs reproduint la història,
estàs reproduint una pel·lícula
i de retruc un joc de fa 15 anys.
De fet, el desembarcament
d'Arurmandia i aquestes batalles importants
dintre de la Segona Guerra Mundial
són, bé, bastant menors.
Hi ha un part d'aquest conflicte
que s'han tractat molt poc en els videojocs
com la guerra del Forn Oriental
que si no hi ha videojocs d'això.
Hi ha escenes, aquella escena del ganivet
que estan a punt de matar un i l'altre
de salvar la sudorraia.
No sé si la recordeu, que amb el seu propi ganivet
acaba matant un dels bons.
Això ja és un spoiler de fa 20 anys.
La tenim exactament,
apreta la X, X, X, X, X, que si no te la tal clava.
És un dels problemes.
La campanya individual, com deies,
és, si voleu, un moda menor, dura 5 o 6 hores.
Té aquest tofillo permanent
de déjà vu.
I s'han passat amb les megaexplosions,
megadestruccions, amb temps bala,
que és una mica un chartet, jo crec que li treuen realisme.
Està malament la campanya?
No, per mi és com un Big Mac,
que te'l menges ràpid, està bo, però
tal com l'has deglutit, l'oblidaràs.
Les calories compensen?
Les calories estan allà
i al final jugues i et sents bé,
és l'oblit.
No et queda res al cor.
Segurament, realment, perquè fan la campanya?
Per fer els trailers.
No, segurament.
Anem al punt fort, que és el multijugador.
A veure, què passa aquí?
El multijugador de Call of Duty, quan ho petava,
no existia Overwatch, no existia
PlayerUnknown Battlegrounds, no existia League of Legends.
És a dir, hi ha altres
que ho fan millor que Call of Duty amb el que vol fer.
Per tant, jo em pregunto,
quin és el target? De qui va enfocat
el multijugador? Perquè jo crec que no.
Jogadors joves no trauràs un xaval
de Overwatch per anar al Call of Duty,
no ho aconseguiràs. Un jugador batalà
pel rotllo Segona Guerra Mundial, tampoc.
Perquè al múlti li semblarà massa frenètic
i poc realista. Es queda en aquell mig camí
que dius, ai, no sé ben bé
per qui és això. Idees bones en té.
Hi ha un nou modo guerra, que no sé si ho has trobat,
que té uns mapes molt grans,
que té objectius. Ara vaig a construir un puente.
Un ataca, l'altre ho defende.
És una mica diferent.
Tenim una zona comú,
com una espècie de plaça major, on ajunten tots
els jugadors, fan grupets. Allà és on
s'obren les caixes de...
De boting.
El loot aquest, que més veus el loot del company,
que és una manera de que tu tinguis ganes
de gastar calés també. En fi, una mica
trist. I el moda zombie,
que en aquest cas és de lo millor del joc.
Què dius ara? És el que té més gràcia,
perquè els zombies abans fotien riure, ara fan
una mica de por. I té argument, i està bé.
És per ser un moda menor. El moda zombie?
És el que més m'agrada de sempre.
No he oblidat mencionar-lo. És fantàstic.
En aquesta ocasió han fet un moda zombie
que es veu que ho han fet amb carinyo.
Sí que fan por. Per primera vegada.
Jo ho resumiria com, si no sou gaire
de shooters, ni t'hi acostis.
Si ets de shooter multijugador,
hi ha opcions millors.
Si ets fan de Call of Duty, jo esperaria que
baixi el preu 10 euros, 15 euros, m'esperaria
una mica. Si ets fan de la segona guerra
mundial, aquí sí, aquí fliparàs, perquè val la pena
viure a batalles amb els gràfics d'ara.
Això sí. Sobretot en el moda zombie,
que tothom recorda que la segona guerra mundial
era... És el més realista de tot.
I per últim faig una previsió
ja amb bola de cristal per l'any que ve
al rotllo Sandro Rey, i jo aposto
que l'any que ve no hi ha Call of Duty.
Que faran com a massa s'inscrit,
que li deixaran un any,
cada fiaire perquè jo crec
aquesta saga s'ha d'oxigenar.
Perquè es veu que hi ha mitjans, però no hi
han idees. Ara, el joc està bé,
però
jo crec que per ser tot un Call of Duty,
per ser referència, li falta una mica.
Acabo de rebre una trucada, Gina,
perquè em diuen que estem
parlant molt de videojocs de violència,
que com a emissora pública
hem de canviar una mica el xip.
No sé si tens alguna cosa...
Educatiu, educatiu, ràpid.
Educatiu no, però videojocs tranquils,
bonics, divertits, sense preocupacions,
plens de tendresa,
d'humor, d'amor, bon rotllo.
Aquestes coses que deixen
els teus. Bona sensació a la boca?
Clar. Ara, ara.
Parlem d'aquest tipus de jocs,
jocs una miqueta per,
després d'una partida a Call of Duty
en aquesta plaça on la gent...
doncs puguis una mica relaxar-te.
Sí, us porto videojocs així cookies.
Per tant, si heu participat,
no dubteu a enviar-nos els comentaris.
A veure, comencem amb Beyond Eyes.
És de Tiger and Squid,
el teniu per Xbox One, PlayStation 4,
Windows i Linux, val uns 13 euros,
i aquí som una nena cega
que descobreix...
No, no, no.
No és un drama, no és un drama.
No fa pena? Jo no puc amb les coses que fan pena.
No.
És un joc així com de color blanc
i ella va descobrint el món
a través dels sons i del tacte.
I per tant, està fet com amb aquareles.
És un... És preciós, aquest joc.
És molt bonic, és blanc i tu mentre
et vas acostar a les coses, per exemple,
comences a sentir aigua i...
Veus en aquareles un riu
i de sobte sents de fons un gos
i aleshores veus de fons
com arriba el gos pintat amb aquarela
i tu has d'anar explorant aquest jardí,
aquesta ciutat,
amb l'auida, però clar,
com ho representes en un videojoc, amb aquareles.
Aquests són les veus
dels primers minuts del següent joc
que ens recomanes.
Sí, val 8 euros, el teniu per PC i Mac a Steam.
I és un joc d'exploració en 3D
en el que som una guineu
que busca la seva família.
Diguéssim que hi ha una història paral·lela,
que és aquesta de la veu que esteu escoltant,
que són humans, però diguéssim
que hi ha un moment que les històries connecten
i ho entens tot, el perquè de la guineu,
el perquè dels humans, és molt bonic
i a més té una gran banda sonora i uns grans gràfics,
que és el que busquem.
L'inici del joc em recordava molt a Firewatch,
també per aquesta història que vas entenent
una mica el que va passant.
Ha perdut la seva família d'una manera dramàtica?
No, no es va amb mi.
Jo vaig plorar amb l'Ori.
Vaig plorar amb ell,
soc molt sensible.
Doki Doki Literature Club
Això és japonès, no?
Sí, de fet el teniu en anglès.
És gratis, tot i que té una compra dins de 9 euros,
que és opcional, diguéssim que pot jugar
fins al que pot jugar.
El teniu per PC i per Mac.
És un club de literatura japonès
i tots són noies
i tu estàs allà.
És un tema de conversa?
Sí, de conversa.
I si això no t'agrada,
teniu la part Dream Daddy,
que és el mateix, però on som un pare
que ha de lligar-se altres pares.
Què m'estàs dient?
Podem triar a ser homosexual
o heterosexual, aquí no importa,
perquè sempre lligarem només amb pares.
Nosaltres tenim una filla,
una filla dels fills o filles
dels altres pares i tu amb l'excusa
que t'acabes d'instal·lar nou al barri,
doncs on poses la bala...
Tu ets un pare, una filla, una mare, tu què ets?
Tu ets el pare i tens una filla.
I allà és un altre pare.
I aleshores arribes a un barri...
No, no, no.
Jo no entes això.
És un tema homosexual.
Es diu Dream Daddy, pare dels somnis.
I arribes a un barri,
tu tens una filla, arribes a un barri...
No, perquè soc un pare que tinc una filla.
Jo arribo a un barri.
Imagina't que aquesta filla de sobte la mare no hi és.
Tu estàs sol.
I arribes a un barri...
que només hi ha altres pares amb altres fills.
Està el Murillo amb els seus fills.
Exacte, altres senyors.
I jo me'l vaig alligar.
I tens els Murillos, tens els Francesc,
tens els Alberts,
perquè més tens el que és el pastor,
tens el professor de la teva filla,
tens...
Són aquest tipus de perfils.
És molt graciós.
Són date sims.
És tot un gènere.
És explícit això?
És millor que no hi juguin nens.
És per adults.
No és explícit.
No veuràs mai res.
I això?
Absurd.
Aquest joc de PlayStation 4 de Dead Game Company,
quan va sortir de l'empresa,
va fer una espècie com The Journey sota del mar,
que està per PlayStation 4,
Xbox One i PC per uns 20 dòlars o 20 euros,
on ets un submarinista
que ha d'anar descobrint les riqueses del fons marí.
És ideal per estimar la flora
i la fauna del fons marí,
perquè més penseu que va estar nominat
a un BAFTA, és molt bonic.
Aquest també, per la música,
ha de ser bonic, no?
Gathering Sky.
És a dir, PC, Mac, Linux, 5 dòlars.
Aquí hem de guiar un grup d'oranetes
a través del cel.
És molt relaxant,
amb una bona banda sonora, és així, no?
Fa que t'oblidis una miqueta dels problemes.
I oi que busquem videojocs
que ens facin oblidar
al Call of Duty?
Doncs aquest n'és un.
Ah, i s'ha acabat amb un clàssic, no?
És un clàssic d'aquests dies
que és el Super Mario Odyssey
per Nintendo Switch,
un 50 euros, i és l'última aventura
de Mario de Nintendo on podrem prendre
el control del nostre barret, i el teniu per Switch.
Doncs va, fem per final del programa
una mica de repàs de les xarxes Ali.
Doncs comencem pel Telegram,
que a part de fer sortejos nosaltres entrades,
també s'hi parlen moltes altres coses,
com en Jordi Divins, que demana si algú té controlades
les gangues de cara al Black Friday,
el que dèiem abans. L'Albert
explica que ell ha tingut altres
anys males experiències amb la compra internet
pel col·lapse de les empreses de missatgeria
i, per tant, no creu que aquest any
compri res. Afegeix
que s'ha de vigilar el preu històric.
Amazon diu que, per exemple, hi ha uns plugins
que et mostren una gràfica
perquè no t'enredin.
I, sobretot, mireu la data d'entrega
perquè ara apareix molt allò de
potser arriba després de festes.
I això vol dir que potser
has d'estar un mes esperant. Per allò que no hagin pujat
el preu fa dos mesos per tornar a rebaixar
el Black Friday. De fet,
han posat algun dels nostres ullents
que els havia passat.
El Jordi Montes ho va posar.
Sí, sí. Molt bé.
Doncs en Josep, bon dia.
És un senyor que és nou al grup de Telegram.
És un senyor o un noi.
M'agrada molt.
La cosa és que és nou.
Havia fet una presentació molt maca
perquè ens ha explicat moltes coses d'ell.
I també ens explica que sempre li ha agradat
molt la programació, que fa anys
que diu que està fora del circuit, però que
li agradaria tornar-hi. Demana
si algú li pot recomanar algun kit
Arduino i Amparo Fito,
que està sempre per ajudar. Li dona
un cop de mà. Li ha recomanat diversos kits
senzills per no gastar gaire diners.
I així en un futur, quan se li vagi acudint
idees noves, doncs que vagi afegint
sensors, etc. També li ha compartit
un link amb el llibre oficial
d'Arduino i diversos blogs.
És a dir, que té per triar informació la que vulgui.
Molt bé. Doncs
el seguirem perquè també li recomanarem
alguna cosa amb Arduino, que estic que no
paro amb el tema d'Arduino i jo. M'està agafant
molt fort. M'està agradant molt.
I visc en David Quartier.
És quan aquell dia se li va córrer amb altres
alumnes
per inventar-se aquesta placa lliure.
Vull dir que està molt bé.
Doncs avui hem fet el programa
amb una calor a l'estudi que no es pot
aguantar. És correcte?
Sembla l'agost.
Té el seu rotllo. És com més íntim.
I estem parlant de pares que lliguen
amb pares.
Jo crec que hauríem de fer el següent
programa sense roba.
Directament. Només pixels.
Molt bé.
Gràcies per haver vingut al programa
avui.
Gràcies per convidar-nos i obrir-nos la porta.
El Ricard Portal ha estat el control tècnic
i nosaltres hi tornem la setmana vinent,
dissabtes a la mitjanit, o si voleu
escoltar-nos abans, el dimecres a les 6
de la tarda a catradio.cat.
Adéu-siau.
Gràcies per haver vingut al programa avui.
Adéu-siau.
Gràcies per haver vingut al programa avui.
Adéu-siau.