I cap, la Ràdio Inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al generació digital.
El d'avui és el programa número 988.
Estem a 12 per fer els mil programes.
Parlarem de les hores que dediquem a jugar a videojocs,
de les novetats que ha presentat Sony,
de les notícies d'Ubisoft.
Escoltarem el per què d'una música del videojoc Undertale
i coneixerem els videojocs que apareixen aquesta setmana.
Has descarregat generació digital.
Avui tenim com a tècnic de sol Roger Fontarnau,
que sé que era especialista en League of Legends, és correcte?
T'agradava el League of Legends, oi?
Està al control de so.
Tindrem, esperem, després, l'Star des de Tarragona.
Elisabeth Sánchez, com estàs?
Molt bé, bona tarda i bon any.
Bon any, és veritat.
Víctor Matute, com anem?
Estupendament.
Ha anat bé, l'entrada?
Molt bé, la veritat és que sí, molt tranquil·la.
Jo la vaig passar a casa, mirant la tele.
Però ho dic en sèrio.
Vull dir que a 38 anys volem quedar a casa el 31.
Això hi ha un moment que passa i després veus que és la millor opció.
Se'ns van trencar els plans, a l'últim moment, tots.
I no passa res, no?
No passa res.
Vam fer un sopar.
No vaig calcular el sopar, eh?
Perquè jo vaig dir que el poso a les 9 i mitja.
A les 10 menys t'ho havíem sopat, no sabíem què fer.
Mira, el Superman, clar, érem dos.
Jo al final vaig anar a casa d'uns amics, però em quedava.
Jo vaig fer una mica al revés.
Al final va sortir el pla.
Vaig sortir, però és un dia que sembla que tothom ha de fer alguna cosa.
Estàs obligat, per això no m'agrada.
I a Sevilla i reunir-nos tota la família,
que fèiem molt temps que no hi érem.
Però no ha estat una cosa de cap d'any,
ha estat una cosa d'una setmaneta, i hem fet el cap d'any junts.
Molt bé.
Quantes hores jugueu a videojocs?
A la setmana?
Jo què sé, tio.
Moltes.
Més o menys.
Sí, tu, clar, ets professional d'això.
El passa a jugar totes les hores que jo no jugo.
Tu també, Déu n'hi do, Elia.
Algunes hores, sí, però no gaire.
Més d'un parell d'hores no jugo.
Jo tampoc.
Jo no m'agrada que jugui, jo, moltes vegades.
Jo no miro, a mi no m'agrada mirar.
No t'agrada mirar?
Jo, que soc streamer, no ho entenc, això.
Clar, perquè jo quan era petit i veia que mon germà jugava,
o un nen gran jugava a algú, jo volia jugar jo.
No volia veure'l jugar.
Ara tothom vol veure'l jugar.
Però a l'època de les màquines recreatives,
jo recordo que estava molt darrere dels que jugaven molt bé.
Clar, perquè volies aprendre.
Sí, és veritat, jo això ho feia.
Però jo, igual que ella, també dues hores aproximadament.
I ara, en aquest programa, connectarem i contactarem,
de fet ja ho hem fet,
amb una persona de l'Hospital Universitari de Bellvitge,
d'una notícia que ha sortit d'aquesta setmana
que ens ha agradat parlar-ne.
I també ho hem preguntat també al Telegram nostre, oi?
Doncs sí, ho hem preguntat als ullents,
a veure quines són aquestes hores que dediquen
a s'admantar en el men a jugar a videojocs,
perquè, com tu deies, Albert, parlarem amb la Susana Jiménez,
que és cap de la unitat patològica i addiccions comportamentals
de Bellvitge,
i, a més a més, investigadora de l'Institut d'Investigació Biomèdica
de Bellvitge.
A veure, el que parlarem serà no un estudi,
sinó una constatació que els hi ha passat aquest any 2022
i que té a veure amb la gent que va a l'Hospital Bellvitge
amb problemes per jugar masses hores
i que s'hauràs controlat una miqueta.
A tractar-se, no?
Sí, i m'ha aprofitat per preguntar-ho, no?
Doncs sí, i déu-n'hi-do.
Mira, en general, els nostres ullents diuen
que hi ha tant les hores, la quantitat d'hores que jugaven abans...
Sinó la manera.
Sinó la manera. Ara les distribueixen d'una altra manera.
Per exemple, el Roger Pimpam diu que juguen entre 5 i 10 hores a la setmana,
que juguen normalment, igual que quan era jove,
però, clar, la diferència està entre que ara els ha de jugar
una miqueta cada dia,
i abans els concentrava tots en el cap de setmana,
perquè estudiava o el que sigui, i es passava el cap de setmana jugant.
La Sònia ens diu que ella sí que ha anat jugant menys amb l'edat.
Diu que fa ara una miqueta d'esprint per un joc concret que li interessa,
però jugar per matar el temps
ja ho han substituït les plataformes de sèries.
Clar, ara tenim una oferta que també ens fa desplaçar l'atenció.
Sí, sí.
I la Sònia Martí ens deia que jugava menys,
tot i que va a ratxes, i depèn del joc,
si puc jugar una hora o així abans de sopar o quan acabo de treballar,
però intento descansar de pantalles quan acaba la jornada.
Això també està molt bé, la Sònia Martí,
que és la Sònia.
Sí, mira, precisament he triat aquests missatges
perquè hi ha gent que jo no coneixia a la Sònia,
crec que deu ser una nova incorporació al grup de teva.
O potser fa temps estava allà... I no ens deia gaire cosa.
Molt bé, fantàstic. Sònia.
Doncs hi ha moltíssima gent, l'Obi-Wan diu que cada vegada
vol jugar més i jugar menys.
Diu que els nens et deixen poc temps i estàs fer-te una coca,
tot i així quan dormen és el moment.
Diu que unes vuit hores setmanals. Ah, doncs treu temps, eh?
Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, molt bé.
Què diu el Felip?
Dues i sis hores setmanals, i de jove depèn de l'època,
a temporades diu que una miqueta més, potser vuit hores,
i d'altres unes dotze hores setmanals.
Per tant, ell sí que potser ha hagut de fer una miqueta
de baixada d'hores setmanals. I tant, el Pastanaga.
El Pastanaga diu que depèn del joc, n'hi ha que li enganxen molt
i actualment pot arribar a set o vuit hores setmanals com a màxim,
però diu que també és cert que hi ha cada vegada menys jocs
que li enganxin, sobretot perquè dedica el temps lliure
a altres activitats, el que ens pot passar una mica a tots plegats.
Sí, ell està entre cinc i deu hores setmanals.
Diu que quan acaba un joc diu que està uns dies o setmanes
fent alguna altra cosa, sèries, llegir, etcètera,
però després torna a agafar una mica la dinàmica.
I ho fa després de sopar.
Quan tothom dorm, que a mi és una cosa que no faig
perquè després em costa dormir a mi.
Però és que és el que hi ha.
Sí, sí, sí.
Tu quan jugues has de provar un joc per quatre coses o qualsevol?
Jo normalment, quan acabo l'últim directe i acabo d'editar,
jo no jugo ja per la nit.
Perquè estic hasta aquí.
Ja no jugo, jo em foto el sofà i...
Jo el jugues pel matí, per exemple.
Clar, si he de gravar, ja començo pel matí.
És un horari laboral, el que passa és que em toca gravar x
des del matí o per la tarda o quan normalment...
Per la nit jugo algun cap de setmana.
Això que ja volves és del vermú, vas un poco cocido.
Però ja tens més marge, no?
Clar, i jugo per la nit, potser jugo un parell d'hores,
és el de 8-0, que em fa gràcia, però normalment jo ja no jugo.
I el Ricard què deia?
M'ha agradat el Ricard perquè diu que pràcticament
juga el seu fill els caps de setmana,
màxim un parell d'hores a la setmana,
aprofita aquestes hores del seu fill i diu que des de fa tres anys
s'ha passat els jocs de taula en solitari
i diu que no enyora gaire els videojocs.
Diu que treballa de diànim a l'ordinador
i li costa posar-se més estona amb la consola o l'ordinador.
Ho preguntem també a la generació digital,
podem fer aquesta pregunta.
I tenim força respostes, també.
El Roncom ens diu que en general pot jugar menys,
tot i que quan pot agafar un joc de món obert,
sí que hi dedica bastantes hores.
I la Laura Tor diu que va llegir una notícia
sobre l'addicció als videojocs, diu que és un drama,
i més quan ho relacionen amb les loot boxes
i la ludopatia típica de bostes.
Avui en parlarem precisament amb la persona responsable
d'aquest document,
que ha aparegut, ha estat una conversa molt interessant
i que, a més, avui escoltarem dos minutets de la conversa,
el que farem serà una entrada a icat.cat barra GD
amb totes les respostes que ens dona,
perquè hem considerat que eren molt interessants.
Recordeu quan jugàvem, per exemple, a jocs de la NES o de Mega Drive?
Jo recordo la NES, perquè eren jocs de Nintendo.
Vivència Murillo?
No, jo crec que no sé si ho recordareu.
Els jocs eren un cartutx i hi havia un manual,
manuals que no existeixen.
I recordo, a la primera pàgina, Nintendo sempre deia,
si t'acabes de xacar, o fa 15 minuts que t'acabes de xacar,
no juguis a videojocs.
Et recomanava.
I et deia allò de les dues.
Sí.
No sé qui és vostè, senyor, i no ho vull fer.
Però almenys a mi em quedava.
Era una recomanació.
I sí que és veritat, com allò que et deien,
quan mengis al cap de dues hores no et banyis a la platja,
que a mi m'ho deien.
I és que no ho...
Eren dues hores, però després sempre passa el mateix,
que uns anys després ja representa que era una hora.
I després resulta que és una hora.
I és que és una hora.
I és que és una hora.
I és que és una hora.
I és que és una hora.
I és que és una hora.
I després ja representa que era una hora.
I després resultava que no era que no banyessis,
sinó que no deixessis fort.
Ara, sí, sí.
Al final és que ja no me creo nada.
No ho sé.
Però a mi em va quedar això, i ara sí que això no existeix.
No, ara normalment no.
Ara et diuen el del fotosensible.
Sí, és veritat.
Ara surten viau que fem flaixos.
A tot arreu, eh?
A les sèries també coreanes, japoneses...
Va haver un susto i ja està.
Hi ha una cosa això de les hores per jugar,
que la indústria no està valorant i s'haurien de posar.
Ara que estan en el tema d'accessibilitat,
la gent que té una edat i que ja t'hi cries,
i que potser pot jugar un cop per setmana,
a la setmana següent no se'n recorda.
I moltes vegades...
I hi hauria d'haver un minutorial de dos minuts
de dir que t'expliquis com era això i tu, vale.
Perquè és un drama, eh?
Tens tota la raó i moltes vegades jo, almenys,
deixo de jugar perquè dic que ara no me'n recordo.
I he de dir que...
La pereza de volver.
Tinc un joc abandonat de fa més d'un any.
Quin, quin? Digo, digo.
Ho he dit aquí alguna vegada, que és un bosc,
que és aquest joc fantàstic que es va presentar a la segona part
o has de veure, perquè ara no me'n recordo,
has de veure la segona part, ara fa uns mesos...
I ara és que no me'n recordaré.
És d'aquell espanyol que n'ha fet dues persones,
una deia, David Flores.
On, el...
Sí.
Vull que ens ajudeu, és que és fort, el tema, eh?
El...
Sí, tan bonic.
El de los neones.
Sí, el dels neons, exacte.
A veure.
Bueno, sortirà.
Quina barbona, que no ens estigui escoltant.
Aviam si...
No sé què vull.
Tenim una hora.
Naruta...
Narita Voi.
Naruta.
Naruto Voi.
Narita.
I la veritat és que estic gairebé al final,
però m'he de carregar un bosc que m'està costant molt
i l'altre dia m'hi has posat i dic, però com era?
Això no ho pots fer.
Jo això li dic al compleix d'Hilmey Cray 3.
Sí, perquè jo ho vaig descobrir allà.
Què vols dir, que no s'ha de deixar?
Clar, jo no me'l vaig acabar, perquè vaig jugar a saco
i vaig arribar a prop del final i vaig dir...
I no sé què va passar, que vaig parar de jugar.
El dia següent no vaig jugar, i va ser així tres setmanes.
Jo no sabia jugar.
A més, era virtualment impossible,
perquè fa falta tota la memòria muscular de totes les hores
i vaig dir que ha llegat el juego.
I es diu això?
És el compleix d'Hilmey Cray 3.
Jo ho vaig descobrir del palo.
Si arribes, con los dientes ya.
Obrida-t'ho tot.
No, no, doncs fantàstic.
Continuem amb el Generació Digital.
És el programa de videojocs de la Ràdio Pública.
I no sé, Eli, a veure, la setmana passada vam fer un especial
fantàstic d'Intel·ligència Artificial.
Vam tenir els especials de Nadal.
Fa temps que no fem aquesta secció.
Exacte.
Estàs jugant aquests dies o no?
Sí, no creguis, eh?
He descansat una mica.
He descansat una mica.
He anat jugant, sense deixar-ho,
però sí que he deixat intervals entre partides i partides.
Però sí que he estat jugant a un joc
que precisament tenia enganxat el meu germà
durant aquestes festes de Nadal.
Però enganxat vol dir aïllat.
Vull dir, estaves del mòbil.
Jo no l'he vist jugar mai als jocs de mòbil, el meu germà.
És molt de consoles i tal.
I que estava al sofà i estava...
Sí, estàvem tots allà i ell era al sofà amb unes careses.
Al final em va dir el joc i em vaig enganxar jo.
Es diu Vampire Survivors.
I és un joc de terror gòtic amb elements roguelite
on has de lluitar i matar milers de monstres
mentre que les decisions que vas prenent en aquestes lluites
et permeten augmentar el teu poder exponencialment.
Molt bé.
En resum, és un camp de batalla obert
on comences seleccionant un dels personatges
amb una arma determinada,
tot i que quan comences només et deixa triar un
i vas desbloquejant altres personatges.
I amb aquest personatge estàs en un escenari
que no té fi, amb un disseny repetitiu
que es va generant automàticament.
Tu vas avançant allà, no saps cap on has d'anar,
vas tirant, vas tirant, vas tirant,
i les armes que portes ataquen automàticament els objectius.
Ah, sí, apunten. Vols dir?
Piquen cap on toquen.
Sí, no acaben d'apuntar, realment.
Et van sortint com monstres per totes bandes
i depèn de l'arma que portis.
Pots matar-ho cap a una banda o cap a una altra,
però és automàtic.
Això què vol dir, que s'aprima el botó i...
No aprens res. No aprens res.
Ah, no? Dispara automàtic.
Fantàstic, ho entenc. Tu només t'has de moure amb el dit.
A dalt, a baix, el vas movent per allà
i es va disparar automàticament.
El que passa és que pot ser que en el moment
que l'arma que tens no et funcioni gaire bé.
L'objectiu és anar aconseguint millorar aquestes armes
perquè pot ser que demà que allà matis poc
i de seguida et maten.
L'objectiu és sobreviure el màxim de temps
contra aquestes onades constants de monstres
que et volen matar i que quan entren en contacte amb tu,
és a dir, quan et toquen, et van traient energia.
És a dir, de la barra de vida, et van traient energia
fins que t'acabes quedant, més vegades et toquen,
et quedes sense energia i acaba la partida.
I mentre els vas matant a ells i els vas derrotant,
vas explorant aquest escenari
i vas recollint diferents objectes, com gemes d'experiència,
que et serveixen per pujar de nivell o restaurar la teva salut.
Els enemics són vampirs o no?
Són vampirs, són personatges senyors, bueno, sí.
El primer són ratpenats.
I després va com variant una mica de la forma
i arriba un moment que són tants que no tens escapatòria.
Sabeu que tinc un ratpenat? Ho he dit alguna vegada?
A casa? Sí, al meu balcó.
Ah, sí? I una família de ratpenats.
Ara estan dormint des de fa mesos.
Ah, estan, clar, els hi toca a l'hivern, no?
Sí, és més hivern, sí.
Com que és famós, ha de ser excèntric.
No pot tenir un periquidum. Una cosa normal.
Un canari d'un veí. Sí, sí, és ben curiós.
T'ho dic perquè em costaria a mi matar...
Matar ratpenats.
Ja, perquè ara li tens carinyos.
No, però els del joc no, són 40 quilos de ratpenat.
Són molts. Són molt dolents.
Són molt dolents i no tens escapatòria.
Exacte. Tu l'has jugat, aquest joc, o no?
És que està per moltes plataformes.
Jo no vaig arribar a entendre mai, a mi m'agrada molt,
de cocaïna i d'heroïna, que es converteix per molta gent.
Sí.
Jo el vaig jugar, va haver-hi un moment que sí que era del pal.
Vaig fer aquesta sinergia, no sé què,
però quan vaig esbloquejar totes les pantalles,
ja està, no hi anava.
Ara la gent segueix, perquè vol fer combos, rècords, històries,
està enganxadíssima.
Jo no he arribat tan lluny, però al principi costa molt saber
si això només és un joc de matar coses, de matar animals o coses,
o si has de fer alguna cosa més,
perquè les primeres partides no duraven ni tres segons.
I després ja vaig començar veient que no, que és això,
has d'aguantar el màxim temps possible i anar agafant armes,
ajuntar-les amb potenciadors,
perquè aquestes armes es converteixin en millors,
i bueno, has d'anar fent una estratègia també per aconseguir matar.
Hi ha límit de temps o no?
Sí, tu has d'aconseguir arribar com a mínim a 15 o 30 minuts
depenent de l'escenari on estiguis.
Quan es compleix aquest límit de temps,
l'escenari es neteja de tots els enemics
i és un enemic final que és molt fort, que és la mort.
I aleshores, a partir d'això,
cada minut apareix un altre monstre fins que aconsegueix matar-te.
Allà, aquell temps ja és el límit, i t'han de matar.
I contra més temps aconsegueixes durar,
més monedes i més coses acumules
per després desbloquejar personatges, anar a escenaris, etcètera.
Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, sí.
Sembla molt simple i després... No, té la seva conya.
És això que diu el Pazos, que té diverses coses que està força bé,
però és complicadillo, no és fàcil.
Aleshores, fem la valoració final d'aquest videojoc.
Recordem el nom, és Vampire Survival.
Doncs res, anem cap al disseny artístic.
Doncs no seria el seu fort, és un disseny molt retro i bastant senzill,
però és bastant resultant. Li posarem un 3.
La música i els efectes.
També una música retro, és bastant repetitiva,
per tant, li posarem un 2.
La jugabilitat.
Doncs és un joc molt entretingut, tot com dèiem,
si no sap si té la gràcia és només matar,
però de seguida li vas veient que té els seus trucs,
li posem un 4.
Ara anem a la narrativa. Doncs en té poca.
És un joc de matar i escapar d'eordes de monstres.
Li posem un 2.
Molt bé, les mecàniques i els aspectes tècnics.
És molt fàcil, només has d'alliscar el dit
per moure el protagonista i les armes es disparen soles,
per tant, un 3.
Ara anem a la dificultat. És força difícil.
Costa entendre quina és la manera de jugar i és difícil.
Li posem un 2.
Molt bé, la rejugabilitat.
Doncs pots jugar tant com vulguis perquè no paren de matar-te
i sempre és diferent, és un 4.
L'originalitat.
Està bé la qüestió de fer combos amb armes i potenciadors
i li dona el punt de diferència, li posem un 3.
I ara les plataformes.
Doncs tot i que està per Android i Parallòs,
també el trobem per una pila d'altres plataformes
com la Xbox One, les sèries,
pel Xbox Cloud Gaming, Microsoft Windows, macos,
la tenim a tot arreu.
És un 5.
Bé, unidor, doncs aquest ha estat el resum d'un joc
que, de fet, jo diria que la plataforma
ha fet com la màxima puntuació i la jugabilitat també.
Sí.
Molt bé.
Com sempre diem, gent que estigueu ara a Twitch.tv
per a regeneració digital,
l'Heli sempre està oberta a recomanacions de videojocs
que després pugui comentar.
I tant, i tant.
I ara que comença l'any necessito tenir llista,
tot serà benvingut.
Ara fem un canvi de ters.
I és que, com sabeu, sempre connectem cada dues setmanes
amb el Víctor Mame.
I avui tenia moltes ganes d'explicar-nos
la història que hi ha al darrere d'una música d'un videojoc en concret.
Home, és que aquesta música...
Sí, no? Sí, sí, sí.
És que ell m'ha dit, de fet, escolta'm,
perquè ell feia dos vídeos d'un minut,
i farà més d'un minut perquè ha d'explicar moltes coses.
Dic, escolta'm, endavant.
Hola, Víctor, com estàs?
Cansons mítiques dels videojocs en un minut.
Megalovania Undertale.
Per ordinador Nintendo Switch, PlayStation i Xbox.
El 2015. Toby Fox.
La cançó està en re menor.
La melodia té un so molt peculiar
ja que fa servir l'escala de blues.
I la melodia fa així.
La banda somora de Undertale està plegada de leitmotivs.
Un leitmotiv és una melodia o un tros d'aquesta
que representa un personatge o un concepte dins del joc.
Toby Fox i molts altres compositors fan servir leitmotivs
ja que un cop sents una melodia i la tornes a escoltar més endavant
tot i que estigui modificada, et recordarà sempre a la primera.
Les melodies tenen un desenvolupament de personatge.
Ja que Toby Fox és el compositor però també és el dissenyador
i el dissenyador de nivells i el productor i tot d'aquest joc,
trobem moltíssima coherència i cohesió amb les melodies
i els personatges i les escenes que hi ha darrere.
De fet, ha dit en alguna entrevista que primer va composar les cançons
Undertale és un joc retro i la seva banda sonora
emula el so 8 bits i de samplers d'aquella època,
però a més a més hi afageix tècniques de producció moderna.
Curiosament, Megalovania no va ser creada per al joc Undertale,
sinó que prèviament Toby Fox ja l'havia fet servir
en un room hack del joc Earthbound, del qual ell és molt fan.
De fet, fa servir alguns dels sons d'Earthbound
pel seu joc Undertale.
És possible que hagueu escoltat la cançó Megalovania
sense identificar-la amb el joc Undertale ni amb Toby Fox,
ja que has de vingut un meme a les xarxes socials i a internet
amb més de milers de vídeos i versions
de formar en aquesta melodia i fent de paròdia.
Si no he jugat mai al joc Undertale,
us recomano que ho feu, ja que és una experiència molt profunda,
molt enriquidora i sorprenent.
Ens veiem la propera.
De fet, Roger, m'agradaria molt, ara que poséssim aquesta cançó,
que és aquesta, del videojoc Undertale,
i que, com ens diu ell, és com un meme a internet.
Ara, quin crac, no?, aquest que ha fet el videojoc,
que fa la música...
No, no, el Toby Fox és una borrada.
A més, aquesta cançó ja és xula de per si.
És com una cançó molt animada, que és molt xula.
Però ja has jugat al joc,
el moment en què surt aquesta cançó, és molt èpic, és molt...
I això que mola molt, perquè el joc és bastant estàtic,
perquè és un joc amb uns gràfics que té la...
Bueno, recorda molt a Earthbound, com a Earthbound de la NES,
però amb menys colors, amb menys de tot,
i el moment és molt cafre.
A més, té una força de...
No sé si és el mateix, però és el mateix.
És molt cafre.
A més, té una força narrativa molt bèstia.
I és molt difícil el que passa en aquesta escena.
Està molt, molt guai, perquè et venen els recordos del Vietnam.
Ah, sí? O sigui, directament, eh?
Sí, sí, sí.
I, oju, perquè jo no vaig arribar a aquesta...
Jo me'l vaig passar, aquest joc, vaig fer una review,
i quan m'acaba de sortir, i amb molt de temps,
vaig començar a entrar que tenia ruta no sé què,
ruta no sé quant, no sé què final, no sé què final,
i dic, coño, yo no lo he visto, esto.
Jo això ho he vist.
I he rebut el cop, diguéssim, de veure-ho.
Imagina't la gent que ho va fer. Si no ho has vist, no fas una idea.
El que a mi m'al·lucina és que aquest joc,
aquesta idea, aquesta música, el faci una persona.
Mm.
És un tema que sempre m'ha al·lucinat.
Però això són els casos d'èxit que has de tocar com pinzitas, eh?
Les pel·lagines pensen que és fer videojocs d'això.
Ah, un juego i la peto, saps?
No. El hace un juego y la peta.
Tu no.
Però sí, ho ha fet tot ell.
Jo, des de fa com 4 anys,
estic seguint a Twitch una persona, ara no recordo el nom,
és de Londres,
i des de fa 4 anys està fent un joc, ell sol.
De fet, s'havia dedicat a treballar, no sé si per Ubisoft
o per una gran empresa de videojocs,
i he vist el procés de tot.
I el que està fent ara, que porta un any,
és provar la jugabilitat,
és a dir, repeteix i repeteix i repeteix els petits reptes,
perquè portes un cotxe i són petits reptes.
Bé, és que es pot estar més de dues hores per veure quina és,
per exemple, la velocitat màxima que pots arribar a no sé on,
quin és el temps mínim, i ho fa, ho està fent ell sol.
Bueno, el de l'Stardew Valley
va començar aquest projecte que volia acabar en un any,
i es va tirar a cinc.
Ara, després, claro, l'hi ha salió bastant bé.
Volguis que no.
Els millors anys invertits. Sí, sí.
Mira, l'Stardew també, el tinc perdut a no sé on de la ciutat
i no sé tornar a casa.
I també és un dels jocs que tinc a mig i mig abandonat.
Què diuen els uïens?
Doncs mira, els uïens, de la pregunta que fèiem
si jugant moltes hores a la setmana a videojocs,
diuen, Ron Com, que en general pot jugar menys, tot i que...
Ah, no, això ja ho hem dit, que quan és monover, juga.
En Joan Logan 3 diu que juga a partides curtes de 30 minuts.
No sé si es posa ell un límit, no?
Si pot ser de 30 minuts perfecte i si no es deu tallar ell mateix.
Diu que quan se sap tota l'enginyeria social
que hi ha darrere els jocs per provocar l'addicció,
diu que té molta tela.
Uf, sí.
Doncs sí.
Sí, sí, sí. Mira, després en parlarem,
després en parlarem perquè jo crec que podem comentar
vàries coses d'aquesta entrevista que farem.
Alguna cosa més?
Doncs en Camisès també diu que li ha entrat un ratpenat a l'estiu.
Diu que dos vegades, el mateix.
És com ho sap, que era el mateix.
Dóna-li la mateixa cara.
No ho sé.
Potser són una parella de germans.
Jo en tinc una família.
Tu tens una família sencera.
Sí, sí, sí, perquè hi ha més petits i més grans.
No són gaire grans, ja, els grans.
Són petitets en general, no? Són molt petits.
Són petits, són petits.
Els que pots trobar per aquí, sí. Són cosetes.
I jo també, bé, avui no puc ensenyar-vos-ho,
però també els enregistro.
Enregistro els sons, els ultrassons que fan.
Perquè fan ultrassons, no són sons.
No sé per què no ho he pensat, que és el que...
Jo no ho pensava perquè són molt grans.
Va amb el micro.
A més, entren en un foradet, és que és mínim.
Sí, sí, sí.
Saps com els gats, quan dius com pot passar per allà?
Un dia em va desaparèixer el gat.
Clar, ara parlo molt de gats.
Em va desaparèixer el gat, no sabia on era,
i em va semblar que hi havia com una ombra
que havia entrat dins del sofà.
Com... Ja...
Com si hagués entrat una cosa dins del sofà.
Però jo amb por que em pensava que era el gat,
que era per dins del sofà, però quan dic dins és sota els coixins,
la ranura aquella que va és sota el sofà,
i si va estar no sé quantes hores,
i de sobte el vaig veure sortir i dic que era això.
Estic tornant boja, he vist un animal aquí.
He estat una horeta buscant la meva i estava a la cistella de la roba.
I estava tan tranquil·la.
Clar, és que puja, però la part de dalt se vence.
Aleshores cau a dins i va...
I es queda.
I es queda allà, busca l'asen.
El que és sorda...
Tenim dret als tres gats.
Això és sorda? És blanca?
Sí, blanca amb pèl és sorda.
Saps que els gats blancs són sords gairebé totes?
Normalment, sí, és el millor superpoder que pot tenir un gat.
Que és que a més no t'escolta.
Si no se la pot xuar tot més, és espectacular, és increïble.
Ho sento.
I crida, bo, com crida.
Clar que no se sent.
Clar.
Sempre que l'estiguin matant a les 4 del matí és més mona.
Pobra.
Tinc una petita aventura d'un gat blanc.
Oh!
Sí, fa com 6 anys.
Vam agafar el cotxe i vam anar a Riu Mors.
Aquesta me la sé.
Sí, oi?
L'he explicat per entena, em sap molt greu.
No, digues.
Bé, i vam agafar el cotxe i vam marxar.
A cap d'una hora i quarta estàvem a Riu Mors.
I vam baixar tota la família, els meus tres fills,
fa potser set, vuit anys, i eren més petits.
Llavors, tot d'una, escoltem un gat.
I el meu fill mitjà diu,
està dintre del motor, està dins del motor.
Com que?
Miràvem i no sabíem d'on sortia.
I al final dic, hòstia, potser té raó.
Obro i veiem un gat de color gris.
Posat en l'únic lloc que podia estar, viu.
Després, una hora i mitja i amb el motor absolutament calent.
És curiós, eh?
Llavors, va sortir i es va posar sota del cotxe.
I van dir, hòstia, què és això?
Els nens allà, revolucionats, està viu, està viu!
A veure com es diu, i portava una...
Jo vaig cap a sota, estava com molt quietet,
i li miro la... i veig que hi ha un telèfon.
I em diu el meu fill, com es diu?
I jo dic, soy sordo, soy sordo.
I diu, no, soy sordo, es diu soy sordo.
No, no, que és... soy sordo i un telèfon.
Ai, jo no sabia aquest tros.
Aquest tros de la història no sé si ho has dit mai, que era sord.
Llavors, truquem a la persona en qüestió
que resulta que era veïna d'uns blocs del costat.
I us l'havíeu endut a Riu Mort.
Exacte, que tenim el gat gris, diu, gris, no, és blanc.
Clar, estava tan brut, el motor, que estava totalment gris.
Quin mal rato.
Menys un mal que són tontíssims i s'obliden al cap de deu minuts,
perquè quin trauma.
Quin trauma.
Ho recordo sempre, jo, això.
Idealment, i sí, era sord, també.
I va ser quan vaig descobrir que un tant per cent,
o gairebé tots els gats blancs...
Els fills el vau tornar a portar dins del cotxe?
No, no, la família va venir...
No hi cabia, el va fotre el motor, el foradet...
Això ho fan els gats, posar-se el motor quan són del carrer.
Si fot dret...
Mentre viatja el cotxe, ha de ser molt perillós, això.
Va passar un bon rato.
Va estar en el lloc precis, perquè, a més, tontos no són els gats.
Els nostres ullens també tenen gats,
i el Ron com diu que van haver d'arreglar un forat
que hi havia sota el sofà, perquè també s'hi posava.
Que desapareixia.
Estan tranquils, allà, estan tranquils.
Quan comprem alguna cosa i arriba una capsa a casa,
no la tirem mai immediatament, perquè és la fiesta.
Ara també he entès a no comprar-los res, els gats.
No els compro res.
No cal.
Perquè jo els he comprat castillos, d'aquestes,
i van a la capsa, ja ho he entès.
Sí, sí, totalment.
Ja no hi regalos.
Bé, perdoneu, però és que els gats donen per molt.
A partir d'una secció d'animals.
Sí, o un programa de gats,
i parlar de videojocs de gats, n'hi ha moltíssims.
Podríem fer-ho.
Cada cop més.
Sí, cada cop més, exactament.
Vinga, continuem.
Generació digital és ara tendència.
Aquest és el segon programa que hem fet del generació digital
aquest 2023, i han començat, Víctor, moltes,
presentacions, hi ha hagut notícies de la indústria de videojocs.
Hi ha hagut cosetes.
Jo estic esperant, perquè l'any passat,
no sé si va ser al febrer,
que algú va comprar Activision Blizzard.
Jo estic esperant, jo estic esperant alguna cosa així.
Ara anem fluixos, clar, ara ja és tot cap avall.
És veritat.
Doncs mira, l'altre dia Sony va fer
algunes presentacions molt xules,
algunes fora del que vindrien a ser videojocs,
que ens oblidem que fan més coses,
fan teles, fan sistemes d'àudios, i ara inclús cotxes.
I també, ahir es va presentar un Wolman.
¿Cómo?
Sí, sí, Sony ha presentat el nou Wolman.
Però va com cassete.
És molt curiós, no va com cassete, és digital,
però la portada és una cinta de metall de Sony.
Ui, que guai.
Sí, sí, molt bonic.
Miraré, no ho havia vist.
Curiós.
A part del Wolman, el primer que vam presentar,
bueno, que vam presentar,
vam comentar que ja comencen a no haver problemes
per aconseguir PS5.
L'últim trimestre de l'any han venut com 5 milions,
està molt bé, perquè vendre 5 milions d'alguna cosa que no hi ha
està bastant espectacular.
Tot el que es confirma, que a partir d'ara ja serà com més fàcil,
la meva teoria és que empalmarem el restock de la PS5 amb la Slim,
amb la revisió.
I ja ningú voldrà la gran.
Segurament.
Serà un moment ridícul.
Per altra banda, el que sembla més interessant
és el projecte Leonardo,
un comandament pensat per millorar l'accessibilitat dels videojocs
per a moltes persones amb diversitats funcionals.
I ara Sony també proposa la seva versió,
que tindrà una altra personalització,
tant de hardware com de software.
Això vol dir que podràs tras tocar i moure
i col·locar tots els botons on et doni la gana físicament
i a l'hora de configurar-ho des de la consola.
Exacte.
El botó X on tu vols, el tal.
Tot, tot. Pots moure-ho tot.
Al·lucinant, eh?
Sí, sí.
I després això té gran connectivitat amb altres accessoris,
dispositius de tercers i podràs connectar un DualSense,
el mando aquest de la PS5.
Molt bé.
És una birgueria, que és important i és algo d'agrair,
ja que fa uns anys el tema de l'accessibilitat
ni es contemplava i molta gent quedava fora d'aquest hobby.
Ara, tants jocs indis, que són qui més potencien això,
però també ara els triple A, alguns,
estan donant moltes, moltes opcions,
de tamaig de subtítols, de colors, audio,
una extensa configuració de comandaments.
Em sembla que era el Forza, que tenia inclús un dels idiomes,
tenia una finestreta amb algú fent el signes.
És bastant guai, encara falta, però s'està aconseguint coses molt xules.
I els jocs de PlayStation, els grans,
Las Tofás, God of War, tenen uns imatges de configuració,
i això, t'ho recomano, si entres en un joc nou de PlaySync o...
L'univers que hi ha... Ves a mirar accessibility.
I a vegades flipes, perquè s'han gastat uns calés,
en anem a ajudar a que tothom pugui jugar a aquest joc,
i això és molt maco. I això marca tendència.
Clar, és que aquí està, en el moment...
Els indis ho feien, Celeste ho té, ja molts ho tenen,
però cal que ho facin els grans, els més grans.
Potser és pasta que s'estalviaven.
Doncs no, no te l'has d'estalviar, te l'has de gastar.
És una cosa que no s'ha fet gaire, perquè el públic era minoritari.
Però segueix tenint el seu públic, i no pot ser que es quedi fora.
Ja sembla que s'està adonant.
L'única pega és que aquest projecte Leonardo
de moment només funciona amb PS5.
Ja n'hem de veure si acaba sent tot compatible amb PS4, PS3 i PC,
que ho sap que, sincerament, faria falta.
Però és un puntet que té Microsoft,
que és compatible amb Play, no, però amb PC, amb Xbox, amb Xbox One...
Jo espero que sigui el prototip,
i després ho deixin utilitzar per més plataformes.
Molt bé.
Després vam presentar el primer tràiler de la pel·li nova de Gran Turismo,
que va de cotxes que van de pressa, bàsicament.
I són molt bonitos.
El tema és que té una pinta molt guai, no sé si heu vist el tràiler,
però té uns plans de balons, hem gastat tot el diner en drones,
perquè van a ras de terra, és una borrada.
El Legolas, que això sempre és bien, no?
I està basada en fets reals, que és el que em va fer gràcia.
I surt el Yamahuchi també, o no?
Hòstia, el tràiler no el vaig veure.
Surt aquest d'Extranger Things, el policia.
Ah, d'acord. Aquest surt.
Doncs l'altre que l'argument, cosa que crec que no han confirmat,
o sigui, se sap de què va, però no han confirmat que sigui per aquí,
però es centra en un xaval que vol conduir professionalment
i que és bo al joc, al Gran Turismo.
Jan Mardembrog, cuidao, que és un jugador de Gran Turismo
que va voler provar a la GT Academy,
que és un programa de desenvolupament de la Nissan,
va funcionar i ara és corredor professional.
S'han donat alguns casos, eh?
Perquè no tindran ningú al lado de videojogos.
És veritat, això està molt bé.
I després, parlant de cotxes,
Sony s'ha ajuntat a Monda per fer el seu primer cotxe elèctric,
que es diu Afila o Afella, no t'hi m'has aclarit.
Ja estarà a partida a primavera del 26.
I de moment sabem que tindrà, aquesta m'ha encantat,
45 càmeres i sensors dins i fora.
Davant, on aniria la matrícula, té una pantalla LED que fa coses
que no sé per què està fora.
Perquè posen anuncis allà.
Hòstia, veus? Això està molt bé.
Pots llogar el cotxe per Coca-Cola i t'empostes una pasta.
Potser. No està mal pensat.
I l'altra conya és que el motor gràfic,
el motor del cotxe,
a nivell de les imatges, de les càmeres,
ho controla un real-engin d'Epic Games.
Això, a la vegada, és més al·lucinant,
aquest motor, que s'està utilitzant per altres coses.
Això ho sabien quan el van fer, us estan sorprenent com nosaltres.
S'ha utilitzat per tot. Que bo.
I després, recordatòric, el dia 15, que és ja, no?
És dilluns? Sí.
No, és diumenge.
Ah, diumenge comença la sèrie de The Last of Us.
Sí, correcte.
Que ja està tenint crítiques que diuen que és espectacular.
Que és algo loquísimo.
I que és la millor adaptació que s'ha fet d'un videojoc.
Tot i que han fet canvis, hi ha gent que s'ha enfadat.
Tu creus que hi ha gent que no conegui de res el videojoc
vagi en el videojoc?
A la meva parella li passa que no vol veure el videojoc,
ni vol jugar, ni vol saber res de la sèrie,
perquè hi ha zombis, que no són zombis,
són hombrechampiñón. És diferent.
No sé què em fa més por. És diferent.
Estava molt cansat dels zombis i no hi ha manera.
El juego y lo ves es que no, que no.
Però jo crec que serà un...
Si està feta com tothom diu que està feta,
donarà igual que si has jugat el joc.
Serà el nuevo Juego de Tronos.
Volies comentar alguna cosa relacionada amb Ubisoft?
Sí, perquè fa molta gràcia, perquè hi ha un joc de Skull and Bones,
que es va presentar fa sis anys.
Ah, por ahí.
Vaig anar al carter, que estava a Los Ángeles,
i això va ser fa molts anys.
Fa molts anys.
Un col·lega vam veure i vam dir
que aquest joc s'ha retrasat cinc vegades.
Ara ja van sis.
Havia de sortir ja.
Vam fer un directe a presentació ensenyant-te totes les mecàniques.
I què ha passat?
No només això, sinó que Ubisoft ha dit,
que no sé per què ho dius,
ha cancel·lat quatre jocs no anunciats.
Però no ho diguis.
No ho diguis.
Estan tenint problemes.
Els últims jocs no han funcionat,
el Park of Hope de Mario Rabbit no ha funcionat gaire bé,
no han anat gaire bé, el Mercat està fotent canvis,
ells ja tenen els seus problemes internos propis,
que es parla molt d'Activision, però no es parla d'Ubisoft i Teleta.
És que és una multinacional molt gran.
Però estan muntant el projecte d'assassinscrit,
que és com una aplicació per ajuntar tots els assinscrits,
que no sabem res d'ell encara,
i estan els accionistes i inversors dient què està passant.
És que està tot controlat.
Sí, però a l'School of Bones per sisena vegada ha retrasat.
L'altre dia em sortia gent per Twitter dient-me
que era infumable.
Jo tenia curiositat per jugar-lo,
no m'hi acceptaven, l'Ubisoft, la Beta o l'AFA.
Estan dient que era bastant infumable.
Jo és un joc que fa la broma, sempre dic,
que és el primer joc de la història cancel·lat que sortirà a la venda.
I sembla que no és broma, sempre que acabarà passant algú semblant.
Hi ha qui diu que el joc s'ha fet amb calés del govern de...
T'ho diré al xat, no me'n recordo ara.
D'Indonèsia, em sembla que era, no me'n recordo.
I que no el poden cancel·lar, perquè ja passa.
I que l'estan estirant tot el que poden perquè no està sortint bé.
Aleshores, jo crec que Ubisoft està començant a tenir problemes.
La meva teoria és que en uns pocs mesos
tindrem una empresa molt gran que comprarà Ubisoft.
Ja sigui Tencent o Microsoft, no crec, perquè està merdat amb l'altre.
Clar, clar, massa.
Sony, si ho fes,
aleshores no tindria defensa del que s'està queixant que fa Microsoft.
Però està Tencent, estan els de...
Aquests que tenen ara, no me'n recordo, l'embracer group,
que són els que tenen TGQ. Sí, aquest gran conglomerat.
Clar, no és tonteria, perquè Ubisoft ja va fer una cosa molt divertida,
que va dir que no necessitem vendre'ns nosaltres.
No necessitem. Mira tots els diners que fem.
Mira quantes hiphès tenim.
Mira todo este mostrario que les estoy enseñando a los compradores,
pero yo no necesito que me compren.
Aleshores, jo crec que està fent com un intent
i ara mateix està en una situació complicada pel que sembla.
Singapur. Singapur.
Molt bé, gràcies.
Gràcies, gràcies.
Per cert, vaig llegir,
perquè queden molt pocs dies perquè Google Stadia ja no pugui jugar.
Encara està? Sí.
Què pensava que passaria a l'1 de gener?
Ja és l'últim. No, no, crec que el 16 o 17.
I vaig llegir que Ubisoft va dir
que si has comprat un joc nostre podràs jugar al nostre apartat de PC.
Mira. Que vaig pensar,
ai, mira quin detall.
Bueno, a veure, si és el que hauria de fer Google...
Sí. Tu ara no pots tancar un servei.
Bueno, si et toqui la gana, però tens gent que ha pagat pasta,
per això com a mínim el que té ho hauria de poder jugar.
Ja, però ens ha pagat i jo et recupero.
Té pasta, no és el meu problema.
Vull dir que jo he recuperat tot el que vaig gastar.
Ah, el jocs també?
Jo pensava que tornava la pasta de la consola.
Vaig gastar 240 euros i...
Jo vaig pensar que tornaven el de la consola i ja està.
Tots els jocs? Tots absolutament.
Vull dir que molt bé, en aquest sentit.
Com la oulla, no?
Exacte. Sí, sí, sí.
Igual.
Molt bé.
Ah, una última pregunta.
Digue'm tres jocs d'aquest 2023
que apareguin i que facin il·lusió.
Ara m'acabes de matar.
Curiosament...
Mira, acabo de caure en dos i són remakes.
Sí, no, passarà bé.
El Dead Space a la Geneville 4.
Molt bé.
És curiós.
I el tercer, et diria que...
És que hi ha un joc nou del de Celeste.
Espero que aquest any surti a Blasemus 2.
Però és que hi ha un DLC del Sifu que m'interessa més
que qualsevol altra cosa que hagi de sortir.
I coincideixes amb l'Albert García,
que considera que és un dels millors jocs.
Generació digital, els dissabtes a les 10 del matí, a ICAT.
Doncs vinga, ens queden 20 minuts de programa.
Elí, què ens han dit els uients d'aquesta setmana a través de Telegram?
Ens han parlat de moltes coses.
Entre elles, recordaven el programa que vam fer la setmana passada
sobre intel·ligència artificial.
En Sadafíll i Teres ens recomana una pel·lícula
que diu que no va ben bé del mateix, però que li recorda força
i que li va agradar molt i es diu Rèpliques.
Està protagonitzada pel Quino Rips
i explica la vida d'un neuroscientífic anomenat William Foster
que, en morir la seva família en un accident de cotxe,
intentarà clonar els seus cossos i crear-ne Rèpliques.
Això sempre surt bé.
A totes les pel·lícules que he vist, sempre surt bé.
I per on es pot veure? L'estat d'hora per Amazon Prime.
Seria una bona pel·li, la veritat.
Superxungo, hago los clones y va todo genial.
Doncs mira, sí, sí. Seria un bon gir.
No es complica res, no? Seria un molt bon gir.
Ah, doncs ha salido bien a la primera, oye?
La pel·li seria una mica ràpida d'acabar, no?
No et dic que no, però sortiries content.
I també han compartit amb nosaltres els uients els seus regals de Reis.
Sí, entre altres coses.
El que jo he comprovat és que aquests Reis
han estat molt, molt de deixar videojocs a casa dels nostres uients.
Sí. Mira, per exemple,
en Raül ens deia que han deixat regals pels tres gamers de la família,
que entenc que és ell, els seus dos fills,
o la seva dona i ell i un fill.
Són tres jocs per la Switch,
el Bayonetta, el Lego, el Star Wars, el Kirby i la Terra Olvidada,
però també un calendari de Pokémon en català,
figures Amiibo i cartes dels Pokémon.
Molt bé.
A casa teva li hem portat jocs per la PlayStation 4,
els Guardians de la nit, el Miles Morales
i el Sonic Frontiers i per la Switch, l'Animal Crossing.
Molt bé, déu-n'hi-do.
No sé si en el vostre cas han estat jocs així gamers o...
Bueno, Reis Gamers, us han portat altres coses.
A mi... Bé, m'ho va portar el pare Noel, Papa Noel.
A casa teva passa el Papa Noel. Sí, sí, em sap greu.
I jo li vaig demanar que em portés una consola,
ara no me'n recordo el nom, però són d'aquestes.
Candemi, Candenri...
Bé, és una consola xinesa pirata amb mils de jocs dins.
No ho havia fet mai i doncs aquest any ha arribat.
Ha arribat, molt bé.
I la veritat és que ho estic gaudint força.
A veure, em fa una mica de mandra això que tu poses la targeta,
t'has de posar si vols jocs diferents i roms,
buscades i trobades en alguns jocs que no són gaire bonics,
però els que hi ha van permetre, per exemple,
acabar jocs arcade de cap com dels anys 80.
Que no havies pogut mai perquè no tenia tant de diners.
Exacte, perquè tu poses les monedes que vols.
I mira, m'he acabat alguns jocs i m'han agradat.
Molt bé.
Relacionat amb videojocs, a vosaltres?
A mi, la meva parella em va fer molta gràcia,
va anar amb una capsa enorme.
Dic, no sé si el que rasparia te l'has passat.
Hi ha l'edició espacial del Got of War que se'n va escapar.
I vaig dir que era un martillo de torre.
És superguai.
Dic, da'm el martillo.
Superxulo, em va fer molta il·lusió.
Te l'has posat darrere quan fas els streamings, es veu?
No sé què passa, que el poso aquí, cau, no sé com ho fan.
No sé com ho fan, els pel·lis, els jocs, es posen les coses.
I a tu, Eli.
Jo vaig demanar per reis pel meu germà
el Return of Monkey Island, per la Switch,
i li van portar en format digital, perquè no hi havia en físic.
Li van portar.
Estan actualitzats.
Sí.
I jo, a mi, de jugar, uns patins en línia m'han portat.
Què dius, ara?
Sí, de jugar.
No sé si serà jugar o fotre'n hòsties.
Fa temps que ho penso, tornar-me a comprar uns.
Sí, a mi m'ha agafat així la dèria,
perquè tinc uns amics que s'hi han posat també,
i m'ho han portat.
Encara no has començat?
Encara no.
Tenia una pregunta.
L'altre dia, el meu fill en té unes d'aquestes
que pots posar grans i van, i vaig sortir i vaig preguntar-me,
demà, on tindràs agulletes, els fluiximents?
Quan fas patins en línia...
No ho recordo, eh?
No ho recordo, eh?
Els glutis...
Jo crec que sí, que són els glutis.
Jo estava patinat però amb quatre rodes fa molts anys,
i en línia entenc que deu ser més o menys el mateix mecanisme.
No, eh?
No és exactament igual.
Ja, ja.
No, perquè amb quatre rodes vas més plana.
Sí, i a més a més tens el fre davant i, en canvi, el de línia...
El tens darrere.
És veritat.
Però ara tu no has de frenar, t'has de posar els peus així.
Sí.
Clar, i quedes super...
Molt bé.
Moltes vegades.
És que ho feia mon germà, patinava molt.
Jo feia tot el que feia mon germà, perquè volia fer el que feia ell.
I anàvem sempre a patinar i tal.
Jo ja us explicaré què és el proper que em trenco.
Home, no!
Comprar les coderes i totes les coses, sí.
I el cos sempre cap endavant.
Cap endavant.
I ja està.
Participa a la comunitat del Generació Digital
al nostre canal de Telegram.
Aquesta música és del joc que apareix aquesta setmana,
que es diu Children of Silent Town, dibuixat a mà,
amb una ambientació dels personatges amb els ulls grans i blancs.
Fa molta por.
Portem el control de Lucy, que viu en un món on la gent desapareix.
I ella té molta por al bosc,
però creu que allà estan les respostes a totes les seves preguntes.
I el que ha de fer és sortir i vèncer aquesta por que té l'afoscor
i el bosc.
Heu vist les imatges d'aquest joc?
No, no he vist.
Espectacular, i fa força por.
No podem jugar.
Doncs mira, és una aventura point and click
i la podem trobar per PC, per PlayStation 4,
per la Switch i Xbox One.
Molt bé.
Aquest és el primer, i el segon sona d'aquesta forma.
I és que, en realitat, aquest és un vídeojoc que sembla extret
d'una estona de la ciutat de Barcelona.
És un vídeojoc que sembla extret d'una Mega Drive de l'època,
dels anys 90.
Això ja fa temps que es veu, que és molt usual,
d'aquests jocs que són molt retros.
Però a mi, quan ho veig, encara sorprèn.
Parlo de Bench Full Guardian Moon Rider.
I aquí de què va el joc?
Doncs sembla ser que hi ha una autoritat
que tenen tot un exèrcit d'enemics en forma de supersoldats.
I d'aquesta manera poden preservar l'estat totalitari.
Pots anar modificant el teu armament a mesura que vas avançant.
I és un joc que apareix per PlayStation 4 i per la Switch.
Jo també em pregunto, qui fan aquests jocs,
és que va tenir certa edat i va jugar aquests jocs?
Sí, sempre, eh?
Jo crec que sí.
Si no m'equivoco,
jo vaig jugar la demo d'un festival d'Esteem,
que faig directes d'aprovar demos, a veure què descobrim,
i molava molt.
I era difícil, eh?
Sí, sí, sí.
Vaig veure que...
És el rotllito de joc escrot lateral,
amb tres cops t'han matat o amb dos, i avançant.
Me'n recorda molt el que has jugat tu al...
Al Vampire.
Sí, sí, sí, d'armes...
Bé, vull dir, no ho sé, d'aquests que jo no duraria gaire,
i aquest so és precisament el de les armes que tens
o els enemics que et van venint.
Totes les músiques avui comencen amb molt tranquil·les.
Iocuchita.
Iocuchita.
Iocuchita.
Iocuchita.
Iocuchita.
Iocuchita.
Iocuchita.
Iocuchita.
Iocuchita.
Iocuchita.
Iocuchita.
Tventa.
Tientim listes?
Us la recomano moltíssim.
Estic molt acostumat a aquestes veus.
Volem parlar d'una sèrie de títols importants d'aquesta setmana.
One Piece Odyssey, el podeu trobar a PC,
PlayStation 4, PlayStation 5, Xbox Sèrie, XS.
Molt bé.
One Piece, heu estat consumidors de la sèrie, sí?
Jo vaig a que va...
O sigui, la vull seguir.
Sí?
El que passa que va haver-hi una saga en concret
que se'm va fer molt bola.
I jo hi ha el manga, eh? Jo l'animen o...
Massa relleno, jo anava a manga, saco.
Però això quan?
Fa uns anys. És que té molts anys, aquesta sèrie.
Té molts anys i no t'he vist des d'acabar-se.
És bastant bèstia.
Sí, sí, sí.
I el joc teu el vaig a jugar ahir a la demo.
Ah, sí?
Sí, és un combats per torns.
Normalment, els jocs eren més mussou, es diuen,
que són els de jo contra 10.000 milions, saps?
I aquest és com un Dragon Quest.
Val.
És anar movent-te per allà, combats amb temps per torns,
amb tot l'equip...
Està bastant xulo, jo no soc molt de torns i tal.
Això sí, és un joc japonès, molts cartells i molts vídeos.
És exagerat.
És la manera de...
No ho saben fer d'una altra manera, no saben.
És una altra història.
No, no?
Té molt bona pinta.
La demo durava una hora i mitja, i a mi em va agradar.
Generació digital.
Acabes de fer una captura.
Doncs ho parlàvem a l'inici, segons una informació
que aquesta setmana ha fet públic l'Hospital de Vallbitge,
s'han quadriplicat les consultes per l'ús excessiu de videojocs
l'any 2022.
Segons el mateix hospital,
aquest fort augment registrat a la unitat de joc patològic
i addiccions comportamentals
podria ser una de les conseqüències del confinament
en la salut mental a mig i a llarg termini.
Hem parlat amb la Susana Quiménez,
ella és psicòloga clínica
i cap de la unitat de joc patològic i addiccions comportamentals
que costa molt de l'Hospital Universitari de Vallbitge.
Ens comentava això.
El que anàvem veient durant aquest any,
a nivell clínic, en les primeres visites,
teníem més pacients.
habitualment, sempre, en els últims anys,
estàvem veient entre un 4, un 5%,
3,5% de totes les nostres consultes,
que solen ser unes 350 noves visites per any,
nous casos per any.
I ja la impressió clínica és que rebíem més pacients
i que a més ens explicaven això,
que durant la pandèmia, el confinament,
especialment havien dedicat moltes hores
i que en aquell moment havien començat a abandonar altres activitats
i que les primeres repercussions
ja les havien notat durant el confinament.
Ens deia que normalment aquestes persones que entren buscant ajuda
ja fa temps que tenen la problemàtica, Susana Quiménez.
Quan arriben aquí, estan dedicant moltes hores,
ja tenen un impacte molt gran a nivell de tot tipus,
acadèmic, social, amb la família,
hi ha molt conflicte, i a nivell emocional també,
i la necessitat, la dependència que tenen es manifesta,
perquè la família pren la decisió ja desesperada de vegades
d'impedir l'accés o de deteriorar internet.
Fan quadres abstinencials,
a vegades tenen quadres d'agitació psicomotriu
o agressions cap a ells mateixos,
o cap a la família, o cops contraobjectes,
és a dir, tenen un quadre abstinencial d'ansietat i irritabilitat
si no poden continuar jugant.
Per tant, si tant de bo que has fet aquest pas
d'identificar de forma precoç,
què pot haver d'un problema?
El que dificulta això és que ells sempre minimitzen
l'impacte de la seva conducta
i no estan mai disposats.
Moltes vegades tenim famílies desesperades
i que ens diuen que fa molt de temps que volien venir.
Doncs aquesta és part de conversa.
Nosaltres, a icat.cat barra GD,
el que farem serà posar absolutament tota aquesta conversa per escrit.
A mi em va agradar molt quan vaig rebre aquest estudi,
perquè el primer paràgraf deia
que els videojocs són divertits,
són estimulants, van molt bé,
i em va agradar molt que comencessin d'aquesta forma.
I, de fet, la Susana em va comentar
que utilitzen també videojocs per curar patologies.
I em va dir una cosa que em vaig quedar molt parat,
i és que quan ells utilitzen Sirius Games,
que ells ho diuen com a Sirius Games, no tant com a videojocs,
s'han adonat que els pacients és la forma
amb la qual abandonen menys.
És a dir, dones, homes, nens, nenes,
aguanten molt més el videojoc per curar-se
que no pas altres sistemes.
És a dir, donen molts millors resultats, aquesta tècnica,
que no pas provar altres coses amb un mateix videojoc.
Els aborreixen més i fan que els pacients ho abandonin menys.
O sigui, que ells veuen clarament que és una eina que funciona.
És que clar, i suposo que tampoc no es tracta
que abandonin del tot els videojocs,
sinó que es tracta que es reguli aquesta...
Que aprenguis a gestionar-ho, no com tot.
Suposo que és una mica com tot.
És curiós perquè durant la pandèmia
no feien cas ningú a les seqüeles, només parlàvem del virus.
Era el virus, el virus, el virus.
Però les seqüeles de quedar-se en casa encerrados dos anys...
Jo vaig ser a casa dels que van ser arrajatables.
Sí, sí. Tot i cada una de les coses...
Entenc que torna bojos.
La pandèmia, en comptes de jugar-me-la, me la comia i me la bevia.
Bé.
Ja, jo vaig començar així... Ara fes-hi, cuida't.
Vaig començar així i després ens vam posar unes normes a casa nostra.
La meva parella i jo deia que si no podem continuar,
no sabem què durarà això,
i ens vam posar normes, però de fer esport pel matí,
a partir d'una hora ja, o entre setmana no menjar,
de diferent que menjaria en un dia normal,
els sopars forts el dissabte o el divendres a la nit...
Bueno, i ens vam fer una rutina.
Però clar, és veritat que quan estàs allà,
en aquest context,
evidentment no mires quines seran les conseqüències,
perquè no et queda una altra.
Clar, clar, clar.
Estàs allà i estàs allà, i ja està.
A molta gent, això de les coses passa cada cop.
Hi ha companyies que es dediquen precisament a que això passi.
Mira, vam parlar d'aquest tema.
Ella comentava que una de les problemàtiques són les loopboxes,
i és aquest feeling visible que es crea quan tu no estàs jugant,
que saps que si no et connectes en tres hores, en sis hores,
i ella em comentava que són les mateixes patologies
que la gent que aposta.
Exactament igual, diu, però clar, amb nens.
I vam estar parlant què podríem fer a banda dels pares,
de tal, què podia fer la indústria.
I jo li vaig dir una cosa,
que jo no sé si ho ha fet algun videojoc,
i és que els mateixos personatges...
Et diguin.
...s'adressin a la persona que estàs jugant.
Segurament el nen, nena, passaria i diria...
No et pensis, eh?
Perquè igual que a un dels seus personatges favorits
li diu per la tele que s'alimenti bé, i ho fan,
és molt probable que si un personatge d'un videojoc s'adreça a tu
i et diu, escolta, para, que hi ha...
Fins aquí ja continuaràs després, i potser ho fan.
No ho sé, jo recordo que a casa meva,
quan els meus fills jugaven, eren més petits,
a la tele marcava les hores que portava jugant.
Però després, no ho sé.
Estaria bé perquè, per exemple, el control parental,
estaria guai, perquè ara estàs jugant a la màquina
i estem en festes, estàs jugant a la màquina
i se li acaba el control parental.
I ara, amb un germà, el control parental,
que estamos en Navidad.
Li treu.
Però molaria que quan et passés això no s'apagués la màquina.
Sortís al Mario i et digués que has deixat el teu pare,
que t'ha dit que ja, descansa un rato.
I després, en dues hores, li preguntes, a veure si...
A veure si...
Dile esto.
Papa, por favor.
Si te lo ha dicho Mario, es que claro.
No has de fer cas.
Entenc que a la indústria també el que penses
és que precisament els seus jocs tinguin èxit i tal,
però no ho sé.
Però això és com qualsevol altra substància que es consumeix
que no hauria de consumir-se.
S'ha de regular.
Més enllà, el tabac, a veure.
I a la indústria ja li va bé vendre, no?
Però el problema de les outboxes és que no està regulat.
Va ser tota partida d'Electronic Arts, quan la va liar,
parla amb un joc molt fort, que la gent va dir,
si va tan sa...
Això que normalment costa molt de passar en una indústria
amb consumidors, que és tan sa que et diguin que és aquí.
Perquè no passa.
La gent es compra el que es vol comprar i ja està.
I a la bàlia, que van entrar els governs i van dir,
què està passant aquí?
I ara s'està lluitant per regular-ho.
Jo abans defensava certes outboxes.
Per què?
Perquè en el joc també estava per comprar
o perquè ho podies veure jugant.
I era com, bueno, les de l'overwatch, bueno,
era com... Estaven les bones i les males.
I un dia, mon nebot, el gran, em va demanar el mòbil i dic,
té, el mòbil, jo com a pare sóc així, ten,
revient-te, revient-te del que vulguis jugar.
I que jo sóc el seu tiet, o el que vulgui.
I et va posar el Clash of Clans.
El que és castell contra castell, saps?
Tres contra tres i tal, el que has d'anar...
I va fer un parell de partides i vaig dir,
fes el que vulguis, però les gemes no me les gastes.
Va posar una cara de derrotes.
De derrota de què? Jo volia obrir els cofres.
I allà vaig entendre. S'acabava aquesta merda.
Me voy a volver en contra de toda esta basura.
Per la cara que et va posar. No es fa una idea.
El hundimiento emocional...
Hòstia. Va ser que no toques les gemes.
I ho vaig entendre.
Dic, tu jugues, però jugues pels cofres.
No jugues pel joc, és igual el joc.
I no em va fer ninguna gràcia.
Les dues retaments deia la doctora que...
Ara, tant són nens com nenes.
La imatge que tenim que tots són nens, també hi ha moltes nenes.
I, sobretot, una de les coses més importants,
és que no deixem passar, quan veiem tot això que ens explicava,
tot això que li pot passar al nostre fill o filla,
que no triguem mesos, que anem com més aviat millor.
I res, cap on et barrejaré,
d'aquí a poc temps hi haurà tota l'entrevista sencera,
que crec que val molt la pena.
Doncs, escolta, m'arriba el final del programa.
El control de seó, en Roger Fontarnau,
que és el tècnic amb més estatus...
Ah, sí? Ara vaig a mirar-li.
Sí, sí, ensenya'l a l'ull.
Ensenyeu-ho a l'ull, mira, mira.
Que xulo, no?
Molt minati.
Exacte.
Exacte. Tu en tens alguna part del cos?
No, perquè soc tan idiota que estaria tota l'estona...
Però queda bé, no queda bé, me'l veig o no me'l veig?
No, perquè aleshores... Ui, jo aniria al...
Pitjor.
Soc tan tonto que jo soc dels que giraria ràpid, a veure si...
No me'l puc fer per obsessiu.
Tu no em portes. Zero, també.
I no tens intenció?
Mira, m'agraden molt i sempre he pensat en fer-me'ls,
però ara penso que seré l'única persona de planeta que no em porti.
Per tant, no ho sé, ja ho veurem.
Molt bé, molt bé.
Doncs res, gràcies, Víctor, gràcies, Eli.
Ens veiem la setmana vinent i endavant amb el programa.
I tant, fins la setmana vinent.
Que vagi molt bé, adeu.
Gràcies, Víctor.
Gràcies, Víctor.
Gràcies, Víctor.