Música
Benvinguts al programa de Catalunya Ràdio
que parla de creativitat digital.
Avui comencem l'edició número 674
amb ganes d'aprofundir en els esports electrònics.
Ens encantarà veure-ho des de la perspectiva
dels clubs de futbol real i del lloc de futbol digital català,
que en parlarem una miqueta de quina és la seva tasca.
La Gina s'ha posat la bata blanca i els escops
i ha jugat força hores a un dels videojocs de moda,
el Superhospital,
i el Francesc Xavier Blasco ens explicarà
com la intel·ligència artificial
està tenint un paper important en el camp de la medicina.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui amb l'Start i Cris Vilce.
Ha canviat una miqueta perquè tenim l'Start a Tarragona.
Hola, què tal? Com estàs? Hola, macos, com esteu?
Estàs amb el Miquel Almarimón, no, aquí?
Sí, senyor. Molt bé, fantàstic.
I també tenim el Cris. Què tal? Hola, què tal?
Que ens acompanyes a l'estudi. Sí, per fi.
Després de molt de temps. Mira, Cris, això és un micròfon,
i pots parlar quan vulguis, no cal que aixequis la mà.
Ho tindrem compte. Per cert, sap perfectament que és un micròfon,
Gina, perquè aquests dies, i ho hem vist al teu Instagram...
Sí, al meu Instagram he pujat històries i alguna foto.
Exacte, el canal de Cris, t'has muntat, has canviat de casa,
com si diguéssim, a la pis... Sí, he fet una mudança.
Una mudança i has muntat l'estudi de so
per gravar les veus del teu canal de YouTube, o el que sigui.
Per el que sigui, sí, sí, és plegable,
i la Gina, de fet, s'ha autoconvidat per anar-hi i està...
Sí, és que he dit, escolta, mira, tinc un estudi de Catalunya Ràdio
per gravar veus a nof, però aniré a l'estudi del Cris
a gravar veus a nof pel meu canal de YouTube.
S'ho ha muntat molt bé, perquè, bé, has aprofitat la paret,
hi ha com una doble paret que apareix...
Sí, sí, sí. I es crea un espai fantàstic per...
És com plegable, és plegable,
per no ocupar tot el volum d'espai fixe,
doncs es pot plegar i... És com la cabina del Dr. Who.
Sí, a més, ho ha decorat el Zelda.
Sí, he posat tot el Merchant Dicing que tenia a casa.
Molt bé, molt bé. I ara pesa, aquella porta.
Déu-n'hi-do, per cert, Gina, vas veure, hi ha l'esdeveniment d'Apple.
Home, per favor, jo no me'l perdo per res del món.
I què, així, què?
Mira, els nous iPhone XS, XR i el nou Apple Watch,
que per mi aquest Apple Watch és com l'iPhone 6, quan va sortir,
que va ser una revolució d'aquell, doncs és una mica el mateix.
Es podia mullar, el Watch? Sí.
De fet, pots nedar i tot,
i a més, a l'anterior també es pot mullar, pots anar a nedar,
però aquí, a més, fa electrocardiogrames,
que això és gros, eh?
Ara està, a més, mirant-ho amb totes les escoles de medicina i tal,
perquè estigui homologat,
però això, mira, jo et dic que d'aquí un parell de mesos
tindrem la típica nota de premsa de l'Apple Watch salva a no sé qui.
Francesc, l'altre dia em descobries, al teu Twitter,
a roba skyblask, una videoconsola de tauler,
que es diu 8-bit box.
És un joc de taula que funcionarà simulant una mica
com funciona una consola,
i la gràcia és que ha tindrat una sèrie d'elements
que podràs reconfigurar per simular,
jugar el que serien diversos jocs,
com trobaríem en consoles de 8 o de 16 bits,
i, a més, vindrà com amb tres jocs preparats,
i a més, es podrà anar afegint venent-te com si fossin petits cartuts,
però el que serien diversos jocs
per utilitzar dintre de tots els elements de tauler
que ja proporciona la caixa bàsica del 8-bit box,
i sortirà ben aviat al nostre país,
i m'ha semblat molt interessant.
Els esports electrònics cada vegada són més notícia,
ho sabeu tots els que escolteu el programa,
perquè n'hem estat parlant des de fa molt temps,
però és ara que molta gent agafa consciència
del que hi ha quan hi ha clubs de futbol real,
és a dir, clubs federats, per la Federació Catalana o espanyola,
que estan creant els seus equips FIFA
perquè competeixin amb el món, diguéssim, de l'equip virtual.
Gina, no tens la sensació que hi haurà un moment
en què no haurem de distingir la competició real del nàstic,
per exemple, de la virtual?
És a dir, que una cosa portarà l'altra?
Home, per mi els esports electrònics són esports,
però hi ha molta gent que encara diu que no.
És com el golf o els escacs o com aquestes coses,
però jo crec que els joves en tenim molta més consciència,
perquè hem nascut amb totes aquestes coses sota el braç
i sabem l'esforç.
Quan nosaltres veiem Lolito fent aquelles coses amb el Fortnite,
sabem que és molt difícil.
És la mateixa sensació que quan veus el Messi fent aquelles coses,
que saps que és molt difícil,
que no només és apretar botons
o no només és portar una pilota amb els peus.
Hi ha moltes més coses darrere.
Doncs per conèixer una mica més els esports electrònics
i fer-ho en la perspectiva catalana,
ens acompanya avui l'Àlex Baltran,
director i editor de Fútbol Digital Català.
Benvingut, el generador digital.
Bona tarda, gràcies per convidar-me.
Tenia moltes ganes.
Fútbol Digital Català podríem dir que és un mitjà de comunicació
en forma de web on els clubs, pel que he entès, s'hi adereixen
i on informeu de tot l'univers dels esports electrònics a Catalunya.
En quin moment creieu que feia falta un lloc
El web ha complit gairebé un any
fa... ha complit un any, perdona,
fa gairebé un mes.
La idea va sorgir fa això, un any, a l'agost del 2017,
quan la competició, la web feia en aquest cas,
va començar a guanyar popularitat
i molts clubs catalans van començar a aderir-se.
Però clar, el ser una cosa encara no gaire popular
a nivell de FIFA, és veritat que els esports estan creixent moltíssim
en altres jocs, però en FIFA el creixement és més lent
perquè moltes empreses no aposten,
de la manera que poden apostar amb un LOL, per exemple,
Vaig veure que a mi, com que sempre he tingut una espineta
de ser periodista, de fet, aquest últim any
vaig cursar un màster de periodisme esportiu,
que era una cosa que volia fer fa anys,
m'hauria agradat poder informar dels clubs de futbol,
i com no he pogut, vaig veure que hi havia un buit bastant important
als clubs de futbol d'iSports.
I realment he fet una tasca doble,
tant informar, com bé dieu,
com introduir altres clubs al mundillo.
De fet, jo crec que gràcies a nosaltres,
molts clubs han entrat, per exemple,
a l'Hospitalet o l'Olot,
que realment els projectes que els aficionats
han presentat als clubs sempre han comptat amb la nostra presència.
És a dir, si entreu a aquest món,
hi haurà un lloc web que informarà de vosaltres,
farà prèvies, farà cròniques, farà un 11 ideal.
Realment, el que intentem és que hi hagi repercussió
de tot això, que és el que és important.
Jo, quan parlo o quan dic equips de futbol
i que són de Tarragona, penso que som en l'Estar.
Normal, home, ja em fotria, que no m'entenem.
No hi ha més tarragonins que tu, no?
La llista d'equips reals, a hores d'ara, de la FDC,
podem dir, la FDC, és molt llarga.
Ens ha dit dos, l'Hospitalet i l'Olot,
però n'hi ha més, no?, hi ha una llista llarga.
I més que n'hi ha, eh?
A veure, ara no cal, quan digui el nom,
no cal que fiu allò de...
Tenim, atenció, eh?, l'Espanyol, els Reus,
el Nàstic de Tarragona, Cornellà,
l'Apapoblesec, la Pobla Exports,
el Sant Andreu, el Constantí,
el Llegostera, el Sant Feliuent,
l'Europa, el Terrassa, el Lleida,
l'Hospitalet, i segueix, i seguirà.
Sí, sí, perquè això va creixent, no?
Això va creixent, sí que és veritat
que hi ha alguns clubs que es retiren,
però això passa més a àmbit nacional, a l'àmbit català,
cada cop està creixent més, la llista.
Després hi ha un equip que es diu Divinos Esports,
que és el vostre propi equip, no?
Sí, veient aquesta repercussió dels clubs
i que cada cop més clubs s'estan aderint,
vam pensar en crear un equip de la web
i donar-li el mateix tracte que els donem als equips catalans,
per tant, donar l'oportunitat a gent que no pot jugar
com heu dit, però que també tingui la mateixa cobertura,
perquè a FDC només donem cobertura als equips de futbol
que tenen secció d'eSports.
Molt bé.
Escolta'm, Àlex, quina relació teniu
amb tots aquests equips, amb aquests clubs?
Relació? Bueno, bàsicament jo m'entenc
amb els capitans o els managers de cada secció,
i quan surt un equip nou el primer que faig
és comentar-los el tema del projecte de FDC,
que és un projecte totalment de franc,
que realment ens agrada donar repercussió
a l'àmbit català dels esports
i que, si els sembla bé, parlem amb el club real,
amb el club mare, amb el cap de premsa
o amb qui porti el tema de la comunicació dels esports
i els fem unes notícies, unes prèvies, unes cròniques,
que al final ells l'únic que han de fer
és una difusió per les seves xarxes socials.
És a dir, el que demaneu a canvi
és que us posin una mica les xarxes.
Exacte, que tinguem difusió.
Escolta'm, i quan vosaltres aneu a parlar
amb els clubs reals, jo què sé, jo m'imagino el president,
un home gran, 60 anys...
Un home que li agrada el futbol,
que un dia li va caure el que...
Un dia va caure com a president
d'aquell club de futbol
i que de sobte, bé, hi ha uns nenets que juguen al FIFA...
Arriveu a les altres instàncies del club o no?
Sí, mira, això passa més quan un grup d'aficionats
vol formar l'equip, i això em va passar a mi
amb l'Europa, fa re, quan vam anar allà
a proposar la creació d'equip,
que em va rebre el president i la junta,
que de fet els estic molt agraït per l'oportunitat,
ho dic ara des d'aquí, i clar, ells no en tenien res.
Jo els vaig ensenyar com funcionava tot,
perquè és una unitat de joc onze contra onze
que es costa a la seva casa, amb el seu mando,
amb els seus cascos, jugant com si fos un jugador,
pot ser un lateral, un defensor o un davante,
i clar, tant el president com la junta,
que no ho han vist mai, els apassiona,
i clar, es queden flipats, i el primer que volen és apostar,
i més quan normalment el cost és zero a l'equip.
Des d'un club que molts d'ells tenen,
jo què sé, no sé, cent anys o vuitanta anys d'història,
doncs arriba aquest nou model de competició
que fa quatre dies no en sabíem res.
Sí, és una forma d'actualitzar-se, d'entrar als nous temps,
a les noves tecnologies.
Abans has parlat d'una entitat que organitza les competicions.
Qui són?
Hi ha diverses competicions, però la més important
a nivell de clubs és l'UFO, que de fet és una competició
que teòricament està arraspatllada parella
per la desenvolupadora del joc,
i bàsicament el que fa aquesta competició
és, el seu dia, el 2017, quan va començar tot,
va parlar als clubs de futbol espanyol de més nivell,
tenim Villarreal, tenim València,
tenim Sevilla, tenim Betis,
i els va proposar entrar al model aquest,
fent equips virtuals, i tots van voler.
Excepte Barça, Madrid, Atlètic, i aquests que potser són més grans,
la resta va donar resposta afirmativa,
fins i tot el Nàstic i el Reus, i l'Espanyol.
Veient això, l'impuls ser tan gran, que clar,
molta gent va anar al club de la seva ciutat,
al club del seu poble, i es va dir, escolta,
i si fem això, i si, us imagineu jugar,
el que deia és el Poblasec, l'any passat a la Lliga va haver-hi
un Poblasec Lugo, el Poblasec,
jugar contra el Lugo, això és una cosa, vamos...
Cascapa, Poblasecu Camp Murcia, Poblasec Nàstic,
també té equip, i l'any que ve hi haurà un Poblasec Xiringuito.
Ostres...
Bueno, al futbol real, el Roto 2 és un equip de forocotxes.
Vull dir que... Què dius, ara?
Compte, sí, sí, no sé si van començar l'any passat.
També, també. Aquí, per això, perdona'm, Alex,
una de les grans penes és potser que tots els clubs,
cadascú una mica va a la seva,
el Barça no diu res perquè segurament té els negocis
i les històries segurament al Pro Evolution, etcètera,
però falta, així com al futbol,
ha estat una cosa de federacions,
de federacions, d'unió,
no sé si costarà molt unir tothom perquè vagi a una.
A veure, en el nostre cas, FDC,
una de les meves intencions, potser més cap al futbol,
és que actui com a federació catalana d'e-sports,
a menys a nivell de FIFA,
però sí que és veritat que una federació,
una cosa que unís tothom aniria molt bé.
De fet, aniria molt bé, també,
perquè aquesta és una comunitat molt diferent al futbol real.
Sí que és veritat que hi ha fitxatges,
que hi ha contractes entre cometes, hi ha patrocinadors,
però el tema del respecte, que és molt important,
és brillar per la seva essència.
Respecte vols dir a...? Entre jugadors.
Entre jugadors, al rival, realment, clar, aquí cadascú...
El Twitter és l'eina per on tot això es mou,
i cadascú pot dir la seva.
Aquí no hi ha, excepte casos molt grans,
jo, per exemple, al meu club sí que tinc...
He deixat clar des del primer dia que vull un codi de comportament,
un comportament ètic, vull respecte al rival,
però, clar, hi ha un moment que tu no pots controlar l'equip rival,
tu no pots controlar els jugadors rivals,
i aquest és un dels temes potser més importants,
que això no estigui professionalitzat fa que qualsevol pugui entrar,
i si qualsevol pot entrar, qualsevol pot dir el que vulgui.
Perdona, a les petxangues de futbol sala, eh?
Exactament.
Sí, però això també serà perquè cadascú està a casa seva.
Sí, també, però...
Hi deu estar amb calçotets, allà jugant, amb la cervesa...
Mama, ara no em toca, que no puc gravar la partida!
Això és més real del que veus.
I com que no el veu ningú, vinga, aquí, la casa és gran.
Sí, sí.
Jo crec que hi ha un gran camí a recórrer, amb aquest tema.
Encara no ho hem dit, però l'Àlex també fa feina a dos clubs,
al Poblasec i a l'Europa.
Ara ens explicaràs què fas exactament,
però ens pots explicar breuament quin és el teu currículum
en el món dels esports electrònics?
El meu currículum en el món dels esports electrònics?
Això serà una miqueta polèmic, però ho diré.
Vinga, va, som-hi, això ens agrada molt.
Graveu, graveu.
Jo vaig anar a la Barcelona Games World del 2016,
que va ser un UEFA i es va presentar a Barcelona,
i jo vaig anar a Barcelona, i vaig anar a Barcelona,
i vaig anar a Barcelona, i vaig anar a Barcelona,
i vaig anar a Barcelona, i vaig anar a Barcelona,
i jo vaig anar a Barcelona, i vaig anar a Barcelona,
i vaig anyar.
I va ser un UEFA, es va presentar oficialment,
van fer un acte bastant xulo, bastant implicat.
Van venir els quelevelendi als futurs capitals del Sevilla,
del Villareal, van venir als caps de premsa dels clubs.
I jo vaig veure això, i a mi que m'encanta el futbol,
que soc una apassionada, em vaig quedar anximismat,
i vaig dir ho porto jugant a FIFA.
Des que tinc
cabre ja ho symm puff.
A jo volia entrar bé, no volia entrar
amb el club del Bar de Paco.
Jo volia entrar amb un club...
I el tema és que vaig escriure un parell de clubs i el primer que vaig escriure va ser el Sant Andreu.
I el Sant Andreu em va deixar fer la seva secció d'esports, tot i que des del desconeixement,
perquè jo tampoc coneixia i tampoc sonaixia, anava una mica a veure com ho salia tot.
Llavors vaig començar amb un amic, que ara mateix és ell el capità del Sant Andreu, que es diu David,
i vam jugar dues temporades, les temporades que jo vaig estar, vam començar a regular partivisions,
vam començar a sisena divisió, vam guanyar la lliga, vam pujar a cinquena,
i després des de cinquena a playoff, tot i perdre, va haver-hi un reestructurament de les lligues i també vam pujar a quarta.
Problema, jo estic a quarta divisió amb el club i els demanem algun tipus de recompensa,
mai econòmica, potser una samarreta, potser una bufanda, potser una entrada a l'estadi, i no hi va haver manera.
Per tant, jo em vaig sentir poc valorat i vaig dir, ostres, porto un any fent feina aquí,
no m'estan valorant com jo crec que m'han de valorar, doncs puc buscar altres opcions.
I després va sortir el Llagostera, i amb el Llagostera vaig estar la temporada passada i es van portar molt bé,
no tinc cap mena de queixa amb ells, però al final jo el que volia era un club que realment em pogués implicar personalment.
Jo visc a Premià i anar a Llagostera cada cap de setmana o cada dos realment no em venia bé,
tot i que vaig estar allà, es van portar molt bé amb mi, van fer una presentació molt xula,
i allà a l'equip vam fer l'estructuració d'aquesta divisió, i vam crear una divisió regional,
amb 520 equips i un playoff de 128 equips.
Això és molta gent.
És moltíssima gent, pensa que cada equip té 17 jugadors o 18, ja tira milles.
Llavors, al final de temporada vam aconseguir fer playoff al nostre grup i vam pujar de divisió,
vam ser dels únics 12 equips que vam pujar de 128 de playoff.
I ara mateix ells estaran a la quarta divisió.
Ara, vist això, vaig fer el canvi i va sorgir l'opció de l'Europa, i dic que és polèmic perquè Sant Andreu i Europa són rivals.
Per tant, jo tinc la peculiaritat que vaig crear Sant Andreu i ara he creat l'Europa,
és una mica figo, el figo dels esports aquí a Catalunya.
Però una mica, clar, tot això, tota aquesta polèmica, entre cometes, és que ets una de les primeres persones que ha fet això,
i clar, estàs fent el camí una mica.
Clar, jo intento guanyar-me un lloc, jo realment m'agradaria progressar aquest món, jo els hi vaig dir a Sant Andreu el seu dia.
Jo vull progressar i sento que si el club no em pot respaldar bé, jo m'estanco, jo que volia tirar cap a dalt.
Llavors, l'Europa sí que m'està donant l'oportunitat, tot i que començaré avall una altra cop, a la lliga aquesta,
jo ho faré amb tots els equipos, doncs clar, em donaran els abonaments pels jugadors, em deixaran fer cosetes de l'estadi,
fer alguna petxanguita, clar, tot això per mi ja és vida, i a part si després el club s'implica.
Molt bé, està genial, i tu tens, imagino a l'Europa, per exemple, tens un equip que entreneu, no?
Entreneu quantes vegades a la setmana?
Sí, de fet, tinc, bueno, el meu carrer és com manager general, bàsicament jo ho coordino els entrenaments,
faig els fitxatges, entrenem cada setmana, intentem que sigui de diumne a dijous, però l'estiu, com que ara ha començat la lliga,
ho hem fet més relaxat, tot i que quan comenci l'octubre al FIFA 19 ja que d'aquí res surt, avui ha sortit la demo de fet,
doncs intentarem entrenar més sovint i bàsicament l'equip que tenim ara mateix som 18 persones.
És molt fort això.
És molta gent, a veure, jo tinc una pregunta, perquè tot això només és FIFA, que és un videojoc d'una empresa privada que es diu Electrónicas,
quina relació teniu amb Electrónicas?
Cap.
És a dir, perquè clar, quan tu et muntes un equip de futbol, el futbol no és de ningú, és com quan jugues a rugby o a hockey, tu no pots, no és de ningú,
però al final aquí sí que esteu utilitzant l'IPED, una empresa privada que en qualsevol moment pot dir,
jo aquí vull fer alguna cosa, i ells al final són els propietaris i els que et diuen, és meu això, eh?
Sí, sí, però això ho podem dir d'una altra manera, que hi ha molta polèmica ara perquè sabeu tots de la moditat Ultimate Team,
que és on ella posa els diners, els sobres, els paquetes de monedes, tot això.
Els loot boxes, sí, sí.
Exacte, aquí és on ella realment està apostant.
Problema, que per Clubes Pro, que és la modalitat on juguem nosaltres, no els hi reporta cap tipus de benefici perquè no hi ha cap tipus de loot box,
i per tant no hi aposten.
Llavors, ells no s'adonaran, i probablement no ho saben, que existeix l'Europa, que existeix el Sant Andreu, no ho saben,
no tenen constància perquè no els donen diners, i realment veient els diners que estan traient d'Ultimate Team, difícilment s'adonaran.
I demà, Electronic Arts, que no passarà, eh, però descontinua el joc, no hi haurà mai més un FIFA.
Clar, us quedeu amb perdó, eh, però en calces, haureu de jugar sempre al 2018.
Ens n'anem a Konami.
Amb Pro Evolution Soccer.
Amb Pro Evolution Soccer, sí, sí.
I podrieu tenir al Club, per exemple, a l'Europa, al Llagostera o al Sant Andreu, o el que sigui, al Poble Sec,
un equip de FIFA, un equip de Pro Evolution Soccer i un equip de, no ho sé, Madden?
I tant, i un equip de LoL, i un equip de Counter-Strike i tant, i tant que podríem.
El tema és trobar gent que realment vulgui jugar per una samarreta, jugar per un abonament.
Bàsicament això és per gent que està malalta del futbol, que agrada el futbol, que realment no li importa no guanyar diners.
És molt difícil guanyar diners al FIFA, al esport, si no ets un youtuber, si no jugues a Ultimate Team, si no, bueno.
Doncs ara anem amb el Cris, perquè tu has vist forces competicions de futbol, no?
Sí, correcte. De fet, a FIFA ara el dia 22 vaig a Madrid a una masterclass també i es mou molt el FIFA.
Més el FIFA que el Pro Evolution, oi?
Sí, perquè realment el FIFA és el joc més venut a nivell de futbol.
El millor simulador, diuen, també.
Sí, més que el millor, també és el que fa millor les coses, penso.
Penso que el Pro és un joc que està bastant estancat, el tema de jugabilitat i tal.
Ara acaben de perdre les llicències a favor del FIFA Dino, que tindrà Champions i l'Europa i tot això.
I penso que a ella, a dintre que no ho fa bé apostant poc per clubes Pro, sí que aposta pel seu joc.
En canvi, Pro el deixa una mica a la deriva.
Per últim, per aquesta part de l'entrevista, el tema del Poblasec, la teva tasca és diferent o és el mateix?
Perquè si no, com t'entres al temps?
No, la meva tasca al Poblasec és diferent, perquè de fet jo on intento volcar el meu temps a l'Europa,
al Poblasec va sorgir una miqueta per accident, en el sentit que jo quan estava allà vostè era vaig tenir un jugador,
que això és el que té, pots tenir jugadors de qualsevol part de Catalunya, del món, d'Espanya...
De fet, perdona, si ens estan escoltant i els interessa fitxar o viar currículum, no?
Sí, sí, canviïn, canviïn de tant.
De fet, el Twitter EuropeSports o per correu de l'Europa que també està ficat al Twitter,
canviïn currículum de posicions i ja els provarem.
Doncs això, tenia un jugador que era a mig centre defensiu i casualment era fill del cap de premsa del Poblasec.
Llavors, li va explicar i el cap de premsa em va contactar i em va dir,
escolta, hòstia, ens agradaria poder fer això a veure com ho podríem muntar i els vaig dir, i tant, cap problema.
O sigui, bàsicament els vaig demanar una petita compensació econòmica perquè era una feina extra
la que jo estava fent en aquell moment al Llagostera i els vaig muntar l'equip, els vaig muntar unes proves
i realment al final els vaig acabar aconseguint una plaça tercera divisió,
per això el deia això del Lugo, del Luc en Murcia, del Nàstic i van aconseguir salvar la categoria.
Molt bé, tu estar veuràs el Nàstic en aquests esports electrònics o no?
Doncs involuntàriament sí, perquè tinc un cunyat que s'ha aficionat a les dues coses, al FIFA i al Nàstic.
Ah, sí?
Sí, sí, sí, sí.
Doncs quan l'expliquis això...
Ja ho deu saber segur, eh?
Sí?
A més, a mi m'hauria de fer una punta, una cosa bonica del Nàstic i dels esports aquests,
que a l'equip del Nàstic virtual, aquests esports, hi ha jugadors que són jugadors de l'equip de veritat.
Ah?
Sí, i el Fali, per exemple...
Mira, una pregunta!
... que és al mig centre, doncs que juga els diumenges al Nou Estadi
i des de casa seva fa les partides amb el comandament.
I això ho trobo més... no sé, potser perquè ser una miqueta el camí per començar la gent.
O sigui, tu t'imagines que ser un Messi a casa seva amb el gos al costat jugant?
Això...
És molt fort, eh?
Jo em penso que faríem pujar a l'audiència, no?
Sí, sí, sí.
O que et generaria interès de veure a veure si aquest paio que amb les cames està en diví
a veure si amb les mans també.
A veure els ditets, si li van o no li van, eh?
Sí, sí, sí.
Està molt bé.
De fet, jo us puc dir que a l'Olot, per exemple,
tres o quatre jugadors del primer equip juguen amb l'equip virtual.
Veus, veus?
O sigui, és una cosa més normal del que us caieu.
El que passa, que normalment això es manté l'anonimat.
Per no generar...
No, clar, perd el temps.
Se'n va a dormir tard jugant al FIFA.
Amb el bo que és el comandament i el dolent que és amb el petat.
Exacte.
Hosti, és veritat.
Hi haurien crítiques d'aquestes.
Ho entenc perfectament.
És molt interessant això, Alec.
No, ara anem a fer una volta a com es retransmet això,
sobretot en els llocs on fan aquestes competicions,
perquè trobo que és força radiofònic.
Avui, Cris, ens portes alguns exemples de transmissions de diferents càsters.
Diguem que el càster és com s'anomena a la persona periodista.
Sí, el que retransmet els partits, no?
Exacte.
I això et deia que radifònicament ens interessa.
Doncs sí.
Mira, com és una transmissió d'iesports o esports electrònics?
Doncs he de dir que jo ja coneixia com sona aquestes transmissions,
perquè he tingut la sort de treballar, com abans deies,
en uns quants esdeveniments, sobretot de FIFA.
Però potser molts nostres uients no han escoltat mai una retransmissió d'aquestes.
Si us sembla, posem ja un tall d'una transmissió de la final de la FIFA
Ultimate Team Championship Series, que déu-n'hi-do amb els noms,
que es va celebrar l'any passat a Berlín.
Una competició era presencial, amb els 32 millors jugadors del món,
i que es jugava de manera... bueno, tant a Xbox com a PlayStation 4.
Veus imatges de partida, comença la gran final i comencem amb PlayStation,
perquè, Toni, és un partit amb PlayStation i un altre partit amb Xbox,
i compten els gols fora de casa, entre comies, fora de consola.
Vamos a ver esta, vamos a ver esta, van calar, i gol, gol, gol, gol!
A mi em sona força igual que escoltant-ho per la ràdio, eh?
Sí, de fet, sona igual. Això vol dir que els que fan els jocs ho fan bastant bé,
ja que estem parlant de simuladors de futbol, com el FIFA o el Pro Evolution,
que han treballat tant perquè els jocs s'assemblin el més possible,
que pràcticament només falta que fiquin al bar, no sé si el 19 ho ficaran al bar o no,
però només passarí això.
Per això he volgut preguntar personalment a un càster de FIFA
quina diferència hi ha entre comentar futbol digital i futbol convencional.
I amb qui has parlat?
Doncs he parlat amb el Javier Ramírez, que el sentirem,
és comentarista d'Esports Electrònics, que ha treballat tant amb l'ESL com amb l'LBP.
Bàsicament, les diferències entre narrar futbol digital i el normal
és que el digital és molt més ràpid,
no únicament per la modalitat de joc,
perquè els partits són màxims 10-15 minuts,
sinó també per la dinàmica,
perquè bàsicament amb un círcul o amb un balon llarg
pots aconseguir un contraataque ràpid
i principalment és el que es centra en aquest tipus de videojocs.
Això vol dir, Cris, que la diferència més important seria només el ritme del partit?
Exacte, com abans hem comentat,
que estan tan ben fets els simuladors
que l'única diferència possible és el ritme del partit.
Molt bé, és possible que un comentarista de futbol clàssic
com els nostres companys Ricardo Arquemada o Bernat Soler de la TDT
puguin fer una transmissió d'un joc com el FIFA o el Pro Evolution.
De fet, hi ha hagut casos ja amb el Play Gira,
però tu creus que en el món dels càsters farien una bona feina?
Jo crec que sí, segurament.
De fet, ara sentirem el cas contrari.
Escoltarem com un dels millors comentaristes de League of Legends,
que segurament el coneix tothom, l'Ibai Llanos.
El coneix tothom, li preguntes a la mama i diu home, és l'Ibai.
Sí, dintre del món dels esports, em refereixo.
Doncs mira, el van trucar a fada de comentarista en un Barça Atlètic,
al Camp Nou, un futbol convencional, a finals de la temporada passada.
Va ser convidat a participar en la transmissió que va fer Onda Vasca
i ho va petar literalment.
Els servidors a internet es van caure.
No parlo de l'Ibai, no parlo de l'Onda Vasca.
Sí, no, per això sí, imagina't.
Perdó, eh?
No, no, és un comentarista, imagina't, un comentarista d'iSports
que s'atreveix a comentar futbol convencional.
De fet, fa League of Legends i no té res a veure amb el futbol.
He de dir que l'Ibai és un professional que s'atreveix amb tot.
De fet, al seu Twitter, a lbp.ibai, podreu veure com comenta
mundials de bales o concursos japonesos, entre altres coses.
És un 4x4, aquest nano.
Nos escoltem l'Ibai Llanos comentant aquest Barça Atlètic al Camp Nou.
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
La primera vegada que aquest senyor, que està acostumat a la League of Legends, que no es crida
gol, de cridar gol en un micròfon ha de ser com...
Has de sentir molt estrany.
És com...
Sí, sí.
No ho sé.
Nosaltres que diem Ipat i pot...
¡Gol!
De totes formes, al final, escoltant tot això, és la ràdio qui ha marcat...
La ràdio, eh?
Qui ha marcat amb aquest any la forma de comunicar un partit de futbol.
I això s'està notant als partits de virtuals i als reals, evidentment.
Però és la ràdio.
Estic molt content.
I treballem aquí, reivindiquem-ho.
És que explicar futbol a la ràdio sempre m'ha semblat una bogeria, perquè, clar, tu
estàs al cotxe, estàs a casa i has d'imaginar-te les jugades i te l'han d'explicar
amb un detall que, per enganxar-te a la ràdio, ha de ser...
Continuar, fer comentari.
Exacte.
No parar, eh?
I que no tots els partits et semblin el mateix.
O sigui, cada vegada que crides gol ho has de cridar d'una manera diferent i ho has
de viure diferent.
I que no se't noti massa si ets del Barça o del Madrid.
Defica el puritos!
També de publicitat.
Escolta'm, futbol digital català...
No sé, els dilluns feu un resum de com ha anat la setmana o com va això?
Realment, la competició és de dilluns a dimecres.
Normalment, la lliga i les copes són el dijous i el diumenge.
El que intentem fer és, cada diumenge, per la tarda o dilluns al matí, treure una
prèvia general de cada partit dels 16, dels 20 equips que hi ha aquella temporada
del futbol català i parlar, bueno, una miqueta del rival, de com afronta el partit,
els punts que estan en joc.
I a final de setmana, el dijous, fem la crònica del mateix.
Intentem separar-los per equips.
En espanyol, reus i nàstic van individual i els altres van tots junts.
Molt bé.
I una pregunta.
Quina edat tenen els jugadors de FIFA de l'esport català?
Aquesta és bona.
Gràcies.
Normalment, varia una mica, però sí que és veritat que us sorprendíeu
en veure que la gran majoria tenen de 22, 23 cap amunt i hi ha molts amb fills,
amb dona...
El més gran, quants en té?
Jo en tinc un a l'equip que té 35.
O sigui que per ser un jugador d'esports és gran.
Tenen en compte que, no ho sé, ja no...
Normalment, els 22, 23 comencen a retirar-se.
Es retiran, exacte.
O Celotes va de retirar amb 23, 24 i va ser com, oh, que viejo.
Suposo que és també el joc, no?
Perquè un joc com el FIFA que és una mica més relaxat
com un League of Legends o un joc així més...
Sí, i realment la teva aportació quan hi ha deu persones més que tu
no és tan decisiva.
Tu pots tenir un mal partit, però si els altres al teu costat
el tenen bo no se't nota tant.
A mi em passa.
Escolta'm, i alguna vegada us han dit, aquests jugadors,
escolta'm, que la crònica que heu fet, aquí heu dit una cosa,
vaig fer una jugada fantàstica i no me l'heu posat.
Bueno, tant com els jugadors, no.
Algun cap de premsa sí que m'adueu algun toc, alguna vegada.
Els caps de premsa tenen poder aquí, perquè es contacten amb vosaltres,
estan creant molt aquest món i també...
És potser més al revés.
Quan nosaltres contactem, fem com un pacte
de lo que podem o no podem dir.
I hi ha alguns clubs que et demanen que facis com un mitjà de club.
Per tant, quan una cosa surt malament és desafortunat.
Clar.
Déu-n'hi-do, la feineta que tens.
Sí, sí, dona molta feineta.
Però no estic sol, tinc gent també que m'ajuda i estic molt agraït.
Escolta'm, el tema de l'Europa, quan comença la competició, com esteu,
com van els entrenaments, ara quan surti el FIFA, com...?
Doncs ara justament estem jugant tornejos d'estiu.
De fet, el proper dilluns tenim un torneig de la web,
que ja el sortatge l'hem fet avui,
i realment ens ha tocat l'assemblada que els han Feliuenc
a primera ronda, als vuitens.
I el tema és que la Lliga probablement començarà a finals d'octubre,
principis de novembre.
I a partir d'aquí anirem més seriosament.
Ara mateix estem acabant de confeccionar la plantilla
i encara hem de tancar els jugadors per tenir-ho tot fet.
Fa molts anys teníem una secció al Generació Digital amb el Gustavo,
que ell tenia un equip virtual, el Hat-trick, recordeu?
I feien com la crònica.
I tant.
Hauríem de tornar a fer la crònica, no?
Ja et diré més.
I algunes vegades jugaven durant el nostre programa, els dissabtes de la tarda.
I cantàvem el gol, no?
No, i era com, ostres, hem marcat. Ah, sí, hem marcat.
Que bé que bé, i acabàvem el programa i sabíem com havíem quedat.
Sí, sí, va ser molt divertit.
Nosaltres el que fem ara és canviar una mica de registre.
Per què et poses aquesta bata blanca?
I crocs, crocs de color blanc.
Aquesta setmana, Gina, he llegit que estàs molt enganxada
a un joc que es diu Two Point Hospital.
Sí, ostres, Albert, no t'ho pots ni imaginar.
És que és tot el que li demano a un videojoc.
Feia temps que no m'enganxava tant.
I per què?
Estem escoltant el Juan Luis Guerrero,
guerra que parla d'hospitals i no sé què, no?
Sí, a veure, no he posat la música del videojoc
perquè és tipus menú de la 8.
Tu, Cris, pots entendre...
Efectivament, sí, sí.
Es fa molt pesat, no?
Sí, sí.
I quan et passes 15 hores i pico jugant aquest joc,
n'estàs fins al capdamunt de la musiqueta.
Que no és que sigui repetitiva, perquè hi ha moltes músiques diferents,
però és que tot sona igual.
I tant, i tant.
Escolta'm, explica'ns una mica de què va aquest joc Two Point Hospital.
Francesc, tu que ets el més gran de la taula.
Recordes el Team Hospital?
I tant.
Era un clàssic dels videojocs de gestió
on havíem de gestionar un hospital.
Two Point Hospital és una d'aquelles sorpreses del 2018
i és el successor perfecte d'aquell clàssic de Bullfrog.
En aquest videojoc han treballat, a més,
una de les persones que van treballar en aquell joc original i es nota.
Està editat per SEGA i això sempre fa il·lusió,
quan vas nascut als 90 i veus allò de SEGA.
I per ells també, no?
Suposo que deu haver estat una experiència bonica tornar a fer un joc
i que segur que ells ja tenen més de 40 anys.
Sí, sí, a veure, està creat per Ben Hymers, Mark Webley i Carrie Carr.
Doncs bé, els Carr i el Webley havien treballat a Bullfrog
fent els jocs com el Team Hospital, Black and White i Fable.
Per tant, són història viva del videojoc.
I en què recorda el Team Hospital, aquest joc tan antic?
En l'humor.
Els 90 curàvem els mals de cap injectant una sobredosi d'eli
que feia que després parlessin molt agut.
I aquí tenim màquines per treure olles de la gent
que se li ha quedat el cap enganxat i intentant explorar.
O gent amb l'ego molt gran.
M'agrada una malaltia que es diu inflated ego,
que és com que tenen l'ego molt gros.
És un joc difícil, jo us ho prometo.
Chris, avui m'has enviat una nota d'àudio que deies que tothom se't moria.
Tothom se't moria.
Tothom se't moria, sí, sí.
O veus una consulta i tots els pacients se'n van a altre barri
i has de contractar un cas a Fantasmes.
Jo, de fet, en els tuits que he vist de gent que juga,
m'ha semblat força curiós sobretot l'inici,
que és que has de posar des de cadires, sofàs,
per la llista d'espera, els metges...
Contractar...
A més, el problema de contractar metges,
diuen bé, ja ens tinc una consulta i poso metge.
Ah, clar, però aquest metge de tant en tant es cansa.
Clar, exacte.
No has arribat a on s'han de formar.
No, encara no.
Però hi ha un moment que diuen,
no, és que ara m'agradaria aprendre psicologia.
I tu dius, ja, però tu estàs a planta o a la farmàcia.
Què m'estàs explicant?
Doncs sí, sí.
I, a més, els últims nivells, a més, són infernals, us ho prometo,
perquè de sobte, no sé, ja terratremols, és una mica SimCity.
És molt curiós perquè...
Explica'm una miqueta el tema de la sincronia del joc.
Molt bé.
No sé si es podrà entendre
exactament què significa això en un videojoc.
A veure, això de la sincronia és una mica estrany.
Això, el que fem és...
O sigui, no té un joc multijugador,
però podem jugar amb els altres.
El que fem és...
A veure, jo el que faig és un repte on, per exemple, dic,
jo en una setmana,
una setmana virtual, no física,
curaré més gent o guanyaré més diners o faré...
Et fas un repte, no?
Molt bé.
Com a la vida.
Com a la vida.
I a partir d'aquí es creen uns gràfics
i tots els teus amics que tenen aquest joc
poden entrar en aquest repte.
Els hi surt una alerta com que poden entrar en aquest repte
i al final d'aquesta setmana et surt qui dels teus amics ha guanyat.
Però encara que els teus amics es connectin d'aquí tres dies o un mes,
els hi seguirà sortint aquest repte.
Per tant, per això dic que és un repte a síncron.
Molt bé.
La durada del joc.
Mira.
Dius que és difícil, la durada també és llarga.
Canvi amb la música.
No puc més amb Juan Luis Guerra.
A veure.
La durada.
La durada.
La durada.
A veure, jo ara mateix porto 17 hores i mitja, més o menys.
Sí.
Perquè avui aquest matí ho he mirat i em sap molt de greu,
però aquest cap de setmana no m'he fet res.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
Bé, sí que em sap greu, però aquest cap de setmana me'n vaig
i per tant no podré jugar més.
O sigui, la meva gran preocupació és no �aré les plantes,
si algú em donarà mangels.
No, no podré jugar el 2point hospital.
Et crec, eh, de més?
Jo, aquest joc, jo crec que t'hi было d'unes 20 o 30 hores com a mínim
per començar a dominar-lo bé.
Jo encara, sabeu com que el MIR són uns cinc anys, més o menys,
no?
Doncs són 30 hores per dominar el 2point hospital.
I a més em sembla poc.
Déu-n'hi-do!
Volem dir en quines plataformes ha aparegut.
Sí, mira, el teniu a Steam, per PC, Mac i Linux, a 35 euros,
i les anàlisis d'internet li donen una mitjana de 8,5,
que és ideal pels fanàtics dels simuladors i els gestors de recursos.
Pot ser que quan tu agafes un metge, un doctor,
també saps quina és la seva personalitat
i pots saber cap on fallarà o...
Sí, a vegades et diuen que té diàrrea explosiva,
i per tant saps que aquest home haurà d'anar moltes vegades al lavabo.
Algunes vegades et diuen, li agrada la mercaderia?
Que dius, i això com m'afectarà? Doncs t'afecta, t'afecta.
Tu no ho saps, però com a director d'aquest hospital
t'afecta saber tot dels teus empleats.
Perdona, amb el tema del lavabo i la problema d'anar molt sovint,
això es pot arreglar posant lavabos al costat de la consulta, no?
Jo el que faig és, més o menys per cada ala d'hospital,
creo un lavabo amb tres, quatre urinaris
i una pica i un assecador de mans, però només una pica,
perquè amb això en tenim prou.
Podries muntar un hospital real, després de tots els jocs que...
Amb 17 hores no, però amb 30,
jo crec que puc començar a trucar al clínic a enviar els currículums.
Aquest separador que tenim, estàveu com ballant-lo?
Sí, és que és una mica entre Bollywood i...
Oriental, no? És una mica japonès, també, no?
Bollywood és oriental, eh? És la Índia.
Ja, és veritat.
Sí, fa dos anys que l'Star ens ha fet uns separadors
i aquest és del joc samurai Shao Dao No.
Sí, sí, sí.
Que, per cert, ara sortirà la nova versió, sí, sí.
Què dius, ara? Sí, ara no ho has vist.
No. I tant, es sortirà una nova versió per les noves consoles
i té molt bona pinta, massa bona pinta.
Mare de Déu...
Molt bé, molt bé.
Comentem ara una notícia relacionada també amb la medicina,
com comentava la Gina, però no vinculada a un videojoc,
a mesura que sentim a les notícies informacions
sobre intel·ligències artificials en cotxes autònoms,
cincers personals o cases connectades, per exemple,
ens preguntem si també està a punt d'arribar el dia
en què deixarem la nostra salut en mans d'un programa d'ordinador.
Aquells que sigueu pans de Star Trek una mica de tota la vida,
segur que us sonaran aquestes paraules.
Si us plau, definiu la naturalesa de la vostra emergència mèdica.
Eren les paraules que repetia sempre que s'iniciava
l'holograma d'Emergències Mèdiques de la nau Weijager,
que era una intel·ligència artificial connectada
a una immensa base de dades mèdiques
que tenia per objectiu donar suport al metge de la nau.
De fet, tenia forma de persona o no?
Tenia forma de persona.
Tot i que encara està lluny el fet de veure robots metges
passejant-se pels hospitals, sí que s'estan fent grans avenços
per portar intel·ligència artificial al camp de la medicina.
Esclar que aquesta aproximació pot tenir diverses formes.
La primera, i és bastant important,
és la recerca d'informació rellevant.
Us faríeu creus de la quantitat d'articles científics relacionats
amb medicina, amb nova recerca, amb nous farmes,
que s'arriben a publicar cada any.
Imagineu un metge que ha d'estar una miqueta seguint el cas
del que pugui per, a vegades, relacionar recerques,
diners de recerca molt diferents, però que tens la idea
de saber que una et pot influenciar l'altra i treure'n un profit d'això.
Pemmet, que és la base de dades de publicacions científiques
més important, ha publicat gairebé un milió de noves entrades cada any.
Un milió de nous articles cada any.
Per tant, existeix, realment, és un camp abonat
per a tots els estudis de Big Data, perquè realment és el cas perfecte.
Una gran quantitat de dades a la reregada
i que has d'intentar creuar-les entre elles per obtenir resultats
i recuperar d'aquí informació vàlida.
La segona forma en què la intel·ligència artificial
també s'aplica al cap de la medicina és el que potser és més futurista
i ens acosta més aquesta mena de metge robot
és el cas de l'ajudar al diagnòstic.
A mesura tenim màquines més avançades de diagnòstic
que donen constantment una gran quantitat de dades del pacient.
Les analítiques obtenen molt més resultats,
els electrocardiogrames tenen molta més resolució
i tota aquesta dada moltes vegades pot passar per alt al metge.
Per tant, la intel·ligència artificial ajuda a relacionar dades que se li poden passar per alt.
I ara ha aparegut una notícia important relacionada a això.
A la Xina, molt recentment, hi ha hagut una col·laboració
entre l'Acadèmia Xinesa de les Ciències i l'Hospital General de Peking
que ha permès, per exemple, a un programa, a una intel·ligència artificial,
per dir quines persones que estaven en coma podien despertar-se en menys d'un any.
I en 7 casos que professionals de la neurologia
els havien valorat de forma molt baixa, amb molt poques probabilitats de despertar,
aquesta intel·ligència artificial va encertar-los
i va donar uns valors molt alts amb molta probabilitat de despertar-se
i en 7 casos així ho van fer abans d'acabar un any.
Com pot ser això?
Precisament per això, la intel·ligència artificial estava pendent de tota una sèrie de dades
de les seves analítiques que, en variacions molt petites,
que al metge li podien no semblar significants,
ella els apuntava com a importants i, en aquest cas,
van ajudar sobretot a que les famílies sapiguessin planificar-se la seva vida
al llarg d'aquell proper any.
Sí, hauria de ser molt fort per això que et diguin que es llevarà
i després una que acabi llevant, o que et diguin que estaria molt bé
és que t'acabessin dient que es llevarà a les 7.45 d'un 12 de setembre
i tu al 12 de setembre a les 7.45 estàs allà i, pum,
es desperta perquè jo suposo que...
Qui t'ho ha dit això? Quin doctor? I dic, no, un ordinador aquest.
El mòbil, el mòbil.
El mòbil, sí, el Siri, no?
Com sempre, en tots aquests casos mai estem parlant de substituir al metge, no?
Però sí de l'habilitat que gràcies a aquestes intel·ligències artificials
els metges poden tenir per processar tota una sèrie de dades
que abans se'ls escapava una mica en la pràctica de la medicina diària.
sweet
Psalmau, això que escoltes de fons és la música oficial
de la temporada de la Fórmula 1,
perquè es veu que cada any ja com una...
fan música preparada per a la temporada.
Sí, senyor, i canvien el logo i Codemasters,
com que vol deixar molt clar que tenen la llicència
i que la tenen exclusiva, posen la música oficial,
la presentació oficial...
Quan comences una cursa sembla que estiguis veient la tele.
És veritat. Sí, home, els deu costar una pasta, m'imagino.
I ja fa, mira, des del 2010,
que és el primer joc que va fer Codemasters de Fórmula 1,
fins ara, que el 2018, doncs, 8 anys,
que no hi ha cap altre joc de Fórmula 1 que no sigui aquest.
Els monopolis, a vegades, no són bons.
Estic fent un spoiler de com serà l'anàlisi,
però, a vegades, els monopolis tenen conseqüències xungues.
La gent et vol escoltar.
Doncs parlem, parlem.
No sé si em vol escoltar, potser fotré el rotllo, igualment.
Anem a parlar de l'EF1 2018, que l'he jugat a PS4,
però està també en Xbox One, en PC i en mòbils,
que he de saber què et deus trobar en els mòbils,
no ho he volgut ni saber,
i en Switch no els hi ha donat la gana, bàsicament.
És un joc anual, ja ho sabeu.
Això implica que, clar, any, any,
no us podeu esperar una mega revolució.
No dóna temps de fer un juegaso en un any,
per tant, no ho oblideu, abans d'entrar en matèria.
Aquest joc té un problema de base, és la meva opinió, eh?
No és culpa del joc, la Fórmula 1 no és el que era.
Jo soc un aficionat molt... des de fa molts anys, a la Fórmula 1,
i això no és responsabilitat de Codemasters,
només faltaria, però li afecta, la Fórmula 1 està en crisi,
ha perdut molta afició, ja sabem,
Fernando Alonso fot el pèny des de fa anys,
i, de fet, no sé què retira. Sí, se'n va.
Se'n va, això afecta, com serà rebut, aquest joc a Espanya,
i, a més, no sé, aquest any 2018, els cotxes són especialment lletjos.
Tenen allò que diuen un halo, no sé si saps com va,
que és com un orinal que tenen al cap,
que són horrorosos, els cotxes, no fan soroll, en fi.
Però això és per la seguretat, no, em sembla?
No, esclar, és per la seguretat, però és com un pas intermitge,
on vol entendre que has acabat tancant tot el pilot
com si fos un F16, diguem-ne, no?
Però, en fi, que...
clar, què hauria de fer Codemasters, per comptes, restar això?
Vols faltar tota la carn en l'assador,
és a dir, fer un joc que aportés més que mai,
perquè van mal dades amb la Fórmula 1,
doncs no, ha fet una evolució, si fa o no fa, com sempre.
Anem entrant en matèria.
Jo us descriuré la meva primeríssima impressió que vaig tenir.
Poso el joc, entro i, hòstia, el menú.
El menú és el mateix que el del 2017.
Les lletres són les mateixes, el menú és el mateix.
Vaig haver de mirar la caràtula del joc
a veure si és que havia posat el del 2018 o el del 2017.
Dic, ara, Codemasters, hòstia, ja sé que el joc és anual,
però disimulem una mica,
que fer un menú són quatre tardes i dos matins.
Després et fiques a jugar i, home, sí que hi ha canvis.
Han actualitzat els cotxes a la temporada del 2018,
només falta dia, eh?
I han millorat bàsicament tres coses.
La primera, el mode carrera és una mica més rolero.
Tu acabes una cursa i ve una noia a fer una entrevista,
pots triar entre diverses possibilitats de resposta,
això afecta a com l'equip et considera,
amb les millores que t'ofereix,
per tant, té un cert punt d'aventura
i la faràndula al voltant de la Fórmula 1
està més ben reproduïda.
Això ja ho havien fet en el primer F1 2010,
però van tenir uns problemes deia tan bèsties
que tu em trobes a boxes i no et deixaven tornar a sortir,
però no ho van arribar a solucionar, eh?,
que van dir, bueno, quan tinguem el joc controlat
ja rependrem les entrevistes en tarda 8 anys.
Segona millora, ara l'evolució dels cotxes
durant la temporada és més important.
Això està bé, perquè si tens un cotxe que és dolent tot,
tens l'esperança de poder-lo millorar
si fas bé les curses.
És un al·licient per anar-ho fent bé.
I tres, a millorar l'online, que ja tocava,
perquè ara fan un test de diverses curses
i mesuren la teva habilitat i la teva natedat,
perquè un dels problemes és que jo semblava al GTA V,
o sigui, unes hòsties,
era un bucaque de fibra de carboni i allò,
o sigui, s'havia de millorar,
i ara la gent l'ordenen per natedat.
Ets un tio net? Doncs estàs amb gent neta.
Això està molt bé. Això està molt bé i feia molta falta.
Per tant, aquestes millores estan bé,
però què em refereixo quan dic que haurien de posar
tota la carne en l'assador?
Doncs ja fa anys que arribo i dic coses
amb aquesta franquícia i que no arriben.
Per exemple, els cotxes històrics, que molen molt,
collons, quan la Fórmula 1 perd interès,
doncs tira de la història.
Ja en té, de cotxes històrics,
en té cinc o sis, però no n'hi ha prou.
Jo fotria cinc o sis temporades complertes
amb els seus vint cotxes,
amb els seus setze circuits de cada temporada,
deixa'm jugar l'any 93,
amb Ayrton Senna, Alain Prost, deixa'm ser
Nigel Mansell...
I amb Ricard, amb aquells problemes que tenia...
Correcte, és amb Ceylon Solo 2005,
amb Schumacher...
Si em dius que això és massa feina,
no sé si us heu mirat el teaser de Cyberpunk,
o sigui, no em toqueu la pera, perquè de feina,
els jocs en porten molta i aquest joc costarà
el mateix que el Cyberpunk el dia que surti.
Per tant, falta ambició. Gràficament llueix molt bé,
però és que ja lluïa molt bé fa tres edicions.
I no ens enganyem. Jet Esport, Forza,
llueixen millor. Per tant, es pot fer millor
i les consoles d'avui en dia ho poden fer millor.
Resca l'aprovat en quant a innovació
de l'any passat.
Per tant, si ja teníeu el 2017,
jo m'esperaria que baixi de preu aquest,
perquè tindreu la sensació de comprar un DLC gros.
Si us heu saltat i veniu del 2016,
va, vinga, va, si en teniu moltes ganes,
jo us el compreu. Tot això que he dit fins ara
anava pels veterans de la saga,
els que ja tenen algun F1.
Ara vaig pels que no saben de quina mena de joc parlo.
Hola, novatos.
Punt número 1, si no teniu volant,
ja us ho podeu oblidar.
El joc és una simulació
i per tant, conduir-lo amb mando és com
intentar controlar la Mazinger Z amb el mòbil.
No té cap mena de sentit.
El joc busca realisme.
T'has de conèixer tots els circuits de memòria.
Jo et puc dir de memòria amb un valor.
O sigui, recte, baixes a quarta,
curva a la dreta, curva a l'esquerra,
cinquena, sisena, puja espai allà cap a l'esquerra,
curva a la dreta amb segona, baixes, tercera, quarta,
tornes, curva a l'esquerra, segona,
podeu comprovar que és així.
Sí, de memòria, i l'he fet mil vegades.
És que si no és així, estàs perdut.
Has de ser com un pilot real.
Has de controlar la riquesa de benzina de motor,
controlar la bateria RS,
que és una bateria elèctrica que porten aquests cotxes,
que té cinc modes...
Tot això mentre es condueixes.
Pots posar nivell ultrafàcil, però aleshores
la sensació és d'estar jugant amb Messi que et deixi guanyar.
No et sents bé, et sents brut.
Per tant, és un joc pels que en saben molt,
pels que condueixen molt bé,
i no juguen a res més.
Si vols conduir cotxes en general,
pilla't el Forza, pilla't l'Asetto Corsa,
pilla't el Project Cars 2, seràs més feliç.
Resumint, és un mal joc? No!
És un simulador de Fórmula 1 excel·lent,
però per què li foto tanta canya?
Perquè és quasi tan excel·lent com el de l'any passat,
perquè són quasi iguals.
Jo crec que Codemaster s'ha apalancat des de fa anys
o té un equip molt petit, que podria ser.
Jo crec que necessita fotre un Meneo a la seva franquícia
o deixar que algú altre l'agafi i la revolucioni.
No us fieu de les notes.
Si mireu notes pels postos,
jo crec que aquest joc l'estan valorant els megaexperts,
que són gent que si la roda rebota d'una manera diferent
en el piano o en la suspensió de Paul Ricard,
oh, quina gran millora! No!
No! Hem de ser crítics
i jo crec que aquest joc ha de donar un saló endavant.
És un joc excel·lent de Fórmula 1,
però pel que costa hauria de portar més novetats,
sobretot tenint en compte això que deia,
que avui dia la Fórmula 1 ha perdut pistonada
i s'hauria de compensar, per exemple,
amb temporades històriques, que no passaria res.
Moltes gràcies. A vosaltres per ser com sou.
Impressionem l'Oriol Dalmau, que ha jugat aquest Fórmula 1,
i com es coneix el circuit de Barcelona, per exemple,
el de Catalunya.
Quan vam enregistrar això, em va sorprendre moltíssim.
Start, des de la distància, des de Tarragona,
vols dir-nos alguna cosa?
Primer de tot, no em posau després de l'Oriol.
Ara no puc aixecar això.
Ja està aixecat.
Ho intentarem.
Seré sencer. Gina.
Em sents? Sí, sí. Gràcies.
Per què? Ben alt.
Gràcies, perquè gràcies a tu
he desentrat un paradigma de la creativitat
portada al mercat que sempre havia tret el son.
I ara t'ho explico. Què em dius?
Jo, quan veia algun producte estúpid,
la típica idea boja, qualsevol cosa que produeix,
un WTF i un facepalm d'aquells d'alçada d'un campanar,
sempre havia pensat,
que per sobre, desgraciat, ha tingut una idea
i ha vingut un cap, el jefe,
i l'ha signat.
I per sobre d'aquest que és jefe, ha vingut un altre
i també l'ha signat.
I jo soc el tonto que ha tingut la idea?
No, no, per allò que has explicat,
jo estava completament errat.
Les idees estúpides venen des del cap mateix.
No hi ha un pobret a baix
i els caps l'hi van signar.
La culpa és del cap de dalt, de tot.
Amb el joc aquest d'hospitals es veu clar.
Qui l'ha fet?
Els que ja el feien ells, els samus, diguéssim.
Són els que el portaven a terme,
els desenvolupadors, els que ells mateixos que els venen,
els que l'han portat a Steam, a Pfe, al Mac, al Linux i tal,
són els que els porten a les prestatgeries virtuals
i són ells els que han tingut la idea boja
i ridícula de fer un joc d'aquesta manera.
Molt bé, estem en situació.
Sí, posem per cas qualsevol pel·lícula absurda
o aquell que apareix un personatge inverossímil
o aquell que té un argument d'aquells que te'n fas creus,
per exemple, Sarnando... Doctor Strange.
No, Sarnando, sabeu quin és, no?
Que plouen taurons del cel.
Ah, Sarnado.
Si no pronuncies bé, no ho sé.
Hi ha un altre, jo me'n recordo de la jungla,
d'Eyhart,
la primera,
la de la grata Cells,
que li van dir que fareu una segona part
i els guionistes van dir no,
si nosaltres fem una segona Weville-Barnin Hall,
ens cremarem a l'infern.
I ens porten cinc, sis, i ara en faran una altra.
Doncs això no és culpa del guionista o de l'inventor, no?
La culpa és del cap que diu,
vull que surti això perquè jo soc qui mana,
soc l'amo i aquesta és meva,
i com que és meva és collonuda perquè és meva.
I com que qui mano jo, doncs ja està.
I ningú té trons de dir-me que estic equivocat.
Jo vull això i ja està.
Sovint és perquè el cap veu que la idea és única
i ningú se l'hi ha acudit abans.
Normal, perquè és una idea tonta.
Ningú amb dos dits de front diria seriosament de fer-ho.
La jungla aquesta, Die Hard 3,
mira, la 3 tira que te va,
però la 4... No es pot veure, no?
La 5, la 6, ja hi he perdut el compte.
Indiana Jones, aquesta, la darrera, Terminator...
Star Wars.
Sí, Star Wars.
Mare de Déu, això no és el guionista, és el senyor Lucas.
O la papada del senyor Lucas, que té vida pròpia,
que li diu, Lucas, fes una altra.
Fes una altra Star Wars, no?
Tot plegat seria una mica com volguer justificar-ho, no?
I embolicar la troca de tal manera que desfer-la
és totalment impossible, és irreversible.
A partir d'una idea boja cauen tota la feinada
als treballorets que hi ha per sota.
Ara que deies Star Wars, Albert,
quan diuen, no, el Joss Lucas, com se l'heu cogut,
o se'l correix tot això de...
No, no, en veritat, Joss Lucas té diferents empreses,
diferents developers, va allà,
diu, a veure, quins marcians en seu m'heu fet?
Hi ha una pizarra, i literalment això és real, eh?
Agafa i diu, vull l'A, el B i el D.
Directament. Directament.
Ell no fa res, ell selecciona, no?
I si no és cap idea boja, la que té el Lucas
o qualsevol d'aquests CAPs,
és un criteri inútil.
Aquí qui mana és el CAP.
I si ell diu que una cosa és bona, muts i la gàbia.
Aquí diem molt allò de qui paga mana.
Sí, i tant. A la meseta diuen,
d'on doni patron manda marinero.
Doncs això és el que passa.
Gràcies, Gina, una vegada més, i un punt final,
que és una idea boja, ara potser la gent diu,
jo tinc idees bojes de com fer un ordinador,
fer un relògid d'Àpel, i és molt bona idea.
Una idea boja no vol dir
que sigui una idea dolenta.
Senzillament dirien que és una idea atípica,
per pecar de bé, no?
Una idea que es fa difícil de veure.
Doncs això està del Generació Digital,
el programa de tecnologia, creativa i videojocs
de Catalunya Ràdio.
Àlex Beltran, director i editor de Fútbol Digital Català.
La pàgina web és... Fdcat.cat.
Aneu allà, i de veritat,
us sorprendreu moltíssim tota la vida
que amena d'aquesta pàgina.
Gràcies per haver-nos explicat tot això.
A vosaltres per convidar-me.
Generació Digital, no s'entén res, però distreu.
I distreu gràcies a l'Star, al Francesc Xavier Blasco,
la Ginatòs, Toriol Dalmau, Chris Vilchez
i Albert Murillo.
Avui al Control Tècnic en Ricard Portal,
i també ens ha acompanyat en Miquel Marimón a Tarragona
i en Miquel Gil al Control Central.
Pots seguir-nos al Telegram, a Twitter, a Facebook, a Twitch,
a Instagram i a catradio.cat barra GD.
Gràcies per acompanyar-nos.
Adéu, moltes gràcies. Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.