Música
Hola, benvinguts al programa dedicat a la tecnologia creativa
de Catalunya Ràdio.
Passen 6 minuts de les 12 de la mitjanit i a la ràdio no estem sols.
A veure, ens acompanyen alguns uients valents del programa que no tenien
aquestes hores sopars i festes d'empresa.
No han anat a veure Star Wars a la darrera sessió perquè o ja l'han vist
o ja ho faran, no ho sabem, gràcies per acompanyar-nos a tots.
Avui parlarem una mica d'Star Wars perquè parlarem amb Adrián Puello,
que és una persona que està en aquests moments als antípodes i que ha treballat
per aquest títol d'aquest programa.
Tindrem temps per conèixer un esdeveniment que passarà aquest proper
dimarts a Barcelona i que es diu Retro Gaming Barcelona.
I entre molts altres continguts escoltarem l'Oriol Dalmau per saber
què en pensa del videojoc de la Switch Xenoblade Chronicles 2.
Sí senyor.
S'ha acabat la sintonia, tu feia molt de temps que no ens passava això.
És dir-me un nom i s'ha quedat el problema parat, eh, amb l'espectativa
de què passarà, què passarà, bueno, està bé el joc, ja ho avanço,
podeu anar a córrer recuperant-lo, però en traurem un detall.
No, però primer haurem de parlar també de la Digipanera,
perquè avui és una edició que està presidit per aquesta Digipanera
que tenim aquí a l'estudi, ara en parlarem, perquè hi ha moltíssimes coses.
I per cert, si avui voleu comentar-nos alguna cosa en directe,
feu-ho a través del Twitter, a l'agent digital, o pel Telegram,
que és telegram.me barra generació digital,
que si no hi sou, doncs us perdeu molta cosa.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui amb Xavier Serrano.
Què tal, com esteu tots plegats?
Molt bé, molt bé.
Xavier, he portat la Polaroid.
Mira, em feia gràcia fer alguna fotografia avui,
que no penjarem a les xarxes, i que em quedaré jo,
i no sé si després el vols agafar i fer alguna fotografia.
I com en Enric Artibreson, és mort, t'he despensat.
El Serrano que faci fotos.
El dia de l'altre dia, el que costava, el carret de la Polaroid.
És el que... És l'arruïna, no, això?
Absoluta.
Cada fotografia, 3,20.
Costa.
3,20 euros, sí, sí, sí.
Te l'has de pensar una mica.
Com perquè la teva filla agafi una Polaroid carregada.
El món vintage s'ha de parar, l'anostàsia amb el bosc.
Sí, sí, certament.
Per cert, Francesc Xavier Blasco, com estàs?
Estaves una mica avui empiocat, pot ser?
Bueno, per això donar un tio a les 3 és terrible.
No ens ha deixat perdre-li petons.
A més, avui no ha vingut l'Star i fa de veu d'Star, avui.
Per cert, salutacions a l'Star, que segur que ens està escoltant.
Gina Tost, què tal?
Molt bé, molt bé, a veure si ens pot escoltar, sí?
Se'm sent, home, ara sí que se'm escolta.
És que ara tens el micròfon sense fils,
perquè després parlarem amb algun dels ullents.
Per cert, Gina, aquesta setmana has recuperat una cinta teva
cantant quan eres petita, per cert?
Sí, no, no, he recuperat una cinta de mini casset,
que és, diguéssim, una vuitena part de mida d'un caset normal,
i surto jo amb dos anys, potser, cantant coses com...
No, dos anys, no, Gina, no pot ser.
Dos anys ja cantarem allò.
I de fet, hi ha un moment que li dic,
papa, ja està, perquè no sabia apretar l'Stop.
Imagina't, si s'havies cantat.
Papa, ella em posava el rec, i jo feia el rec i gravava,
recording, però l'Stop, papa, papa, ja està, ja està.
Ho publicaràs o no?
No, què vols, enfonsar-me?
És reconeixible el que canta? Saps el que canta?
La granoteta... Ja està, fins aquí.
Molt bé, Eli, per cert, parlàvem de la Gipanera,
tenim moltes coses.
Tenim una llista molt llarga de coses.
Podem fer un petit repàs del que tenim?
Mira, la caixa més grossa que veig ara mateix
és una ràdio Retro Sunset Pegaso.
Molt maca, i que la vola Oriol des de fa molt de temps.
Ja fa molt que la vull.
Ja l'hem hagut de posar al lluny d'ell, perquè si no...
No parem de regalar-ne la ràdio, i jo no em pesco cap d'aquestes.
Avui em sembla que tampoc te'n faràs.
Molt bé.
Molt bé, d'Amazon.
En parlarem després amb el Francesc Xavier Blas.
Com parlarà una miqueta? Un llibre, també?
Tenim llibres, també.
Molt bé, que en vam parlar, també.
I, a més, ha fet a casa nostra, aquest videojoc.
El disc de la Marató de TV3, també.
Això mateix.
El llibre Videojocs GT Sport per la PlayStation 4,
una edició especial que no es troba al mercat.
Atenció.
Sí, és molt especial, certament.
El videojoc Agents of My Hand per la PlayStation 4.
Molt bé, i un disc...
El Xavier Serrano ens ha portat, també, un disc,
el seu últim disc.
De fet, ens n'ha portat dos.
De fet, n'he portat dos, correcte.
En tenim una a la Digi Panera i en tenim una altra,
perquè potser, a mesura que vagi pensant el programa,
podem fer alguna cosa.
Sí, exacte.
Hi haurà una persona que s'emportarà tot aquest lot,
que això és el que passa cada any al Generació Digital,
i, doncs, una s'emportarà aquest disc.
Nosaltres, res, continuem.
De fet, comencem amb el contingut del Generació Digital.
I ara no vols obrir la porta?
Prem el botó verd!
Tots els que formen part de l'equip del Generació Digital
saben perfectament
que el botó verd obre la porta a l'entretariment
i a la creativitat digital.
Doncs la Gina ens deia que ha parlat amb algun dels nostres uients, no?
Sí, perquè aquí hi ha moltíssimes persones
que a aquesta hora intempestiven.
I tant.
A mi m'agrada veure l'estudi Transformers de Catalunya Ràdio,
i jo, abans de començar el programa,
he parlat amb alguns d'ells, com, per exemple, la Laia,
que fa teatre,
té un programa de ràdio menjual,
sí, sí, a la ràdio Sant Quirze,
que també podeu trobar per podcast, que es diu Aivil.
Hola, Laia. Hola.
Què et sembla aquest Estudi Transformers de Catalunya Ràdio?
Vens a aprendre a fer espionatge industrial?
Sí, bueno, m'agrada molt
mirar el que la gent fa,
i, bueno, he vingut a mirar a veure això,
la vida professional.
Escolta'm, hem de saber el nom del programa, com es diu?
Aivil. Aivil.
El més? Sí, ho fem una vegada al més.
Molt bé. Quin dia?
O sigui, no hi ha dia. No hi ha dia? No.
Aivil, a la ràdio Sant Quirze,
buscar-ho segurament per internet
es pot trobar, eh? Sí. Correcte, correcte.
Molt bé. També he pogut parlar amb un Francesc,
que tradueix,
ara mateix, manuals de hardware
per músics,
però en un inici va traduir videojocs,
com, per exemple, el Rainbow Six.
Què dius, ara? Hola, Francesc. Hola, què tal?
Què havies traduït a part del Rainbow Six?
Diversos Dragon Quest,
també. Uf!
Déu-n'hi-do, eh? Que ja volia feina, no?
Érem un equip de traductors.
Perquè
cada Dragon Quest podia fer ja
quasi un milió de paraules.
Era una bestiesa de feina.
I llavors hi havia unes series revisors
que unificaven o tractaven de fer-ho.
Molt bé. I ara continues fent això o no?
No, vaig deixar de fer...
Treballava per una agència de Madrid
i vaig fer els videojocs i en un moment donat
es van oblidar de mi. Vaja.
Perquè ets català. No, home, no.
Això va així, eh? Podria donar-se el...
No ho sé. S'ha anat pensant la cosa.
Podria donar-se el... Que el del Dragon Quest
no ho vull donar més. Aquestes coses
estan passant, no ho explica ningú.
I a part, també tinc una parella de farmacèutics
que surten de veure l'última de Star Wars,
els últims que... Hola. Hola.
Què us ha semblat, la pel·lícula nova de Star Wars?
Bé, a mi m'ha agradat bastant, és diferent.
Mira, això ja ho he sentit
moltes vegades, que és diferent de les altres.
És cert, això? Sí, és diferent. Molt bé.
Així com les altres...
Bueno, la primera de la saga sí que era com
una mica continuació de les altres.
Aquesta no és... Molt bé.
Jo tinc una pregunta per ells.
Sisplau, per què
els genèrics de l'Speed Defend
no funcionen igual?
És pels recipients? Gràcies.
Molt bé, seguim parlant de Star Wars.
Era una pregunta pertinent.
Això després.
A ell, en canvi, no li ha agradat tant la pel·lícula.
Explica'ns el per què.
Ostres, no ho sé, a mi m'ha deixat una mica de fred.
O sigui... No ho sabria explicar-te.
No ho sé, m'esperava una altra cosa.
M'esperava a més novetats o...
No ho sé. No ho sé.
No ho sé, està enfadat, eh? Sí, sí.
Surts una mica indignat, la gent aplaudint.
Jo m'he quedat fred allà.
Però no concretes la crítica,
això és una crítica en general.
Intenta fer... És que no podem fer filtracions.
Oriol, per favor, ho hauries d'entendre tu
millor que ningú.
Bé, aquesta gent, tots tenen el número a la mà
per després poder fer el concurs de la dígina Panera.
Torno la connexió a la taula principal.
Molt bé, moltes gràcies, Gina.
Ara anem a parlar amb una persona
que no us ho espereu, eh?
Els audients que ens estan escoltant
i que han vingut aquí al Generació Digital,
perquè és una persona que ha col·laborat en aquesta pel·lícula.
Generació digital.
A veure, de la taula, quants som els qui han vist la pel·lícula?
Gina? No, no, la Gina ja està.
Que trist, no?
Jo vaig demà.
Jo vaig demà a les 4.
Jo a les 6.
I la Gina també està bastant contenta.
Sí, a veure, és la més Disney de totes,
però sí que és veritat que a mi m'ha agradat.
Molt bé.
A saber què vol dir que és la més Disney?
Que al final es casen.
Let it go, let it go, només et diré això.
És musical.
Oh, no, seria la pitjor notícia del món.
Què passa?
Quin problema tens amb els músics?
Que canten musical.
Que canten d'una forma.
Ara no ho faré, però he estat a punt de fer-ho.
Quin problema tens amb els músics?
Doncs ho estan petant, eh?
Els músics ara estan de moda.
Mèxicota em va fer anar al Dirty Dancing fa res.
Vaig anar, vaig anar.
I va sortir content.
Va sortir ballant i cantant.
Vaig entrar i vaig sortir.
Doncs mira, avui, després parlarem una mica més d'Star Wars,
ens fa molta il·lusió connectar amb Nova Zelanda
per parlar amb una persona
que ha treballat en els efectes visuals digitals
d'aquesta Star Wars.
Escoltem una mica de música.
Home!
Ara sí.
És tan bona...
la banda sonora.
Jo si tingués caball se'm posaria de punta.
Molt bé.
Doncs tal com deies, Albert,
tenim l'Adrià Puello,
que és compositor d'Efectes Visuals
que en aquests moments resideix a Nova Zelanda.
I ara treballa a Beta Digital,
una empresa d'Efectes Visuals de Wellington.
Del mes de maig al mes de juliol va treballar a Vancouver.
Tot això ho he vist al LinkedIn,
a la Industrial Light and Magic,
per la seva feina a Star Wars,
però també mesos abans ho va fer en una altra
per treballar a la Mòmia, a Wonder Woman.
Ara la nostra veu farà un viatge de 19.000 quilòmetres.
El saludem.
Bon dia, Adrià, com estàs?
Hola, bona nit.
Bona nit, bon dia, exacte.
Molt bé.
Sí, tinc 24.
24 anys.
Tu has estudiat la Politécnica de Madrid,
ets etginyer en electrònica industrial i automàtica
i tens un màster de creació d'Efectes Visuals
a UTAT, el Centre Universitari de Tecnologia i Art Digital.
És correcte, no, tot això?
És correcte, quasi tot.
L'enginyeria no la vaig acabar al final, però l'altre sí.
Molt bé.
Són dos universos diferents,
va haver-hi un moment que vas dir
m'he de dedicar al tema més creatiu?
Sí, més que creatiu,
és que juntava més peces del pútle que em faltaven
amb l'enginyeria,
amb tota la part artística i la fotografia.
Molt bé.
Perquè quan tanquem tots, quina és la teva feina?
En què consisteix la teva feina?
Bé, jo soc compositor d'Efectes,
com heu dit.
Estic al final del pipeline d'Efectes Visuals.
El meu treball és agafar totes les peces que han fet,
el vídeo que han gravat,
agafar tot el material aquest
i juntar-lo amb el plànol final.
I tinc que fer que a l'ull
no sàpigui veure la diferència,
fer una imatge realista.
Molt bé.
Aleshores, la gent que ens escolta,
com pot veure plasmada la teva feina
en aquestes pel·lícules tan conegudes?
Realment, amb aquestes produccions
de pressupost penal,
el meu treball està per totes parts,
inclús quan no es veu també està.
Des del qualsevol fondo es canvia,
o qualsevol lloc,
qualsevol cosa que hi hagi que borrar
de qualsevol plànol.
També el sable laser,
tots els monstres,
tot passa per les nostres mans,
perquè som els que ajuntem tot aquell material
amb el plànol.
Fins i tot pots tocar cares reals,
és a dir, temes de maquillatge d'actors també?
Sí, moltíssim.
Pràcticament totes les pel·lícules
ara mateix es fa.
Pots fer ara mateix una pel·lícula des de zero.
Tu sol amb el teu ordinador.
De fet, amb ell li deu haver arribat
de tots els departaments tota la feina, segurament.
Però hi falta el just final, no?
El gra que té l'actor a les borres.
Exacte.
Jo em sé d'una pel·lícula
que van haver de blanquejar les dents
d'un actor a tots els plànols que sortia,
i no eren pocs.
A mi m'ha quedat al·lucinada
la pell que té la protagonista, la rei,
sempre té un cutis grançó.
És el poello que li fot blanqueador.
És l'Adrià que li...
Per cert, estem parlant amb l'Adrià
que ha col·laborat en aquesta pel·lícula,
però també el Xavi Serrano ha posat veu a la pel·li.
Sí, noi.
Per primera vegada de la meva vida he participat.
És que ho acabo de veure,
acabo de donar-me'n
que he doblat un dels joves que hi surt.
I com ho fas?
Perdona, perdona.
Acabo de donar-me'n.
Fa tants personatges.
No, perquè he doblat l'actor Adrian Edmondson,
que surt en aquesta pel·lícula.
I és el capità Pibi.
Però tu no el vas veure quan vas fer això?
És que, jo t'explico,
aquestes pel·lícules es doblen molt en secret.
És més, quan em van convocar per la pel·lícula
em van donar un altre títol.
I vaig arribar allà i...
Què dius?
Sí, i el guió tot es manté en secret.
I tu a les pel·lícules veus molt poca cosa.
Sobren finestretes del personatge,
tu li poses la veu a la boca,
si la veus o l'aprecies i ja està.
I tu, a la feina,
tot aquest secretisme, suposo que no el tens, no?
Ho veus, ho deus veure tot.
Veiem molt,
però en aquest cas,
perquè la franquícia de Star Wars
perteneix a ILM, a la empresa,
però amb moltes altres,
el normal és que veiem el nostre material i ja.
I el mínim possible.
Ja està, per si hi ha qualsevol problema.
Sí, també és un problema,
perquè per fer bé el treball necessitem
haver vist el context una mica, no?
Si ells que fan la pel·lícula
treballen en aquestes condicions,
imagina els dobladors com les doblen.
La doblada al català, per cert, jo.
És un altre motiu per anar a veure aquesta pel·lícula.
Sí, i tant que sí.
Per cert, Adrian, quin tipus de programa fa servir?
Fa servir programes ultra-secrets?
Els podem conèixer, si ara els dius?
O ens poden sonar, jo què sé,
ja ens escoltarà, potser,
algun estudiant de grau
o de batxillerat artístic?
Quin programari fa servir?
En aquest sector, els programes
sempre s'intenta que sigui molt estàndard
perquè sigui més fàcil créixer l'empresa
o fer la partida amb gent de fora.
Per 3D, el més típic és Maya,
que és el que coneix qualsevol persona
que estigui una mica aficada.
I per la meva part, que és la composició,
el que més es fa servir és un que es diu Nuke.
Un què?
Sí, ho podeu veure com una espècie de Photoshop,
però per vídeo.
I en comptes de fer un cap és amb nods,
tot connectat amb fletxes.
Molt bé. Jo us recomano moltíssim
que poseu Adrian Puello a Google
i mireu el seu treball, de veritat,
és al·lucinant. Hi ha un vídeo
amb imatges reals, Adrian, que m'ha encantat,
que de fet és...
diguéssim que és l'univers Mario
de forma real, amb actors reals
i també mesclat amb temes digitals, no?
Sí.
Va ser un projecte que vaig fer a casa
una temporada que estava sense treballar massa.
Al final ho vaig poder acabar com fos.
Molt bé, molt bé. I té 24 anys, eh?
Sí, sí, 24. Els grans genis ho fan tots
als 24 anys. Einstein, la teoria de la relativitat,
la va fer als 24 anys. I tu què feies als 24 anys?
Jo... res de bo.
Res de bo que t'ho dic ara.
Molt bé. Són genis, són genis.
No, no, sí, Adrian, déu-n'hi-do.
De fet, també he llegit al teu currículum
que tu piques codi.
Sí. Llavors, amb aquest codi
tu fas les teves pròpies eines,
i així d'aquesta forma.
Amb aquestes eines, tu vas d'una feina a una altra
utilitzant-les o com va?
Sí, exactament.
Diuen que amb aquest programa
que jo faig servir,
el que el fa tan bo pel cine
és que pots tota l'estona
controlar les matemàtiques que hi ha a sota
de tot el que estàs fent,
de forma que quan et vinguin amb canvis al director
puguis adaptar-ho dinàmicament,
perquè saps el que està passant a sota.
Sona molt complicat, però és molt fàcil.
A mi em permeten fer codi
que jo pugui després
fer el meu treball més eficient.
Molt bé.
Escolta'm una cosa, Adrià, i tots aquests mesos
que has estat treballant per Star Wars,
com és l'ambient de feina en aquests llocs?
Aquell projecte en concret
va ser molt gratificant, jo crec,
perquè tota la gent
que estava treballant allà
realment estava amb una consciència
que estaven fent alguna cosa tan important
que ha marcat la infància de tanta gent.
I estaven supermotivats tots
i donant tot el que podien.
Espressant o no?
No, no. Estava bé, l'únic.
Els últims mesos sempre
es tenen que fer més hores, no?
Jo feia 80 hores per setmana
en una temporada, però...
A final no és la pena.
Ens escolten molts uients
que estan estudiant màsters de graus
o videojocs o màsters de disseny.
¿Tu creus que és molt important
tenir un bon currículum disponible a la xarxa
per veure, per trobar, per conèixer?
Sí, jo crec que...
Les dues coses més importants
és tenir un, sobretot,
haver estat a les empreses més grans possible,
ja sigui portant cafè o el que sigui.
I per una altra banda, la Reel,
per almenys amb el cine.
La Reel és un recopilatori
que fas amb els millors planos que has fet
o els millors efectes que tens.
I segons es van sortint les pel·lícules
o el vas actualitzant,
i és el que fa servir per buscar treball després.
A mi m'ha encantat, amb això del currículum,
una part, en el teu,
que dius, atenció, eh?
Diu, altament, confieu en mi,
altament organitzat, amb els meus escrips,
i sempre segueixo fluxos de treball
no destructius.
No destructius?
Sí, o sigui, dius, jo llegeixo això i dius, fitxem-lo.
Aquest tio sap el que diu.
No té res però té futur.
T'has de vendre bé, no?
És veritat, a banda d'ensenyar el que has fet, també t'has de vendre.
Jo crec que és una mica...
original amb el currículum.
El vaig fer així raro i ja no el vaig canviar.
Funciona, doncs ja el deixo.
Una qüestió potser tècnica.
Com pot ser que si la major part de la gent
que treballeu amb programari
per fer efectes digitals
o per fer imatges per ordinador
per les pel·lícules
utilitzeu gairebé tots el mateix programari,
com pot ser que pel·lícules com, per exemple,
Wonder Woman o Star Wars,
en els efectes dels menjos amb patates
o pel·lícules com Objectivo a la Casa Blanca,
que és una pel·lícula de no poc pressupost
i en canvi els helicòpters
es veuen que estan fent de corxopant.
Com pot ser?
A què és degut això?
Bueno, amb llapis i paper
es pot fer un Picasso
i es pot fer una nebata, no?
Perfecte, clar, sí, sí, t'entenc.
I que són molt cars, es veuen els efectes ben fets.
No, jo no dic que no siguin cars.
La Merabera ho deia, que acabava sent més fàcil
fer el tsunami aquell...
No com era aquell, el Ballona.
Que era més fàcil inundar una maqueta
que realment fer-ho digital i que quedés bé.
De la pasta que li costava.
Volem agrair des d'aquí als responsables de UTAT
que t'haguem pogut conèixer,
dir que aquest centre universitari, justament ara,
està fent un concurs de talents, ho dèiem abans,
que ens poden escoltar alumnes que s'hi dediquin,
que t'escoltin a tu i tinguin ganes
de fer coses semblants.
Està fent un concurs de talents
per nois i noies que estan estudiant
primer o segon de batxillerat
d'acadèmies de dibuix.
En aquest sentit, Adrià, les possibilitats professionals
són immenses i moltes vegades aquests nois
no es poden ni arribar a imaginar
cap on tiraran, suposo, no?
Sí, aquesta universitat amb aquell aspecte
va ser increïble a mi també.
Em va permetre primer sortir del curs que vaig fer
ja amb una reel que em va...
amb la que vaig poder trobar de feina,
de primeres.
I, per una altra banda, també em van aconseguir
aconseguir diverses mesos de pràctiques
a diferents empreses
que després em va ajudar molt pels primers mesos.
Molt bé.
De fet, podeu anar a concursodigitaltalent.com
i veure tota la informació.
Teniu temps fins al 31 de gener per enviar
les vostres propostes.
El guanyador s'emporta, atenció, un grau complet a cost zero.
I per acabar, Adrià,
nosaltres, com a generació digital
i com a Catalunya ràdio que som,
hem aconseguit que vingui una persona
molt important de l'univers Star Wars,
que ens ha fet molt emocionats.
Saludem un dels mestres
Jedi més poderosos que ha fet bé.
De fet, de la República Galàctica
que va viure fins a la seva guerra civil.
Molt bona nit, mestre Yoda,
gràcies per ser al generació digital.
Bona nit.
Afectes especials.
Emociones, tonteries.
Una pregunta al poe jo, Adrià, fer-l'hi avui.
Molt bé, doncs endavant.
Com possible és que Yoda dels vuitanta anys...
Els vuitanta, que no entenem, potser no pot,
perquè al revés parlo.
Com pot ser que les pel·lícules dels anys vuitanta
millor aspecte Yoda tingui que pel·lícules del 2001?
No entendre o no?
Sí, tots pensem el mateix, no?
Jo crec que va ser quan...
quan vam començar a provar amb el 3D
i es veu que, al final,
quan algú és real,
quan algú és una marioneta
i té un aspecte tan característic,
costa molt vendre algú tan diferent, no?
El vuitepisodi, renders tens, home?
El vuitepisodi, renders tens, home?
Què t'esfas?
Amb aquestes últimes ja...
les tècniques s'estan...
s'està venent molt el tornar a fer coses
amb marionetes i amb ninos...
dels antics, tot físic,
perquè al final es nota, no?
I passa per les nostres mans i nosaltres hi donem uns tocs extra.
Amb aquesta, per exemple, ho hem fet també.
Però tot ja ve de marionetes i això.
I és el que li dóna aquest aspecte.
Doncs tranquil, em quedo.
Mestre Yoda,
gràcies per venir al Generació Digital.
El veig que no porta bastó.
No, però número de la panera tinc.
Espero que toqui me la...
La mà molt llarga, vostè.
I si no, amb la força me la porto.
Que jo també. Descarto no pas.
Doncs Adrian Pueyo, moltíssimes gràcies.
Si quan vinguis a Barcelona ens avises
i ens acompanyes aquí en directe al Generació Digital...
Sí, m'agradaria.
Molt bé, doncs un aplaudiment a l'Adrian.
Moltes gràcies.
Doncs vinga, continuem al Generació Digital
en aquesta edició especial de la Digipanera,
l'edició especial abans de les festes de Nadal.
Eli, hem de parlar d'una de les coses que regalarem.
Doncs sí,
un dels jeans que hi ha a la nostra Digipanera
que vol emportar-se el Mestre Yoda
és un dispositiu dissenyat per Amazon.
Estem parlant del Fire Stick TV.
És el que s'anomena un dòngel.
A mi dòngel em sona a una cosa una mica...
Un dòngel, perdoneu, eh?
Sí, sí, doncs això.
Tu ho entens, no?
Tens la ment igual de bruta que jo.
Per mi, dòngel vibra.
Ara ho he entès.
Tu és que ets un sant, eh?
No, estic concentrat en tot.
Vibre que fa olor de fresa.
Tota aquesta mena de parells
s'anomenen, genèricament,
és el que en aquells programaris
fa uns quants anys que tenien
una peça que s'havia de connectar
com a forma de protegir
contra la còpia de pirateria,
que aquí en dèiem motxilles,
si algú recorda programes grans,
etcètera, doncs el seu nom és dòngel.
I això mateix és aquesta mena
de petits llapis,
tenen el tamaig d'un llapis USB,
però en comptes d'una connexió USB
el que tenen és una connexió HDMI.
A través d'aquesta connexió HDMI
es connecta a l'entrada de la nostra televisió
i a tota mena de contingut audiovisual.
Quines característiques té el Firestick TV?
Per exemple, ens permet veure contingut
en alta definició amb el botell de punts,
té 8GB de memòria,
és compatible amb xarxes wifi
i també té connectivitat per Bluetooth,
sobretot per connectar-hi
des d'auriculars o a comandaments extras.
Té un adaptador d'antena
que ens sembla que està molt ben trobat
perquè he utilitzat d'altres aparells
i no estava tan ben resolt.
Els televisors moderns són tan plants,
que sempre és un problema de connectar
segons quines coses a segons quines tomes
perquè sovint no hi ha molt d'espai.
Té un petit adaptador flexible
i això està molt bé.
No sé qui és.
Tenim un complement.
Hi ha un petit adaptador flexible
que és molt útil i té una doble funció.
Serveix d'antena per millorar
la recepció de la senyal wifi
allà on t'estigui el televisor.
Atenció, cal tenir un compte Amazon
per poder-te registrar
però no és necessari
que tinguis un compte a Amazon Prime,
que és l'extre de pagament
que pagues per tenir certs serveis d'Amazon.
És compatible, com ja hem dit,
amb comandaments de jocs i auriculars Bluetooth
i el seu cost seria d'uns 60 euros.
Però si tu ja ets usuari de Prime,
ara hi ha una bona oferta
que te'l pots portar per només 40.
Avui l'he vist per 25.
Sí, però aquesta oferta
s'acaba en un parell de dies
i després passarà a ser 40.
Un cop connectat a la nostra tele, què passa?
La converteix en una Smart TV?
No ben bé.
El seu ús principal és poder accedir
de manera ràpida i còmode a serveis de vídeo
com serien el de Netflix o el d'Amazon Prime Video,
que són tots dos serveis
que necessiten que tu estiguis subscript a ells
i que parten paguis extra.
O sigui, ens cal ser ja usuari d'aquests dos canals
per poder disfrutar d'això.
Tenim també una selecció d'apps compatibles
en Firestick TV que els pots descarregar i instal·lar
que donen funcionalitats extras
o ens permeten accedir a contingut diferent
i que poden ser o gratuïts o de pagament.
I algunes d'aquestes sí que són les típiques
que trobaries en una Smart TV
que solen ser canals de cuina bastant genèrics,
els canals de fitness,
el canal de notícies Algesira,
el canal de la Major Baseball League Americana
que dius, tu, molt d'interès,
jo no sé per què no en tindria.
Però és diògenes, això, eh?
Ara, sí, és veritat.
Això sí, hi ha altres coses bastant més interessants,
per exemple, tens aplicació
per poder veure els vídeos de Twitch,
la xarxa on es fa molt streaming de videojocs,
Vimeo, i YouTube.
Doncs mira, a YouTube hi ha un petit problema.
Sí que et ve i sí que t'anuncia que hi ha YouTube,
i la veritat és que hi és,
però per un tema de discrepàncies comercials
entre Amazon i Google,
a partir del 1 de gener ja no estarà funcional.
Amb el qual, doncs, és una llàstima
perquè és una bona forma de veure
una gran quantitat de vídeos de contingut gratuït
que pots estar molt acostumat a veure-lo,
doncs, com des del teu televisor, amb el Firestick TV
a partir del 1 de gener ja no ho podràs fer.
Tenia entès que el Firestick TV era un dispositiu Android.
Per què tenim tan poques aplicacions disponibles?
I es pot comparar, per exemple,
amb una tauleta Android.
Exacte, mira, sí que és un dispositiu Android,
però les seves apps necessiten estar adaptades
pel sistema de control del Firestick TV,
que va amb el seu propi comandament.
Això vol dir que no totes les apps
poden funcionar i funcionen igual de bé.
Totes les que t'ofereixen són compatibles amb el Firestick TV
i la realitat és que funcionen molt bé.
Ara, hi ha formes,
si tu vols tota una sèrie d'aplicacions
que pots tenir amb la teva tauleta Android
i t'agradaria provar de tenir-les amb el Firestick TV,
hi ha formes, busqueu per la xarxa,
de poder instal·lar qualsevol aplicació de Google Play.
El que passa és que encara que et funcioni
i que la puguis executar,
perquè jo ho he provat i ho he fet,
moltes no són funcionals
i no podem simular un moviment de pantalla tàctil
per seleccionar-se algunes zones concretes de l'aplicació.
Per acabar, Francesc,
i resumint, com valores aquest Firestick TV?
Doncs mira, si ets usuari de Netflix o Amazon Prime,
és una molt bona opció.
Funciona de forma fantàstica.
L'aplicació, la navegació pels menús,
la visualització, la stream funciona fantàsticament bé.
L'operació amb aquestes dues plataformes
funciona molt i molt bé.
També he pogut jugar tota una sèrie de jocs.
Mira, aplicacions extraterrestres catalanes
són força interessants.
He pogut jugar el joc d'Estranger Things
a la tele de casa meva de forma molt maca,
el Pac-Man, el Crossy Roads, etc.
Però, per exemple, té una miqueta de punts dèbics.
Per exemple, entre totes les aplicacions que hi ha compatibles,
si ve el Firestick TV que es ve a Anglaterra,
conté moltes de les aplicacions de visionat sota demanda
de canals populars de televisió,
com per exemple la BBC, la ITV o el Channel 4.
En aquesta manera podries convertir
qualsevol monitor que tinguessis per allà
en una mena de tele secundària.
I això amb les aplicacions que et venen aquí, almenys,
a l'estat espanyol, no és possible i són menys interessants.
Tu li has donat canya al Netflix, no?
Jo li he cobrat molta canya al Netflix, a Amazon Prime Video
i mira, al canal de la NHK,
on he estat seguint l'últim campionat,
l'última copa que es fa al novembre, de Sumo.
De Sumo?
És l'últim campionat de l'any?
Sí, és l'últim campionat de l'any,
ara ja no em torno a posar fins al gener.
I qui ha guanyat?
Kakuo, que és l'actual Jokozuna,
que és el gran campió, ha tornat a revalidar
i em sembla que és la seva 40a copa de l'emperador que aixeca
amb la seva carrera.
Jo crec que Catalunya Ràdio mai s'havia parlat de Sumo.
Companys d'esports, si voleu un comentarista de Sumo,
parleu amb mi.
No, són pesos pesats.
No, hi ha pesos i categories.
Jo he vist pesos pesats tirant al terra altres pesos pesats,
que te'n fas creus.
Que fort. Déu-n'hi-do.
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
Mira, aquesta música és de Panios Papiotis.
És un investigador postdoctoral de la Universitat de Pompeu Fabra
i que assona el vídeo de presentació
de la Retro Gaming Barcelona.
Aquest dimarts, en col·laboració amb Ironhack i Game Barcelona,
es celebra una nova edició de Retro Gaming Barcelona
anomenada The Future of the Game.
És una edició d'estratègia.
És una edició d'estratègia.
És una edició d'estratègia.
És una edició d'estratègia.
És una edició d'estratègia.
És una edició d'estratègia.
És una edició d'estratègia.
És una edició d'estratègia.
És una edició d'estratègia.
La primera edició de Retro Gaming Barcelona
anomenada The Future of Retro Gaming
serà a Ironhack, al carrer Pamplona 96, de Barcelona.
Avui ens acompanyen dos dels seus responsables,
que són l'Iñaki Díaz i la Júlia Moterán.
Molt bona nit.
Hola, com esteu? Molt bé.
Escolta, per què creieu que un vídeojoc retro, antic,
pot ser un bon camí per tirar endavant
en el món de la indústria del vídeojoc?
Bueno, nosaltres no ens enfoquem tant només en la història
i no ens enfoquem només en tornar a jugar allò que ens va agradar
o allò que vam créixer,
sinó com l'estètica retro pot servir-nos com a inspiració
en fer noves coses.
I l'exemple més clar és com els events que anem fent
fem coses superinnovadores a nivells de controls,
a nivells de temàtica.
Parlem dels nous camins del pixel art, per exemple,
i fem tot aquest tipus de reflexions una mica més enllà.
Només, per descomptat que ens agrada molt,
la nostàlgia ja hi és, però la idea és renovar-se
i que sigui actual.
Exacte, per nosaltres és un estil com consolidat
i ja creem en aquest estil.
No és tant només anar cap enrere al temps,
sinó és crear però seguint aquesta tendència.
Júlia, no és la primera vegada que feu events d'aquest tipus, no?
No, llevamos ya dos años.
Empezamos con un workshop,
después hacemos un par de charlas más,
otro workshop para aprender cómo crear un videojuego mobile,
retro, desde cero en ocho horas.
Pues teníamos a Iñaki para la parte pixel art
y a Alberto Betella, que no está aquí,
para la parte Unity 3D.
Hemos hecho una exposición de pixel art también este junio
y seguimos así, queremos hacer muchas otras cosas.
¿Qué personas vienen?
¿De la industria? ¿Gente que está estudiando y quiere dedicarse?
¿Está abierto?
¿Está abierto a un abanico amplio o no?
Bastante amplio, diría.
Tenemos muchos profesionales que trabajan en tecnología,
desarrolladores, diseñadores,
pero también apasionados de videojuegos.
Entonces vienen a nuestros eventos para aprender algo nuevo,
para conocer gente nueva, para compartir ideas
y pasarlo bien.
Això serà aquest dimarts mateix.
A l'hora, hem dit, a les 7 de la tarda?
A les 7 de la tarda, sí.
Molt bé. Com poden, perquè la gent que ens pugui,
els col·legues diuen que vull venir, com pot venir?
A la nostra paja, retrogamingbcn.com, es poden registrar,
és totament gratuït, però únicament per controlar
a forament i saber quanta gent vindrà,
doncs sí que partem a cerveses i tal.
Molt bé.
I hem de dir que...
El que va creixent en audiència i en públic,
al principi érem 30 persones,
i l'últim any ja tenim 200 o 200 i escaig registrats.
La cosa va creixent bastant.
És que, a més, les coses han de anar així.
Començar, a poc a poc, i després va creixent, és evident.
Això que escoltem és la banda sonora del Katamari de Masi.
Ha sortit ara, ha sortit precisament per Android
i per iOS, un joc més o menys antic, molt pixelat.
No pixelat, sinó que és fet de forma molt senzilla.
I és un exemple de joc on hi ha pagaments in-game,
que jo ja m'he gastat 10 euros amb aquest joc,
i que és un exemple de joc més o menys antic,
però revolucionat a la nostra època, no?, per exemple.
Sí, vull dir, és que per nosaltres ja és un estil tan nostre
que ja no és només la part retro,
també és com podem crear coses noves,
o és un estil consolidat per nosaltres.
Llavors, busquem...
Tenim serveis, noves tecnologies, nous controls,
conceptes com d'instal·lació, de jocs multiplayer,
però coses que no existien quan...
en aquella època no, i les apliquem utilitzant l'estil
amb el que sentim més còmodes, que és el pixelat.
Molt bé. Oriol, a tu tira enrere el tema retro o no?
No, al contrari. De fet, ara el que deiau és que no només és un tema estètic
dels gràfics, dels pixels, és també un tema de mecàniques.
A mi, que m'atreveixen els gràfics,
és la immediatesa oblidar-me d'aquells arbres,
d'habilidades, aquells jocs tan complexes...
Jo, moltes vegades, tinc deu minuts per jugar.
I vull una partida ràpida que m'ho passi bé i anar a sopar.
I sembla que els videojocs últimament...
Em parlarem amb el Xenoblade, sembla que hagis d'agafar apunts
per entendre ben bé la mecànica del joc.
A mi m'agraden aquests jocs Golden Axe.
Aquells guions que traduïa el nostre...
Els tres segons ja has entès el que has de fer i ja t'ho estàs passant bé.
Tu també, Xavi, no?
Sí, sobretot el que m'apassiona d'aquests jocs és l'estètica.
Aquests 8 bits, aquests 16 bits, com a molt,
i gràcies a Android, per exemple,
jo soc usuari d'Android,
aquests jocs tenen una segona, una tercera, una quarta vida,
perquè són jocs que van apareixent assiduament.
Desapareixen ara la versió remasteritzada,
la versió de Game Boy per Android.
Això és molt agraït. Són els jocs, com tu, tens 10 minuts,
són aquells 10 minuts de la tassa de butter.
Són aquells 10 minuts que no tenim nens a la vora,
un momentet, que estic fent caca, i vas jugant amb això.
I el tema de la imaginació.
Quan uns gràfics són insinuats,
també desenvolupes la imaginació.
I no et donen tan mastegadet com el 4K de determinats jocs d'avui dia.
Això també torna certa gràcia.
Aquest dimarts hi haurà 3 xerrades, és correcte?
Més o menys. En anglès és correcte?
Sí, en anglès.
Estem en una ciutat internacional.
I tindrem, de fet, Joan, que està aquí en el públic,
que parlarà amb passant Andrii.
Hablaran sobre nuevos...
controladores para videojuegos.
Tendremos Alex Roca de Ubisoft,
que estaba en Ubisoft, y después de 11 años lo dejó
para abrir su estudio indie de retrogamer.
Y tendremos después
Marc Palacios, que hablará de tecnología
en gráficas retro y su papel hoy en día
en efectos visuales.
Molt bé, Joan, oi?
Parlaràs sobre controladors?
Nous controladors, i conforme de donar-li una segona vida,
a vegades amb mecàniques antigues,
amb les noves idees.
He vist imatges d'altres events que heu fet d'aquest tipus
i fins i tot hi ha jocs que juguen amb el cos.
Sempre Joan. Sí, va ser tu.
De fet, sí, vaig començar... M'encanta.
El que passa és que jo treballo amb nens amb autisme,
fent interacció al cos sencer, amb tot el cos.
Sóc d'aquesta gent que li agrada l'equinec,
i vaig decidir que...
Perdona, en termes d'investigació hi ha molta gent
que encara utilitza l'equinec, no?
Sí, és una llàstima que l'hagin descontinuat fa poc,
perquè va fer que es democratitzés una tecnologia
que costava milers i milers d'euros a 150 euros.
Em permeto recordar que vam ser els primers
a regalar una equinec o utilitzar una equinec i parlar-ne.
Fa molts anys, te'n recordes?
Sí, fa molt poc.
Tenies alguna cosa més a dir?
No, senzillament el joc aquest.
La meva primera incursió va ser presentar un joc d'un arcanoid,
però que juga amb dues persones amb l'equinec,
que cadascú és la meitat de la pala
i necessiten coordinar-se entre ells.
Doncs, Iñaki, Júlia, moltes gràcies i sort per aquest esdeveniment.
Estarem en contacte.
Gràcies per acompanyar-nos a aquesta hora,
que és intempestiva, ho sabem, però està molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Tothom sap que després d'una sala en farmaciola,
hi ha una gran batalla.
I aquesta música és
Cheno Blade Chronicles 2.
Mira, ara aquí.
Això va en sèrio.
Veig que m'he fet un guió molt llarg.
Si em faig pesat, m'ho dius.
La idea, Oriol, és que tinguem 5 minutets finals
per fer la Bibliografica.
Jo vaig tirant.
Estem parlant d'una exclusió de Nintendo Switch.
Això si l'hagués de resumir en poques paraules diria
un genial RPG molt japo i complicat de pebrots.
Tenen per punts.
RPG, sabeu, el role-playing game, molt japonès.
Això és una determinada estètica, manga.
El protagonista en aquest cas diu Rex, que és bastant songoant,
que van amb aquelles espases que foten 3 metres de llarg,
que si fossin reals pesarien 400 quilos,
però amb un preajustat,
amb talents minúsculs, molt curtets.
És masclista, no, és japonès.
Saps aquests petits?
És tot molt japonès.
Gina, està parlant de masclisme.
Tu has tingut aquesta setmana un temita relacionat amb això?
Temita, m'agrada molt que diguis temita.
M'han fet una entrevista per una web que es diu Código Nuevo
i jo em vaig dir que era un temita.
Em van dir que era un temita.
Jo només explicava un parell d'exemples de coses que passen.
Coses que hem de sentir les dones que juguem a videojocs.
Només juguen al Pokémon.
Aquestes frases que tampoc fa falta.
I gent que debat aquestes coses dient
que les dones no jugaven a videojocs perquè jo no em conec cap.
Són aquests els arguments.
Aquest és un masclisme més de l'usuària.
Des de dins del videojoc no en parla ningú.
Que els nois van molt ben vestits.
I les noies van ensenyant el cul.
És un RPG on la història és el més important.
I és una gran història.
El món és un mar de núvols.
No hi ha terra ferma i només es pot viure sobre uns titans.
Creatures immenses que no es mouen gaire per sort.
I sobre ells es crea tot un continent ple de vida.
Aquests titans estan morint i hem d'arribar a la terra promesa.
El guió és exemplar.
Està ple de girs de guió, situacions èpiques, sorpreses.
I ens trobem moltes escenes cinemàtiques
que et van enganxant des del primer moment.
És d'aquells jocs que recordaràs molt després d'haver-los jugat.
I això cada cop es troba menys.
Disseny artístic genial, els escenaris.
És un joc molt original.
Saps aquella personalitat pròpia que encara que hi hagi una zona
que no has vist, tu veus un fotograma, un frame i dius
això és el que al Chroniclers 2, perquè té una estètica determinada.
Els gràfics volen anar més enllà del Zelda, per exemple,
i això li genera una penyora important al rendiment del joc.
És a dir, quan tu fots la switch al doc, va molt justet.
Va a 30 frames, amb un popping de dos o tres segons la zona.
I textures pixelades, però amb pixels ja com el retro gaming.
Ara, quan el treus del doc...
És un arcanoid.
Quan el treus del doc és pitjor encara.
En portàtil volen fer una resolució dinàmica
que està permanentment a l'inframort.
Jo diria que és el joc de switch que pitjor llueix al portàtil.
No sé si és un problema d'optimització,
si la switch no dona per més...
El Zelda al final entens per què és com és.
És un joc de muscul.
La potència no pot ser el lema, però tampoc pot ser el problema.
I aquí és el problema.
Tornem al joc.
Hem parlat de l'història del rendiment.
Anem al lloc que diu que és complicat de collons.
No és complicada la història, que s'assegueix perfectament.
És complicada la mecànica.
El combat és una complexitat.
Has d'anar intercanviant entre blets durant les batalles.
Amb els arbres de les habilitats de cadascú.
Al final has de treure punts.
Estem amatent la teva anàlisi
a través d'Instagram en directe.
L'Albert García et dona raó.
És un col·laborador de la generació digital
que juga molt a videojocs.
No llueix gaire.
Ha volgut anar més enllà amb la il·luminació.
I veus que a la Switch li falta el mitge teraflop.
El que deia de la complexitat és el que més et limita.
L'atac normal, el pegar i defender,
això ho fa automàtic.
És tant la complexitat de barretes, de colorins,
de combinatòria de megacombos que només faltaria
que haguessis d'atacar.
Si ets un col·laborador de videojoc,
encara t'estan sortint tutorials.
I no és broma.
Per mi s'han passat.
Hi ha persones que els encanta.
Si tinc la sensació que estic fent una carrera a la UOC,
ja no m'atabalo.
El món que ja és l'Andorra.
Tu començaves i et deia que eres la experiencia complicada
i que no hi ha hagut res.
És un món que pot generar una mica de frustració.
M'està sortint el directe mogut.
Teniu 80 hores de història principal.
Les mitjons secundàries passeu.
I que deixen en evidència que els japonesos
saben explicar grans aventures,
que saben fer mons meravellosos,
que no els espanten les mecàniques molt complexes.
És un joc per a hikikomoris.
És un joc per posar-lo al doc
i tenir la suïc allà una temporada i no morir.
És possible que hagi sortit un DLC del joc?
No ho sé.
Nintendo abans no ho feia aquestes coses.
Ara ho fa.
I ara treu DLCs i cobra per l'online.
No, ja aniré.
Benvingut.
Segur que serà un online que costarà 25 euros.
Però sembla que Nintendo copia allò que no hauria de copiar.
La Gina, en directe, m'agrada molt aquesta cançó.
Molt, molt, molt.
Estem fent un Instagram?
Sí, però ara el pararé perquè me n'he d'anar a fer de la digipanera.
Ho dic perquè hi ha hagut moviment a través de xarxes?
En general, com que estem tuitesant moltes fotos,
tothom fa el mateix comentari que fem cara d'estar-ho passant molt bé.
I és veritat.
Molta gent que s'ha quedat bastant enamorat
perquè la força és pura.
Molt bé, hi ha hagut per això algun comentari
a través de Twitter o xarxes?
Sí, ens deixaven una pregunta a Twitter aquesta setmana.
En Pere S. Verdú ens demanava que li recomanéssim
un gestor de podcast per a PC
i que si n'hi havia algun compatible amb Android
per compartir subscripcions, que encara seria encara més fantàstic.
No sé si tenim alguna resposta per donar-li.
El que faig servir jo des de fa potser 4 anys
i em va molt bé.
Com que treballo a la ràdio, quan surto d'aquí no vull sentir parlar.
Només em faltarien escoltar en podcast.
Perdona, jo t'escolto a tu a l'APM per podcast i ho saps.
Ara m'he quedat molt malament.
I ho saps, que t'escolto per podcast.
A vosaltres us escolto perquè estic aquí.
No m'interessa ningú més.
La realitat de Star Wars i Matrix
també s'ha recuperat.
A principis del 2018 arribarà el joc Star Wars Jedi Challenge
amb un preu de 300 euros.
Diu que utilitza la realitat augmentada i que si creiem,
que triomfarà.
Per 300 euros potser t'he donat un pinball.
Vengeurs Lucas ha fet massatges a l'esquena a casa
mentre llura perquè no contracturis.
I també hem donat unes llumines.
I també hem donat unes cadires.
I també hem donat unes cadires.
Hem donat uns números molt macos.
Farem una cosa.
El Xavi Serrano ens ha portat un disc de Palance.
Traurem un primer número que després t'ho posarem.
Que s'emportarà, si us sembla, el disc.
Hi ha una persona que s'ho pot emportar tot.
Si us sembla, regalem-lo a un company.
A qui us caigui millor.
Tu mateix no ho sé.
És evident.
El primer que agafi és el número 18.
Hola.
No és la primera vegada que et toca un premi.
Com et dius? David.
Felicitats. Tens molta sort.
El David ha tocat el disc de Palance.
Acabo de posar el número 18.
Un altre cop dins la caixa.
Jo no vull ser culpable de res.
Que s'escolti com està.
Abans que tinguis el número,
impressionant el que ens ha fet la Star.
Els números que teniu són preciosos.
D'aquí res treballarà la següent de Star Wars.
No, però es trucarà.
Podríem demanar que fes les entrades.
Albert, posa-t'ho a la maneta.
Això és la Superpanera.
És el número de la Digipanera.
El 8.
La farmacèutica.
La farmacèutica.
La farmacèutica.
Gràcies.
Gràcies.
Una ràdio.
Després tens un Garmin.
Tens la consola a casa o no?
Quina?
Et cauen dos jocs.
T'havia tocat alguna cosa?
No, mai em toca res.
Gràcies.
Nosaltres hem de marxar.
Avui al Control Tècnic hem tingut el Martí Rigol.
Gràcies, Martí.
Fem pocs programes el dissabte a la nit.
Gràcies per acompanyar-nos i fer aquest programa possible.
Sembla Papa Noel.
Gràcies per haver vingut.
Podríem acabar amb un aplaudiment.
Tornem dissabte vinent a les 12.
Si ens voleu escoltar en un format diferent,
tots els dimecres a les 6 de la tarda,
fem el programa en versió beta.
Fins i tot com ens equivoquem.
Que passi bé?
No he tingut cap problema mai.
Crec que no.
Ho he oblidat.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé.
Gràcies.
Gràcies.