i els dos que han d'anar a la càmera.
Benvinguts al programa que parla de videojocs,
de creativitat i cultura digital.
Ara comencem l'edició número 722.
Avui parlarem de competències,
les que la gent jove pot adquirir jugant a videojocs competitius.
Ens acompanyarà el responsable de The Duck King Academy.
Avui ens acompanya l'Oriol Dalmau.
És una persona prèvia de mar i es dedica a això.
Els videojocs, a banda d'aprendre i de passar-s'ho bé,
també pots aprendre moltes coses per tu mateix.
L'Oriol Dalmau ens donarà, o no, el vistiplau al joc del Zelda,
que apareix ara fa molt poc.
L'Estar se'n va demà a la Retro Saragossa.
Ens explicarà com està fent la maleta
i què és el que s'espera que trobarà allà.
I, a més, el francès,
que ens descobrirà les darreres novetats de Billy Mitchell,
el pare de tots els gamers.
Això sense oblidar que la Gina ha portat el control d'un videojoc
i el control d'una oca.
Una cosa una mica estranya, però que ens ho explicarà.
Així doncs, comencem aquesta edició.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost.
Francesc Xavier Blasco.
Elisabet Sánchez.
Molt bona tarda a tots, com esteu?
Bona tarda.
Superbé.
Escolteu, avui, per cert, estarà amb nosaltres tot bé?
Bé, anar fent i tant.
Després parlarem de maletes?
I tu què tal, Albert?
Estic molt bé.
De moment no hi ha queixa.
Molt bé.
Parlem una mica de novetats, de coses que han passat
en aquest món de la tecnologia dels videojocs aquesta setmana.
Començo jo amb un terratrèmol al món dels streaming de Twitch.
Es veu que diversos streamers de Twitch
es van queixar de la plataforma.
Es queixen que els americans sempre els cuiden
i que des que van canviar la persona responsable de Twitch Espanya,
la cosa es veu que va una mica a la deriva.
Per exemple, es queixava d'això mateix al Lolito fa una setmana.
Desde hace un tiempo Twitch estaba en decadencia completamente,
al menos bajo mi punto de vista.
A los americanos siempre los cuida una barbaridad,
porque Twitch es americano.
A Twitch, los hispanos, realmente, hablando claro,
se la hemos sudado muchísimo.
Había un hombre que llevaba a todos los partners de Twitch
y se fue o lo echaron.
Entonces, desde ese tiempo, Twitch ha estado a la deriva.
No había nadie.
A mí eso es como decir, tío,
¿qué coño estoy haciendo en esta plataforma?
El Lolito es així, ell parla d'aquesta forma.
Tu, per això, el que has fet és trucar a altres streamers.
Sí, evidentment jo he volgut contrastar les paraules del Lolito,
que em sembla molt bé,
però alguna vegada no tothom té la raó.
I m'han confirmat que des de fa dos mesos
hi va haver un canvi de personal d'un dia per l'altre.
I mentre buscaven un substitut,
la cosa va quedar penjada del mercat italià.
I evidentment la persona responsable del mercat italià
va dir, mira, jo amb el meu país en tinc prou.
Ara em prometen que ja està solucionat,
però si el Lolito es queixa, que és el que té més audiència,
segur que a ell li han quedat alguna cosa penjada
o alguna promesa que no s'està complint.
Segurament.
En un moment en què hi ha altres plataformes pressionant tant
amb els streamers com Mixer o YouTube Gaming,
sembla una mica increïble
que una de les comunitats més grans tingui aquesta política,
tingui aquesta falta.
I jo penso, és el principi del fi del regnat de Twitch?
No sé què en penseu vosaltres.
És veritat que ara, per exemple,
el Rubius va aconseguir dos milions de likes fa dues setmanes.
Puge i baixa això de Twitch, això de YouTube, esteu d'acord o no?
Sí, això puja i baixa,
però és veritat que aquestes plataformes
cada cop s'estan fent més importants,
perquè hi ha molta gent que monetitza una mica
o que crea empresa o marca darrere
i que no pot estar a la deriva o a les mans
que l'administrador de torn per la regió que toqui
es dediqui a fer o no fer el que hauria de fer.
Segueixen guanyant molts diners, no crec que es queixin gaire,
no crec que de moment se'n vagin gaire lluny.
Per cert, què va passar fa poc aquí a Barcelona?
Doncs mira, va ser, precisament, es va celebrar el Batman Day.
Hi ha un dia del Batman, eh?
Hi ha un dia per tot, hi ha un dia per tot.
Hi ha un dia per tot, ha d'haver-hi un dia, òbviament, pel Batman.
I va ser especialment celebrat, perquè coincidia amb el 80 aniversari,
doncs aquí a Barcelona va ser una miqueta especialment més celebrat,
perquè es va projectar una bat senyal sobre l'Efici del Manac,
allà a la muntanya de Montjuïc.
La lecció no és baladí,
sinó perquè hi ha un còmit de fa un parell d'anys,
que és Batman, Barcelona,
on una història de Batman passa a Barcelona,
i precisament, just a sota de Montjuïc,
el Batman té una batcova de reserva, i la té allà.
Està bé.
Doncs són ja 80 anys, eh?,
amb Bob Kane i Bill Finger, a l'any 39 creaven aquest personatge,
que, a més, és un personatge fantàstic pels videojocs,
perquè hi ha lluita, hi ha investigació...
Hi ha un senyor amb pasta.
Hi ha vehicles, hi ha això, un senyor amb pasta,
que es pot permetre tot de gins fantàstics,
que ens encanta portar.
Potser el videojoc més molt important de la història
que ens encanta portar.
Potser el videojoc més impressionant de Batman
hagi sigut la trilogia Dark Am,
que hem pogut gaudir aquests últims anys,
però a mi m'agrada molt un de l'Era dels 8 bits,
i no aniré amb el clàssic de John Ritman isomètric,
perquè és el que tothom, més o menys, té al cap,
sinó el següent que va sortir, el Cap'ed Crusade,
perquè representava petites vinyetes de còmic.
I jo crec que amb la humilitat dels sistemes de l'època,
intentar recrear aquest aspecte de vinyeta de còmic,
doncs em va agradar molt.
Ara vull fer una altra cosa,
perquè em va passar una cosa ahir,
precisament que vaig intentar o veure que ho faria Recuten,
Recuten.TV, que em sembla que era Wacky abans, etcètera.
I vaig veure que hi havia una llista de pel·lis recomanades,
o sigui, una llista sencera, tot Sylvester Stallone.
Com n'està el programa?
No entenc la pregunta, perdona'm.
Encara no t'ho ha preguntat tant, posa't en situació.
Has vist una llista de pel·lis recomanades?
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
era la tercera fila.
Estrenos, no sé què, Stallone.
Jo vaig pensar, m'agrada a mi, però pensava,
amb el meu fill de 18 anys, Sylvester Stallone, o sí?
Sí, sí.
Vull dir, és que no sé si heu passat,
a veure, al sortit del carrer heu vist les marcassines dels busos,
Aquell senyor té 73 anys.
L'avi... Com seria un milf en avi?
Si un milf és en mode... Grandfather.
No, és un riu, és un grill.
És un grill.
Doncs 73 anys, el Josep Nàger, 72.
Jo en tinc 47.
Jo en 50, com que estic amb ells, jo ja signo.
Però dius que sí, que la gent jove...
Ha anat fent coses a l'estel·lón cada cop una miqueta menys famoses,
però s'ha anat adaptant i cada cop una miqueta més nap de rosca.
A veure, tan independent no és?
He fet una obra de teatre independent al Tantarantana.
No, això no.
Però si em queva la seva bola i fa el que li ruta perquè és Silvestre Estalone,
i té 73 anys, doncs sí.
Per cert, avui divendres surt el FIFA 20 per PC, PlayStation 4,
Switch, Xbox One...
I l'altre dia el nostre uient, en Jordi G. Castilló,
ens deia a través de Twitter que estava gaudint moltíssim de la demo,
de la demo que van treure... L'accés anticipat.
Exacte, que van treure fa una setmana.
Diu que aquest any el té, el joc, enamorat,
que finalment diu ell,
hi ha una revolució i no unes evolucions imperceptibles.
Escolta, moltes vegades diuen, sí, ara els passis són allòs,
ara no sé què, ell diu que el canvi és brutal.
Aquesta sortida del FIFA s'ha de dir
que ha tingut molta presència a les xarxes,
s'han gastat molts calés, això ho fan, no?
Sí, sí, ara ja... Home, és que ara, si no et gastes molts calés,
és molt difícil fer marketing de videojocs.
Tanto que fer-lo també, les llicències de tots els jugadors, imatges...
Només amb això, ja Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, però el marketing també, eh?
Ja s'han gastat en marketing una amortarada
i un marketing a fer el joc, i un marketing pagant a la gent.
Una amortarada pagant a la gent, eh?
Sí, sí, segur, segur. Aquí ja hi ha passeta.
De fet, experiències que hi ha en aquest nou FIFA,
hi ha una nova experiència anomenada Volta,
que vol recrear l'experiència del futbol al carrer.
Jugàveu al carrer, vosaltres, quan éreu petits?
No, jo vaig néixer als 90, Albert.
El carrer estava ple de drogadictes.
Jo és que jugava molt, al carrer.
A Barcelona no s'hi podia jugar, al carrer.
Jo els descampats, allò d'això era un map robat.
Sí, sí, sí.
Eixample, als 90 t'atracaven amb xeringues.
Sí, bueno, ja, ja, però corries molt, eh?
En xeringues, ara hi ha Amazon o alguna cosa...
Sí, sí, ara ve una nau industrial, ara, doncs sí.
També s'ha disminuït la velocitat del joc,
és a dir, abans el joc era més ràpid que no pas ara,
i els desenvolupadors electronic arts
també han creat el moda carrera d'un jugador,
és a dir, gestió d'equip és una mica PC-fútbol.
Ah, val, sí, la carrera professional.
Sí, exacte.
Aviam, t'has de córrer, com un corrent sol.
I això està bé perquè tu també pots jugar sol al joc,
és a dir, ja no t'has de connectar.
Una de les coses que més mandra em fan amb aquests jocs és...
La gent, no? Ja fa mandra la gent.
Fa mandra el 07 o 010, que em poden...
La pallissa. La pallissa, la pallissa.
T'entenc, Albert, t'entenc.
Per cert, jo ara vull saber exactament
quin joc has jugat aquesta setmana.
Generació digital.
I és que, com que cada setmana, i fins que no vingui l'Eli,
que està a la vacances, molt merescudes, per cert.
Sí, sí, la persona de Catalunya
que més mereix unes vacances ara mateix.
Un moment de sou, ho voldria preguntar.
Res a l'idea, quedem bé.
Està, jo vaig dir, escolta'm, algun joc?
Dius, sí, jo m'estic jugant un, que puc parlar-ne.
I vas passar el vídeo. I què has de fer?
Palar patates.
Estic mirant el vídeo i no m'ho crec.
Li he resumit perfectament, és de palar fruites.
Hem de fer... Ai, pilu!
A més a més, té conya perquè és... Ha pilgut!
Home, això que sempre he pogut posar.
Però a banda de patates, més...
Sí, hi ha vergínies, pinyes, plàtans...
Algú ha pelat un plàtan amb un marivet?
He vist un vídeo que estan pelant un meló.
Sí. Com peles un meló amb un pelador?
No, no.
Igual al Japó pelen... No, tampoc, no.
No he mirat cap país del món.
És perquè és una fruita i té una closca i...
Jo no està a la dificultat.
A veure, perdona, anem amb el tema real.
És a dir, tu quan peles una taronja,
una de les coses que vols fer és fer-ho amb una peça.
Aquí ve, Albert.
Jo vaig arribar en aquest joc buscant un vídeo
amb una taronja amb cobert.
Ho dius de veritat. No ho heu fet mai?
Ho he intentat, però difícil.
És de molt bona educació.
Em vas a un restaurant d'aquests.
Bé, dels que a mi no em deixen entrar.
Doncs quan te donen les postres...
Jo sé pelar una taronja amb cobert.
Ho veus? I jo busc amb videojocs.
Perquè jo soc una xiqueta assenyada.
És un bon partit, aquesta noia.
I vas trobar aquest joc?
I vaig trobar aquest joc.
Jo ho vaig trobar per Mac, per l'iPhone.
L'edic m'ensenyarà a pelar fruites.
Digue'm, el platany i el cepelà, que es agafa...
Per cert, es agafa al revés.
Els pelem normalment al revés.
Sí, és veritat.
Es pela pel cul i tal.
I no, jo em vaig trobar amb un joc.
Llavors hi ha pelador o ganivet.
Jo, que tinc una edat, doncs ganivet.
Estic d'acord. És més fàcil l'un o l'altre o no?
Per mi, el ganivet.
Té la seva conya perquè depèn si poses el ganivet a la dreta o a l'esquerra.
La pell gira com un cantó a l'altre i t'apapa.
Llavors això és un hàndicap que tu mateix t'hi poses.
L'objectiu, pelar-los, ja està.
Però la dificultat va pujant o com va?
Sí, perquè, clar, canvia la fruita.
Llavors, si comences amb una poma, que és més rodoneta,
i després passes amb un plàtan,
amb un cogombre, que és més estirat,
llavors has de canviar la tàctica.
Abans ho feies donant voltes, i després anaves amb un llavall.
Això té estratègia.
Per favor, per favor.
Perdona, però la filla francesa també està viciada.
També està viciada, eh? Abans de l'entrar.
Ah, sí? També?
No sóc l'únic que està una mica aterrat avui.
Alguna fruita o alguna cosa que no sàpigues què era?
Ostres, això mira...
No, jo sóc molt de menjar fruita, intento cuidar-me una miqueta.
Però és el que deia la gent, una pinya.
No, una pinya sí, però una síndria.
Un meló.
És que fins i tot una...
Perdona, perdona, perdona.
Una pinya amb pelador? Jo no sé ni com ho agafaré.
Per això penso en Japó, que potser allà ho fan.
No ho sé, tinc la sensació.
Bé, les has instal·lat ja? Encara el tens?
No, encara el tinc, encara el tinc.
Encara aguantarà uns dies? Encara no m'han matat.
O sigui, paren de jugar d'avorriment.
Vinga a pelar, vinga a pelar, vinga a pelar...
Arriba a casa amb unes ganes de Macedònia...
Sí, sí, sí. La nevera està, la tinc boja a la porta.
Molt bé, quan vingui l'Eli, li explicarem els jocs...
que hem estat jugant perquè vegi una mica el nivell.
De fet.
Ja veurà, ja és que alterarà els programes.
Fixeu-vos una cosa, és un programa que la setmana passada era...
Blasphemous, i aquesta setmana és un joc de Palafruy.
Ha pilgut. Sí, diguem-ho una altra vegada.
Ha pilgut. Ha pilgut. Doncs aquest és el joc de l'Estar.
Doncs a veure, què us semblaria portar el vostre fill a l'Acadèmia,
per fer unes hores extra,
per qui sap, hi haurà un futur,
i estar al dia en el món tan canviant de la tecnologia.
Una acadèmia d'anglès, una de robòtica,
unes classes de programació en Python...
No, no, no, Albert, res de tot això.
Tot això ja és massa segle XX, això és molt antic.
Avui molts veuen el futur en els videojocs,
però no pas per aprendre a fer-los,
sinó per jugar-hi, per buscar-te el futur jugant.
Avui parlem de l'Acadèmia d'Espors,
de Docking Academy de Premià de Mar,
que ensenya estratègia, tècnica, valors, gestió emocional,
o nutrició, imagina't, fins i tot nutrició,
relacionada amb els esports electrònics i els streamers.
Joan Prats, fundador de l'Acadèmia,
molt benvingut al Generació Digital Dicat.
Què tal, Albert, com estàs? Molt bé.
Escolta'm, primer, ets el fundador.
Aquesta acadèmia ara explicarem on està,
com si pot anar la informació, però ja funciona?
Sí, ja funciona. Hi ha nens?
Sí, nens.
Des de fa uns mesos ja estem allà en marxa
i fins i tot nosaltres ens hem sorprès.
Al principi, quan vam avançar d'aquest projecte,
vam pensar a veure com va la cosa,
a veure què tal reaccionava la gent,
i sí, hi ha nens, hi ha nens més petits,
hi ha nens, potser, més adolescents,
alguns més adults que es poden carallar cap a la part competitiva,
hem fet campos d'estiu,
hem fet la competència als clubs de tenis de la zona del Maresme.
I una pregunta, i nenes? I nenes.
Anem parlant de nens i nens, però les nenes també van.
Sí, tenim profes, que són jugadores, gamers,
perquè això és una de les coses que teníem claríssim
des del primer moment, de fet,
les noies cada cop juguen més professionalment als esports,
està pujant molt el fet,
i nosaltres en aquest sentit ho tenim claríssim des del primer moment.
I alumnes, eh? Sí.
Molta gent que ara ens estigui veient o escoltant dirà,
a veure, mira, que portar el meu fill a una acadèmia de robòtica,
ho veig bé, però portar el meu nen perquè jugui videojocs?
S'ha trobat amb gent que no ho entén?
Aquest és el gran hàndicap que té el negoci,
jo us ho dic amb la mà al cor i, sincerament, des del primer moment.
És veritat que nosaltres estem organitzats de dues maneres.
Una part que està pensada per aquests alumnes més màsters,
que ja es vol encarar directament cap al professionalisme dels esports,
que ja són una miqueta més adults,
que tenen entre 16 i 21 anys, més o menys,
aquests directament venen allà,
vull ser jugador d'esports, em vull guanyar la vida sent jugador d'esports.
I aquí els pares ja no juguen un paper tan clau, perquè ens entenguem.
És veritat que aquí ja els encarem directament cap al director esportiu,
i a les competicions, a la tàctica, a l'estratègia,
tot i que sí que passen pel filtre de sempre al principi,
d'aquí heu de jugar unes hores,
el vostre rendiment a nivell d'un videojoc et disminueix
si us passeu de les hores que estan, en principi,
marcades pel director esportiu i el psicòleg,
i per aquí ells tiren cap a aquestes competicions
a jugar en nom del nostre acadèmic.
Després hi ha una vessant, que és aquesta,
la que comentàveu, que és la vessant més complicada,
que és que no s'hauria d'entendre el pare,
que el nen aquí no es tornarà,
teniu-me la paraula, més addicte al videojoc,
que a vegades és la preocupació del pare,
perquè venen pares dient...
I clar, no li sumem les classes de l'acadèmia,
les 8 hores de classes, està jugant 16.
És això, nosaltres li intentem fer entendre que és tot el contrari,
que el que jugui aquí no ho jugarà a casa.
Igual que quan juga a futbol en un equip de futbol,
després no va a casa i segueix jugant a futbol,
doncs alguns sí, en aquest cas no seria la...
Però sí que és veritat, doncs els hi fem entendre,
que, escolta, la competició aquí,
després, al cap de setmana,
competeixes amb l'acadèmia en tornessos de Fortnite,
en alguns casos presencials,
i és generar una rutina d'entrenaments, en aquest cas.
Però què els expliques als pares,
o què és el que els nens poden aprendre?
Per exemple, aquests que no es volen dedicar tan professionalment.
Què aprenen?
Per exemple, per començar,
nosaltres no ens hem volgut només dedicar o centrar
en tot el que és l'estratègia del videojoc,
que al final tots sabem què és el que el nen vol fer.
Què és el que el nen vol fer.
Jo soc conscient d'això,
i des del primer moment el nen, si no s'ho passava i s'avorreix,
no tornarà, i som conscients d'això.
Sí que és veritat que, al mateix temps, al pare li diem,
escolta, aquí hi ha un psicòleg,
un psicòleg que els explica en un llenguatge pels nanos,
no massa tècnic,
què passa al seu servei quan, en aquest cas,
estan jugant moltes hores a un videojoc,
de la part bona i la part dolenta,
perquè la part positiva també existeix en els videojocs.
Hi ha una nutricionista que també els explica,
si us hi dediqueu això i us esteu 8 hores,
sempre poseu les 8 hores,
però poden ser 10, les que sigui jugant continuadament a un videojoc,
sense aixecar-vos,
el vostre cos ha de reaccionar d'una manera o d'una altra,
per tant potser heu de portar aquesta alimentació, etcètera.
Aprofitem que els videojocs estan amb l'anglès,
que és un idioma molt comú, per utilitzar-lo també a les classes,
que d'aquesta manera aquesta tercera llengua
també la desenvolupin amb certa facilitat.
Són uns certs valors que hem volgut dotar,
més enllà del que és, òbviament, al final, el que fan,
que és jugar al videojoc i millorar amb Fortnite, FIFA,
o el mateix League of Legends.
Podeu preguntar el que vulgueu, Francesc i Gina.
Jo estic pensant en el meu fill, el meu fill petit,
que ara té 12 anys,
i ell es fustra,
ell juga a futbol i juga al Fortnite, molt,
i es fustra molt, moltes vegades.
És un dels problemes.
El tema de la frustració també la poden aprendre a gestionar?
És la nostra obsessió,
i us he de dir que és segurament el major repte
des que estem amb l'acadèmia,
perquè aquesta generació de nanos de l'edat del 20,
de l'edat del teu fill,
és veritat que tenen un caràcter,
i quan comencen a jugar a Fortnite,
el seu caràcter canvia radicalment.
Tots els que hem sigut jugadors de videojocs,
és veritat que sempre reacciones al videojoc,
però és veritat que al Fortnite,
hi ha estudis que ho demostren,
aixeca una sèrie d'inputs en els nanos
a nivell de reacció,
i és veritat que nosaltres ho gestionem des del primer dia.
Un llenguatge, òbviament, al final,
que s'ho passin bé, que parlin, que es comuniquin entre ells,
però no intentem evitar els insults, els crits,
tenim el control de l'emoció des del primer dia,
perquè això també els ajudarà a tenir millor rendiment esportiu
si competeixen en competicions al capdavall d'iSports.
A veure, ara parlarem de com funciona,
però a la vostra acadèmia teniu
professor de League of Legends, de Fortnite,
d'anglès, de nutrició, de comunicació,
de gestió personal...
Qui us fa el pla acadèmic?
Harvard!
És veritat que, realment, al principi,
ens vam trobar amb una situació de dir
que, com qualsevol negoci, Harvard,
tampoc volia estendre'm això,
però sí que és cert que al final dius,
els números no surten, perquè necessitaven tanta gent,
però sí que és veritat que al final vas introduint-te
dins el món dels iSports,
nosaltres, que també venim de la part esportiva,
doncs hem anat coneixent gent, i llavors dius,
vale, ok, i són col·laboradors,
que, òbviament, van venint en segons quines classes,
i després hi ha un coach esportiu
que té experiència, a més treballa en clubs de l'EUBP
com a psicòleg esportiu en aquests clubs,
que és el que marca tot el pla formatiu
fins al juny i les competicions,
i ell va observant també els nanos per on reaccionen,
i després tots els professors van parlant entre ells,
ja tenim un grup, anem fent reunions, etcètera,
on anem parlant, aquest nano va millor per aquí,
aquest no tan per aquí,
vigilem amb aquest, perquè, ostres,
potser sí que hauríem de parlar amb els pares,
perquè és un cas una mica més especial
que potser aquí ja se'ns escapa com a acadèmia,
no, en aquest sentit?
No sé contestar la teva pregunta, més o menys.
No, no, perfecte, perfecte.
Francesc, us dediqueu exclusivament a l'oli al Fortnite,
al FIFA, perquè jo, a part,
era jugador al FIFA abans,
i jo particularment tenia un carinyo molt especial,
ens ha costat una mica més introduir-lo,
però és veritat que ara ja és FIFA,
al League of Legends i a Fortnite.
Us he de dir que el Fortnite és el rei ara mateix
dels videojocs de forma descarada.
No em puc apuntar, no tenen Overwatch, Albert.
Potser perquè també soc massa gran, però...
Te'n estàs apuntant com a professora
a l'acadèmia de Overwatch?
M'estava apuntant com a alumna, però escolta-t'ho.
Saps què passa? Que Overwatch és un videojoc
que té una mitjana d'edat una mica més adulta.
Sí, sí.
No, no, no, no.
Òbviament, en aquesta guerra.
Home, que es juguen més de 25 anys a cap amunt.
L'altra mitjana d'edat era dels Fils del Murillo,
una miqueta per sobre, sí que estàs.
Mira, tampoc no diries tan caral·lar, home.
Ara que parlem d'edats, ho teniu ben organitzat
en cuanto a franges, no?
Com ho feu, això? Mira, és una mica...
una barreja entre prova de nivell i edat,
enteneu-me, o sigui,
un nano de 12 anys que passa, que té un nivell altíssim
de Fortnite, per molt que tingui 12 anys,
no anirà amb els de 18 anys, amb els màsters,
per una qüestió lògica i de principis.
Sí que és veritat que si t'hi trobes
amb un noi de 15 anys que té un nivell ja de màster,
Òbviament, i els pares, a més,
volen que exploti aquesta vessant més competitiva
i té una habilitat per jugar al videojoc total,
nosaltres, si estan d'acord el pare,
també ja els posem al màster a competir,
però si normalment estan organitzats per nivell i edat.
Molt bé. I coincideixen, més o menys?
I teniu un...
un Asulfati o un Messi...
del LOL o del Fortnite?
Hi ha un nano, que des d'aquí el saludo,
que es diu Defiant, que...
En apuntem, eh, Defiant?
Sí, l'entrevissarem d'aquí poc.
Jo porto anys en això, i de veritat,
i vaig a les competicions dels diferents videojocs,
jo no he vist mai de prop
veure jugar al Fortnite d'aquesta manera com al Defiant.
És una protèntica passada.
Té 16 anys i apunta moltes maneres.
De fet, ara nosaltres estem cinc en convenis
amb els clubs professionals de l'LVP
perquè nosaltres treballem com a padrera, una mica la masia,
però treballem com a padrera cap a aquests equips, no?
I, òbviament, el Defiant és un dels nanos
que han vist ràpidament que té qualitat.
És molt, molt interessant.
Esteu a Premià de Mar?
Sí. I també obriureu algun altre?
Sí, t'explico.
Ara, nosaltres tenim allà la primera Acadèmia.
Obrirem un altre ara a Cornellà, el desembre,
per Nadal, a dins del centre,
el Llobregat Centre, el centre comercial,
que és conegut com l'Eroski.
I, a part, tenim tota la vessant on-line.
És un llibre tan diferenciat de tota la filosofia
que us he anat explicant, que són classes individuals.
És a dir, que el nen està a casa?
A casa jugant al videojoc, amb el professor connectat
per videoconferència, i llavors sí que és una classe individual
pura i dura, on el gamer professor, el coach,
li està explicant, està ajudant, jugant amb ell,
a millorar purament en el que és el videojoc.
Molt bé.
Us heu plantejat crear un equip professional
o semi-professional?
Sí, ens ho hem plantejat, però ho tinc claríssim,
que no volem entrar en aquest... Per què?
Bueno, perquè al principi nosaltres vam entrar
en la part competitiva del món de League of Legends,
sobretot, amb el món dels esports,
i és una vessant que, precisament, per mi,
té totes les cariències de les quals
nosaltres intentem solucionar l'acadèmia.
Està bé, està bé. I llavors nosaltres, escolta,
formem, donem sortida,
tenim aquests convenis amb els clubs professionals
pels que vulguin donar el salt, però la nostra vessant acaba aquí.
I quantes hores a la setmana?
És a dir, on tenen aquests nanos? Van a l'institut o a l'escola,
o el que sigui, això què és? Una activitat extraescolar?
Extraescolar, i al cap de setmana, si hi ha competicions,
competeixen junts. O sigui, fan tres hores,
dos dies a la setmana, normalment,
després poden tenir hores sueltes a l'acadèmia
per potenciar certs aspectes del joc,
jugar en grup, sobretot, en el cas de League of Legends,
que necessiten jugar molt en grup, això sí que ho potencien molt.
I després, al cap de setmana, o fent competicions,
als mateixos allà, als mateixa acadèmia,
amb els ordinadors d'allà, a nivell online,
que normalment la gran majoria,
amb aquestes plataformes on hi ha competicions i esports online,
ho fem així, o el que fem és desplaçar-nos
fins a certes competicions, que n'hi ha poques.
Realment valgui la pena, ara mateix hi ha premis
que realment valgui la pena, n'hi ha poques.
Aquesta és la realitat. Estic parlant de categoria màster,
el tema premis, que se'n entengui.
Estic pensant, tu deies que teniu el LOL,
teniu el Fortnite, FIFA...
Suposo que mireu molt com està el mercat,
quins són els jocs que funcionen.
Hi ha algun joc que diguis, mira, aquest potser d'aquí un temps...
A mi, particularment, per la meva sang més esportiva,
m'agradaria continuar incorporant e-sports
amb l'esport, el que passa és que sóc conscient...
L'esport vols dir? L'esport real?
Sí, l'esport real, per exemple. NBA 2K...
Tota aquesta mena de videojocs. Però sí que és veritat,
i sóc conscient que NBA 2K, per exemple,
està molt encara a la cua del que són e-sports
i està molt pel darrere.
Rocket League, de les hores? Rocket League seria una possibilitat,
perquè, a més, estem parlant també amb l'Espanyol,
que té un programa d'e-sports superben desenvolupat
i ells amb Rocket League s'han ficat molt bé
i potser amb el Laureà podem fer alguna coseta.
És veritat que a mi també el Dota
és un altre dels videojocs que, particularment,
té més possibilitats.
No sé si aquí a Espanya hauríem d'estudiar encara,
però bueno, això és una opinió molt personal.
Però sí, anirem incorporant, clar, això segur.
El Dota és xinès, no? Potser? O m'equivoco?
Jo crec que és americà.
El Dota 2 és de Valve.
Ah, de Valve, d'acord.
Per tant, Valve és Steam, Steam...
És americà, sí, sí, bé confós, bé confós.
Un gran videojoc, eh?
És com un LOL una miqueta més complicat.
És a dir, si vols una miqueta més de dificultat
i de coses per d'entrar-te de res,
és el Dota.
Sí, de fet, és el videojoc que més mou en premis del món.
De tots els esports, el que més dona en premis.
Més que Fortnite, que es va parlar molt de Fortnite fa poc.
Sí, sí, sí, sí.
Però Fortnite el que fa és omplir portades.
I ningú coneix el Dota.
Per cert, quan els nens i les nenes
van a jugar a la vostra acadèmia,
veuen uns ordinadors molt més potents
que els que hi ha a casa?
En aquest sentit, estan contents, les màquines?
Sí, sí, sí, no, no, i, de fet,
és una de les obsessions que teníem des del primer dia.
Quan els nens havien de venir a l'acadèmia a jugar,
òbviament, la tecnologia que disposàvem
havia de ser de l'última tecnologia.
Sí, sí, són ordinadors gaming,
no diré la marca, però són d'última generació,
en aquest sentit, i les PlayStations, òbviament.
I en aquest sentit no hi ha cap mena de problemes.
És un tècnic que s'ocupa si hi ha algun problema amb l'ordinador.
Actualitza el Fortnite.
Que té un...
De fet, el Fortnite...
Un dels grans problemes del Fortnite és que,
i molts es queixen, que quan has après una cosa...
Tu han canviat, sí, sí, sí.
Faig un reclam des d'aquí, hauria de canviar alguna cosa,
perquè un videojoc que s'actualitza
cada setmana amb actualitzacions tan pesades
és molt complicat per al propi jugador que comença a jugar.
Clar, clar, sí, sí, sí.
I una pregunta, perquè estem parlant molt de PC
i, a més, jocs per mòbil,
perquè sí que és veritat que dels Western Markets,
que seria Europa,
i dels americans, vull dir,
estem molt acostumats a les consoles i els ordinadors,
però, en canvi, en competicions electròniques,
els e-sports asiàtics
tiren molt de videojocs.
De videojocs pel mòbil.
Aquesta és de videojocs.
Sí, ho hem plantejat,
i de moment no ho incorporarem.
Vam estar parlant amb LVP,
ells ara comencen a incorporar també d'una forma bastant tímida,
perquè sí que és cert que molta gent hi juga,
i nanos juguen, joves aquí continuen jugant,
però sí que és veritat que la basant competitiva dels e-sports,
com a mínim, aquí a Espanya,
que és amb el que nosaltres ens entenem de moment,
no està gaire ralada en aquests videojocs,
ni en competicions, però no d'una forma encara
i sobretot de League of Legends, Fortnite,
que els últims temps ha fotut fort,
i en aquest sentit de moment no,
però a la llarga, si la cosa funciona,
nosaltres incorporarem els videojocs,
tot i que és veritat que a mi em fa difícil a l'acadèmia
veure els nanos jugant amb el mòbil,
és una sensació que m'he d'acostumar.
Això arriba al segle XXII.
He de veure que tots els alumnes, veure'ls amb un mòbil, jugant allà...
Ostres, em costa veure.
Segurament el teu pare, quan arriba a l'acadèmia
i veu tots els nanos jugant amb un ordinador,
és estrany pensar que aquests nois estan treballant competències
quan estan aquí jugant a mata-mata.
El meu pare, que us escolta habitualment,
perquè ens encanta la tecnologia, ja m'ho ha dit i tot plegat,
he llegut a vegades, perquè està també l'empresa
amb nosaltres ajudant-nos, a donar informació sobre l'acadèmia,
i al principi era molt divertit veure com el meu pare...
Explicava.
Explicava què fèiem amb el Fortnite, els nanos que venien i tot plegat,
però no hi ha edat, per això, als videojocs.
Per últim, abans parlàvem que t'agradava el FIFA,
avui surt el FIFA,
continues jugant-hi?
Sí, he jugat a la demo, de fet, porto temps jugant.
És veritat que ara ja dèieu que hi havia un ullent, no?
Sí, que estava encantat de la vida.
Ha incorporat coses noves, sí que és veritat que el tema del nou moda,
el volta, és bastant espectacular i portarà...
A més, ha incorporat també, jo crec, a nivell de show,
narradors relacionats amb els esports, com Levi,
que volguis o no, això porta també molta gent...
Està sent molt esperat, aquest FIFA,
perquè realment jo crec que fa uns anys que el pro, el del pes,
li torna a agafar ritme i a nivell de llicències,
li ha tret moltes llicències,
Juventus, Barça, etcètera, no estaran amb el nom real.
Ja, és veritat, sí, sí, sí.
Però bueno, a nivell de jugabilitat, jo he jugat,
i pel que veig, crec que serà un èxit.
I abans que dèieu el del màrqueting, eh?
És veritat, és veritat, és veritat, el màrqueting,
però sobretot el que és deixar molta pasta i esports amb els youtubers,
aquests són els més cars de tots.
Això entra dins del màrqueting, eh? És una passada.
Sí, abans eren les teles, les ràdios, ara són els youtubers...
Sí, la cosa va canviant-hi molt.
L'acadèmia es diu The Docking Academy,
la gent que ens hagi escoltat algun part d'acadèmia...
M'agradaria informar-me o trucar-vos, com que què he de fer?
Escolta, a la pròpia pàgina web, thedockingacademy.com,
allà el formulari de contacte poden omplir-lo,
i nosaltres els truquem directament i els informem de tot.
Acadèmia del gos rei. Exacte, exacte.
És una història, això.
El que està clar, d'aquí uns anys, a Premi de Mar hi haurà com un...
hi haurà com uns jugadors que ningú sabrà d'on han vingut,
perquè hi haurà una presa...
Serà la meva aportació a la generació 18.
Ho sap l'alcalde o l'alcaldessa de Premià?
Sí, i de Premià de Dalt, també,
que se'ns han cridat per fer coses conjuntament amb l'acadèmia.
Veus que segurament això pot créixer, no?
A veure, la nostra esperança que vagi creixent,
i no només amb el tema de les acadèmies,
sinó també posar Game Centers,
i a partir d'aquí nadalem amb tot això.
Molt bé. Doncs Joan Prats, fundador de l'acadèmia,
molta sort, gràcies. Gràcies a vosaltres, Albert.
Estarem atents d'aquest noi que és ella.
Defiant.
Està molt content que l'hagi nombrat aquí.
Home, el Defiant...
Defiant, qui sap si algun dia ens veurem per aquí.
Molta sort i gràcies per haver vingut al Generació Digital.
Gràcies.
A veure, demandes judicials,
anàlisis, forences d'imatges i tecnologia digital,
conspiracions i accions delictives,
pèrdua de prestigi, escarni públic,
i un heroi que avui en dia intenta recuperar-se
després d'haver caigut en desgràcia absoluta.
No és l'argument d'una sèrie, de mitja tarda o una pel·li,
sinó la història de Billy Mitchell,
considerat el 1999 com el millor jugador de videojocs del segle.
Francesc, qui és en Billy Mitchell?
Doncs en Billy Mitchell és, com tu has dit,
el que es considerava el millor jugador de videojocs del segle,
fins que ha entrat en desgràcia.
A veure, l'any 84, fins a l'any 84,
els Estats Units van començar a descobrir
tot això que era els videojocs.
Va començar a agafar una gran fal·lera
aquesta mentalitat tan americana i tan competitiva,
tant d'ahir esports,
que l'he narrat dels grans esports americans,
el show dels esports,
van decidir convertir una miqueta
el show dels esports, el show dels videojocs,
quan encara es competia en els recreatius.
I una de les coses que es van voler preguntar en aquell moment
és qui era el millor jugador de videojocs.
En tot el país van haver-hi una gran sèrie de competicions
i entre els que van acabar formant la...
bueno, doncs l'all,
l'equip nord-americà de videojocs,
entre ells hi havia un jove Billy Mitchell
que va aconseguir més de 25 milions de punts al centípedre.
Que Déu, Déu-n'hi-do-ret, eh?
Que això és moltíssims punts i molt de temps segurament jugant.
Moltíssims punts.
I ell s'ha qualificat com un dels millors, no?
Doncs exacte, ell entrava dins d'aquesta gesta de ser,
ja en aquell moment, considerat un dels millors.
Al llarg del temps ell ha anat mantenint diversos rècords,
alguns d'ells bastant sonats.
La primera partida perfecta del Pac-Man,
de la que hem partit moltes vegades aquí al programa,
quan arribaves a la pantalla partida,
però encara podies seguir jugant més
fins arribar a la màxima puntuació que t'accepta la màquina.
Ell va ser un dels primers a arribar-hi.
Aquí també hem parlat d'aquella pel·lícula,
el de King of Kong, que té Billy Mitchell
com un dels personatges principals,
i és aquesta competició entre ell i un aspirant
pel record de la màquina del Donkey Kong,
cosa que està just en el centre
d'aquesta fantàstica història conspiranoica.
Aquest colorot té diversos actors, no?
Doncs sí, senyor, tenim en Billy Mitchell, per descomptat,
que és un personatge que, sincerament,
des de fora, quan te'l veus, fa molta rabieta.
Hòstia. Sí.
Però per què, Gina?
Perquè va amb aquesta...
Amb aquesta aire de superioritat,
i després te n'adones que ha fet trampa, i penses...
De què vas? Suposadament, eh?
Això està en disputa.
Però sí que és una persona que a la pel·lícula de King of Kong
una miqueta se'l retractava com el dolent.
Realment, el documental es posava de part d'aquell aspirant
que feia tot el possible per aconseguir aquesta puntuació.
Al final, de forma també semitèrbola,
perquè només li donaven la puntuació bona a Billy Mitchell.
I és això, aquesta situació,
que fa que gairebé ningú...
Tothom el respecta, però ningú li acaba de caure bé,
ha fet que en aquests moments en què està encaiguda,
la gent s'ha abraonat sobre ell, pobra.
Jo crec que a vegades s'ha carnitzat en access.
Massa. Per altra banda, tenim en Walter Day.
Walter Day és el jutge per excel·lència dels videojocs,
creador de Twin Galaxies,
tot i que ara ja està una miqueta retirat,
té alguna cosa a veure, surt de la pel·lícula de King of Kong,
amb el tema de les puntuacions.
En aquest moment, després d'haver estat a acceptar,
doncs estar en contra de les puntuacions de Mitchell,
s'ha retractat i ara és un dels que té el seu favor.
I per altre costat tenim un tal Jeremy Yaung,
que era la persona encarregada dels fòrums de Twin Galaxies sobre Donkey Kong.
Va ser el que va aixecar la llebre sobre errors
i coses estranyes en les imatges de vídeo
que demostraven la puntuació màxima de Billy Mitchell.
I va dedicar-se a realitzar una mena d'anàlisi forense gairebé,
pantalla per pantalla,
en el que entrava en compte com es generava el retras del televisor,
com generava i on apareixien els pixels,
per veure que en aquesta imatge no apareixen els pixels
de la mateixa manera que l'altra,
perquè això no ho està fent el mateix tipus de placa,
si és una placa alterada, si, en canvi, ho està fent per mame, etcètera.
Una mica malaltís, també, això, o no?
La veritat és que sí, però, clar, si juguen molt de prestigi,
és el millor vídeojugador del món, perquè hi ha molt de prestigi inclòs aquí.
Què ha passat per això?
No només arran d'aquesta elecció d'en Jaume
se li han retirat les puntuacions a Billy Mitchell,
a les últimes puntuacions,
pensa que porten molts anys competint,
per tant, té molts tipus de rècords diferents.
Alguns de les èpoques dels arcades,
alguns fets en directe i davant de jutges...
Vull dir que estava claríssim...
Per tant, no hi havia disput aquí,
el llibre Guinness dels rècords, com molts sabreu, potser algun sabreu,
ja fa temps que incorpora rècords dels videojocs,
però, a més, també fa temps que treu una edició pròpia sobre videojocs,
el llibre Guinness dels rècords dels videojocs.
Doncs clar, els que validen aquests rècords en nom de llibre Guinness
és Twin Galaxies,
i a la que Twin Galaxies va retirar els rècords de Donkey Kong,
el llibre Guinness ha decidit retirar-li tots els rècords
a Billy Mitchell,
inclús els aconseguits en èpoques bastant anteriors,
cosa que no l'ha deixat molt content.
Déu-n'hi-do. I ara què? Així, ràpidament, què passarà?
Doncs la veritat és que en Billy Mitchell
no és aquella persona que vegi que es quedarà quieta,
i ja, diguem-ne, després d'un any o un any i mig en silenci,
ha contraatacat.
Ha presentat un fitxer, un PDF, de més de 150 pages...
Que totes se l'ha descarregat i llegit, eh?
Una mica torrides, eh, el senyor Billy Mitchell?
Està ple de declaracions firmades de gent testimoniant,
que ho ha fet tot molt bé.
Ha intentat, doncs, rebatre les proves,
les proves que han presentat en contra seu,
de màquines fetes, de màquines alterades,
inclús anàlisis d'imatges, pixel per pixel, etcètera.
Té tot de converses capturades de correus electrònics
i de WhatsApps i de Telegrams.
Sóc conforme, doncs hi ha molta gent que li tenia moltes ganes d'abans,
i ell diu que això és una conspiració,
i bueno, està amenaçant en demanar legalment,
tant a Twin Galaxies com al llibre Guinness dels Rècords,
i això encara no s'ha acabat.
Billy Mitchell, segona, tercera part, segurament, d'aquí unes setmanes.
I tant. Generació digital.
Estic molt content perquè, Gina,
aquesta setmana ens vols parlar d'un joc molt especial
amb un nom força estrany.
És en titlet Ghost Game.
Sí, mira, si heu pensat...
Heu pensat sempre que les oques estan bojes...
Jo no ho he pensat mai.
Una mica, sí. Tots els animals amb plomes ho estan una mica.
Hauríeu de jugar a un title Ghost Games de House House.
Aquesta és la musiqueta,
i també són els efectes de so molt sotils del joc, no?
Sí, sí. A veure, se senten uns pessets.
Aquests pessets, mira, lloguen soroll d'una oca,
perquè ets una oca unsoportable i adorable, a la vegada,
fent coses insuportables i movent-te adorablement,
movent la coeta.
L'objectiu del joc és fer impossible la vida dels teus veïns
a través d'unes missions.
Robar un termo, tancar el nen a una cavidad,
robar un termo, tancar el nen a una cavidad de telèfon,
fer que les peixateres s'entrebanqui i caigui, etcètera.
Quina mala imatge, veure oques, no? Exacte, sí, sí.
Comences amb un pobre jardiner que només vol treballar,
i tu li has d'arribar a robar el dinar,
prendre la gorra, desenterrar-li les pastanagues, pobra.
Has de ser molt troll per ser aquesta oca.
La banda sonora, que és la que estem escoltant,
està basada en el compositor Debussy i el seu preludi,
el compositor d'un title Ghost Games, es diu Dan Golding,
i el que va fer va ser... va fer una feina titànica.
Va dividir la peça en 60 peces,
en va fer 400 versions, i això és el que es va sentint.
I per llessar-les fa servir una espècie, quan de veus,
com unes reverb molt llargues. Que bonic.
No, no, és espectacular. A veure, és un joc per gaudir-lo,
però ja tenim el rècord, del cap de res, una setmana de sortir,
el rècord en versió speedrun. El Billy Mitchell.
No, es diu, és un jugador francès,
Billy Mitchell encara no s'hi ha posat.
És un jugador francès que es diu Seji,
que se l'ha passat en 3 minuts i 46 segons.
Però la gràcia d'aquest joc, també us diré, no és ser ràpid,
sinó ser una oca cabrona.
I, de fet, aquest joc és com un acudit,
que te l'expliquéssim molt ràpid, no entendria res.
Aquest joc s'ha de jugar a poc a poc
i buscant la manera d'aconseguir aquestes missions.
El tanto que les oques, quan va anar a picar-te el turmell, eh?
Sí, sí, aquest joc també.
No sé si l'heu trobat alguna vegada, en la situació.
No l'hi recomano, eh? A l'Eixample no n'hi ha.
A l'Eixample no n'hi ha, no sé si he de rebronar.
Abans tot això era camp. Però això no hi era.
Per cert, aquests dies, a Twitch,
la gent està jugant a aquest joc molt.
Sí, et porto dos exemples.
Per exemple, el youtuber Caliebre la Liebre
intentant robar el cartell d'un hort a l'agricultor.
Puta, el cartell me lo llevo.
Ai, coño.
Ai, ai, el cartell me lo llevo, cabrón.
¡Cabrido, mi cojones!
¡Fueltame!
¡Ey, quitame la llave!
¿Qué le dices?
¿Volveré algún día?
Si no coneixeu el Caliebre, l'heu de veure cada nit a Twitch.
Cada nit potser no, eh, Albert?
Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do.
La veritat és que el veig molt sovint i jo ric molt amb ell.
Doncs mira, aquí en tens un altre que es diu TheSymphony,
que ha de fer la compra robant aparades i botigues.
Tenim que fer la compra, ¿verdad?
Hem dit que necessitem el paper higiño,
que ja ho tenim perquè és allà a baix.
A veure, què més necessitem?
Verdura esponja.
Una zanahoria ben rica.
Què més hi ha per aquí al costat?
Un buzón, una porta cerrada...
Puc buscar la paperera, perquè hi ha coses a dins.
¡Oh, frutita de cepilla de dientes!
¡Vale, vale, vale!
Aquí ha obert una paperera,
i ha tret totes les coses que hi ha dins la paperera
per dins del... pel mig del carrer.
O sigui, tens una llista de coses a fer, eh?
Sí, sí, ets una oca molt enfeinada, cabrona, però molt enfeinada.
Sí, sí, molt bé.
Us prometo que fa molt de riure,
tant per jugar com per veure partides a Twitch o a YouTube.
I jo crec que l'Oriol Dalmau, ara avui juga al Zelda, no?
Però ell ja hauria de jugar aquest...
un títol Goose Games.
És una aventura tan intensa com absurda
que la teniu per PC a l'Epic Store, Mac i Nintendo Switch.
Per Steam sortirà,
però li han donat un mes de marge a l'Epic Store,
perquè és l'exclusiva per a ordinadors.
Entrem en les guerres de les exclusivitats.
Sí, ens hem d'esperar.
Hem parlat d'un joc que pela fruita,
hem parlat d'un joc que portes una oca...
Hardcore gaming. No, no, és hardcore gaming, avui.
Sort que ha vingut el Joan a explicar-nos jocs
una mica més comercials, però sí, sí.
La veritat és que ha estat un dels jocs
que aquesta setmana tothom n'ha parlat,
perquè és molt simpàtic i fa força gràcia ser una oca,
encara que sigui una mica cabroneta.
Una mica Goat Simulator. Exacte.
Comencem.
Com sempre, a les xarxes de la generació digital
passen moltíssimes coses.
A través de Twitter,
molts audience han agraït el fet
que els enviéssim una còpia
de la generació digital de video game per a Spectrum.
És aquell joc que vam fer al final de la temporada passada.
De fet, que va fer el Start
amb el Rafa Bico, amb altres col·laboradors,
i el que ha passat és que a l'Start
va haver-hi un moment que va decidir,
escolta'm, anem a fer com un concurs que no avisem.
Una mica va ser així, oi? Sí, sí.
Va dir, a veure, motivar la gent.
Jogueu, envieu-nos una fotografia de la pantalla.
I qui tregui millor puntuació l'enviarem a un joc.
Billy Mitchell no ha enviat? No, no.
En català encara no el domina, pobra.
I ens van enviar això, la gent feia fotografies de la pantalla.
El que passa és que no sabien... No ens coneixen.
Per què? No ens coneixen.
Perquè li van donar premis a tots.
Només calia participar, fills meus, a la mentida.
És que, a veure, no semblen catalans.
No semblen catalans. Són molt generosos.
Qui ha estat la persona que ha fet menys temps al videojoc?
El senyor Albert Valls, tinc que parlar amb ell.
Perquè pot haver una situació rotllo Bill Mitchell.
Què m'estàs dient? Pot haver polèmica.
Quan ha fet? Continuem.
Dos minuts, 42 segons.
Albert, tu i jo quedarem un dia i portarem gent...
en públic, perquè et jugui en directe,
amb les càmeres, sense pressió...
Albert, estic convençut que serà encantat d'explicar-ho.
Jo estic convençut que s'ho petaran 242.
242, oi? 242.
Doncs això realment va estar molt bé.
I va escoltar-me un regalat a aquest joc fantàstic
a alguns audience del generació digital.
A més, els amics de Nintendo Hype,
que per cert els tindrem la setmana vinent aquí al programa,
ens recordaven aquesta setmana els 130 anys de la fundació de Nintendo,
que recordem que és una de les empreses de videojocs més antigues,
sinó que va començar venent cartes.
Cartes hanafuda i cartes d'aquestes.
Segur que el Francesc i l'Ester en saben un tou.
Encara ho fan, cartes, oi? Sí.
Encara en tinc, cartes de Nintendo.
Hores d'ara encara les fabricen.
És a dir, no només cartes, sinó altra mena de cartes, juguets, etcètera.
Però, clar, els videojocs és el que parlo.
Els Amiibo no compten, eh?
No, no, Amiibo no, Amiibo no.
Què? En Tebra Fil, al Telegram també ha parlat francès, no?
Doncs sí, ens va donar noms de més.
I també jocs de lladres.
Quan parlaven dels jocs de lladres, en Tiny Klepto, la setmana passada,
ens va comentar el Dustin, el Fantomas, el Crime Buster,
i es va debatre sobre la dificultat dels jocs de l'època dels 8 bits
fets a Espanya i que els que estaven fets a Anglaterra
eren una miqueta més amables amb el jugador.
Jo et diré una cosa, jo crec que hi havia cert punt
de falta de game design en aquella època generalitzada,
i en plan, els jocs han de durar molt difícils,
que costi de passar-se'ls, i així ens està el bien de fer 10 nivells.
No hi havia carrera de game designer i moltes coses eren autodidactes.
Fins i tot hi havia arquitectes fent videojocs.
Era una mica complicat.
El problema era que, clar, quan tu t'afasso el teu joc,
saps on hi ha les trampes i de seguida t'alpetes.
Això és molt fàcil, inclús per mi.
Vas pujant de dificultat fins que arribi un moment que és impossible.
Saps allò que tantes vegades hem parlat amb el Telles de Meneces?
Aquests jocs que se'l fa una persona a casa seva, com abans i tal,
és el que diu l'Stars?
Per tu fer Salt's Pixel Perfect,
en què si no estaves en aquell punt ultra exacte, no ho aconseguies,
Abusimbel Style, els altres no hi podíem arribar.
Parlàvem de converses o tertúlies que s'han generat al Telegram,
i també hi ha hagut aquesta setmana una
que n'ha parat fins i tot Catalunya Ràdio...
I era d'esperar.
El Telegram estàvem parlant del Google Suite i tota la mala maror,
que l'instal·lació ha tingut això a les escoles.
El Roger Pimpam, per exemple,
ha dit que la seva privacitat
i que al final estan controlats els nens de les escoles.
Creure que no t'ho donen gratis i que guanyen pels altres jocs
per altres llocs és d'innocents.
I tu això ho tens clar.
Google és el dimoni. I un dia o alt em donareu la raó.
Jo ja t'ho estic començant a donar.
Tots aquí te la donem.
Per cert, en Joan Bardet també ens ha ensenyat un nou telèfon,
que és el Xiaomi Mi Mix Alpha.
Ho heu vist? Què us ha semblat?
No l'he vist.
No l'he vist? No.
Està supercol·locat amb tecnologia.
Sí, sí, programa tecnològic i tal.
Xiaomi Mi Mix Alpha? No l'hem vist.
No, doncs és un telèfon molt curiós,
perquè la part de la cantonada...
Ah, és aquell que es plega aquest tot pantalla?
Sí, sí. Però és molt curiós.
Clar, què passa? Com que tu el plegues, el telèfon,
i toques la pantalla normal a la part, diguéssim, del costat,
han fet que no sigui tan fàcil activar qualsevol icona
en aquesta part més petita de la frontisa, diguéssim.
Clar, però a mi això em sembla...
O sigui, jo quan vaig veure aquell telèfon tot pantalla,
vaig pensar, això és com si l'any 2000
haguéssim fet una previsió de com seran els telèfons l'any 2020,
i és el que han trobat.
Però no em sembla pràctic.
És com el telèfon que es plega, que no és pràctic.
Jo crec que, en el fons, les empreses diuen,
va, anem a treure pit, no?
S'ha de fer. Si no ho faig jo, ho faré un altre.
Mira que estem parlant d'això, a mi.
Exacte. Això ha sigut culpa meva, una miqueta.
Ah, doncs ja està. Castigat.
Ja tens dues noves accions d'això, home.
Exacte. I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vist i plau.
A veure, l'Oriol Dalmau ha jugat, aquesta setmana,
el nou Zelda, que va aparèixer la setmana passada.
Escoltem-lo atentament,
perquè crec que jo tinc la sensació
que, de veritat, l'ha trobat molt mono.
Molt mono.
Ai...
Exclusió de Nintendo Switch, una altra Zelda.
Veníem del Zelda Breath of the Wild,
que era per Nintendo Switch i també per Wii U,
un Zelda que era molt diferent, era un Zelda adult.
Jo no crec que gaires adolescents i molt menys nens
s'hagin arribat a petar a Ganon, era un joc cabronzete.
I ara, de cop i volta, de la mateixa franquícia de Zelda,
ens arriba un joc totalment diferent,
un joc que, quan vam veure les primeres imatges,
vam tenir un Falling in Love Automatic, Right Now,
perquè és preciós, és com una espècie de...
de pinipon, de maqueta, de Catalunya en miniatura,
una cosa moníssima dins de la mateixa franquícia Zelda.
És una franquícia tan versàtil
que ens dona per coses totalment diferents,
des d'un joc que era un rol realment complicat,
fins a un Zelda que sembla quasi com una espècie de Super Mario.
Anem a explicar-ho.
Aquest joc va sortir originàriament per la Game Boy
ja fa 25 anys, l'any 93.
Estem parlant, per tant, d'un remake,
l'han fet gràficament de dalt a baix,
i, de fet, els gràfics són el que més destaca d'aquest joc.
Podríem dir, sense por equivocant-se,
que estem davant de, probablement, el joc més bonic
de tot el catàleg de Nintendo Switch.
És mono fins a provocar pujades de sucre,
té totes les cosetes allà petitetes,
de pinnipop als abrets, les casetes...
I, a més, no sé, té com un efecte de desenfoc...
en el perímetre de la imatge
que realment crea una sensació com de petita maqueteta molt curiós.
No us deixeu enganyar perquè aquests gràfics,
tot i semblar senzills, de senzills no tenen res.
La màquina li demana moltíssim.
De fet, la Nintendo Switch té rascades de frames
en moltes ocasions durant el joc.
No és un problema jugable,
però sí que notes que la màquina realment està al límit.
Mono, però molt mono, eh?
O sigui...
És que t'enamores.
És allò que em diuen la direcció artística del joc, no?
El mires i fas...
Ai...
I ja veieu que parlo llarg i tendit dels gràfics del joc,
però és que realment fins aquí les novetats d'aquest remake.
És a dir, li han fet un ultra netejat de cara a nivell gràfic,
i la resta del joc és exactament el mateix joc
que teníem amb Game Boy l'any 93.
Esclar, i això és una espasa de doble tall.
Per una banda, els que van jugar el videojoc de Game Boy
al seu moment, l'any 93,
doncs els caurà la llagrimeta de l'emoció, no?
És com un somni fent realitat.
Però per una altra banda, pel públic de 2019,
que vulgui redespobri aquest joc,
les mecàniques, la forma de jugar,
la mida del joc,
la complexitat de tot plegat en general,
clar, s'ha quedat molt antiquat, s'ha quedat molt enrere.
Problema d'això, mal de sempre, Nintendo, los yenes, eh?
Ai, com t'agrada la birutilla!
Nintendo, com t'agrada la pasta!
Per què, home? Doncs perquè estàs venent al final un joc,
que sí que li has fet un gran netejat de cara a gràfic,
però un joc que és el mateix que vas fer l'any 93 per 60 euros, 59 euros.
Val el mateix preu que tenia Breath of the Wild quan va sortir a la venda.
Jo crec que no és just.
Si aquest joc costés 30 euros, jo crec que seria el seu.
El mapa no és molt gran, de seguida et fas el càrrec de la mida que té.
Això sí, és variat, té ambients molt diferents, està molt treballat,
però, home, és el que us dic, és simple.
Al final, el joc té les seves pròpies estratègies, el que us deia.
Hi ha moltes zones que no pots accedir fins que no aconsegueixes tal cosa,
els enemics no paren de sortir, tornar a sortir, tornar a sortir...
Però al final és un joc molt senzill.
Per una Game Boy l'any 93 era perfecte, per una Switch l'any 2019 està bé,
però potser alguna novetat no li hagués anat malament, eh?
Nintendo ens ven nostalgia a preu d'or.
Ens acaricia el cor a sau mentre ens posa la mà a la cartera.
Si el vas gaudint el seu dia, el gaudiràs ara 100 vegades més.
Si no el vas gaudint el seu dia, potser se't quedarà una miqueta curt.
Però vaja, un joc de molta qualitat cuida-t'hi per Nintendo,
i... el veus i...
Hem de parlar, hem de dir que l'Oriol Dalmau...
De fet, si aneu a YouTube,
podré veure, si voleu, com fa aquesta peça.
Hi ha coses molt interessants a la seva habitació.
Hi ha un dibuix que sembla de la seva filla.
Sí, perquè com sigui seu haurà de tornar a l'escola.
Sí, però mai se sap, aquestes coses.
I té una caràtula de Mass Effect, del primer Mass Effect.
Ah, sí? No m'he fixat. Sí, en un cantó.
Jo, d'aquí al que desprenc, li va molt la Semana Santa a l'Oriol.
Per què? Perquè va de costalero, no?
Sí, sí, s'ha posat...
S'ha portat una samarreta, s'ha posat com si fos un gorro,
però és de zelda. Això que deies, el preu?
De fet, és de Link. De Link costalero.
Ell parla moltes vegades del tema del preu dels videojocs,
és molt crítica. És català, és català.
Què vols? Catalunya ràdio, per favor.
Però és veritat que sembla que...
No ho sé, sembla que ens hàgim acostumat
que un zelda no pot costar 25 euros.
No ho sé, tinc la sensació, eh?
Pot costar, però, a veure, s'ho sumareix.
El senyor Nintendo no li agrada, aquest.
El senyor Nintendo, veritat. Sí, sí, certament.
Bé, tot això ens ho ha explicat l'Oriol Dalmau.
Al canal, cada setmana també podeu veure, a través de YouTube,
veure la seva peça i veure la seva cara,
molt a primer pla, cosa que també està molt bé.
Sí, sí, és estranya, també. Sí, no, però t'acostumes, t'acostumes.
Generació digital amb Albert Murillo.
Cada divendres a dos quarts d'onze de la nit, iCat.
Doncs continuau al Generació Digital d'iCat.
Estem doncs encarant el final del nostre programa.
D'avui divendres, a Start.
Tu estàs avui aquí, però te'n vas ràpidament cap a Saragossa.
Sí, demà, demà, demà. Demà, eh?
Demà dissabte vaig cap allà, matinaré, matinaré.
A Tarragona-Saragossa, a Saragossa-Tarragona.
Molt bé, i què hi vas a fer? Retro-Saragossa.
Retro-Saragossa, que és un esdeveniment impressionant.
Què passa, Francesc? No vas a visitar la Pilarica?
També, també.
Home, ja passa que hi ha prioritats.
Ja us portaré un ladrill d'aquests, com li diuen,
aquests caramels que sonen.
Ah, aquells caramels amb aurors grossos i durs.
No us portis, no us portis. No, com li diuen?
No ho sé, però no us portis.
Algú de Saragossa, que ens truqui ara, que ens ajudi.
Ara ha quedat malament amb els amics de Saragossa.
Mare de Déu, sí, però molt malament.
La cosa és això, que vaig cap allà.
Evidentment, un cop a l'any.
Ja podeu entendre que, com que parlem aquí de videojocs,
serà un esdeveniment de videojocs, però...
Adoquines, es diuen Adoquines.
Molt bé, Gina, molt bé, Adoquines.
Hi ha dintre hi ha una oració.
Això n'hi ha tant, arriba.
Jo us he arribat a obrir i me'ls menjo.
Rato Saragossa deia...
No només hi ha videojocs, si em permets.
Són un dia i mig, és tot dissabte, i la meitat...
i diuen menys al matí.
Jo recomano anar-hi perquè, veus, ara m'he baixat al programa,
per exemple, hi ha una xerrada...
de juguets i joguines de taula amb 8 bits.
Jocs de 8 bits passats que representen jocs de taula.
Hi ha una xerrada i una exposició brutal
de Masters del universo.
Els nutets, eh?
Els nutets, les pel·lícules, tot.
Un quart de dues.
La pel·lícula, tenen sala, em posen el vídeo de Masters del universo,
xerrada sobredinàmic,
un llibre nou de Jesús Martínez del Bas,
i per la nit cinema a la fresca amb Robocop.
Ah, molt bé. Tot molt retro, eh?
Però molt, però molt.
Un dels responsables, l'Ignacio Serranz,
ens explica, en un tall de veu,
si tenim ganes d'anar-hi, què ens hi trobarem?
És més ganes, tindrem.
Hola a todos los oyentes de Generación Digital.
Soy Ignacio, coorganizador de Retro Zaragoza,
y simplemente quería invitaros a todos
a que os acerquéis a Tierra's Mañas este sábado y el domingo,
porque es la tercera edición de Retro Zaragoza,
además de mucha informática clásica
y muchos videojuegos que podéis ver y tocar.
Vamos a tener una pequeña exposición
de juguetes de muñecos de nuestra infancia,
donde tendremos exposición desde He-Man y los Amos del Universo,
a Lego o cosas un poquito más curiosas,
como figuras de la Secret Wars o muñecos de la lucha libre,
y un par de charlas muy interesantes
sobre Dinamic y PC Fútbol.
Retro Zaragoza tiene carácter solidario,
ya que contaremos con los chicos de videojuegos por alimentos
para recaudar todo tipo de alimentos
para el comedor social de la Iglesia del Carme.
Muchísimas gracias por estos minutitos
para saludaros y para poder invitaros
y un abrazo muy fuerte para todos.
Hasta luego.
Doncs moltíssimas gracias, Ignacio Zarranz.
Això del tema dels minutets...
No ho sé, tu...
Això ha mentit, això s'ha colat.
Per què? Perquè ha dit una pequeña exposición.
Uns ratrons, una pequeña.
Aquesta gent valen gros, aquí al darrere podeu veure.
Això és un vídeo de l'any passat del Mano Sagre,
que ens ha sedit aquestes imatges.
Ja veieu lo gros, lo immens que és.
Sobretot lo multicultural, diguéssim,
que no només són videojuegos.
Hi ha tendes de llibres, de samarretes,
de tendes, de revistes...
Tot relacionat amb els 80.
Per exemple, l'any passat van organitzar una mena de museu
que era un videoclub.
O sigui, amb les estanteries del videoclub,
amb les pel·lícules de videoclub amb BACC, amb Beta i amb 2000.
Així era un viatge en el temps.
És molt, molt, molt recomanable.
És molt bèstia.
Ens explicaràs quan tornis tot allò que has pogut viure.
Amb el tema dels minutets, una punt molt ràpid.
Vaig anar l'altre dia a una botiga.
No sé com es diuen aquests inots, que tenen el cap molt gran.
Funcos.
Hi ha com un...
5.200 funcos diferents.
Abans d'ahir va ser l'aniversari del meu nebot,
hola, Álvaro.
Uns anys va fer i li van regalar a ma germà un parell de funcos.
Era el 513 i el 516.
O sigui que...
Francesc, tu els tens?
Els meus fills són uns fans del funco.
Jo no en tinc cap. Jo tinc fiures a mi bo.
Molt bé.
Doncs Gina Tost, Oriol Dalmau, Star, Françaixer i Blasco,
moltes gràcies per participar.
Moltes gràcies per participar en aquesta edició d'avui.
Molt bon cap de setmana.
Gràcies a tu, Albert, per convidar-nos.
El control tècnic en Dani Jiménez,
a la realització visual en Lluís Armengol.
Avui també ens han assessorat lingüísticament la Marta Prats.
Pots seguir-nos al Telegram, al Twitter,
al Facebook, a Twitch, a Instagram,
a icat.cat barregerer, directament,
també pels podcasts de Spotify,
i sobretot també per YouTube.
És un lloc on en aquests moments estem en fase beta,
però ens està encantant tot el que estem oferint.
No sé, jo em miro,
és un programa de tele.
Radiovisió.
Multicàmera.
Podria demanar rotlloltis, no?
Els paguen a final de mes, després parlem.
Per cert, aquesta setmana ens acomiadem
amb Star Wars Jedi Knight 2 Jedi Outcast,
reeditat per PlayStation 4 i Switch, avui mateix.
És curiós perquè és un altre joc de Star Wars
que es prema per vendre.
Sí, 4 mesos abans del Nadal.
Que curiós.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
Jo ho trobo molt bé.
El senyor Lucas...
Estava content.
Mira, que ara posarem aquesta música.
Adéu-siau.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.