I cap, la ràdio inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació Digital.
El d'avui és el programa número 1019.
I mireu, us hem d'avisar.
Sabeu que al Generació Digital som un equip de 10 persones,
si comptem el tècnic de so, que l'hem de comptar, evidentment,
i avui farem el programa als qui tenim més edat.
Tots els que avui parlarem vam néixer a la dècada dels 70
i el convidat amb el qual parlarem tota aquesta hora també.
Això farà que segurament ens emocionarem i riurem més del compte.
Als qui vam néixer en aquesta dècada hem viscut canvis tecnològics molt potents
i tenim un imaginari que gairebé està escrit a la nostra pell.
La música, el cinema i els videojocs que vam viure ens han marcat de per vida.
Tenim moltes ganes de poder-vos-ho comunicar.
Una mirada diferent als videojocs.
Per aprendre, pensar i somiar.
Per cantar i també per entretenir.
Generació Digital. Els dissabtes a les 10 del matí, a ICAT.
This is where we belong.
Passió pels videojocs.
Has descarregat Generació Digital.
We are the humanoid.
Doncs el Dani Jiménez el tenim al control de so. Hola, Dani.
Molt bé. I Francesc Xavier Blascot.
Tenim aquí l'estudi ICAT, l'estudi 2 de Gatronya Radio. Com estàs?
Molt bé, Albert.
Molt bé. I les tardes a Tarragona. Com estàs?
Fantàsticament. Amui hi ha un munt de gent aquí, eh?
Sí. És festa major, aquí.
Molt bé. Què teniu de...?
Per un cantó tinc l'Albert Cots, que és fantàstic.
I per l'altra part tenim el nostre convidat.
Aquest soroll, veus aquests cirullets?
Sí.
Són les obres. Hi ha unes obres aquí baix.
Hi ha una senyora dentista que està empleant el negoci.
Val?
Si se'n diu cirullets, som nosaltres, val?
Molt bé. Escolta, no, no. Encara, encara no diguis res del nostre convidat.
Val, val, val. Perdó.
Ara ho diré.
Molt bé, molt bé.
Que sapigueu que no estic sol.
Perfecte. De fet, mai està sol, no?
No, a veure, sempre. Déu sempre està amb mi.
Molt bé.
Escolta'm, ara presentarem a la persona que tens al costat, que ens fa moltíssima il·lusió.
I tant.
Que avui ens acompanyi al Generació Digital.
Però, com que avui parlarem de la nostra època i de videojocs que vam viure quan érem més joves,
us vull fer una consulta, una pregunta al francès i a tu.
Val, a veure.
Primera vegada que vèieu un ordinador. Us en recordeu quan vau dir, hòstia, què és això que té tecles i no sé què és? Us en recordeu?
Doncs, ara, ordinador, ordinador, la primera vegada que el devia veure, no ho sé ben bé, però sí que puc dir, el primer que realment recordo haver-lo tocat i tenir una absoluta fascinació,
i era un espèctrum del meu cosí que només alguna vegada que havíem anat a casa seva, l'havíem vist i ens havia deixat posar alguna cinta i tal,
i cada cop que els meus pares deien, avui anem a casa, el tiet, no sé què, jo deia, que tingui l'ordinador posat, que tingui l'ordinador posat, que tingui l'ordinador posat.
Un espèctrum, eh?
Un espèctrum que després, amb els anys, va acabar sent meu.
Ah, molt bé. Escolta'm, el tiet, superbé. I tu, estar, què?
Jo va ser, saps allò, quan estàs enamorat, que sembla que totes les cançons de la ràdio parlin de tu?
Sí.
Doncs em va passar una miqueta així, perquè veia ordinadors per tot arreu.
Ja.
O sigui que aquí a Tarragona, per exemple, aquí al davant dels estudis de Catalunya Ràdio, aquí a Tarragona,
havia una tenda al cort inglès, no era un cort inglès, era una espècie de cort inglès d'aquests, d'electrònica,
i tenien ordinadors. Aquí a la cantonada havia també una tenda electrònica i tenien ordinadors.
Veure'ls, jo es dubto, entre si veure'l amb un aparador o veure'l a la casa d'un amic. Va ser un espèctrum segur.
Un espèctrum, eh?
Un espèctrum segur, segur, segur.
Doncs mira, jo també, força semblant a tu, ho vaig veure en uns grans magatzems que hi havia, ja no existeixen, al Paral·lel, a l'Avinguda del Paral·lel,
i recordo que vam anar a comprar el tocadisc per ma germana i jo vaig acompanyar la meva mare i a ma germana
i recordo perfectament que vaig veure un aparell amb tecles i vaig preguntar, això què és?
Diu, no, i em van dir, això és un ordinador que es connecta a la tele.
I recordo que era un Òric, un Òric, i crec que era aquell que era vermell i negre, saps?
O no recordo exactament, perquè després, quan coneixes el tema, al final se't mescla i no saps quin és.
I escolteu, Francesc, el primer videojoc amb el qual, no el primer, però que vas dir, això és per mi.
Doncs mira, allà a casa del meu cosí recordo dues coses.
Una que tenia un sintetitzador de veu i que podia fer parlar l'espèctrum, de forma molt simplona,
i el primer videojoc així que vaig jugar-hi allà era un que es deia Harrier Attack.
Harrier Attack.
Era un joc de naus lateral que disparaves, però la gràcia és que a sota hi havia com un skyline de ciutat,
i que podies disparar i trencaves els edificis i podies passar entremig.
I allò em semblava brutal, com a concepte.
Molt bé, i tu, Estar?
Jo sempre ho dic, el Pong.
El Pong.
El Pong i molt, molt, molt jovenet.
O sigui, jo soc del 72 i jo aquest Pong, el vaig veure a Valls, devia ser el 74-75.
Jo tenia a tindre dos, tres anys.
I aquella nit vaig tindre malsons perquè no en tenia.
No ho entenia que...
Dic, si això és la tele, això s'ha de veure als pallassos de la tele, al barri Osses Amor.
Ah, exacte.
I com és que s'obre això, no?
I jo em pensava que hi havia com una emissora de televisió que estava amatent allò
i que tu podies interactuar en temps real amb allò.
Sí, sí, clar, perquè no...
Va ser brutal.
A partir d'aquell dia, doncs, merda, mira, aquí estem.
Sí, sí.
Mira, jo el primer, ara no recordo el nom del videojoc, sí que recordo el lloc,
que era un saló recreatiu, que avui en parlarem, que estava al Francàs, a prop de Roda de Barà,
i vaig jugar a aquell joc de dos pistolers, un davant de l'altre.
Sí, sí, sí.
I que tenies com un comandament que gairebé se semblava una pistola
i havies de tirar amunt, recte o avall, una mica, i aquest va ser el primer.
A l'Odlaf.
Mira, doncs sí, efectivament.
Sí, sí, doncs aquest, aquest, aquest va ser el primer.
Perquè amb aquest jo també tinc història, amb aquest també tinc...
Sí, sí.
Molt bé.
I res, per acabar, Francesc, la primera pel·li, cinema, que vas entrar i vas dir
uau, també en aquella època.
Uf, difícil perquè no vaig, no anava molt al cine.
No?
No, no em portava molt al cine.
Així que...
O la tele, la tele potser, no?
O el vídeo.
Bueno, de les grans clàssiques que tots recordem,
doncs poques he anat a veure en pantalla gran,
però, va, per posar-te un clàssic, que sí que aquest, sí que la vaig anar a veure.
Bé, és ET.
ET.
Molt bé.
Jo recordo també el dia que vaig anar amb un amic meu.
I tu, Estar?
Jo també tinc batalleta.
A veure, resulta que, clar, jo tinc un germà gran.
Sí.
I el germà gran era molt de...
Bueno, aquí no hi havia distraccions, diguéssim,
i era molt d'anar al cinema amb ma mare.
Sí.
Llavors, la mama portava el nen al cinema.
Clar, jo era un nadó.
Clar.
I a mi em portava, al cinema, sent un nadó.
Ja.
O sigui, a mi m'han canviat espanyols al lavabo dels cinemes.
Molt bé.
Llavors, clar, a partir d'allà, fer memòria.
Clar, la primera que vaig veure, doncs clar, no me'n recordo.
Però així fent memòria, de sortir una miqueta tocat, diguéssim,
o dir, hòstia, què ha passat aquí, jo diria que és Star Wars.
Aquí al cinemes Tarragona, al final de la Rambla.
Molt bé, molt bé.
Doncs, escoltem, hem fet re, una introducció per posar a lloc els oients
que en aquests moments ens estiguin escoltant.
Generació Digital, els dissabtes a les 10 del matí, AICAT.
La persona que tens al costat, Star, és el Ferran Montesinos.
Hola, Ferran, com estàs?
Molt bones.
Molt bones.
Escolta'm, ara et presentaré com Déu mana,
però em pots respondre a aquestes preguntes que he fet als meus companys?
És a dir, primera vegada que vas veure un ordinador, te'n recordes?
Sí, hi haurà moltes similituds amb el que heu dit vosaltres,
perquè va ser un espectro, 16Ks, en tecles de goma,
a la casa del meu germà, que jo tinc un germà molt més gran que jo,
i ell ja era un avançat quan començava la indústria,
i ho vaig veure a casa seva, que sabia que...
Recordo que era com un regal de boda, una cosa així,
s'acabava d'anar de casa, i al anar a la casa on vivia,
em semblava que era una calculadora, però em va deixar flipat
quan vaig veure-ho per la tele.
Escolta'm, i com el francès, aquest Espectrum va ser alguna vegada teu o no?
No.
Molt bé.
La veritat és que vaig esperar bastants anys a convèncer els meus pares
perquè em compressin un.
Exacte, exacte.
Que també va ser Espectrum, però un model més avançat.
Escolta'm, la primera vegada que jugues a un videojoc,
o que recordes...
Hosti, aquest videojoc m'encanta, ho recordes?
Sí, jo sóc de Poble, jo sóc de l'Hospitalet de l'Infant,
passa que veig que aquí a Tarragona fa uns vuit anys o així.
Tampoc tant de Poble, eh?
Perdona que ho digui, eh?
Un poble gran o una ciutat petita, eh?
Bueno, però allà no teníem de res en aquella època.
Ah, també potser.
I teníem un videoclub, i el senyor del videoclub
va comprar una consola que es diu Vectrex,
que té un monitor integrat vectorial, així, de gràfics,
i vaig jugar allí a l'asteroids.
Allò em va semblar també...
Al·lucinant, no?
Al·lucinant, al·lucinant.
Hòstia, és una bona entrada, eh?
També això, està molt bé.
I la primera pel·li amb la qual al·lucines?
També diria...
Amb cine diria E.T.
Perquè allí no teníem cinema,
i recordo que els meus pares,
com molts pares, van portar els nens a les ciutats,
a veure E.T.
I em va agradar.
I al poble teníem un cine d'aquests
que ficaven pel·lis superretros,
i recordo Tobi, el niño con alas.
Oh!
Ostres!
I tant!
A mi em va fer molt bé.
Tobi, el niño con alas.
Molt de bo em va fer a mi.
Al final, no faré spoiler,
però al final a mi em va...
No, no.
M'has esgarrativat, eh?
Aquesta la recordo jo també.
Per cert, jo no ho he dit,
però la que recordo que vaig sortir del cinema al·lucinant
va ser Tron, l'any 82,
que vaig...
O sigui, amb la meva cosina hi vaig anar,
la meva cosina Aurora,
que va tenir la gran idea de venir-me a buscar
i dir-me...
anem a veure una pel·lí que crec que t'agradarà,
que és de Disney.
Sí, sí, perquè en aquells moments...
Bé, la Disney d'aquesta època era una altra Disney, eh?
Sí, exacte, exacte.
La posem en situació, posem-se...
Exacte, exacte.
L'Avis Monegro,
després aquestes que eren animats,
Herbie,
la del coix aquell...
Sí, sí.
Vull dir que va haver-hi una època
una miqueta alternativa de Disney.
Sí, sí.
Avui el Ferran està a la delegació de Tarragona
amb l'Star.
Per cert, us coneixíeu?
Doncs...
Ell amb ell sí, però jo amb ell no.
Que ell és una celebrity,
ell és una celebrity del món retro.
Veu que espanto els nens al carrer
i no gosen dir-me res.
I no vaig voler violar la seva intimitat.
Sí.
No li vaig...
Que curiós, eh?
Que curiós.
L'he vist un parell o tres de vegades
i no li dic res.
El Ferran el tenim avui aquí
perquè volem parlar
de la seva vida
que porta fent videojocs.
Ell, doncs, té una feina
que crec que no té gaire a veure.
És així, no?
Tu no et dediques a fer videojocs, no?
Professionalment?
No, no.
Ha sigut un hobby que ha vingut a més, diguéssim,
però no em dedico
a una altra cosa totalment diferent.
Escolta'm, però no.
Tenim el Ferran per parlar de videojocs
i, de fet,
parlar d'uns videojocs
i, sobretot, un,
es va publicar ara fa poc
que es diu Galacticon,
però amb aquesta excusa del Galacticon
ens agradaria parlar
de la teva feina,
dels videojocs que has fet abans
i, sobretot, també, Ferran,
de la teva època
de quan eres petit
i el per què ara t'has dedicat
a fer videojocs.
Anaves al salón recreatiu, tu?
Bastant, bastant.
Sí?
Sí, sí, era...
Era un gran addicte
als salón recreatius
quan era petit.
Veus, l'Hospitalet
no era tan poble com dius.
Sí, sí, salons teníem recreatius.
Veus, veus.
Molt bé.
I a Tarragona també hi anaves
o quedaves a l'Hospitalet de l'Infant?
D'adolescent ja teníem la...
Ja feia la ruta.
Exacte.
Ja podíem anar sols amb tren.
Però si no,
ens teníem que conformar
amb els 15 o 20 jocs
que hi havia al saló recreatiu d'allí.
Sí, val, val.
Tu, Ferran, una pregunta.
Tu quan anaves al saló
quina mena de perfil tenies, no?
Perquè hi havia el que arribava
amb les monedes
que li cremaven a la mà,
que començava a recórrer
buscant quin estava buida.
eres més dels que anava pausat
i que es feia a veure on me'ls gasto.
Jo era més dels mirons.
Tenies paciència de dir
aquesta és la que m'agrada, m'espero.
Jo ficava el nas...
Me'n vaig a una altra.
Ficava el nas allí per un costat
mirant com jugaven els grans
i a la que veia que dominava més
o que veia que tenia més possibilitats
d'allargar aquella moneda de cinc duros
en aquella em ficava.
Molt bé.
Perquè tenies pocs diners
i tenies que invertir bé entre xutxes.
I a més era allò, eh?
posar-te en una que no havies jugat mai
tot i que ara estem acostumats
a uns estils de videojocs
que podem dir
no, els arcades eren molt simples
dos botons i no sé què
però tot i això
és allò de jugar a una que no he jugat mai
i que et passi allò de que et maten.
No, no, espera.
Me'n vaig a la de sempre
que ja sé que...
Primer era que estudiava la jugada
i després...
Sí, sí, sí.
Recordeu
i faig la pregunta als tres
algun moment
mític que no heu oblidat
veient algú jugant a videojocs?
Ja ho tinc al cap.
És a dir,
de dir
hosti aquest,
està fent un rècord impressionant
o aquest que bé que juga, saps?
Sempre hi havia algú
que jugava molt bé
als pobles.
Sí, ma germà amb el Pac-Man.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
O sigui, jo de fet
durant molts anys
estava convençut
que ma germà
s'havia petat el Pac-Man
de les hores i hores
i hores
que es fotia
el paio
jugant amb el Pac-Man.
Això vol dir...
volia dir
que s'havia pres
les patrons o...?
No ho sé,
no ho sé
però jo recordo
estar allà assentat al costat
i tete,
tinc gana,
tete,
tinc vist,
tete, tete...
I el tete,
taca, taca, taca, taca,
guaca, guaca, guaca.
Sí, sí.
Però ara sí,
ara, si una cosa...
Ara, clar,
de gran ja dic,
home, clar,
no se'l va patar mai,
no pot ser,
però escolta,
era un crac, eh?
Un crac,
Déu-n'hi-do.
Doncs mira,
jo no...
Un moment espectacular
que sí recordo
en un saló recreatiu,
no en un saló recreatiu,
era en un bar
que tenia la seva màquina
perquè llavors
tots els bars
també tenien la seva màquina
i estava jugant,
estava jugant a un...
però aquest que era...
Estar, potser tu el recordes,
aquest que era un robot,
que era un joc de naus,
però un robot,
apartaves un botó
i sortien naus,
apartaves el botó
i es torna a convertir en robot.
Saps quin vull dir?
Un descol vertical?
El Darwin...
No, no era el Darwin,
però bueno, sí,
em sembla que tenia una D o alguna cosa així.
Perquè el Darwin era...
Sidewinds, potser.
No, no, no,
però és igual,
era...
El tema és que em deia...
Com el tete de l'estat,
estava jo jugant
i els meus pares,
bueno, que marxem cap al cotxe,
bueno, que ja hem acabat,
bueno, que marxem.
Bueno, al final va tenir que un moment
i vaig amb un pare
i arrencar-me d'on l'orella
d'aquella màquina
i portar-me cap al cotxe,
òbviament castigat,
perquè no em mataven,
no em mataven,
i clar, a mi si no em maten
jo no surto d'allà.
Clar, clar, i tant.
I tu, Faran,
recordes algun moment?
Doncs mira, jo també diré,
durant tota la meva infància
hi havia un bar
a sota de casa meva
i a més la màquina
sempre la recolzava
en contra paret
que donava el meu dormitori
i totes les nits
passava les nits
amb la música
el Tetris al cap
i coses així.
Què m'estàs dient?
Això és molt fort.
Una mica abans del Tetris,
era una època complicada,
els anys 80
amb drogues dures,
coses d'aquestes,
la clientela
no era molt discreta.
Jo era superpetit
i em donaven
una moneda de cinc duros
i jo baixava allà
en aquell bar
tan tranquil
i no arribava
als mandos de la màquina
i tal.
Llavors sempre demanava
ajuda a aquesta gent
que em pujava
al taburet
i es quedaven mirant
i em recordo
jugar a l'asteroids
que he dit abans
i de xiripa
o no sé per què
vaig fer una partida
superbona
i tot el bar
allà donant-me el tom,
rodejant-me,
mirant el criu
que pujat del taburet
quasi no arribava
als mandos.
Això que dius
d'anar a zones
que per un nen
no eren gaire normals,
això jo recordo
que m'havia passat
al Poble Sec
que jo anava
no sé,
10 o 11 anys
a un bar
que de fet
a més d'un
que hi havia allà
i jo recordo
la meva mare
dir-me
que tu no pots anar
no pots anar sol
en aquest bar
i després
amb el temps
evidentment
ho entens,
no?
Dius
Tampoc podem oblidar
o que la gent
ha oblidat molt
que els salons recreatius
no eren
tan com els pintem ara.
Ja.
O sigui,
tu ara veus
qualsevol simulació
de recreatiu,
veus llums de neó,
veus moltes màquines
tot net,
escombrat,
olor,
així hi ha detergent
i tal.
Sí.
No, no, escolta,
en aquella època
escolta,
havia mala gent,
havia molt de fum,
la gent fumava
com a carreters,
sí, sí.
Al terra
se t'enganxaven
les esperdenyes
quan caminaves,
escolta,
era perillós,
no només els bars,
els de màquines,
eren els billares
que en deien.
Sí, sí, correcte.
I l'encarregat.
L'encarregat,
un senyor
amb la bata blava.
I que portava
aquell monedero,
no?
Sí, sí,
amb la barillonera,
diguéssim,
de cuir.
li havies d'anar a demanar
que se m'ha tragado
la moneda.
Això em feia
autèntic pànic,
de veritat,
perquè sempre et miraven
amb aquella cara
de no sabia
si et fotria un mastegot
o t'obriria la màquina.
Solia ser una persona
sense...
Sí, sí, sí.
Complicada,
o sigui,
ja semblava de,
no sé,
d'un...
No sé com dir-ho
sense que em censurin,
no?
Semblava un senyor
no gaire legal,
no sé com dir-ho,
no?
Sí, exactament.
Sí, a mi em feia ràbia
quan l'havies d'avisar
perquè alguna màquina
no funcionava.
Jo recordo que passava molt
amb els...
No amb les màquines
amb els videojocs,
sinó amb el futbolí,
que es quedava,
doncs,
les pilotes
es quedaven dins,
saps?
Hi havia d'obrir
i tocar un botonet,
no?
Llavors et fixaves
que sempre hi havia
com un botonet
que ho arreglava tot
i això,
no sé si vosaltres
ho vau fer,
jo això reconec
que ho vaig fer,
que això sí que és legal,
estar.
Vaig veure
un amic meu
que anava
amb una màquina,
saps aquests
que eren
els encenedors.
Ah, sí,
que feien xispa.
Exacte.
I posaven el cable
per on posem les monedes
per intentar...
Curtocircuit.
Curtocircuit
perquè et donessin
doncs
alguns crèdits
que jo mai
vaig poder
tenir.
El que feies
era,
reiniciaves
la màquina
però no em va ser
la mà.
Havíeu fet alguna cosa
d'aquestes,
vosaltres?
No, jo no.
I tant.
Sí, tu sí, estar.
Jo era un hacker,
mare de Déu.
Un huanquer era jo.
Mare de Déu,
des de això
del 2009,
posar el dit,
que jo tenia
les mans petitetes,
posar el dit
dins
d'on que hi ha
la moneda del canvi
per entendre's.
Allà hi havia
el clic
per donar crèdits.
Posar-hi
engegar la màquina
amb l'interruptor
que tenia
l'altre cantó.
el típic
encenedor
fer-lo servir
per les
carreres.
Sí.
El típic
de matxaca
de matxaca
tecles.
Doncs s'ha d'agafar
l'encenedor
i clar, clar, clar,
d'un cantó a l'altre.
I bueno,
i si us apliqués
ja amb màquines
d'aquestes de Coca-Cola
i amb telefònica.
Sí.
Bé,
diguéssim-me
telefònica,
s'ha fet milionària
gràcies a mi.
D'acord,
molt bé.
Ferran,
tu vas arribar a fer
aquestes coses?
Jo no,
jo el màxim
que vaig fer
és estar atent
quan venia el tècnic
a arreglar-les
al bar de sota
i sempre sabia
que deixava allí
30 crèdits
perquè l'home
ficava allí
i li donava el dit
clic, clic, clic, clic
per provar els mandos
o el que fos
i estava atent
i dic,
quan veig aquella furgoneta
vamos,
em tenien el bar allí
al cap de 3 segons.
Molt bé, molt bé.
Estem parlant
d'aquest apartat,
de l'apartat més
que havíem de sortir
per anar
a jugar a videojocs
però Ferran,
anem a parlar
de casa teva
en aquella època
i a casa de tots nosaltres.
podia o no podia
arribar
un ordinador
i després
hi havia també
les revistes.
Les revistes
com la Micro Hobby
o com d'altres
que et permetien
fer coses
amb l'ordinador.
Això va ser important
per tu?
Sí, sí,
va ser totalment
l'inici
del meu
esperit creador
perquè
quan tenies l'ordinador
et venien
dos jocs
però no és com ara.
Diguéssim que
les revistes
es partien.
La meitat dels continguts
eren jocs
o coses de la indústria
al moment
i l'altre
eren una part
així com més educativa
sobretot amb el llenguatge
bàsic
que venien
als ordinadors
de 8 bits
i clar,
teclejar allò
que tastaves
a vegades
no deuen
el llarg que fos
evidentment
però
teclejar allò
durant 2 o 3 hores
i tocar-li allà
el run
i veure
que apareixia un joc
de tot allò
em va semblar
màgia negra.
Apareixia un joc
si tenies sort
a mi em sornia
síntaxi-error
la major part
de les vegades.
Moltes vegades
però quan ho aconseguies
penseu que érem
tots molt nens petits
i a veure
d'aquí de mecanografia
res eh
aquells llistats
immensos
els feies
amb dos dits
i mirant
no sabies on estava
les lletres del teclat
costava molt
per un criu
fer tot això.
No, però Ferran
això sí, és veritat
o sigui, era
i a mi també em va passar
tu podies jugar
per primera vegada
veies aquella màquina
que tu podies crear
que això
moltes vegades
ho trobo a faltar
amb molta tecnologia
que tenim
hores d'ara
i ara no parlaré
com una abueleta
sinó que
et donava un camí
per encetar-lo
que era al·lucinant
i que tu
almenys
jo almenys em passava
dius
hosti, jo vull fer videojocs
però hi veies
que era complicat
una miqueta, no Ferran?
Sí, sí, sí
però bueno
començaves a fer
petites modificacions
allò que
et venia escrit ja
i llavors
encara la màgia
encara més grossa
perquè
puc tunejar-lo
i jo puc fer
que sigui meu
i bueno
això
em va enganxar molt
ja des de petit
a intentar crear coses
molt bé
perquè tampoc soc
bon músic
ni bon dibuixant
ni bon
doncs
vaig tirar
cap a aquesta
banda
molt bé
i això
quan tu tenies aquella edat
els teus pares
ho sabien
et veien
com ho veien
els teus pares?
els meus pares
bueno
eren molt grans
em van tenir molt molt grans
llavors aquest món
era una cosa
estranyíssima
per ells
llavors
jo et dic
va ser més
va ser un
cinc anys o sis
demanant-li un ordinador
fins que van accedir
perquè
em sembla que els vaig enganyar
els vaig dir
no
havien pensat que volies un senyor
que t'ordinés l'habitació
no?
vull un ordinador
perquè l'ho assegur que t'ordeni les coses
li vaig dir
alguna cosa que ara existeix
que seria el xat GPT
però en aquella època no
li vaig dir
no
per fer els deures
la gran mentida dels 80
de totes les famílies
era mentida
totalment
és veritat
i
jo que sé
seria l'any 86
que ja vaig
un espectrum d'aquests
però més evolucionats
de 128 casos
sí, sí
a mi també em va costar
molt
des que ho demanava
fins que va arribar
perquè evidentment eren
no sé
és que eren
40.000 peles
en aquella època
que són molts diners per l'època
molts diners per l'època
i recordo que jo tenia
una espècie de
plantilla
amb el dibuix de l'espectrum
i el tenia a la taula
durant anys
el tenia allà
com la il·lusió
de la meva vida
que algun dia fos real
saps?
i que mira
al final
vaig tenir la sort
de tenir-lo
i quan comences a fer
diguéssim
el primer videojoc
o
el primer que
podies jugar
encara que fos senzill
mal
bé
amb l'espectrum
vaig arribar a fer
alguna cosa mínimament jugable
però després vaig passar
a un ordinador
de 16 bits
sí
i recordo que vam anar
a la Barceloneta
abans anava a la Barceloneta
sí, jo també
exacte
en màquines
no sé
eren més barates
sí, sí
eren més barates
i era un còmoder amiga
llavors allí
ja hi havia llenguatges
una mica més evolucionats
que el Basic
i amb aquell sí que ja vaig fer
tres jocs
que és
principis dels 90
seria
que sí que
doncs bueno
eren jugables
i tenien tot el que
ha de tenir un joc
el que passa és que
clar, era l'època
pre-internet
per almenys
a les cases
llavors
publicar-ho
com a publicar-ho
se'ls vaig ensenyar
als meus amics
però ningú més
ho va veure
res més
i els tens
els guardes?
sí
els guardo
perquè a través
d'emuladors
i tal
vaig aconseguir
passar-los
d'un disquet
de 3,5
a format de l'emulador
i els vaig guardar
molt bé
no estan publicats?
ara
clar, ara no he buscat
imagino que en algun lloc
d'abandon guard
algun lloc d'aquests
podria publicar
però no, no estan publicats
no estan publicats
els has d'incloure
com un easter egg
en el teu pròxim lloc
i cap a algun lloc
sortir
me'l guardaré
per quan sigui més famós
perquè té un valor
noi, ara cap a les easter eggs
Francesc
a ell li ha agradat molt
això d'amagar
amagar cosetes
que després en parlarem
molt bé
un comodre amiga
Déu-n'hi-do
aquí era entrar
per la porta gran
una mica
sí, en aquella època
era l'ordinador
més desitjat
sí, és veritat
i dius que ho feies
amb el BASIC
amb BASIC
era visual BASIC
o com anava això?
a l'AMOS
suposo
sí, primer
en BASIC
d'amiga vaig fer
i després vaig evolucionar
a l'AMOS
aquí ja era adolescent
ja tenia
més capacitat
però
això
per aprendre
perquè clar
no tampoc
tenia ni un manual
ni res
tot estava en anglès
però bueno
vaig aconseguir
amb l'AMOS
era una espècie
de BASIC
que havia il·lucionat
una cosa entre mig
entre el C
i el BASIC
molt bé
amb allò
ja vaig aconseguir
fer algun joc
més elaborat
o sigui que tu
el que aprenies
a base de llibres
i de revistes
no?
sí
es podria dir?
i en aquella època
ja et dic
el comodramiga
no estava molt
instaurat a Espanya
al principi
i bueno
algun disquet
ho he de dir
pirata
que tenia de por ahí
doncs venia
mira
de xiripa
trobaves allí
unes instruccions
del Amos Creator
que era per exemple
el programa que feien allò
i arran de trobar allò
doncs imprimir-ho
amb una impresora
matricial
d'aquelles
que s'estava 6 dies
i tenir un totxo allí
que arran d'allò
doncs anaves tirant
del fil
molt bé
estem parlant
de finals dels anys
80
primers dels 90
estar en aquella època
any 90
tu com recordes
la teva vida
a nivell de videojocs
i d'ordinadors
etcètera
doncs una cosa normal
sempre ho he explicat
moltes vegades
també
va arribar un moment
que
després de la
evident sorpresa
primera
no?
de mitjans
principis
82
83
84
de veure ordinadors
a totes les cases
i tindre-les al col·legi
i presentar
treballs
jo sí que havia fet treballs
amb ordinador
i amb disquet
sí sí
amb l'estat al col·le
aquí de l'Acadèmia Roig
jo havia presentat
feines amb disquets
molt bé
als 90 jo ho veia
com una cosa
com qui té una nevera
o qui té un microones
saps el microones
al principi
que era una cosa
uai mira
et cuina
i calenta la llet
i amb dos minuts
i ara
i ara ho veiem
el més normal del món
doncs a mi em va passar això
jo als 90
veia com una cosa
bé sí
clar
sí
ja
sí
saps
jo veia una cosa normal
i corrent
tindria un ordinador
i que haguessin consoles
i que hagués
que formés part
de la cosa quotidiana
del folklore
de cada dia
molt bé
molt bé
i tu francès
anys 90
te'n recordes
més o menys
doncs jo
els anys 90
seguíem el meu MSX
res més
no no
i vam entrar ja
just en
en aquell
en allà on les generacions
entre sistemes
que s'han donat el relleu
els uns als altres
en la nostra
mantenitat col·lectiva
doncs i la cosa
ja està molt esgotada
però no no
jo vaig seguint el meu
sobretot perquè estava
totalment aïllat
del que passava fora
sí
totalment aïllat
no et portaven al cine
no tenien videoclub
no tenia un beta
per tant
ja no tenia pel·lícules
era fatal
estava la mar d'aïllat
i al final
al final és això
recordo precisament
no sé si s'havia de ser cap a l'any 92
o així
després de molt temps
d'estar desenganxat
de revistes
i de coses
trobar una MSX Club
al quiosc
recordo aquesta anècdota
i potser era l'any 92
agafar i dir
home
he tornat a trobar una revista
d'MSX
me la compraré
cada mes
era l'última
era l'última
era l'última MSX Club
que va sortir
l'època comercial de l'MSX
ja s'havia acabat
però jo recordo
trobar-la un dia
en un quiosque
i dir
per favor
encara hi ha revistes
que ve
ara jo seguiré
perquè això és genial
mira que guapo
mira tot el que hi ha aquí
era l'última
per cert
això que estem escoltant
de fons
a veure
és el Manning Miner
aquest també
Déu-n'hi-do
aquest
un dels meus preferits
i tant
i darrere del qual
hi ha
bé
una persona
un geni
exacte
Jack Minter
que un avari
aquesta música
de més
que és absolutament
matxacona
i terrible
tots els que hi han jugat
la recordem
perquè la tenim
taladrada al cap
és segurament
un dels primers videojocs
si no el primer
que té música in game
parlo de videojocs
de l'època dels 8 bits
dels microordinadors
abans no
hi havia efectes
oso i tal
o música
allò un jingle
al començament
però
que tu poguessis jugar
amb música de fons
aquest va ser el primer
potser se la podia haver
estalviat també
perquè
estem taladradíssims
tècnicament
gràcies
que tècnicament
no podia ser
exacte
perquè l'espectrum
no té xip de so
llavors aquest soroll
està fent la FPU
al mateix temps
que està fent
el moviment del joc
i està llegint el joc
amb allò que es diu
de les interrupcions
que tu ho llegies
i deies
què és això
de les interrupcions
no no
és parar
per fer una altra cosa
i continuar
pim pam
aquesta musiqueta
és tan xitxarrera
jo en aquella època
en aquest el vaig jugar
però a mi
en aquesta època
em va flipar
un videojoc
que el vaig jugar molt
que es deia
Pijamarama
recordeu
que tenia diverses
parts
Pijamarama
després n'hi havia
una segona
i una tercera
i aquest m'encantava
i també tenia
so mentre jugava
que era al·lucinant
escolta'm
però Ferran
hi ha un moment
i aquí fem un salt
que tu decideixes
dius
va
anem a fer
algun videojoc
però una mica
més ambiciós
per publicar
i estic preparat
per fer algun joc
això
quan va ser?
Per publicar
realment
ja seria
el meu
anterior joc
a Galacti
que és
Eternum X
Eternum
per publicar
amb vista comercial
diguéssim
sí
publicar-lo a llocs gratuïts
doncs vaig publicar
molts anteriors
a Eternum X
que es diu el joc
val
o sigui
abans d'aquest
n'hi ha uns quants
que vas publicar
plataformes
sí
però de forma gratuïta
sí
val
jo què sé
per exemple
als anys 2000
vaig fer sobretot
jocs de ficció interactiva
que també és una cosa
molt retro
aquí es deuen
aventures conversacionals
a Espanya
a Espanya
i a les revistes
microjou
i tal
i vaig fer
diversos jocs
i un
doncs va guanyar
un concurs
que es feia
que es deia
Premios Hispanos
doncs
que era el més
amb llengua castellana
diguéssim
era el més
més important
és important
un any
vaig guanyar
aquest premi
el 2008
i després
el 2013
o així
vaig passar
ja
a intentar
fer un arcade
volia
fer un somni
infantil
un somni infantil
fer la realitat
que era
fer un joc
de màquina recreativa
amb el que m'encantava
a mi
i seguia jugant
perquè a través
de moladors
jo l'únic que he seguit jugant
és el que jugava
de petit adolescent
llavors encara
seguia jugant
a màquines recreatives
i volia fer un
de màquina recreativa
i el 2013
vaig començar a fer
Eternum
que era la versió
inicial
diguéssim
la gratuïta
que vaig fer
sí
d'un joc
de plataformes
que es basava
en altres
quatre jocs
de recreatives
que m'agradaven molt
en aquella època
i va ser el primer
que vaig publicar així
que va tenir
moltes descàrregues
i tal
però era gratuït
això era el 2015
2015
molt bé
o sigui
que hi ha un aprenentatge
pica pedra
en aprovant
que és evident
tu
i a mi m'agrada molt
no t'amagues gens
de parlar
de les influències
de cadascun dels jocs
i en aquest
en aquest Eternum
tu parles
del Bom Jack
aquest el tinc
el cap
el recordo
Ghost of Goblins
evidentment
quin horror
no poder passar
de la primera
o segona nivell
que difícil
sempre se m'ha donat
molt malament
aquest joc
a Ghost of Goblins
però un cop
però un cop
passes la primera
la cosa canvia
si tu creus
jo mira
l'altre dia
vaig veure
un noi
que de tant en tant
segueixo a Twitch
i que l'estava jugant
i que és boníssim
i jo no em veia
el tercer
ni el quart nivell
és que no em veia
sóc incapaç
eh
no sé
ja m'ho diràs
no de veritat
un cop passes
la primera fase
al riu
que són
és que fer quatre saltets
si no me recordo
no normalment ve
el dimoni alat
un cop passes aquell
la cosa ja
comença a ser una miqueta més
potser és que ja estàs tan bregat
saps
potser ja estàs tant d'això
però és veritat
a mi em va sorprendre
un cop vaig aconseguir passar-ho
jo em vaig dir
que ara me mataran aquí
faré dues passes
i mor
no no no
vaig continuar
dic ah caram
vinga continu
saps
està molt bé
després un altre joc
que comentes
és el Balú Baluc
aquest no el conec
quin és aquest Ferran?
Aquest era una màquina
que es va
comercialitzada
sobretot a Àsia
entenc
a Japó
i aquí
arribava
poc
però
quan arribava
era la màquina
més
buscada
del salón recreatiu
sempre que
al meu poble
per exemple
va vindre aquesta màquina
i vamos
tot el poble
es feia ahí cua
per jugar a la màquina
en canvi
és una màquina
molt poc coneguda
i aquesta és una de les
coses que em va donar
la idea de
he de fer un joc
semblant amb aquest
i donant una segona oportunitat
perquè
la mecànica era molt xula
era
bueno
que agafes uns cofres
per unes plataformes
però abans d'agafar-los
i et perseguien uns
quatre fantasmes
crec
i abans d'agafar-los
podies donar uns cops
per sota
amb el cap
saltant
de la plataforma de sota
i s'obrien els cofres
i aleshores
a l'agafar-los
et sortia una cosa
una espècie d'arma
que al saltar damunt d'ella
disparava cap als costats
doncs hi havia aquest
benefici-risk
agafar-los ràpid
i per passar de pantalla
o anar obrint-los
per tenir aquests extras
que t'ajudaven
o et podien complicar
o et donaven més punts
llavors
volia
la idea inicial
va ser
ampliar aquest joc
algú basat
semblant en aquest joc
i era un joc
que es coneix molt poc
però
conec molta gent
que deia
sí, aquell de l'explorador
sí, aquell de no sé què
sempre hi ha un nom
l'explorador
les mosques
o el vent
tots tenien un apodo
escolta mi
i tu
amb aquests jocs
per exemple
el següent
és el Seekic S5
aquest tampoc el conec
també deuria ser
un joc
que va arribar
al teu poble
o no?
sí
en un bar del meu poble
però aquest és una mica
més conegut
que el balú
perquè era
d'una productora
Jaleco
que era més coneguda
i sí que estava
per aquí per Europa
però
també hi va triomfar poc
i en canvi
el meu poble
era el joc preferit
del món de gent
llavors
també tenia una
era semblant
anaves agafant uns cofres
estanyes
que obria
d'una martellada primer
però anaves per un mapejat
diguéssim
i podies canviar els personatges
que utilitzaves
entre quatre
una nena
un nen
un nen així molt gruixut
i un molt primet
i l'últim
era un iaio molt baixet
molt lent
però que cada cop
que donava
vamos
ho destrossava tot
cada un tenia
les seves virtuts
estic pensant
que aquestes influències
que tens en els teus
videojocs
de màquines
que han arribat
a l'hospital
de l'infant
fan que
la gent
de la teva generació
del teu poble
deu al·lucinar
amb els teus jocs
bueno
ho he portat
bastant en secret
doncs
ara
per no que t'ho digui
t'està escoltant
tota Catalunya
l'he pifiat
ai
em sap greu
haver dit
no ho diré més
no ho diré més
molt bé
escolta'm
recordem
els jocs
estem tots d'acord
que els jocs d'arcadi
molts d'ells
eren molt difícils
molt difícils
perquè evidentment
doncs
estaven pensats
perquè tu posessis
les monedes
en teoria es volia
un entreteniment
en casual
tu venies
posar-se la moneda
havia de ser ràpid
no t'havies d'esperar
molt a tenir
el que tu buscaves
que era l'acció
trepidant
i per l'empresa
el que volien
era que et morissis ràpid
també per deixar passar
el següent
o posessis
la següent moneda
per això
les maquinates
tenien el seu nivell
de dificultat
el propietari
el senyor del bar
podien anar al darrere
posar els switches
clic clic clic
tot a tope
tres vides
super ràpid
no sé què
i tu
amb aquest eternum
aquesta primera
part del joc
com equilibres
aquesta dificultat
Ferran
perquè sigui
no sé
hi penses molt en això
sí
és a base
de provar
provar
tens testers
per exemple
el noi
que em va fer la música
que era un xaval
del meu poble
que el vaig enredar
que ell és la música
i ell el vaig enredar
a fer-me la banda sonora
doncs
també em feia testers
llavors sobretot
és provar tu
però clar
tu
aprens tant
el teu propi joc
de provar tantes vegades
tantes cosetes
que et sembla fàcil
però després
veus
ho passes
als teus amics
al músic
al no sé què
i després
vas retallant
coses de dificultat
tu afegint
i això
el que has dit
molt bé
dels arcades
eren
molt difícils
partides ràpides
però sense que
frustrés
perquè clar
si et frustraves
ja no tiraves
l'altre monet
de les indurus
però es tenia
que pregar
aquest llindar
però no frustrat
i clar
que no et podies
estar allí
tota la tarda
jugant a la mateixa
maquineta
perquè és una cosa
ràpida
i això una cosa
quan realment
fas el port
d'aquesta mena
de filosofia
a una consola domèstica
que precisament
la tens a casa
te sents al sofà
i et podries passar
tota la tarda
com creus
que el jugador
ho accepta?
realment
accepta
aquesta mena
de dificultat
o has pensat
que no
per una versió
de videojoc
que ha d'estar jugat
a casa
amb la consola
d'algú
haig de donar-li
més facilitats?
Bé
precisament
la versió X
la que vaig publicar
ja amb consoles
d'Eternum
van ficar
dues modalitats
la de jugar
com una màquina arcade
però amb crèdits infinits
llavors
vale
et maten
i no passes la pantalla
però tu pots seguir
continuant
com si tiressis
una moneda de cinc duros
ja
després hi havia
també una versió
home
li vam dir
que era
que només tenies
tres crèdits
tres monades
però
podies continuar
la següent partida
del lloc
on havies arribat
molt bé
tens les dues
el que és més
jugador
retro
hardcore
que és més
d'aquest nitxo
i si no
gent
que juga ara
les consoles
que no
per
tornar a començar
de l'inici
el joc
faria que no
tornés a jugar més
de l'Eternum
a l'Eternum X
per què va sorgir
aquest nou videojoc
i tu parles
en alguns
dels teus textos
que apareix una persona
que es diu
Juan Peralta
que per tu
va significar
de certa importància
per fer això
doncs sí
amb Eternum
vaig posar el nas
al món
dels jocs indi
i tot això
vaig presentar-ho
a Retro Barcelona
de 2015
em sembla
o alguna cosa així
i allí vaig fer contactes
i molta gent
va contactar
gent que
bueno
hi ha molt de
publishers
i no tots són legals
diguéssim
molta gent s'interessa
pel teu treball
però en canvi
d'una forma
totalment casual
vaig
conèixer una noia
que em va dir
no si el meu marit
fa jocs també
perquè anàvem
en un curs de ball
jo la meva dona
i aquesta noia
boníssim
a la sala 0
de Tarragona
de ball swing
tu podries dir
tu podries dir
ah llàstima
perquè si no podries dir
allò de la culpa
fos del xatxatxà
exacte
el swing
perquè hi havia allí
una màquina recreativa
que era meva
i se l'estava arreglant
abans de la classe
perquè són amics meus
els de la sala
molt bé
i la noia va dir
ah tu saps això
el meu marit fa jocs
aquest i tal igual
i em vaig ficar en contacte
amb ell
que vivia a València
en aquell moment
la noia estava aquí
i mira
ell havia fet dos jocs
també així
com a
developer indie
petit
i no aconseguia que se'ls publiquessin
perquè abans
Steam no publicava
qualsevol cosa
com ara
pagant 100 euros
o no sé
si no
que tenien que votar
el Greenlight
llavors
va veure el joc
li va agradar molt
l'Eternum normal
diguéssim
i va dir
ostres
això
ho podíem fer
amb Unity
que jo faig anar a servir
aquest motor
que pot exportar consoles
i podíem vendre
Steam
i tal i qual
perquè Eternum
era gratuït
ja et dic
estava a dos portals
de descarrega
gratuïta
i ens vam enredar
a fer-ho
el que passa
és que bueno
el que va dir
ell que serien dos mesos
van ser tres anys
o així
ell va tenir una filla
en el procés
vaig estar a joc
que jo no sabia Unity
doncs vaig aprendre Unity
molt bé
jo era de lletres
llavors em va costar una mica
i el vaig haver de refer
al joc o
sí
en aquest cas
es va refer
tot completament
Déu-n'hi-do
i clar
al principi fas
amb els gràfics que tenies
doncs fas la versió
amb Unity
i vam afegir moltes coses
perquè clar
ja posats
a fer-ho de nou
doncs vam ficar
abans hi havia només un nen
amic final
i repetia cada cinc pantalles
que eren diferents
doncs vam ficar un diferent
a cada món
diguéssim
vam fer aquests modus de joc
i els gràfics
els vam canviar
perquè jo
no soc artista pur
i havia agafat assets
i els havia canviat
i coses així
però
ell tenia molts contactes
i va aconseguir un grafista
molt bé
llavors
vam fer els gràfics de zero
en fi
i ara
va ser un joc
molt més elaborat
que el primer
però era semblant
clar clar
semblant
però molt més elaborat
llavors
el vam publicar
el 2018
a Steam
i després d'Esteam
vam començar a fer ports
ell
vam contactar amb gent
que feia ports
i perquè ell
en tot aquest procés
tan llarg
va passar a ser publisher
també
perquè havíem tingut
tantes males experiències
amb publisher
que vam dir
ho fem nosaltres
no?
jo concretament
se'm donava molt malament
això
però ell
que estava més en contacte
és professor d'una universitat
que fan videojocs
llavors està
en aquest mundillo
es va fer publisher
llavors va
això
bueno
Eternomex
encara el vam publicar
amb un altre
publisher espanyol
però després ja
Galacticon
ja ho he publicat amb ell
que de fet
el nom és Flins
no?
Flins Arcade
Flins Arcade
no sé com se pronuncia
Flins Arcade
que és de Tron
de Tron
sí, sí, sí
ho recordem
el nom d'aquell saló recreatiu
al·lucinant
que et fa entrar
és com el somni absolut
et fa entrar
dins del videojoc
i escolta'm
amb tot aquest procés
super mega llarg
per fer aquests ports
arribem a Galacticon
passa un temps
que et descanses
una miqueta
o no?
Doncs mira
vaig estar
des del 2013
fins al 2018
que vam publicar
Eternum X
fent Eternum
sí
i vaig acabar fart
clar
no m'estranya
5 anys fent el mateix joc
provant les mateixes coses
cada vegada que canviaves alguna cosa
tenies que provar
que tots els
on afectava
a tot el joc
clar
doncs provant tots els salts
que arribessis
els no sé què
que tal
vaig acabar fart
i vaig estar un any
que no vaig tenir
ni pensaments
vamos
a més
tu publiques el joc
i allí no acaba la feina
perquè després
s'interessa una empresa
que fa
uns cartutxets
per unes consoles
a veure si pots passar allí
t'interessa
no sé qui
que tu vol
publicar en físic
i cada cosa d'aquestes
doncs
requereix un món de treball
per la teva part
de canviar coses
de donar materials
llavors
vaig estar un any
només atenent a gent
respecte a Eternum X
però cobrant oi?
cobrant
però molt poc
però vull dir
a veure
jo vull aquest joc
que m'has fet
el podies fer
amb un cartutxet
i tu dius
a tant
sí
passa per canixa
i avui ho mirem
per exemple
jo què sé
te posaré un exemple
a Eternum X
el volem publicar
un publisher
japonès
i ens va demanar
que ell ho faria
al mercat asiàtic
perquè en aquell llavors
el que ho publicava aquí
no podia allí
tens que canviar
traduir-ho a xinès
coreà
bueno dos tipus de xinès
el tradicional
i l'altre coreano
i a japonès
i Eternum
la resolució total
és com la d'un icono
de Windows
o sigui
300x256 dalt
llavors
els kanjis aquests
les lletres xineses
intentar fer-les tan petites
amb tan poca resolució
allò era una bogeria
clar
doncs
val
sí
de les ventes
doncs us donarem un tant percent
però després
de tota aquesta feinada
no vam vendre quasi res
al mercat asiàtic
però quasi res
llavors sí
ho intentes fer
però bueno
a vegades no
una altra experiència
a la motxilla
no Ferran?
sí
sí
molt bé
arriba aquest videojoc
el Galacticon
un joc que a mi personalment
m'ha encantat
jo l'hi he dit
al Ferran
amb missatges de veu
que faig jo
i l'hi he comentat
perquè
diguem-ne que és el tipus
de videojoc
que jo m'hi enganxo
i que estic molt còmode
jugant
i deixant-lo jugar
per tornar
a l'endemà
és el Galacticon
em va fer moltíssima gràcia
perquè abans que tu
em passessis
doncs la informació
d'aquest joc
vaig estar parlant amb l'Star
ell va veure el joc
i em vas dir
Star
tres jocs
que et recordaven
aquest Galacticon
sí
bé va començar
era a la part
entre tu i jo
havien començat
d'això
això jo veig
molt de Defender
aquí hi ha molt de Defender
clar
perquè els disparcs
els tiros
que ocupen tota la pantalla
tot el láser
això és molt de Defender
llavors jo vaig dir
sí
però jo també veig
molt de Just
aquell que portaves
un astrus
un astrus
anaves pilotat al damunt
és que això
de la manera que puja i baixa
és així
només veure la pantalla
aquelles plataformes
flotant posada allà
és Just
Just total
i després dic
i per rematar
va ser alguna cosa
com si som
som grans
i tenim memòria
o som iaios
i tenim memòria
i vaig dir una cosa així
dic Jetpack
exacte
és el primer que li he dit
quan l'hi he vist
i m'ha dit sí
sí, sí, no, no
és que de fet
en el resum
que em va passar el Ferran
Defender Just
i Jetpack
jo fins i tot
el que posaria també
és el Robotron 2084
perquè a mi
és un joc
que sempre m'ha al·lucinat
i també hi veig
com una referència visual
tu quan jugues a aquest joc
no sé si us ha passat a vosaltres
Francesc
t'hi sents com a casa
sí, sí
és aquest feeling arcade
que retorna
vull dir
el pixel art
està molt ben fet
perquè una de les coses
que a vegades trobes
avui en dia
que el pixel art
s'ha convertit
en un estil més
que els jugadors actuals
els programadors actuals
el poden escollir
fer els seus videojocs
amb aquesta estètica
és que
sí però no
et dona
ja, si està fet en pixel
però no acabes de veure
que tot encaixi
en canvi
en aquest joc
en canvi
et passa al contrari
vull dir
seria com si fos
un joc dels 80
fet amb algú
que hagués tingut accés
a un ordinador
que li permetia
fer molt més
que el que es feia
en aquella època
però
tota la sensació
de com està fet
el grafisme
de com està fet
els moviments
el control
que és molt senzill
doncs la veritat
és que et trobes
totalment
com si fos
un arcade
que hagués sortit
directament
d'aquella època
és que fins i tot
és el que diu
Ferran
el francès
que és a dir
la música
els sons
els disparts
els efectes
les lletres
fins i tot
et recorden
també
doncs
aquella època
aquí hi ha una feinada
no?
Doncs sí
perquè en aquest cas
la música
el chip tune
els sons
el pixel art
és que dona més feina
dóna més feina
que fer-ho
amb els gràfics
que pots utilitzar ara
clar
sí
estic totalment d'acord
amb el que heu dit
que
hi ha moltes companyies
índies i tal
que donen
sí
és un joc pixel art
però vamos
que no s'assembla
una castanya
exacte
allò
ho fiques
amb una màquina
del temps
enrere
i dirien
què és això?
no ens assemblem
res amb els jocs
que hi ha ara
en fi
em vaig basar
en l'estètica
dels jocs de Williams
principis dels 80
o sigui
és molt molt retro
aquest joc
és basa
en jocs
de l'any 81
82
83
i sí
l'estètica
dels jocs de Williams
com Just
el Defender
o el Robotron
sí
però sí
la jugabilitat
diria que és més
com el Jetpack
d'Espectrum
que era un joc
també dels meus preferits
llavors
el Jetpack
sempre havia sigut
quan aprengui
a utilitzar un llenguatge
així
paré un Jetpack
i al final
vaig fer una barreja
d'amunt de jocs
escolta'm
i ho vas fer
amb el Unity
que vas aprendre
fent-ho amb l'Eternum?
sí
o sigui
tu ara
la teva eina
és el Unity
sí
ara he canviat
a Unity
perquè
arrel d'Eternum X
doncs
va quedar parat
i vaig aprendre
i vaig continuar-ho
i després
vam juntar els dos
un altre cop
al final
vaig aprendre Unity
molt bé
escolta una pregunta
precisament
ara que tens el tema
de Unity
com et vas quedar
fa cosa
d'unes quantes setmanes
amb l'anunci aquest
de Unity
i el canvi
en els seus plans
de pagament
perquè això
a molts dels desenvolupadors
indis
que utilitzava Unity
i ets
saltaven alarmes
no?
sí
la gent s'ha escamat molt
i crec
no estic molt segur
crec que han retrocedit
amb el que demanaven
o deien que anaven a demanar
però
el pitjor de tot
és que perds la confiança
perquè dins
bueno
si han dit això
qualsevol dia diran
bueno
i a partir d'ara
Unity és de pagament
o qualsevol cosa
poden canviar
perquè van canviar
les normes escrites
que tenien
les van borrar
i van ficar unes altres
se t'ha fet plantejar
canviar
canviar d'entorn
potser per futurs projectes
passar Takodot
o alguna cosa semblant
en aquest moment
estic
com la mateixa fase
quan vaig acabar Eternum
estic tan escaldat
ara
fins d'aquí un any i pico
estic tan escaldat
que pensava
que fegui el Unity
el que vulgui
vamos
molt bé
hem demanat
el joc
hem demanat en japonès
en coreà
sí
ja està
Galactigon
també en japonès
en coreà
i en xinès
és curiós
perquè el tens
tant Eternum
com Galactigon
tens
els dos xinesos
i tal
però
no l'has posat en castellà
per exemple
com a mínim
o en català
però ja com a mínim
ni que sigui en castellà
és que és condició
sin equànum
per poder-lo publicar allí
però ja em diràs tu
que tradueixo
de Game Over
Press Start
i coses
precisament
perquè segurament
no és molta feina
sí
però estan en molts jocs
en canvi
aquests jocs
també per ser retro
i perquè fossin més fidels
a les màquines
d'aquella època
és que estaven
en anglès
tampoc tenen text
que tinguis que llegir
per explicar res
tenen una track mode
que fiquen allí
a jugar
les dues mecàniques
perquè veig
com ho has de fer
però
sí que hi havia
alguns traduïts
però era de forma pirata
eren companyies espanyoles
d'aquella època
que agafaven les recreatives
la canviaven
les desassemblaven
on veien text
que ficaven els seus textes
i li deien mosca
en comptes de Galaxian
però tampoc era normal
i tu ho has fet tot
d'aquest joc
o t'has fet ajudar?
m'he fet ajudar
m'he fet ajudar
però bueno
el disseny
la programació
tot això
sí que ho he fet jo
els gràfics en part
i una part
m'ha ajudat
el que va fer
els gràfics
d'Eternomex
sí
que bueno
fas amistats
en tot aquest procés
clar
no pots demanar favors
remunerats després
però clar
això és difícil
tu quan dius
oh tinc un projecte
fer un joc
sí sí
li dius a un grafista
vols que fem el joc junts
tu fas el gràfic
i et dono el 50%
no hi ha ni un
que et digui que sí
ja
volen la pasta ràpid
no?
perquè treballaré
i potser no ven
un col·lin això
llavors
això és complicat
però com que vas fent amics
pel camí
doncs
em va ajudar
amb els gràfics
aquest noi
i la música
doncs m'ho va fer
el meu amic
de tota la vida
que ja ara
s'ha fet un nom
amb aquest mundillo
indie retro
i ha fet
músiques per més jocs
mira
molt bé
és curiós
perquè estem parlant
molt de jocs
de la forma de fer-ho
no estem parlant
de què van aquests videojocs
el que sí que
ara hem arribat aquí
per cert
portem 53 minuts
garlant
només us dic això
el tema és
de què va Galacticon
a Galacticon
som un heroi
que el que ha de fer
en una pantalla
és
no caçar
sinó recuperar
uns personatges
que estan
com perduts
o que necessiten
la teva ajuda
estan presoners
exacte
en surten un parell
a l'arrencar
cada pantalla
per damunt
de les plataformes
però després
els següents
venen dintre
d'unes gàbies
són presoners
dels humans
perquè
ho diu
els superherois
que ho salpen tot
i als meus jocs
sempre fico
o un antiheroi
o que els humans
són els dolents
o coses així
en aquest cas
els humans
són els dolents
en aquest joc
i hem esclavitzat
la galàxia
diguéssim
i hi ha tres
com espècies
d'àliens
que són
cada un d'un color
diferent
que els salves
quan trenques
amb un disparo
aquestes gàbies
es queda flotant a l'aire
i tens uns segons
per recollir
com feies el defender
per exemple
i després els portes
a unes tres bases
que hi ha a baix
on hi ha quatre
quatre llocs
on els pots anar col·locant
per ordre
com el col·loques
doncs es van col·locant allí
correcte
i si ho fas
de certes maneres
és a dir
el joc sí
pots anar agafant-los
els deixes de diferents colors
et dona una puntuació
però després et dones compte
si poso els mateixos colors
si poso qui tal
clar
et dona molta més puntuació
i tu mateix
et compliques la vida
a mi és el que m'ha passat
amb el teu joc
és a dir
i escolta'm
m'he complicat la vida
però t'he de dir una cosa
que a mi m'encanta
i és
la puntuació
la puntuació
estem d'acord
que s'agrada
en aquests jocs
en tots els arcades
tu el que volies
era sortir allà
estar a la taula
que els teus noms
estiguessin allà
exacte
i el que ha fet el Ferran
és una taula
una taula
que surten al joc
que estan aquí
que estan als 10
i també
hi ha una taula
mundial
podríem dir
que tu pots accedir-hi
a través del telèfon mòbil
a temps real
no Ferran?
sí
si entres a la taula
de rècords local
de la taula
de consola
o de l'ordinador
se't mostra a la pantalla
un codi QR
el pots llegir
i directament
graves el rècord
a una base de dades
que tenim
a nivell
al núvol
diguéssim
a nivell mundial
per dir-ho d'alguna manera
i comparat amb jugadors
però clar
hi ha no jugadors
només de
si estàs jugant en Steam
d'Steam
sinó que aquí estan tots
els d'Steam
els de Moment Switch
també hi ha
algunes recreatives
hi ha dues recreatives
per ahi
amb el joc ficat
amb un museu
i una...
sí, sí
això em fa gràcia
aquests juguen
i no tenen internet
a la màquina
llavors aquest joc
es va fer
principalment
per jugar
a màquines recreatives
al principi
no ho volia publicar
ho vaig fer
perquè estigui només
a una màquina recreativa
això
a la documentació
que hem vist
ho posa
optimitzat
per màquina recreativa
això vol dir
que hi ha
això vol dir
que corre
de forma nativa
en algun tipus de placa
o no?
i tens allà
un PC
amb màquines recreatives
que vas amb un PC dintre
però bueno
hi ha la resolució
d'aspecte
4.3
9.69
canvia tot
i clar
totes aquestes màquines
no tenen internet
mai
i vaig pensar
en el QR
per això
perquè al principi
ho volia enfocar
quasi més
cap a màquina recreativa
i no publicar-ho
però bueno
una cosa
ho porta a l'altra
i al final
ho vaig acabar publicant
més que re
perquè vaig presentar
un concurs
que feia un museu
de màquines d'aquestes
que està a la CANT
a IBI
que es diu
Museu Arcade Vintage
i hi havia un concurs
de creació
de videojocs Arcade
i va guanyar
Galacticon
molt bé
llavors
vaig guanyar una màquina
dedicada a Galacticon
la té el músic a casa
ara
la tens a casa
eh?
la té el músic
de moment
la tinc que anar a buscar
ah la música
la música
val val val d'acord
molt bé
molt bé
l'Hospitalet
està que és demà
l'Hospitalet
exactament
escolta'm
i el joc té nivells
quants en té?
té 8 nivells diferents
però cada nivell
està dividit en dos
diguéssim
en dos
i dones la volta
no?
i dones la volta
com abans
que això era fantàstic
com abans
com abans
que donaves la volta
i el joc
que se't convertia
en una altra història
diferent
que jo ho havia viscut
en el Munt Cresta
que era un joc
que era molt bo
us he de dir
i jo recordo
que quan donaves la volta
tot es complicava moltíssim
aquí també
es complica?
sí, sí
apareixen enemics nous
comença tot
a barrejar-se
d'una altra manera
i tot va progressiu
vull dir
clar
li pots anar donant voltes
i voltes
als que fan més puntuació
potser arriben a la pantalla
jo què sé
60 o por ahí
que són 8 voltes
o 7 voltes al joc
però clar
cada vegada
van variant coses
van barrejant-se
els enemics
de forma diferent
van apareixent uns
enemics nous
que et fastidien
molt molt
i
com més avances
arriba un punt
en què ja
la dificultat
ja és que no pot pujar més
perquè ja és que
els ninots
ja no es veu
ja van tan ràpids
que no es veu
però volia que
amb això
i amb el tema
de la puntuació
volia que el joc
no cansés
perquè
a veure
si és un joc simple
i té molt de flow
i és molt gustós jugar
val molt bé
però acabarà
ja arribaràs a un punt
que t'avorriràs
de fer més o menys
sempre el mateix
llavors
vaig ficar aquestes tècniques
dels bonus
que fossin de diferents colors
i que tal com els barrejessis
comptes
per una manera
de puntuar o una altra
que veus un quadre
que et fica
next
i així pots calcular
quin és el proper
persona que passarà
per veure si t'interessa
a més
col·locar els que portes ja
per agafar l'altre
estan buit
en fi
que pot ser tan difícil
com tu vulguis
pot ser difícil com és
jugant a assegurar
o d'allí a l'infinit
per fer més punts
hi ha algunes novetats
algunes coses
que ens puguis explicar
doncs
del que parlàvem
ara estàvem
amb la parada
de després de la creació
però
encara queda
la publicació del joc
que sortirà ara junt
amb Eternomex
Galacticon
i Eternomex
en versió física
per a Switch
i sortirà
no només amb la versió
normal
Retail
sinó que també sortiran
tres edicions
de col·leccionista
diferents
cadascuna
amb més coses
inclús amb
forma de recreativa
a la capsa
i llibre d'art
de 60 fulles
amb tota la creació
dels monstres
del dibuixant
en fi
surt
amb moltes versions
i algunes molt elaborades
ha passat l'hora volant
em sap molt greu
tallar-ho d'aquesta forma
recordeu
Ferran Montesinos
ha fet dos jocs
Eternomex
i també Galacticon
que podeu trobar
per Switch
també podeu trobar
per PC
Steam
valen molt la pena
de veritat
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
moltes gràcies
a vosaltres
i Estat
gràcies també
per estar a Tarragona
on vols que sigui
si no
oients
que vagi molt bé
adeu-siau
que vagi moltíssimes gràcies
a vosaltres
que vagi moltíssimes gràcies
que vagi moltíssimes gràcies
a vosaltres
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!