A veure, què passa?
Ens acompanya l'Elisenda,
la presentadora d'un programa d'inici del programa.
Un programa de presentació de la Generalitat.
Bona nit!
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Generació digital.
Gina Tost.
Francesc Xavier Blasco.
Elisabet Sánchez.
I avui, amb Albert García.
Què tal? Benvinguts, com esteu?
Molt bé.
Molt bé.
De fet, he dit Star Wars d'Esquadron i no, és Esquadrons.
Esquadrons.
Aquest error el vaig cometre jo mil vegades fent les notícies.
Sí, vaig estar a haver de corregir posaneses tota l'estona.
L'altre dia vaig veure que vas fer una rapiolada a través del Twitter
que era un resum emocional de PlayStation UK,
que era com un resum dels videojocs que havien aparegut de la PlayStation 4
i crec que era cada...
O sigui, era un segon per a joc, més o menys, oi?
Exacte, era.
A mi m'agrada molt perquè és com dir
gràcies per tot el que has fet, PlayStation 4.
Sí, era una mica això, i era també com, a nivell personal,
la PlayStation 4 ha durat uns set anys,
i és com, vines enrere,
i has anat seguint una mica l'evolució de la consola
i dius, ostres, això jugava jo del 2003 al 2014.
I mentre el veia, estava recordant els jocs i deia,
a veure si aquest... Que no falti, què? Va, està aquí, està aquí.
I trobo que és una promoció molt bona.
Un segon per a joc.
I dura dos minuts i pico.
I la veritat és que es veu força bé, el joc, vull dir que...
L'identifiques. Sí, l'identifiques molt bé.
És un PlayStation UK,
em sembla que també va ser el responsable d'un vídeo,
també amb molt punt nostàlgic, en què es feia un repàs,
potser va ser quan va sortir PlayStation 4,
i era com de repàs de la vida de Play,
i es veia a l'habitació d'un adolescent i la Play 1,
i com, canviant la seva vida, anaven canviant les Plays, no?
I també era de PlayStation, de Sony UK,
que la veritat és que la van encertar molt en aquest vídeo.
Per cert, hem de dir que avui estem retransmetent el making-up,
el com fem el programa, exacte, a través de Twitch.
Això feia gairebé un any i mig que no ho fèiem,
perquè quan vam venir a aquest nou estudi,
ho fèiem a través de YouTube, ara estem en beta,
la gent que ens estigui veient o ens hagi vist a través de Twitch
ens escolta malament, se'ns veu així i així,
però la idea és que a partir de la setmana vinent,
si tot va bé i podem estar a l'estudi,
anirem fent la retransmissió de com fem el programa,
i una vegada acabem el programa, que sempre ho fem el dijous,
a les 4 de la tarda, desapareix.
Vols dir que ens haurem de pentinar?
Sí.
Sempre estem superguapos, els altres.
Això sí que és veritat.
Per això ens hem de pentinar.
Gràcies.
Per cert, Elis, vaig veure a les xarxes l'altre dia,
a través d'Instagram, que feies gimnàstica de forma virtual,
és a dir, amb algun tema virtual, no?
Sí, m'he aficionat a fer gimnàstica a casa
a través de vídeos de YouTube.
Això va començar, òbviament, al confinament,
perquè no podíem fer una altra cosa,
i la veritat és que li he agafat el gustet a fer exercici a casa.
També he de dir que et trobo a faltar els esports d'aquí,
perquè jo sempre he estat d'esport d'equip
o fer esport amb algú altre.
Volies que no, passa millor, i tu passes millor.
Però quan no tens una altra opció,
aquesta no em sembla gens malament,
perquè no perdo temps d'anar i tornar,
no em puc dutxar a casa, no ho sé, a més a més, ho faig.
Si hagués de sortir de casa a fer-ho, no ho faria.
I en canvi, a casa ho faig.
Molt bé, ho fas amb YouTube directament,
no és un streaming en directe d'alguna persona que et fa un curs.
No, en directe no, he de dir que he trobat una sèrie de persones
que ja tenen els seus canals i que les segueixo
i sempre faig exercici o amb una o l'altra,
que tenen web, tenen vídeos a YouTube, etcètera.
Perfecte, doncs això està molt bé.
Francesc, aquesta setmana, a través del nostre Telegram,
s'ha parlat de la pel·li Uncharted
i el NTH Iatxi comentava que aquesta setmana
graven escenes de la pel·li a Barcelona,
es veu que a la Selecció del Pi i al Museu Nacional de Catalunya.
I és curiós perquè es van parlar de les persones
o dels actors que surten i tu tenies una altra idea
per l'actor de l'Uncharted, no?
No, el tema és que es parlava que l'actor era Tom Holland
i algú comentava que aquest no podia ser Nathan Drake, no?
I jo li vaig dir que no, que en Tom Holland,
que tots el reconeixem perquè té un perfil molt adolescent,
és l'actor que ha encarnat Spider-Man en els últims pel·lícules,
i diu que sí que serà Nathan Drake
perquè la pel·lícula no es basarà en els videojocs d'Uncharted,
sinó que ve a ser una miqueta de...
Us en recordeu, de el Young Indiana Jones?
Vindrà a ser una miqueta d'això, una història a origen,
una mena de jove Nathan Drake, que estarà encarnat per Tom Holland.
I una de les coses que jo vaig comentar en el nostre Telegram
era, vaig repenjar l'enllaç,
busqueu-lo per YouTube si sou fans de Nathan Drake,
perquè va haver-hi el 2017 una mena de curmetratxa fan
protagonitzat pel Nathan Filion,
que dona molt molt molt bé el perfil de Nathan Drake.
De fet, es va ser molt aplaudit i és una llàstima
que d'aquí no hagués sortit una autèntica pel·lícula,
perquè jo soc molt fan de Nathan Filion i encarnava molt bé el personatge.
Molt d'acord amb això. El curt aquell era brutal.
Per cert, si em veieu amb el mòbil avui, estic interactuant amb els uients.
M'estan dient Albert, hem sentit però no et veiem.
Estàs portant el xat de...
Sí, estic aquí.
Sí, perfecte. Mira, estem improvisant.
Estàs aquí.
Sí, sí, això està fantàstic i tenia moltes ganes de que poguéssiu
posar a l'ull, com es diu en català, la mireta?
La mireta.
Sí, no sé si es diu així.
Que veieu com fem el programa és una pena perquè la Matilde
no la podeu veure, però potser algun dia s'animarà i vindrà aquí
i la podreu veure.
Nosaltres el que hem de fer ara és començar per la teca.
Generació digital.
I com sempre, Eli, comencem amb el joc.
Aquesta vegada, sí, va ser algun uient que t'ho va comentar
i l'has descarregat.
Aquest cop, sí, he fet servir les recomanacions dels uients.
M'ha encantat el joc que em va recomanar el Jota Pujó.
He jugat al Kel o Kuel, no sé ben bé com es diu,
però m'ha agradat moltíssim.
És un trencaclosques que té un disseny superbonic.
És pintat a mà.
I, a més a més, té una banda sonora també que el fa molt agradable.
És d'un compositor que es diu Steven Kravitz, bastant conegut.
I el joc compta amb més de 80 nivells que estan posant a prova
constantment al teu cervell.
És molt xulo.
80 nivells, eh?
80, clar.
Jo, evidentment, encara no he rebut, però és d'aquells jocs
que crec que no em trauré mai del joc.
És un joc que m'agrada molt.
És un joc que m'agrada molt.
És un joc que m'agrada molt.
És un joc que m'agrada molt.
No em trauré mai del mòbil
perquè el pots jugar en qualsevol moment.
En quan tinguis una estoneta el pots anar agafant.
L'objectiu és molt fàcil.
Cada pantalla has de fer lliscar.
És com un laberint que té una sèrie d'obstacles
i cada vegada es va dificultant més.
Tu portes una gotet d'aigua, que també és molt fàcil portar
perquè només la pots moure per dins del laberint,
i amb aquesta gotet d'aigua has d'anar aconseguint
agafar totes les perles que hi ha repartides per aquest laberint.
per aquest laberint, així de simple.
Amb el dit, movent-la.
Exacte, tu poses el ditet a sobre de la gota
i la vas movent allà on tu vulguis que vagi la gota
i has de recollir totes aquestes perles.
Què passa? Doncs que tens un nombre limitat de moviments
que pots fer-ne servir més, però si en fas servir més,
no obtens tanta puntuació.
Tu pots fer la partida amb els moviments que tu vulguis, tranquil·lament,
tot i que si et passes dels moviments no tens tants punts,
i per tant et costa més passar de nivell.
Per passar de nivell, has d'anar guanyant diferents pantalles.
Si ho fas amb els nombres de moviments que tens, aniràs més ràpid.
Suposo que la idea és que cada vegada ho fas millor, també,
perquè deus aprendre, no?
Clar, hi ha una sèrie de trucs, perquè també van canviant...
De vegades a les parets hi ha una sèrie de pedres
que allà no es pot traspassar, però si no hi ha pedres,
pots traspassar les parets i sortir a la paret de l'altra banda.
Hi ha una sèrie de trucs que, a més d'acabar pensant,
et vas aprenent i, aleshores, només mirant tu,
ja calcules en el teu cap quins són els moviments que hauries de fer,
cosa que al principi no fas, al principi proves, proves, proves.
No ho sé, a mi m'ha agradat molt, té un ritme molt calmat,
és molt relaxant, no et frustres perquè saps que pots pensar
tot el temps que calgui, i ho pots tornar a intentar quan necessitis,
i això sí que, fins que no acabes una pantalla,
sí que és veritat, no passes a la següent,
no et pots saltar nivells.
Molt bé, veig que hem estat veient aquí l'estudi
unes imatges del joc que estaven en una espècie de...
no de mòbil, sinó de tauleta.
És còmode de jugar amb un mòbil o se't fa petit?
És supercòmode, sí, jo trobo que sí.
A mi em recorda... saps aquells cartonets que et regalaven?
No sé si vosaltres ho coneixeu, quan compreves jugurs
o compreves coses, que et regalaven uns cartonets
que anaven amb un laberint a sobre, com amb una boleta a dins,
que havies de fer passar la boleta d'una banda a l'altra,
doncs això seria el sistema, més o menys igual,
però has d'anar recollint coses.
És molt fàcil, realment és molt fàcil.
Es diu Kerr, diguem-li Kerr, Q, U, E, Kelr, perdó, perdó,
amb una U després de la Q.
Ara que has dit això que ens regalaven aquestes coses,
una de les joguines de petit que m'encantava,
i és una pena que no s'hagi tornat a fer,
segur que havíeu jugat.
O sigui, era un joc que hi havia uns botons,
hi havia aigua a dins i unes peces,
i encara els trobes?
Encara els trobes, sí.
A les botigues d'objectes econòmics i baratets?
Doncs escolta, sempre he pensat que...
Hi havia una senella. Sí, sí, sí.
O semblants, els que tu recordes, o variants,
amb la mateixa mecànica d'anar empenyent l'aigua amb els cartonets.
Sí, sí, sí.
Doncs mira, pensava que no existien.
Perfecte, Eli, moltíssimes gràcies. De res.
Si algú es pot acabar el Tetris, som els de generació digital.
Estan rient ja i movent-nos. No sé què té aquesta música.
És un ritme, aquesta cançó. És molt bona, aquesta cançó.
És molt, molt, molt bo.
Mira, Mario Kart Live ens demostra que Nintendo sap sorprendre
com ningú renovant, de manera sorprenent,
una saga que apunta ja cap als 30 anys.
Cada consola de Nintendo, o gairebé cadascuna,
ha tingut el seu Mario Kart i és, com sempre,
un dels jocs estrella del seu catàleg.
La saga de Nintendo és una de les més importants
de la història de la història de la història de la història
dels jocs estrella del seu catàleg.
La saga va aparèixer per primera vegada per la Super Nintendo
el 1992 sota la supervisió de Shigeru Miyamoto,
que seguia de ben a prop aquest cameo
dels seus estimats personatges fora d'un Super Mario,
el seu lloc que seria habitual.
Què podem destacar de cada joc?
Quines van ser les novetats que es van anar introduint
cada cop que un nou joc arribava al mercat?
El Francesc Xavier té la resposta.
Doncs mira, l'any 1992 el Mario Kart era realment
un dels millors jocs que hi havia pel cerebre de la bèstia.
Aquesta consola, la Super NES,
que feia gala del seu mode set,
un mode molt especial per poder fer rotacions
i escalats dels gràfics habituals
i que lluïa perfectament en el Super Mario.
En el Super Mario Kart no només aportava carisma
als personatges de Nintendo, sinó cada mes,
tot el que era relatiu a l'univers Mario,
a l'univers de les plataformes,
es reconvertia per adaptar-se a un joc de carreres
i, sobretot, perfectament,
els power-ups en aquells interrogants que estaven pel terra,
que després es convertirien en les capses,
les closques de les tortugues,
els forats que hem de saltar o les pedres gegants que anaven caient,
vells coneguts dels fans de Mario.
En definitiva, era un joc que trasfuava personalitat pels quatre costats.
Els corredors transmetien també la sensació dels seus personatges,
el pesant Elon Bowser, el Rapid Toad o els equilibrats,
Mario i Luigi.
A més, trencar amb tots els convencionalismes
i jugar amb modes de joc com el de la batalla,
una lluita per trencar globus més proper als autos de joc que a les carreres,
i que era un joc per jugar amb colla totalment fantàstic.
De fet, era un joc tan rodó
que va ser el quart més venut per la SuperNES,
8,76 milions de cartuts venuts,
i fins i tot, l'any 2019,
va constar en el llibre Guinness dels records
com un dels millors videojocs de la història.
I, escolta'm, podem dir que va ser un pioner?
Doncs mira, realment, tot i que és un joc fantàstic,
potser algunes de les coses en què semblava innovar
no va ser tan pioner com ens podíem pensar.
Per exemple, cotxes amb power-ups,
doncs l'any 83, Spyhunter ja ens posava al volant d'un cotxe espia
que podíem agafar d'uns camions certs poders especials,
com per exemple oli, fum o missils,
per completar les nostres,
per complementar a les ametralladores
que ens donaven el pioner.
O potser podem parlar del fet d'agafar personatges
i fer-los fer cameos en altres gèneres.
Konami ja ho havia fet l'any 1988 amb paròdius,
molts dels personatges dels seus jocs
es convertien en naus especials
en una molt particular versió del Gràdius.
I, si m'apures, et podria dir que el mateix Pac-Man, l'any 84,
en el joc Pac-Man de Namco,
passava dels jocs de l'averint a ser un pla de formes.
I, a més a més,
en el joc Pac-Man de Namco,
passava dels jocs de l'averint a ser un pla de formes.
De fet, has mencionat que cada consola de Nintendo ha tingut
un Mario Kart, però n'hi ha dues que no,
que és el Game Boy Color i la Virtual Boy.
Doncs és veritat, Game Boy Color,
perquè per l'època, jo crec que no hi podien encabir-hi
un Mario Kart en aquella consola,
i la Virtual Boy hi ha una curiositat.
La veritat és que sí que hi va haver-hi un joc que es va cancel·lar
i no va arribar mai al mercat,
però amb la vida més curta.
Crec que va durar un any i l'any ja la van cancel·lar,
amb el qual molts projectes es van quedar a mitges prop.
Mira, hi ha una cosa que potser han arribat a ressarcir-se
de no tenir un joc virtual del Mario Kart,
perquè sí que n'hi ha hagut un.
L'any 2017, una de les coses que han tingut del Mario Kart
és que hi ha hagut també una vida paral·lela
en salons recreatius.
Mario Karts oficials fets per Namco Bandai
En l'any 2017, Mario Kart Arcade GP VR
usava un sistema de realitat virtual d'Acte C Vive
per posar-te dins el propi kart i conduir.
I, a més, el sistema d'atracció de moviments de l'Acte C
servia perquè tu amb les pròpies mans
llancessis les clausques i les pells de banana,
amb la qual cosa l'experiència de Mario Kart completa,
millor i impossible.
En les consoles, el següent Mario Kart després del Super NES
va ser el de Nintendo 64,
amb 3 jugadors a pantalla partida
i de fer de les carreres tota una festa
amb tots els amics perquè podien jugar fins a 4 a la vegada.
Albert García, amb la Nintendo 64 venien amics teus a casa teva o no?
I tant, és que era una meravella.
Aquelles tardes on no hi havia, doncs, sí que hi havia internet,
però jugaves tots allà.
Que, per cert, estic preguntant quins són els preferits,
i el Mario Kart 64 és el preferit del K4,
també en Roger B. Laliara de Super Nintendo,
i estan molt pendents, ara mateix a Twitch,
de que estigui a plano.
Estan veient que no està ben ubicat.
Sí, estàs en cantó, eh?
Estan fent de direcció artística des de Twitch.
Ens fan de direcció artística des de Twitch.
Hem de dir que en aquests moments que estem enregistrant el programa,
que és dijous a les 4 de la tarda,
estem retransmetent a través de Twitch en directe,
després això desapareix i estem amb el mòbil.
Estic fins i tot per posar una lenta d'aquestes que obri una miqueta
perquè no tinguem cap problema de l'hora de sortir.
Molt bé, d'acord, d'acord.
Una de les coses que ens va portar el Dani a la versió per Nintendo 64
és algunes de les característiques que seguirien després a tota la saga.
Per exemple, una intel·ligència artificial
que intenta compactar tots els corredors,
o, per exemple, aquella closca que ataca el corredor que va al davant de tot.
Allò que penalitzem el que va davant de tot.
Una intel·ligència artificial, realment?
Sí, aquesta mena d'intel·ligència artificial
que fa servir el Mario Kart s'anomena Rubber Band EA,
o intel·ligència artificial de banda elàstica,
i l'objectiu que té és fer que tots els jugadors...
Una filosofia molt Nintendo.
Que tots els jugadors sentin que tenen l'oportunitat de participar i no...
M'han doblat tres vegades i jo passo, tiro el mando al terra,
i diuen, ah, me'n vaig a l'habitació, fora.
No vull jugar més, ja no puc arribar al primer, no?
I això el que fa és intentar penalitzar el que va davant.
Llavors, el que va davant, per exemple, de cop i volta descobriràs
que totes les caselles de power-ups que agafes
sempre són bananes i coses inútil.
O monedes.
Els rajos.
Els rajos, el missil,
o les clausques taronges,
que són marrons, que són una miqueta les millors.
D'aquesta manera, al primer jugador li costa molt més
agafar una avantatge impossible de superar,
i si ets un dels que va darrere tens més al·licient
que saps que encara tens alguna oportunitat.
És una característica de gairebé tots els Mario Karts.
I la meva pregunta és a vosaltres us agraden
aquestes intel·ligències artificials,
que intenten fer el joc com més just per tots,
o si ets bo i ets bo has de poder agafar avantatge?
Jo estic a favor que ho facin així.
Estic recordant alguna cursa que he fet amb els meus fills.
3 més 1, som 4,
pantalla partida ho hem fet,
i realment en alguns instants m'he sentit malament,
però no ho he demostrat.
Però en aquest sentit pot estar molt bé.
Molt a favor jo també, perquè és que a més en el cas de Mario Kart
està ben equilibrat, no sents que sigui injust
en cap moment.
Quines novetats van anar aportant
la resta de jocs de la saga?
Doncs la veritat és que cada joc ha aportat
una característica diferenciadora i especial.
Algunes de molt curioses.
L'any 2003 la versió per Gamecube tenia, atenció, karts dobles.
Karts on podien jugar dos jugadors al mateix kart.
El Mario Kart més raro de tots.
Aquest va ser molt raro, molt diferent.
El 2005 la versió per Nintendo DS
era la primera que permetia el joc online
a través de connexions per wifi.
El 2008 el Mario Kart de Wii aprofitava el Wiimote
per tenir volant realistes.
Tots podíem conduir i girar el volant.
Tots aquests volants estan a la deixelleria
en aquests moments.
I atenció perquè amb 37 milions de còpies venudes
és un dels jocs més venuts de tots els temps.
La versió per 3DS, el Mario Kart 7, incluïa per primer cop
el nivell amb karts submarins i la la delta.
I el Mario Kart 8 per Wii U
i la versió deluxe que va sortir posteriorment per Nintendo Switch
tenien més modes de joc batallar
i circuits amb l'antigrapatat, on els jugadors
podien anar per munt o cap per avall
en certes parts del recorregut
amb visibilitat de Mario Kart Tour,
versió per mòbil i que és un dels pocs jocs oficials
de Nintendo fora de les seves consoles.
I aquest 2020 l'últim Mario Kart arriba
de manera molt especial amb càmeres,
amb cotxes reals i amb la possibilitat de convertir
el nostre menjador en el circuit impossible
de la copa de xampinyó que tots hem somiat.
De fet ho vam comentar la setmana passada amb l'Eli.
Albert García, tu ja hi has jugat?
La teva habitació, la teva casa
ja ha corregut aquest Mario?
Sí, i tant, i tant.
Quines sensacions has tingut?
Bé, jo estic molt sorprès del funcionament
d'aquest nou joc de Mario Kart
que porta aquest cotxe teledirigit
i tot aquest sistema de realitat augmentada
perquè funciona, funciona.
Quan vaig escriure una mica la ressenya
després d'estar provant el videojoc,
vaig dir que el titular és que el joc funciona.
Fa uns mesos quan el vam presentar era
vale, és molt bonic, jugues a Mario Kart a casa teva.
En un vídeo promocional està molt bé, però provem-ho.
La sensació de velocitat
està molt aconseguida perquè com tu tens el punt de vista
d'un cotxe petit,
a tu et sembla que valent,
des del punt de vista del cotxe va bastant bé.
El control, ostres, dintre del joc
el passadís de casa meva
he tirat aquestes clausques blaves.
No, blaves em sembla que no hi ha.
Les vermelles, tots els power-ups, o sigui que...
I mentre jugues veus la teva cadira,
les coses de casa teva, clar.
Llavors,
depèn de cada casa,
això també dependrà, però en el meu cas
hi ha una mena de passadís
petit que connecta les habitacions,
que jo és una meravella. Sembla que sigui una casa
feta per jugar al Mario Kart perquè...
Dona la volta.
Té només un ràdio de 5 metres.
Té algun aspecte negatiu, també.
Quan estàs a més de 5 metres, comença a veure una mica de lac,
comença a veure's malament, però si t'obiques al centre
és molt interessant. I atenció, els gats.
Què passa?
Amb Mario Kart aquest i els gats...
Jo no dic la gata que viu a casa meva.
No dic la meva gata, perquè és una gata
que viu allà a casa meva i...
Lletxa, això. Acabes de dir una cosa molt lletxa.
No, perquè és que la cuido molt poc.
Tampoc tindré de dir-li jo ara que la gata.
Aquí hauríem de rascar una mica, perquè...
Aquí hi ha problema.
Però bé, com que els gats són com són i se les hi em fot,
tampoc em fa pena.
Hi ha una gata a casa meva i viu per allà.
I llavors, quan veu el Mario Kart,
es posa molt nerviós.
Perquè jo persegueixo la gata amb el kart.
A mi...
Una de les coses que m'agrada
de la imatge que et dona el Mario Kart
és la visió aquesta
de les carreres per dintre de l'entorn de casa teva.
Em fa recordar quan anem petit
i fas aquestes curses que poses tot d'allà
i mous els teus micrometxins
per sobre la taula.
De fet, ara que he dit micrometxins,
la paraula em porta també el videojoc dels micrometxins.
Per Mega Drive, per Super NES,
que va ser tan popular, que era abans un dels jocs molt populars,
i, precisament, intentaven reproduir això.
Els circuits de curses de carrera representaven, a vegades,
espais de casa teva, la taula del menjador...
La capsa de cereals.
La capsa de cereals a l'esmorzar, el lavabo i la banyera, etcètera.
Déu-n'hi-do.
El Generació Digital, iCat,
es juga en mob expert.
Doncs contarem el Generació Digital.
De tant en tant, hem anat coneixent les propostes
independents que Sony ha anat proposant
en la seva iniciativa PlayStation Talents.
Amb aquesta iniciativa i moltes d'altres
englobades amb aquest nom,
Sony vol impulsar el talent espanyol,
formar futurs professionals de la indústria
i potencials emprenedors en el sector del videojoc.
I un dels darrers exemples és el videojoc
que va sortir abans d'ahir, que es diu A Tale of Paper,
de l'estudi català Open House Games.
Hem parlat amb en Pau Terès,
un dels responsables de l'estudi,
i li hem volgut preguntar, primer de tot,
on sorgeix la idea d'un videojoc
on el paper és el protagonista.
El projecte va sorgir com a projecte de final de curs
dins de la universitat
i el que ens va inspirar
a fer que el personatge principal
fos un ninot de paper
va ser que a tots tres
ens va agradar molt una pel·lícula
que es diu Kubo i les dues cordes màgiques.
I aquesta pel·lícula té un personatge secundari
que és un ninot de paper
i al veure la pel·li
ens va enamorar el disseny del personatge
i se'ns va ocórrer
que el fet de treballar amb un ninot de paper
oferia moltes possibilitats
tant a nivell que el paper és molt fràgil
com que és molt versàtil
i se'ns va obrir
com tot un munt de possibilitats
a l'hora de fer un videojoc
i per això ens vam decantar per aquesta idea.
I Francesc, efectivament la imatge
es veu molt, aquest origami o aquest paper, no?
Sí, sí, és fantàstic.
Aquest origami forma part
no només de l'aspecte del personatge
sinó també de la mecànica del joc,
el fet de participar,
el fet que aquest origami, aquest personatge
es pugui convertir en moltes coses
gràcies a la màgia de la papiroflexia.
També voldria preguntar,
és molt interessant que ens puguin explicar
sobre el fet que han passat
per les aules d'una escola, com pot ser,
a l'àmbit professional
en molt poc temps.
Què es queda de cada època?
Per dèntia em quedaria
que desenvolupant el joc dins de les aules
de la universitat
en tot moment tenies gent professional
del sector on preguntar-li
coses,
quines coses li anaven bé al joc,
quines no, donaven feedback directe tota l'estona.
I de l'altra part,
de la part de Playstation, em quedaria en el fet
que quan estàs desenvolupant el joc
dins de les aules de la universitat
és com que al cap i a la fi
és un projecte
d'estudiants.
I després, quan vam entrar a la iniciativa
de Playstation Talents,
ja estàs desenvolupant el joc com a producte
que la gent comprarà a la Playstation
i tu prens com molt més en sèrio
i és...
Bé, la Playstation té com uns requisits
molt estrictes
i és una experiència bastant diferent
a la de fer un projecte de final de curs.
I d'aquesta part em quedaria això,
en què desenvolupes
un producte real i que la gent podrà comprar
al final.
Albert García, tu com a Francesche Iblasco també
col·labores amb Venti. Fa gràcia, no?,
que un projecte d'un estudiant
com va creixent i com al final surt
com aquesta setmana a la Playstation.
Totalment, perquè a més és un projecte que hem estat veient
durant força temps i hem vist com finalment
ha sortit. Per cert, en el moment que agravem
el programa, ahir a la nit es va publicar
el canal oficial de Playstation
amb 12 milions de subscriptors
i, per tant, ostres, com aquella cosa
que està veient en procés, que va guanyar
el premi aquest Playstation Talents, ha acabat sortint.
Jo el que voldria saber és, una vegada,
doncs, que han fet tot el procés de creació del videojoc,
començant des de l'estudi universitari
a aprendre com es desenvolupa un videojoc
fins a la publicació, el feedback.
A qui han fet més cas? Als professionals
o professors o a la gent que l'ha provat
en fires? El projecte ha canviat molt
des que vam començar a desenvolupar-lo.
Nosaltres sempre tenim com tres fases al cap
per les quals ha passat el projecte.
La primera va ser
el primer prototip que vam tindre del joc
on vèiem, bueno, era molt lleig,
però vèiem que cap a on podia tirar
les possibilitats que tenia i que podia
funcionar com a videojoc.
Després, quan el vam presentar
com a projecte de final de curs,
on el vam publicar a internet,
la gent va començar a fer vídeos al YouTube,
i semblava que
com que despertava cert interès
al joc i que podia ser una cosa que la gent
finalment pogués comprar.
I aquesta va ser com la part que més
va influir de cara a que es convertís en un
videojoc final
i un producte,
perquè quan vam
veure tots els vídeos al YouTube,
podies veure a la gent quines parts
li agradava més del joc, quines menys,
on es sentia perdut o
què li sorprenia i aprenent
i ens va ajudar molt a aprendre
que li anava bé el propi videojoc i que no.
I a partir d'aquí,
vam entrar a l'iniciativa
de PlayStation Talents i vam desenvolupar el joc
com a ja algo més sèrio.
I
aquestes van ser una mica les tres etapes,
però definitivament la que més va influir va ser
tots els vídeos al YouTube quan el vam publicar
gratis a internet.
De fet, estem parlant amb en Pau Terès,
de l'estudi Open House Games,
d'aquest videojoc que es diu A Tale of Paper.
I a mi el que m'agradaria saber, ara que
ja tenen perspectiva des d'aquest punt on
estan, quina valoració general farien
del programa PlayStation Talents?
El programa PlayStation Talents diria que
és una bona iniciativa per començar.
En el nostre cas ens ha vingut molt bé perquè érem tres estudiants
recent
sortits de la universitat i volíem
fer el nostre propi videojoc,
el nostre projecte, muntar una empresa
i la iniciativa aquesta ens va donar l'oportunitat
de treballar conjuntament en una oficina,
de poder desenvolupar el videojoc
en una Play, que si no hagués sigut molt difícil
d'aconseguir-ho per nosaltres
mateixos, i per començar
jo diria que és una molt bona iniciativa.
Molt bé, per acabar, el Pau
ens parlar de l'acord amb PlayStation Talents
i si els obliga
a fer el joc només
per a PlayStation 4 o si tenen plans
perquè A Tale of Paper arribi
en un futur a d'altres plataformes.
Sí, sí, efectivament,
ara mateix el 21 d'octubre
surt de Tale of Paper per la Play 4
però nosaltres el nostre pla
és treure'l per PC de cara
a l'any que ve, encara no tenim dates
però sí que ho tenim molt clar
i estem planificant com serà el llançament i tot
i si se'ns presenta l'oportunitat
i es pot fer, ens agradaria
treure'l també per la Nintendo Switch
perquè hi ha bastanta gent que ens ha demanat
a les nostres xarxes socials, al Twitter
i a l'Instagram que
el traiem per la Switch, que si sortiria
i tal, i sí, aquests són
els nostres plans, sí, sí.
Doncs qui ens ha parlat és en Pau Teres
de l'estudi català Open House Games
sobre el videojoc que ja està a la venda
que es diu A Tale of Paper
i tant de bo tinguin molta sort.
I tant que sí, aquesta darrera resposta
d'una pregunta que em vas comentar
Albert tu que féssim
molt bé, que PlayStation no capi
el fet que puguis sortir altres plataformes
això està bé. Sí, tenen un temps d'exclusivitat
evidentment, però després ja el poden llançar
està molt bé. Molt bé, doncs ara anem a Star Wars
Albert. Som-hi. Generació digital
Doncs molt abans que els duels d'espases
que apareixin tota l'atenció
la batalla, les batalles de naus
eren la veritable essència de Star Wars
amb més o menys fortuna, al llarg de la història
dels videojocs, diferents títols han intentat reproduir
aquestes espectaculars escenes
amb tota la tecnologia que tenien a l'abast.
Ara bé, què passaria si intentéssim reproduir
aquests combats amb tota la potència de les consoles actuals?
Això és el que ens ofereix
Star Wars Squadrons, un joc
que pretén oferir la millor recreació
del que significa pujar en una d'aquestes
icòniques naus especials.
Star Wars Squadrons està disponible
des de fa ja uns dies per PC
i per Playstation 4. El joc compta
amb un moda història per un jugador
però el plat estrella és el multijugador
a través d'internet. Albert, tu ja fa uns quants
dies i parsecs que estàs ja
viatjant amb aquestes naus, com està sent
l'experiència? Doncs mira, sense sortir
de l'imaginari aquest de Star Wars
podríem dir que té un costat lluminós
i té també els seus reverts tan apròs.
Coses bones, coses dolentes, una mica
és el que comentarem, però si us sembla
sentim un altre tràiler del joc.
I se'ns veu.
Són espectaculars.
Star Wars sempre és una cosa molt agraïda
a nivell radiofònic, també, tot i que és molt
visual, radiofònicament funciona.
Obiquem-nos temporalment.
Si sou fans de la saga galàctica,
sabreu més o menys que això pertany a les pel·lícules clàssiques,
la trilogia original,
i el joc s'ambienta després de l'episodi 6,
el retorn del Jedi.
D'acord.
Després del final original de la saga galàctica.
Molt bé, d'acord.
Què passa? Tenim dos bàndols. Ho sentíem al tràiler.
Tenim la Nova República, els que abans eren els Rebels...
Correcte.
I també tenim l'Imperi Galàctic,
que després d'aquella pel·lícula encara estan lluitant com sempre.
Un joc 100% de combat espacial,
100% és naus, naus, naus,
sempre ho veiem tot des de la cabina, no podem canviar la perspectiva.
Recordeu allò de... Vull veure la nau? No.
La nau només la veuràs a l'engar.
Sempre dintre del joc estàs veient tots els marcadors,
veient tots els botons, tot allò.
Després, està basat en els clàssics jocs de combat espacial
d'Star Wars dels 80 i 90.
Eren molt típics, aquests tipus de jocs, anaven evolucionant.
I tant.
El joc entra molt pels ulls, visualment és espectacular,
és molt potent,
tot això aprofita les noves consoles, com deies abans, Albert.
I, curiós, en la versió de Play 4 i la de PC,
pots jugar amb realitat virtual.
Jo l'he jugat a Xbox One i no l'he pogut jugar amb un UR,
però es veu molt bé igualment, però ha de ser molt xulo jugar-lo.
Molt, molt. En realitat virtual.
A dintre de la nau, que això no mereix tant.
Quan estàs dintre de la nau... Clar, clar, ho estava pensant,
perquè tens la referència visual al primer pla
i potser és millor jugar-ho així.
I pots jugar assegut i estàs còmode. Clar, clar, clar.
De fet, el camp dels simuladors és el camp on l'UBR encaixa millor
i que genera menys problemes.
Totalment. Tenc ganes de provar-lo.
Després, com deia l'Eli, el joc té dues modalitats,
el moda història per un jugador i el multijugador, el plat fort.
Us comento aspectes positius i després passo als negatius.
D'acord. Tècnicament és molt potent,
està molt treballat des d'un punt de vista artístic,
capta una mica aquella imatge que teníem de Star Wars dels anys 70, 80,
ho capta molt bé.
Que ja era espectacular, almenys jo ho vaig veure en 7 anys i...
No, doncs això capta aquelles naus, plenes de detallets,
estàs a l'angar, sembla que estiguis en aquell angar,
a l'angar de l'imperi i a l'angar de la nova república, els dos.
Està molt bé.
La dinàmica del multijugador està bé,
és com un Call of Duty de naus, per tant, la dinàmica està bé,
es dispecció tota l'estona,
i les batalles de flotes, que és una altra modalitat,
tenen una estratègia que també les fa força interessants.
La música, en aquest cas, no és d'en John Williams,
sinó que és d'en Gordie Hub,
que és un compositor que ha treballat en anteriors videojocs de Star Wars.
I ara passem als aspectes negatius,
perquè també té uns quants, té el seu reverse nena brots.
A veure, la campanya single player per a un jugador no m'ha agradat.
Trobo que és poc èpica. Star Wars és èpic, no?
No té moments èpics, és com molt... està bé, però...
Ho has dit en el moment de la música que ha baixat...
Tot està controlat, evidentment.
Doncs la campanya per a un jugador és poc èpica.
La narrativa, superlineal, massa pel meu gust.
Ja sé que és un joc de naus espacials, però realment...
Vinga, missió, em foten la xerrameca.
I tota l'estona s'hi diuen, hores així, tota l'estona.
De fet, és la feina del que condueix,
i és una feina militar, vull dir que és avorrida, també.
Ara us haureu de... ja veureu, d'aquí un moment haureu d'estar atents,
perquè farem una prova aquí amb tots vosaltres.
Molt bé.
Després, pocs continguts, és un joc que surt de preu reduït,
i per mi una mica massa arcade.
És un joc que està entre el terreny dels jocs més arcades i els simuladors,
i està en un terreny...
Al mig.
Al mig que no... bueno, total.
Que té una part positiva i una part negativa,
les hem comentat les dues.
I què deies, això, de sorpresa aquesta?
Jo vull descobrir si vosaltres, Elis, Francesc, Albert,
seríeu un bon esquadró d'aquests de Star Wars.
A mi m'has fet treure del guió el que vindrà ara.
No ho estic veient. Molt bé.
Jo vull descobrir això, si teniu fusta per ser un esquadró...
En aquest cas, sereu de l'Imperi, ho sento.
Us tocarà ser de l'Imperi, i això.
I posarem ara el que farem ara... Perdona, l'Imperi són...
Els dolents. Els dolents, imagina't.
Jo només arribo fins aquí. Depèn del punt de vista.
Ja ho sé. Tot depèn del punt de vista.
S'ho ha tancat el Francesc, qui controla Star Wars.
A veure.
Un espia imperial... Un moment, un moment.
...ha encontrat...
Ara us posaré un briefing del joc.
El d'acord, sí.
El que diu abans de fer una missió,
tal qual, no he tocat res, no hi ha gens...
Com és una missió, el que heu de fer és escoltar-la atentament
i escolteu-la. Us farem preguntes després.
Representa que això ho heu de conèixer molt bé
perquè heu de fer això.
Un espia imperial, la gente Thorne,
ha encontrado información clave sobre el proyecto Starhawk.
Su misión consistirá en extraerla de un puesto de avanzada
que orbita sobre Hosnian Prime.
Su trabajo será asegurar el puesto de avanzada
para cubrir a nuestro equipo de extracción,
que llegará en la lanzadera Gladius.
Tras las líneas enemigas se debe actuar con precisión y velocidad.
No tenemos margen de error, titán.
Para conseguir acceso,
tendrán que eliminar las defensas del perímetro.
Memorizeu, eh.
Los informes muestran plataformas de misiles defensivas
en el espacio hosniano. Destrúyenlas.
El puesto de avanzada está protegido por cañones Turbolaser
por todos los lados.
Esquíbenlos y elimínenlos.
Cuando hayan asegurado la zona,
escoltarán al Gladius al puesto de avanzada.
Y nuestro equipo de extracción recogerá al agente Thorne.
En cuanto Thorne esté a salvo,
reúnanse con el crucero Gosanti y vuelvan al supervisor.
No pierdan a nuestra espía bajo ninguna circunstancia.
Uah. Eso es todo.
No, hostias, pues. Eso es todo, eh.
Això és real, és del joc.
O sigui, jo quan em diuen això, acabo el segon després,
dic, no sé què haig de fer, cap endavant, tu.
Bueno, això avui en dia, en els jocs...
Si t'ho haguessis de saber, en els jocs seria fotut.
Però a l'hora de la veritat sempre tens allò...
L'ajuda, l'ajuda.
Aquell compàs amb un puntet que diu
siguiente punto de la misión aquí.
Gràcies a això he pogut passar-me el joc,
perquè si no no hagués pogut.
Us faré 3 preguntes. D'acord.
Primer, contesteu-me a qui vulgui.
Sí, sí, d'acord.
Com es diu la llançadora que porta el nostre equip d'extracció?
Tenim 3 opcions.
Serenity, Glàdius o Nostromo.
Eli? Glàdius.
Glàdius.
Bravo.
Bé.
R2, és gut.
D'acord.
És que està bé. Segona pregunta.
Segona pregunta.
Com aconseguirem accés al lloc d'avançada?
3 opcions.
A, haurem d'eliminar les defenses del perímetre.
B, sabotejar la xarxa de comunicacions enemiga.
O, C, desactivar el generador d'escut deflector.
Hauríem d'eliminar les defenses del perímetre.
Correcte.
M'estic posant molt nerviós perquè...
Última pregunta.
A veure si la puc contestar jo.
Vale.
Última pregunta.
Com està protegit al lloc d'avançada?
A, per rajos tractors sònics.
B, per armes de plasma Dasgard.
O C, per canons turbolasers.
Per la... per canons turbolasers.
Canons turbolasers? Correcte.
Què acaben de dir?
Vale, heu passat la java.
Perdona, m'agradaria saber quina era l'àudio de si fallaves.
D'acord.
Que en el fons seria el vostre àudio, però bueno.
És veritat.
És veritat.
Escolta'm, m'ha agradat molt.
M'he posat una mica nerviós i sé que no podria ser...
No, no podria ser, jo.
Albert, quan et solten tota aquella cosa,
és que ningú se sap de què s'ha de fer, allà.
No, jo crec que hi ha professionals, en el món de Star Wars.
No ho sé.
Però bé, m'ha agradat molt. Gràcies.
Generació digital.
Un programa 100% lliure de caixes de loot,
pay-to-win i microtransaccions.
Doncs continuem al Generació Digital.
Avui apareix per a Nintendo Switch un videojoc
que ja l'any passat va sortir per altres plataformes.
Atenció, es diu Supermarket Shrek.
I a veure si em sé explicar.
Es podria dir que és un videojoc de conducció.
Però és un videojoc de conducció de carro de mercat
on el nostre protagonista està dins del carro
acompanyat d'una cabra.
Naveguem per diversos recorreguts d'obstacles
i desafiaments situats dins d'una àmplia gama de botigues
i supermercats.
I on la cabra, amb els seus vells, amb els seus crits,
ens va guiant el moviment del carro.
Què us sembla? És molt surreal, no?
Super.
Però és el que tothom ha volgut fer, sempre a un supermercat,
posar-se dins... I tant.
Amb la cabra, sobretot amb la cabra.
Amb la cabra. Aquest, per exemple, surt avui.
Fixa't tu que avui també apareix per totes les plataformes
el Transformers Battlegrounds,
un videojoc d'acció i estratègia per torns
de l'univers Transformers,
on som el comandant dels autobots
i lluitem contra el Megatron i els Decepticons.
Francesc, sembla que mai mori, aquesta...
Aquesta... Bé, Transformers, no?
Doncs no, i és ben curiós,
perquè actualment no la veus com una franquícia actual.
Sembla que tiri de pura nostàlgia
i d'autèntics fans dels anys 80 i 90.
Però és una franquícia actual.
I ahir també va aparèixer una altra franquícia potent
en forma de videojoc,
Astèrics i Obèlix XXL Romastered.
És una romasterització, juguen amb aquest nom,
d'un videojoc aparegut l'any 2003
i que ara ha refet un estudi francès.
Resulta que un dia l'Astèrics i l'Obèlix
van al seu poblat i el troben en flames
i s'ha quejat pels romans.
L'agent de l'Astèrics i l'Obèlix
és l'Astèrics i l'Obèlix.
I és una franquícia que va aparèixer
i el troben en flames i s'ha quejat pels romans.
La gràcia és que els dos herois viatgen per Normandia, Grècia,
per Suïssa, per Egipte i al final Roma.
I realment, com sempre he dit, o almenys sempre he pensat,
l'Astèrics i l'Obèlix en els videojocs dibuixats
queden molt bonics.
No ho sé, erau d'Astèrics i l'Obèlix?
Jo soc molt fan, m'encanta.
I teniu els últims que han aparegut?
Jo els últims no, jo guardo, conservo encara
els contes o els cds de fa anys,
que ja estan una miqueta fets malbé,
però els conservem a casa tots i els vaig llegint de tant en tant.
Jo els tinc heredats del meu pare i és una tradició familiar,
tant ell com jo,
i cada any concebem que me'n van sortint de nous,
tot i que ara ja no és l'equip original,
però el dibuix i l'estètica i el tipus d'històries
són totalment fidels a la tradició astèrics
d'Auderzo i Goxini, i per tant són fantàstics.
De fet, jo recordo que una de les coses que em passava
amb aquests àlbums, que també eren del meu pare,
per primera vegada llegint un llibre o llegint un còmic,
vaig plorar de riure.
Sí, per primera vegada, quan era petit,
el fet de riure amb un llibre i plorar
amb les històries que explicaven que eren boníssimes.
Doncs mira, avui hi ha aquesta romasterització d'aquest videojoc.
Generació digital. Més enllà d'impostors i tripulants.
Doncs mira, ara és moment per connectar amb la Gina Tost
i descobrir els darrers projectes del Carlos Coronado,
un home que navega, treballa i fa videojocs d'èxit.
Hola, Gina.
Durant el primer confinament,
molts de nosaltres ens vam dedicar a fer pa, galetes, fills...
Doncs algunes persones, com el Carlos Coronado,
es van dedicar a fer videojocs.
I ara comencem a veure'n els fruits.
Aquesta setmana ha presentat The Horror Tales, The Wine,
un joc de terror.
De fet, la primera part d'una saga, The Horror Tales.
Però de què va aquest videojoc?
Horror Tales és una marca que són tres jocs de por.
The Wine, The Beggar, un sobregaudi,
i The Astronaut, un alespai.
La inspiració per The Wine ve del confinament.
És un joc fet durant el confinament,
de la qualitat de vi que vam veure...
que ens vam veure a la meva parella.
I al final, entre conyeta i nyoga,
conyeta, no, hòstia, un joc de por, una pandèmia,
i veure vícur i la pandèmia.
Ha, ha, què dius...
Llavors, vas pensant, més idees...
Hòstia, doncs podrem fer...
Mira, i si ho ajuntem a això,
amb el folklore i agentes catalanes,
i fiquem una massiva...
Hòstia, sí, sí, sí, té sentit.
I al final, doncs, aquella brometa...
va acabar esdevenint un joc de por.
Sobre veure vi durant una pandèmia per curar-te, eh?
Ojito, eh?
En el joc anterior, Infernium ens perseguia una tovallola.
No ho sembla, però també era un joc de terror.
I li he preguntat si no s'encansa d'aquest gènere.
He tornat a fer un altre joc de por
perquè a Infernium vaig quedar amb ganes de més.
Infernium és un joc molt encursatat,
en el sentit que les regles estan molt definides a Infernium.
I el joc o el disseny del bisjoc mai les trenca.
I normalment els jocs de por fan el contrari, no?
Que estan continuament reinventant les regles
i fent-li putadetes al jugador.
I em vaig quedar amb ganes, em vaig quedar amb ganes.
Em va agradar molt treballar amb Infernium, però vaig fer...
Hòstia, igual que crec que ha estat un bon joc,
crec que es pot fer un altre joc de por
a partir d'una base de disseny totalment oposada.
Una manera bastant curiosa de fer marketing que té el Carlos
és que aquesta vegada ens ha posat una demo gratuïta a Steam
perquè el puguem provar.
I jo li he preguntat si aquest tipus de marketing funciona
i per què no l'estem veient últimament.
Avui dia tothom busca coses gratis.
Ha funcionat molt bé això de posar-ho gratuïtament,
tot i que els altres videojocs no els vaig posar mai
i ara volia provar.
I la veritat és que ha anat de conya,
ha tingut moltíssima visibilitat,
que quan surti el videojoc els envien un correu per comprar-lo.
El marketing és visibilitat,
però s'ha de començar a fer abans que el producte surti al mercat,
si no...
La primera part d'aquesta saga, Horror Tales,
anomenada The Wine,
sortirà el segon trimestre de 2021.
A mi em fan por els jocs de por
i jo us dic que molt bé, però...
Mmm...
Enteneu, no?
Doncs això, em fan por.
I a vosaltres us fan por, els jocs de por?
Doncs sí.
Els jocs de por, les pel·lis de por...
Tot el que fa por em fa molta por.
De fet, és curiós perquè no jugo gaire amb els jocs que fan por.
Per això, precisament, no?
Mira, ara parlant de jocs de por,
en recordo una recreativa a la que vaig estar jugant.
No sé si era un House of Dead 4, potser.
No, jo diria que no era de casa House of Dead,
però era un joc de por que vaig jugar a Futuroscope.
Era un que mentre tenies agafat el comandament,
que era com una pistola, en plan cabina que t'hi posaves,
mesurava les teves pulsacions
per si et feia massa por i pogués parar el joc
o pogués allò per si et senties massa...
El qual vol dir que pensen en la teva salut i està bé.
Jo soc molt de jocs de por, m'agraden.
Sí, sí, perquè no sé...
M'ajuden a vèncer les meves pors, jugar a jocs de por.
Sí, sí, està bé.
És que jo en tinc més, no veus res.
Molt malament, però sí, m'ha agradat.
M'ha agradat perquè, al final,
el mètode que està fent el Carlos Coronado de promoció,
és el mateix que feia el Dome original.
Et donem la demo i te n'has anat a comprar el joc sencer.
És el shareware de tota la vida.
I no ho hem dit, però el Carlos Coronado,
de fet ho hem dit a alguns programes,
és l'home orquestra dels videojocs.
Crec que ell s'ho fa tot.
I us diré una anècdota sobre aquest videojoc.
El Connec d'Haver-lo'n treballar està tot això.
Em va explicar la idea aquesta del joc pujant un avió.
Sabeu el moment abans de pujar l'avió, abans d'entrar...
Sí, sí, que hi ha nervis.
Que hi ha aquella cosa... allò.
Allà m'ho va explicar i pensava que era interessant.
Minijocs de por, tal.
I ja tenia la idea i com l'ha acabat materialitzant amb això del vídeo.
Fantàstic.
Doncs els audience que vulguin provar aquest joc n'estim
i directament el poden provar.
I abans, que el conec...
Aquesta és la música de la sèrie Polícies de Nova York,
dels anys 90.
Veieu aquesta sèrie?
No ho sé, no em sap res.
La posem perquè aquesta setmana s'ha anunciat
l'absolució del Major Trapero.
És un tema que ha aparegut, el nostre Telegram, pum, va aparèixer.
És el que té aquest grup, va de generar, no, va generar,
o es va convertint en una llista de videojocs
on portem el control de policies.
I en Francesc Xavier Blasco ens n'ha recordat uns quants,
com per exemple aquest, Gangbusters.
Ens explica que ell jugava al bar de l'hotel Terramar de Llafranc.
Amb aquesta música de fons, Francesc.
Sí, sí, em sorprenia molt,
perquè és d'una època d'Economia
on utilitzava un estil particular de gràfics,
és un joc que es veu des de dalt,
i no vaig saber que eren policies fins bastantes després,
perquè era un típic joc de dos jugadors,
però el primer jugador, com des d'anar de blau,
que crec que el segon jugador era el que anava de blau,
anava com de color verd, verd llampant, no?
I portava una versió còmica
dels barrets de policia d'aquell Nova York
que són com molt hexagonals o poligonals,
i clar, tu veus una figura amb una mena de coses,
semblava una mena de corona, una estrella grossa al cap,
i et dic, em va costar de saber que eren policies.
Per cert, jo no veia policies de Nova York,
jo veia cançons tristes de Hill State.
Ah, home, i tant, que també hi hagués policies de Nova York.
I tant, i tant.
Per cert, has tornat a l'Hotel Terramar de Llafranc?
Home, no hi anava a jugar quan hi havia màquina recreativa,
ara que ja no en tenen, ja no.
Ah, o sigui, no estaves dormint, eh?
No, home, no, jo no estava llotjat a l'hotel.
I anàvem perquè hi havia la màquina recreativa
i anàvem a jugar-hi allà.
Molt bé, l'Albert S. també al Telegram ens ha comentat aquest,
que es diu Dork Kickers.
No el coneixíem i hem anat a veure com era.
L'he estat veient, és curiós, perquè la visió del joc és des de dalt,
com si veiéssim el planei d'una casa, no?
Sí. I veiem la piscina d'habitacions,
i llavors, amb les policies has d'entrar a la porta,
Dork Kickers, no?, com colpejar a la porta,
i doncs...
acabar amb els enemics que hi ha aquí a casa.
És una mica bèstia, s'ha de dir, eh?
Sí, perquè és que no hi ha cap tipus de mediació.
Entres a la casa i vinga, va.
De fet, l'aspecte del joc m'ha recordat
a un videojoc que sempre dèiem que jugaríem i mai vam jugar,
els qui formem part del generació digital...
No parlaràs del Mònaco. Sí!
Sí, sí, una miqueta s'assembla al Mònaco, no?
Amb la perspectiva des de dalt,
però té aquest toc com realista i és tan violent...
Ja, ja, ja.
Que dius, ostres, el concepte és original,
però el joc una mica qüestionable, eh?
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
També ens han explicat altres videojocs, no?
Sí, l'Ed Caballé ens pregunta,
podem considerar el joc de Dónde está Carmen Sandiego
com un joc policial o, més aviat, mania persecutòria,
que tamps es cauen al cas d'en Trapero.
Això és el que diu Ed Caballé i, de fet, la sintonia,
doncs hem trobat que és aquesta.
Yeah!
Hup, hup, hup, hup, hup, hup, hup, hup, hup, hup, hup, hup, hup, hup, hup, hup, hup!
Wow!
Well, she sneaks around the world from the up to Carolina,
she's a sticky-fingered touch-up from Berlin down to Belize,
so take for a ride on a lone-vultic china,
tell me where in the world is Carmen Sandiego?
Steal their soul...
Francesc, podríem considerar un joc policial?
Sí, per què no?
A la Carmen Sandiego la persegueix una mena de...
de mena d'interpol, bueno, fictícia, no?
Però sí, sí, jo crec que sí, ets un policia que l'has d'atrapar.
Molt bé. Recordeu algun més de jocs de policia?
Jo recordo un, més recent, que es deia True Crime New York,
tots passen a Nova York, no?
Sí, és veritat.
I era un joc de l'Esterla dels Grand Theft Auto de la Play 2,
passava a Nova York, eres un policia,
havies de fer tot l'entrenament per ser policia,
et recordo, em va agradar bastant.
Per exemple, podríem parlar d'Elea Noir,
que és un joc policial,
però que, a més, ens situa als anys 30,
amb el qual ets un policia diferent dels que teníem associats
i acostumats,
i jo un dels que més he gaudit com a joc de policia,
perquè sí que eres un policia, era el Lethal Enforcers,
que és un d'aquests de drets, de recreativa...
És una mica Harry el soci, eh? Exacte.
Era una mena d'aquests policies sense cap mena d'escrúpol
per les bales que gastaven a l'hora de detenir criminals.
Molt bé. Jo, de policies i lladres,
recordo quan jugava de petit, no en els videojocs,
sinó que fèiem dos grups, policies, tu, Elea, havies jugat a això.
Sí, això també, i tant.
Jo això ho havíem jugat, i em feia pistoles,
com es diu això, en peces d'aquestes, de fusta.
De la roba? De la roba, sí, sí, sí.
Tot ha passat per aquí, eh, curiosament?
Tu eres més de policia, doncs. Jo és que volia ser sempre lladre.
Ah, sí? Sí.
Mira, no sé fer ni... No? Escolta'm.
Avui...
Avui, amb el tema que hem parlat avui, el tema del gat, Albert,
m'he quedat com una mica preocupat.
No, no passa res. Hi ha un gat, hi ha un gat...
Ja veuràs quan arribi a casa.
El gat potser no diu res.
Però aquest gat dorm a casa vostra?
Sí, sí, sí, és un gat de la meva parella, però jo...
Aquí volia arribar jo, aquí hi havia marro.
Sí, no, no té...
D'acord, d'acord.
Molt simpàtic, però està allà.
Està allà, està allà. No l'acaricies, no la...
Diu el doctor que sóc al·lèrgic, així, perquè...
Diu el doctor, o sigui? Diu el doctor que sóc al·lèrgic.
Però tu notes, et trobes malament?
Jo no podria viure amb un gat, eh? Jo sóc al·lèrgica.
Jo també ho sóc. No, doncs no.
No ho notes, però ja et va bé.
De fet, jo pensava que eren molt al·lèrgics els gats,
fins que un dia vaig fer una prova d'aquestes,
m'he fet dues proves, i em van posar tot,
allò que posen per veure de què és.
I quan estava esperant, quan estava esperant que em fes reacció,
el doctor va sortir, va veure el meu braç i em va dir...
Vine, vine, sisplau.
Va veure... Jo em vaig veure el braç i dic...
Tot vermell, o sigui, tot, no?
I vaig anar i em va mirar,
i em va fer una llista de tot el que era al·lèrgic i vaig dir els gats.
Diu, no, els gats no gaire.
Tot el que envolta el gat, no?
El que em va dir és que els gats tenen moltes de les partícules
que jo sí que era curiós.
No ho sé, a mi m'agraden molt, els gats.
Com ha adonat el tema, de si, eh? El tema del gat aquest.
A mi m'agraden molt, els gats. El gat aquest.
El gat aquest, sí, sí.
El programa d'avui, el Generació Digital,
que la matem a ICAT, a Parla FM,
els divendres, a les 10 de la nit,
també es pot veure una mica com el fem
els dijous a les 4 de la tarda a través de Twitch.
Si voleu veure com estem a l'estudi, com parlem,
ho podeu fer a través de twitch.tv barra Generació Digital.
I també us en porto una altra informació.
Si voleu veure com estem a l'estudi, com parlem,
ho podeu fer a través de twitch.tv barra Generació Digital.
I també les xarxes, Eli, han comentat algunes coses aquesta setmana.
Doncs sí, ens han comentat el programa de la setmana passada,
que sempre s'agraeix que parlem de les coses que parlem aquí a l'estudi.
En Jordi Borràs ens fa referència al Ride 4,
que és el joc que va analitzar l'Oriol Dalmau,
i amb el qual està força d'acord.
Ens diu el següent.
Com a motorista, tots els jocs de motos
són, per dir-ho d'una manera fina, una caca.
La física i la sensació són impossibles de portar en un pat.
N'he provat algun amb volant perquè sigui més dominable la inclinació,
però, clar, vas amb controls de cotxe portant una moto.
Diu que no, gràcies.
I a més, simulador, diu que és desesperant.
Ens comenta que li agrada molt el gran turismo,
que gairebé va ser motiu de divorci,
en algun moment de la seva vida, per les hores que hi va estar jugant.
Déu-n'hi-do.
Però amb el que gaudeix molt és amb el Burnout,
com amb un volant de 40 euros.
Ah, ja n'hi ha prou, no? Sí, diu que amb això ja en fa.
Perquè hi ha volants que són mega-cars.
I a Twitter, que miro molta gent que juga a l'iRacing,
tenen volants que, a més, depenent del circuit,
es canvien el volant.
És a dir, quan juguen a un oval, a un circuit oval,
és un tipus de volant, i quan juguen a la Fórmula 1, un altre tipus.
Clar, però si has de tenir tants volants a casa, és una ruïna.
És una ruïna, i no només això, i les pantalles,
i que t'has de seure en un lloc que estiguis còmode.
Has de comprar una altra casa. O jugar al Mario Kart.
Exacte.
El K4, que també ens ha dit alguna cosa...
Sí, també del programa de la setmana passada,
on vam parlar de subscripcions.
Resulta que també hi ha serveis de subscripcions
al menjar i a la beguda, cosa que em sembla molt curiós.
Diu el mateix K4 que no sabia que això existia,
però que ara ho necessita.
Ens comparteix una web que parla de diferents serveis
on et pots subscriure, per exemple,
a serveis de caixes de degustació.
Això què vol dir?
Que reps una caixa al mes, o en el temps que t'ho determinis,
i així el que t'envien és sempre diferent
i proves diferents productes.
No està malament. I tant.
O també hi ha serveis d'enviar venda a oli d'oliva,
que tu estàs subscript i vas rebent,
que això em sembla que està molt bé,
i inclús de pernil ibèric talladet,
que ja no te l'hagis de comprar sencer i tallar-te'l tu.
Molt bé, això es diu Foodie Club, no?
Sí, aquesta pàgina web es diu Foodie Club,
n'hi ha molts serveis, però imagino que hi deu haver molts altres.
A mi em sembla curiós.
Molt bé, també, com no podia ser d'una altra manera,
s'ha parat de sèries.
La Teresa ens avisa que han penjat una temporada d'X-Men dels 90
a Disney Plus, que diu que el doblatge encara és en mexicà,
però que bé, ell s'ho posa en anglès
i el Seraphie Literes no està molt d'acord.
Diu que aquests doblatges en mexicà ja li agradaven en el seu moment.
I per últim s'ha parlat de reciclatge Telegram.
També.
L'Ed Caballens comentava que el reciclatge avui en dia
és una miqueta un engany,
sembla que tot el que ens fan reciclar no es recicla al 100%,
però que hi ha un terme molt diferent
i molt important que es diu que és el reutilitzar.
El Felip deia que darrerament està comprant
molt més coses de segona mà
i així es baixa el consum de recursos.
I la Laura ens explicava una cosa també que jo no sabia,
i que també em sembla curiosa i molt útil,
que és que ella anava a un supermercat a prop de casa seva
amb un tàper i en comptes de posar-li els productes de xarcuteria,
per exemple, a la bosseta o a paper,
li posaven directament en el tàper.
Això està molt bé. Això està molt bé, sí.
Són petites cosetes, no? Qui ho deia, jo?
El Caballens Camp.
Exacte, exacte.
Doncs, Eli, Francesc, Albert, moltíssimes gràcies
per participar en aquesta edició d'avui
del Generació Digital i molt bon cap de setmana.
Igualment, a vosaltres.
El control tècnic Matilde Ceoane,
l'assessorament lingüístic de Maria Prieto,
pot seguir-nos també al Telegram, al Twitter,
al Facebook, al Twitch, a Instagram,
a icat.cat barra GD pels podcasts de Spotify
i també per YouTube i també a twitch.tv barra Generació Digital.
Uients, que passeu un molt bon cap de setmana
i que tingueu temps per jugar a videojocs.
Aquesta setmana marxem amb la música de Leisure Larry,
la mítica anissaga de videojocs,
perquè també aquesta setmana ha aparegut
un nou videojoc d'aquesta anissaga,
que déu-n'hi-do, que n'hem parlat molt al Generació Digital.
Així doncs, adeu-siau.
Gràcies per haver-nos acompanyat.