Ah!
Bona nit, us informa Jordi Barranca.
El Macron Lix ha irromput en la jornada de reflexió a França
prèvia a les eleccions presidencials d'aquest diumenge.
El moviment en marxa del cadiat favorit Emmanuel Macron
ha denunciat la difusió per internet
de milers de correus electrònics, fotografies, contractes
i material comptable intern de la seva campanya.
Un nou ciberatac que torna a apuntar
cap a la intel·ligència militar russa.
La Comissió de Control Francesa ha recordat
que difondre els Macron leaks pot ser delicte.
Tot i l'escàndol, molts electors francesos,
com l'Ahmed, paradista del barri parisi de Barbès,
tenen clar el seu vot.
On est, Macron?
Jo votaré per Macron convençut, perquè cal renovar.
Ella és jove i cal canviar
perquè els dos partits principals,
ja siguin els republicans o els socialistes,
no ho han aconseguit en 30 anys el poder.
Si no ho han aconseguit, fa 30 anys.
D'acord amb les enquestes,
ja quan el Macron arriba a les eleccions aquest diumenge
amb un avantatge de 24 punts
respecte de la seva rival del Forn Nacional, Marine Le Pen.
Notícies breus a l'organització islamista radical Boko Haram
ha alliberat més d'una vuitantena de noies
que formarien part del grup de més de 270 segrestades
fa tres anys de la població de Chibok, al nord-est de Nigèria.
La banda terrorista hauria accedit a l'alliberament
després de llargues negociacions amb el govern,
segons han dit fonts oficials des de l'anonimat,
sense donar més detalls.
El segrest de les estudiants de Chibok
ha estat objecte d'una campanya internacional
pel seu alliberament.
Abans del darrer alliberament,
prop de 200 de les noies segrestades
continuaven en perador desconegut.
Encara de l'àmbit internacional baixa la intensitat de la Guerra Síria
per l'acord entre Rússia, l'Iran i Turquia
per la desescalada bèl·lica
entre quatre zones segures del país àrab.
El pacte, que tindrà una vigència de mig any,
a partir del 4 de juny, començarà ferm,
vol crear les condicions per fer avançar el procés polític.
I Susana Díaz promet deixar-se la pell a Catalunya
per compensar la falta d'abals a les primaries socialistes.
Díaz ho ha dit a la localitat de Samboll de Llubregat,
després que els abals aconseguits pels aspirants
de la Secretaria General han revelat
que el suport dels militants catalans
és clarament majoritari a favor del seu rival Pedro Sánchez.
La candidata ha reconegut que surt amb desavantatge,
però s'ha mostrat convençuda
que podrà remuntar els abals amb els vots.
Yo estoy convencida que el apoyo en Cataluña a nuestra candidatura,
que es un proyecto colectivo, va a crecer
y el resultado del 21 de mayo, evidentemente,
va a ser aún mejor en el número de votos.
Y como estoy convencida de que va a ser así,
pues yo también me voy a dejar la piel.
Gràcies.
Girona s'ha convertit aquest dissabte en capital de la ciència.
Prou de 800 alumnes,
acompanyats pels seus professors de diversos instituts catalans,
han mostrat uns 400 experiments
en la quarta edició de la Fira Ciència, entre tots.
És una crònica des de Girona, del Gerard Vilà.
La física i la química han tornat a ser
els grans protagonistes del Ciència, entre tots, 2017.
Hi ha un espai que vol, d'una banda, motivar els alumnes,
però també acostar la ciència als ciutadans,
ho explica un dels organitzadors Tavi Casellas.
La ciència no és una cosa tan allunyada als laboratoris,
sinó que nosaltres mateixos a casa o a l'institut,
però de manera molt casolana o molt quotidiana,
doncs podem explicar fenòmens.
Els alumnes són els grans protagonistes,
però els professors també hi participen.
En Josep Martí, docent de l'institut de Sant Feliu de Guixols,
diu que és un honor poder-los acompanyar.
És un honor, perquè els veus implicadíssims, il·lusionadíssims,
això trobo que és una iniciativa fantàstica.
A la quarta edició d'aquesta fira que s'ha fet a Girona
hi han participat una vuitantena d'instituts d'arreu del país
i divulgadors que han vingut fins i tot d'altres parts de l'Estat.
Els esports al Barça i al Madrid segueixen empatats de punts
al capdavant de la Lliga, els dos equips amb 84 punts,
després del Barça 4 a Villarreal 1 i del Granada 0 a Madrid 4.
Dos gols de Messi, un de Neymar i un altre de Suárez,
donant la victòria al Camp Nou.
Al Girona consolida el coixí de punts que tenien la zona descensa primera
després de guanyar l'Hosca per 3 a 1.
L'equip gironí té 10 punts més que el Getafe,
que juga aquest diumenge.
L'entrenador de l'Everton, Ronald Koeman,
s'autodescarta com a pròxim entrenador del Barça.
Asegura Catalunya Ràdio que no es veu entrenant al club l'Aguaranà
a curt termini.
El senyor Quique Sánchez Flores et dona per feta la continuïtat
del porter Diego López la pròxima temporada.
Aquest diumenge l'equip blanqueblau juga a Riazor contra el Dépor.
I Dani Pedrosa té la pol del Gran Premi d'Espanya de motociclisme
que es disputarà aquest diumenge al circuit de Jerez.
Marc Márquez és segon i cal cararx l'ou tercer.
Fins aquí les notícies.
Segona volta de les presidencials franceses.
Les enquestes, si us recordeu,
donaven la victòria a Hillary Clinton als Estats Units,
i al final va sortir Trump. I a França, què?
Les urnes parlaran contra pronòstic?
Le Pen pot guanyar Macron?
Aquest diumenge, 47 milions de persones cridades a les eleccions
que poden capgirar el futur de la Unió Europea.
I nosaltres us ho explicarem des de París.
I dilluns, al matí de Catalunya Ràdio, no ens movem de París.
Us explicarem com es desperta la nova França de...
Macron o de Le Pen?
I serà un dilluns d'anades i vingudes de França,
de la Unió Europea, de la Unió Europea,
de la Unió Europea, de la Unió Europea,
de la Unió Europea, de la Unió Europea,
de la Unió Europea, de la Unió Europea,
de la Unió Europea, de la Unió Europea,
i serà un dilluns d'anades i vingudes de França a Barcelona.
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
la segona autoritat del país i la mesa del Parlament,
declaren, i nosaltres ho seguirem.
Música
Generació digital.
Benvinguts, aquest és el programa número 613 del Generació Digital.
El control tècnic, Ricard Portal,
i el control central, Encarles Morales.
Si ens estàs escoltant per l'EFM,
passen uns 6 minuts de les 12 de la mitjanit.
Recorda que endavant pots descarregar-te el programa
a través del nostre podcast de Catalunya Ràdio
i trobar tots els continguts del programa
a catradio.cat i generaciodigital.cat.
Generació digital amb Albert Murillo.
Llumanoid.
Generació digital és el programa de Catalunya Ràdio
que parla de la cultura i l'entreteniment digital
a les nostres pantalles
i de com podem alimentar la nostra creativitat,
per exemple, amb la tecnologia,
amb la programació, amb els robots o els videojocs.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez...
I avui, amb Xavier Serrano.
Xavier Serrano, què tal?
Molt bé, estava provant la càmera del meu...
Flemant telèfon mòbil. Home, quin és?
Pereu.
Molt bé!
L'altre dia, a l'Albert Cuesta,
el clicats del Matíac Atronyal el portava
i era el que més m'agradava de tot, de les novetats.
És molt ràpid, he trobat una diferència substancial
a l'hora de processar coses i de navegar...
Com fotografies, també, no? I les fotografies.
Sobretot, la càmera en blanc i negre,
dels dues càmeres que porto,
una és dedicada exclusivament al blanc i negre
i la veritat és que es nota, està molt bé.
Francesc Xavier Blasco, què tal? Molt bé.
Aquesta setmana aniràs a Madrid, si tot va bé.
Per què? Per què? Per què has d'anar a Madrid?
Doncs anirem a Can Nintendo
a provar aquesta nova 2DS XL,
que és l'evolució de la 2DS.
Jo crec que Nintendo aviat es quedarà sense lletres,
com les matrícules, i haurà de començar a posar,
no sé, jugar amb números i noves lletres,
perquè la gama DS potser és la consola amb més versions,
reversions, enemics, evolucions, etcètera.
Aquesta, ben bé, serà una evolució de la 2DS,
que la posarà a nivell de maquinari,
a l'alçada de la 3DS, de la New 3DS,
i, a més, li canviarà el format, d'aquest format pla,
a un format de llibre que es podrà plegar.
Jo crec que molts ho agrairan
i moltes pantalles es celebraran de ser ratllades
gràcies a que es podran portar plegueretes.
Gina Tost, què tal? Hola, què tal?
A les mans tens una Polaroid dels anys 80, eh?
Em sabria greu fer-la malbé, per tant, intentaré tocar-la poc.
No passa res, no passa res.
Bé, l'hem portat i, de fet, el Xavi n'ha portat també una altra,
perquè parlem una miqueta de Polaroid
i d'aquest projecte impossible
que fa uns anys tenim a tot el món,
i en moltes botigues de ciutats a tot el món.
I un aplaudiment, sisplau, per l'Eli.
Oh! Home, per favor, Eli.
Molts audience preguntaven, i l'Eli, l'Eli, l'Eli?
Hi ha gent a Twitter dient, oh, avui hi ha l'Eli!
Ah, sí? Ja ho diuen.
T'ho trobava molt, molt, molt a faltar ser aquí, eh?
Ja et creiem, eh? Sí, sí.
Ho heu de creure perquè és així.
Tema feina, heu estat enfeinades, heu estat viatjant, eh?
Sí, encara em queda una miqueta,
però bé, ja estem a mitja de projectes.
I passant gana, eh? Sabem que has passat molt de gana.
Passant gana, precisament, no. Caminant molt, però passant gana, no.
Per cert, avui parlem d'una pel·li
que és la que hem vist aquesta setmana
amb Francesc, la Gina i un servidor,
que és El cercle, El círculo,
que, doncs, aquesta setmana s'ha estrenat.
I volia preguntar-vos,
la darrera pel·lícula que heu anat a veure al cinema,
la Gina Francesc, Xavi?
Jo fa uns dies vaig anar a veure com...
Home! És la calavera. I què?
Peliculot! Per favor!
Que bona! Ah, doncs era.
Des del minut dos de pel·lícula, ou clavat a la butaca,
fins que es va acabar.
És una muntanya russa. Molt bona, molt bona.
I Ali, has tingut temps?
Doncs jo no he tingut temps i, per desgràcia, fa bastants...
no mesos, però sí que fa un temps que no vaig al cinema,
però l'última que vaig veure va ser Moonlight,
que era una d'aquestes nominades als Òscars,
que em va agradar molt la trama,
però crec que li podien haver tret una miqueta més de suc.
Molt bé. Gina Francesc, avui hem anat als 3 a veure aquesta del Circulo,
no sé, un titular?
Ui, doncs mira, jo crec que és un capítol de Black Mirror llarg.
M'ha encantat,
perquè va ser al final del passi que hem vist aquest matí.
I tu, Francesc?
Doncs bueno, és una pel·li per reflexionar sobre cap on anem.
Una miqueta també és aquesta filosofia del Black Mirror,
que et fa pensar, per un costat, molt interessant,
tot el que surt,
els paral·lelismes amb la realitat,
però, per altra banda, és una advertència del que podria passar,
del que podria passar.
He vist que el Tom Hanks... i com m'agradaria ser amic seu.
Sí, no, no.
I el Emma Watson, no?
Absolutament, meravellosa, més treballa molt bé,
però no ho sé, jo és que el Tom Hanks...
De fet, recordo haver vist vídeos seus
quan, per primera vegada,
es posava fa molt de temps en un cotxe híbrid,
que era, ara no recordo la marca,
i que explicava la seva experiència,
perquè està molt conscienciat amb aquest tema,
i bé, sempre m'ha caigut bé, i està en un moment espectacular.
L'última pel·lícula que el vaig veure va ser la de Clint Eastwood,
la de Sally, es deia?
Sí, no l'he vist.
La de l'avió, la del pilot de l'avió, la de la riu Hudson.
Està bé, ella està bé.
La pel·lícula no deixa de ser una estrena,
o esteu bé de grans pressupostos, però ella està molt esplèndid.
Aquesta persona que va portar l'avió
i que va salvar totes aquestes persones,
va haver-hi un moment que se'l va jutjar i se'l va deixar...
En evidència.
Ell mateix es preguntava si ho havia fet bé
o podria haver fet alguna altra cosa.
Déu-n'hi-do.
I aquesta setmana quin videojoc regalem?
Doncs tenim per regalar el Persona 5,
que l'altre dia va jugar i comentar l'Oriol Dalmau,
i que al final del programa direm el nom del guanyador.
Un guanyador guanyadora
que ha participat aquesta setmana a les xarxes comentant
o preguntant alguna cosa.
Aquesta setmana, parlant de Nintendo,
s'ha anunciat un nou contingut del Zelda,
això que tant li agrada a l'Oriol Dalmau,
que sempre critica material descarregable
poc després d'haver sortit el joc a la venda,
en aquest cas, de pagament, 20 euros,
i que té, per exemple, entre molts altres continguts,
un nou santuari,
els qui jugueu sempre parlau de santuaris,
un moda difícil, fortíssim, aquest tema,
o sigui, realment, compres el moda.
Això el trobo al·lucinant.
Una nova característica que permetrà escanejar
tot el que has fet i on has estat
en totes les hores de l'aventura,
que suposo que això és un tema interessant
per als qui ja acumuleu moltes hores
i més novetats.
Ho sorprèn tot plegat?
No, no, gens, estava anunciat des de fa molt de temps,
i va haver-hi molta controvèrsia aquella
que vam tenir aquí al mateix estudi, de dir,
que surt el joc i ja t'estan dient que hi ha un descarregable,
vol dir que no te'l donen complet, que no el gaudiràs i tal,
i jo, després d'haver-hi jugat
unes més de 100 hores...
Mare meva! Sí, sí, no, igual que l'Albert García,
ens l'hem explorat de dalt a baix, tot el territori...
Ja quan vas parlar diuen,
Ei, Lín, què tal? Ei, guanemció!
Ja em coneixes de tot arreu, ja puc anar a les posades,
ja em quedo al llit preparat, sense cap problema.
No, la veritat és que el joc
no peca per gens
i és incomplet, sincerament, eh?
Una de les coses que et donen,
doncs bé, sí que puc dir que, per exemple,
el fet que et faci aquest registre que dius tu,
aquest seguiment d'on t'has estat,
és molt útil quan vols dedicar-te a explorar tot el territori,
que per molt la pena explorar-lo.
Per no repetir, imagino, no?
Per saber realment on has estat i on no has estat,
també tindrà una moda de detecció de les llavors de col·loc,
que n'hi ha 900 per trobar una cosa
que ningú es dedicarà a fer-ho.
Com que no? Per anar per les 900...
Challenge accepted!
100 i escaig d'hores i només en tinc
unes 110 o 150, eh?, de llavors d'aquestes.
Vull dir que pots acabar-te el joc perfectament
i recórrer-te al dalt a la baix
sense haver-te dedicat a les llavors,
però t'ajudarà a trobar-les si vols acceptar
el desafiament de trobar les 900.
I això et permetrà saber...
Ai, doncs en aquest lloc on no he passat,
vaig a veure si hi ha alguna cosa interessant,
perquè és fantàstic.
A molts llocs on vas sempre et trobes alguna cosa curiosa,
alguna cosa interessant per pescar, per veure,
tot, eh?, i la veritat és que molt, molt bé.
El jugues a pantalla petita o el connectes a la tele?
A les dues. A les dues.
Sí? Sí, sí, sí. Depèn del moment.
Exacte. Molt bé.
Més coses, aquesta setmana es conmemoren
els 38 anys del primer spam.
La gràcia tot plegat és que fins i tot hi ha una persona
que està considerada la primera
que va fer un enviament massiu.
Parlem del 3 de maig del 78.
Aquesta persona, en Gary Tuerk,
va enviar un correu a 393 usuaris de la xarxa ARPANET,
convidant-los a un esdeveniment tecnològic.
Per primera vegada s'enviava un missatge
no a persona a persona, sinó de forma massiva.
En Gary Tuerk es dedicava a entregar avisos publicitaris en paper.
Vull dir que ho va fer, jo crec, no ho sé,
amb tota la seva bona intenció,
i fins i tot va ser un visionari.
És a dir, per primera vegada va dir,
escolta'm, enviaré, doncs, publicitat a tots aquests contactes.
Els contactes no ho van rebre bé,
és a dir, que no ho van acceptar molts d'ells,
i per això es considera, doncs, això, spam.
El mireu, l'espam, de tant en tant?
No. Jo sí.
Sí, sí, jo tot el que m'entra al correu no desitjado...
No en aquell moment que et diu, mira l'espam,
que potser està l'espam, sinó de tant en tant.
Aquí hi ha coses que es colen, vulguis que no...
A mi m'ha passat més d'una vegada
que esperava un correu o alguna cosa
que no hi havia manera que arribés
i haver-lo mirat a l'espami.
Per cert, he mirat el missatge que va enviar,
i convidava a veure els 20-20,
que eren uns ordinadors de... de DexSystem 20,
de la família de...
bé, d'uns ordinadors que en aquella època eren...
estem parlant de l'any 78, que eren...
Jo no, he mirat les fotografies, Francesc,
que era un ordinador molt enorme, no?,
que tenia les universitats, per exemple.
Sí, era el que era un mainframe.
En aquella època tots els ordinadors eren enormes.
Bàsicament eren uns quants armaris.
Mira, si els que recordin una miqueta
o tinguin una miqueta de visió d'història dels videojocs,
potser hauran sentit parlar de Spaceboard i el PDP-1.
Un dels primers ordinadors que va arribar allà al mig
i, mira, per provar-lo, per fer alguna conyeta amb pantalleta,
van fer aquest primer proto-videojoc.
Doncs bé, aquest era un PDP-10,
per tant, era una evolució d'aquell sistema,
però igual, un parell d'armaris, un monitoret, teclat,
cintes magnètiques que donaven voltes,
el rotllo James Bond del 70, una miqueta,
per trobar un sistema operatiu que era el Top 20.
I d'aquest sistema junt, el PDP-10 i el Top 20 s'endé DexSystem 20,
que és el sistema que volien ensenyar
i volien presentar amb aquest spam.
Una de les coses que tenia aquest sistema
era que permetia el time sharing.
Això vol dir que moltes persones podien connectar a l'hora
en aquell ordinador i el processador...
A través d'un terminal, eh? Sí, tot es connectava a través d'un terminal,
i aquell ordinador una miqueta gestionava el temps i deia,
allò que tu m'has enviat per fer,
doncs ara em dedico una estona a tu, ara una estona a l'altre,
i com que no ho veien, era el multitasking,
però el processador s'anava dedicant.
Abans havies d'apuntar-te en una llista
i sabies que tenies una hora o mitja hora
pel teu programa que corregués en aquell ordinador,
amb el time sharing podien haver-hi 40 o 60 usuaris a la vegada,
fent servir l'ordinador com si només estiguéssim ells,
i allò per l'època era brutal.
I estava connectada a la xarxa o no?
Estava connectada en xarxa, òbviament, en xarxes petites,
pròpies moltes vegades a la universitat,
però una de les coses que està molt divertit
és que si vosaltres voleu saber
com era treballar amb un DexSystem d'aquests,
resulta que el Living Computer Museum de Washington
té tota una sèrie d'ordinadors antics d'aquest estil
connectats via telnet.
Des de la seva pàgina web et pots demanar, registrar-te,
i demanar que et deixin connectar-te,
i a través del telnet t'obren un compte,
dius, vull connectar-me a un VAX, a un DPD-11, a un CDF,
a un DexSystem,
i et pots connectar, t'obren un compte allà,
i pots utilitzar aquell ordinador real, ordinador real.
Per això no és virtual.
El tenen connectat en xarxa i el pots utilitzar.
És brutal.
D'aquesta manera et sents com un màthiu bròderi que...
Exacte.
I tot, a més a més, amb aquests gràfics apassionants,
amb fosforbert que, possiblement,
deuen tenir els monitors que hi estaven connectats.
Per cert, aquesta setmana, més coses.
M'ha sorprès molt un anunci d'una tauleta espectacular
que es diu Vido, amb G davant,
i és una tauleta pensada totalment pels músics.
De fet, és una doble tauleta de tinta electrònica
que apareixerà el setembre a un preu de 1.600 dòlars.
1.600, eh?
Es diu ràpid.
1.600 dòlars.
1.600.
Una miqueta car per un Kindle, eh?
Sí. Però per què?
Té justificació, aquest preu.
Per una banda, la visualització de les partitures és perfecte.
El canvi de pàgina es pot fer amb un toc,
però, per una banda, la visualització de les partitures
és perfecte.
La pàgina es pot fer amb un toc o amb pedal.
Hi ha dues pantalles de 13,3 polsades,
8 gigs de memòria,
un llapis Wacom per fer anotacions,
i, finalment, un maquinari que està fent Bayo.
Bayo, que feia aquells ordinadors fantàstics per Sony.
L'únic músic de la taula és el Ché Serrano.
Un músic per dir alguna cosa.
L'únic que té aquí un cd de música i ha tocat a la marató és tu.
La imatge que donen d'aquesta tauleta
és molt d'estudiants o gent que toca el piano clàssic, sembla?
Sí, els d'orquestra, els músics clàssics.
És bonic, no?
És bonic, però, per exemple,
ja he vist que hi havia coses de pagament complementari.
El que dèiem del Zelda, a la sortida,
ja diuen que si vols amagatgemar coses al núvol,
hi ha un pagament suplementari.
A part dels 1.600, no? Exacte.
Jo ho trobo una mica car.
No crec que sigui res que no puguis fer
amb una tauleta d'aquestes que van...
Jo què sé, amb un ordinador portàtil.
Crec que hi haurà gent que s'ho comprarà i endavant.
Jo, que soc en alfabet musical,
em dedico a la música perquè no sé llegir partitures,
a mi em sobra jo amb una tauleta, amb una iPad,
hi ha suports al peu de micro per a tauletes, per a iPads,
i la gent es posa això i endavant.
Abogado.
Abogado.
Espero que estes escuchando Generació Digital, abogado.
¿Lo estás escuchando, abogado?
Me pregunto si estás oyendo la radio o no, abogado.
Fantàstic tenir l'Oriol Dalmau.
El proper dissabte, dia 13,
serà festa gran pels amants dels ordinadors clàssics
del Centre Cíclic La Fontana de Barcelona.
Collirà la tercera edició d'Explora Komodore,
la trobada per tots els amants d'aquesta mítica casa d'ordinadors.
I això no és de funk, oi que no?
No, però hi tindríeu una retirada, eh?
Sí, sí.
Exacte, què és això?
Doncs mira, estem escoltant la sonoritat,
doncs molt inconfonsible, del xip CID,
que és amb el que venien de sèrie els Komodore 64,
i que tenia realment, per tots els ordinadors de l'època,
els MSX i els Amstrad,
perquè els Spectrum no tenien xip de so fins més tard,
doncs que portaven el AY de gener de l'instrument,
doncs el xip era bastant més bo,
i la veritat és que tenia una sonoritat totalment reconeixible.
A més, estem sentint aquí una banda sonora,
la del Joc de les Ninjadors,
que és una de les sempre votades de les millors del seu moment.
A més, era polifònic. Sí, sí.
Era extraordinari.
És que, a més, a Explora Komodore,
no només veurem Komodore 64,
sinó tota la gama d'aquests ordinadors, que n'hi havia molts.
Sí, sí, des dels Komodore, fins als Amiga,
els Komodore Pet, que tenien aquest nom tan divertit per nosaltres.
A més, recorda veure els estants i els diferents expositors,
veure una miqueta tota la gama d'ordinadors Komodore que tindreu,
material que porta novetats, segurament.
Podràs intentar trobar, potser, no sé,
aquell joc que tanta il·lusió t'havia fet quan eres petit, no?,
i no vas trobar, allà sempre hi ha una miqueta de marcat.
També hi ha la presentació del llibre Recuerdos de Komodore,
publicat per Dolmen, de Javier Coñago,
on ell mateix el presentaré, farà un repàs nostàlgic
dels jocs i els ordinadors mítics d'aquesta casa.
Pel programa Seuc,
que és un programa que va tenir versions per Komodore 64,
per Amiga i per Ataris AT,
i que era un programador de videojocs, de jocs de tret.
Era un programa que t'ajudava tu sense saber.
Programa, crea els teus pròpies videojocs.
Per cert, ara que comentes això d'aquest programa, el Seuc,
he vist al Twitter,
crec que retweetajat pel David Jaume Andreu,
que tot el tema japonès, etcètera, domina i recerca coses,
un aparell que utilitzava Taito
per fer els gràfics dels jocs.
I era una botonera,
que de fet era una matriu per fer els marcianets,
com si diguéssim,
i era com un joystick, era com un joc,
i que imagino que devien fer els marcianets com a xurros,
directament, canviant el color, etcètera.
Espectacular. Però què més?
Hi haurà també música.
Doncs sí, estem sentint una mostra
del que fa el grup 303BFN,
que és un grup que fa música chiptune.
Estaran allà acompanyats de tres amigues, 1.200,
i faran música electrònica i efectes visugals
als dos components de 303BFN, el Neuroflip i Aorante.
A veure si sona d'aquesta forma...
És sonar, però...
Sí, sonar del dorillo.
De la nit, eh?
També tindrem, per descomptat, concursos de videojocs.
Tindrem Super Off-Road o Skate or Die per Commodore 64,
i el FIFA, el FIFA 94, el primer FIFA de tots,
per amigues 500,
i per acabar la jornada, acabar la tarda,
un trivial per posar a prova
el vostre coneixement de jocs i màquines Commodore.
Escolta'm, per últim, el tema d'anar amb aquest esdeveniment,
havies de ser usuari del Commodore o qualsevol hi pot anar?
No, jo crec que qualsevol hi pot anar.
Les persones que haguessin gaudit d'un ordinador d'aquella època
i que els crida més l'atenció.
Qualsevol persona interessada en el món dels videojocs
faria bé de passar-se per aquesta o per moltes d'aquestes reunions
i trobades que es fan.
Per què? Perquè cal conèixer una mica la història dels videojocs.
Si us fixeu, passa una cosa molt curiosa.
Si tu ets un fan de la música,
pots escoltar música dels anys 60 o dels anys 70,
o dels anys 50,
perquè s'edita constantment en CD i es va reditant.
Si ets un fan de la literatura, pots llegir.
Perquè, una, els llibres editats es poden seguir llegint ara,
però si no, molt material es va reditant.
Ara, si ets un fan dels videojocs, et trobes que no,
que un cop ha passat certa època, molt d'aquest material es perdrà.
Només algunes companyies importants van reeditant
i van fent CDs de grans èxits o descargables,
o com Nintendo, que té la seva màquina virtual,
i pots jugar a alguns quants jocs antics.
Però un aficionat dels videojocs que vulgui veure i recuperar
una mica com era la realitat dels aficionats d'aquell moment
li és molt més difícil, curiosament.
Per tant, val molt la pena passar-te per aquests llocs
i veure les màquines reals funcionant
amb el seu ambient real i amb usuaris.
Hi ha l'ambient fantàstic que es troba.
Quan pots parlar amb ells, pregunta,
i que la gent està sempre encantada d'ensenyar-te el que més li agrada.
Això ho ha convidat l'Star a casa teva.
Sí, exacte.
Un amistrat sota el braç i t'expliqui com fer l'onar.
Si no teniu contacte amb l'Star, podeu anar a Explora Commodore,
el dissabte 13 al Centre Cívic La Fontana,
entrada gratuïta, important,
i tota la info la podeu trobar a explorecomodore.com.
Oregon!
De quina estona farem una fotografia analògica
amb aquesta Polaroid que tinc aquí a les mans.
Quan acabi el Xavi de parlar, us heu de posar tots junts,
perquè el que estic fent amb aquesta Polaroid,
que me la vaig comprar fa molt poc,
estic fent fotografies als meus amics i familiars.
I les estic posant totes a la cuina.
I nosaltres som amics o familiars?
De moment, amics, no sé que...
Escolta'm, te'n vas i comences a mirar l'arbre geològic
i pots trobar-te sorpreses.
Parlem una mica de Polaroid i parlem també, Xavi,
d'aquest projecte que alguna vegada
ben aviat hem parlat de la generació digital
i que té una, no sé si dir-te, molt bona potència
en el fet que déu-n'hi-do, no?
Sí, esclar, és a dir, aquí es va trobar...
Impossible Project, eh? Sí, exacte.
I els castellans diuen,
s'han d'ajuntar l'arbre col·leganes de comer, d'acord?
Doncs per aquí va la cosa.
Impossible Project va ser fundat el 2008,
després que Polaroid anuncies el febrer d'aquell any
que deixaria de produir la pel·lícula per les càmeres Polaroid.
La part més important. Exacte.
És com les impressores i la tinta.
Doncs el mateix.
L'André Bosman i el Merguan Saba.
El juny del 2008, en Bosman i Caps es van reunir
en l'acte de tancament de la fàbrica Polaroid
i van decidir fundar una empresa
per produir materials per aquestes càmeres.
L'octubre del 2008, Impossible va comprar
la maquinària de producció de Polaroid
per 3,1 milions de dòlars
i va llogar l'edifici Holanda,
que ja formava part de la planta de Polaroid a Enschede.
O alguna cosa així. Va comprar la fàbrica directament, eh?
És a dir, hi havia moltes fàbriques,
una part d'una fàbrica amb la maquinària dintre.
Era una aposta arriscada.
Estem parlant del 2008, moment en què les coses analògiques
comencen a anar de baixa, no com ara,
que ha tornat molt amb força,
els minils, per exemple.
Sí que hi havia una cosa analògica que encara funcionava,
malgrat el boom de les càmeres digitals del moment,
2008, no fa ni 9 anys, pràcticament,
que era la fotografia l'homogràfica,
en aquell moment estava molt en alça.
I va ser una aposta arriscada,
perquè comprava la maquinària, comprava la fàbrica,
però com sortirien aquestes noves pel·lícules Polaroid?
Blasco sap alguna cosa al respecte?
No, el que vull dir és perquè la gent se'n faig una idea.
Van comprar les maquinàries, van comprar la fàbrica,
però no van comprar la patent de la fórmula.
Per tant, no sabien com es feia, sabien com es posava la màquina,
passava un paper aquí i aquí es socava amb uns líquids.
En quina proporció, i això ha sigut un procés llarg,
de modificar fins que s'ha fet realitat,
com dius, va ser una aposta arriscadíssima,
perquè tenien com fer-ho, però no sabien com fer-ho.
Deu-n'hi-do.
I així van sortir els primers cartutxos,
com dèiem abans, a microfontancat.
Hi havia parts de les fotografies que sortien sense revelar,
l'emulsió no agafava prou bé, era bastant dramàtic.
Ara la cosa ha millorat moltíssim.
Les càmeres, en podeu trobar moltes, de segona mà.
Avui dia, tu mateix, aquesta, que l'has trobat a Suanamà,
a la botiga Impossible Project, al Born, al carrer Tantantana 16,
en trobaron moltes, allò que en diuen reformist,
que són càmeres velles, que les han repassat.
Les han deixat bé.
Estan perfectes com el primer dia.
Aquí el que us hi podeu deixar una pasta ja no és amb la càmera,
que surten amb un preu bastant raonable,
sinó amb els cartutxos, que recordem que són de 8 a 10 fotos.
8 i costen 21 euros. Doncs ni més ni menys.
Crec que la fotografia té un cost de 2,5.
Tots els que tingueu el dit Eugé a l'hora de fer fotografies,
com ens passa a tots amb la fotografia digital,
ja sigui amb càmeres o ja sigui amb el mòbil,
us heu de pensar dues vegades abans de fer una foto.
I és una experiència que per la gent que no ha viscut aquesta,
i a mi em passen molts meus fills,
és, no, no, no, pensa tu, mira la llum, estigues segur,
posa bé el focus, etcètera.
Bé, és una experiència que crec que està molt bé.
Una curiositat que t'ha subtat tu en comprar aquesta primera Polaroid
és que la bateria no està dintre de la càmera,
sinó que la bateria va en els cartutxos.
Sí, sí, és fortíssim. I és molt curiós, sí.
No així, aquest model nou que han tret, un model xulíssim,
que es diu E.U., és una càmera nova,
que porta un flash rodó al voltant de l'objectiu
i que es controla via app, des del mòbil i app.
Des d'allà pots controlar l'obturació de la velocitat,
pots fer dobles exposicions,
pots jugar amb els colorins del flash.
Però les fotos són analògiques perquè continua anant amb cartutxo.
També hi ha altres marques, com Fuji...
Sí, Fuji ha estat el relleu una mica de Polaroid
el moment que ho va deixar córrer,
perquè Fuji sí que continua treballant amb el tema fotogràfic.
Són més petites, les fotos són bastant petitetes,
i l'OMO, que també ha tret càmera instantània,
treballa amb els cartutxos de Fuji, una mica més econòmica.
Molt bé, ara anem a fer una cosa, estem a l'emissió en beta.
Això que ara escoltareu, si ho escolteu a través de l'FM,
és retallat perquè anem a fer una fotografia.
Us heu d'ajuntar, i a més ho hem de fer bé.
A més, escolteu el fantàstic so que té...
Jo em posaria aquí el fantàstic so de quan surt la fotografia,
que és bestial. Poseu-vos tots aquí.
De cara a la... O sigui... A contrallum.
Ah, no, no. Clar, clar, molt bé.
Aquí ho ha sent molt bé, eh, vosaltres?
A contrallum, home, si vols, el nou disc de pal ens es diu...
A contrallum, a la contrallum, i sembla extraordinari.
Molt bé. Ara faré la fotografia.
Espereu, espereu, eh, espereu.
Sí, no passa res, tot és correcte.
Fem bé que hem d'estar cantant a veure.
Vigila que estàs ficant els dits davant de la ranura de sortida d'aquí.
Molt bé. Ara el que farem...
Que conqui! Que conqui!
No la moguis. Que conqui.
No, però necessita... No, no, no.
Ara el que he fet, que la Gina volia treure-ho del llibre,
perquè he portat un llibre fantàstic,
perquè els primers segons, sobretot els primers segons,
és important que no li toqui la llum en aquestes noves.
Jo no sé si això passava abans o no passava.
Abans era molt més instantari.
De fet, quan surt la pel·lícula,
hi ha una petita membrana fosca
que cobreix l'emulsió aquests primers segons
que està sortint la pel·lícula perquè no li doni la llum.
Les màquines, com la que tens tu, si està original,
ho tenen molt petitet,
els propis Impossible et venen un recanvi una miqueta més llarg,
perquè quan surt la fotografia es queda penjant de la càmera,
abans que la treguis segueixi tapada totalment.
Has vist que aquesta que ha sortit s'ha retirat la membrana,
perquè l'emulsió és una miqueta més lenta
i necessita una miqueta més de temps.
D'aquí una estona veurem el resultat d'aquesta fotografia.
És amb el marc de color rosa.
És molt cuqui. No sabia que eres tan cuqui, la fotografia.
Em vaig comprar... Era una mica més car,
perquè cadascú... Sí, sí, és que el negoci, tela, eh?
Aquest senyor ho ha fet bé.
Per cert, comentem que aquesta setmana
hem regalat entrades pel cinema per veure la pel·lícula...
-"Los guardianes de la galaxia 2".
Exacte. I quins estan els guanyadors?
Perquè ho han fet al Telegram.
Concurs només de Telegram.
Hi han estat quatre guanyadors.
L'Oriol, l'Albert S, el Fèlix Orense i el Pireta Kat.
La Pireta. La Pireta Kat.
Doncs ells han guanyat aquesta entrada,
tant en tant ho anirem fent.
I ho hem de veure des del Telegram
amb aquests uients que ens expliquen tantíssimes coses.
Què més ens han dit, els uients?
Doncs mira, el Serafí Lliteres està pensant
en comprar-se un lector de llibres electrònic.
I ens preguntava si hi havia diferència
entre el Kindle i la resta,
o tan sols és propaganda,
i quines característiques havia de tenir.
I la gent què deia?
La diferència més important a mirar, pel que fa a la qualitat,
és si la pantalla és de tinta electrònica
o és igual que una pantalla de tauleta.
L'Albert S diu que en té una de tinta electrònica
amb pocs punts per polzada
i es poden mostrar imatges però de poca qualitat.
Això també seria una pista.
I el Pedro Pulpillo afageix que el que és realment important
és que sigui retroil·luminat i de tinta electrònica.
Molt bé.
Realment és una decisió important
quan et compres una tauleta electrònica
mirar totes les possibilitats.
Però sí que és veritat que moltes vegades
ens anem cap a una marca, però n'hi ha d'altres.
I abans de començar el programa, a l'emissió amb Veta,
hem comentat un dels temes
que ens ha comunicat el Tàfol Navot.
Doncs sí, ens deia que de vegades es perd amb els concursos,
ja que, clar, ell ens escolta amb el podcast.
I no sap ben bé si ho donem els dimecres quan es fa per internet,
si ho donem els dissabtes en directe,
si no s'acaba d'aclarir.
Li he de dir al Tàfol que a vegades se'm passa fins i tot a mi.
És a dir, que arribo dilluns i dic a veure,
a ell m'ha engegat aquest...
I això em fa adonar que ho hem de controlar...
S'han de pensar en aquest sistema.
Sí, eh? Alguna cosa d'aquestes
i que també ho pugui mirar als nostres ullents.
En el círculo no hay ningún problema que no podamos resolver.
Podemos curar cualquier enfermedad
y podemos erradicar el hambre.
Sin secretos,
sin acaparar el conocimiento y la información,
por fin podemos concienciarnos de nuestro potencial.
Circulistas, ¿os gusta compartir?
Compartidlo esto.
Aquesta setmana s'ha estrenat el techno thriller El Círculo
amb Tom Hanks i Emma Watson
i dirigida i guionada per Jens Ponsolt
i basada a la novel·la del 2013 de Dave Eagers.
L'hem vist la Gina, Francesc i jo mateix.
Intentarem no fer-vos spoilers,
més enllà del que es pot veure al tràiler,
de fet una miqueta menys, perquè el tràiler es pot veure molt.
Aquest és el que gira al voltant del círculo,
que hem de dir que és una empresa, no?
Sí, però aquesta empresa podria ser perfectament Google o Facebook.
És que... Sí, molt, eh?
Perquè veus, i de fet, el mateix personatge que fa el Tom Hanks
és Steve Jobs.
És el típic guru tecnològic, no?
És la persona que queda bé fent quinots, no?
Podries dir qualsevol d'aquests que et vinguin al cap, no?
L'Elon Musk o qualsevol d'aquests que...
Gran... una persona amb molts calés, que té una empresa...
Steve Balmer. No, Steve Balmer, no ho sé.
El Tom Hanks ballant per aquí, cantant developers, developers...
Developers, developers, developers.
El que sí que és veritat és que jo, quan vaig veure el tràiler,
el vaig veure al cinema, i no vaig saber que era una empresa tecnològica.
En el tràiler que vaig veure, almenys,
potser explicava menys coses,
i sí que vaig sentir aquest espitx que està dient ara,
i la forma en què ho deia, i això del círculo, a mi em va semblar més,
i jo crec que també lliga una mica amb l'espai de la pel·lícula,
sembla més una secta. Ah, tu no va dir...
Era més aviat sectari, però al cap i a la fi,
i en el món tecnològic, que estàs veient això, no?
L'intent d'acaperar,
d'absorber qualsevol tipus d'interacció tecnològica que tu facis,
amb productes d'una sola empresa, que tot estigui lligat,
que tot estigui sota el meu paraigües,
i no paraigües d'una altra companyia, no?
I aquí és això, Facebook, Google, tenim molts referents actuals que...
Sí, sí, clar, ràpidament, sí, sí, certament.
La protagonista, l'Emma Watson, entra en aquesta empresa,
fa, per cert, un qüestionari molt divertit,
que no direm què és el que es diu, però està molt bé,
i ella, quan entra,
es va donant una miqueta de quina és la idea...
El rotllo, digo, el rotllo d'aquesta empresa.
Que és una mica...
I, de fet, et demanaria ara, Ricard, que posessis el tall,
el segon tall que tenim preparat,
on una mica aquest personatge, aquest Steve Jobs,
comenta quina és la idea i quin és el seu món ideal.
¿Qué es esto?
El círculo tiene el poder de cambiarlo todo.
Solo nuestras mentiras pueden meternos en problemas.
Las cosas que ocultamos
nos importa toda la gente que os importa a vosotros.
Porque saber es bueno,
pero saberlo todo...
es mejor.
Correcte, és a dir, el tema és que...
és bo saber-ho tot,
i no has d'enganyar,
per la societat és millor, per la política és millor,
per la persona és millor,
llavors, clar, aquí s'entren tots els debats, no?,
tenir una societat
amb totes les potes d'aquesta societat,
on no hi hagi engany,
perquè ells diuen que serà millor.
Sí, sense privacitat i sense intimitat.
Correcte.
Jo crec que, sincerament, a dia d'avui,
la privacitat és virtual, no existeix,
perquè moltes vegades ens pensem
que hi ha coses que la gent no sap,
però si ja està mínimament digitalitzat
o ho has comentat per algun canal,
o en algun servidor, en algun núvol,
allò que sembla tan romàntic,
però al final és un ordinador a casa d'algú, ja hi és.
I, per tant, el concepte de privacitat no existeix.
El que sí que existeix és el concepte d'intimitat.
I això és una cosa que, des de petits,
crec que hauríem de tenir molt clara,
que és què volem conservar com a íntim
i què creiem que podem deixar anar.
De fet, a la pel·lícula no hi ha intimitat, eh?
O sigui, la intimitat també l'has de mostrar.
És que el tema té tela, eh? Té tela.
Avui en dia, això ens porta a parlar del valor de desconnectar.
Com cada cop el nostre món està cada cop més digital,
i com diu la Gina, tot el que és digital deixa un rastre,
deixa un loc en algun costat,
està controlat per alguna empresa, perquè vulguem o no vulguem,
ens encanten una sèrie de serveis que una empresa ens ofereix
a canvi de poder monitoritzar a vegades moltes més coses
que ens sembla normal,
aquestes aplicacions que volen saber i fer amb el teu telèfon
ho acceptem, perquè no ens ho mirem i ens és igual,
i ho acceptem perquè nosaltres volem aquella aplicació,
volem estar amb tothom i fer servir aquell servei, no?
Doncs també hi ha una miqueta de valor de saber,
desconnectar de totes les coses una mica,
i dir, no, això sí que ho vull i això sí que no ho vull.
La mentida més extesa a internet
és, m'he llegit els termes i condicions d'aquesta empresa,
web, xarxa social...
Exacte, això és la mentida més extesa.
Me'n recordo una vegada que algú s'ho va llegir a Instagram,
que un dels punts és que Instagram o l'empresa d'Instagram
té els drets de les teves fotografies,
i la gent, oh, faran negoci i tal,
no, la gent no vol fer negoci a Instagram,
volen simplement tenir el dret
que si mai passa qualsevol cosa no els puguis dir,
escolta, això no ho pots fer servir,
perquè et diran, no, és la meva xarxa social,
és casa meva i oi que no estàs pagant res,
doncs jo tinc el dret de fer el que vulgui
amb el contingut que tu hi penges.
A mi m'ha fet pensar molt la pel·li
amb aquests personatges com el que deies Francesc,
l'Elon Musk, el Marc Jockerberg,
que moltes vegades les seves declaracions
parlen d'un món millor...
Són molt messiàniques.
Sí, i realment fan por, eh,
perquè un dia apareixerà aquí
com el personatge que hi ha en aquesta pel·li,
i bé, compta amb el que pugui sorgir, no?
És que no té mesura, no?,
perquè està molt bé no enganyar, que una societat que no enganya,
però una societat sense intimitat
ha de ser que no enganyis i que mostris la teva intimitat,
o que no cal que siguin les dues coses.
No ho sé, m'ha agradat molt, per cert, de la pel·li,
això puc explicar, la multipantalla,
és a dir, les informacions que...
Et surten a sobre. Sí, tipus aquella típica sèrie Sherlock,
que sortia, molt ben resoltes, molt ben resoltes.
I també m'ha sorprès que la pel·li ja no es faci en 3D.
És que ja, per què? Per què?
La Emma Watson, de fet,
ella, l'actriu, té una política personal molt interessant,
que és que ella no es fa selfies amb els seus fans.
A la vida real, és a dir, si trobes l'Emma Watson
caminant per Barcelona o per Girona,
no li demanis mai un selfie, perquè sempre et dirà que no.
Perquè ella sap que aquesta fotografia es fa
i després es penja a les xarxes socials
i, per tant, tothom sap on és, com va vestida, tot.
Per tant, ella no es fa selfies.
De fet, he estat llegint a la Wikipèdia,
estava mirant fotos d'ella.
I he anat a la Wikipèdia.
I he vist que ara no recordo el nom de l'espècie de no sectar,
de no sectar, sinó de...
Ara no recordo, universal, no sé què, universal,
amb un pensament global molt semblant a la pel·li.
Curiosament, semblant entre cometes.
Però m'ha semblat una dona amb molta personalitat
i amb una idea molt clara de com ha de ser la societat.
Hem de dir també que, com a actor,
hi ha l'Storm Trooper de l'última pel·lícula de Star Wars,
que l'Albert al mig del cine...
Quan jo portava al mig de la pel·lícula, em diu...
Sí, exacte.
I ara és la crítica.
Un personatge, jo crec que està allà com un bolet i que...
No m'agrada. Qui?
El d'Star Wars.
Sí, una mica.
Jo suposo que van eliminar alguna escena que tenia més importància.
Jo crec que el que passa és que estem pensant...
Quan vas veient la pel·lícula i vas veient com es desenvolupa,
l'obviament la gent ja s'ho pot imaginar amb una mena de grup secret,
que hi haurà alguna mena de misteri, de secret,
i al final dirà per aquí, ah, se sabrà o no se sabrà...
Jo crec que esperes una cosa amb aquesta i al final no passa això.
És com dius tu, el paper d'aquest personatge,
que podria ser diferent, queda bastant diluït,
l'important al final és només la reflexió que ens fa sobre això.
I tirar tot cap aquí.
En comptes de buscar una trama de misteri o empresarial...
No, no, va directe...
No, no, la cosa és fer aquesta reflexió.
John Boyega, es diu. Exacte.
Ah, molt bé. Gràcies.
La pel·lícula la posen bastant malament, eh?
Sí, les crítiques no siguen molt bones als Estats Units.
Ja parlant d'actors, la que és l'amiga seva és Leymie Pond.
Tot el que siguin fan dels Doctor Who sabran qui és Leymie Pond,
una de les companyons d'en Matt Smith,
doncs és l'amiga de la protagonista.
Aquesta setmana passada es va presentar
la instal·lació audiovisual que tindrà lloc al Festival Sonar,
el Sonar Planta, que ja és un habitual del Sonar,
que és una instal·lació que sempre sorprèn, oi, Gina?
Exacte, i en aquesta edició
comptarem un artista de luxe, Deito Manabe,
i el seu estudi Rizomatix.
Ell seran els creadors de la instal·lació
de gran format Sonar Planta.
Ell va venir a la presentació? Sí, sí, va venir.
I en un perfecte japonès va explicar el projecte,
va respondre preguntes
i una traductora va ajudar-nos a saber què deia.
Un luxe tenir-lo per aquí, per la ciutat.
Molt bé, sabem ja, els artistes que hi participen,
el Sonar Planta, però sabem com serà, exactament?
A veure, la peça protagonista d'aquest any
es titula Photosphere Installation Version,
i inspira en el procés de la cristalització de minerals.
A la presentació vam posar vídeos de laboratori
i era molt espectacular.
A veure, us heu d'imaginar una caixa,
una habitació molt fosca, robotitzada,
en què hi ha miralls sincronitzats,
màquines de fum i feixos de llum
que surten de 24 projectors de vídeo.
Això construeix un espai com tridimensional,
perquè és una cosa molt estranya,
perquè heu de pensar que nosaltres portem unes boles
que dirigeixen aquests feixos de llum,
i, per tant, quan ens movem per l'espai,
amb les boles, i les tirem amunt i avall,
aquest espai es va transformant i va canviant.
Déu-n'hi-do, és com un calidoscopi, però 5.0, eh?
Sí, sí, és molt bèstia, és molt bèstia.
La gran novetat dels vídeos de YouTube d'Aito Manave
és entrar en una nova forma de veure art.
Jo crec que està superavançat.
Sí, sí, la gran novetat, a més, és que per primer cop
el sonar planta, els espectadors podrem ser partíceps.
Serà una instal·lació interactiva,
i nosaltres, a través d'aquests objectes,
anirem canviant l'espai, la llum i, fins i tot, el so.
I quan ho vèieu, què? Oh, que maco!
Però hi havia imatges?
Sí, hi havia unes imatges com de laboratori.
És una prova que va fer ell.
I quanta gent podrà entrar dins d'aquesta instal·lació artística?
A veure, l'espai no serà limitat en gent, igual que fins ara.
És a dir, que hi poden haver-hi 0 persones, com n'hi poden haver 50.
Però sí que aquests objectes interactius,
que serien l'equivalent a aquest comandament orgànic,
només n'hi haurà uns quants,
no saben si 10, 20, 30 o quants.
El truc serà compartir i no acaparar
perquè tothom pugui gaudir d'aquesta experiència.
I no emportar-te o no endur-te les boles després del festival.
I on més podrem saber més d'on Daitomanawe?
A part del sonar planta Daitomanawe,
juntament amb Motoi Ishibashi,
corresponsable del departament d'IMESD del seu estudi japonès,
donaran una experiència, una conferència, perdó,
al sonar MESD, The Magic Factory of Rhizomatics,
en què ens explicaran com la tecnologia i l'art
estaran en diàleg constant en cada un dels seus treballs.
I al sonar hall, que és un dels escenaris,
allà s'uniran els universos creatius
de Daitomanawe i el productor nord-americà,
no se'n tinc en una de les comptades ocasions
en què els dos artistes i col·laboradors habituals
compartirem l'escenari.
Doncs recordem que el sonar es celebrarà el 14, el 15,
el 16 i el 17 de juny a Barcelona,
i que el programa, el Generació Digital com cada any,
ens farà un especial per conèixer
totes les novetats tecnològiques que s'hi presenten.
Escoltem la pregunta d'un oient.
Us envio una pregunta pel programa d'aquesta setmana,
i va relacionada amb la Nintendo Switch.
I així creieu que amb el pas del temps
milloraran el sistema operatiu de la consola,
ja que actualment ni es poden veure vídeos de YouTube,
ni es pot entrar amb un navegador d'internet per explorar webs,
ni pràcticament es pot fer res que es pugui fer
amb una PS Vita, amb una Play 4,
amb qualsevol de les altres consoles que hi ha,
inclús amb una 3DS.
Penseu que millorarà amb el pas del temps això?
Moltes gràcies, adeu.
Gràcies, no ho sé,
el que sí que farà segurament de tant en tant
posar nous aplicatius,
que et permetin potser navegar, no sé,
no sé si està pensada gaire per ser la tecnologia
que puguis fer tot això.
Jo no esperaria... Jo esperaria Santat, més aviat,
perquè de tot és conegut, no?,
que Nintendo s'assenta principalment al seu producte,
i tots aquests utilitats, accessòries,
doncs no em presta massa atenció.
Sí que és veritat que la 3DS, per exemple,
ha tingut funcionalitat de poder veure vídeos de YouTube
i pots navegar per internet,
però tampoc no ha sigut una de les coses
que a Nintendo s'hagi preocupat massa.
I amb la Wii U també hem vist
que tampoc no han sortit massa aplicacions per fer coses,
i, per tant, jo no esperaria que en un temps curt això pargui.
Podria ser que sí, però segurament no serà una prioritat per Nintendo.
Cada dissabte a la mitjanit.
Doncs Amazon ha començat el mes
amb tot de novetats interessants per molts dels seus productes.
Fem-ne un repàs, Francesc.
Doncs la primera és que arriba Amazon Pay,
una gran empresa que es dedica a fer més coses
de les que en parlàvem, no?, com a cercle.
Sí, exacte.
Doncs mira, ara Amazon intenta atacar PayPal
i prendre-li part del seu negoci
per fer-hi intermediari de compres.
A través seu no caldrà fer cap registre al web de compres
que necessitem pagar, si estem registrats a Amazon,
i així intentar...
I, a més, també totes les nostres compres estaran garantides
per la garantia de compres d'Amazon.
De moment, a casa nostra només pots utilitzar Amazon Pay
a la web de Welling.
Bloodsucking hookworms inhabit 700 million people worldwide.
Alexa, do aliens exist?
So far there has been no proof that aliens...
També hi ha hagut novetats amb Alexa, eh?
Doncs sí, s'ha presentat un nou...
Aquí estàvem sentint la veu antiga de l'Alexa.
S'ha presentat, perquè encara ha sigut un anunci recent,
i no hi ha cap mostra, una nou moda de síntesis de veu.
Això permetrà que Alexa tingui una entonació una miqueta més humana,
perquè hi podrà fer xiuxiuejos, pauses, canvis de to...
També podrà, quan reprodueixi el que nosaltres diem,
posar uns silenciènsuls i parolotes amb xiulets.
Déu n'hi do! Què és tan americà, això?
Quina mandra!
Per Sergi, vaig l'altre dia al Twitter que tu...
Bé, et vaig preguntar a les teus seguidors de Twitter
si la gent volia un vídeo teu
amb una tècnica una mica difícil de dir, que és ASMR, eh?
ASMR.
Vol dir que estàs així, guaiant, i aleshores fa com vostè.
És com agradable quan portes uns auriculars i algú ets...
Doncs fa com vostè. I la gent què t'ha dit?
La gent m'ha dit que sí. I ja l'he gravat.
Ara em falta posar la imatge, perquè normalment,
quan als meus vídeos parlo i explico coses,
és bastant fàcil il·lustrar-ho,
però quan expliques coses veixet, com il·lustres.
Perquè fas un vídeo de tu mateix parlant i dius...
És que semblo idiota. Però no, ja ho he fet i estic bé.
Sí, perquè estic fent servir l'After Effects.
Molt bé. Volen escoltar amb auriculars millor.
Funciona millor amb l'esquerra.
No, no, he fet proves, una cosa bastant espectacular.
No semblo jo. Molt bé.
Més coses franceses, perquè Amazon també ha presentat
un aparell estranyíssim.
Aquesta és la novetat més curiosa i que crida més l'atenció.
És l'Amazon Eco Look, una càmera que et diu com has de vestir.
Expliquem una miqueta això.
A veure, és una càmera que pot fer fotos i vídeos
de tu mateix sense mans,
respon a la teva veu,
i per tant tu li pots dir...
Fes un vídeo... o pren una foto,
i llavors tu et fas una fotografia de cos sencer,
o pots donar la volta i et grava un vídeo a 360 graus
i tu pots escollir en quin moment estàs millor.
Pots agafar aquestes fotografies i convertir-les a la xarxa
amb el vestit que t'has posat.
Està ben bé pensada perquè estigui en el teu vestidor
Ara, què és el més curiós de tot?
És que ella mateix intenta que el fons quedi molt burrós
perquè la teva figura i el teu vestit destaquin molt més
i té una aplicació complementària que és l'Style Check.
L'Style Check el que farà és comparar dues fotografies teves
i et dirà quina està més de moda que l'altra.
Quin look teu està més en voga
amb el que s'està comentant en xarxes socials,
el que es porta molt més per les botigues, etcètera.
Doncs això segurament...
Hi haurà un botó per comprar la roba que...
I també farà allò que fan els miralls dels emprovadors
que et deus més prim d'alguna cosa perquè contris.
La qüestió és que aquí darrere hi ha molt de machine learning
però també hi haurà opinions d'experts
que són els que decidiran quins són els looks més de moda
i així tu podràs agafar i saber si has de sortir a una festa
et podrà dir que aquest és millor
perquè cridarà més l'atenció que no pas l'altre.
Francesc, no et fa falta, això?
Jo, diguem-ne, tinc problemes d'estilisme.
Estilisme molt rudimentari. Parlem, parlem, Francesc.
Eco Look ja està a punt de sortir dels Estats Units
i costarà uns 200 dòlars, si us feu una idea per quan arribi aquí.
Per cert, Gina, també a les teves xarxes
vaig veure que Amazon també tindrà una botiga real.
Física, sí, és que tinc una amiga que viu a San Francisco
i ha enviat una fotografia que Amazon obrirà una llibreria,
que tot torna. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Per cert, què estàs jugant, ara? El Puyo Puyo Tetris.
Sí, hi ha alguna manera d'escoltar-ho.
Hem jugat avui a aquest Puyo Puyo Tetris,
un joc que ja va sortir l'any 2014 per la PlayStation 4,
i que junta...
és, diguéssim, un joc que combina el Tetris mític amb el Puyo Puyo,
que és un joc que construeix imatges d'aquests de colors.
Sí, sí, fixa't, eh?, fixa't. Tot torna, eh?
Tot torna, tot torna, i ha sigut un dels jocs...
que també s'ha presentat fa poc per a Nintendo Switch
i per la PlayStation 4 aquesta setmana.
I Vladimir Putin n'ha cobrat drets d'autor.
D'autor, no? Suposo, clar, perquè...
No, no, no, això és el Tetris Company.
Ah, sí, no fa falta.
Ha recuperat els drets.
Has dit Putin, eh? Putin.
No, Putin, no, no, no es deia així.
No, no, ell parla del president de Rússia.
Ah, d'acord, no parlo del president de Rússia.
D'acord, però és que és el del Tetris.
Els drets ja són del senyor Pachisnov.
Pobre.
Li va costar bastant.
Per cert, aquest Puyo Puyo és de l'any 91, també és antic, eh?
Sí, el Puyo Puyo és... Bé, d'angina?
No, no, no.
El Puyo Puyo creix l'any 91.
L'empresa és Compiro, o Compile, com diuen aquí.
Va sortir per MSX.
A casa de MSX els coneixem molt bé, els Puyo Puyo,
que són aquesta mena d'eslimes de Dragon Quest,
però més rodonets, aquestes boletes, que cauen.
Recordaria una miqueta el Collins.
Allà va intentar fer combinacions de colors.
Va haver-hi versió europea.
Aquest joc va sortir del Japó, ja passant a les consoles.
I aquí, per exemple, a Europa va arribar Persega
i es va dir el Dr. Robotnik Meet Beat Machines.
Era aquella mena de tètics de colors basat en l'univers Sonic.
Era molt raro, no? Per què?
Era el Puyo Puyo, que quan van enviar-lo a Occident van dir...
Això de Puyo Puyo...
Fet-li una coseta que la gent entengui millor.
Vestim-lo de Sonic.
Doncs amb aquesta musiqueta de fons,
Eli, hauríem de dir que alguns ullents ens han preguntat coses.
Ens han fet una pregunta que no sé si ens l'haurem de pensar
o podem contestar ja.
Deia el Rami Pérez que li agradaria si li poguéssim dir
alguna aplicació per a iPhone
per poder rebre fax sense tenir una línia de fax.
És pregunta que ens la prepararem
i que intentarem trucar a un expert de faxus.
Serà una broma de 70 anys que...
El menor salera que tenim.
Exacte, exacte. Curiós, curiós.
I hem de dir el nom de la guanyadora,
o el guanyador, ara ha quedat clar que és una guanyadora,
del Joc Persona 5 per PlayStation 4.
La guanyadora del Persona 5 és...
Que em fa una mica de ràbia
que l'online el tinguis que pagar.
Per exemple, a la Play, a la Xbox i a la Switch,
a la Xbox i a la Switch, no sé si a la Switch també,
però et fan pagar online per jugar.
I et compres la consola.
I et compres els jocs de cada consola,
que de sortida de 60 euros no baixen
i tampoc no és que estiguin superbarats.
I després a sobre, tens que pagar cada mes,
a part de l'internet.
L'online sembla estiballarrogo.
Com es diu, la guanyadora?
Aquesta noia que parla és la Núria.
Que està indignada, perquè és veritat,
al final fas una llista i dius, Déu-n'hi-do,
les coses que has de pagar,
el joc, la xarxa a casa teva...
Sí, és molt car jugar en xarxa.
Sí, sí, la veritat és que sí.
I després, quan sou diversos usuaris a casa
i, per exemple, l'online no és compartit.
Si vols jugar online amb el teu nom d'usuària,
has de tenir quatre onlines i sou una família.
Déu-n'hi-do.
Has trobat, Xavi...
Però ràpid, mandra per part del Rami Pérez, per favor.
És més fàcil preguntar al generació digital.
Has trobat fax, eh?
Sí, home, mira, he ficat fax receiver,
al Google, Android i Play, com es digui, a la botiga,
fax receiver, fax plus, fax, my fax app,
PC fax, fax app, fax...
Ell ho sap, per iPhone, per això,
però suposarem que per iPhone també n'hi haurà.
I això et converteix, el teu dispositiu,
si t'han d'enviar un fax o un paper,
directament suposo que et deu crear un punt doc o un punt text.
Un PDF o alguna cosa, el que sigui.
I ja està.
Doncs el teu número de mòbil, envia-m'ho aquí.
Encara hi deu haver gent que va amb fax, no?
Home, hi ha molts documents oficials que s'han de mirar per fax.
Vurofax, per exemple.
Suposo que ja no hi ha empreses amb tèl·lics, oi?
Perquè, al final, Déu-n'hi-do.
Coloms missatgers.
Doncs Gina continua jugant al Puyo Puyo Tetris.
Sí, jo em quedaré la teva Switch i seguiré jugant.
Francesc, la setmana vinent ens expliques la 2DS, a veure què tal.
I tant. I ara mirarem la foto, la Polaroid, a veure com està.
Ah, sí? Sí, sí.
De fet, he de dir-vos que estic una mica preocupat,
perquè, quan ha sortit, ha sortit una marca estranya a la fotografia.
Ho hem deixat molta estona, no?
Ei! Ei, que bonica!
A veure, a veure.
Superfashions solar.
Sí, sí, ha sortit molt bé, hem de fer una fotografia.
A veure, a veure, a veure.
I aquest marc rosa hi queda molt bé, eh?
Els colors surten molt millor, eh?, dels que vaig fer servir jo.
La cosa ha millorat, eh? Ha millorat, ha millorat.
Fantàstic projecte impossible.
Sí, sí, i fet amb una càmera de l'any 82,
que té el seu meritor que farem,
serà una fotografia digital d'aquesta fotografia analògica,
que només nosaltres, i el círculo, eh?, círculo,
només nosaltres podem veure amb tota la seva immensitat.
I això, mira, m'agrada.
Eli i Xavi, també moltíssimes gràcies. A vosaltres.
Doncs el control tècnic en Ricard Portal.
Nosaltres hi tornem, en el canal d'internet,
els dimecres a les 6 de la tarda,
i a l'FM dissabte a les 8 de la mitjanit.
Però hi som sempre a Telegram, a WhatsApp, a Twitter, a Facebook,
i a 4radio.cat. Adéu-siau.
Mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm