GENERACIÓ DIGITAL
Benvinguts al GENERACIÓ DIGITAL, el programa dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya Ràdio.
Avui parlarem de l'experiència de la Francesca Echever Blasco i la seva família davant de Nintendo Labo.
Li farem unes quantes preguntes.
A més, la Gina ens parlarà de videojocs fets per una sola persona o, diguem-ne, per equips molt reduïts.
I tindrem temps també per escoltar l'Oriol Dalmau des del carrer.
I ja us ho explicarem el perquè.
Això és GENERACIÓ DIGITAL. Gina Tost, Francesca Echever Blasco, Elisabet Sánchez.
Hola, què tal? Benvinguts a tots. Com esteu?
Ei, què tal?
Molt bé.
Gina, quina setmana de Facebook amb tot el tema que ha tingut amb aquesta empresa i crisi relacionada amb canvi generalítica?
Sí, sí.
Hashtag delete Facebook.
De fet, els meus contactes de Facebook estan dient,
però elimineu Facebook o no?
Saps allò de, va, si marxes tu jo també marxo.
Però, a veure, sincerament, ara hi ha tot aquest gran rebombori,
tenen molts diners per fer marketing d'aquest positiu,
ens tenen a tots controladets i d'aquí dos dies tornarem a estar igual.
I Facebook serà la xarxa social que tant de temps porta amb nosaltres.
Jo ho pensava més o menys igual.
Que sí, que serà una crisi que la notaran, però que segurament remuntaran.
Pensa que Facebook té WhatsApp, té Instagram.
Tu ara digues a tota aquesta gent que a part de Facebook ha de borrar Instagram, ha de borrar WhatsApp, ha de borrar...
Mira, ho sento molt, però...
La meitat de la vida digital d'una persona se'n va ara.
Exacte.
Fixa-vos que depenem de quatre empreses.
Igual que la indústria alimentària depèn de cinc o sis empreses,
en aquest cas també depenem de quatre o cinc empreses
amb digitals, Google, Facebook, Dropbox,
que no sabem per què encara no l'ha comprat ningú, però està allà.
Vull dir que al final és que és difícil.
Francesc, aquesta setmana has fet anys i t'ha arribat una gorra.
És que la tenim aquí.
L'has portat, Francesc.
Sí, sí, sabia que tu ets molt fan i te l'havia d'ensenyar.
Doncs és la gorra del Magnum.
Aquesta gorra, que recordareu que era d'un color blau marí,
tenia una mena de lletra gòtica davant,
és una D perquè és l'equip de baseball dels Detroit Tigers.
I jo recordo, doncs fa deu anys, per Nova York,
i és una cosa que no tenia plantejada,
però se'm va ocórrer llavors i dic,
ostres, però si estic a Estats Units,
de la mateixa manera que aquí a les botigues d'esports
et trobes la samarreta del Barça, del Madrid i del Betis, el que sigui,
vaig a buscar a veure si trobo la gorra dels Detroit Tigers del Magnum
a qualsevol botiga.
I cada cop que passàvem per un footlocker
o una botiga que tenia pinta de roba esportiva,
deia, un moment, un moment, i entrava d'un cop d'ull.
Papa, per favor...
El problema és que no la vaig trobar,
perquè és com si tu ara volguessis la samarreta del Barça del Laudo.
O una d'aquestes de la Meiva.
No hi és, ara tens una altra marca, tens una altra disseny,
ara hi ha una altra cosa, no es trobava.
Has dit Meiva, eh?
Sí, sí, no, vull dir, més endarrere.
Anem al 84.
Doncs què passa?
Doncs no la trobava, no la vaig trobar i es va quedar allà.
I la Ramona, que se'n recordava, la meva dona va estar i va...
Mira, se li va ocorre, se li va ensenyar el llum,
va començar a buscar per la xarxa,
i va trobar una que, si bé no és exactament igual,
sí que té el disseny que correspondria una mica al que era.
Perquè, si no, el que et trobes són aquestes modernes,
són odioses, les odio molt,
amb una visera recta, grossa...
Però això sí que agrada molt als nens, el saps, eh?
No te la cales al cap, te la poses a sobre i no sé com s'aguanta.
I li has de deixar l'etiqueta posada, eh?
Sí, amb una enganxina ben grossa davant.
És molt curiós, és molt curiós.
Ja eren així tots els que em trobava.
I mira, em van fer molta il·lusió.
Doncs molt bé, la gorra que la tenim aquí,
és curiós perquè jo quan veia Magnum,
clar, no sabia que era un equip de bàsquet.
Clar, en aquella època que tu veies bàsquet i no veies...
I que no hi havia internet, que feia un foc amb dues pedres.
Però sí, sí, me'n recordo perfectament,
i més és el color, és original.
Per cert, Eli, les entrades tinesa per veure Tomb Raider
ja les hem donat.
Oi que sí?
Doncs sí, i hem de dir que molts uients
han participat en el concurs que hem fet per Telegram
per aquestes entrades.
I mira, direm els noms, els guanyadors són
en Noel Ayerra i l'Enric Maqueico.
Si preguntarem què tal la pel·li,
l'heu vist encara no, no?
No, encara.
És que jo he escoltat el programa...
He escoltat el programa Memento
del Ferran Auberni, recordeu que va venir aquí?
Sí.
I bé, no l'han deixat gaire bé.
No l'han deixat gaire bé.
Diuen que està millor per això que les anteriors.
Sí.
Tot i que és oblidable, deien.
Ja, sí, sí.
Però bé, al final, si t'agrada molt Tomb Raider,
crec que ho has de consumir tot, una mica,
des dels jocs antics a les pel·lícules més bones o més dolentes.
A més, aquesta, el que crec és que han fet com un canvi
força important amb la protagonista.
Xevi Kander, que és una noia que a mi em sembla espectacular.
Molt guapa, és.
Està més molt basada en els nous Tomb Raiders,
en els jocs de Cristal Dinàmics,
que és una d'ara cop molt més jove,
que comença una mica,
i és molt diferent de la imatge de Tomb Raider que tenim dels 90.
Escolta, i ja que últimament us apunteu zero a fer Twitch,
¿puc fer jo un dia un Twitch de generació digital
jugant a l'últim Tomb Raider?
Tu saps que si ho fas, t'acompanyo, encara que sigui amb la meva veu.
Molt bé, doncs endavant.
Però quin Tomb Raider?
El que va sortir fa un parell d'anys.
Per PC?
Sí.
Ah, molt bé.
És que el tinc, encara no l'he començat.
Oh, sí, m'encantaria.
I podem fer un primeres impressiones tres anys més tard.
Això està molt bé, jo crec que té força valor.
Sí, retro ja.
Sí, sí, per això, certament.
Per cert, que aquesta setmana el programa de cinema
dedicat a Memento, recordeu, fa crítica d'aquest Tomb Raider.
Per cert, el Memento és dijous a ICAT.
El podeu escoltar directament a través del podcast, si voleu.
Més coses per regalar.
Ens atem concurs avui.
Tenim per regalar una edició del videojoc
d'Isidia Final Fantasy NT.
És una edició molt especial que conté...
Hòstia, Francesc, ara tenim aquí...
Està fent d'ostessa.
Sí, sí.
És que té una poció, perquè li diu poció.
Sembla com un...
És una bàmina.
És com una mena de refresc, no?
Ens ho ha definit el convidat que tenim avui a l'estudi
com a...
És un Red Bull de marca blanca.
Exacte, exacte.
Com que de marca blanca? Porta d'Isidia com a marca?
Amb una enganxina ad hoc.
Té el joc, té aquests cobrebutons.
Exacte.
Pobreprotectors perquè puguis jugar...
Per les ungles de la gina.
Exacte.
No et carreguis...
Oh, porta una targeta molt maca.
Se li ha agradat, eh?
Està fent un boxing.
Jo crec que s'ho està intentant guardar per la seva caverna.
I la capsa, que és molt maca,
amb una imatge que suposo...
Ai, sembla que sigui signat, imprès per això,
de Lichiro Hasama, que és el productor del joc.
Molt bé.
I què hem de fer, Eli?
Doncs, per aconseguir aquest videojoc,
més tots aquests extras que ens explica el Francesc,
ens heu de dir a quin joc correspon
a aquest efecte sonor que ara sentirem
i què significa.
Al final del programa el tornarem a sentir per recordar-ho.
Molt bé, a Telegram.
I només a Telegram ens heu de dir el nom del joc
en un missatge privat a mi mateix, no al grup.
Missatge privat.
Per mi és la millor forma, després, per gestionar-ho.
És el bot que buscàvem per concursos, ets tu.
Exacte.
A veure, Ricard, abaixa, sisplau, la música
i escoltem ara aquest efecte sonor
i ens heu de dir de quin videojoc es tracta aquest so
i què significa.
Els qui... Sí, sí.
Difícil, eh?
Tu estàs somrient perquè tu el coneixes.
Jo estic com...
No el coneixes.
Jo m'he quedat igual.
Ostres, amb so, però no ho sé.
Bé, de fet, després mirarem si em comencen a enviar
o no em comencen a enviar missatges.
El podem posar una altra vegada, Ricard?
És que és un moment molt mític d'un videojoc força actual.
És a dir, és bastant actual.
Molt bé.
És una orca.
És una pista.
Exacte.
Això a Telegram directament ens ho dieu
i la setmana vinent direm el nom del guanyador.
Tenim temps fins a dimarts a la mitjanit.
Exacte.
Hem allargat una miqueta perquè així la setmana vinent
podrem dir-ho.
Sí, perquè aquest és difícil més enllà de dir
necessito les entrades per tancar-hi.
S'ha d'escoltar diverses vegades en el podcast del programa
i aleshores segur que ho endevinareu.
De fet, va haver-hi un uient que ens va dir
ostres, no feu els concursos fins diumenge
perquè molts de nosaltres l'escoltem en podcast.
Clar.
Molt bé, molt bé.
He pensat en ells i...
I nosaltres sempre pensant en l'audiència.
Exacte, exacte. Vinga, continuem.
The goal.
Or should I say the dream?
Que bonic. Això és el...
això que sona és el tràiler de Surviving Mars.
Aquest és un videojoc de gestió i estratègia, no, Eli?
Sí, gestió i estratègia, com dius,
on haurem de liderar un equip de colons
per fer-los sobreviure a Mart.
I a més a més de sobreviure, hauran de prosperar.
El joc acaba d'aparèixer al mercat
i es pot trobar per la Play4, l'Xbox One,
a més d'una versió en capsa que també pots descarregar-te
una versió per Linux, PC, Windows
i macOS i el Mac també.
A través d'Esteem també es pot descarregar.
I avui ens acompanya un nou justicier.
Doncs sí, avui tenim amb nosaltres el Robert Matilló,
que tots el coneixem per K4 a Telegram,
el Telegram del generació digital.
Benvingut, Robert, què tal?
Molt bé, i quan has dit que tots el coneixem és veritat?
El coneixem molt, a més a més participa molt
i sempre comentem coses que diu.
Perdona, perdona, acabo de posar una fotografia seva
i està tot el xat revolucionat.
Estàs seriót, està treballant, està massa concentrat.
Estava molt concentrat.
No, molt concentrat perquè tens molta responsabilitat.
I encara molt bé no sé què estic fent al joc, eh?
Sí, molt menú, molt d'utor, però...
Sí, això en parlarem, en parlarem de tots aquests detalls.
Al final tindrem uns minuts per comentar una miqueta,
però va, coneguem una mica més el nostre oyent.
A veure, ets usuari de Windows, de Mac o de Linux?
De Windows.
De Windows.
Sí, em diria que soc el fanboy de Microsoft oficial.
A banda de la PlayStation 4, alguna consola més?
No, només tinc PC.
Ah, no tens Play 4?
No, primer és la meva manera d'obligar-me a comprar-me la Play 4.
Ah, mira, clar.
Si tinc el joc, tindré la Play 4.
O sigui, PC, eh?
PC.
Sí, després, bueno, tinc la 64, la Mini NES, però ja...
Quins jocs jugues normalment?
És a dir, són uns jocs concrets de futbol, jo què sé, de quins.
Ara, moltes hores, potser massa és a l'Overwatch.
Molt bé, molt bé, dime pae.
Molt bé, acabem de xocar.
Acabem de canviar la cara, eh?
Home, per favor.
Per cert, sortiu d'una nova persona, una nova...
Sí, Brigitte.
Ahir.
Ahir, avui, sí, està.
Perdona, la porto fatal.
I això que soc tank i suport, i aquesta noia combina tank i suport,
però soc fatal.
No passa res, després hi parlarem.
Moltes coses, té moltes coses.
Encara no hi he jugat.
És que me l'han ficat el mateix dia que surt el Sea of Thieves.
Clar, sí, sí.
Mira, aquest joc de pirates...
Hem de jugar-hi, Albert.
A mi?
He vist moltes hores, eh, a Twitch.
El trobo, que està bé, però no sé...
Per què aquesta fal·lera?
Jo només et diré que un dia l'Albert, el Christian i jo
farem l'esquadró de generació digital pirata.
Què dius ara?
I tu podràs comentar i dirigir des del Discord, si vols.
El vaig descarregar, bueno, vaig descarregar la veta.
Sí.
A més, no sé quantes gigues.
Sí, és horrorós, sí, sí.
Unes 25 gigues.
Sí, sí, molt, molt massa.
Però doncs hi podrem jugar i tu podràs criticar els teus companys de feina.
Molt bé, molt bé, em sembla fantàstic.
Hi ha alguna pregunta més?
Doncs va, a la darrera.
Quan fas esport, Robert, si en fas, et monitoritzes?
Tinc el Samsung Health, però l'ignoro bastant,
en comptes dels passos, però no, poca cosa més.
No, perquè a més estic en un gimnàs que és tancat i tampoc.
Ja.
Vaig a comptar el Fitbit i aquestes coses, sí.
No, els gimnassos encara molta gent ho utilitza per comptar passes.
Fins i tot he vist gent, alguna vegada, que es posa programari.
Jo què sé, si fas l'elíptica, es posa en programari d'elíptica.
Clar, jo el tinc.
Sí, sí.
Jo tinc la Apple Watch i aquí em poso el programari d'elíptica
o el de córrer o el de fer natació o el que sigui, clar.
I mentre fas l'esport vas pensant com m'has de portar de personatge de...
No, mentre faig l'esport penso, m'han de donar una medalla,
que si no, no vull estar aquí.
És veritat.
És una manera de gamificar perquè la gent, com jo, fem esport.
Falten logres, els gimnàs, falten logres.
N'hi ha, no? N'hi ha d'aquestes maquines que et donen certes premis,
però són cutres, no?
Home, tot el que et facis guai.
No et doni de postre un pastís de xocolata,
et promet els punts i les medalles a mi em serveixen de poc.
Clar, clar.
Doncs escoltem, al final del programa tornem a parlar amb tu
per saber una mica el teu veredicte d'aquest joc, de Surviving Mars.
L'agafes amb ganes o no?
L'agafo amb moltes ganes.
Molt bé.
Fins ara.
No ho vulguis dir mentre fem el programa, no ho dubtis, eh?
Vale, molt bé.
Tothom sap que després d'una sala en farmaciola
hi ha una gran batalla.
Doncs vinga, cinta adhesiva, retoladors de colors, gomes elàstiques i cordill.
No sembla la mena de material que t'emportaries a una tarda de videojocs amb els amics,
però tot això canvia el 27 d'abril amb l'arribada de Nintendo Labo per la Switch.
Un joc pensat per estimular la creativitat entre els jugadors
i que necessita el muntatge de diversos aparells i complement en cartró
que es poden pintar i personalitzar.
I que té l'objectiu que, fins i tot abans de connectar la consola,
els nens i els pares passin una bona estona plegats.
I el Francesc Xavier ha estat la primera tanda de demostracions
que Nintendo ha fet a Espanya i per tastar el joc
en les seves condicions diguéssim reals d'oci familiar.
Com vas anar amb els teus dos fills, la Nausica i el Conan, de 10 i 7 anys,
i van estar una mica amb ells, no?
A tope, vam estar tota una tarda jugant, érem tres famílies.
Ah, tres només. Els elegits.
Perquè van ser dies de cada dia, va ser dijous,
que era el primer dia que començaven aquestes sessions obertes de Nintendo Labo,
i hi havia diversos representants de premsa de diversos mitjans.
I la Nausica i el Conan es van saltar a l'escola
per poder anar a provar... Un dia és un dia, no passa res.
Perquè el pare ho vol, eh? Clar que sí.
Nota l'agenda. Què poses, no? És que els nens han de jugar a videojocs.
Al col·legi, per qüestions familiars.
Exacte. Abans de res, explica'ns, el 27 d'abril hem comentat
que apareix el videojoc, quines modalitats hi ha?
O sigui, quant costaran i quins paquets hi ha?
Vale, vinga, arribaran a Nintendo Labo en tres packs.
Hi haurà tres packs diferents vinculats a Nintendo Labo.
Hi haurà el pack bàsic, que es diu Toy-Con Kit 01, el número 1,
que costarà uns 70 euros.
Hi haurà el Toy-Con Kit 02, que costarà 80 euros.
I després hi haurà un petit pack de personalització,
perquè hem dit que parlem d'unes peces de cartró,
un jinx de cartró que es poden pintar, es poden rodular.
Et vindrà un petit pack que portarà fulles adhesives,
amb ulls, logotips, gorres,
dos rotlles de cinta adhesiva de colors diferents
que serviran per tancar i assegurar una miqueta aquests Toy-Cons
i dos plantilles perquè puguis rodular sobre lletres diferents.
I això és el pack de personalització que et vindrà.
Una cosa que podries trobar a qualsevol papereria.
Exacte, pots fer servir el que et doni la gana, però allà et donen
com una mena de pack extra que te'l venen a part.
El Toy-Con 1, aquest de 70 euros, és el que porta
els diversos jinxs de l'antenauta, la canya de pescar,
una casa, una moto i un piano.
El barat és el que té tot això.
I el que costa uns 10 euros més té el robot.
Únic i exclusivament el robot, però el robot és una passada.
Anem una mica per detalls.
Què et va sorprendre més, sobretot a l'inici de tot plegat?
La veritat és que vaig estar amb els meus nens,
ho van enganxar amb una alegria brutal.
I és molt fàcil, és molt senzill.
El muntatge d'alguns és molt simple,
és una sola fulla de cartró, altres poden ser dos o tres
o fins i tot quatre fulles de cartró amb peces diferents,
cordills, gomes elàstiques, però és veritat,
les instruccions venen a la pròpia consola Switch.
El joc porta sempre unes instruccions de muntatge
que estan fetes pas a pas, de forma visual,
és impossible que puguis equivocar.
El muntatge de tots aquests aparells amb els que has de jugar,
l'antanauta, que és una mena de petit robotet,
amb el que hi poses un comandament de la sutxa dintre
i que amb la vibració tremola per sobre de la taula,
el muntes en 10 minuts.
La moto, per exemple,
pots estar-te una hora i mitja muntant-la.
El muntes en 10 minuts.
La moto, per exemple,
pots estar-te una hora i mitja muntant-la.
No la vam arribar a muntar,
però pot ser una hora i alguna cosa de muntatge.
És com jugar a peces d'aquestes de Lego.
Els nens es van passar molt bé muntant-lo,
però s'ho van passar molt més bé al pintor d'aquest color,
al pintor d'aquest altre, jo li poso una enganxina,
al meu li faig una trompa, li poso una cinta...
És una cosa que també forma part de la diversió de tenir el Toy-Con,
és una personalització que pots fer-ho.
I això pot variar el temps.
Un cop ja el tens muntat, diversiona tot i plen.
I quan està muntat el pots desmuntar?
No, el problema és que no ho pots acabar de desmuntar.
Per exemple, la casa no és només una casa que posis.
És una casa i tota una sèrie de peces que també són de cartró,
que després les vas introduint dintre la casa,
les serveixen per girar, per seleccionar coses...
Hi ha coses que estan fet amb solapes
que no seria còmode muntar i desmuntar.
T'ho he dit per guardar, també.
Això és un dels problemes i una de les coses que vam estar comentant.
Un cop el nen agafat i amuntat
li queden tot de joguines de cartró per sobre,
que a part del que tu dius, la molèstia d'haver trobat un lloc per guardar-les,
són de cartró, són de nens... Ai, que he trepitjat la canya!
Ai, que acabo d'aixafar el meu Toy-Con!
Una de les preguntes és què faran amb els cartrons.
Si trauran kits de substitució o vendran els kits fora
o posaran les plantilles a disposició de la gent
perquè es pugui agafar cartolines i fer-se les seves còpies...
Si t'estan variants per 10 euros, els rotlles de cinta adhesiva,
els ullets d'aquests, les plantilles de lletres i tal...
A saber quant costaran, els cartrons.
De totes maneres, un cop ja has tret totes les peces trucalades,
gairebé el full trucalat que et queda és una plantilla.
Si la passes amb un rotolador, ja tens un cop les peces.
Ei, la música de bricomania.
De fet, això a Nintendo,
suposo que també li va bé.
El que s'ha de fer és experimentar amb tot això.
I estaria molt bé que ho tingués, no només perquè
si se't trenca o se't cau, sinó perquè els nens,
com realment s'ho passen bé, és moltes vegades així.
Jo ho he vist amb tots els nens que venien allà pintant i decorant
en volen un altre per pintar-lo.
Acabes tenint una joguina més, com la que tindrien a casa.
Per tant, pares,
compreu capses mengroses per guardar aquestes peces i passetes
dels Nintendo Toy-Cons.
De fet, estic pensant que no hi haurà mercat de soganemà d'aquest joc.
No, esclar, sent de cartró no aguantarà gaire.
Si imagina't que aquestes creacions...
Vendo Nintendo Labo sin abrir. Vendo Nintendo Labro ya decorado.
El que acabaran són molts jocs d'aquests sueltos
i després amb els cartrons veurem què farà Nintendo amb això.
Et vull preguntar una cosa.
Que ho hem de fet comentar aquí al programa,
que no sabíem encara si passaria o no,
¿hi ha possibilitat de poder programar coses per tu mateix?
Sí. És una cosa que ho vam sentir,
ens va agradar i allà vam poder-ho veure-ho en directe.
I està molt, molt i molt bé. És una opció que aporten
tots els Toy-Cons, tots els jocs, tant el Kit Zero i el Kit Zero 2.
Per tant estarà sempre en tot això.
I es diu el Toy-Con Garage. I és una mica el garatge
on tu pots crear les teves pròpies coses.
Com funciona? Funciona programant a base de capses.
Ara Nintendo ha tret un vídeo explicatiu,
que si el trobeu en el seu canal de YouTube de Nintendo Labo
us ho explica molt bé, però el que us heu d'imaginar són que petites capses.
I cada capsa tu l'associes a alguna cosa.
Un moviment d'un comandament, una vibració.
Pots utilitzar tots els sensors de les que li posa la consola.
Em sona el bitx d'això.
Una mica així. I un cop tens aquesta capsa i l'has associat a alguna cosa,
la lligues, li dibuixes un filet
i l'enganxes a una altra capsa que passa a una altra capsa.
Perquè quan això passi, passi això.
Quan detectis una pulsació a aquest punt de la pantalla,
s'il·lumini una cosa.
Quan un infrarroig detecti que passa alguna cosa,
vibri un comandament. I és molt definible.
Allà mateix, en cinc minuts, vam crear una guitarra amb la Switch.
Vam agafar la Switch, vam definir tres quadrats de la pantalla,
que feien tres sons diferents,
vam enganxar unes gomes d'aquestes de pollastre sobre la pantalla de la Switch
i anaves fent ring, ring, ring, i anaves sonant la música.
D'aquesta forma tan fàcil.
Pots arribar a fer coses molt més complexes i coses molt simples.
Jo ho estic veient.
Concert de Switch amb fa menor.
A més, ens van dir una cosa.
Una de les preguntes que els vaig fer va ser
i tots aquests miniprogramets, de la mateixa manera
que Mario Maker tenia una mena de lloc online
on la gent compartia les seves creacions,
això ho fareu, no se'ns ha corregut, però ho trobem molt fàcil.
Simplement agafa i fes una fotografia a la pantalla
on hi ha totes les capses lligades
i la comparteixes amb els teus amics i ells ja sabran com fer el que tu acabes de crear.
Home, però acabes de fer una cosa que jo crec que t'haurien de fitxar, eh, Francesc?
De fet, hem de dir que el Francesc avui ha rebut una trucada de Nintendo.
Hem d'explicar-ho.
A veure, entre les persones que vam anar tots a provar
es van fer dos concursos.
Hi havia un concurs pels nens que havien de dibuixar cadascú
un antenaute, el petit robotet, l'havien de dutxar, l'havien de pintar
i entre els millors escollirien el que més agradava
i guanyaria un Toy-Con al 0-1 i una Nintendo Switch
i després havies de fer moltes fotografies
i penjar-les a xarxes socials amb el seu hashtag
i també entre tots aquests sortejarien.
I el robonauta, l'antenaute de la meva nena, de la Nausica, va guanyar.
Molt bé! Quin artista!
Això vol dir que ens envien un, tindrem aquí, el portaré aquí perquè el podem gaudir tots,
un Nintendo Labo.
De fet, hem d'anar a demanar algunes declaracions
de com va fer aquella obra d'art.
Va ser molt llest, va pintar colors d'Esplatoon.
Va fer llest d'Esplatoon i jo crec que ja anava a buscar
la simpatia de Nintendo aquí.
Quan has dit això del concurs pensava, i el Francesc va guanyar davant de tots els nens
que se'ls va presentar.
No ho deixeu a mi!
Escolta'm, no sé, alguna cosa que vulguis dir.
El desenvolupament dels jocs són molt senzillets,
són molt simpàtics.
El joc que va agradar més a la meva nena és el de la casa,
on hi ha dintre hi viu una mena d'animaló
i fa coses diferents.
És molt cauai, és molt mono, li va aparèixer botons i coses i fa minijocs.
Això és el que li va agradar més. El de la canya és molt divertit,
l'antenaute pots fer milers de coses, és que es mou per la taula,
però és que simplement pots posar coses a la taula i lluitar entre els dos
hi ha un mod en què es poden perseguir perquè segueixen un taki infrarroig
que li pots posar a la cua de cadascú i es poden moure
diversos en carrera.
En pots controlar diversos. Pots fer moltíssimes coses, per molt senzill
que sembli el joc a primeres, pots fer moltes coses.
I el que més li va agradar és el del robot.
És molt espectacular.
Et poses una motxilla, hi ha tot de fills per tot arreu
que controlen els teus braços i les teves cames.
Llença els punys amb màfinger.
És com el joystick d'un joc que tens davant.
Exacte, és totalment hàptic.
Tu mous els braços i les cames i el robot es mou com tu.
I no es trenca? És espectacular.
La pantalla la tens a la switch?
No, és a la tele. La switch la tens a dintre
i el moviment de diversos sensors per on hi ha la switch
és el que fa que t'ho fas.
I si no està posat a la tele?
És veritat.
Potser no m'hi vaig acabar de fixar.
Potser és dels altres comandaments i ho tens punxat.
Ells ho veien a la tele
i la pantalla,
el moda de pantalla de la switch,
no el vaig veure per allà.
Em vaig imaginar que estava dintre de la motxilla
i em vaig dir que tenia raó.
Ho investigarem.
La qüestió és que pots arribar a jugar a dobles.
Amb dues switches i dos robots.
I no només això.
Està molt bé.
Si hem de tenir dos robots,
ja són dues switches, dos jocs de 80 euros cadascun.
Vés-hi sumant i és com tenir un HTC Vibe
és molt curiós que estiguem comentant això.
Segurament fa un any
no ens imaginàvem que estiguessin parlant de cartrons.
És molt curiós que hagi passat això a través de Nintendo.
Jo crec que és l'única amb la que podria haver passat.
Segur que sí.
El 27 d'abril podrem tenir-la aquí i muntarem i desmuntarem.
No, desmuntarem no.
Només muntarem.
No, desmuntarem.
Continuem al programa de tecnologia creativa de Catalunya Ràdio.
Ara fa uns dies ho vam saber gràcies al Francesc Miró,
que és a la xarxa.
Neix una nova revista en català dedicada als videojocs.
Neix 6D Nassus, la revista de 3D Nassus
amb la col·laboració de la comunitat catalana del videojoc.
I un dels seus responsables, que és el periodista Roger Mitats.
6D Nassus és una revista mensual en català
sobre el món dels videojocs en què hi podreu trobar
una secció informativa que engloba tota l'actualitat del mes
amb notícies, recomanacions o els típics bons i dolents
que fan als diaris.
Una altra secció dedicada als esports,
un espai per donar a conèixer videojocs que inclouen la nostra llengua,
articles de reflexió i anàlisi
El que és el punt més fort i el valor afegit
és la participació i la col·laboració dels portals webs
més importants que formen la comunitat catalana del videojoc,
que ens proporcionen contingut relacionat amb la seva activitat
o la temàtica en què s'hi especialitzen.
Llavors, l'objectiu és ser un medi vertebrador de la comunitat
i promoure el jugar i parlar de videojocs en llengua catalana.
Actualment, hem de dir que és una revista digital,
però ja estem treballant per finançar i organitzar
una edició impresa.
És curiós, estem parlant de jocs de cartró,
edicions, revistes, impreses...
Benvinguts a 1.996. Moltíssima sort.
De fet, aquests col·laboradors que comenta, en Roger,
són nintendhype.cat, classroyal.cat,
allschoolgames.cat, tadayma.cat,
checkimpasmeblog, afterlife.bar,
curiosament,
i elitgamingcenter.com.
I, com ha dit ell, una mica la idea és fer pinya
amb tota aquesta gent jove que parla i juga videojocs.
M'ha agradat molt que, tot això,
ho podem llegir, aquesta primera edició, a través d'ISU,
i hi ha una secció que es diu L'actualitat amb menys d'una sonada de mocs.
Està molt bé.
Té molt bona pinta i una miqueta estarem a l'espera
de com evoluciona, si sortirà realment en paper
i res, evidentment, seguir a veure si té èxit.
No teniu la sensació que fa temps que no escoltem ni veiem
el Cris del canal de Cris?
Home, està molt ocupat, no?
No ho sé, jo crec que ara ens ho explicarà perquè fa temps
que no tenim notícies seves i ara mateix el Ricard Portal
li truca.
Sí? Ei, Murillo, què tal?
Sí, ja sé que no he estat molt per la ràdio.
És que em vaig comprar les ulleres de realitat virtual de la Play.
Sí, fa setmanes que no surto de casa.
Mira, sé que a tu t'agraden molt els jocs de narrativa interactiva
i també sé que t'agrada fer esport.
Ja que em truques, vols que et faci una petita review d'un joc
que es diu Headmaster? Mira, Headmaster
és un joc que va sortir fa un parell d'anys.
Es va llançar a PlayStation el 2016, però va arribar a PC
Així que pots jugar on vulguis, eh?
El joc és molt senzill. En quant a jugabilitat, només haurem de rematar
amb el cap pilotes llançades per un llançador automàtic.
Sembla un joc bastant avorrit dit així, però
si ajuntem l'ambientació on tot el joc transcorre
al solitari pati d'una presó i una trama bastant fina
tenim un joc que has de provar si tens les ulleres
de realitat virtual, Albert. Aquest joc
combina una física intuitiva amb un món foscament còmic.
Aquest estrany fill de Portal i Wii Sports
es tradueix en una experiència tan estranya que durant tot el joc
no saps si estàs jugant a un joc de terror psicològic
o a un joc d'esports. És la canya.
El joc només està en anglès, però la majoria de la història
te la donen per escrit i s'entén perfectament.
Durant el joc t'arriben una espècie de cartes que va rebent
d'un personatge misteriós que vol que t'escapis d'aquella presó
on comences el joc. Durant tota l'aventura
estàs sol i la sensació que en qualsevol moment
pot passar qualsevol cosa t'obliga a estar en tot moment
en alerta. El joc transcorre sempre de nit
i només pots veure la zona de joc il·luminada per un
o dos focus com a molt. Tot el teu voltant
és foscor i una veu et comença a parlar.
A partir d'aquest moment el joc comença a llençar-te pilotes
que hauràs de rematar a una porteria buida.
Però a mesura que avances es complica.
Sents la necessitat de saber el perquè de tota aquella performance
i sense adonar-te vas formant part d'una història
on l'única companyia que tindràs són les pilotes
i un maniquí que es diu Robert i que apareix
misteriosament durant el joc. Però no tot són incògnites.
A la trama principal la teva missió és anar superant
fins a un total de 38 lliçons que pots superar
amb una, dues o tres estrelles,
depenent de la teva puntuació, i així poder desbloquejar
uns exàmens finals, amb un propòsit que no saps ben bé
quin és, però t'encanta. Després l'entorn.
L'entorn varia i es complica amb elements molt dispars.
Comencem amb una simple
porteria buida, però després s'aniran introduint
portes de fusta, piles de caixes que fan d'obstacle,
drons i globus que subjecten unes dianes
pels aires amb diferents puntuacions,
i alguns power-ups que et serviran per fer més fàcil les lliçons,
com poden ser les pilotes explosives o pilotes d'or
que et donen el doble de puntuació, entre d'altres.
Al final és genial, perquè arriba un moment en què...
bé, suposo que voldràs jugar-lo.
És que, saps, és que no et vull fer spoilers.
Sí, sí, no et preocupis.
A partir d'ara intentaré estar més disponible, eh?
Vale, molt bé, molt bé, maco.
Vaig a provar l'Skyrim, que ja se m'ha descarregat.
Vale, au. Apa, adeu. Adeu, adeu, adeu.
Ai.
Espereu. És que...
A veure, és que acaba de passar una cosa una mica estranya.
Crec que és la primera vegada que passa
en tota la història del generació digital,
que l'Albert ha marxat de l'estudi.
A més a més marxa, i no sé què...
A tu no t'ha dit que no sé què de que l'Oriol Dalmau
no volia pujar a l'estudi per no sé què, avui?
Sí, però jo què sé, ho he deixat tot aquí. No entenc res.
Ei, perdoneu, perdoneu, Gina, Eli, Francesc, m'escolteu, oi?
Sí, sí, sí. Albert, què passa?
Hola, Albert, què tal?
He sortit a prendre una mica l'aire. Què et passa?
A fotre'm tres cafès, a veure si m'espavilo, perquè porto...
Ja ho saps, porto uns dies jugant al joc aquest que es diu Fe.
I és un joc que...
Perquè entengueu el problema que estic tenint,
sisplau, Ricard, tira la música, per dir-li música, perquè és una nana.
Tira la música, endavant, que soni.
Sí. És com veure com si fos ahir,
saps la sèrie aquesta que fan a TV3 al migdia?
O com veure un reportatge de nyus al migdia,
que no és que no sigui interessant el contingut del que estàs veient,
però inevitablement et va sortint aquella llagrimeta de son
i ho he de confessar, jo no sé si m'has dit fengran o què,
però és la primera vegada que em clapo, literalment,
sense ser conscient d'en quin moment exacte m'he clapat,
jugant a un videojoc. De veritat, et vas adormir de veritat, eh?
Sí, me sospito que vaig estar jugant durant una estona,
i el meu personatge va avançar un cert trajecte del mapa
i que jo ja no estava allà, jo estava en fase REM.
Bueno, fer, el joc aquest de fer...
Per cert, perdona, es diu fer? S'ha de dir així?
L'Albert ens l'acaba de dir que s'havia de dir d'una altra forma?
Que s'havia de dir fer A. No ho sé, jo he estat mirant els anàlisis
que hi ha en per Youtube, tothom li diu fer.
El joc és tal qual, una F i una E, ja el trobareu,
PC4, Xbox One, PC, Switch, perquè no n'hi ha més, eh?
És el típic joc indie, però és que avui dia joc indie ja què vol dir?
El Kingdom Kong de l'hiverns que vam fer era un joc indie,
i era com un triple A. El No Man's Sky era indie,
és com un triple truño. O sigui que hi ha joc indie,
però aquest és el típic indie indie, és a dir, un joc que té
un pressupost reduït, bueno, pressupost reduït, però després
el preu no és reduït. No sé si has vist el preu que té aquest joc.
Val 70 euros a Amazon, 69,99 a dia d'avui.
Tant Déu-n'hi-do, eh?
I per imaginar fer, us heu d'imaginar, mira,
un bosc futurista, amb 3D, molt polidional,
però fet amb gràcia. És a dir, aquí juguem allò
al disseny artístic, d'acord? Tots els anàlisis
que trobareu diran que és un joc que és una obra d'art,
que és preciós. A mi preciós em sembla el GTA V a PC
quan li poses mods 4K, eh? Però es refereix en aquell disseny
artístic, eh? Que cert que de vegades no calen molts
teraflops per tenir un joc que et deixi amb la boca oberta,
però clar, si no tens realisme, el que li hauries de posar
és molt de talent, molt de talent artístic.
I aquí és on, si el comparem amb altres jocs,
com per exemple Rime, com per exemple Journey,
que són jocs que tiren d'una estètica
molt determinada, però amb molt de talent artístic
darrere. És que això és una mica perillós, perquè dius,
va, anem a fer un joc que realment faci treure la llagrimeta.
Malament si comences aquí, eh? Clar, malament perquè
com vol aturar la llagrimeta? Per començar,
una estètica molt marcada. De cop i volta
el bosc aquest futurista és tot lila, després és tot vermell,
després és tot blau, una mica com CSI. Et veus CSI, tu?
No. Doncs CSI quan estan investigant algo, tot és de color blau,
de cop i volta. A veure, això està bé, però
li falta aquella cosa...
Mira, si tu ara que parlaves de la llagrimeta, un dels referents
que també diuen que s'assembla és el Ori
and the Blind Forest. Aquell joc és una meravella
plataformera amb 2D. Però clar, que és un joc que per cert,
quan portes deu minuts ja estàs plorant amb l'ori.
No fem spoilers, però realment emociona. Però aquell és un joc que
de plataformes és perfecte. Un plataformero
cent per cent disfrutable. És aquell que has de buscar
el teu pare o el teu fill o algú? Sí, bueno, comença ja
amb un drama i tu et quedes sol enmig d'un bosc i estàs allà
que cau com mi vida i realment és molt
emocionant i està molt bé fet, 2D. Plataforma 2D, perfecte.
En canvi, el Rhyme i el Journey, que té uns pudlers
molt currats. Aquí ben bé no tenim ni una cosa ni l'altra.
Pudlers no n'hi ha. Aquella excel·lència de la
plataforma tampoc hi és. Plataforma 3D. Tu ets com un esquirol
negre que té en comú amb Rhyme que no et diuen res.
No hi ha un tutorial, no t'expliquen quin és l'objectiu,
no tens absolutament cap...
ítem.
Ítem de per què estàs allà ni què has de fer.
I el que pots fer és saltar, córrer i cantar.
Si el teu personatge canta, però, clar, canta per no despertar-te.
Fa...
Ja els programadors han tingut en compte que segurament
estàs mig clapat i vols fer... perquè et vols agafar algo.
I aleshores tu vas pel bosc aquest, et trobes uns animalets,
els cantes... i a base de cantar,
sincronitzes amb ell i et fas amic dels animalets i les plantes.
Per tant, tot plegat molt hippie.
Hi ha uns dolents que són com unes màquines extraterrestres
que has d'esquivar-les, no t'hi pots enfrontar,
perquè només fas...
no tens armes, acabes trobant a faltar una punyetera catana
o algo per fotre una escabatxina.
Tot això aquí no existeix.
I bàsicament, doncs, un món obert, un mapa molt gran,
i a base de... vas saltant pels arbres
i adquirint habilitats, diguem-ne.
Què passa? Que com que li falta, jo crec,
té molt bones intencions, però li falta un punt de talent,
s'acaba fent repetitiu i hi ha un altre efecte,
que és aquell efecte de frustració quan no saps ben bé
per què estàs fent el que fas, ni què és el següent que hauria de fer.
De tota manera, el joc no és dolent,
no és un mal joc, però jo crec que no és un joc de 70 euros,
és un joc que hauria d'estar a 20 euros, per entendre.
A més de 70 euros, només val que et compis la Supernes Mini, sincerament.
I si ets una persona estressada, que arribes a casa accelerat
i que no pots dormir bé, és molt aconsellable.
Te'l poses, música relaxada, i amb una horeta estàs perfecte,
és com una til·la, estàs perfecte per anar-te'n a dormir
i somiar amb els angelets.
I Electronic Arts, que s'hagi ficat amb aquest joc tan diferent, no?
Electronic Arts sembla que té com una divisió pròpia
per fer aquesta mena de jocs índics amb menys pretensions,
però és clar que Electronic Arts fa de tot.
Ara mateix tenen aquesta imatge com de ser el dolent de la pel·lícula,
però imagino que tot el que fan és dolent.
Aquí no hi ha cap mena de pretensió de cajas botín, ni cap mena de multijugador.
Aquí van a buscar que el jugador s'emocioni,
que visqui una experiència artísticament molt interessant
i es queda una mica a mig camí.
És a dir, no aconsegueix els putles de Raimo de Journey,
no aconsegueix l'emoció de l'Ori and the Blind Forest
i tot això seria disculpable si també es quedés a mig camí amb el preu.
I reconeixem que això és una proposta a mig gas.
Però clar, et casquen 70 euros, doncs esperes algú més que el...
del bitxet.
Ara, això sí, no és un joc per falcar la taula, està bé, està bé.
Baixant-ho de preu, quan baixi, li podrà donar una oportunitat.
Gràcies, vaig que parlar l'altre cop...
No, no, no, tot perfecte, ara la Gina ens proposa tres jocs fets
per una persona o un equip reduïdíssim, saps?
Jo típic que gent que des de casa fa el seu joc, tres propostes.
Hosti, té molt mèrit això, això ha passat a la història.
Abans els jocs eren així, t'entraves d'aquí havia fet monquillatge
i eren set tios. Que guai, molt bé.
A vosaltres, gràcies.
Doncs sí, Albert, avui us parlo de jocs fets per una persona
o per un equip molt petit i és que de vegades ho fa una persona tot
i després venen els altres a millorar la música,
els gràfics, a fer el port per consola, etcètera.
Però el que aporto inicialment, hola Albert, que acaba d'arribar,
estan fets per una sola persona.
Doncs ja soc aquí, anem per aquest primer videojoc
fet per una sola persona, Gina. Respira, Albert, respira,
a l'escala és molt ràpid. Estic en forma, eh? Sí, es nota.
A veure, és el més famós, perquè ha sortit d'aquests
que ha sortit últimament i fet per una persona i es diu Undertale.
Molts haureu reconegut la música. Va sortir el 2015
i el va fer tot una persona, en Toby Fox,
un dissenyador de videojocs que Forbes l'ha considerat
un dels genis de menys de 30 anys, sabeu aquelles llistes que fan?
Va trigar dos anys i set mesos
i es va finançar completament per Kickstarter,
i va aconseguir, quan guanyeu vosaltres en dos anys i set mesos,
ell va guanyar per Kickstarter 51.124 dòlars,
és a dir, no sé si li va sortir molt bé el tema dels números.
Ell va fer els gràfics inicialment en paint
i la música, aquesta que escolteu, també és seva.
Escolta'm, Toby Fox està molt bé, però en tenim algun
que sigui, diguéssim, més proper? Sí, a l'estat espanyol
tenim el malagent Locomalito. Ell penjava els seus videojocs
de manera gratuïta, ja que no tenia ànim de lucre,
i són seus alguns com Maldita Castilla
o Super Idora, que és el que esteu sentint.
A la Boet podeu trobar 14 jocs,
11 gratuïts i 3 no.
I encara una miqueta més a prop, no a Màlaga, sinó a Catalunya,
concretament a Sardanyola, no, a Barcelona,
tenim el Francisco Tellet de Meneces, que té un nom així com
noble o burbònic, però és desenvolupador solitari de videojocs.
També tenim, per exemple, Cave Story, que va ser un videojoc
desenvolupat per una sola persona, per Daisuke Amaya,
un japonès que a tu t'encantarà perquè fa dir Pixel,
i tu ets un molt fan dels Pixels. I tant, i tant.
I el Fran, aquest, el Francisco Tellet de Meneces,
se'l considera el Pixel espanyol. Oh.
Són del Fran, el Ghost 1.0, el Minighost
i el superfamosíssim Unepic.
I que crec que està treballant en més coses
i que d'aquí poc ho serem al generació digital.
Segur que ens deixem molts, no, Gina? Sí, mira,
una llista de jocs que no em canso de recomanar, que formen part
de la història i que estan fets per una sola persona.
Thomas Was Alone, ideal per amants de les plataformes
i les històries profundes. Està fet per Mike Bicel.
Papers, Please, de Lucas Pope, que està basat en la seva pròpia història
com a migrant. Si no hi heu jugat a Papers, Please, Ellie, t'encantaria.
Her Story, de Sam Barlow, que és un videojoc que no passa
a la pantalla, sinó que passa al teu cervell, al teu cap,
però que es necessiten com a mínim unes dues horetes seguides per jugar-hi,
perquè si no, perds una miqueta la gràcia.
Stardew Valley, que és la música que esteu escoltant.
Derek Concert Ape Baron, perquè ell el fan dir
o diguessin que el seu nom és Concert Ape,
i que ha aconseguit crear un joc enorme, perquè Stardew Valley
no te l'acabes, és com Minecraft, no te l'acabes,
després de fer servir les hores mortes com a acomodador de cinema.
I finalment, i aquest deixeu-me'l recomanar moltíssim,
es diu Gorogoa, és la gran sorpresa
dels nominats als premis BAFTA, que són aquests premis culturals,
on podem trobar jocs nominats aquest any com
Super Mario Odyssey, Zelda Breath of the Wild,
i al costat d'aquests grans noms hi ha un joc molt petitet
que es diu Gorogoa, que està fet a mà,
i que l'ha fet un senyor que es diu Jason Roberts,
que va trigar 7 anys, 7 anys, nois, què feia jo fa 7 anys?
A fer-lo, perquè ell primer volia fer un joc
com físic, amb cartes i tal, que es podien posar
una sobre l'altra, i un dia va dir, no, no, no,
no el farem físic, el farem digital, i quan hi jugues
t'adones que és com gairebé una peça
d'orfebreria manual.
Tots els que formen part de l'equip del Generació Digital
saben perfectament que el botó obert obre la porta
a l'entreteniment i a la creativitat digital.
I aquesta setmana també hem passat moltes coses a Facebook,
a Facebook com a empresa, però també a les xarxes del generació.
El nostre Facebook, sí senyor. Doncs sí, hem passat coses
com això que m'ha agradat tant, que ens envien propostes
i ens envien algun startup, alguna aplicació nova,
que gràcies a això descobreixes coses molt interessants,
i ens han explicat que són socis cofundadors
de Bookit, és www.bookit.es,
i és una nova aplicació per reservar taules
d'última hora a restaurants de qualitat a Barcelona.
Ens expliquen que són de França i de Bèlgica,
després de treballar en diferents països.
Diu que van decidir venir a viure a Barcelona per llançar
aquesta nova aplicació. Molt bé. A mi m'ha agradat molt.
Només, bé, tu hi entres, et dona opció
de reservar només el dia d'avui, si és al matí al migdia
i si és a la tarda per la nit, i bé, pots triar
a la zona on estàs, el tipus de menjar, etc.
I de seguida et surten tots els restaurants disponibles
d'aquella zona. Bookit.es, tota la informació.
Més coses? Més coses. Doncs mira, en Josep,
diu que ens escolta cada setmana des del País Valencià
a través del podcast, que li agrada molt el programa,
que també és del nostre grup de Telegram. Molt bé, doble punt.
Un combo, això. Sí. I ens volia preguntar
sobre el programa que vam emetre del Mobile,
el 4 de març, ens deia que vam parlar d'una plataforma
per comprar llibres a llibreries de proximitat
i una altra per descarregar legalment música gratuïta,
que no se'n recorda de quines són aquestes dues plataformes
i que no ho ha trobat. Doncs no sé si vosaltres
us recordeu això. Sí. Ho vam trobar al For years from now.
Exacte. I la plataforma de música,
que es deia Monkey in Me. Exacte. I la de llibres
es diu Libelista. Va haver-hi un moment
que en el programa vaig dir Libelia, em vaig equivocar.
Sí, és veritat, em sonava Libelia. Sí, sí.
Vaig dir-ho una vegada, vaig dir-ho bé i l'altra malament. Molt bé.
Correctament es diu? Libelista. Libelista.
De fet, fa poc hem vingut també a un altre programa de Catalunya Ràdio
a parlar de la seva experiència, de fet va ser
a Estat de Gràcia, i era aquella aplicació
de llibres a proximitat, és a dir que et feia anar
una miqueta a la llibreria del teu barri. De tota la vida, no?
I el Monkey Me, que és aquell noi que vam estar parlant
de la seva, doncs, de la seva Spotify,
la seva reforma de música que es deia Monkey Me,
però que també vam parlar de videojocs i que va ser molt divertit
i que algun dia portarem al programa. Fantàstic, no? Molt bé.
Dues iniciatives que hem conegut a través del nostre Facebook,
que és veritat que hi anem menys sovint
que no passa al nostre Twitter. Estem molt acostumats a Twitter
i Telegram és molt ràpid, però a Facebook passen moltes coses. I tant.
Robert Matilló. Jo mateix. Que quatre el Telegram
del Generació Digital. Com anava l'experiència? Hòstia,
has pencat molt i has gestionat durant aquesta hora
Déu-n'hi-do el que has fet.
Molt bé, no sé el que he fet, perquè a vegades deia
que fes un edifici i me'l feien de seguida, o deia
que fes això, que necessito prendre unes bateries i no me'l feien, encara no sé.
Et va dient una mica el que has d'anar fent?
Jo no ho he vist. No ho has vist? Tu has anat una mica a la teva...
He anat al meu volum, ja que al principi hi hauria el típic tutorial
de fes aquí, fes aquest edifici, fes allò,
que hi ha uns recursos, com la Letja Vampires, qui hi ha,
Pedra, Pícala, qui hi ha, i no ho he vist.
Molt bé. De fet, has posat
d'inici fàcil, en fa efecte, no?
Millor, millor, millor. Sí, sí.
Per un justicier, en un programa, una hora al generació, és la millor opció.
Què t'ha semblat? M'ha agradat.
Pel poc que he pogut fer, m'ha agradat.
És un joc de dedicar-hi hores. Tinc 20 minuts, faig una partideta...
Això sí? Ah, no, d'acord.
Però jo que dius que tens un dissabte a la tarda,
o un diumenge, si un dia hi pots dedicar unes quantes hores,
vaig a fer una mica, vaig a colonitzar-me'n una estona.
Molt bé. De fet, aquests dies he estat mirant,
perquè el joc va arribar a premsa,
a molta gent, a tot el món, i a Twitch
es va posar el joc a dalt de tot, perquè va haver-hi
molta gent que va començar a jugar-lo, i era...
O sigui, recordo que un dels problemes que deien és que era molt llarg.
És a dir, que fins que no començaven a veure resultats,
Això ho sembla, si hi vas fent, hi ha uns minidrons
que et van agafant recursos, però...
Però és un joc més d'estratègia o és un joc més
de gestió de recursos? Jo el que m'ha semblat
és gestió de recursos. Falta, diríem, minerals,
energia, has de buscar aigua...
O sigui, jo crec que és un joc de gestió de recursos, però amb art.
Imagino també que deu créixer
la quantitat de colons. Clar, si tu fas les ciutats
que a la vegada són més grans, imagino que...
Pel que dic, sí, pots anar ficant diferents cúpules d'aquestes
on hi van gent a dins... Els jocs d'aquest estil
moltes vegades estan organitzats com amb missions.
Un estil com anant en Conquer, per exemple, que quan el veus
s'assembla bastant amb tots aquests robots, amb haver de recollir
Tiberium, en aquell cas, que tenien alta mena de recursos,
però anar gastant... Tu quan has començat has vist que això
és en plan, ves creixent i el joc anirà creixent amb tu, o tenies
petites missions, has d'aconseguir això, ja s'ha acabat,
segon repte que et plantegen, has d'aconseguir això,
segon, tercer repte que et plantegen, o comences
i és fins a l'infinit. Ves fent, és un...
M'ha semblat més un Skylines, de ves fent, intenta que no es morin,
i que tothom tingui aigua i...
Exacte, SimCity Galàctic. I oxigen.
Aquests jocs, sempre que apareixen
per consola, sempre penso que és
més difícil jugar-hi que no amb un PC que tens la pantalla
més a prop, perquè hi ha molta lletra,
en aquests moments estem amb la pantalla parada, però
hi ha molta informació, no? Hi ha molt de text. I a mi el que em feia por era
clar, estic acostumat amb el ratolí, seleccionar zones,
però no, això, el mando, un cop has entès
els quatre botons, jo crec que va prou bé.
A mi la por que em feia era el mando, els controls, i no.
La gent que ha distribuït aquest joc,
abans em comentaves que ja estan força acostumats
a fer aquest tipus de joc, no? Si ho he vist bé, perquè
de fer una mica d'exploració, la distribuïdora
és la mateixa que City Skylines, suposo que una mica d'experiència
d'Atena. I has jugat a City. Sí, tinc unes quantes horetes.
Que la ciutat que tingués una mica caos...
Per què? Bueno, és el trànsit, sempre hi ha
follons amb el trànsit. Això també aquí a Barcelona.
Això te n'anava a dir, el de mobilitat de Barcelona està igual.
A mi m'agradaria tenir un poblet tipus Girona.
Tipus Girona, vas fent,
però esclar, et va creixent, i arriba un moment que dius
jo ara com controlo tot això. Clar, clar, clar.
Em suposo que aquí passarà el mateix, però amb aliens, amb tornats...
Exacte, exacte. I dius, bueno...
I hi ha referències que vas comentar a novel·les
de ciència ficció clàssiques. Sí, és el que comenten, no?
Que a mesura que vagis explorant mar, et pots trobar elements
de les còniques marcianes de Red Bratbury,
o altres referències de la ciència ficció marciana.
No està clar encara què serà, però apunten cap a aquesta direcció.
Doncs escolta'm, el que has de fer quan
Robert hagi jugat, anar posant fotografies
d'una miqueta com tens al nostre telegram, per veure com va evolucionant
aquesta... Així ho faré. Volem seguir aquesta colònia...
A veure si en faig alguna. Molt bé, recordem,
per cert, que tenim per regalar una edició del videojoc
d'Ossidia Final Fantasy NT, una edició molt especial
que conté una poció, protectors pels botons,
té també unes targetes que li han agradat molt al francès.
Molt guai, molt guai. I res, és fàcil, envieu-me un missatge privat
al meu telegram dient de quin videojoc pertany aquest so
i per què serveix.
O què és el que passa quan sona aquest so?
És que és tan fàcil si jugues o has vist jugar
aquest videojoc?
Doncs Robert Matilló, moltíssimes gràcies per haver vingut de Ginona
directament per jugar aquest joc, per endur-te'l i per criticar-lo una miqueta.
S'ha fet el que s'ha pogut. Superbé, superbé
i estic convençut que els colons ho veieu, que estan feliços, els colons.
Mira quin color. Encantat d'estar a Marta.
Exacte, exacte. Molt bé. I recorda això
de fotografies que ens encantarà veure com estan
aquestes ciutats. Al mínim, a poc a poc que les teniu.
Molt bé. Generació digital
No s'entén res, però distreu. I distreu, gràcies
a Elisabet Sánchez, Francesc Xavier Blasco, Oriol Dalmau,
Gina Tos, Cristian Vilchev i Albert Murillo i el control tècnic
Enricard Portal. Gràcies a tots per haver vingut avui.
A tu, Albert. I mentrestant, seguiu-nos al Telegram,
al Twitter, al Facebook, Twitch, Instagram i catradio.cat
barra GD. Adéu-siau.
Gràcies a tothom.
Gràcies a tothom.