Benvinguts al Generació Digital, aquesta és l'edició número 893 i la d'avui és superespecial perquè totes les entrevistes i les converses que avui escoltareu estan fetes des del primer Saló del Gaming Saga, des de la Farga de l'Hospitalet.
En aquest sentit, un agraïment avui al Josep Fons, que fa que tot això soni bé i que ens sentim còmodes i també la tasca de producció de l'Ola Quadrado, gràcies als dos.
Fa unes dues setmanes vam tenir els responsables de Saga a l'Estudi 214 i avui ens ve molt de gust sortir de la ràdio per copsar l'ambient d'aquest esdeveniment organitzat per Plataforma per la Llengua i també per la Generalitat de Catalunya, pel Departament de Cultura.
I la veritat, jo crec que podrem veure i escoltar i jugar a molts videojocs. Saludeu primer a tots els que ara som a aquest espai que ens han sedit per gravar les entrevistes. Benvinguda, Laia Nerin, com estàs?
Hola, molt bon dia.
Molt bon dia, Elisabeth Sánchez, què tal?
Bona tarda ser aquí.
Molt bé, França Xavier Blasco, tot bé?
Ah, tot fantàstic.
Molt bé, i què tal Vitor Mame, com estàs?
Molt bé, encantat estar aquí avui en presència física.
Exacte, exacte, i amb el teu piano que està al teu costat.
Molt bé, després parlarem.
Fa poca estona que hi som, però heu pogut veure una mica l'ambient o no?
I una volteta hem donat ja, eh?
Què us sembla?
Home, doncs la veritat és que és molt maco, l'espai està molt bé.
A més, una de les coses que té és que és la primera edició, han començat amb mig espai i això et dona sempre la sensació que més endavant creixerà i acabaran ocupant-lo tot i després amb sort, i potser passen a fi de gran via, no?
Sí, sí.
Perquè esperem que tinguin molt d'èxit i que vagi creixent.
Realment és una llavor, penso, i poden passar coses bastant, jo crec, sorprenents si això tira endavant.
Laia, ara farem un repàs per la gent que no ha pogut venir de tot el que es podrà veure, però quin sentit té per tu, que ets una persona que fa contingut en català de videojocs, tot això?
Doncs, realment per mi, veure com han arribat a fer un saló gaming en català és increïble, l'han muntat superxulo i només ganes de disfrutar-lo al màxim.
Molt bé, Francesc, aquest saló a tu suposo que et deu portar records, no?
Doncs la veritat és que sí, perquè jo soc d'Hospitalet, visc a cinc minuts a peu d'aquí a La Farga i jo he passat aquí tots els salons del manga que han hagut, un a un, per això també, doncs, reconec quan es va començar aquí,
al Saló del Manga, en mig espai, després tot l'espai sencer, després ja no sí que hi havia voltes d'aquestes que donaven la volta a La Farga dues vegades per entrar, tot això ho he viscut,
i amb una miqueta de nostàlgia de tornar a estar aquí dintre, perquè des d'aquells salons no hi havia tornat a estar, i desitjar-li a Saga que segueixi el mateix camí.
Molt bé, Víctor Mamera, després parlarem amb tu, perquè precisament estem en un espai que tu el dissabte a dos quarts de dues, sí, és correcte?
Sí.
Gràcies, també, doncs, un recital, o com anirà el tema?
Sí, farem un petit concert, amb la peculiaritat que farem alhora un cajut, és a dir, un joc d'endevinar les cançons que vaig tocant.
Llavors jo tocaré les cançons sense dir quines són i la gent podrà participar adivinant-les i hi haurà premis.
Hi haurà premis?
Sí.
Molt bé, no?
Bueno, crec.
Val d'acord.
Encara no em sap.
No, escolta'm, és que aquestes coses, no, i aquí a la taula també anirà passant diverses persones, no?
Tindrem força a moviment, de fet, vindrà el Rafael Pérez, que ja l'estic veient, que ja comença d'una volta per aquí.
Molt bé.
Tindrem alumnis d'Empty i acabarem amb una tertúlia final per explicar una miqueta què és el que hem vist nosaltres també en aquest saló.
Molt bé.
Realment, abans he estat parlant amb força gent de tots els estants que la gent ha anat preparant i que està preparant i hi ha il·lusió.
És que és un ambient diferent, curiosament.
No sé, és com aquella comunitat en català de videojocs que sempre ha existit, però que és com una oportunitat que per primera vegada s'ajunta tota, no?
No sé si teniu aquesta sensació.
Doncs la veritat és que sí, no?
Vull dir, això també demostra que la gent té consciència que la nostra llengua també serveix per jugar i que tenia ganes, potser, de trobar un lloc on pugui anar i pugui veure tot allò que s'està fent i que moltes vegades passa totalment desapercebut.
Molt bé.
Parlem una miqueta, Eli, Laia, de què és el que podrem veure i, sobretot, a la gent que no hagi pogut venir, que li agafa ganes per l'any vinent, doncs, venir, perquè realment passa moltes coses en molts àmbits, no?
Doncs sí, perquè Saga es presenta com el Saló del Gaming, un esdeveniment on gaudir del gaming i conèixer les últimes novetats del sector del videojoc en català.
Això s'ha celebrat el 3 i el 4 de desembre a la Farga de l'Hospitalet.
Sí.
I el Saló, sobretot, consta de tres grans espais, que són l'Espai Competitiu, l'Espai Land i l'Espai Destants.
Molt bé, hem de dir que si les persones que venen al Saga venen disfressades, tenen entrada gratuïta, és correcte?
Exacte.
En aquests moments s'ha assegut un personatge, sabeu dir-me del videojoc en concret, Laia?
Doncs no, aquí sospec.
No, però tinc molta pressió ara mateix.
Sí, exacte, exacte. Però bé, bé, és espectacular, eh, realment.
La veritat és que sí.
Sí, sí, imponent, imponent. No, no, perquè, dèiem, les persones poden entrar gratuïtament...
Exacte, si vens amb el teu cosplay de videojoc preferit, entres gratuïtament, així com els infants que portin el carnet del Super3 o el SX3, el nou canal.
Deies que hi ha un espai land.
Sí.
Molt bé, això què hi haurà en aquest espai?
Doncs mira, l'espai land. Et conviden a jugar als teus videojocs preferits amb el teu ordinador o consola durant les 36 hores que durarà l'esdeveniment.
Només tenen accés a aquest espai, el que hagi adquirit l'entrada especial per participar en aquest espai land, que aclarim més endavant.
Els organitzadors de l'esdeveniment comentem que els inscrits tindran accés durant 36 hores a totes les skins i personatges dels jocs de Riot Games.
Molt bé, perquè Riot Games aquí té un...
Un pes important.
Molt important, perquè també hi haurà tota la competició que després en parlarem.
Molt bé, i què més hi haurà?
Tenim l'espai competitiu, que hi trobem un escenari de 14 metres amb una pantalla gegant des d'on seguien els tornejos de les competicions llop de League of Legends.
De fet, en aquests moments estem escoltant a través dels micròfons de Catalunya Ràdio, perquè està començant.
Si ho esteu escoltant, això, ara és dissabte, és quan s'han obert les portes i ara estan ja començant la competició.
Em sembla, em sona que estan just presentant els equips que hi participaran, a la competició.
I a més recordo que, no sé si és en aquest, ara potser m'equivoco, podran jugar contra equips oficials, per exemple el del Barça, que un dels premis serà poder jugar contra ells, que també és un tema guapo, no?
Exacte, deu fer molta il·lusió a tota la gent que li agrada competir.
Molt bé.
Jugar.
Molt bé, quines coses més tindrem?
Doncs queda l'espai expositiu, Laila, si tu mateixa.
Sí, a l'espai expositiu trobaràs tot d'estants on tindràs l'oportunitat d'aprovar jocs, conèixer de primera mà novetats que pròximament es llançaran al mercat, conèixer en persona els diferents clubs d'esports,
posar-te en contacte amb diferents centres educatius que giren al voltant del món del videojoc i així com conèixer les diferents associacions i comunitats de jugadors que existeixen,
com són Gaming.cat o el projecte Esté Trencada, que es dedica a traduir els jocs en català, Nintendo Hype o la revista Lúdica, entre molts més.
De fet, durant aquest programa i aquest podcast veureu que és més llarg del normal, perquè també hem parlat, jo què sé, aquí estic veient Project Solar, Pitons Studio, Genimedia,
que també hem parlat amb el Norman un altre cop, que vam tenir l'altre dia en directe al programa, i és el que dius tu, o sigui, molts presenten,
ha sigut un gall això, molts presenten videojocs que potser encara no estan a la venda i que estan superatents de veure què diu la gent quan els juga.
Exacte, com la gent li agrada, les crítiques que els hi dona, vull dir, com has dit, hi ha molta il·lusió en els estants.
També podríem parlar dels premis que es donaran, però això com que quan us podreu ja se sabran, si seguiu les xarxes ja podreu veure quins són els guanyadors.
No sé, un moment molt especial, mira, després de 21 anys fent el programa gairebé, que hagi arribat un moment com el Saga, fa il·lusió, no?
Jo crec que en algun moment de la vida hauria d'arribar i fa il·lusió, perquè és veritat que poses un peu aquí i et comences a trobar un, l'altre, l'altre, i la veritat és que dona molta alegria.
En fet, hem vist la Gina Tost amb un pint de la Generalitat a la Solapa, que en aquests moments està donant una volta i ensenyant i parlant.
Jo crec que ens deixa pel final.
Sí, segur, segur, segur, no, no, realment espectacular i l'ambient força espectacular també de la gent que està...
Ai, m'han fet por ara els senyors disfressats.
Sí, sí, sí, no, no, sí, sí, perquè s'ha assegut aquí en primera fila i tal.
Molt bé, doncs això és el Generació Digital. Avui fem el programa des de Saga, des d'aquest primer saló del gaming.
I avui que som al Saga i som a l'espai tiquètic, que és l'espai que ens han deixat per fer el programa.
El nostre col·laborador, el Víctor Mame, farà també un concert d'aquí unes poquetes hores.
I, com deia a l'inici, tocarà música de videojocs, Víctor?
Sí, tot de videojocs. Avui he adaptat aquest espectacle que vaig fent a diferents esdeveniments,
a vegades d'anime, a vegades de videojocs, a vegades de cine, i avui l'he adaptat a cançons de videojocs, tot.
Molt bé. La gent que vingui podrà demanar la cançó que ella vulgui o no?
En principi no, en principi no, però a mi em va a la marxa i potser em tiro a la piscina.
És que a mi m'encanta el moment en què jo dic, vinga, demanem cançons, que jo presumeixo,
que em sé moltes, i em demanen una que no sé. M'encanta aquest moment perquè era un farsan, al final.
Però és que això és pressió, a més, això sí que ho fas al teu canal de tant en tant, oi?
Sí, sí.
Els xarxes et demanen coses, no?
No, no, ho faig normalment en un context de... jo tinc una llista de cançons que sé tocar,
llavors la gent ja em demana cançons que sap que sé tocar, però també té la gràcia de la gent que no em coneix
que em demani una cançó, com que em sé tantes, és molt probable que me la sàpiga,
però m'ha passat moltes vegades que no me la sé, i llavors faig veure que no escolto, no?
Ah, és el que anava a dir, què fas després? Em toques una altra? No, doncs mira...
Sí, jo no passa res, i al final jo no pretenc fer veure que em sé totes les cançons del món,
no pretenc fer veure que soc un pianista d'Excels, vull dir, jo toco el que toco i m'encanta i ja està.
Tu quan eres petit i tenies una consola, potser, a casa teva, et fixaves en la música dels videojocs?
Sí, però no tant com darrerament, darrerament fa, jo què sé, cinc o sis anys que m'hi fixo molt, molt, molt, molt,
i no només al videojoc, sinó a tot el que m'acompanya, és a dir, sempre he estat conscient que la música
és molt important per a l'experiència que viu jugant a un joc, però ara m'ha passat inclús d'haver de parar de jugar
i de posar-me a tocar la cançó, és a dir, sí, sí, i amb sèries també passa, a vegades, sí, sí.
No sempre, però a vegades dic, ostres, això em sorprèn molt, vaig a intentar tocar-ho, saps?
Toques música de manga, de melícules, el tema de tocar música de videojocs és diferent, és a dir,
les melodies de videojocs són diferents? O han canviat molt, jo crec, també?
Sí, realment, i actualment, tenim melodies de tots els àmbits, és a dir, tenim melodies com més semblants
a allò que podia composar, potser, fa trenta anys, Koji Kondo, quan va fer Super Mario,
o quan van sortir les primeres melodies del Sonic, que són cançons molt senzilles a nivell melòdic
i que la característica principal és que són molt fàcils d'escoltar i que les pots escoltar repetidament
una i una altra vegada i no et cansaràs mai, no? Aquí la importància d'aquesta melodia,
d'aquesta cançó, no és que sigui una peça que tingui un arranjament orquestral molt difícil
o que tingui una complexitat molt elevada, sinó que en la senzillesa troben aquesta melodia perfecta, no?
I arreu de que passen els anys trobem cada cop melodies més complexes, orquestracions més complexes,
gravacions d'orquestres sinfòniques que ja poden ser sinfonies dignes de qualsevol altre àmbit, no?
Que sembla a vegades que perquè siguin de videojocs tenen menys prestigi o poden arribar a tallar-ne menys,
però no té res a veure, evidentment.
A taula, si teniu alguna pregunta, l'hi feu, eh? Jo estic pensant, quan tu escoltes una música de videojocs
orquestrada amb un munt de violins, etcètera, etcètera, tu després la toques en piano.
El procés aquest de, no vull dir simplificar un piano, eh?
Adaptació.
Sí.
Falta aquesta paraula tècnica.
No era simplificar.
És notat tant que soc músic, eh?
No, bueno, és un procés interessant. A vegades m'han arribat a demanar cançons que, clar,
amb el piano llueixen menys perquè t'esperes per escoltar això, les violinades que entren,
que et posen els peus de punta, amb el piano no pots fer això,
però el piano té la màgia que tot el que toques sona molt bonic, ja d'entrada.
Té aquest punt nostàlgic, té un punt molt sentimental que fa que a vegades inclús cançons
que tenen una apicitat molt forta o que desperten unes sensacions concretes
amb la versió original, amb el piano on desperten unes altres.
I penso que és la màgia, també.
Eli, tu toques l'acordió?
Tocava l'acordió.
Fa molt temps que no el toques?
No sé si seria capaç. Jo a vegades m'ho plantejo.
Si ara em dones un acordió, jo estic segura que una mica la mecànica encara la tinc,
però fa molts anys, eh? Jo vaig deixar de tocar l'acordió,
potser tenia 12 anys i vaig tocar-lo 3 anys, més o menys.
Però jo crec que perdres del tot no es deu perdre. No ho he tornat a provar, eh?
T'he de dir que em va resultar molt dur en el seu moment.
Per una nena era molt dur tocar l'acordió, era complicat.
No se'm donava gens malament, també t'ho dic, per la música en general tampoc se'm dona malament,
però sí que era molt petita per un instrument tan complensa, crec.
Ara, potser alguna cosa encara podria fer, eh?
Molt bé, molt bé.
Escoltem els crits de la zona de competició.
Està la cosa molt animada aquí a Saga.
Seguiu vosaltres, a través de Twitch, músics com Víctor Mame, que fan música en directe.
Laia?
De fet, el Víctor ho sap, que passo bastant pel seu canal.
Li demanes?
No, no m'atreveixo.
Bueno, el que passa és que quan expliques que tens un canal de Twitch i que toques les cançons que la gent vol,
és molt bonic, però has d'anar amb compte perquè també et pot arribar a passar que estàs fent una sessió d'una hora i tens 70 peticions.
Llavors, hi ha unes normes i és veritat que normalment la gent que té experiència a Twitch ja sap que tu no pots entrar al canal d'aquí sigui
i de cop i volta imposar-te a tocar aquesta, perquè pot arribar a ser desagradable.
Llavors, el que costuma fer la gent que té una mica d'experiència amb Twitch, doncs entra, escolta, veu el que està passant
i si jo estic dient, demano-me cançons, llavors demanen.
Però si estem fent una altra dinàmica, doncs ja molts cops sempre ho escolten i ja està.
Molt bé, t'ajuda gent al xat?
Sí, clar, tinc moderadors que han esdevingut amics, els he conegut en persona
i l'any passat vam fer una cadala també amb ells per anar al Saló del Manga, que serà la setmana que ve.
Bueno, serà del 8 del 12 de desembre.
Vam anar l'any passat i vaig conèixer-los en persona, vam agafar una Airbnb i vam estar molt bé allà.
Vull dir que he fet amics més que gent que m'ajuda, he fet amics de la comunitat.
De fet, va haver-hi un moment que jo vaig descobrir l'Hortopilot, que és, no sé si l'heu vist alguna vegada, és espectacular.
Sobretot el muntatge que té. Has també tingut feedback amb músics que fan el mateix que tu?
Sí, l'Hortopilot jo el vaig conèixer.
Què dius ara?
Abans que fes el boom, perquè l'Ibai, l'estremer famós, li va fer una cançó i va al·lucinar, ho va compartir-ho.
I és el fet molt conegut, però jo el coneixia perquè era dels canals que per mi era com una estrella fugaz,
perquè era una persona que feia música, que li funcionava bé i et podies admirar allà fàcilment en ell.
Ell ho fa de part l'anglès i algun cop s'ha passat pel meu canal, també s'ha subscript i jo m'he subscript el seu.
Sabem que els dos existim, però no tenim una relació d'amistat ni res.
A part, a nivell nacional, conec a quasi tots els que fan música.
I ens hem conegut en persona també.
El màxim exponent és l'Eleski, que és una noia que és una passada.
També hi ha el Fran Romger, que és un altre noi de Màlaga.
Són pianistes aquests i hi ha altres instrumentistes.
Si la gent té ganes de conèixer, pot buscar i trobarà.
Tu no pares, perquè tens el teu grup.
Em deies que vas tocar l'altre dia amb allò de les càndels.
Sí, la veritat és que jo penso que Twitch és una finestra, és una eina que avui en dia existeix,
però la meva experiència, la meva opinió és que no has de centrar-te únicament en això.
T'ha de servir per escalar i per poder fer el que tu fas en molts altres àmbits.
Fa quatre anys i mig vaig començar a aprendre molt de repertori a Twitch
i gràcies a això he accedit al Candlelight, perquè tinc un repertori super extens
i he pogut fer música de Disney, de pel·lícules, d'alguns autors concrets.
He accedit als deveniments com el d'avui.
Potser tu també em vas conèixer.
Sí, totalment.
És a dir que al final és simplement una finestra perquè et conegui més gent.
Però la meva experiència és que no val la pena, i ho he fet anys, invertir tot el teu dia a això.
Ara actualment faig potser dos o tres directes al mes.
Ara no estic en una activitat molt, molt, molt forta, però igualment no paro.
Aquestes paraules les podria dir el consumer, que ho diu moltes vegades.
No et dediquis només a una cosa, al Twitch.
Ell, mira, el podem veure, tu ets espanyol, el podem veure d'arreu.
Jo crec que és una cosa que tots els youtubers, que la pròpia eina defineix la plataforma.
Exacte.
Com diu en Víctor Mamet, potser no hauries de definir-te per una plataforma de dir
que jo només sortiria aquí i si no existeixo aquí no existeixo.
Exacte.
Llavors la plataforma canvia, per exemple, les seves regles de monetització
i allò que tu et guanyaves la vida ha canviat.
Totalment.
Si l'únic que tu tenies era aquella plataforma, ja no pots fer res més.
En canvi, com diu en Víctor, si allò és una eina més del teu repertori
de tu com a persona que aporta un contingut, el pots fer a diverses plataformes
per anar a plataformes més estables, com li ha passat a un consumer,
que el veiem a televisió espanyola i llocs com aquest,
que ha sortit gràcies a les plataformes digitals,
però que ara pot viure de moltes més altres coses.
Una cosa que també m'agrada explicar és que penso que és molt important,
si vols ser creador de contingut, trobar amb el que pots oferir valor,
com també deia el Francesc, perquè al final, si tu et contractes d'un lloc
per anar a parlar d'alguna cosa, és a dir, a mi m'agrada anar-hi
no perquè em segueixi gent, sinó perquè jo sé que explicaré alguna cosa
o podreu oferir alguna cosa que val una cosa i doni valor.
Molts cops hi ha molta gent que és influencer o que és creador de contingut,
que jo no els desmereixo, la veritat, però que no tenen gaire a portar,
perquè al final aporten influència, que està molt bé.
No és fàcil aconseguir influència.
Però penso que tu pots estar uns anys fent contingut,
però a poc a poc és interessant anar desgranant en què creus que pots ser fort.
Hi ha moltes coses, tothom és vàlid, tothom té molt a portar segur.
Tens el piano aquí, aquest fantàstic Casio, de color blanc.
Que maco que una marca com Casio continuï encara.
El meu primer rellotge digital va ser Casio. Estem parlant de l'any 79.
Compte.
No fa tant.
No fa tant.
El que farem aquí, encara que hi ha bastant folló de so i tal,
quina cançó vols?
L'Agence Never Die, que és una cançó dels mundials de l'OL.
Ara que comença la música.
Això mateix. Així farem un remix.
Exacte. Doncs escoltem tu mateix.
L'Agence Never Die
L'Agence Never Die
L'Agence Never Die
L'Agence Never Die
Bé, m'estic tocant, que aquí mig encurvat.
Hi ha molt de fons i no sé ni com ha sonat.
Ha sonat molt bé, moltes gràcies.
Escolta'm, res, recordem,
tu has vingut també aquí per fer aquest esdeveniment.
No sé quina és la peça que més et demanen de videojocs perquè toquis.
Mira, va haver-hi una època que era una tortura
perquè no paraven de demanar-me una cançó de joc d'Undertale
que es diu Megalovania.
Ah, sí?
No paraven de demanar-me-la.
Vas cansar una mica?
No, vaig cansar una mica no, molt.
Hòstia, pensava que diries un clàssic com el Mario, el Sonic...
També, però no et creguis.
La cosa va més per moda, va per pics de moda.
De cop i volta es posa de moda i molts cops per memes i coses així.
Perquè de cop i volta es fa servir una cançó per acompanyar una persona que es cau
i tothom es demana aquella cançó.
O un cop va haver-hi la cançó del Kirby,
doncs vam fer un meme també amb el Chicote,
que sortia allà, pim pam, truco, truco, no sé què.
La gent demana això.
Demanaven la cançó del Kirby, cosa de sí.
Moltíssima sort, gràcies per haver vingut
i nosaltres continuem aquí al Generació Digital des de Saga,
des de la primera edició d'aquesta comunitat de gent que juga a videojocs
i que, justament, molts d'ells, molts d'aquests videojocs,
de fet que hi hagi tots, es poden jugar en català.
Moltes gràcies.
Generació Digital és ara tendència.
Continuem a Saga, al Generació Digital,
i ara a la taula hi ha el Francesc amb dues persones,
perquè, Francesc, ho han dit moltes vegades,
tu a banda del Generació també estàs a ENTI.
Doncs sí, ENTI és el centre universitari
on fem formació específica al camp dels videojocs.
Tenim graus universitaris i cicles formatius de grau superior.
I què vol dir això?
Es vol dir que totes aquelles persones que ara ens estan escoltant per la ràdio,
que juguen als videojocs, són grans apassionats, que somien
i que moltes vegades han pensat
a mi m'agradaria fer el meu videojoc, no?
Doncs al final s'acaben convertint
en les persones que tenim aquí a la taula.
Un és en Xavier Guilé, que és alumni ja de la nostra escola.
Ell ja ha sortit i està intentant obrir-se a pas al camp professional.
I tenim el Roger Guilà, que encara és estudiant del Grau Universitari
de Desenvolupament de Videojocs, que està també amb el seu joc,
ja en fase de buscar publisher, de veure si el publica o no,
però encara és alumne ja de l'escola.
I són persones que una miqueta són el que molts dels nostres uients
haguessin volgut ser en algun moment, no?
Fes videojocs, però tenien el dubte de dir on s'aprèn, no?
Qui m'ensenya a fer videojocs?
La pregunta que li faria el Roger, que ara tu ets alumne,
tu quan vas entrar tenies la idea clara de, perquè a veure,
fer un videojoc pots fer moltíssimes coses i et pots especialitzar.
Tu tenies clar què és el que volies fer?
Doncs la veritat és que en un primer moment tenia com a idea ser programador,
però un cop vaig entrar a la universitat,
també la sordentia és que toquem tots els camps a l'entrar
i vaig veure que m'interessava molt més el disseny
i vaig decidir tirar molt més per aquí.
Ja cap a segon ho vaig decidir.
Al primer encara no ho tenia del tot clar, però bueno...
Això és interessant, Francesc, perquè al final el que ensenyen llocs com aquest vostre
és que fer un videojoc és molt més complicat del que pots imaginar, no?
Exacte, i és una feina, a més, de molts perfils diferents
per poder interactuar junts, per aconseguir un producte audiovisual
que conté música, gràfic, que conté una part tècnica que es basa en la programació,
però que també hi ha molt de psicologia, hi ha molt de disseny,
hi ha molt d'entendre com pots fer de tot allò que és un recull d'habilitats tècniques
una cosa memorable, una cosa que als jugadors de tot el món els agradi,
els entusiasmi i vulguin passar-s'hi hores, i al cap i a la fi,
si vols ser professional, que vulguin rascar-se la butxaca i pagar
per tenir el teu joc a casa.
I Xavier, deies que és alumni, de fet és molt curiós perquè el seu estant número 21
està davant nostre, Project Solar, i digues, des que vas acabar l'universitat quan ha passat?
Doncs va ser aquest juliol.
Uau, ja esteu en marxa, ja.
Sí, la veritat és que sí, ha sigut un camí molt dur, però al mateix temps
una cosa molt ràpida.
En un moment tancats els ulls i ja han passat quatre mesos,
estem fent un esforç increïble per tindre el millor producte ja de cara a gener
i poder començar a fer reire dels nostres somnis complint el fet de tindre un publisher.
A mi m'agradaria fer-vos una pregunta a tots dos,
i és com ha canviat la vostra percepció dels videojocs, del que és un videojoc,
com els jugueu i els gaudiu.
Si recordeu fa uns quants anys, quan simplement éreu uns adolescents que teníeu
amb el videojoc el vostre hobby, ara que el videojoc s'ha convertit
en la vostra fonda d'estudi o ara aquests moments el vostre projecte professional.
Com ha canviat? Com veieu aquest canvi?
Roger?
Sí, doncs crec que és algo que sempre es comenta
i que li passa més o menys a tothom de la indústria,
que un cop comences a saber com funcionen per darrere,
al jugar un videojoc tota l'estona estàs pensant
i per què han afegit aquesta mecànica,
per què han fet això d'aquesta manera,
i és igual una mica el que amen el que estiguis,
si ets programador estaràs pensant com l'han programat aquesta mecànica,
si ets dissenyador estaràs pensant en per què l'han posat
i si ets artista estaràs fixant tota l'estona
en tots els elements artistics del joc
i intentar aprendre tota l'estona.
Molt bé, una pregunta, ara contestes tu amb el Xavier.
El Xavier està ja tirant endavant els seus projectes,
ara li preguntarem si ho fa amb alumnes que va coincidir,
la comunitat o els teus amics que estudien amb tu,
ho junteu, podeu pensar ja en un futur
que podeu treballar junts, per exemple?
Això t'ho pots plantejar?
És a dir, amb algú que estàs en aquests moments estudiant?
Sí, et refereixes, per exemple, a crear una empresa indi?
O per exemple?
La veritat és que de primeres em sembla molt arriscat,
sí que fa una mica de por, però jo crec que és una mica el somni de tothom,
fer el seu propi videojoc i tirar-lo endavant.
Però també a la carrera hi ha professors que ens adverteixen
que això té un risc i que potser començar és millor
començar treballant per una empresa que ja estigui ben formada
i que funcioni bé i quan tinguis més estabilitat potser intentar-ho.
Intentar-ho de primeres sí que potser és una mica arriscat.
La teva percepció també va canviar molt o no?
La meva percepció ha donat un zir de 360 graus.
En si jo quan jugava abans videojocs no em fixaven
ni en la meitat de coses de les que veig ara.
Ara veus la intencionalitat, veus les mecàniques, veus els motius,
entens l'estètica, entens la programació
i tot té un valor amagat que no t'ho pots arribar a imaginar.
I ja no parlem d'altre tipus de feina com pot ser, per exemple,
tot el tema de producció que mai es veu,
que és fundamental també de la creació.
Què és la producció en un videojoc?
Doncs en si és l'organització de tots els departaments,
tindrà en compte totes les necessitats de recursos tècnics,
també a nivell econòmic s'ha de tindre en compte el que ve a ser
el cos del propi projecte i finalment sobretot és
una planificació adequada, buscar unes hores adequades
i tindrà uns timings per poder arribar al roadmap que us hagi marcat.
Això és una cosa que comenta en Xavier que em sembla molt interessant
i també m'agradaria comentar de cara a totes aquelles persones
que moltes vegades es planteja que volen un futur
en el món dels videojocs.
Vosaltres creieu, avui en dia si te'n vas per exemple a YouTube,
existeixen grans tutorials sobre fes el teu joc en dos mesos
amb un Real 4, aprende con estos canales...
Això està molt bé, però vosaltres creieu que una persona
que aprèn autodidacte és capaç de convertir-se
en un professional dels videojocs? Treure un videojoc no et dic que no,
perquè al cap i a la fi necessites una idea
i uns coneixements tècnics.
Però vosaltres que ara esteu parlant de tots aquests
ponderables de producció d'intensionalitat, etc.
Vosaltres creieu que tot això s'aprèn a través de videotutorials
o li doneu importància una miqueta a la formació que heu rebut?
Doncs en el meu cas ho tinc molt clar.
A nivell de tutorials sí que és veritat que és una ajuda,
però mai et farà ser el desenvolupador final que tu esperes
i el professional que desitges ser.
Realment has de formalitzar, has de professionalitzar.
Sí que podria entendre que al millor hi ha casos i casos
i en alguns aspectes potser amb una bona guia sí que es podria dur a terme,
però al final el dia ja tant mateix quan estàs a la universitat i surts
notes un canvi brutal.
Nosaltres vam començar el joc amb expectatives de fer-ho
per la pròpia universitat.
I un cop surts d'allà, nosaltres vam entrar a l'Evel App
i a l'Evacuació, et compta que sí, és molt bé, és molt maco,
tens una base molt maca, però no és un producte competitiu.
Falta tota aquesta professionalització, tota aquesta formació
que te la dona l'experiència.
I això és molta formació i moltes ganes.
Jo crec que sí que és possible arribar a ser un professional
de manera autodidacta, perquè hi ha casos a la indústria
dels jocs on ha succeït, però sí que trobo
que és molt més complicat i el fet d'estudiar una carrera
de videojocs t'aporta moltíssimes facilitats,
et guia molt més, t'evita errors que haguessis comès
si no haguessis estat a una universitat de videojocs
i també coneixes ja molta gent de la indústria.
En el cas d'ENTI, per exemple, tenim un munt de professors
que ja estan treballant a la indústria i que et poden,
després, si ets bo, et poden reclutar per la seva empresa
o et poden posar en contacte amb més gent,
que és com una porta molt bona al món laboral dels videojocs.
És que és una miqueta això, és a dir, ja fer un videojoc,
poder fer un videojoc i treure'l al mercat requereix
de molts més coneixements i habilitats que no pas
els purament tècnics i que, per tant, és molt important
moltes vegades, si els que ens escolten volen dedicar-se a això,
que ho facin a través de vies reglades que els donaran
molta més informació de la que mai rebran d'un tutorial de YouTube.
Parlem del joc, estem allà al final de l'entrevista.
Xavier, quin videojoc esteu presentant?
Nosaltres estem presentant actualment Project Solar,
un videojoc que neix de la idea de l'ús de les energies renovables
i de crear una mica de conscienciació sobretot
del tema del canvi climàtic, utilitzant una petita nena
que neix en un món contaminat, devastat i que,
amb una motxilla robòtica que recarga amb energia solar,
intentarà solventar tots els desastres que la humanitat ha causat.
Molt bé. Abans de començar aquesta entrevista,
comentaves que jo estic veient que hi ha unes tres cadires,
la gent que ve a Saga pot jugar al vostre joc,
vosaltres suposo que us poseu al costat i escolteu què és el que diu.
I això té valor per vosaltres, no?
Moltíssim valor. Tot el feedback és ben rebut sempre.
Pensa que al final del dia el que li estàs ensenyant al joc és el consumidor,
és qui serà el que compra el teu joc.
Llavors, el més important és tindre'l content.
El joc és el que tindràs.
Et diran si el joc funciona o no.
A partir d'aquí, agafar tota aquesta informació,
treballar-la amb l'equip i portar-ho a un nou nivell.
Deu ser una mica frustrant, a vegades, o no?
Una mica, per què enganyar-nos?
A vegades sí que és frustrant perquè intentes una idea
i l'unió no acaba de funcionar i a tu et sembla que era increïble,
però realment el mercat no la vol.
Què és el que mana al final del dia?
A tots ens agrada fer videojocs, però també mengem.
Exacte.
El mercat mana, mai has de descartar que corregissin una idea,
una mecànica o el que sigui,
i simplement s'ha d'agrair tot el feedback,
sempre s'ha d'apullar de tota la comunitat i fer opinió.
Molt bé.
Roger, tu encara estàs dins l'escola, però ja teniu el vostre joc,
com a publisher i envies una mica d'arribar al mercat.
No sabem encara quant, però ja hi esteu lluitant, no?
Sí, exacte.
Durant l'any passat a segon vam desenvolupar el joc.
Al final vam veure, tant nosaltres com algun dels nostres professors potencials,
ens vam posar en contacte amb un publisher
que és Handusoft d'aquí a Barcelona.
Sembla que també li va interessar.
Ara està en procés de fer els ports,
però no sabem ben bé la data.
Molt bé.
Roger i Xavier, moltíssima sort que gaudiu d'aquest saga,
que hi hagi moltes valoracions positives
i que pugueu que aquest joc el tingui.
La veritat és que en el proper saga
pot haver-hi un altre joc?
No, encara no.
En principi, a desembre de l'any que ve acabarem ja
i a partir d'allà sí que seguirem creant,
seguirem fent estudi, que el nostre somni
és seguir fent bons videojocs.
Moltíssima sort i que vagi molt bé.
Moltes gràcies i un plaer.
Continuem el Generació Digital.
A la taula hi ha hagut uns moviments.
Una de les xerrades que hi haurà aquí al saga
durant aquests dies és una que a mi...
Mireu, quan vaig llegir el títol
dic que hem de portar a la persona que el fa.
En Rafael Pérez, com estàs?
Hola, què tal? Molt bé.
És desenvolupador, amic del programa, és gamer,
és professor, persona inquieta, passional.
Tot bé, estem preparant moltes coses.
Estem molt moguts al tema de l'escola
i tot això des de coordinació.
Ja saps que estem a l'Associació d'Amics d'MSIX
i estem preparant coses.
Anirem parlant una miqueta de tot però comencem, no?
Aquesta xerrada o conferència o com preferim dir-l'hi
es diu La llengua en el videojoc, claus de programació
per un joc multilíngua.
La llengua és molt complicada.
És molt complicat.
Normalment es fa servir un motor de joc
com pot ser un Real o Unity,
però és un desenvolupador independent
que fas coses des de codi propi,
que hi ha alguns que encara ho fan.
A vegades has de tenir en compte molts detalls
i és important nombrar-les.
Moltes vegades, i estem a Saga i és el lloc,
quan parlem d'un videojoc i veiem, per exemple,
que no està en català, moltes persones diuen
feu-lo en català, feu aquest joc en català.
Si això es fa o es diu en la meitat del desenvolupament
o quan s'ha acabat, aquí tenim un problema, per exemple.
Pot ser un problema si el desenvolupador no ho ha tingut en compte.
El fet de fer el multilenguatge i ha fet el text
com es diu en argot jacudejat, és a dir,
directament escrit dins del codi, és un problema.
Si té en compte que no, ja estic preveient que sortiré marcat
i que ho faré amb multilengua, o amb un tema més fàcil.
Però sempre hi ha aquells caràcters estranys
d'haver d'aquí una llengua, i el català també en tenim,
que si no es tenen en compte pot haver problemes.
Directament, a la ser trencada podria haver-hi problemes?
Per exemple, sí. Si depèn de com ho hagi fet, pot ser complicat.
Sense ser molt tècnic, què és el que hem de tenir en compte?
Hi ha una cosa en el món del tecnicisme, de la informàtica,
que tots els caràcters, totes les lletres, tot el món
han d'estar codificats d'una manera en concret.
Tenint en compte que la més universal és la UTF, en diverses versions.
Llavors hi ha una taula molt gran de símbols
que s'han de respectar i veure que realment el teu joc
és capaç d'interpretar aquests símbols per poder posar el caràcter.
I després tenir el caràcter visualment gràfic per poder-lo representar.
Quantes vegades heu estat amb el mòbil i heu vist aquells quadradets
que no sé quin símbol és o perquè és d'una llengua diferent.
El programa diu que no interpreto aquest caràcter,
llavors això és un problema.
I també he llegit que depèn de l'idioma,
una frase pot ocupar molt més que un altre idioma.
Aquesta és un problema de disseny.
Quan es fa, per exemple, un botonet, en qualsevol aplicació
o en qualsevol videojoc, algun cop ens ha passat que la frase
se surt del marge del botó.
Tècnicament hi ha maneres de solucionar això
o que el botó s'autoadapti o que deixis prou espai
o que el text estigui centrat.
El cas més evident és el cas de l'alemany, que té paraules molt llargues
i a vegades vols guardar partida, doncs se'n surt de marge.
Paraules llargues que no es poden partir, a més a més.
O no, partir a dues línies també és un altre tema,
perquè llavors ja que fer el botó més llarg...
Tens un problema.
El tema de gràfics, és a dir, d'icones.
Tu deies, per exemple, el fet de dir
quan es carrega un joc o quan està d'espera que surt el disquet.
Exacte. Això tu no ho veus gaire clar, no?
No és que ho vegi gaire clar, és que hi ha alguns icones,
estem fent servirament una iconografia o un tipus de dibuixet
que tecnològicament ja no té sentit.
Estem, per exemple, molt acostumats a veure l'icona del WhatsApp
que té una forma de telèfon que qualsevol personeta
que vegi el dos no sabrà que això és un telèfon.
O el que has dit tu, el símbol de guardar, el disquet aquest,
tampoc es reconeix.
Són icones que estan ja tan desfasades a nivell tecnològic
que moltes de les persones que avui dia utilitzen
aquestes plataformes no les han vist mai.
Hi ha memes recorrents de les persones que veuen
un disquet o alguna cosa i diuen
mira, han fet la icona de guardar en 3D.
No, no, perdona, era un producte.
I al Japó, l'icona del disquet,
que, si us en recordeu, té aquella mena de capseta que es movia
i per on posar l'etiqueta, per molts els sembla el dibuix
d'un convini, d'una botiga, la porta d'una botiga.
I diuen, per què guardar és l'icona d'una botiga?
I no ho entenen, no? No han vist mai un disquet.
Això és molt curiós.
En videojocs, a vegades, la iconografia es pot fer servir
com el text. De fet, d'haver un videojoc,
Curse of Encantia, de Core Design, que era una aventura gràfica
en què no hi havia absolutament res de text i tots els personatges
parlaven amb icones. I tenies com que relacionar, no?
Aquesta persona vol aquest objecte, m'ha fet el dibuix
de la persona que he parlat abans, però clar, aquí
intentem també, a part del temps, la part cultural.
No totes les cultures interpreten els símbols de la mateixa manera.
I també és un tema de l'idioma en si, de llengua.
Laia, tu ets de... t'agrada jugar a videojocs amb molt de text?
Depèn.
Perquè hi ha jocs que hi ha massa text i dic
però, per favor, deixa'm jugar.
Però sí que les històries és el que més m'atreu dels videojocs,
en el meu cas.
Jo no sé si tu, aquesta xerrada, per cert, quan ja la gent
ho escoltarà ja haurà passat, però quan és?
A les dues i mitja a l'Espai Aula.
A les universitats, els graus de formació professional
que parlen de videojocs...
es parla d'aquest problema, per exemple?
Sí. De fet, en el grau de FEM Escola Vial, sí. Lògicament,
hi ha la signatura i qualsevol...
Digent d'aplicacions multiplataforma,
hi ha una signatura que es diu Interfícies, en el qual es parla d'això.
De la part tècnica, el disseny i, evidentment, de la llengua.
És important. Tu fas moltes coses, entre elles,
Jo vaig estudiar la formació professional
i sempre he tingut...
Sempre m'ha agradat parlar de la FEP.
S'està parlant ara mateix
de FEP i videojocs, perquè fa molt temps
que també hi ha graus de videojocs.
Aquí a Catalunya, concretament, ara farà ja prop de 7 anys
que existeix el grau d'aplicacions multiplataforma
i de videojocs i oci digital en si.
I qualsevol personeta
de 17 o 18 anys que ja té clar que vol anar cap a aquest món,
ja es pot especialitzar des d'aquell punt
i fins i tot al cap de dos anys o anar cap a la universitat
o entrar en el món de la indústria.
I està molt demandat el fet de tenir una persona
en què ja té una experiència i ja pots començar a formar-lo
a la mateixa empresa al cap d'aquests dos anys.
Des dels mitjans de comunicació, moltes vegades parlem molt
que són novetes, ja fa poquet que existeixen
i també hi ha aquesta cultura molt en el nostre país
que es diu que a l'FEP va el que no vol estudiar.
I això no és així.
És molt curiós, perquè jo pensava que havia canviat,
perquè això pot ser de la nostra època, que és veritat, era tal qual.
Quan no t'agradava estudiar, anaves de l'FEP i ja està.
Després, amb els graus, amb els mòduls de grau superior i grau mitjà,
vaig pensar que això de l'FEP ja comença a canviar,
i amb la SEC avui en dia és una mica...
Sí, és una cultura que potser s'ha transmès de pares a fills
i que també costa canviar.
He de dir que totes les escoles normalment estem fent molt d'esforç en això,
però si hi ha algunes escoles que fan com una mena de rànquing internament,
és que els nostres nois de batxillerat, noies i tal,
han fet molt bona puntuació a la selectivitat,
i és com una mena de... per ells és un score, és molt raro.
Al final no té res a veure una cosa amb l'altra,
evidentment.
I a més a més, la gent que ve de formació professional i acaba a la universitat,
el primer i segon any estan supertranquils,
perquè l'experiència que tenen en les parts tècniques ja l'han adquirit.
Jo, quan vaig fer formació professional...
res, dues batalletes molt curtetes.
Quan vaig deixar l'EJB,
de l'EJB vaig ser l'únic que va decidir anar a formació professional,
a fer electrònica a les comunicacions, que és el que m'agradava.
El llibret la meva directora va posar,
està preparat per fer bup,
però ha decidit...
Està escrit, eh?, us ho podria aportar, però...
És un problema, no?, aquest pobre noi, ha decidit...
Jo, quan vaig llegir allò, que tenia 13 anys, vaig dir,
bueno, ha sigut una decisió meva.
I després, tu dius, curiosament, vaig treure molt bones notes a FP,
vaig anar directament a la universitat, bacant,
i els dos primers anys van ser horrorosos per mi,
perquè no tenia el nivell de matemàtiques ni de l'EJB.
Vaig dir que més fluixa, però bueno, ho superes, eh?
Sí, sí, sí, jo ho vaig deixar perquè llavors vaig fer la mili,
jo vaig dedicar a la ràdio i altres coses.
Quan es junten a la universitat veus com els de FP ajuden els de Batxillerat
i els de Xillerat ajuden FP, justament en això.
És veritat, eh?, i això ja abans passava.
Sí, sí, s'hauria passat, eh?, s'hauria passat.
Al·lunes meus que han passat cap a la universitat s'ho troben,
els estic fent classe de programació i ells em fan classe d'àlgebra.
Què t'he de dir que no sàpigues, ja, no?
Bueno, que ja saps que soc el secretari de l'Associació d'Amics de Maceís
i que cada 6 mesos ens agrada trobar-nos i fer aquesta reunió amb els usuaris de Maceís.
Ja tenim data, ja tenim data.
Tenim data el 28 de gener, esperem fer una RU número 59,
el més gran possible, i bueno,
ens hem associat amb la Universitat Oberta de Catalunya, amb la UOC,
perquè...
Que també ets professor.
Que també soc professor d'allà del màster de videojocs,
i també vindrà el creador de l'Standard de Maceís des de Japó
perquè vol explicar un nou estàndard.
El Nishi?
Vindrem el Nishi a Barcelona?
Què dius, home?
Suposadament bé, si no hi ha problemes.
Vindrem el Nishi.
Com si fos de la casa.
Nishi, el tiet.
Ha dit que té la seva voluntat de venir si no hi ha cap impediment.
Però qui és aquest home? Què ha fet a la seva vida?
Aquest senyor va ser l'ideador
de l'Standard de Maceís dels 8 bits dels anys 80
i va aconseguir que diferents marques,
en aquest cas, de Japó i després d'Europa,
fessin uns ordenadors completibles entre ells.
El que avui comentem com a PC, molt brevi,
ja van fer. Fins i tot va tenir converses amb Bill Gates,
de fet són col·legues,
per posar el seu llenguatge bàsic en les màquines de Maceís.
D'acord. Molt bé.
És una figura important. Ara és un senyor que és un doctor,
i està molt ficat en el món de l'internet de les coses,
en el tema de la supercomputació,
i vol crear una mena de nou estàndard o màquines
que segueixin una descripció per fer aquestes coses.
Li fa el lleig a l'Standard de Maceís?
Les fa compatibles. O li vol fer una mena de cartutx raro
per posar-lo en els antics que funcioni.
Està fent l'Standard de Maceís 3 o el que oficialment seria?
Ha fet 3. Ha fet un 5.
Ja s'ha setat el 5, ha fet un 4 o un 6.
Ha posat noms a diverses coses. Molt bé.
I un 0 també, però és que ens ho vinc d'explicar.
De fet ara a finals de desembre ha d'haver una mena de zoom mundial
que explicarà ja més enllà que és el que estava pensant,
fins ara ha estat un secret, i quan arribi el gener
vol fer una ruta per Holanda, per Espanya,
i més tard diu que vol passar per Brasil, que són els 3 feudos
del món de Maceís. Exacte. Són els 3 mercats internacionals
que han fet una presència important. I per cert, Albert,
a la propera ruta de l'Sx tindrem entre novetats,
joc d'un altre conegut del programa, el Frank...
Panteller de Meneces.
Que treu el Pampa di Celere, que és una mena de continuació
del que seria el Mace of Galius.
Continuació espiritual.
Doncs important, eh? 28 de gener.
Sí, 28 de gener a Can Jaume Andreu, al centre de la UOC
a prop de Glòries. Molt bé. I la ràdio també,
Molins de Rei. Continues.
Correcte, correcte. L'altre dia pensava
quants programes de ràdio, ràdio, no tant podques,
ja de videojocs. Bestants.
De ràdio, eh? De ràdio, ràdio, que estiguin en una emissora.
Ara em venen al cap 3.
Ara ja no són bastants, espera't. No, no, és que pensava
que potser són 3 o 4. Quatre.
A més, game over, ready to play, generació digital,
i ara mateix, perdoneu-me si m'estiguis en algú,
però no em recordo més. Hem de fer una trobada un dia.
Sí, hem de fer com un saló nostre. Exacte.
Però els que encara aguanten en ones arzianes. FM, sí.
En permís per sortir, no? L'FM. Correcte, correcte.
Molt bé, escolteu, estem arribant al final del programa.
Hem estat passejant.
Francesc, tu què has vist per aquí? Què és el que t'ha agradat?
Que hagis vist.
Hem tingut poca estona, perquè hem començat el programa...
Hem arribat i modre, però he trobat una gent que m'ha encantat.
Són els de Motor Mag, RFE,
que tu veus i acaben de muntar aquí darrere
una mena com de pista de Rocket League.
Però de cotxes... De radiocontrol real.
Què dius ara? És una mena d'això, Rocket League real.
I resulta que són una empresa d'Andorra, que es diuen
Rocket League real.
I que els agrada les experiències virtuals,
però que tenen també un punt de contrapartida real.
I utilitzen els seus. I alguna vegada algú els hi va dir,
escolta, tenim uns amics que estan molt interessats en un videojoc
d'uns cotxes que juguen a futbol.
I s'hi van posar, van començar a investigar i ho han muntat.
Tenen un camp de Rocket League real.
Òbviament no li poden dir Rocket League, però ho tenen.
Estan buscant que es facin lligues.
Estan buscant que es facin estadis a diferents ciutats.
Estadis, pistes, perquè la gent pugui anar competint.
I de moment ho començaran a moure per Andorra i per Espanya.
Si sou fans del Rocket League i voleu jugar-ho de forma real,
no us estranyi que amb motor matx aviat estigui a prop de casa vostra.
El meu fill, petit, amb el Rocket League,
va tenir una època dura.
Perquè al final patia molt,
perquè jugava força bé i les competicions patia molt.
Per cert, què t'ha semblat la zona de l'AN?
T'he de dir que encara no he pogut anar cap a cap lloc de cap allà,
perquè caminant per la zona dels estants
em paraven cada dos minuts de gent que em trobava,
o gent que estava per aquí, el Felip del Gaming,
la gent de l'Indie Dev Day,
està també per Carles de Retro Barcelona.
I l'hem saludat abans.
A Barcelona, un Saga 2 hauria d'estar aquí,
a Retro Barcelona.
Jo espero que estigui aquí a buscar un lloc
on la posarà la evident.
Crec que hagi vingut a mirar això.
M'han dit que seria el maig, Retro Barcelona.
El dia exacte no, però el maig.
Serà un bon 2023.
Laia, tu què? Què has vist i trobat?
He tingut massa en l'espai dels estants,
perquè hem arribat que l'escenari encara no funcionava,
tot i que he tret el cap i està super ben muntat,
una mega pantalla, grades i tot.
Ara ja els sentim brutal.
Però sí que m'he parat a la zona dels estants,
a saludar les associacions, com són Gaming.cat,
Creators TV, Xboxers catalans.
I m'he parat, sobretot, perquè m'ha cridat molt l'atenció,
perquè han fet una primera versió
de revista en paper.
Per un petit donatiu la pots aconseguir.
El pots fer aquí en directe, si vols.
Pots ajudar-los.
Exacte. Pots venir, els vas a visitar
i tu et donen la revista en paper
i a part entres com en el instantani sorteig d'una clau.
Després passarem.
Molt bé. Tu, Eli, què?
A mi m'ha passat una mica el mateix.
Ha estat arribar i començar a saludar gent un darrere l'altre.
M'ha encantat, però ha estat molt bon matí arribar-hi
i veure-ho tot de cara esconeguda.
Però m'he aturat una estona just darrere del nostre estudi
ja com una arena muntada d'una gent que es diu
Soft Combat Barcelona, on pots agafar un arma de plàstic
i directament lluitar amb una altra persona a nivell físic.
M'agraden les coses físiques i de competició.
Aleshores, bé, s'estan estomacant una mica
amb unes armes, amb uns pals
i suposo que bé.
Deuen fer competició els uns amb els altres i ja està.
Si vens una mica estressat, passes una estoneta aquí.
Hem d'anar a provar-ho. Batalla, generació digital.
Hi ha un de quatre anys que es veu des d'aquí
que estan fotent cazos amb un de dotze.
L'Ester Garcia, que ens sembla que vindrà d'aquí una estona,
fa la presentació del llibre
de l'exposició del Palau Robert.
Ai, sí, ho hem vist.
Mireu, hi ha un apartat que ha escrit ell, jo no sé si puc dir molt això.
És igual, ho dic i no passa res.
Hi ha unes quantes planes escrites per ell
on parla de la història del videojoc en català.
I ha anat molt enrere.
És molt interessant.
I mira, un dels llibres que encara s'està maquetant,
és a dir, que el presentaran, però encara no estarà a la venda,
serà aquest. A la pantalla, no?
A la pantalla, edició llibre. Molt bé, molt interessant.
A la llista per Nadals. Exacte.
Veus futur d'aquest saga, una segona, una tercera edició?
A veure, fa dos hores que està obert.
És una mica, potser, d'hora. Però com a concepte, vull dir.
El concepte està bé, és interessant i és necessari,
sobretot per a la llengua catalana i perquè els nanos
es desenvolupin en el seu hobby en la llengua catalana.
I crec que tots els que estan aquí estan ben representats
i potser tirarà cap a més.
Jo crec que sí. Molt bé.
Aquesta edició del Generació Digital arriba ja al final.
Hem fet un especial des d'aquest saló del gaming,
el primer, a la Farga de l'Hospitalet, organitzat per Plataforma per la Lengua
i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
França Xavier, Laia, Eli...
Rafael, moltíssimes gràcies per haver vingut avui aquí.
Gràcies a tu. Gràcies a tu, Albert.
Recordem una cosa. La setmana vinent,
perquè aquest programa, si ens esteu escoltant a dia 10,
perquè se metrà per l'FM el dia 10, abans per podcast,
és l'últim abans de l'especial que farem el dia 17 en públic.
Correcte.
Hem de presentar els regals molt ben posats i preparats.
I provats, també, perquè s'havia de provar molta cosa.
La gent que vulgui venir a l'estudi DICAT,
a l'estudi 2, aquí tan maco,
on fem el programa cada setmana,
hem d'enviar un missatge, si volen venir,
generaciódigital.cat.
Tenim alguna cadira reservada. Exacte.
No sabem quant duraran lliures.
Hem de tornar amb el seu piano.
Escoltarem música en directe. No sé, vindrà l'Estar.
Hem pres un superdia quan fem directe i a sobre abans de Nadal,
que tenim la Digipanera. Correcte, correcte.
Efectivament, la Digipanera amb molts productes.
Us hem de dir una cosa, tindrem dues Digipaneres.
Què dius? Ho tens. Mare meva.
I una d'elles hi haurà una Mega Drive amb jocs.
Tot net, l'estic obrint, netejant...
Sí, sí, és veritat, perquè l'altra hi ha una PlayStation 2
amb un munt de jocs, també. Collera.
No sé, ens ha agradat fer-ho d'aquesta forma.
És retro, la Play 2. Ja ho sé, per això.
La Play 3 la considero retro, ja.
Només veure-la, ja la considero així.
Ullens, moltes gràcies per la vostra atenció
a les persones que han vingut i han escoltat el programa des d'aquí.
Gràcies a vosaltres per haver participat.
Moltíssimes gràcies al Josep, a la Lola,
per haver fet possible aquest programa.
M'agradaria acabar amb un aplaudiment, almenys que s'escolti una miqueta.
Que vagi molt bé.
Say I don't need anyone
But I do
Why is it always misery
That I choose
Am I only climbing
So I can fall
And you can turn my only hope
Into my hospital
Why do I run for the flames
Cos there's no way back
And they're all I have
Am I, am I
Still lost again
I'd give everything
But I'll never win
I'll close
My eyes
Cos the world outside
Is going under
You know
I'd die
I would leave this
Time to find another
If there's a universe
Even one reality
Where I'm enough for me
All of my nightmares
Are coming true
And I've seen beyond
The darkest side of the moon
I've walked in the shadows
But how do I run
From monsters in the mirror
I'm afraid that I have to come
So why do I
Run for the flames
Cos there's no way back
And they're all I have
Am I, am I
Still lost again
I'd give everything
But I'll never win
I'll close
My eyes
Cos the world outside
Is going under
You know
I'd die
I would leave this
Time to find another
If there's a universe
Even one reality
Where I'm enough for me
Where I'm enough for me
Where I'm enough for me
Am I, am I
Still lost again
If there's no way back
Is this all I have
If I'm alive
Still lost again
Giving everything
But I'll never win
I'd give everything
But I'll never win
I'll close
My eyes
Cos the world outside
Is going under
You know
I'd die
I would leave this
Time to find another
If there's a universe
Even one reality
Where I'm enough for me