GENERACIÓ DIGITAL
Benvinguts al programa dedicat
que cada divendres a les 10 del vespre us parla de videojocs,
de creativitat i de cultura digital.
Aquesta és l'edició número 770,
on parlarem d'estudis catalans de videojocs
que a poc a poc es fan un lloc.
Farem la crítica del Hyrule Warriors.
Pintarem els comandaments de la PlayStation 5.
Veurem si això dels unboxings és tan nou com ens imaginem.
Jugarem a un videojoc de mòbil
que ens transportarà a un univers absolutament màgic.
I entre molts altres continguts us explicarem
una nova edició del Vars. Comencem.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, amb l'Stard.
Què tal? Benvinguts, com esteu? Bona tarda.
Eli, Francesc, tot bé? Tot molt bé.
I l'Stard és de Tarragona, com estàs?
Molt ben acompanyat, aquí, amb l'Albert Cots. Fantàstics.
Escolta'm, enregistrem això el dijous a la tarda?
Està plovent? Aquí a Tarragona, sí.
Sí, cauen 4 gotes, bueno, posen 10 de gotes.
Ah, d'acord. Sí, sí, va fent, va fent.
Molt bé, molt bé. Francesc, aquests dies a Telegram,
el nostre grup de Telegram públic
i també el que tenim nosaltres per treballar,
hem flipat tots amb una empresa que es diu New Way Toys,
que fa màquines de videojocs en miniatura, les Arcade antigues,
però a un nivell de detall que déu-n'hi-do.
Sí, a més, quan diem en miniatura volem dir autèntiques miniatures,
que fan 15 centímetres d'alt,
és una cuna juguineta per tenir sobre la tauleta i tal,
però, a diferència d'altres que potser n'hagueu vist,
aquestes funcionen de veritat.
El seu llibre d'avis estava basada en la màquina del Dragon's Lair,
per tant, era una màquina de laser disc,
veies vídeo i funciona perfectament.
Però arriba en aquest nivell de detall
que com les bones maquetes de cotxes que pots obrir el capó
i tens també morat el motor,
doncs aquí pots obrir la porteta de les monedes o la capsa de darrere
i pots veure doncs un mini-reproductor de laser disc
amb un laser disc del Dragon's Lair
per reproduccions exactes del que hi havia originalment.
Fixa't tu, el meu pare, 83 anys,
ha tingut la seva vida...
L'altre dia em deia que va tenir tres cotxes.
Un que no coneixia i no sé quin nom és,
un 600 i un 850,
que és el que recordo jo, sobretot, el 850.
L'altre dia em deia que s'havia comprat del quiosc
la maqueta del 850 de color blanc.
I vaig pensar, fixa't tu,
això de les maquetes encara tira molta gent.
Sí, però es va comprar una maqueta per muntar
o una d'aquestes col·leccions de cotxes
que ja et ve al cotxe reproduït.
Però són d'aquelles coses que trobes a faltar
i provoquen aquella nostàlgia. Total.
És una maqueta que l'has de tenir, perquè...
Jo recordo la matrícula.
Barcelona, 7, 7, 8, 7, W.
Baixa doble, sí, sí, al·lucinant.
Els cotxes marquen, eh?, de quan ets petit.
Sí, sí, marquen absolutament.
Per cert, Ali, setmana d'obertura de teatres, de cinemes,
tens ganes d'alguna pel·li, alguna obra de teatre, o no?
Doncs mira, ja tinc entrades pel teatre,
perquè al cinema, més o menys, l'he anat, entre cometes, substituint,
perquè a casa, vulguis que no, vas veient pel·lícules,
amb les plataformes, etcètera.
Em ve molt de gust anar-hi,
però crec que pot esperar una miqueta més el teatre.
Ja fa massa temps que no veiem obres en directe,
i aniré al Romea, al desembre, a veure una obra del Cesc Gai,
a 53 diumenges, em sembla que es diu, amb Marta Marco...
Sí, sí, sí.
Té molt bona pinta. He trigat gens a decidir-ho.
Està molt bé, està molt bé.
No ho havíem parlat, això, que et faria aquesta pregunta.
Vull dir que ja tens l'entrada preparada.
Sí, sí, totalment.
És cert que a una part recòndita dels Estats Units
han trobat un monòlit.
Sí.
I la gent està al·lucinant.
Tu l'has vist o no? Home, en persona, no.
No me fotis, no me puc anar-hi.
Però has vist que tothom en parlava. I tant, i tant, i tant.
I què et sembla, això? Això no té explicació.
Això és un misteri. Total, eh?
Això des del 2016 que està allà, home.
2016?
Des del 2016 que està allà plantat un hippie
que va anar amb quatre llaunes i va fer un monòlit
i el va posar allà, era una obra d'art d'aquestes modernes, home.
Ah, no té cap tipus de connexió amb l'univers segon?
No, no hi ha monos intel·ligents
que llencen trossos de pollastre al cel ni coses d'aquestes.
O sigui, l'artista ja ho va comunicar quan ho va fer.
O sigui, no era una cosa així amagada, sinó...
A veure, està prohibit.
Allà al Maquicondat està prohibit posar obres d'art o monuments
o obres humanes a l'espai públic,
que es considera que el desert fins i tot és un espai públic.
Doncs va ser un hippie normal.
Ho vaig mirar per casa perquè tinc un llibre de coses estranyes,
de monuments i moviments així, estrany.
I xurra, doncs sí, un hippie.
Un hippie, no? Un hippie poema artístic, sí.
El típic de les pel·lícules que va agafar i el va plantallar
amb les seves neures del simbolisme, el capitalisme de la humanitat
que donarà a entendre, no sé què, bla, bla, bla, bla, bla, bla.
I ja està, ja el va deixar allà i va marxar i ja està.
I ara han passat aquests senyors amb l'helicòpter i l'han vist
amb calces perquè no saben què és.
Per cert, Francesc, què feia aquest helicòpter per allà?
Doncs pel que jo he sentit,
estaven controlant poblacions d'ovelles.
Directament.
Si vindria a ser com Parcs Jardins d'allà, no?
I una de les coses que fan és controlar ovelles.
I una de les coses divertides que vaig sentir és que el vam veure
perquè volaven molt baix perquè així també podem saber
el sexe de les ovelles.
Que dic jo, saber el sexe de les ovelles d'un helicòpter
ha de volar molt baix, eh? Molt, molt baix.
Aquest monòlit no està, diguéssim, enmig de...
No.
Està posat contra la paret, per entendre'ns.
Sí, sí, sí, que és difícil.
Si vas a un helicòpter, no sé, t'anaves a estampar
contra la paret o com anava, això, saps?
Déu-n'hi-do, quines històries apareixen,
i que mira, aquest monòlit s'ha fet influencer
en 4 anys, quan ja feia molt de temps,
com dius d'Estar, que està ja plantat per aquí, senyor.
Molt bé, doncs escoltem, comencem amb el primer joc.
Generació digital.
Amb el primer joc que parlem aquí al Generació digital,
per cert, Eli, si la gent ens escolta a través del...
a través de Twitch... Twitch.
És que és dijous, és que són dijous a les 4 i 6 de la tarda.
Twitch.tv barra Generació digital.
La gent pot veure una mica com fem el programa
i pot comentar les coses. Exacte.
No només ens pot veure, sinó que ens pot anar comentant
els temes dels que parlem o el que ells vulguin.
Molt bé, després ja anirem parlant amb els uients.
A quin joc has jugat, aquesta setmana?
La recomanació d'un uient nostre, del Leibe,
que ja em va fer fa molts dies al grup de Telegram,
i he jugat al Genshin Impact.
Uuuh, molt bé.
De fet, me'l vaig descarregar ja fa tres setmanes,
i és el temps que porto jugant,
perquè per mi és un joc complex,
no és dels jocs que jo jugo normalment,
i has de dir que temps,
i bé, ja crec que tothom el coneix,
és un joc que ha tingut molt d'èxit i que està guanyant molts calerons.
Sí, és un joc xinès-japonès, no? Ara en parlarem.
Sí, xinès. Molt bé, molt bé.
De fet, és un joc free-to-play
que combina aventura d'exploració, acció en temps real i tocs RPG,
presenta un món obert en el qual entren en joc batalles
i tots els elements d'aquest gènere,
doncs encanteris, personatges que combinen els seus poders entre ells,
i la possibilitat també de comprar millores
en forma d'armes, conjunts i objectes.
De fet, ara estem veient les imatges,
és, efectivament, un videojoc molt màgic,
amb una estètica com de molt de novel·la de màgia.
No és aquest que estem veient ara?
No, no és aquest. Ah, és veritat, és veritat.
Aquest és aquest, el de les Xiroles, és veritat, sí, sí.
Mira, m'he confós, és veritat. No, mira, Eli.
Ahir, curiosament, vaig veure un directe a Twitch
que estaven jugant a aquest joc.
Ah, sí? Sí, hi vaig entrar.
Vaig seguir la persona en qüestió, que de fet és l'Equidrell,
Equidrell, eh?
És EQI, sense la U,
és un canal de videojocs en català
que juga totes les plataformes i estils.
I fa directes, normalment, de dilluns a divendres a les 10 de la nit,
i el dissabtes i diumenges el pots trobar a qualsevol hora.
I mira, li vaig dir,
precisament avui comentarem aquest joc,
i ell em va fer una pregunta,
i és, mira, jo l'estic jugant amb PC,
com es deu veure aquest joc amb mòbil?
Perquè realment és un joc que sembla de...
bé, d'un aspecte molt poc de mòbil,
i no sé si és molt difícil de controlar amb el mòbil.
Jo, a veure, suposo que no deu ser el mateix que el PC,
jo estic acostumada a jugar amb mòbil,
tinc un mòbil de pantalla força gran i amb qualitat,
es veu, el joc jo el veig molt bé...
És que he fet la diferència entre un i l'altre,
i realment no es nota.
Jo trobo que està molt ben resolt,
jo entro molt en la història i ho trobo molt real i molt ben fet.
Sí que és veritat que de vegades valent,
però això és una qüestió de memòria,
ja no és una qüestió d'imatge,
però quan funciona, funciona molt bé.
I l'argument de què va?
Són bessons, de fet, l'heter i l'alumina,
que es passen el dia viatjant entre mons,
i en un dels mons que es diu Teyvat està en guerra,
i quan volen fugir d'aquesta guerra
es troben amb una misteriosa deesa
que els separa i en captura un d'ells.
En aquell moment tu has de triar quin d'ells vols ser,
és un noi i una noia,
i l'altre queda capturat.
Aleshores el teu objectiu és, en aquest món,
buscar el teu germà capturat per la deesa.
Un món enorme, a més.
Un molt enorme, és un món obert,
que has d'estar esquivant innombrables obstacles
i segons avances et vas trobant personatges
que pots anar incorporant a l'aventura,
que poden anar amb tu després,
i que pots fer-los servir segons els necessites.
En total en pots desbloquejar 24,
és a dir, n'hi ha molts,
i cadascun d'ells té unes particularitats
que et van bé en segons quins moments.
Totes aquestes particularitats
són habilitats que estan relacionades
amb els set elements naturals,
que són el gel, el ferro, l'aigua, etcètera.
Ara sí que estem veient les imatges
i realment és molt bonic.
Molt bonic, els personatges, sí.
Realment hi ha molta imaginació
a l'hora de vestir-los,
és força bonic.
Jo crec que la base d'aquest joc és això,
els personatges que estan molt bé i les batalles,
que com que depenen tant del tipus de personatges que tens
i com els combines també entre ells,
és una mica el que enganxa.
Recareix temps, paciència,
es tracta d'anar explorant, seguint un mapa,
agafant elements i objectes,
parlar amb personatges que et vas trobant.
De fet, no he descobert ni la meitat de les coses
que pots fer en el joc,
perquè anava una mica a descobrir com es jugava,
però sí que tens mil milions de història pel mig
i de coses per descobrir que bé.
Si t'entretens, doncs pots passar-te moltes hores.
Molt bé.
Ja està.
Es pot jugar per PC, per...
Per Android Tiayos, per la Switch,
la PlayStation 4 i per mòbils és gratuït.
Encara que pots...
Clar, aquí està el tema,
quan avances el que vols és tenir cada vegada personatges millors
i objectes millors, etcètera,
i quan arribes a les batalles el que vols és millorar,
i aquí és on et gastes els calerons.
Molt bé, el joc es diu...
Genshin Impact.
Exacte.
Vaig veure que per Telegram parlaves amb la Laura,
que ja t'havia recomanat algun altre joc.
No me'n recordo.
És igual, el tema és que ells ja...
Sí, la Laura normalment acerta bastant,
amb els meus gustos.
Hem conegut un altre videojoc
i també va ser fantàstic conèixer l'altre dia ahir,
precisament amb el...
Bé, amb una persona que ara estem seguint,
que ara diré l'Equidrell,
que és el que jugava amb aquest videojoc
i que era súper expert, també.
Déu-n'hi-do.
Si algú es pot acabar el Tetris,
som els de generació digital.
Bé.
Uns quants anys vam entrevistar la gent d'Abnormals,
un petit estudi de videojocs
que va fer un videojoc anomenat STAY.
On ets...
doncs ets un personatge
que es pot comunicar amb un altre
que està tancat en una habitació
i que no sap exactament què és el que li passa.
Parla'm una mica d'aquest estudi, Abnormals.
Abnormals és un estudi independent
que està format per cinc persones, més col·laboradors externs, així van tirant ells.
Comencen fent jocs per mòbil del 2011, van començar per fer desenvolupant jocs per l'iPad
i es consoliden gràcies a InBarcelona després d'estar sis mesos d'incubació.
El 2016, apivoten cap al PC i jocs de PC i consoles
sense deixar de desenvolupar, en aquests moments, jocs també per mòbil.
Molt bé, hem parlat amb l'Iñaki Diaz, que és un dels responsables d'Abnormals.
El 2016 és un projecte que sempre ha volgut anar una mica més enllà de l'entreteniment
i que, a més, és molt personal.
La relació amb Quin, que és el protagonista, i la nostra empatia amb ell
és una bona oportunitat per pensar la nostra relació amb, fins i tot, persones estimades.
Ella ens ho explica.
Es fonamenta sobre la importància de les nostres paraules i del nostre suport, sobretot emocional,
inclús quan no coneixíem l'altra persona.
L'objectiu del joc també és ser capaços de crear aquesta empatia
per a una persona que és completament estranya i aliena a nosaltres,
però que, tot i així, volem fer tot el possible per ajudar-la.
I, en aquest cas, la nostra ajuda principal,
desconeixent el seu context i desconeixent com ajudar aquest personatge, etcètera,
la nostra ajuda és simplement no marxar i crear aquest pont i aquesta connexió emocional
que, insisteixo, ha sigut molt potent en molts usuaris
i això ens sembla d'orgull que la gent no només plorés
o s'emocionés amb el joc, sinó que ens haguessin marcat
i molts mesos després és bastant freqüent
que veiem tuits i més de la gent de totes.
El joc que més m'ha marcat últimament i menciona en STAY.
Doncs mira, li hem demanat a l'Iñaki, per la gent que no conegui aquest videojoc,
que ens el defineixi, breument, en què consisteix?
Doncs STAY és un joc narratiu, és una aventura conversacional
on el jugador estableix una relació amb Queen,
una persona que s'aixeca en una habitació que no coneix
i és una habitació completament buida on només hi ha un ordinador
i aquest ordinador està connectat a una espècie de xat
i aquest xat és amb l'usuari. Per tant, la seva única sortida
per intentar escapar d'aquell dret
i descobrir una mica on és i per què està allà
és mitjançant la conversa amb l'usuari.
Tenim l'avantatge com a jugadors de poder veure Queen
sense que ell ho sàpiga, moltes vegades per adonar-nos
que ens està mentint i que ens està ocultant informació
de coses que ha fet. La seva única connexió amb nosaltres
és de ser cautelosos i a vegades escollir una opció
que no ens agradaria tant però que ell la llegirà millor
i aquesta també és una reflexió que ens passa a nosaltres
en el nostre dia a dia quan llegim un e-mail
o quan ens comuniquem virtualment per WhatsApp, etcètera
és diferent a una conversa cara a cara.
La qüestió principal del joc és que, a part de tota aquesta història
de la conversa, és que és en temps real
i que mesura tant la nostra presència del joc
no marxis, Queen serà conscient del temps que nosaltres
no estem al joc i quan tornem ens ho farà notar.
Ens ho farà notar perdent confiança amb nosaltres.
Déu-n'hi-do, Francesc, aquest és un videojoc
que ell ho explica, aquesta relació que s'estableix amb aquest personatge
que no es dona molt amb els videojocs. De vegades tu agafes el control
d'un videojoc, d'un personatge i vinga, endavant.
A qui se n'enconta, eh? Sí, aquí ells busquen
la vinculació emocional i amb quins altres videojocs
hi ha hagut coses que no han passat, coses com, per exemple,
poden passar amb els sims, en què et pots identificar molt
en un personatge. Fa molt de temps hi havia
Little Computer People, que era com un antecessor dels sims
i una barreja entre sims i Tamagotchi més aviat.
Amb els Tamagotchi molta gent també desenvolupava una emoció.
La interacció era molt limitada, però tu t'hi volcaves bastant
i et demanaven també de tu molta presència.
I et puc dir un cas molt, molt, molt antic. Estem parlant
d'un programa que va ser molt bonic.
Hi havia un petit programa, tipo Parser, en què realment
el que feia era volcar de forma conversacional, com és Anastey,
el que tu li deies, agafava algunes paraules claus i te la retornava.
Tu potser deies, avui he tingut un mal dia,
i ell potser et deia una cosa que no tenia sentit, deia,
que bonic mal dia, però a vegades et deia, explica'm mal dia.
I tu anaves fent quan en cert moment els de l'universitat
van descobrir que això estava xupant una ampla banda brutal
i aquest petit programa van haver-hi autèntics drames.
La gent se'ls va revoltar perquè s'havia convertit
en el seu suport emocional. I estem parlant d'un programa
que era molt limitat en quant a la seva intel·ligència artificial
per interactuar amb tu en aquells anys.
Imagina't avui en dia amb tot el que es pot fer, com pot arribar.
És el test de touring una miqueta.
La gent s'hi volcava molt emocional sobre aquelles quatre línies
que els hi volcava en aquell moment una màquina.
L'exèrcit de terracota està treballant en nous projectes
com, per exemple, terracota, i ho fa amb un estil pixelat
marcat a la casa, com aquest estei,
i ha ambientat, en aquest cas, la Xina.
Ell ens explica en quin moment estan del procés.
El terracot, en aquest cas, és un projecte inspirat
a l'exèrcit de terracota de Xi'an, que va construir
el fundador de Xina, l'Emperador Xin, per protegir-lo
després de la mort, i és un exèrcit de vuit mil figures
A la Xina hi ha el yin i el yang, i els principis del taoisme.
Els soldats estan guardant ànimes que volen escapar.
És una mica un joc que parla també del poble xinès.
Unes crítiques principals del joc.
És un joc de lentura i empúdules, on no hi ha un atac directe.
No és un hack and slash, és un joc on tu utilitzes
la ràbia dels enemics i l'entorn per intentar superar
les situacions, seguint amb aquest principi
d'acció de la inacció, del taoisme,
i que impregna totes les arts marcials.
La cultura xinesa és molt important en el desenvolupament
del joc, i per això estem treballant amb un professor
de la Universitat de Xi'an, que és historiador,
i que ens està ajudant a ser el més acurats possibles
en els aspectes del joc. I col·laboració amb altres
professionals de la Xina, com la música o fins i tot l'art,
està sent molt important.
Déu-n'hi-do el que ens explica l'Iñaki d'Abnormals.
El joc estarà enllestit a finals d'any vinent o al 2022,
perquè es veu que hi ha una feinada de por en aquest joc.
I això que deia dels 8.000 diferents i que tots són diferents
ho han fet també el joc. És a dir, han posat un algoritme
perquè cadascun dels pixelets de cadascun dels soldats
sigui diferent. Escolta, més tard a tu, els videojocs
pixelats, ¿te atrauen més que uns
més realistes o no?
Doncs sí, la veritat és que sí. A veure, això és una cosa
que he pensat moltes vegades i quasi que l'he estudiat.
Quan un videojoc o una imatge és massa real,
que s'ha d'acostar molt a la realitat, sents repulsió.
Quan veus un maniquí amb un
aparador o un llot, que tens una miqueta...
És veritat, no?
És l'Ankani Valley, no? Sí, o el d'això, com es diu,
al museu de la Cera.
Depèn de quin, es veu que hi ha alguns que són ninos.
Però això que s'assembla massa a la realitat
sents una miqueta de repulsió. En canvi, el pixel és pixel.
El pixel és un quadradet, saps que és un videojoc, saps que no et farà mal,
que no t'espantarà, que no et mossegarà.
I almenys al meu sentit tinc més empatia amb el pixel
que no amb una cosa més realista. Molt bé.
Un altre dia, quan tinguem més temps, parlarem d'un altre joc
que estan fent, que es diu Frank Enric, que també m'ha al·lucinat
l'explicació. No sé si al nostre Twitch la gent ha jugat
aquest videojoc. Doncs mira, ens diuen els uients
que de moment no hi han jugat, que els tenen a la llista,
però la gent ens diu que a part de tenir-lo a la llista
com a videojoc interessant, és fet a Catalunya
i que incorpora el català com a idioma. Exacte.
I de fet parlem amb ells perquè s'ha donat una notícia important
i és que ha arribat a un número de còpies important.
Sí, sí. Em sembla que són 60.000 còpies.
60.000 còpies. Sumant totes les plataformes.
Perquè en quines plataformes es pot jugar?
Per PC, per mòbil, per PlayStation i per Xbox.
No sé la història d'aquest programa i haurem de seguir-los
perquè realment els dos videojocs que estan fent són brutals.
Doncs mentre els rumors d'una continuació del Zelda
Breath of the Wild no paren d'escalfar l'ambient,
Nintendo prova de calmar les hordes de fans
amb un retorn a la saga en forma de trecuela
i amb un estil de joc diferent.
Hyrule Warriors, l'era del cataclismo.
I no cataclismo, perquè bueno, va dir.
Des de la setmana passada, de fet ho vam comentar en el programa,
ja es pot comprar per a Nintendo Switch.
Mentre que Breath of the Wild era un joc d'acció i aventura,
aquest Hyrule Warriors era del cataclismo.
És un joc de lluitar multitudinària que pels fans de la saga
no els vindrà de nou, ja que segueix els passos
de l'any 2014 i que el 2018 va tenir una remasterització
per Nintendo Switch.
Però abans d'entrar en com es juga,
investiguem la seva història, França Xavier.
Què ens explica l'era del cataclismo?
Doncs situem-nos una miqueta.
A Breath of the Wild, si us recordeu,
despertem després d'una mena de somni de 100 anys
i el món Hyrule està devastat per aquest gran cataclisme.
A l'hora d'anar al poble s'han quedat aïllats,
despertar màquines mítiques que porten segles adormides,
vèncer l'enemic que la màgia de la princesa Zelda
ha mantingut atrapat al castell.
Mentre viatgem, recuperem alguns dels records
que ens expliquen què ens va passar en aquest cataclisme,
però només ens entrem de fragments de la història.
Ara, a Hyrule Warriors, l'era del cataclismo,
viatgem a l'inici d'aquest gran mal,
i ara veurem què passa i com succeeixen alguns dels fets
que a Breath of the Wild coneixeu com a fets d'un passat llunyà.
Quins són alguns fets que som testimonis?
Sabrem, estarem presents durant l'aparició
del primer cop que apareix la Pedra Sheikah.
Surten les torres de guaita que ens serveixen a Breath of the Wild
de punt de viatge ràpid.
Veurem com se seleccionen els candidats a pilotar
les bèsties divines, les famoses quatre bèsties divines.
Veurem el despertar dels poders màgics de la princesa Zelda
i tot són fets claus en la llegenda de Breath of the Wild.
Però compta, que aquí hi ha una petita trampa
que farà que aquesta història no tingui per què acabar
com nosaltres coneixem gràcies a Breath of the Wild,
perquè viatges en el temps i timelines alternatius.
Per tant, no penseu que ja sabeu com acabarà la història.
La història acabarà d'alguna forma,
que no té per què ser aquesta, perquè realment no és ben bé
una frecuela, sinó que és una mena de línia alternativa.
Molt bé, si el joc no és una aventura d'acció,
quina mena de videojoc és?
Coe i Tecmo i Omega Force estan darrere de la saga de jocs
Dynasty Warriors i dels molts múltiples spin-offs i variants.
Tot i tenir algun joc de lluita un contra un,
la majoria segueixen un estil de mata-mata d'enemics en 3D.
Si ens poséssim clàssics i volguéssim buscar un referent,
això seria com una de Gauntlet barrejat amb Golden Axe
i tot en 3D.
És un gènere que s'anomena Musou,
que és una paraula que ve del japonès i que vol dir l'únic,
que queda en peu després de pallissar piles i piles d'enemics.
En el 2014, com ens explicàvem abans,
Hyrule Warriors,
va arribar a Wii U
i seguia aquest estil i aquesta escètica
amb personatges i elements del món del Zelda,
però que no estava lligat a cap joc ni a cap drama.
Ara, a Era del Cataclismo, ens serveix d'excusa
per aquesta mini precuela que és, atenció, molt dinàmica,
perquè aquests jocs, els Musou, són jocs
d'acció constant i frenètica.
Desenes i desenes d'enemics,
perquè no paren d'arribar-ne sempre més.
Això per on no fa que
Era del Cataclismo sigui un joc lineal?
Tenim un petit mapa, no és un món obert,
no és Breath of the Wild 2, ja arribarà,
però aquí tenim sempre uns mapes i uns nivells
que els hem d'anar seguint.
És veritat que hi ha moments en què t'arribes a perdre una mica,
et comences a posar a matar i vas seguint,
tot amb missions complementàries,
punts especials del mapa on hem d'acudir per derrotar
algun enemic especial o posar en marxa algun equipament
o protegir algun personatge.
Sempre tenim moltes coses a fer a part de matar enemics.
Tot i això, és un joc de Nintendo i fins on jo no he arribat
és bastant flexible.
No és allò on als 10 minuts ja has matat la persona
que havies de protegir o anar a començar,
i això és un joc de Nintendo.
Ara sí que estic veient les imatges
i a mi m'agrada molt visualment aquest videojoc.
En el anterior videojoc
hi havia tots elements característics
de la mecànica del joc.
També ho trobem aquí o no?
Alguns sí i alguns no, per exemple,
com els delts, ingredients
a partir dels monstres derrotats,
amb els quals podrem aconseguir a vegades nous elements,
complir amb petites missions secundàries o cuinar plats.
Tornen els menús i les receptes quan trobeu una olla
per donar-vos poders i power-ups gràcies als elements
que heu anat recollint.
La pedra xeica també torna a pedra xeica.
Tornen els seus poders, el de fer blocs de gel, llançar bombes,
enèmics especials o per resoldre alguns petits trencaclosques
que hi ha als diferents nivells.
Això sí que a diferència de Breath of the Wild,
per exemple, aquí les armes no perden energia i es trenquen.
Aquí no us heu de preocupar d'això.
Tampoc podem explorar el món.
No és un món obert.
Té diversos nivells i cada un és un mapa.
Compte perquè hi ha mapes que estan a l'exterior
i hi ha altres nivells.
Una cosa molt especial, aquesta era del cataclismo és multijugador.
Multijugador local o per internet?
Multijugador local.
Podem agafar i jugar amb un altre company.
Una de les coses que té és que pots controlar
diversos personatges que t'acompanyen.
No ets mai tu sol com a link, sinó que tens un equip.
Pots configurar aquest equip de la manera que creïs millor
i pots controlar els personatges que no portes tu
i fer-los enviar a llocs diferents del mapa,
potser perquè són més eficients per enfrontar-se un enemic que no pas tu,
perquè tenen màgia o tenen armes especials.
Pots, a més, saltar, agafar el control del personatge que tu vulguis
en el moment que vulguis.
També et permet d'estar a diversos llocs del mapa amb personatges diferents.
I, si vols, pots agafar un company de manera local,
participar i lluitar conjuntament.
També et diré que mostra algunes de les carències del joc.
No és un bridge of the wild, no està tan pulit i tan cuidat darrere.
Els gràfics encara que són macos i ens porten una altra vegada
aquests escenaris, estan molt bé,
doncs tenen una baixa resolució i el frame rate peta bastant.
I quan fem a pantalla de partida, peta bastant més.
Quants personatges hi ha? Podem elegir molts, no?
Podem arribar a escollir durant tota la partida
amb fins a 18 personatges diferents, de tota índole.
Una cosa que és veritat és que no es fa repetir,
perquè som prou variats com perquè sempre sigui interessant
provar-ne un o l'altre.
Elia, estàs aquí, però... Sí, perdó, eh?
No, em sembla fantàstic, estàs parlant amb els nostres uients
a través de twitch.tv barra generació digital.
Exacte, és molt divertit poder parlar amb els uients
mentre estem al programa.
Això ho fèiem fa 15 anys, si us en recordeu, o 12.
Recordem que a part d'aquests 18 personatges
també podrem controlar fins a les 4 bèsties divines del joc
i que el joc és compatible amb les figures Amiibo,
les Amiibo de Breath of the Wild i algunes que es reeditaran
especialment per la sortida d'aquest joc.
Molt bé, hi ha alguna cosa que ens vulguis dir o que diguin els uients?
Sí, els nostres uients ens expliquen a què juguen ara mateix.
El Roger Valdomà té com molts fronts oberts,
ha estat jugant al Sunset Overdrive, al Halo Combat Evolved i al Grounded.
Si ara mateix estàs jugant això i ens estàs escrivint pel twitch,
ja és al·lucinant.
Seria capaç.
El Jordi Borràs mira el mòbil, el bumbit o escacs.
Ah, escacs.
Jo de tant en tant miro a Twitch gent que juga escacs
en partides ràpides i és molt divertit.
I aprens molt tècniques d'escacs, cosa que està molt bé.
Per cert, aquests dies han aparegut alguns videojocs
i mira, en parlaré d'un i també d'un esdeveniment
que comença avui divendres fins a escoltes divendres.
Ja està disponible el nou Football Manager 2021,
el videojoc de gestió d'un equip de futbol
on hem de saber carregar tota l'aparació,
que les nostres decisions defineixen un equip de futbol
que pot estar, per exemple, a la corda fluixa.
Anem rebent les reaccions de la premsa i tenim la possibilitat
de poder definir el nostre equip al 100%.
Hauríem de vigilar les joves promeses i controlar tot l'equip
del cos tècnic. Fins i tot tindrem la possibilitat
de tenir caça talents treballant per nosaltres.
Football Manager 2021 pot jugar amb PC, amb Mac,
amb tauletes Android i Apple i totes les Xbox i Nintendo Switch.
Si juguessis aquest joc, el Football Manager 2021,
que apareix aquesta setmana, què és el primer que faries
amb el teu equip si ets l'entrenador de futbol?
Baixar-li el sou a tots. Molt bé.
Ah, sí, tal qual. Pim pam. Molt bé, molt bé, això està bé.
Estiries molt contents, eh? Bueno, però treballarien igual, eh?
Per l'orgull, perquè això no es fa per diners,
es fa per l'esport, es fa per l'escut, es fa pels colors...
Per cert, una setmana marcada per la mort del Pelussa de Maradona,
Maradona, que també és mala pata,
gairebé el mateix dia que el Copito de Neve.
En sèrio? Sí, el Flocat de Neve també, sí, sí.
Jo havia sentit estar... No havia sentit Copito de Neve,
sinó Fidel Castro. Fidel Castro. Home...
Sí, sí, sí. No sé si semblen gaire, eh?
No, era molt amics... Amb el Maradona, sí.
Sí, sí, sí. No el Copito de Neve, amb el...
No, però eren tres personatges molt importants
Per cert, Francesc, va haver-hi videojoc de Maradona?
Doncs va haver-hi un videojoc anglès a l'època dels 8 bits,
l'any 86 o 87, perquè va ser una mica una reacció
a una cosa que no els va agradar gaire.
La famosa mano de Dios, si no se la recordeu,
que va fer fora Anglaterra del Mundial de Mèxic,
no sé si era dels semifinals o dels quarts de finals, no era la final.
I el porter de la secció era el Peter Shilton,
doncs va haver-hi un joc, Peter Shilton's Handball Maradona.
Li van posar aquest nom, eh? Handball Maradona,
perquè no els va acabar d'agradar gaire.
No sé si va haver-hi estar més videojocs.
Sí, va haver-hi un, jo me'n recordo un, de Parla Engage,
el telèfon, la consola telèfon.
És molt complicat trobar-lo, perquè era de descàrrega
d'aquestes de pagament, i era un joc molt curiós.
Tinc una llacuna mental, perquè no me'n recordo gaire bé com anava,
però sí que me'n recordo que era molt divertit, perquè eres tu sol,
eres un contra onze.
Suposo que devies guanyar sempre.
Però si era un joc d'aquests era molt...
La qüestió de llicències, doncs clar, devia demanar molts quarts,
o era una cosa molt personal, i en aquest cim aquest va sortir,
es deia senzillament Maradona, i només estava per descàrrega
d'aquest joc, envia un SMS per descàrrega i tal,
i era completet, eh? Era mono.
De fet, jo recordo els meus fills que van jugar una temporada al FIFA,
que en el FIFA hi havia la leyenda
que sí que també podia jugar amb el Maradona,
i que era difícil d'aconseguir, evidentment, no?
Com un dels millors jugadors de futbol de tots els temps.
Més coses, des d'avui divendres fins demà es celebra el VARs.
Barcelona International Arts and Visual Effects Fair
tornarà a ser el punt de trobada pels professionals,
els entusiastes i els estudiants, també, dels efectes visuals,
de l'animació, de la realitat virtual,
de la realitat augmentada i els videojocs.
I la principal novetat d'aquesta setena edició del VARs
és que per primera vegada serà 100% virtual i gratuïta.
El certamen internacional torna a apostar
pel lema Revealing the Invisible.
El Fèlix Balvas, director del VARs, ens ho explica pel Generació Digital.
Revealing the Invisible és perquè VARs parla d'aquelles persones
que normalment no estan anomenades
en la creació de contingut digital,
que pot ser una pel·lícula d'animació
com les de les Disney o Pixar,
o les pel·lícules de la Marvel
amb els efectes visuals, etc.
I també, clarament, videojocs, aplicacions mòbils,
OBR, AR,
i tot el que és contingut digital en general.
Normalment quan es parla d'aquests projectes
es parla més dels directors i dels actors involucrats,
però moltes vegades ens oblidem de les persones
que en realitat han fet tota la part visual,
que són els artistes dels que parlen nosaltres.
De fet, això passa molt, Francesc, aquesta gent que...
aquests centenars de persones i artistes
que surten al final potser als crèdits, no?
Per això els crèdits són tan llargs avui en dia
que estem de posar escenes pels crèdits,
perquè cal retribuir-los una mica.
A més, a cert punt va estar prohibit.
Les grans empreses no volien que ningú sàpigués
qui era el que treballava i que feia els seus jocs
perquè no se'ls traguessin un a l'altre,
i estava prohibit que traguessin el seu nom.
Hi ha el famós Primer Easter Egg,
que ho va fer un dels programadors d'Atari 2600,
perquè com que no sortirà el meu nom en el joc que l'he fet jo,
la me la mago en algun lloc.
I en aquesta edició del Barge hi haurà
molts professionals del sector.
Sí, per exemple el Jordi Oliva, que és el productor executiu,
i el Joan Carlos Concha-Riveros, que és assistent de direcció
de la pel·lícula d'animació Josep, que narra la història
de Josep Bertolí, Fèlix Balbas.
Aquest any també destacaria, per interès català,
en aquest cas, la pel·lícula Josep.
Josep és una pel·lícula d'animació
feta per autors d'aquí espanyols
que parla de Josep Bertolí,
que va ser en el període franquista un dibuixant
anti-fascisme clarament, anti-sistema,
i que ha estat acceptada
per Cannes aquest any.
És molt orgull que podem ensenyar una mica
qui hi ha al darrere, les intencions
i com s'ha realitzat aquesta pel·lícula.
S'ha de dir que Alvars, en aquestes 7 edicions,
ha passat gent de Pixel, d'Industria Like a Magic,
de Disney, de Grand Guild Studio,
tots els grans noms del negoci,
i han passat també de pel·lícules com Star Wars, Star Trek,
El Senyor dels Anells, Avatar...
Per cert, estan fent les dues noves Avatars, és correcte això?
Alguna cosa n'he sentit, no estic molt present.
Doncs mira, jo tinc moltíssimes ganes
que aquestes noves pel·lícules apareguin,
perquè va ser la darrera que vaig veure en 3D al cinema.
Jo no l'he arribat a veure en 3D, perquè m'agradava tant.
Em va agradar tant la primera vegada que la vaig veure.
Hi havia gent que l'havia vist en 3D i em deien
que al cinema no els havia acabat d'agradar l'experiència
i no l'he arribat a veure en 3D.
A mi em va agradar, sobretot a l'inici, vaig al·lucinar.
Recordem aquest esdeveniment, què és?
Comença avui divendres fins demà.
Doncs es diu Bars, és el Barcelona International Arts
and Visual Effects Fair i es pot viure de forma gratuïta
a través de bars-fxtotjunt.com avui divendres i demà dissabte.
Doncs contrem el Generació Digital en podcast,
a l'FM, també a Twitch.tv barra Generació Digital
si ens escoltes i ens veus dijous a les 4 de la tarda.
I ara, la Gina Tost ens vol parlar d'un videojoc que es diu Gothic.
I per fer-ho, es fa acompanyat d'una dona
que precisament està treballant amb el videojoc. Hola, Gina!
Ei, morillistes i equip GD!
L'any 2001 es va llançar al mercat un RPG anomenat Gothic,
desenvolupat per Piranha Bytes.
Va tenir moltíssimes bones crítiques
i es considera el paro dels RPGs sobretot a Alemanya,
a Rússia, a Europa de l'est.
I degut a l'èxit se'n van fer diverses seqüeles,
fins al número 4 que en lloc de desenvolupar-se per Piranha Gates,
l'any 2010 el va desenvolupar un estudi que es deia Arcadia.
Però aquest ja us dic ara que va ser molt criticat.
Aquí comença la polèmica
que un desenvolupador que no és Piranha Gates
desenvolupa un Gothic.
I a qui li agrada la canya? A un estudi de Barcelona.
Concretament un dels 16 estudis
que té a CUTE a tot el món
està desenvolupant un remake d'aquest Gothic.
Aquest estudi s'anomena Alquímia Interactive.
L'Helena Cantil, artista 3D i professora
en el grau de videojocs del Tecnocampus,
està posada en aquest projecte. I hem parlat amb ella.
Ens ha explicat que el procés creatiu és una mica diferent
de tot el que s'ha fet fins ara.
L'Helena Cantil, artista 3D i professora
en el grau de videojocs del Tecnocampus,
està posada en aquest projecte.
L'Helena Cantil, artista 3D i professora
en el grau de videojocs del Tecnocampus,
està posada en aquest projecte.
L'Helena Cantil, artista 3D i professora
en el grau de videojocs del Tecnocampus,
està posada en aquest projecte.
El projecte és molt important i també
sentim que el projecte és més nostre.
El Nadal d'any passat van treure un te jugable
i 40.000 persones van poder provar-lo
i passar un qüestionari. Però què en van treure
de totes aquelles conclusions? Què han aplicat?
Primero quisimos probar un enfoque muy arriesgado,
muy diferente al material original,
por probar a ver cuáles eran los límites
de hasta dónde podíamos innovar.
En el sentido de que no fuera un RPG
de los de estilo moderno, de los que te llevan de la mano.
I un cop surti, què esperen que diguin els fans
i la gent que, com jo, fins ara no coneixia la sala?
Esperamos que los fans sientan que están
en un sitio familiar, con misiones, escenarios
y personajes que recuerdan muy bien, pero al mismo tiempo
se sorprendan positivamente con todo el contenido adicional.
Estamos intentando expandir Gothic
y sumando, sin quitar nada importante,
añadiendo nuestra propia visión, siempre desde el respeto
por el material original y por el recuerdo de los fans.
También esperamos que esta mezcla de cosas antiguas
y cosas nuevas sea muy atractiva para los nuevos jugadores.
Moltes gràcies, Helena. El joc s'ha de dir
que fins ara no té data de sortida, però quan surti
els hem de portar a l'estudi, perquè jo vull saber
tot d'aquest nou Gothic. I vosaltres,
què hi havíeu jugat?
Eli, l'havies jugat? No. Francesc, tampoc?
No, sonava, però no hi havia jugat. I Star?
No, Julio, no. Doncs mira, és el que diu la Gina.
Quan el tinguin fet, el jugarem i, sobretot, parlarem amb ells.
M'agrada molt el fet que això que ha dit
l'Helena, que és preguntar
als usuaris i als amants d'aquest videojoc
com havia de ser i fer-los cas.
Això està molt bé, fer cas a l'usuari.
Eli, diuen alguna cosa del chat?
Això que deies de les pel·lícules de Batard,
en Dark Benji diu que sí, que se n'estan fent 4 pel·lis més
i un videojoc. I tant.
Doncs mira, estaré atent i quan vinguin
indirem al cinema, espero que es pugui gaudir
ja 100%.
Per cert, és tard. Com passa el temps?
Tots sabem que el temps passa que és una barbaritat.
És tot tan efímer que només cal veure, per exemple,
característiques com aquesta de Twitter,
que són piulades que només duren 24 hores
i que duquen com un iogurt i ja fer punyetes.
O els vídeos de TikTok, els has vist, que van dels 15 als 60 segons.
O vas ràpid o tu perds, o ja ha passat.
O el que deien les estadístiques fa temps que deien
que si feies una recerca a Google i si el que buscaves
la gent deixava de buscar-ho.
Era una estadística d'aquestes que havíem fet i es veu que era veritat.
De debò que ens hem tornat tan bojos amb el rellotge?
De debò passa el temps tan ràpid que estem flipant
amb coses que són tan noves i tan ràpides
que no arribem a entendre-les? Doncs mira, avui et parlo d'això.
De velocitat.
Marc, molt bé.
Ben trobat.
Volem que sigui una mica més de velocitat.
A veure.
Ara, ara.
Això sí, el Billy Idol.
Té bon gust.
Jo volia començar escrivint bé el català,
però millor ho deixo per la unitat d'assessorament lingüístic
perquè no sabia com es podria dir unboxing.
Mira, estic connectat en aquests moments
amb l'assessorament lingüístic.
En diuen desembalatge.
L'acció d'obrir, de desempaquetar productes que ens arriben.
Desembalatge.
No té gaire ganxo.
Farem servir desembalatge.
Podem combinar.
Ja sabeu el que acabem de dir.
No és aquella dèria d'enregistrar un vídeo
i no és tan moderna.
No és fàcil saber quan va ser el primer desembalatge.
És una pràctica que va molt lligada a YouTube.
YouTube es va crear el 14 de febrer del 2005.
Vull dir que trobar un desembalatge anterior al 2005
serà una mica fotut.
Sí que hi havia xarxes com MySpace.
La música, no?
La gent pujava gips amb molts dibuixets,
per exemple.
També abans del 2005 hi havia càmeres de vídeo.
Càmeres domèstiques.
Però si tu gravaves un vídeo amb una VHS,
pujar-ho a internet seria com un mal de caixal.
Els primers desembalatges en vídeo,
que es poden tasar,
ens podríem anar al 2006.
I oficiosament podríem dir que el primer va ser
el model Nokia E61.
De fet, aquest mòbil semblava una BlackBerry.
Sí, la BlackBerry era més negrona.
Hi havia un model més fosc.
I aquest era molt brillant, molt metalitzat.
I li dèiem la BlackBerry de Nokia.
Aquesta BlackBerry, recordo,
la portava el Manel Fuentes fa 15 anys o així.
Aquest mòbil va ser el que va gravar el vídeo.
No t'estranya?
Ho recordo.
Ara que estaven sentint la música aquesta,
us recordeu del terme elevator pitch?
És allò de poder explicar un projecte en el temps
que es tarda en un trajecte en ascensor.
Si no ets capaç d'explicar la teva idea
i convèncer el teu interlocutor és que ets un fracassat.
Aquesta pràctica que venia dels 80 més tirant, 90,
fins i tot ara més...
Fins i tot programes de televisió que anaven d'això als anys 2000.
Doncs aquesta pràctica prové ni més ni menys
que de finals del segle XIX.
Què m'estàs dient? 1890.
Es veu que llavors hi havia ascensors
que anaven en pulits i corrioles.
I eren tan insegurs que 20 segons era el temps
que les pitjaves.
M'estàs dient que els elevator pitch aquests
que jo em pensava que ho havia vist
es feia al segle XIX?
Sí, senyor.
I què em dieu de la supermeganotícia bomba
que la PlayStation 5 es vol carregar
al suport físic dels videojocs?
Això és fortíssim. És novedós, això.
Hi ha un servidor al núvol de Separeixeran.
Això és tan modern com que l'any 1983,
molts dels nostres audience n'hi havien nascut amb aquest any.
Puc posar-la en el foc. Segur.
Al 1983 Atari va crear i va comercialitzar
el seu GameLine Master Modul per l'Atari 2600.
O al Japó.
Es va fer un cartut per MSX que es deia The Links,
que va sortir el 86 i va durar fins al 94.
I què feies amb això?
Et connectaves a un modem de casa dels que hi havia abans,
a un núvol, et descarregaves el joc que volies jugar,
que sortia amb un menú a la pantalla,
es gravava el cartut, jugaves,
i si volies descarregar-ne i jugar-ne un altre,
has d'esborrar el que tenies i baixar-ne un altre.
Això vol dir que era una prom, això que hi havia aquí dins?
Sí, que seria un disc dur, per entendre'ns.
També passava amb la Mega Drive,
que tenia un adaptador de servei de cable
que la podies connectar a un canal de cable especial
que també et permetia baixar-te demos, promos de jocs
i jugar-los a la consola totalment com a través d'Internet.
Hi havia el servei Takeru, bastant popular al Japó,
tant per la Nintendo OnS com per l'MSX,
com de cartut reutilitzables que anaves a un quiusquet d'una botiga,
pagaves, carregaves el joc, te l'emportaves
i feies el mateix, cartut reutilitzables.
Però això té una pega que us en faríeu creus
de la quantitat de videojocs que s'han perdut
perquè, òbviament, no hi havia manera de preservar-los.
Però parlant de velocitat, que això corre tot molt ràpid,
hi ha una cosa o una suposada novetat
que us sento morir amb un fot malalt,
que és quan es parla de programes de televisió
dedicats als videojocs.
Aquest programa que fan ara, que és el Game Academy,
no és el primer que es fa a la història?
Home, tipo Gran Hermano, potser sí.
Però fan competicions, allà, també.
Sí, però que sigui un programa de televisió
d'aquí estem fent una cosa com si fóssim d'esports electrònics.
Ho sento, però no. I això encara ve de molt més lluny.
Mira, parlant de televisió,
als Estats Units, any 1982,
programa Stargate.
1984, als Estats Units, programa de vídeogame.
Programa televisió. 1992, Anglaterra.
El mític Game Master.
I no podem oblidar, 1993, BibioShock.
Ara et fa sentir més jovenet, això.
A mi em sona a pont aèric.
A mi em sona a pont aèric.
Ara preguntarem a la gent de Twitch.TV
si veien el videojoc a TV3.
Segur.
És curiós, no sé a quina hora el feien a la tarda.
Jo crec que no el vaig veure en directe mai.
No pot ser.
Crec que el vaig veure després a YouTube.
Recupera la YouTube perquè en tens uns quants.
A mi em sona a pont aèric.
Ara comentem que aquí hi ha la particularitat
que el programa Stargate, dels Estats Units del 1982,
ja era d'esports electrònics.
El programa anava de partides d'un contra un
o a veure qui feia una apuntació més alta.
O amb una consola o una recreativa,
o amb una mateixa màquina, els dos jugant al mateix temps.
Per acabar, en conclusió,
tot és tan cíclic que dona voltes com un disc.
Anirem molt en compte a partir d'ara
d'explicar que han fet una cosa supernovellosa.
Malauradament,
em penso que tot està inventat.
M'arrebenta perquè jo no soc així.
Jo soc molt de mirar cap al futur.
Hi ha alguna cosa que ja ho havia fet aquest.
No inspiracions.
Jo m'hi he basat amb l'obra.
Un exemple molt clàssic és el GPS.
La fletxeta que veiem.
Sempre surt com una fletxa.
Allò és directament inspirat, copiat,
fet servir de la recreativa esteroids.
Quina icona posem?
Tot més o menys està inventat.
Fa gràcia, tu.
Com sempre, les xarxes del generació digital,
el Telegram, el Facebook...
L'altre dia contestava missatges a Facebook.
Feia molt de temps que de vegades no hi anem tant.
Però els uients ens deixen molts missatges i interactuen.
A Facebook i Twitter ens deien que sí veien el videojoc.
El videojoc a TV3.
I el Roger diu que la primera imatge que li ve
és el Simon and the soccerer.
Aquest era una aventura gràfica d'un mag.
Exacte.
Molt bé.
Telegram també s'ha parlat de videojocs,
com no podia ser d'una altra manera.
El Jordi Borràs diu que és un joc d'Eternal
per 20 euros i pronostica que serà el proper Goti 2020.
En Geri diu que està totalment d'acord amb ell,
que és un tros de joc i que té molts números de guanyar el Goti.
Tècnicament diu que li sembla un joc molt bèstia.
I el Jordi Borràs diu que creu que serà
com un The Last of Us 2.
I en canvi, el Guillem Lloret i Triola discrepa
diu que crec que el link està equivocat
i que és un joc molt bèstia.
I no a l'Animal Crossing per la Switch,
que és el que a ell li deu agradar.
És curiós perquè el doom Eternal era jove un gatín a l'estàdia.
L'havien rebaixat de preu i potser l'agafaré.
Jo recordo el dia que fa molts mesos
em va parlar Albert García i li va encantar aquest videojoc.
També s'han parlat d'alimentació i conceptes culinaris.
Últimament els nostres uients no paren de parlar de cuina,
de coses d'olles i de menjar.
El Llet Caballer ens compartia una notícia
que diu que la primera carnisseria vegana
que obre a Londres ho ven tot el primer dia.
Diu que jo crec que no s'hauria de dir igual
una hamburguesa de carn, el que jo em faig amb ramolatge,
cigró o pastanaga és una altra cosa,
que està molt bona però que no és una hamburguesa.
Em fa molta gràcia tota la conversa que s'ha d'adaptar a això.
No sé si és veritat o no,
però per molt que agafi carn picada,
em faci una tira llarga, la posi al foc i me la mengi amb romesco,
mai serà un calçot carniboroi que no,
serà una botifarra i prou i ja està.
Dona les explicacions molt...
El Roger deia que ni diem hamburguesa
perquè ve de ham i de burger,
per tant s'ha d'adaptat a aquest terme
perquè ham diu que ve de pernil.
Jo no ho tenia molt clar, però l'Ed Cabeller diu
que no, és que ham no és de pernil,
ham és d'hamburg, que són les hamburgueses.
Exacte.
Ara això que deia...
Ara no recordo el nom, aquest mercat gran
que hi ha les persones que tenen restaurants,
oi que em direu Mercabarna?
Com ha estat la teva mare?
És horrorós.
Doncs han fet aquesta setmana o la setmana passada
una zona de menjar ecològic
en obert perquè hi ha un boom de tot això.
Hi ha moltíssima gent, s'ha posat molt de moda
i els conceptes que fem servir per anomenar aquestes coses
els fem servir igual si són de carn com si no ho són.
I ara us trec una curiositat que ens ha passat
aquest matí amb la meva dona a la nevera
que volíem mirar de...
era pernil en dolç, anàvem a menjar pernil en dolç,
i volíem mirar si estava caducat o no.
Ens ha costat tant trobar el número i el mes de l'any
que hem pensat, és que ho fan expressament,
és a dir, tu pots veure la marca, tu pots veure
molta informació, però és com si t'amaguessin
la informació de quan caduca un producte.
Abans parlaves tard de les coses
que educaven molt aviat,
i tinc la sensació que ens amaguen aquesta informació.
A mi m'ha passat més d'un cop o d'un pack d'alguna cosa
que ho posa en un dels components del pack
i no ho posa en l'altre. Si tu menges aquell component
després no saps allò.
És que compta també que s'ho mengem tot molt ràpid.
Suposo que seria un paquetet de 100g, per exemple,
per un paquetet de 150g.
Quan sou a casa sou cinc, oi?
Això en teoria tindria durat un dia.
Per què posar aquí caduc?
Si s'ho fotran en dues hores.
És curiós perquè estava molt amagadot a la nevera
però no caminava, no anava sol.
De vegades has de provar-ho una miqueta,
que això és perillós.
Jo no em poso res a la boca.
Alguna cosa més, Eli?
L'Ignasi també ens ha compartit a Telegram una notícia curiosa
que diu que un senyor s'ha passat 13 hores
per aconseguir una Playstation 5 pel seu fill.
Em pensava que era un autònom.
Això seria el mateix cas que els autònoms
que volen l'ajut o el que vol tramitar la tour.
Però aquest l'ha guanyat al final o no?
El senyor s'ha passat 13 hores
enganxat a 8 monitors per assegurar aquesta reserva.
Això és el que passava abans a les subhastes d'eBay.
Després ja van sortir ràpidament programes
que et feien la puja automàtica l'últim segon.
Dónau-li una miqueta de temps i ja sortirà això.
8 monitors i un ordinador?
Com baixa?
Un ordinador suposo que seran.
El Ricard ens diu...
Què ens ha dit?
Creu que això és la versió moderna d'un Padre Napuros.
Aquella pel·lícula.
Aquesta setmana hem publicat un vídeo de Chris Vilchez
on fa modding del DualSense,
que és el nou comandament de la Playstation 5.
Sí, un modding és un nou disseny de qualsevol cosa
i ell ha agafat eines digitals i ens ha ensenyat com ho fa.
Bé, jo vaig obrir el Photoshop.
Vaig posar una imatge del comandament a bona resolució.
Aquí la vaig pintar una mica per sobre amb els colors delicats i tal,
però no em va agradar.
Vaig borrar, vaig posar el rosa, el groc i vaig pensar
que podem fer un disseny divertit, diferent.
Vaig fer una màscara seleccionant la part blanca del comandament,
crear la nova capa, posar els detalls, com veieu del Cyberpunk i tal,
i doncs vaig fer un disseny
que a mi em va agradar al tirar una mica endavant.
Aquest vídeo es pot veure allà a YouTube.
Ens ensenya altres dissenys espectaculars,
no només del comandament sinó de la mateixa Playstation 5.
Què tal a Twitch, Eli?
Doncs mira, jo estic enganxada a Twitch.
En Jordi Borràs ens diu que les dates de caducitat són orientatives,
que ell s'ha menjat coses en bon estat set dies caducades
i fins i tot de més d'un mes caducat.
Tinc un amic que això ho fa, però és espectacular.
Diu, llogurs, mesos, sense problemes.
El meu pare és mitja, ell és mitja.
Perquè són fermentats.
Compte que hi ha dues coses diferents, una data de consum preferent,
l'altra cosa és caducitat. Jo amb la caducitat no me la jugaria tant.
Molt bé, doncs ha donat de si també.
I mireu la sal, té caduca.
La sal?
Sí.
Però potser estàs ara al 2020 i allò no caduca fins al 2030.
O mai.
Han de posar una data.
Però fa riure.
Escolteu, Eli, Francesc, Star, des de Tarragona.
Moltes gràcies per participar en aquesta edició d'avui.
I sobretot molt bon cap de setmana.
Igualment.
Moltes gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Moltes gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Moltes gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Moltes gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Moltes gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Moltes gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Moltes gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Moltes gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Moltes gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Moltes gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Moltes gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Moltes gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Moltes gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Moltes gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Moltes gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Moltes gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Moltes gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Moltes gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Moltes gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Moltes gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Moltes gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.