Bona nit, passen 6 minuts de la una de la matinada,
que és des del programa número 559 del Generació Digital.
Fa uns dies vam parlar amb Willy Lor,
director de disseny industrial del Nou Kindle,
que es diu Kindle Oasis, i que treballa al Lab 26,
que és el laboratori d'Amazon de Silicon Valley.
Ell ens deia això.
Es de 131 gramos, 3.4 milímetros de fina, en la parte más fina,
8.5 en la parte más gruesa.
Es 30% más liviano que la media de los Kindles,
y 20% más fino que cualquier otro Kindle que hemos hecho.
La otra diferencia inmensa y otra decisión que fue, creo, clave,
fue el hecho de que quisimos crear una forma mucho más ergonómica
que lo habíamos hecho antes.
Y lo que hicimos fue mover todos los componentes electrónicos
de la parte de atrás hacia un lado.
Giretaus, Francesc Xavier Blasco, Xavi Serrano, Lisbet Sánchez,
molt bona matinada.
Què tal?
Teniu, de fet, el Xavi de les mans, ara, el Kindle Oasis.
Què us sembla, aquest parell?
És el nou dispositiu o nou llibre electrònic de Kindle,
d'Amazon, car, és el més car.
Què us sembla, ara, que el triomfa a les mans?
És petit.
És molt petit.
Estic acostumat al normal, de tota la vida,
dels primers que van sortir, clar, que ja és petit,
que ja no és una cosa gran, però això és minúscul.
Sí, sí.
A mi el que em sorprèn és la proporció,
perquè sembla, com ell diu, les sensacions, és molt petit,
però vosaltres m'asseureu que la pantalla té el mateix tamaig.
Exactament igual.
El fet de passar al format quadrat...
Sembla que sigui més petita, no?
Exacte, elimina tot el tema del teclat, no ho sé, li dona aquest...
Jo penso en la BlackBerry Passport,
que també em va sorprendre molt, amb el format quadrat,
que semblava que...
Que no sigui un llop remonitori d'alguna cosa, eh?
No ho sé, però la veritat és que, sí, sí,
està molt bé i, sobretot, a la mà, es subjecta fantàsticament.
I, a més, té aquella funda que és bateria, que dura mesos, etcètera.
Ha dit 131 grams, he portat la balança de casa, de la cuina,
i ara farem... Està ben calibrada?
Sí, en principi, sí.
Posa zero-zero? Sí, sí, posa zero-zero, i ara vaig a posar-la.
21 gramos...
¡Qué tal cola!
131...
Ara s'ha mogut, espera't, espera't, espera't, espera't.
Espera't, la tecnologia.
La poso...
108 grams.
Abans l'hem pesat 134, eh?, no he arribat a 131.
Però bé, suposo que és 137, no crec que estigui molt ben calibrada.
Anem a provar els vostres dispositius.
Va, vaig a posar la meva BlackBerry.
A veure com pesa.
184 grams.
Déu-n'hi-do.
Aquesta Samsung, ara està posant el Francesc...
119 grams, molt bé. Estàs guanyant.
Aquest telèfon, jo crec que deu pesar un quintal.
Un altre Samsung, 156, de moment guanya el Francesc.
Ara l'Eli, amb un altre Samsung, què és això?
A Motorola. A Motorola.
157.
Uh.
Jo això no és pesat, eh?, 180, eh?
180...
Imagina't.
Imagina't, no podem...
La Gina, si vols...
Espera't.
Sí, sí, en aquests moments, 192.
És l'iPhone 6?
És l'iPhone 6S Plus.
D'acord.
És el Plus que...
És que té dues bateries, eh?
Doncs si camina més lleuger en aquest programa és el Francesc, tu.
Des de fa, no?, des de fa uns anys ja.
Però, bueno, el que hem estalviat el telèfon ho compenso a la cintura.
Molt bé.
Vinga, comencem.
Doncs en el programa d'avui contestem i debatem
totes les vostres preguntes.
Fem que la tecnologia sigui més fàcil per a vosaltres
i, fins i tot, parlarem amb els guanyadors dels premis
de Three Hit Monkey Awards.
Això és...
Generació digital.
I, com sempre, una vegada al mes tenim aquí en Xavier Serrano.
Bona nit. Molt bona nit.
Què ha passat a les xarxes del generació digital?
Moltes coses, com sempre, però en destaquem una, per exemple,
que ens ha escrit el Raül Deam a Facebook,
que és coordinador del projecte de còmic online sobre vi binòmics.
Ens explica que el passat dimecres
la DO Catalunya va presentar el Palau Robert Binòmics,
que és una sèrie d'historietes inspirades en el món del vi.
Cosa estranya, perquè fins ara crec que no n'havíem vist.
Es veu que cada mes, autors reconeguts
presentaran la seva proposta de còmic i vi,
i es tracta d'un projecte de molts autors online
i periòdic en format de set historietes curtes, reals o de ficció,
realitzades per a això, per a uns autors de gran talent.
Un dels quals, no sé si serà el primer,
que ja ho puc apanjar d'ella al seu propi Twitter,
és l'Albert Montéis,
que jo soc absolutament fan de la seva obra.
I jo també.
Estava buscant-ho ara a Facebook, l'Oriol Malet,
que també és un altre gran il·lustrador,
que aquests dies havia vist fotos de les reunions de la presentació,
i veia gent com això.
Manel Fondevila, Monancho Segar, l'Oriol Malet,
Montéis, que tu deies,
feien molt de goig aquesta fotografia veient tants bons il·lustradors
dedicats a una cosa com aquesta, dels vins.
Doncs, per qui vulgui conèixer una miqueta més de què va això,
ho podrà trobar a la pàgina web de Deo Cataluny,
deo.cataluny.com, ah, sí, .com Binomics,
i també s'hi pot subscriure, per qui vulgui estar al dia.
Molt bé, recordem també els jocs que regalem avui
i també la setmana vinent.
Doncs aquesta setmana regalem l'Stard Fox Zero per la Wii U,
que el donarem a final de programa,
i la setmana vinent tenim un Resident Evil Revelation 2
i també un codi per un joc del qual parlarem avui,
que és el YouTuber's Life.
A veure, què poden dir, Francesc, d'aquest joc de Resident Evil,
aquest Revelations 2?
Doncs que és la segona part del Revelations 1.
Molt bé, molt bé. Fins aquí l'endavant, sí.
Un aplaus.
Molt bé, molt bé. Una mica de més.
Doncs és un joc que va sortir l'any 2015, de manera digital,
i per episodis.
Aquesta cosa que últimament estem veient bastant.
Argumentalment, pels que segueixiu la saga i en sou grans fans,
doncs està situat entre el que seria el Resident Evil 5
i el Resident Evil 6.
Ens permet jugar dues aventures diferents,
amb dos tàndems diferents de protagonistes.
Per un costat, la Clay Rainfield, clàstica de la saga,
i una tal Moira Barton,
que són segrestades i acaben en una mena d'illa,
en una mena de penitenciaria de l'illa,
on, òbviament, tots acaben zombies i...
Això és el que els passa.
I l'altre tàndem és Barry Barton,
que és el pare de la Moira Barton,
i Natalia Corda, que és una nena que es troba per allà a l'illa,
que sembla que té poders i que l'ajudarà
en aquesta missió de rescat.
Pots jugar l'aventura, tant per un costat,
amb aquesta parella de personatges, o l'altre.
Jugues tu sol. És un joc per un jugador,
però que pots canviar de personatges
a on necessitis perquè tenen habilitats diferents,
i els pots fer moure per l'illa de forma diferent
i anar-te combinant.
Però en les versions per consola,
que per aquest joc ja s'ha editat per consola,
amb tots els episodis junts, a part de diversos extras,
el que sí que podies és jugar en cooperatiu amb amics,
portant els dos jugadors, cadascun un de diferent.
És curiós aquest joc de 18 anys, suposo que per la por...
Sí, òbviament, és un survival horror molt clàssic,
i estèticament, doncs compleix perfectament
el que espera tot fan de Resident Evil.
Nota de veu al 638-68-7030.
Hola, amics, estic un pèl desesperat.
He fet unes fotos amb Rafa amb un iPhone,
i m'agradaria passar-les a vídeo per observar-les
i donar una continuïtat.
El problema és que trobo moltes aplicacions per passar a GIF,
però després no em deixen exportar al rodet,
i, per tant, no les puc veure en vídeo
i compartir amb gent de forma més senzilla.
Em podeu ajudar? Moltes gràcies.
Aquest que escoltàvem era en Lluís,
que ens ha deixat una nota de veu al 638-68-7030.
A veure, el que demanes és molt difícil,
però he trobat una app, em sap greu perquè deies iPhone,
però l'he trobat per Android, que es diu Firstverse Camera Lite.
És gratuïta i et fa un vídeo
amb 100 fotografies fetes en ràfaga.
A veure, no he trobat res, res.
Però jo et dic la part més...
d'un artista digital com pots ser tu,
que és que agafis un editor de vídeo,
exportis les imatges, o sigui, importis les imatges a l'editor de vídeo,
i les poses en la línia de muntatge ordenades,
i que durin 1 entre 25,
o sigui, que a cada segon hi hagi 25 fotografies,
i d'aquesta manera tindràs un vídeo.
Clar, evidentment és un treball gairebé de mercaderia digital,
però és que no hi ha res més.
Però, de totes maneres, sou dels qui, quan feu fotografies,
ho feu a ràfaga per agafar la millor?
Jo conec gent que ho fa, eh?
Jo ho faig quan faig fotografia de carrer, amb la càmera.
Aleshores sí, perquè estic aprofitant que passa un moment preciós
de fer fotos als meus fills, evidentment.
Digues quiet, pum, foto i ja està.
Però jo conec gent que fa, eh?
Jo conec gent que fa molt selfies i s'agafa el millor,
i està 4 hores fent-se selfies per trobar 4.000 fotografies.
Molt bé, doncs que ens expliqui l'experiència del Lluís,
a veure si ho aconsegueix fer d'aquesta forma,
però que estic convençut que, si fa ràfagues,
tindrà temps també de fer tot això que li demanes.
Generació digital.
Hola. Amb els pares tenim discussions
sobre si estem massa estona enganxats al mòbil jugant.
Amb l'iPad tenim el tant per cent d'ús de bateria
que ens ajuda a veure qui té raó.
Però amb el telèfon, que és Android,
no sabem com controlar-ho.
Hi ha alguna app tan periós, però sobretot per Android,
per comptar el temps d'ús de les aplicacions?
I el pare em demana si hi ha alguna manera
de fixar un temps de joc
i que es bloquegi quan s'esgoti aquest temps.
Moltes gràcies.
La Xènia ens introdueix el problema que tenen moltes famílies
quan hi ha nens,
i que aquests passen molt temps jugant a videojocs
o interactuant a les xarxes.
Què vol la Xènia, explicant-ho?
Jo crec que la Xènia, amb aquesta veu,
és prou responsable com per controlar-se ella soleta
el temps que dedica a la tauleta.
A veure, tots els que tenim fills
sabem què és lluitar contra la tauleta o el mòbil
pel que fa ser el centre d'atenció dels nens.
Acostuma a guanyar la tauleta, esclar.
Moltes vegades, és veritat.
Google Play ens ofereix un munt d'aplicacions
per ajudar els nens a autorregular-se el temps que passen.
Si busqueu per Time Control al cercador,
trobareu molts títols,
i és qüestió de llegir els comentaris dels usuaris
per veure quina és la que més ajusta les vostres necessitats.
Entre les més ben valorades,
i l'he provada i funciona molt bé,
hi ha una que es diu Screen Time Parental Control,
amb característiques com bloqueig de jocs a l'hora de dormir,
però no d'aplis de lectura, per exemple,
bloqueig de xarxes socials durant les hores lectives,
però no de les aplis educacionals,
un botó directe de bloqueig per l'hora de l'àpat,
hores extras d'ús com es recompensa per haver fet els deures, etcètera.
Estàs dient! O sigui, és un joc dins de...
És un joc dins d'un joc, sí, sí.
Tu fas els deures, hores extras.
Està molt bé.
Que no seran hores, seran minuts.
Sí, ho estic veient.
Hi ha una altra que es diu Limitly Screen Time Control,
que també està molt bé.
També és una de les més ben valorades.
És nova, acaba de sortir,
comparteix característiques amb l'anterior,
i també té, per exemple, quarantena d'aplis.
És a dir, tu instal·les una nova aplicació
i entra en quarantena fins que l'haguem provat els adults.
O una mena de rèviu de quanta estona
han fet servir la tauleta els nens.
El seu fill porta 800 hores aquesta setmana
enganxada a la tauleta.
Cal dir que totes dues són per Android
i són gratuïtes.
Jo el que faig és el temps típic,
i de vegades poso l'espartador.
Jo també.
Despartador, tant si juguen a l'avui en el meu cas,
com si estan amb la tauleta.
I funciona, perquè sona i és...
10 minuts més que acabo!
Podríem dir també, la gent que ens escolta,
que al revés del gen digital del Twitter
ens pot comentar si fa ràfegues, per exemple,
quan fotografies,
què fa amb els seus nens si en té pel control,
si ens volen comentar qualsevol cosa.
Tots els temes que parlem en directe
els poden comentar per Twitter, Facebook, com vulguin.
Molt bé.
Generació digital amb Albert Murillo.
YouTubers Live és el videojoc
en què podreu recrear la vida dels vostres videobloggers preferits.
Disponible Steam per fer ser imat.
YouTubers Live us permetrà gravar i editar vídeos,
estudiar pels exàmens, anar al cine,
sortir a la disco,
trobar l'amor de la vostra vida,
anar a presentacions de noves consoles,
relacionar-vos amb altres youtubers
i fins i tot, assistir a festes vives.
Això i molt més a YouTubers Live.
Descarreu-vos de l'Steam
i viviu la vida dels vostres youtubers preferits.
Doncs al WhatsApp del programa no només tenim preguntes,
sinó també iniciatives com aquesta,
enviada al número que ja sabeu,
el 638 68 70 30.
YouTubers Live.
És un joc, Gina, que ha aparegut avui mateix.
Sí, ha aparegut avui mateix
i, com deia molt bé aquesta persona,
podem recrear la vida d'un youtuber,
és a dir, anar a festes, crear un canal.
A més, podem decidir si el canal el volem de videojocs,
de cuina, de maquillatge...
I també podem construir una network,
que ara mateix està molt de moda,
perquè són aquestes empreses
que aporten la representació dels youtubers.
Déu-n'hi-do. Doncs mira, avui estem molt emocionats.
Tenim la sort, al Generació Digital,
de parlar...
Atenció... amb el Rubius.
Tots sabeu que hi ha una complicació bestial
amb aquest youtuber que concedeixi entrevistes.
I, de fet, fa força...
res, fa cosa d'un mes,
va sortir força escaldat d'una que li van fer
al diari El Mundo.
Doncs res, Rubius, buenas noches.
Buenas noches, muy buenas.
Què tal? Entens el català si el parlo?
Ah... Puedo intentarlo. Puedo intentarlo.
Molt bé.
Passen aquests moments 21 minuts de la matinada.
T'hem enganxat a editar algun vídeo?
No, no, he quedado con los amigos
y les he dicho que me iba un momento a casa
porque me vais a llamar.
Y han dicho que la gente seguro que te va a hacer cosas,
te va a violar mal o algo.
Y yo no, no, que es en directo, no puede purificar nada.
Así que están tranquilos.
T'he de dir una cosa, que...
Jo et vaig conèixer perquè els meus fills
van començar a veure i al principi no en queies gaire bé.
Però amb el temps, i t'ho dic sincerament,
cada vegada em caus més bé.
No sé per què.
Bueno, me lo suelen decir bastante.
Supongo que también soy bastante tímido
y esto hace que mucha gente
al principio vea que soy un poco estúpido,
sobre todo en directo, en persona.
En los vídeos intento hacer lo mejor que puedo
y dar lo mejor,
pero sí que es verdad que me lo han dicho bastantes personas.
¿Qué tal el viaje que has fet a Nova York
que va organitzar Google, YouTube, no?
Veu anar ja les estrelles de YouTube.
Nos llamaron, bueno, nos llanaron un mensaje, un mail,
a unos cuantos youtubers
y fuimos ahí a Nueva York sin saber nada de lo que íbamos a hacer.
Y la verdad que fue la hostia, o sea, fue la polla,
porque vi un montón de youtubers que normalmente sigo, ¿sabes?
Y los sigo por YouTube
y de repente estaban allí y los voy a tocar y fue como...
O sea, fue la polla.
No se puede explicar.
Escolta'm, per cert, escoltem ara en aquests moments
un vídeo, un tall d'un vídeo teu.
Bueno, pues ayer llegamos a las 18 millones de criaturitas del señor
que... fuck me, fuck my life.
O sea, yo no sé asimilar un número tan grande.
O sea... nada, quería hacer un especial agradeciéndolo y...
Doncs si vas fer aquest vídeo,
és el moment que vas fer 18 milions de subscriptors
i realment només et faltava que caigués la lligrimet.
Estaves molt emocionat, no?
Sí, la verdad que se emociona
cuando empiezas la trayectoria y todos los momentos,
porque la gente lo sabe,
pero en YouTube ayudas a muchas personas
que lo están pasando mal.
Y realmente cuando te lo dicen, es cuando dices...
Guau, tio, o sea,
estoy en mi casa hablándole a una cámara
y estoy suceando momentos y días de personas
en la Argentina o en Chile, ¿sabes?
Y es como... no sé, te hace personas.
Puedes crecer y madurar y... no sé.
Realmente mucha gente piensa que no es un trabajo,
pero creo que al final si consigues hacer estas cosas,
pues creo que al final te emocionas y te puedes sentir orgulloso.
Molt bé. Què en penseu?
Francesc, Xavi, no sé si o Gina?
18 milions, a mi em sembla una barbaritat.
De fet, ja en té 18.200.000, ja.
Evidentment, a tu et costa aconseguir dos followers al Twitter
i aquest senyor ja té 18 milions.
Sí, sí, déu-n'hi-do, eh? És espectacular.
Doncs passen 24 minuts de la una matinada,
això és el Generació Digital,
i no, no era el Rubius, senyors.
Oh!
Però si sonava igual! Ens l'havíem cregut!
Què és, ell? Chris Will, molt bona nit.
Molt bona nit. Molt bona nit.
Un aplaudiment.
La Gina Alperisco està tot el temps dient...
És el Rubius! Està flipant, està flipant.
Està flipant, clar.
No, mira, és molt curiós, perquè amb el Christian,
em sembla que tu fa com unes setmanes, uns mesos,
vas enviar un missatge.
Sí, fa un parell de setmanes.
I de fet perquè vaig conèixer la Gina gràcies a un vídeo
que van fer del, com es diu això?,
del fucú i el consumer, que estan fent...
Sí, sí, sí.
I llavors a la red social tothom es coneix.
I com indirectament...
Ah, mira, envieu preguntes sobre videojocs en generació digital,
vaig preguntar i de què preguntem, perquè no tenen ni idea.
No és un programa tal de videojocs i tecnologies?
I dic, hòstia, doncs mira, preguntaré sobre el Pokémon Go.
No sé si va sortir. Sí, sí, i tant, i tant, que va sortir.
No ho vaig escoltar, eh?
No passa absolutament res.
Tens el porcas, no et preocupis. Exacte, exacte.
Tu tens un canal que es diu Chris Will,
és correcte, el canal de Chris Will, no?
Sí, el canal de Chris Will, sí.
El vaig canviar el nom fa poquet.
Es deia Chris Builders perquè feia dublatge normalment.
Vaig començar amb dublatge, que és el que més m'agrada,
però, bueno, al final et lies i vas fent coses.
I com... sempre m'agrada imitar veus,
i a més de ruïs faig altres youtubers,
que he fet un vídeo que ha vist que se l'imita de youtubers,
que faig d'altres,
i, bueno, ara m'he ficat i m'he ficat en un bon lio, eh?
Sí, no, sí, no?
Perquè ara la gent em demana coses i ja deia com ho paro, això.
Ara m'he de demanar, fes de Mangel o de...
Sí, sí, sí, exacte, exacte.
En el teu canal fas una mica de tot com dius,
dublatge, escantat, fas imitacions,
de fet, Xavi Serrano, tu...
Jo, que soc del Gremi...
Exacte, tu, has estat mirant, no?
He estat mirant i m'he divertit moltíssim, perquè és molt bo,
perquè, per exemple, agafes el vídeo d'Assassin's Creed,
com hauria d'haver acabat,
i el dublatge fa tots els personatges, a més a més,
i té molta facilitat per canviar el to.
Té un avis còmica en el seu to de veu molt divertit.
No sé si vols dedicar-te a això professionalment,
però jo t'animo que ho provis, perquè...
Home, mira, mira, mira, tinc una cosa per tu, Xavi,
que fa poquet va fer una intenció de dublatge
amb un actriu que es diu Esperança Gràcia,
que és un actriu, també,
i vaig coincidir amb una tal Montse,
que em va dir que va treballar amb tu als 80, als anys 80,
a Ràdio Manresa...
No pot ser el mateix, perquè ell no és tan gran...
No havia nascut...
Però va coincidir amb tu a Ràdio Manresa i a 40 principals,
i diu que fas veus...
I la Montse Candàliga serà la Montse Candàliga?
Sí.
Sí, correcte, és la Montse Candàliga, sí.
Sí, sí, sí, molt bé.
A part d'ella, una abraçada, em va dir.
Moltes gràcies, molt bé, fantàstic.
El canal de Crisville, aneu-hi,
perquè, la veritat, trobareu una miqueta de tot,
fins i tot també hi ha moments que ell fa les proves de dublatge...
Sí, sí, sí, sí.
Vull dir que...
El que em fa molta gràcia,
jo, que soc el més veterano d'aquesta taula,
jo vaig créixer escoltant imitadors de personatges
i com ha canviat això del món de l'imitació, no?
Després hem passat als imitadors de ràdio,
i ara estem ja amb els imitadors de youtubers.
El món és fantàstic, en aquest sentit.
I què, em faràs més o no, Cristiano?
Em faré més? Sí, segur, segur.
Sí, perquè una vegada s'agafa ja... és com un bici, tio.
Veus que a la gent li agrada,
i després, des de ben petit, que sempre em diu...
Tio, fas veus, fas coses, ves a la tele,
i dic, no, aniré a la tele, que fer el pallasso, no, aniré a la tele.
Llavors, YouTube és com una finestreta que està allà,
i tu surts, mira, i de rebot, tot el meu trucat, no?
Sí, sí. Clar que sí.
No, no, i que, en el fons, a nosaltres ens enriqueixes, també.
I, sobretot, el que tenim és que, en el canal de Crisville,
continuïs amb aquesta alegria,
i amb aquestes ganes i passió que demostres,
i que amb moltíssima sort. Sí, sí.
Gràcies, moltes gràcies. Que vagi molt bé, Cris.
Igualment.
Moltíssimes gràcies. Adéu.
Hola, generació digital.
Soc el Pol.
La setmana passada us van preguntar sobre les targetes SD
per ampliar la memòria d'un dispositiu Android.
Amb els problemes que hi havia
i si la nova versió d'Android us solucionaria.
Vull compartir amb vosaltres la solució que tinc jo.
Heu de fer-vos root
i instal·lar l'aplicació Link to SD,
que us permetrà moure un nombre superior d'aplicacions a la SD.
I amb la versió Plus de pagament,
inclús podreu crear enllaços d'algunes dades del hub
també a la SD.
I així guanyar més espai.
I si encara voleu més,
particionant la SD,
podreu moure-hi més fitxes.
Però no us ho recomano,
ja que pot portar molts problemes i perdre dades.
Espero que us funcioni.
Adéu.
Quina por, no?
Domina molt, no?
Jo no sé quina edat deu tenir, el Pol.
Sal de su cuerpo.
Ho explica amb una naturalitat i tranquil·litat que al·lucines.
Això que diu el root, què, Francesc?
Doncs... És legal?
Sí, bueno...
No, no...
Bé, amb Android sí, amb altres coses no, i no tots.
Exacte, el Francesc ens ho explicarà.
Què vol dir la paraula root?
És el directori ARREL.
I fa referència, en un sistema informàtic de tipus únics,
al directori ARREL, que és el principal
del que pengen tota la resta de carpetes del sistema.
Per tant, si ho veus com un diagrama,
semblen les ARRELs d'un arbre,
perquè de dalt es va ramificant.
Doncs bé, els usuaris que estan en aquest sistema,
i per extensió parlem del sistema Android,
les persones que posem el telèfon,
instal·lem aplicacions i les executem,
no som, tenim la nostra carpeta d'usuari,
però no tenim el control de la carpeta principal,
la carpeta root.
Per tant, root, per extensió, s'associa a l'administrador,
o el superusuari, la persona que té permissos
per tocar totes les carpetes del sistema,
i per tant, cagar-la de forma absoluta
i desmuntar el sistema si vol.
Nosaltres, inclús en els nostres telèfons,
no tenim aquests permissos, precisament per evitar això,
i les companyies evitals i mals de caps.
Per tant, ens deixen tancats a fora.
Això és el que fa molta ràbia,
que no et deixa borrar, ni treure d'allà.
Doncs bé, una de les coses que sí que es pot fer
és fer-te root del teu propi telèfon.
És una cosa que les empreses no et recomanen,
no et donen les eines,
corre per internet moltes formes de fer-se root del telèfon,
i un cop ho fas, això no vol dir
que hagis de canviar per res el sistema del telèfon.
Obtens aquests permissos i pots començar a tocar moltes coses,
pots eliminar aquestes limitacions que estan imposades,
i a la vegada el que sí que pots fer,
i això és el que no els agrada molt a les empreses,
és canviar el sistema operatiu del telèfon
per versions millorades.
A vegades versions noves que en el teu país no s'ha actualitzat,
però en altres països la versió del teu telèfon
sí que està actualitzada amb una nova versió d'Android,
la pots instal·lar forçant-la perquè ets root,
o inclús fer servir aplicacions...
Ai, perdó, fer servir versions del sistema operatiu fetes per gent
que les ha decidit fer-se ells mateixos
i que, òbviament, tenen...
Com si fossin els muts dels videojocs.
Exactament.
Atenció, això és el més significatiu, no?
Canviar per versions diferents del sistema operatiu del que t'han vengut.
Què diu la legislació espanyola?
Hi ha un tema referent a que la modificació d'un dispositiu
es considera dèlicte
en el cas que es dugui a terme en ànim de lucre,
o que s'utilitzi per executar aplicacions de pagament
de forma gratuïta, per tant...
Que el poble ho està fent bé.
Si tu modifiques el teu telèfon només pel teu propi interès,
i no fas servir res d'això, en teoria no hauria de ser legal.
Si tu et canvies el chip de la WIP per executar còpies pirates,
aquí entraríem en el cas
que fer-se rut sí que seria considerat legal.
Mira, això està bé,
perquè jo em pensava que era il·legal,
encara que ho fessis servir per tu mateix.
És com el cultiu de segons guines drogues,
que si és per consum propi no passa res.
De totes maneres,
es pensa que totes les empreses intenten canviar la legislació,
i en molts països és diferent.
I això de controlar l'estona que jugava amb les aplicacions.
En Guillem Martínez ens diu que hi ha una aplicació que es diu
AppBlock, que et permet el no accedir a l'app
en un temps predeterminat.
Tu poses l'horari en el que no vols que s'accedeixi,
i no es pot fer.
Doncs mira, una altra possibilitat per controlar els nens.
Hola, soc en Francesc Torres, d'Arreus,
i tinc una petita pregunta a fer-vos.
Avui en dia es diu que no hi ha cap suport físic
per a amagatzemar molta informació per tota la vida.
Diuen que té caducitat.
És a dir, el disc dur, el USB, els CD, els DVDs,
per amagatzemar informació,
arriba qualsevol dia una caducitat,
en què es trenca, es fa molt bé, i no funcionen.
Hi ha un sistema d'amagatzematge fiable 100%?
Sí.
És l'apassionant món dels formats físics, Gina.
Ui, sí. És que, clar...
Hi ha molta gent que li preocupa, eh?
Per parts i... independentment de la capacitat d'amagatzemar.
Aquí parlem d'un tera serà millor que un de 1 giga.
Correcte. A veure, els pendrives.
A diferència dels disc durs, no tenen cap peça mòbil,
i, per tant, tiren més possibilitats de durar més anys.
La lectura de dades pot ser més ràpida,
bàsicament perquè són electrònics,
encara que molts discos encara són mecànics,
no produeixen calor, pesen menys, consumeixen menys electricitat,
que a vegades hauríem de ser una mica més ecològics.
Els mecànics, els disc durs mecànics,
són com els tocadís de tota la vida,
per a la gent que ho entengui.
És com si de disc a dins una agulla que gira
i busqui la informació dins d'aquest disc.
Els disc durs sòlids, que són diferents, els mecànics.
Són aquests que ara tothom es canvia.
Sí, perquè són molt més ràpids.
De fet, no tenen parts mòbils i tot està molt ben integrat,
i, per tant, es troba la informació de manera molt més ràpida.
Són perfectes quan estàs en un lloc amb vibració.
Com que l'altre et va com amb una agulla, es fa malbé més ràpid.
Però una vibració com què? Està asseguda a la rentadora?
Un avió, un tren... Ah, d'acord, molt bé.
La gent que viatja això ho valora,
perquè se'ls espatllen molt més sovint.
No ho sabia.
Ara bé, els disc durs aquests que tothom es canvia,
perquè són molt més ràpids i molt millor, són més cars.
I si s'espatllen, que sapigueu que és molt més complicat
trobar la informació, perquè tot està compactat, què passa?
Que no és allò que puguis anar a un lloc d'aquell disc
per recuperar la informació, sinó que s'ha acabat.
A veure, també hi ha el tema dels disc durs externs o portàtils.
Si al final és tot el mateix.
Perquè, si parlem dels externs,
els acostumen a anar amb una font d'alimentació a part complementària,
que jo considero que és una peça més que pot fallar.
És a dir, a vegades no és millor
que vagi amb un sistema de corrent elèctric diferent.
Ara bé, fixa't que no estic parlant dels formats
com el cassette, el CD, el DVD, el Blu-ray,
perquè tot ha avançat tan ràpid
que quan tu busques guardar una cosa per tota la vida,
què passa ara amb la gent que té un Super 8?
Li costa trobar alguna cosa on pugui reproduir aquest Super 8.
Doncs mira, jo et diré només una cosa.
Què vol dir per tota la vida?
Hi ha un senyor que es va dedicar a pintar uns bisons a tapuerca
fa 10.000 anys i en què pot accedir a les seves imatges.
Però imagineu-t'ho,
que els vostres mòbils d'aquí 5 anys no els podreu ni llegir.
I el paper. Jo recordo haver vist un documental d'aquest tipus
i al final deien que el lloc més segur en guardant informació és el paper.
És el paper, sí, o el núvol, en coses del núvol.
Quan dic segur no vol dir...
Sí, però depenem d'uns senyors que, com a copi,
poden tancar la barraca, eh, també.
Sí, però tot pot acabar fallant.
El que jo dic és com amb les finances, diversificar.
Molt bé.
És a dir, una miqueta aquí, una miqueta allà
i una mica de còpies a tot arreu,
perquè si mai falla alguna cosa ho puguem recuperar.
O algú que li expliquis alguna cosa,
que sigui un secret i que només ho sàpiga aquesta persona...
I que tingui molta memòria.
Ja que aquesta setmana regaleu l'StartFoxer de l'OIU,
jo soc molt fan de Nintendo,
m'agradaria fer-vos una pregunta sobre aquesta.
Què creieu que serà la nova consola de Nintendo, la NX,
i quines expectatives teniu sobre ella?
Si ens dediquéssim a fer un rànquing
de les preguntes més enviades als 63868, 7030,
segurament estaria entre la NX i les ulleres de realitat virtual.
Totalment.
Xevi, què li dius tu, que ets un nintendero?
Jo el que vull o el que...
Una mica de tots.
Perdona, saludem a totes aquestes persones
que ens estan veient des d'aquí fora als estudis.
Vull fer-se una foto davant de...
Perquè ara passen 38 minuts de la una a la matinada.
Som en directe.
Hi ha gent que no té cases, es veu.
Què li demanem?
A mi m'agradaria millors gràfics, per exemple.
Que s'acostin una mica clar.
L'Encharted 4, per exemple, i dius...
Ai...
Però bé, s'han dit algunes coses i algunes que surten.
Mira, el president de Nintendo,
el nou o recent o flamant president de Nintendo,
Tatsumi Kimishima,
ha reiterat durant una entrevista a sashi.com
que la Nintendo NX serà una consola completament nova per a Nintendo
i no seguirà de cap manera les convencions de maquinari
que fins ara ha fet servir la companyia.
Però sempre són com paraules encriptades.
Però realment és un trencament, és a dir...
Sembla que sí, que no serà una continuació
ni de la Nintendo 3DS, ni de la Wii U.
En aquesta mateixa entrevista va revelar
que Nintendo està considerant, a més a més,
entrar en el negoci de cinema. Atenció.
S'han anunciat pel·lícules de Tetris.
I s'ha anunciat una altra pel·lícula de...
Assassin's Creed. Fruit Ninja.
Uf. Una altra pel·lícula.
No, Assassin's Creed.
Si inscrit sigués Michael Fassbender,
i aquesta ja està anunciada.
Però sí, aquestes dues pel·lícules s'han anunciat aquesta setmana
i ja tremolen, perquè si estan entre cometes com pixels,
ja podem tremolar molt.
En aquesta mateixa entrevista dèiem que va deixar clar
que Nintendo no només veu la NX com un nou projecte molt nou
i molt diferent, sinó que millorarà el rendiment de la Wii U.
Obrim cometes.
Textual, la NX no és ni la successora de la Wii U,
que crec que tindrà un impacte més gran que la Wii U,
però no crec que sigui una substituta de la Wii U, va dir.
Recordem que Nintendo NX sortirà al mercat a nivell mundial
el març de 2017, aquí un any.
I aquest dimarts un nou episodi del Generació Digital del 33.
En Lluís Marquina ens ho explica.
Bona tarda a tothom.
Dimarts tornem amb un nou Generació Digital del 33
i ho fem amb un tema que ja vam atacar la setmana passada,
el de les aplicacions per lligar,
però aquest cop convertides en argument de dues produccions teatrals
que estan en cartellera a Barcelona, sabrem quines.
El perfil digital d'aquesta setmana també ens portarà al teatre
perquè estarà protagonitzat per l'actriu Victòria Pagès,
la jutge comes de la sèrie Nit i dia.
Quina sèrie, eh? A tots enganxats ens va tenir.
I d'altres històries també ens fixarem en dos negocis online
que ens compren la roba en funció de com som i els gustos que tenim,
l'escollen per nosaltres i ens envien les peces a casa.
Tots els detalls dimarts a la nit al 33.
I aquí va la pregunta final, que d'altra banda ja és tradició.
Vosaltres, compreu roba online
o sou d'aquells i aquelles que prefereixen visitar la botiga
i deixar-se aconsellar?
Jo és que el tema de botigues i jo és entrar...
una... màximissim dues coses i la segona és la bona.
Jo he arribat a comprar-me roba sense emprovar.
Perquè odio, odio.
M'agrada molt, standing ovation.
M'emprovo a casa i si m'agrada ho vaig viure, canvio.
Per tant, compro online, sí.
Jo puc arribar a emprovar-me 10 peces de roba, 12, 14, 21, 56...
No m'agrada gens, però és que saps què passa?
Que m'emprovo a casa i dic que ja ho tornaré.
Jo tinc la sort que estic tan ben fet que tot em queda bé.
La primera cosa que provo... Quina sort que teniu!
A mi no m'agrada comprar roba en la realitat.
Imagina't en la virtual encara molt menys.
Per cert, jo em quedo amb Honor Shopping.
És aquella aplicació catalana que vam conèixer al For years from now,
que connectava el consumidor amb la botiga,
però que t'obligava a anar a la botiga física.
Moltes vegades dius que estic esperant aquests pantalons,
però no els tenen, tranquil, ja t'avisarem quan els tinguis,
però t'obliguen a anar a la botiga física, cosa que està molt bé.
Jo faig servir Asos, que és Asin on Screen,
i que és una marca que n'hi ha, és multimarca, i està molt bé.
Per cert, Eli, hi havia algun comentari, no?
Doncs sí, hi ha For years que diuen que compren la seva roba online,
però, sobretot, gairebé tots coincideixen amb que són samarretes.
No compren gaire més coses que no siguin samarretes.
I l'Àlex Santaló ens diu que normalment a sobre s'equivoca de talla.
Àlex, bona nit, Àlex.
I sobre la Nintendo NX,
preguntàvem a xarxes què esperaven els orients d'ella,
i ens diu, el Joel Solà,
que un millor calendari de jocs de llançament,
millor hardware i una millor i més clara campanya publicitària.
I com ja sabeu, cada setmana el Generació Digital de Catalunya Ràdio
us ofereix continguts en format entrevista
d'iniciatives que ens semblen interessants.
Si voleu proposar-nos qualsevol tema que us interessi promocionar,
ho podeu fer a través del nostre correu,
generaciodigital.cat.
I aquesta setmana hem conegut, amb més profunditat, l'OF,
amb tres Fs.
És el Festival Internacional de Catalunya Ràdio.
És un festival d'iniciatives.
I és un festival d'iniciatives.
I amb profunditat, l'OF, amb tres Fs.
És el Festival Internacional de Cultura i l'Art en el Disseny Digital.
I hem parlat amb en Pep Salazar,
que és el director executiu de l'OF,
que celebra la setzena edició a partir d'aquest dijous.
Ell ens diu el que es pot aprendre si hi anem.
Pot aprendre moltes coses.
Sobretot pot aprendre quin és el procés creatiu
de molts dels artistes
o de molts dels dissenyadors del nou llenguatge visual
que veiem cada dia.
Perquè l'OF és un festival que té un format de conferències.
I són conferències que tracten sobretot d'aquest procés creatiu.
De com es forma un producte des de la idea
fins que surti el producte final.
Doncs a partir de dijous també hi haurà un...
Ells hi diuen el mercadillo.
Dos escenaris amb un munt de conferències,
d'artistes consegrats i emergents.
I amb aquest mercadillo podràs comprar
tot de dissenys i aparells
i coses que ha fet diferent gent
i que ho podràs comprar només ara.
El Pep Salazar ens en dóna tres exemples.
Et diré tres, que són el Calzprague.
Són noms que no són coneguts, ja, perquè no m'he sentit...
d'audiència, però són noms que han fet coses.
El Calzprague és un il·lustrador molt reconegut, internacional.
I, per exemple, és la persona que ha fet el grafisme
de la pel·lícula Gran Hotel, Gran Budapest Hotel.
Per tant, és aquest estil d'artista,
que són artistes que poden arribar a guanyar Oscars.
Després tenim un estudi d'interactius i de jocs,
que es diuen ASTU,
i que són els responsables del joc Monument Valley.
El joc Monument Valley va ser el millor joc reconegut per Apple
l'any passat.
I llavors, per acabar, comentaré el...
que estem molt contents i molt emocionats aquest any,
els títols de crèdit del festival,
que és una de les peces claus que cada any...
que cada any encarreguem amb un estudi al festival,
els fa un estudi que es diu Armand Studio,
amb un artista que es diu Gavin Strange.
En Francesc, tu el coneixies, eh?
Armand, home, bueno, sí.
I el Seishorn. Sí, senyor.
I el Chicken Run, aquell, també, no?
Sí, correcte. Molt bé.
Doncs aquests que ens en deia el Pep són tres exemples,
però, evidentment, n'hi ha molts més.
Són 47 conferències que es poden explorar a la web 3BW,
off, amb tres Fs, punes.
Exacte, i, com dèiem, tota la conversa amb en Pep Salazar,
a través de la nostra zona de catràdio,
que podeu trobar, si poseu catràdio,
Generació Digital, directament.
Divendres, ahir, ahir a la nit, fa 24 hores,
es va celebrar la quarta edició dels Three Head Monkey Awards,
i vam tenir la sort de presentar la part final de l'acte
amb els premis i els concursos, la Gina i un servidor.
La Gina ens ho vam passar molt bé, no?
Ens ho vam passar molt bé, i jo crec que el públic també,
perquè va durar una horeta, va ser molt ràpid,
i va ser un moment on tothom va riure, va gaudir,
la Gina amb talent es van portar premis,
cosa que també és important,
i vam regalar un lot, te'n recordes, de productes de videojocs,
a la persona que més sabia de videojocs.
Sí, sí, de fet, tot això va estar organitzat per la UPC i Social Point,
i això que comentes va ser un...
perquè sempre es fa un concurs, no?, en aquesta quarta edició,
sempre es fa un concurs,
i jo tenia molta por perquè era una mica complicat...
I estava completament improvisat, una mica, no l'havia massajat...
Però eren preguntes que es van complicar de videojocs,
tenien por, eren gairebé 500 persones,
i n'havien de quedar dues.
I sí, sí, va haver-hi una criva brutal en algunes de les preguntes...
De les primeres, a més,
jo recordo la primera pregunta que va caure com al 30% del públic.
Ostres...
I al final van guanyar un noi
que després va haver de jugar a un joc de Social Point...
Sí, amb una noia que es deia Raquel.
El Koldo i la Raquel van quedar molt bé perquè més tenien paritat.
Molt bé, molt bé.
I al final el que vam fer nosaltres és, quan va acabar tot,
vam agafar el Mari i el Xavi, que són els germans,
que van guanyar el premi a millor videojoc al capdavant del seu estúdio,
que es diu a Like Studio,
i que és un joc que vam poder provar i que ens va agradar molt.
Es diu I love you to bits i és fantàstic.
Sí, la veritat és que...
És una petita que es pugui fer un videojoc com aquest tipus,
que en aquests moments està per Aios,
però que ara escoltarem la conversa que vam tenir al final d'aquest festival,
i amb ells vam parlar d'això.
Felicitats, guanyadors, finalistes, fins al final.
El vostre projecte que m'agradaria que ens definíssiu,
que diguéssiu el nom per a la gent que ens estigui escoltant,
com el pot jugar i com el pot provar.
I love you to bits és una aventura gràfica punt en clic.
De manera funcional és molt senzilla,
simplement piques en un bosc d'un personatge,
amb altres personatges, amb objectes,
i el teu objectiu és que la teva novia robot s'ha destruït
per un accident i tu, com que estàs molt enamorat d'ella,
has d'anar a planeta per planeta recuperant les seves peces
per ajuntar-la i tornar-la a la vida.
De fet, quan has recollit el premi,
una de les coses que has dit que m'ha sorprès
és que l'Oduka és arribar fins aquí, la família, etcètera.
És realment així, no?
Sí, en el món índi, sobretot,
les ajudes són les que tu et pots buscar,
i en el nostre cas la família ha sigut molt important,
perquè al final, tant econòmicament com emocionalment,
si no tens algú allà que t'ajuda a tirar del carro,
i més quan és un projecte que agafes amb molta il·lusió,
però que aquestes coses porten temps,
i que al final t'acaben desgastant,
i com he dit, tenir aquesta gent al costat és bàsic,
almenys per nosaltres.
Experiència prèvia és el vostre primer videojoc,
o ja havíeu fet alguna cosa?
Tots tres ja havíem treballat a l'empresa Five Bands,
que és el joc Tenisip, que va estar publicat per Robi,
va tenir molt de reconeixement,
i va a un punt que vam decidir anar de manera índi,
fer les nostres pròpies coses,
i de moment sembla que és tan a prop.
Estàveu treballant en noves coses en aquests moments?
Estem fent les versions d'Android i d'Esteem,
de moment el joc només està per allòs,
i a part estem fent nous nivells
que donarem als usuaris de manera totalment gratuïta.
Felicitats, altre cop. Moltes gràcies.
Hem de felicitar el Marc, el Xavi,
l'altre company que també hi havia a l'Aigestudio.
El joc és espectacular, si teniu allòs,
si teniu sobretot tauleta,
perquè es juga molt millor en tauleta, aquest joc.
Sí, però heu de saber que a la web del Street Headed Monkey Awards
trobareu tots els finalistes,
perquè hi havia un nivell tan elevat,
que fins i tot la gent que pujava a recollir un premi
és que no m'ho esperava,
perquè era gairebé impossible que em toqués a mi,
amb tot el nivell que hi havia.
Aquests premis es fan precisament el Jesús Alonso,
que treballa a l'UPC,
doncs veia que tots els seus alumnes feien jocs boníssims,
però que no tenien visibilitat,
i des de fa 4 anys es va veient que els premis van creixent,
i que són d'una importància potent.
No, no, i el nivell és espectacular.
És que no diries mai que aquesta gent ha sortit d'aquí,
de la universitat, i que són tan joves.
Sí, sí, certament. Hi ha algun comentari a través de la xarxa?
La gent segueix parlant d'amagats de matge.
Sí, sí, hi ha un debat aquí sobre què és el millor.
Hi ha dues velocitats.
L'Ernest Cabanes ens diu que el núvol no crec que sigui molt segur,
només cal recordar què va passar amb Megauplot
i el TeraVox de Movistar.
I ens deien també...
A veure, us hi trobem per aquí... Teníem un altre, eh?
Ens diu el Jordi, que potser els discos SSD és la millor.
Ara, mai m'he fiat d'un sistema físic.
I megauplot? Jo m'he obert amb megauplot i tinc una mica de por
de posar les meves coses allà, perquè tinc por que tanqui.
Saps què he fet, jo? M'he comprat un núvol i el tinc a casa.
T'has comprat un núvol? És un serviló.
Que bonic, eh? M'he comprat un núvol.
Quin olor fan! Que poètic!
Doncs, de moment, el tinc a dins d'un armari connectat,
tinc un armari d'aquests només per guardar trastos,
i està allà connectat. Però va amb cable.
Sí, sí, i es connecta a la xarxa de casa meva,
i mentre hi hagi internet de casa meva, puc accedir.
I ara t'has de comprar un saï, a més a més.
Una burra!
A mi no m'importa que s'apagi el núvol,
i a més té un sistema de seguretat per si se'n va a la llum,
o sigui que no passa res. Fantàstic.
Deu-n'hi-do, deu-n'hi-do, les coses que fas, Gina.
No, no, està molt bé. Per cert, Periscope encara està actiu?
Encara està actiu, el que passa és que...
Va molt bé. De fet, la Gina em demanava
com es diu el Street Head Monkey Awards
i on poden trobar més informació,
i em passo el dia a la part del darrere del guió.
No, no, certament.
Perquè em passo el dia escrivint coses,
com esteu molt callats, teniu sou...
La Gina em demanava, no em deia,
jo és que compro a la costa de passeig de Gràcia, no?
Estàvem així tots.
Aquest que preguntava dels premis,
em sembla que és upsvideogames.com,
allà directament vas al lloc dels premis,
on estan tots i t'es pots descarregar.
I que busquin 3 HMA, 3 Head Monkey Awards.
Aquesta setmana l'actualitat ha vingut marcada
per la Conferència de Google.
I, de fet, és una conferència
que jo pensava que al principi era com molt per professionals,
que, de fet, és molt per professionals,
però al final surten, clar, moltes notícies
que d'aquí a poc tots ens afectaran, no, Francesc?
Doncs sí, la I.O., no?,
que és la Conferència per a Desamplofadors
de Temes de Google.
I ens ha portat, la veritat és que l'avançament
de moltes coses que aviat l'estimem,
és molt important.
I ens ha portat, la veritat és que l'avançament
de moltes coses que aviat ens les tindrem endavant.
Anem a fer un miqueta de repàs
d'algunes coses que estan interessants.
Per exemple, l'assistent Google Now,
això que teníem al nostre telèfon que ens començava
per dir coses que podríem fer ens ha faltat
segons l'estudi de tots els nostres hàbits.
Perdona, és allò que et diu el diumenge
que tens tants minuts per anar a la feina, el diumenge?
Sí, oi?
Que se t'acaba la cap de setmana.
O que quan se t'acosta l'hora de dinar
ja t'està recomanant algun lloc
per anar al menjar que més t'agrada, etcètera.
Doncs bé, aquesta vegada, l'assistent de Google,
ja no es dirà Google Now, es dirà Google Assistant,
la imaginació del poder aquí amb el nom,
no ha sigut potser el més original,
però el tema és que començarà a emigrar
tots els productes Android derivats de Google.
Per exemple, començarà pels nostres telèfons,
però apareixerà també en Smart TVs,
Chrome, Smart Watches, etcètera.
Què dius?
Per tant, l'assistent començarà a estar a tot arreu.
I serà un assistent que se n'anirà
cap a la banda dels Cortana i el Siri
i escoltarà el que tu li dius
i parlarà, segons diuen,
en un llenguatge molt fluït i molt interactiu.
Sí, a la tele també podrà estar, eh, dius?
Atenció. Però hi haurà una cosa més.
Estarà també en una cosa que ens recorda...
Em sembla que Amazon ja tenia alguna cosa semblant,
que és un assistent personal d'intradonament a l'altaveu,
petit, per tenir a casa.
Això ja veuràs.
Això als Nadals ho petarà...
Al Nadal.
Tenim tanta raó, Gina.
És un Google Home
i serà un petit dispositiu assistent
amb el seu propi dispositiu, que estarà a casa.
I, a més, es podrà connectar a diversos dispositius
que tu puguis tenir per la casa.
Amb el qual, no només et farà d'assistent,
sinó que, a més, t'ajudarà a tancar els llums,
obrir la nevera...
Ho estem esperant, no, Francesc? Ho sabeu? Quina por.
Una mica de por, sí.
O el núvol. Escolta, no necessitem denunciar.
L'assistent ja directament em dirà, no et preocupis,
ja te la pago jo a poquet a poquet.
Què més s'ha dit?
Hi ha una cosa que és l'Android N,
perquè encara no li han sabut donar el nom.
De fet, crec que acaben d'obrir una mena de concurs
perquè la gent proposi diversos noms.
Aquesta evolució d'Android, doncs, també se li han...
que l'espremo que l'estiu ja la comencem a tocar
una mica els usuaris i no només els desenvolupadors,
doncs se n'han presentat unes quantes novetats i millores.
El més interessant és això, que no saben com dir-li
i han obert una mena de concurs públic
perquè la gent vagi provosant.
I ho diran i la persona...
Coses d'aquestes tan curioses de Google, que és tan gran,
que a vegades es fan la competència serveis que ella ja té,
però és bé saber, si són a la flauta,
si alguna cosa es fa molt popular i llavors tiren per allà.
Ha obert dos sistemes, un de videotrucada i un de missatgeria.
El de missatgeria es diu Alo
i que tindrà certs punts d'intel·ligència artificial,
com, per exemple, podrà arribar a respondre per nosaltres
missatges sense que nosaltres interactuem, de forma automàtica.
I la videotrucada es dirà Duo
i, sincerament, no sembla que hi hagi res més nou
a altres sistemes de videotrucada que ells són,
excepte una cosa bastant divertida,
que és que et permetrà veure la càmera del que t'està trucant
abans que tu contestis.
O sigui, sabràs veure la cara del que t'està trucant i dir-li...
O una identificació de trucada...
Per tant, no podràs trucar allò sortint de la dutxa, no?
Millor que no.
Atenció, millores en tots els sistemes operatius
diferents de la casa, Android TV, Android Wear, etcètera.
Una cosa, no s'ha presentat,
i tothom n'estava esperant amb candeletes,
que Android presentés un sistema autònom de realitat virtual.
I aviam, inclús la rumorologia havia dit que es diria Android VR.
Doncs Google no ha presentat aquest sistema,
aquestes ulleres autònomes de realitat virtual,
que se suposava que tenien, però sí que ha presentat Daydream,
que és una plataforma de desenvolupament
d'aplicacions de realitat virtual.
Això vol dir que serà un exe on la gent pugui desenvolupar aplicacions,
es puguin allotjar allà,
i des d'allà els usuaris les puguin comprar o veure,
o gaudir.
Serà Daydream, que serà aquesta mena de plataforma
de disseny i desenvolupament
i de comercialització d'aplicacions de realitat virtual.
Tothom amb el tema de realitat virtual s'està posicionant,
i, evidentment, Google també.
De fet, al nostre periscope ens deien
que ja hem fet propostes per al Google N, aquest Android N.
La gent diu que s'ha de dir Android Nutella.
Sabeu que sempre fan coses dolces i de menjar?
Home, el millor seria Android Nutella, no?
Android, braç de gitano.
És una cosa molt d'aquí.
Android Carquinyoli. Carquinyoli, Carquinyoli.
Molt bé, senyor.
Anava a dir també Carquinyoli.
És mostrat com Carquinyoli i una ratafia.
Android postres de músic.
No, no, però és que Carquinyoli m'agradava molt.
Per cert, YouTube, ara que dèiem això de la realitat virtual,
està fent pel·lis en 360 graus.
I les està penjant i està produint pel·lícules en plan...
Que pesats!
Fa tot, és que...
Tu has vist el vídeo resumit del pájaro aquest
que s'ha posat les ulleres de realitat virtual,
aquestes que van amb els dos comandaments, que són de...
Les acte C.
Sí, ha fet 24 hores amb això, ha acabat vomitant...
Però, bueno, és que a veure, saps una miqueta...
No ha dormit, però 24 hores...
I el tio, a més, estava assegut en una cadira,
allà, absolutament ja, ninu, estava allà amb el cart que li penjava,
i les mans li anaven soles pintant,
que no podia fer res més que pintar.
L'home, si fos molt a provar això,
només hi ha una aplicació, que és la de pintar.
Sí, sí, anava pintant i li costava amb la galleda,
perquè vomités, una cosa molt escarrosa,
però que no podies deixar de mirar.
I això, diguéssim, que està penjat, eh?
Ha intentat fer el record Guinness de la persona
que més estona ha estat vivint dintre la darrera virtual.
Ja l'ha fet, ja l'ha fet, i ara, bueno, el patran.
DSM a Horta diu que poca feina se'n diu d'això,
però també ens diuen a veure si fem nosaltres
un periscope en 360 graus.
Bueno, mira...
Ja farem... Hem de fer, sí, sí.
Sí, va, diem que sí, a veure què passa.
He fet un mèrcat que ha durat un minut, no?
Sí, ha sigut un desastre, mèrcat, mai més, eh?
Fa dues setmanes vam provar a Facebook Live, estava bé,
però només té 90 minuts.
Periscope, de moment, va guanyant el rànquing.
Sí, sí, de moment sí,
i per l'audiència també ens ho diuen, eh?
Gràcies, Piqué, contigo empezó todo.
Un tio m'ha motivat, aquí, que...
Hola, xamal, què tal?
Quina posse... Em fa una mica de por.
Una mica de por. Ni del mínim.
Doncs ara, l'audivisual,
on s'escoltaran les bandes sonores
de Somriures i llàgrimes,
Mamma Mia i Fantasma de l'òpera,
entre moltes d'altres.
Tenim Angorina a Canes,
però també fa l'audivisual, com cada dissabte, a l'Una.
Anem pel guanyador.
Qui és el guanyador d'aquest joc?
Doncs el guanyar la Xènia, que té 10 anys,
que ens demanava com controlar el temps
que jugava a les aplicacions mòbils.
Doncs, mira, llerguem un joc.
Això mateix, que la controlin els pares.
Molt bé, doncs, Xènia, moltíssimes gràcies.
Ens fa molta il·lusió rebre missatges de gent jove,
i aquesta setmana n'hem tingut
de, doncs, la Xènia i d'un altre noi.
Això s'ha explicat molt bé, a més a més.
Superbé, cosa que ens encanta, també,
a l'audiència que avui ha participat
tant al Periscope com també al Gen Digital.
Moltíssimes gràcies, Generació Digital,
sou tots vosaltres, i també la Gina Tos,
Albert García, estar Elisabeth Sánchez,
i qui us parla, l'Albert Murillo.
El control tècnic, la Matilde Ceoane,
i dimarts a la nit, el 33,
doncs, una generació digital,
i nosaltres hi tornem d'aquí una setmana.
Adéu-siau.