Bona nit, passen 6 minuts de l'1 de la matinada.
Aquest és el programa número 541 del Generació Digital.
GineTOS, Francesc Xavier Blasco, star. Molt bona matinada.
Hola. Bona matinada.
Mira, un dia vaig escoltar que 4 anys sense veure una persona adulta
és el temps mínim perquè vegis que han vellit.
És a dir, que ha canviat. 4 anys. Diuen, no ho vaig llegir.
Aquesta setmana ho dic perquè s'ha presentat
la nova edició del 4 years from now,
la plataforma de negoci global
pel creixement de la comunitat de start-ups tecnològiques
impulsada pel Mobile World Capital de Barcelona.
La setmana vinent en parlarem més ampliament del 4 years from now,
però hi ha una nova etapa curiosa, i és que s'ha anunciat aquesta setmana,
utilitzaran una moneda que es dirà 4 years from now social coin
per crear vincles que deriven en noves oportunitats de negoci per gent.
Dirigeixen el típic token. Us recordeu els tokens en alguns jocs?
Jo és que recordo jocs de Dreamcast, era un joc de cotxes, no recordo el nom,
que guanyaves tokens per, després, ampliar el tema...
El tema token a mi em ve a videojoc. No sé si vosaltres recordeu...
És la reproducció de les monedes,
abans que quan anaves a Salons Regrets, sobretot als Estats Units...
Les fitxes. Exacte.
El que jugava amb els autos de xoc.
Enveig d'una moneda, posaves una moneda, com una moneda plàstic, de pedra...
Encara la poses, de fet. Ah, suposo.
Vaig anar a França i encara...
Hi ha molts llocs que funcionen amb monedes,
amb màquines que funcionen amb monedes,
i, òbviament, per un lloc professional, moltes vegades és un inconvenient
tenir màquines i canviar-los el valor,
cada dels caixetins, cada dos per tres.
Què passava?
Tenies una màquina de canvi que et canviava els teus diners per monedes...
O un senyor que anava amb una bata blava.
Aquí sí. Ja pas més vell.
A altres llocs més moderns tenies les fitxes.
I les fitxes feien que totes les màquines funcionessin amb una fitxa,
tu a la màquina principal, que et canviava,
canviaves el valor d'aquella fitxa segons com anava i pujava
l'economia del moment.
És curiós, és curiós que el del 4 years from now parlem de tokens,
i és que ells han presentat aquesta setmana aquesta novetat,
i molt d'altres.
De fet, la setmana vinent entrevistarem un dels responsables
i ampliarem tota aquesta informació.
Elisabet Sánchez, quins faltava d'aquesta taula?
Molt bona matinada.
Molt bona matinada, Albert.
Al Twitter, a Facebook hi ha hagut moviment com cada setmana.
Ara parlarem també dels regals que tenim i tindrem pel programa.
Sí, doncs justament aquesta setmana hi ha hagut molt més moviment...
que altres setmanes, no sé per què, i ens encanta.
Sí.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
I ens encanta que no pari.
Ens encanta que Twitter no pari.
Sí, sí, correcte. I el nostre WhatsApp també.
I tan, sobretot, perquè és amb el que podem fer al programa,
amb els missatges que ens envien els ullens al nostre telèfon.
Doncs ens han enviat moltes propostes i moltes coses.
Jo em quedo amb el que ens han escrit a Twitter
els amics de la Games amb Barcelona,
que se celebra des del 2008, ja fa uns anyets,
i que tindrà lloc a finals d'aquest mes, el 29, 30 i 31 de gener,
al campus de l'UPC.
Es tracta d'agrupar gent de diferents perfils, es trie una temàtica,
i l'objectiu és fer un prototip d'un videojoc en 48 hores.
Molt bé, seguirem.
De fet, ja els hem entrevistat moltes vegades, Gina.
És allò que estan durant molt de temps picant codi,
i que a l'inici de la Game Jam diuen de què ha d'anar aquell videojoc, etcètera,
i la veritat és que és molt interessant, aquestes històries.
Ho fan a les hores perquè si ho diuen abans,
clar, et pots posar a treballar des de casa,
i, de l'altra manera, és aquell moment que tothom comença al mateix moment
i acaba just al final.
Doncs 29, 30 i 31 de gener, dues setmanes.
De fet, farem alguna trucadeta en directe,
perquè, mentre estiguem fent aquest programa,
segurament estarem treballant.
Per cert, aquesta setmana hem rebut àudios,
com dèiem al WhatsApp, n'hem rebut molts, i molt curiosos,
i vull fer un recull d'alguns.
Vinga, va. El primer.
No, no!
Diu Fallout, eh? Jo ho he entès.
Sí, no, no, correcte, però no diu res més.
Un altre.
Aquest és en plan raperu.
Fallout, què està passant aquí?
És aquest el nivell, eh?
Un segon cadascú, un segon.
Ara, jo em quedo amb el missatge d'una noia
que està absolutament desesperada.
Espero que li toquin el meu xicot
perquè es distregui un rato i em deixi en pau.
Vull dir que realment està molt desesperada.
L'amor està a l'aire, eh?
No, no, no, com sempre diem,
al final del programa diem sempre el guanyador
que ens hagi fet un comentari o una pregunta original.
O sigui, aquests els posem, però nois no...
Potser no tenen opció, no?
Ho sento molt, però no entrenaran al sorteig
d'aquest joc que tenim aquí, que és el Fallout.
I no només el Fallout, això no t'ho he dit, Eli,
però també regalarem aquesta minibanda sonora del Fallout,
on hi ha... és un cd on hi ha 5 músiques originals de...
Molt bé, escolta.
Sí, sí, del joc, que està molt bé.
És per Xbox One, i per la setmana vinent,
i per la gent que ens escolti i vulgui participar per la setmana vinent,
què ha de fer?
Doncs ha de fer una nota de veu al telèfon del programa
i es poden emportar un Just Cause 3 per la PS4, PlayStation 4.
Just Cause 3 és el joc de PlayStation 4,
fa uns mesos que va aparèixer, però el tenim aquí,
per la gent que faci una pregunta o comentaria
a través del nostre WhatsApp.
I ja que parlàvem de videojocs, doncs seguim amb videojocs.
L'Oient Aida ens pregunta sobre un videojoc
que no sap si finalment s'ha cancel·lat o no.
Hola, he vist en moltes notícies on-line
que els enequils del PT que fem per la PS4 al final el trauran,
però hi ha moltes notícies
que el van cancel·lar fa molt temps.
És veritat o no?
638-68-7030.
Aquest és aquest comentari que graves en registres
a la matinada, a l'habitació, i ho has de fer bleixet.
Això és a la manta, no? Què estàs fent, nen?
En què parles, per enviar-nos un WhatsApp
o que ho faci a la una de la matinada?
Ho pot fer demà, perfectament.
A les deu de la matinada.
Per cert, recordo el número del WhatsApp,
perquè no l'estem dient gaire,
que és el 638-68-7030.
Ens podeu guardar com a favoritos en la vostra agenda.
Sortirà un logo fantàstic del generació.
Ella es parla d'aquest joc del Silent Hill de la PlayStation.
Sí, que es va anunciar, però ja se sap que està cancel·lat.
De fet, per qui no ho conegui,
Silent Hill és una franquícia de jocs de terror,
i en aquest cas, fins i tot havien tret una demo per PlayStation
anomenada PT.
Al darrere del joc era molt conegut, perquè hi havia Guillermo del Toro,
que és el director de cinema de pel·lícules tipus
de La marinto y el fauno,
i Hideo Kojima, que és el de Metal Gear.
Aleshores, tot el que està passant en Metal Gear
era com l'última esperança Jedi d'aquest director.
Hi prometia molt, la veritat, aquesta unió feia patxoca.
Però, a veure, tot i que s'ha cancel·lat,
aquesta setmana han anunciat que Hideo Kojima i Guillermo del Toro
estan intentant treballar junts en alguna altra cosa,
que s'ho han passat molt bé,
que han descobert que es treballen molt bé junts.
S'han fet fotos, fins i tot un selfie amb un ascensor,
molt misteriós, molt molt...
Estem reunits en secret, espera, que ho diem a tot dia.
Sí, de fet, quan hi ha un selfie és que la cosa és seriosa, no?
Molt bé.
Encara per això no tenen projecte i no saben el què.
També van dir que al Silent Hill de moment
no hi havia res molt desenvolupat,
que no estaven molt lluny d'acabar el joc.
I bé, això és el que se sap, em sap molt de greu,
però aquestes coses passen.
És un dels jocs dels que ens pensem,
el que passa és que mai arriben a conèixes.
Aquest, clar, com que eren dos noms importants,
de la indústria del videojoc i del cinema...
Hi havia entrat una demo. Sí, sí.
De fet, he buscat per Wallapop, és que ara riureu molt...
He buscat per Wallapop i hi ha gent que ve la PlayStation
amb la demo del PT instal·lat.
I no de forma barata, eh?
No, no, clar, evidentment és car.
Això havia passat amb el Flappy Bird, us en recordeu?
De fet, jo encara no l'he borrat per si de cas.
Val alguna cosa del futur?
És molt curiós, aquestes coses, que puguin passar,
i que després hi hagi, no sé si dir espavilats o gent...
Sí, espavilats.
Que venguin el joc instal·lat.
I la setmana passada vam parlar de la desaparició de Fotolog,
i el Christian ens parla d'una forma de recuperar les fotografies.
Hola, soc en Christian Negre,
i en relació al tema de la desaparició de Fotolog,
us volia fer saber que hi ha un projecte que es diu TheArchive.org,
Archive.org,
i que tenen una secció que es diu The Way Back Machine,
i el que va fent és un registre de les pàgines d'internet.
El projecte és molt ambiciós perquè volen enregistrar
tot el que hi ha a la pàgina web.
I és un projecte obert, com podria ser Wikipèdia,
que accepta donacions,
i que més d'una vegada ha utilitzat per recuperar continguts molt antics,
i que a vegades et sorprèn veure
quina ha estat la progressió d'alguns webs.
Doncs res, fins aquí. Sobretot, salut.
638-688-7030.
Gràcies, Christian. De fet, alguna vegada,
el francès hem parlat en aquests 14 anys d'història
de la generació digital d'Archive.
Sí, senyor, és un lloc fantàstic i pots perdre hores i hores i hores.
Aleshores, navegant per tot el contingut lliure de drets
que he acabat allà, perquè hi ha contingut de molts tipus,
ja des de text, des de fotografies, i sobretot des de pel·lícules.
I què són les pel·lícules que puguin estar lliures de drets?
Hi ha molta gent que penja el seu propi material,
que els cedeix a la comunitat,
però sobretot és molt divertit per veure a vegades vídeos institucionals
o pel·lícules institucionals.
Mira, no sé per què, jo d'una època vaig estar veient vídeos
de les escoles americanes dels anys 50,
i em van dir que tenia molta atenció en peligro nuclear,
què feia en cas d'hecatombe, nens, amagueu-vos sota la taula.
Amaga't sota la taula.
Es desplota una bomba nuclear a prop, tu sota la taula.
De moment ja anem bé. I coses per l'estil.
És genial.
És una iniciativa creada l'any 1996,
com de l'estat de l'internet l'any 1996,
per començar amagats de mà tota mena de contingut.
I el seu lema és
accés universal a tot el coneixement de la humanitat.
I comença amb un intent de digitalitzar llibres
i convertir-se en una autèntica biblioteca universal d'accés lliure.
De fet, estan reconegudes legalment als Estats Units
com una biblioteca.
La cosa és que això sí permet l'accés lliure a tot el seu contingut,
tant a les persones que ho vulguem consultar
com als que vulguem pujar el material nostre
que considerem que ho podem posar allà.
En vam parlar quan vam posar alguns radiodrames,
o novel·les de ciència-ficció,
en un rellotge que en vam parlar.
I una de les seves característiques més divertides,
tal com ens comentava el nostre veient,
és el Wayback Machine.
Es veu molt clar.
Allà el que pots posar s'ha dedicat a fer des de l'any...
em sembla que des de l'any 96 també,
una snapshot, una captura de les pàgines principals
de moltes webs.
I està recollit des de fa molt i molt de temps.
Té atenció a catalogades 246 bilions de pàgines d'internet.
Bienvenido. Billions americans?
No, mira, bilions americans segurament.
Jo crec que sí, no?
246 bilions, que deu ser 246.000 milions de pàgines d'internet.
Podem seleccionar una web, escrivo la seva URL,
i ella us dirà, en un calendari, en un timeline de calendari,
des de quin any la van seguint,
i seleccionareu la data que voleu,
i allà surt un calendari
en tots els dies on s'ha fet la captura.
Per tant, teniu diversos dies per escollir.
Però són captures que pots linkar.
És a dir, que no són una fotografia...
No, no, no.
Com un backup de la pàgina d'aquell món.
La cosa és que molt contingut,
moltes vegades contingut d'aquest que és actualitzable,
que no està lligat directament a la pàgina web, està perdut.
Però moltes fotografies i moltes coses sí que hi són.
Per exemple, fotoloc, pots veure algunes fotos,
però la gran majoria ja s'han perdut i no hi són.
I us faré un exemple.
He posat la web de Catalunya Ràdio.
La web de Catalunya Ràdio, www.radio.cat,
si algú ho vol comprovar, es troba indexada des del 2006.
Des del 13 de juny del 2006 és el primer.
He anat a veure com era la pantalla d'inici
de Catalunya Ràdio en aquell moment.
És molt divertit, com ell diu,
veure l'evolució, a vegades, estètica i a nivell gràfic,
que ens permet la tecnologia de com era l'internet abans
i com és l'internet ara.
I es parlava d'alguna cosa?
Et diré que en el programa de l'Arri de Marzó,
que es deia si més no, la pregunta era Ball de bastons, sí o no?
Atenció.
Catalunya Ràdio sempre a l'avantguarda.
Xavi Agracet, al programa de 4.7,
entrevistava el periodista Màximo Pradera
i anunciava que en Pep Guardiola comentava els partits
del muntant d'Alemanya per a Catalunya Ràdio.
Mira, ja tenia un cert interès per a Alemanya.
Perquè és un dels pocs futbolistes que tenia d'o de la paraula.
Molt bé. I com va quedar, sí o no, Ball de bastons?
Doncs mira, no hi he navegat a dintre del llit.
Ho hauríem de fer. Hem de recuperar, sí.
Candy Star Saga.
Si n'hagués un amo de claus d'Archive.org,
hauria de ser l'Star.
Jo et dic que sí.
Li he fet servir, no pots imaginar com, ni quan, ni de les maneres.
Increïble.
L'única pega, hi ha una coseta que és un petit secret,
no ho hauria de dir, però amb aquestes hores em penso que sí.
La vostra pàgina, què dir, registrada...
Archive.
Només heu de posar un fitxer que es deia robots.txt
i la vostra pàgina desapareixerà.
Robots.txt.
Sí, això és bàsic de l'hora de fer pàgines web.
De qualsevol bot indexador.
Sí, llavors no surt, no apareix.
Si ha sortit alguna cosa que no havies de dir,
poses aquest arxiu i desapareix.
De fet, a les pàgines web de la Moncloa, els Boes...
Sí, ja estan.
No segueixis les paraules claus següents.
I tots sabem quines paraules claus no ens agrada que seguim.
Doncs són aquestes coses tecnològiques.
Copy-paste.
Molt bé, hem dit abans, en el programa esportiu de Catalunya Ràdio,
al Club de la Mitjanit, que avui parlaríem de Highlander.
Highlander, immortals.
Exacte, perquè en la teva secció recuperem una miqueta les nissagues.
Agafem les nissagues, no una ni dues ni tres,
sinó totes les pel·lícules que hi hagi d'una mateixa nissaga.
Avui la nissaga, ja l'hem dit gaire a Highlander,
jo ho havia preparat una miqueta a la sorpresa.
Martí, la meva idea era dir que amb una frase ja sabríeu qui és.
Martí, la pots pinxar, sisplau?
Solo puede quedar uno.
Aquesta frase és evidentíssima.
És immortal, sé que tenim la banda sonora.
Això era... quan érem jovenets, això era... ho petava.
Aquests són Queen, amb el malaurat Freddie Mercury,
que es va encarregar de la banda sonora.
Abans es feia, potser ara el jovent no ho entén gaire.
Agafaven un grup que ho petava molt i li deien,
nois, feu la banda sonora, i la feien.
Sencera. No és una cançó, eh?
No, no, era... i quedava això, això que està sonant.
La cançó aquesta, si no ho veig malament,
és els Princes of the Universe.
Queen, princess, bueno, és Freddie Mercury, era així.
Una dada de culturament dispersa, si em permeteu.
La frase aquesta de solo puede quedar uno,
que ho diu així molt desbarat, a tota la Nissan,
que la primera pel·lícula la diuen 6 vegades.
És un lema... L'has comptat?
Sí, i tant, mare de Déu. 6 vegades.
A la segona part, 3. I a la tercera, 8.
No s'ho podeu imaginar una hora i mitja, aquesta frase.
Només se'n pot cada un, només se'n pot cada un.
Hosti, xec, dius... Ja ho sé, només se'n pot cada un.
No feu tantes pel·lícules, amb una ja està.
Jo ho entenc, també, perquè porta molt de temps, amb això al cap.
Masses, eh, masses. Solo puede quedar uno.
Veus? 8 vegades, bueno.
Mira, anem per fent, eh, mira.
Nissaga, quantes pel·lícules diríeu que hi ha?
3? Jo recordo una sèrie de la tele i tot.
Dues sèries de la tele. Colla, dues.
O sigui, fem 5 pel·lícules, 5, una ova o un anime,
i dues sèries de televisió.
Jo ho hauria dit, jo que em vaig començar a dir que n'hi ha una, dues.
3. No, potser 4.
Mare de Déu, sí que n'hi ha 5. Ho has vist tot?
Sí, sí, sí. I fa baixada, eh.
És clar que qui li agrada és qui hi ha.
Fa baixada ja des de la segona. Des de la primera, gairebé.
És el que dius tu, només pode quedar uno.
Ja s'ha acabat la pel·lícula. Cada uno s'ha acabat.
Ara ho veuràs, ara ho veuràs en francès.
És brutal. La primera és la del 86,
de l'Immortal, Highlander, amb Christopher Lambert,
amb el Sean Connery.
És curiós perquè el Christopher Lambert,
si mireu la Wikipedia, per exemple,
és francès de França, nascut als Estats Units.
Jo ja m'he quedat ja com... A veure, és francès, nascut als Estats Units.
Expliqueu-me. No, és que es veu que són pares.
El pare treballava... era francès, treballava als Estats Units,
i va néixer allà, i de seguida, quan era petit,
se'l va emportar a França. Molt bé.
El que passa és que aquest senyor als 80,
també una altra cosa que passava abans, era exòtic.
Pels nord-americans, un europeu era exòtic.
És com una mena d'Antonio Banderas.
Ho seguim sent, eh, una mica.
Hosti, però... Té una mirada interessant.
D'aquelles que dius... On mires?
És allò que dius amb una mica de gerxo, pobra home, no?
De què va la pel·lícula, ja ho sabeu.
És un grup, són una gent que diuen que són immortals,
que es tallen els caps uns als altres,
fins que només, com diu la fase, se'n pot quedar cada un.
I quan acaba la primera pel·lícula,
et diuen que el que ho aconsegueixi, el premi que re,
és que pot llegir l'ament dels altres i ser mortal.
Què permeteu? És una merda de premi.
Sí, perquè al final...
Perquè al final et mores, això és com el que se vol de nosaltres.
Però és el que potser també tenen ganes d'experimentar, no?
No ho sé, eh?
No ho sé, perquè ara el Martí ens farà tremolar de cap al peu,
és quan posis... Mira, escolta, mira, mira.
Oh, sleep forever...
Feim de gallina, eh? Feim de gallina, xato, eh?
Això és... clar, és una altra de les cançons de Queen,
que diu que qui vol viure per sempre.
Si ho penseu bé, jo.
Volontari, sobretot.
No ho sé, ha de ser molt cansat, estar, eh?
Vols dir? Jo crec que sí.
Arriba un moment que ja ho has vist tot.
Abans d'entrar, la gent ens ho està veient,
que està enganxada en una sèrie de Nick,
d'hospitals, del 1900,
i ho que ha canviat, eh?
I internet, el que ha canviat.
A mi m'agradaria ser immortal, què voleu que us digui?
Els oients, el Twitter, gent digital, voleu o no?
Immortals, sí. Immortals, no.
Sí, sí, sí.
Anem a preguntar.
Faig de bastó de ser immortal.
M'acollonaria si un dia es no ho soc jo.
Això és un temazo, eh?
Però el bo del cot, ho ha explicat en Brian May,
és que després de la reunió, per provar els d'això,
la van composar en 6-7 minuts en el cotxe,
tornant, van composar això.
Sí, sí, sí.
No els agradava.
Escolteu com començava la cançó, les maquetes i tal,
i això és un pet de cançó, no aneu amb això.
I guaita, guaita. Era una cosa brutal.
Bueno, una cosa que us volia comentar,
un detall que no volia passar,
és que em paga la pena, sempre us dic,
ho tinc molt sovint en aquesta secció,
perquè és una de les pel·lícules en original.
Sí.
Us poso un exemple perquè veieu les coses com estan connectades.
La primera pel·lícula, que és d'Other Lambert,
el Conor McLeod,
representa, hi ha un flashback,
que està a la Segona Guerra Mundial
i troba amb un nen, que després es fa gran,
i es veu la pel·lícula,
i la versió castellana diu aquesta frase.
Oye, estás vivo, porque no te has muerto.
Es un truco de magia.
Un truco de magia que la fa servir més sovint als altres pel·lícules.
En anglès diu això.
You're alive, why didn't you die?
Hey, it's a kind of magic.
Eh? It's a kind of magic.
On és la gràcia?
Doncs la gràcia és que, aquí no is magic,
era la cançó i l'àlbum de Queen.
Sí.
It's just a kind of magic.
Ara sí que, si ens poguéssiu veure, veuríeu les dues nenes ballant.
Correcte, correcte.
És que convida a ballar. Home, és que és Queen.
Passem a la segona pel·li.
La segona pel·li és Immortals 2.
És el desafiament.
És bastant musiqueta i té musiquetes que déu-n'hi-do, també.
Mira, és aquesta.
Durant T1 anàvem d'una altra marxa.
Hi ha una cosa d'això.
Aquesta, si m'ho permeteu, us l'explicaré.
No, que siguin ells mateixos, amb dos talls de la pel·lícula.
Molt bé.
Solo Reis Moritz y Osemar nada dejo de cuerpo.
¿Vienes de otro planeta
en el que recibiste la inmortalidad
y en la tierra seguías siendo inmortal
hasta que mataras a todos los de ese planeta que vinieran a ti?
Luego podías elegir entre morir aquí o volver aquí.
Pero cómo han venido más monstruos de ese planeta,
entonces vuelves a ser inmortal.
Uf...Sí, más o menos eso es.
És una pel·lícula d'experiència que va a l'extraterrestre.
Amb una pel·lícula t'has d'explicar que va a l'extraterrestre.
La pel·lícula va a l'extraterrestre.
En aquesta pel·lícula la van censurar.
Hi ha una versió renegade,
on totes les relacions i les dades extraterrestres les treuen.
El director va dir que no ho havia fet.
És com Indiana Jones 4.
És una pel·lícula que va a l'extraterrestre.
No hi ha cap més preguntes sobre la 2.
No queda gens clar res.
Jo us continuo dient que hi ha una tercera.
Després d'aquest mal de càrrega.
I deies que anava de baixada.
Sí, però és l'àlum total.
És l'àlum total de 95.
Hi ha la tercera part,
on es veu que hi ha tres immortals més
que es van quedar tancats durant 400 anys amb una cova.
A la primera pel·lícula, el Conor MacLeod es presentava així.
Conor MacLeod, del Clam MacLeod.
Nací en 1518 en la aldea de Glentinan,
en las orillas del lago Ciel.
Y soy inmortal.
A la segona es presentava d'aquesta altra manera.
Conor MacLeod, del Clam MacLeod.
Llegué a la tierra desde el planeta Céüseis hace 500 años.
Y vuelvo a ser inmortal.
Vuelvo a ser inmortal, la marca et va matricular.
I la tercera es presentava així.
Soy Conor MacLeod, del Clam MacLeod.
El escocés.
Después de la muerte de mi amigo, el español.
Albert Murillo, soy Albert Murillo, del Clam Albert Murillo.
És tan absurd, me llamo Conor MacLeod, del Clam MacLeod,
que bé, perquè és per riure.
La veu? Veig que en castellà, la mateixa, eh?
Sí, la mateixa, amb això sí, ho m'entenen.
Baixada, dèiem, Immortals 4, al joc final, a 2001.
Seria com un spin-off, diguéssim, de la sèrie de televisió,
que va ser una sèrie amb 119 capítols, déu-n'hi-do,
sis temporades, del 92 al 98.
Va haver una altra sèrie,
aquest era un spin-off de la mateixa sèrie,
que va sortir una noia que era immortal.
Amb aquesta sèrie sortia el Duncan MacLeod,
perquè amb el Clam MacLeod es veu que tots eren immortals,
es veu que s'alimentaven bé allà als Highlands,
es veu que anaven tots de bona família.
Però és que aquí no s'acaba tot,
perquè el 2007 tenim Immortals 5, l'origen,
que continuem vius ja més immortals.
El que dèiem de la primera, que no es pot quedar-ho, no?
No, home, no, que no.
Tot això són el que se'n diuen rebuts.
És a dir, la segona és un rebut, la tercera és un rebut,
i l'anime, que és del 2007,
també és un rebut d'un tal Colin MacLeod,
que és un altre senyor del Clam, del MacLeod.
En dibuixos animats representa que aquest senyor
és més vell encara, que va néixer 300 anys abans de Jesucrist,
i a l'any 2187, mitja vida, que seria per un immortal,
continua buscant el mansu que va assassinar a la seva dona.
Sabíeu que volen fer una altra versió?
Sí, ara?
Sí, perquè diuen, escolta, clar, no n'hi ha prou.
Ja no tenen arguments, no?
Per això volen agafar la primera i dir,
com que no ha quedat clar això que només se'n pot quedar un,
començam-hi una altra vegada.
Déu meu, senyor Verge Santa.
Tu ja em vas dir, estic preparant una secció que ja veuràs.
Sí, sí, es deixa aquí una miqueta.
A veure, és un patiment, una miqueta,
a veure aquestes pel·lícules, però bé, que hi farem, no?
Solo puede quedar uno.
638-68-7030.
Som el Generació Digital de Catalunya Ràdio,
passeu un minut de dos quarts de dues
i continuem amb més preguntes.
Doncs sí, després d'aquestes reflexions sobre immortals,
una reflexió del Joan al voltant de la pirateria dels videojocs.
Hola, bon dia.
El meu nom és Joan Queralt i m'agradaria preguntar,
o més aviat proposar, un tema sobre el qual parlar
en el tema dels videojocs, que és la pirateria.
Si la pirateria és bona, és dolenta,
si afavoreix o no el comerç just dels videojocs.
El que jo crec, per exemple, en el meu cas,
jo soc comprador de videojocs,
normalment, o molt poques vegades, pirateso.
I si pirateso alguna vegada o abans,
quan no tenia diners els quals pagar a nivell digital,
era per provar primer el videojoc
i si m'agradava o si em resultava atractiu,
ja un cop això el comprava.
Si creieu que això és bo,
si és dolent, si hi ha altres mètodes,
perquè ara hi ha una notícia
que diu que la pirateria té els dies comptats,
doncs això, si que creieu,
o si hi ha altres mètodes més labals entre cometes,
i moltes gràcies per deixar-me participar.
Vinga, una abraçada.
Igualment, Joan, gràcies per la teva pregunta feta al carrer,
segurament mentre caminava.
El fa l'efecte.
Gina, què li podem dir?
Home, a veure, he obert aquest debat alguna vegada
amb els alumnes de classe,
i els més grans, a partir de 24 o 25,
diuen pirateria o no,
els més joves, a partir de 18 a 24,
sempre diuen sí perquè no tenen un duro.
Sempre l'excusa és no tinc un duro
per poder consumir tot el que m'agradaria consumir.
Però això sí, els 100% estan d'acord
que sempre els autors, els creadors,
han de cobrar per la seva feina.
Una altra cosa és que els joves,
no han de cobrar per la seva feina.
Una altra cosa és que no podem pagar-ho.
Però sí que és veritat que no tot és blanc i negre.
Tot són grisos, negres,
és allò de la gent no cobrar per la seva feina,
però hi ha molts blancs, també, amb la pirateria.
Alguns diuen que gràcies a la pirateria
podem accedir a continguts que no haguéssim pogut tenir,
ja sigui pel país on vivim,
que hi ha coses que no arriben mai,
i jo, per exemple, estic veient de nit i no està aquí,
altres diuen que els blancs,
descobrir jocs o música o pel·lícules o sèries que ens agraden
i que no haguéssim pogut mai descobrir
si no fos amb aquest accés.
A veure, he trobat dades del 2014,
perquè encara no han sortit les del 2015,
que sortiran al març,
i diuen que...
A veure, diuen, diuen, diuen, eh?
El 87% dels continguts digitals consumits a l'estat espanyol
eren pirates.
87%, déu-n'hi-do.
D'aquests, diuen que 571 milions d'euros
de pèrdues per la indústria del cine,
410 per la música, 226 pels videojocs,
100 pels llibres, 227 pels futbol
i 116 pels sèries de televisió.
En total, 1.700 milions d'euros.
Però, Ricardo Galli,
que és el creador de Mineame, perquè qui no el conegui
és una persona molt activa a la xarxa,
i m'agrada molt escoltar-lo, perquè és dels meus gurús de capçalera,
diu que aquestes xifres estan exagerades
i que realment, i aquí sí que estic d'acord amb ell,
no es pot saber quanta gent es descarrega i quant
i quin ha sigut el mal que s'ha fet,
perquè hi ha gent que potser es va a descarregar el joc
i després se'l va a comprar o va a veure una pel·lícula
i després va anar al cine o va anar al concert.
Per tant, i el Joan que ens preguntava,
pot haver-hi... la pirateria s'acabarà?
Sí, això està sortint molt darrerament, això.
He sentit que, per exemple, amb l'aparició de coses com Spotify
o YouTube, cada vegada la gent ja no baixa en música,
per què baixa en música si tenim accés obert?
Amb els canvis de distribució, jo crec que es farà molt
per disminuir el tema de la pirateria, sobretot en el cas
dels videojocs en què desapareguin els formats físics, per exemple.
Segurament sempre hi haurà alguna cosa, algun tràfic de codis,
sempre hi haurà el que es donarà, sempre hi haurà alguna cosa,
però segurament afavorirà que això...
Jo agafaria la mena que estaven pirates, diguéssim,
i els faria un experiment.
Els posaria a treballar durant sis mesos
amb aquestes coses que ells pirategen
i que intentin mantindre's i cobrar
i vegin els altres com els pirategen, perquè sol passar.
Jo els hi deia, els meus estudiants són creadors,
són futurs creadors de videojocs, jo els hi deia,
el dia que jugui, estigueu al metro i veieu algú jugant
el vostre joc amb el telèfon o el que sigui,
i veieu que el teu joc és pirata, us fotreu la ràbia,
i quan hi ha una solució, jo faig una cosa,
quan hi ha una cosa que baixo pirata i m'agrada, me la compro.
I si veig que no m'agrada, la deixo d'utilitzar immediatament.
Si vaig a una pel·lícula i la paro, no la veig més.
És com deia el Joan, que ell s'ho baixa per després comprar-se...
Sí, però vull dir que si arribo en un moment a un disc
i m'estic escoltant el disc i no m'agrada, deixo d'escoltar-lo,
deixo de consumir-lo i l'esborro.
Doncs passen sis minuts de dos quarts de dues a la matinada.
Hi ha algun comentari?
I nosaltres en tenim un obert.
Ball de bastons?
Sí, tenim.
Immortalitat sí, immortalitat no, i Ball de bastons al final.
I t'he de dir que Ball de bastons va guanyant un 47% a la immortalitat.
Això és una dada molt important.
La conclusió és que la gent es vol arrencar el cap,
però no m'espasa, sinó el cop de les dues.
Però què era el fons?
És l'acció, el que vol la gent.
El rebut ja sabem de què serà.
El cap de les dues serà aquí al Pirineu i el cop de bastó.
Correcte.
I en Vicenç ens envia una pregunta a través del nostre WhatsApp.
Hola, generació digital.
M'agradaria fer la proposta de que féssiu un reportatge
centrant-vos en el que és la creació i l'escriptura de guions
per a un videojoc, exclusivament el que són els guions.
Moltes gràcies.
Vicenç, un reportatge no, però sí que parlem una miqueta
del tema de les guions.
Fins a quin punt els qui volen estudiar per fer guions al cinema
han de tenir en compte, per exemple,
el nombre de guions que tenen.
I per a qui volen estudiar per fer guions al cinema
han de tenir en compte, per exemple,
treballar per guions per fer videojocs.
Recordo el Pac-Man.
Penses en el Pac-Man, que té un guió,
que podríem resumir en tres línies,
però els jocs d'avui dia fan que sigui necessari
aquesta figura professional.
La veritat és que sempre fa falta un guió,
ja sigui en el joc més simple o en l'aventura més complexa.
Pots limitar-te, com deies tu del Pac-Man,
a dos ratlles a la capsa de darrere,
al costat d'una fotografia,
i després deixar que la teva imaginació faci la resta.
Jo me'n recordo, per exemple, l'Albert García,
una nèdota que explicava que el Tetris no té cap argument.
Doncs ells inventaven un argument.
Ells inventaven un argument d'aquelles peces que caien,
activaven una bomba que destruïa la humanitat
i que ell havia d'intentar eliminar-les totes
per no destruir la humanitat.
Per això l'Albert col·laborava al generació.
L'Albert hauria de ser guionista.
Perquè jo crec que ens agrada fer les coses,
però ens agrada fer les coses amb un motiu.
No només puntuar més, per un sentit.
És veritat que també el guió guanya molt més pes
quan els jocs s'acosten a aquests desenvolupaments
tan argumentals semblants al cinema
i no pas en jocs simples d'acció.
Si ens hem a la prehistòria dels videojocs,
segurament hi ha dos casos paradigmàtics
de jocs molt senzills però que tenien guió.
Eren les aventures gràfiques o les aventures conversacionals,
on allà, realment, el pes de la història
que t'explicaven era molt més important
que moure un personatge per la pantalla,
que és el que fem tots llavors.
La importància que té la figura del guionista professional
en el món dels videojocs queda palesa amb diverses coses.
Per exemple, aneu a Google i busqueu guió de videojoc.
Veureu alguns guions autèntics de videojoc,
com, per exemple, el del cas d'Algú Teníbil.
Són llibres que fan més d'un pandal.
És una borrada de fulls que hi ha allà posada.
El que fa la feina t'ha de justificar la feina.
Mira, et porto això i al final són peces que cauen del cel.
La veritat és que hi ha un gran esforç
per ajustar l'anarriba a tota una història
i, al final, el tipus d'acció.
L'espectador, que al cinema és molt passiu,
el personatge va de A a B i ell ho veu.
En canvi, en un videojoc de A a B
ho ha de fer el propi espectador
i ho has de fer que sigui interessant
i que tot s'encaixi dintre de la història que vols explicar.
Una cosa molt complexa i molt més treballada
que no pas el que passa al cinema.
Jo el que sí que recordo és que als Game Labs
estic ja des de fa uns quants anys
preguntant a les persones que entrevistem
si creieu que els videojocs seran el següent lloc
on trobarem narrativa de qualitat,
ficció de qualitat,
fent el paral·lelisme que la ficció de qualitat
estava en el cinema.
Del cinema ha passat en els últims anys a la tele.
Tothom diu que la tele és on hi ha la ficció de qualitat,
mentre que era un gerent molt denostat.
Els videojocs, que són un gerent encara més denostat que la tele,
és on aviat començarem a trobar les grans històries,
les bones històries que estarem fetes
en format interactiu en els videojocs
i no pas ni al cinema ni a la tele.
Tornem a la tele.
Contarem el GD.
No falten 20 minuts per les dues de la matinada.
I com hem dit més d'una vegada,
ens encanta poder donar sortida a les iniciatives que tireu endavant
i que ens envieu al nostre WhatsApp.
Aquesta vegada ho ha fet l'Elisabet Rosinyol.
Hola, soc l'Elisabet Rosinyol, fundadora de Div Isaum.
Us volíem presentar la PP que hem fet
i que serveix per trobar tot l'oci familiar
que es faci al voltant d'on et trobis
o d'allà on tinguis pensat anar, a Reu de Catalunya,
de manera ràpida i senzilla.
Hi trobaràs a diversió unes fires, festes majors i populars,
activitats culturals i esportives,
restaurants amb lloc pels nostres fills,
i moltes altres coses pensades per a nosaltres, les famílies.
És gratuïta!
I està disponible per Android i Apple.
Gràcies!
I aquesta, com ja sabeu,
és la sintonia del Generació Digital del Canal 33,
que aquesta setmana ve amb un nou episodi, el 163.
Hola, Albert i família, bon any.
Dimarts torna al Generació Digital el 33,
amb el primer programa de la nova temporada 2016,
i ho fem, com sempre,
carregats de bones històries que volem compartir amb vosaltres,
que és el programa de la nova temporada 2016,
i que és el programa de la nova temporada 2016,
que és el programa de la nova temporada 2016,
o de l'estat de prevenció i de Kensington.
Nosaltres com, per exemple, ens acostem a l'Ivan Nagarto,
músic i productor que el coneixereu
pels seus muntatges amb Autotune.
Célébres la xarxa...
Aquest és el fitxer d'àudio del anterior programa.
És culpa meva perquè ho he posat malament al guió.
Molt bé, Albert. Això em sona.
De fet, ara, si ho pot recuperar, és un capo 16 del nou.
Ell ens parlarà de molts continguts,
però també presentarà, a banda del que comenti ell,
parlaran, en el programa d'aquest dimarts, de dispositius dissenyats per no perdre mai les claus, la cartera o fins i tot el gos.
M'encanta això del gos.
Sí, sí, no sé, o sí que es pot perdre el gos.
Sí, es pot perdre, perquè a vegades si els en va i marxa...
De fet, que és més fàcil perdre el gos que les claus perquè els gossos caminen i les claus és on les deixes tu.
Exacte, exacte. Bé, i a banda d'això, també oferirà o parlaran d'una web que ofereix com tallar fàcilment amb la teva parella.
Ai, això què vol dir tallar fàcilment? Es pot fer fàcilment?
Per aquesta web, sí, clar.
Sí, sí que sí.
Per WhatsApp.
La web es diu WhatsApp.
Exacte. No sé si podem anar directament a la pregunta que ens ha fet.
Sí, eh? Pots posar-lo, sisplau.
Aquest dimarts a la nit, el 33, al Generació Digital ens acostarem, anirem fins al Gran Teatre del Liceu per descobrir tota la tecnologia que amaga.
Tecnologia al Liceu, doncs sí, i molta, ja ho veureu.
I també parlarem de la segona mà, ara que ja ha passat el Nadal, que potser tenim algun regal que no acabem de fer servir,
no el veiem clar i volem introduir-lo al mercat de la segona mà.
Doncs bé, parlarem sobre aquest fenomen, tant pel que fa a les botigues físiques com les botigues online i les aplicacions, per exemple.
Tot plegat, i molt més, eh? I molt més, i no és un dia.
Dimarts a la nit, a les 10 i 35 més o menys de la nit, al Canal 33 i els dissabtes al migdia també a TV3.
I ara ve la pregunta. Vosaltres sou molt de la segona mà o què?
Dispositius? Els compreu, per exemple, a les botigues de segona mà? A Wallapop? Sou usuaris de Wallapop? Vinga, les respostes.
Doncs jo sí que soc usuari, i per cert, tot això que ha passat aquí només pot passar amb un programa en directe.
Que sapigueu que l'hora que és, eh? I estem aquí.
Exacte. Sí, jo soc usuari de Wallapop, he fet dues transaccions.
El que sí que puc dir de Wallapop és que la relació amb la persona que compres o vens és com més directe, fas com més col·lega.
I això t'agrada més? Sí, sí, perquè ets tu el que es posa en contacte al final amb la persona, quedes amb ell...
Jo el que faig és quedar, és a dir, jo no envio cap paquet, sinó que he de quedar o Barcelona o...
O convides un cafè, li dones les gràcies... No s'ha donat el cas, però sí que ha estat un... M'agrada.
M'escrope, no? Sí, sí. No sé si vosaltres sou més així.
Jo venc, però no he comprat de moment, eh? Però sí que he venut diverses coses que no em feien falta perquè m'estava traslladant de casa.
I de fet ara vull vendre la meva rentadora i la meva sacadora.
Ah, i ho faràs a través de Wallapop? I segurament ho faré a través de Wallapop, perquè clar...
Ara ho estàs fent a través de Catalunya Ràdio. No, no, no, perquè ningú sap...
Deixeu un missatge al WhatsApp del programa si s'interessa, rentadora...
Calla, calla. És una rentadora signada per la Gina Tost.
Espera, espera, espera. Parlem de la rentadora i la sacadora potser...
Prova interior. Compte. Prou, prou, per favor. Com faria aquí el...
Prou, prou. Exacte, exacte. Prou, prou, prou.
Bé, deixeu-m'ho a la pop. Va, vinga.
Divendres va ser el 15è aniversari de la Wikipèdia i d'aquí molt poquet serà el de la Wikipèdia catalana.
Està disponible a la nostra web una conversa de l'Albert amb l'Alex Inojo,
que és director de projectes de l'Amical Wikimedia.
Una gent que treballa de valent per fer conèixer aquesta enciclopèdia i com s'ha d'utilitzar?
I ella ens ho explica.
Hi ha campanyes de benvinguda, bàsicament, als usuaris novels, perquè quan comencen,
que tothom la pot cagar, que no passa res, perquè, com que es guarda un historial,
mai es trenca una pàgina. Sempre pots recuperar la versió anterior.
Hi ha un perfil de Wikipay. Jo, per exemple, vaig fer tallers i altres fan suport en línia
amb l'Alex Inojo, i jo anava, mira, si de cas al principi de la paraula intenta posar
les negretes, o aquí poso un enllaç intern, o no posis opinions, perquè ha de ser un text neutral,
tu pots pensar això, però una altra persona no.
El gran canvi de xip no és el teu article. Tu estàs col·laborant amb un article que és de tothom.
Llavors, això és el que costa més, però un cop ho assumeixes o ho veus, és quan més gaudeixes,
de dir, hòstia, clar, jo estic sumant tot el que puc, que, òbviament, és poc,
en comparació a tot el saber de la humanitat.
Però quan veus que la gent s'hi suma i comença a ajudar i comencen a actualitzar-ho,
aprens a escriure, aprens a expressar-te.
I la veritat és que té tota la conversa 22 minuts, Eli.
La podeu trobar a la pàgina web de Catalunya Ràdio, a ccmà.cat,
i, a més a més, l'Alex ens ha deixat també una pregunta final.
La faig en genèrica. Vosaltres, que sou digitals,
que enteneu perfectament internet, que viviu en català a la xarxa,
per què no heu editat mai?
Ai, mira, perquè hi ha gent tan intel·ligent al món
que jo crec que no puc aportar res en aquell coneixement tan gran.
Francesc, tu has editat? Jo he aportat fotografies.
Ah, molt bé.
De castellatels, edificis catalogals...
Sí, això ho vas explicar.
No, no, ho sento molt, jo és que soc de Tarragona,
ja soc més de Tarragona.
D'acord.
No, jo soc usuària de... he consultat moltíssimes coses, però he editat, no?
Has fet treballs de classe. Vés-se-ho.
Sí, algun ha caigut.
Si aneu a la nostra web, de veritat,
escolteu aquesta conversa de 20 minuts aproximadament
i us vindran ganes d'editar, de veritat. Penso, eh?
Continuem fins al final del programa
amb una sèrie de preguntes i comentaris dels nostres uients.
En Lluís ens parla dels DLC.
Entre el anuncio de que en dos años
los sistemas de protección de los videojuegos
harán imposible la piratería
y que ahora los juegos los venden casi a medio terminar
para luego poder sacarle más réditos a través de los DLC,
¿cómo crees que esto influirá en la industria y en los usuarios?
Això que venen jocs sense acabar, això és veritat, Gina?
Sí, bé, ara bé. Qui els ven?
Per exemple, tenim l'exemple de Telltale,
que fa jocs episodics on, mentre es venen el capítol 1,
fan proves del capítol 2 i fan els diners per produir el capítol 3.
És més segur per petites empreses com ells
i bé, de fet, fins i tot ho ha fet
a Crowd of Monsters amb Blues and Bullets.
Ara bé, Square Enix també ho ha fet,
que és una empresa una miqueta més gran, amb Life is Strange.
No són DLCs, sinó que això són jocs per parts.
Altres jocs que ja pots pagar i jugar,
tot i que estan en acabats, també existeixen.
Per exemple, ha sigut Dayz o Minecraft.
Tu podies comprar Minecraft quan era una beta.
Sí, jo el vaig comprar, és veritat.
Per tant, sí.
I després hi ha un altre tema una miqueta més complicat,
que és que hi ha polítiques que no agraden a tots els jugadors.
Que és que hi ha jocs que s'han venut
i que dins del mateix CD que tu compraves, o DVD o Bluray,
hi havia el DLC.
DLC entès com a contingut extra descarregable que es paga a part,
però que en aquest cas deixa de ser descarregable
que ja el tens com a predescarregat a dins del CD.
I passa a ser una espècie de contingut bloquejat previ pagament.
La gent diu, si el joc que compres val 70 euros
i a dins del CD hi ha el DLC, és com si l'haguessis pagat.
Però que hi hagi el DLC és un joc brut, perquè què pagues?
El joc base o el contingut del CD?
Què és el que estàs pagant?
Jocs que ho han fet, per exemple.
Per exemple, Surcalibur 4, Bioshock 2 o Street Fighter X Tekken.
No sé si X, 10.
10 Tekken.
En el cas de l'Street Fighter X Tekken, Capcom va dir,
per exemple, la informació i arxius sobre personatges
que es va posar dins del CD però que no estaven inclosos en el joc,
va ser inclosa intencionadament a les versions físiques
de PlayStation 3 i Xbox 360 per estalviar espai al disc dur dels jugadors
i garantir transicions fluïdes un cop el DLC estigui disponible
i així donar opció a tots els jugadors.
Ara falta aquell tall de la VM.
Després hi ha altres jocs que, per exemple,
quan tu compres el CD, a dins del CD només hi ha un descarregable,
o sigui, un access directe o una carpeta internet
que és un descarregable, crec que va ser Metal Gear,
amb el Phantom Pain, que simplement quan tu executaves el CD
et descarregaves en aquell moment el joc.
Era com un access directe.
Molt bé.
Què compras? El CD? El joc base?
Clar, això no agrada a tothom.
Per cert, m'he inscrit ja a la Lliga del FIFA 16 del Tot Gira.
Al Play Gira ja estic inscrit i ja en aquests moments
els meus fills m'estan entrenant pel primer partit que tindré...
Tens una granja.
Sí, sí, sí, el 9 de febrer.
Ja els has dit als teus fills que aquest partit de futbol
no es juga amb cotxes?
Sí, sí, sí, sí.
Són tan grans fans del Rocket League.
No, no, però també fan altres jocs i m'estan ensenyant molt bé
i estic aprenent moltíssim.
I el 9 de febrer anirem explicant com va l'entrenament
i sobretot com van aquests partits.
Doncs tenim un ullent molt neguitós.
No sé si per aquesta experiència teva, Albert, amb el joc.
Per quan un remake del gran joc de modus Road Rash?
Gràcies.
Road Rash.
I...
Anem al 1991 ara, eh?
Correcte.
Way Back Machine.
Molt bé.
Road Rash, sí, senyor.
El Road Rash era un joc d'Electronic Arts
que es va fer molt popular, eren carreres de motoristes
per carretera, òbviament,
però amb aquest punt mat-macs que els dos motoristes,
a part de competir, es anava atiant amb barres de ferro,
de puny, petades, esquivaves la policia, etcètera.
Ball de bastons.
Això era normal abans, que ningú s'escandalitzés.
Van haver-hi tres parts bàsicament per Mega Drive.
La primera es va fer per moltes altres consoles,
va arribar a sortir per PlayStation, per Sega Saturn, etcètera.
I la veritat és que va arribar fins a l'any 2000 per PlayStation 1,
Road Rash, Jailbreak, que és l'últim,
que el 2003 va tenir un remake per Game Boy Advance.
Què ha passat?
Doncs la veritat és que sí,
hi ha hagut alguns intents de ressuscitar la franquícia,
però no han fructificat i aquí s'ha quedat.
Però a través de la plataforma Steam i Windows,
el que es trobarà és un succedani bastant,
un areu amb bastanta nota, que es diu Road Redemption.
20 euros des del 2014, un autèntic Road Rash de segle XXI,
a la plataforma Steam.
Molt bé, doncs a gaudir, aquest ullet.
Ara que parlàvem de si ens venen els videogocs sense acabar,
en Rubén DR ens diu a Twitter,
diu que sense acabar diria que no,
però tot el que no és imprescindible
ens ho intenten cobrar amb els DLC.
I si no, el divideixen en parts.
Déu-n'hi-do, més coses?
Doncs uno ja ens parla que li faria molta il·lusió guanyar el Fallout.
Si em toqués els jocs us agradaria molt.
I si no, doncs moltes gràcies per escoltar el meu audio.
Doncs aquest ullet, Pau, moltes gràcies pel teu comentari.
Com sempre diem, el boca a orella fa que,
evidentment, molts jocs el vulguis tenir
o males crítiques.
Què tenim més? Ens estem acostant a la final del programa.
Doncs sí, molta gent se'n recorda dels GD Dociers,
nosaltres també, òbviament, i el Marc també.
Sí, hola. Us truco des de Londres
i m'agradaria que féssiu un programa especial
del GD Dociers sobre David Bowie.
Moltes gràcies, salutacions.
Doncs com que de moment GD Dociers no en tenim,
encara que estem treballant, però la cosa no tira endavant,
podem fer un mini GD Dociers, Francesc.
Fem-ne un ara, eh? Molt bé.
La veritat és que si una figura de David Bowie
que ens ha deixat recentment, i entre l'altres, per exemple,
a mi m'ha sentit molt la mort de l'actual Lucky Rimman,
els dos 69 anys, veritatament, no?
Doncs la veritat, David Bowie té un GD Dociers i molts més,
i això només si parlem de la seva faceta musical.
Un artista d'aquells que es diuen totalment camaleònics,
que va estar constantment reinventant-se ell mateix
i provant estils musicals molt diversos,
i a més, l'ús que se'n feia als primers 80
va ser el vídeo dels seus videoclips, que érem bastant avançats.
Ara bé, si li fem un dossier,
centrem-nos potser en els aspectes més vinculats
tant a la tecnologia com a aquells culturalment dispersos
de la seva figura, que en té molts.
Com a estrella del glam rock,
això vol dir extravagància, espectacle teatral,
ambigüietat, disfressi molt de maquillatge,
ens va donar aquest personatge als Yiggy Stardes,
acompanyat de la seva banda que es deia Spiders from Mars,
amb un esperit molt de còmic.
I parlem de còmic, precisament.
Sandman, l'obra mesta de l'escriptor britànic Neil Gaiman,
té un malvat, és un personatge que es diu Lucifer,
que per petició expressada Gaiman s'inspirava
en l'aspecte del David Bowie d'aquells primers anys.
El Neil Gaiman deia
Jo imaginava Lucifer com una mena d'Angel Yonkey,
i la persona que més encarrava d'aquest aspecte
el que teníem en aquell moment era la imatge del David Bowie
A l'any 2009, a la revista Wired,
li agradaria que una hipotètica pel·lícula sobre el Batman
de Dark Knight Returns, l'obra mestra de Frank Miller,
en David Bowie interpretés el Joker crepuscular d'aquell còmic.
Un personatge tan polifacètic no podia deixar fora,
ara que parlàvem de cinema, la seva carrera
amb alguns flirtejos amb el cinema.
El 68 va començar a fer papers per la tele i pel cinema,
el seu gran paper per això va ser l'any 76
amb l'adaptació de la novel·la de ciència-ficció
L'Homa que va caure a la Terra.
Després vindria Bon Nadal, Mister Lawrence,
Herència, de l'any 83,
el paper del rei dels goblins a dintre del laberint, l'any 86,
del que ell feia a la banda sonore, que l'estem sentint
i més tard, l'última tentació de Chris, d'Escorcese,
on feia el paper de Ponci Pilat, o ja bastant més recentment,
el 92, la pel·lícula que continuava Twin Peaks,
fent de Nikola Tesla, Al Prestigio.
Hi ha hagut molts cameus i moltes posades de veu.
El seu cameu més mític recentment és el de Zolander,
on feia una mena de rei de la moda,
que havia de jutjar quin dels dos era el millor model masculí,
i ha posat veus, per exemple, en pel·lícules com la del Bob Esponja.
Escolta'm, hi ha alguna cosa de tecnologia? Hi podem trobar?
Sí, senyor, amb tecnologia ha tingut també un paper molt curiós.
Bowie va arribar a tenir el seu propi ISP,
el seu proveïdor de contingut d'internet, que es deia Bowinet.
Déu-n'hi-do. Atenció, l'any 98 hi havia modem.
La gent que es connectava a internet, molts ho podien fer
a través de Bowinet, que va durar fins a l'any 2006.
Aquesta no és l'única aventura digital d'en David Bowie.
L'any 99 va fer una doble aparició com a dos personatges
en el videojoc Deidos Nomad Soul, Omicron Di Nomad Soul,
per B.C. Dreamcast, PlayStation 2.
I, esclar, a part de posar la veu a un personatge i la seva imatge
a part dels personatges del joc, posava també la seva música,
que es va recollir en l'àlbum Hours de l'any 99.
Aquest àlbum, atenció, que és digitalment bastant rellevant.
La cançó que estem sentint ara, que és What's Really Happening,
va treure la seva lletra d'un concurs obert a internet
que va fer a través de la gent que estava sospita a Bowinet.
I, per tant, la lletra la va posar una persona.
I quan es va gravar el single d'aquesta cançó va ser
la sessió de gravació retransmesa, atenció, al maig del 99,
que va ser a través d'un concurs obert a internet
amb un webcast amb una de les primeres tecnologies de càmera
en 360 graus.
El 99.Estem parlant de 15 anys abans de YouTube en 360 graus
i ulleres VR, etcètera, que avui en dia estan una mica...
estan marcant com serà el futur en què consumim l'entreteniment.
I una altra cosa que no podem deixar de destacar
és que jo crec que la seva relació amb tots nosaltres
és que cada cop que juguem un videojoc agafem un comandament
que estem fent.
I ara, a l'Aurivisual,
el capítol 73 amb l'Èlex Gorina.
Qui és el guanyador del joc, Eli?
Doncs el guanyador d'aquest Falao 4 per la Xbox One
és en Joan Caral, que ens parlava de la pirateria.
I ja podeu començar a enviar missatges de veu
pel Jascos 3 per P.E. i Station 4.
Molt bé, generació digital, sou tots vosaltres,
i també la Gina Tos, Francesc Xavier Blasco, Xavi Serrano,
Albert García, Star, Elisabeth Sánchez, i qui us parla,
el Martí Rigol.
Dimarts a la nit, el 33, generació digital,
i nosaltres hi tornem d'aquí una setmana.
Adéu-siau.