Bona nit, us informa Rosa Pujol.
Després de més de 300 dies de bloqueig polític a Espanya,
Mariano Rajoy ha sortit investit president del govern
aquest dissabte del govern espanyol,
amb els vots a favor del PP i Ciutadans i l'abstenció del PSOE,
un PSOE que cada dia ha sortit a la presó.
Un PSOE que ha quedat fracturat després que 15 diputats socialistes,
inclosos el 7 del PSC, han trencat la disciplina de vot
i han dit no a Rajoy.
Unes hores abans del ple,
Pedro Sánchez deixava l'escola de diputat.
Conscient que governaran minoria,
Rajoy s'ha mostrat disposat a fer concessions,
però també ha deixat clar que no pensen derrocar el que ha construït,
és a dir, el seu programa.
També ha marcat altres límits.
No pido la luna, señorías, pido un gobierno previsible,
lo cual se inició en el que se ha construido,
lo cual significa que sus grandes líneas
sean conocidas desde el principio,
que anuncie de antemano lo que va a ocurrir
y especialmente lo que no va a ocurrir
para que todo el mundo sepa a qué ha tenedse.
El PSOE ha tornat a justificar la seva decisió d'abstenció
i ha avisat Mariano Rajoy
que no es trobarà una oposició tranquil·la
amb molts grups en estat crítics amb la decisió dels socialistes,
especialment Esquerra Republicana.
Ara caldrà veure si la gestora socialista
pren alguna mesura contra els diputats discurs
com els del PSC, que confien que no hi hagi cap rotura amb el PSOE.
Ho ha dit en declaracions de Catalunya Informació
la diputada Maritxell Batet.
Crec que en cap cas, en cap cas,
perquè compartim, com deia, els elements essencials
d'un projecte que, per materialitzar aquest projecte,
ens necessitem mutuament,
i sobretot ens necessita la societat catalana
i la societat espanyola.
Canvi d'hora aquesta matinada, aquesta nit de dissabte a diumenge,
és més llarga perquè entrem en horari d'hivern
i guanyem més llum solera a primera del matí.
Pel cap de Divisió de Gestió Energètica
de l'Institut Català d'Energia, Joan Josep Escobar,
aquest canvi respon a una demanda social
i no a un estalvi energètic.
Aquest atornament d'horari d'hivern,
del punt de vista d'energia, és neutre.
Si no ni estalviarem ni construirem més energia
per fer aquest canvi.
És un canvi que el fem únicament
perquè la majoria de ciutadans vol que quan comenci el matí
i vagi cap a la feina o cap a l'escola, sigui de dia.
A les 3 tornaran a ser les dues.
Aquest canvi d'horari pot afectar nens i gent gran,
tot i que no és tan destacat com el canvi a l'horari d'estiu.
I els valencians, Josep Franco en narrativa,
Robert Luzon en poesia
i el Llaidatà Joan Garcia del Muro en assaig,
han guanyat els Premis d'Octubre que s'han lliurat aquest dissabte
a València, a les peripècies d'un pintor cansat de la feina.
Una investigació sobre els límits del llenguatge
i una reflexió al voltant dels joves europeus
que s'allisten a l'estat islàmic
han reaixit entre els 151 originals presentats
a uns dels guardons més veterans
de la literatura catalana al país valencià.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no.
Centenars de persones de pel·lícules d'animació japonesa,
manga i videojocs han ocupat la Fira de Montjuïc a Barcelona.
Són els Coldplayers,
els més vistosos dels milers de visitants
del Saló del Manga de Barcelona
que ha venut totes les entrades del cap de setmana.
Si hi ha una activitat estrella al Saló
és el Coldplay o les disfresses de personatges
que porten molts dels visitants.
L'Arola Vilella vesteix una disfressa de Siri,
un personatge del videojoc de Witcher 3.
És bonic perquè vas per allà caminant
i de cop et demanen fotos, abraçades
i, no ho sé, la sensació és molt maca.
Reboc és un lloc on és fàcil conèixer gent aquí,
és divertit.
Els esports al Barça ha guanyat per una zero el Granada Rafinha,
ha estat l'autor del gol blaugrana
que permet al Barça continuar dos punts al Madrid.
Un Madrid que ha guanyat a Vitòria per una 4
amb hat-trick de Cristiano Ronaldo.
El Barça situa ara segon i passa al Sevilla,
que no ha passat de l'empat a un al Molinón.
I per la seva banda, l'Atlètic de Madrid s'ha imposat
al Màlaga per 4-2 i és tercer a un punt del Barça.
Precisament, el president del Barça, Josep Maria Bartomeu,
ha sopadat la multa del Barça.
La presidenta Maria Bartomeu ha sopadat la moció de confiança
a l'Assemblea de Compromisaris amb un 81% dels vots favorables.
Bartomeu ha negat que el cas Neymar
hagi prejudicat la imatge del club.
Aquest diumenge, a la tarda, l'Espanyol juga al camp del Betis.
I a segona, el Reus ha perdut per dos a un al camp de l'Osca.
Aquest diumenge juga al Girona Nomancia
i al gimnàstic Mallorca.
En bàsquet, aquest diumenge també juga el Manresa Penya
i el Fuenlabrà de Barça en declaracions a Catalunya Ràdio.
El base del Barça de bàsquet
admet que una de les seves grans decepcions
ha estat no poder jugar a l'NBA.
Fins aquí les notícies.
Tot passa al cap de setmana.
I aquest, Mariano Rajoy,
serà investit president del govern espanyol.
Tengo asumido que cada día
tendremos que construir una mayoría para la gobernabilidad.
Para eso necesitamos un gobierno abierto al diálogo.
L'equip de Ricard Ostrell us ho explicarà tot.
En marxa, el suplement.
El dissabte i també el diumenge de 8 a 2, el suplement.
S'ha de minut a minut.
També està disponible l'aplicació 324
per a dispositius mòbils Apple i Android.
En qualsevol moment, entra al...
324.cat.
La informació com tu la vols.
No t'oblides, tu.
Benvinguts, aquest és el programa número 587
del Generació Digital.
Si ens estàs sentint parlar,
passen uns 6 minuts de les 12 de la mitjanit.
i també pots descarregar-te el programa
a través del nostre podcast, de CatRàdio.cat.
Doncs avui estem molt il·lusionats
perquè ens acompanya en Lluís Danti,
que és un català que ha treballat, per exemple,
per la pel·li de Final Fantasy XV
i per un munt de videojocs i treballs i pel·lícules
que després parlarem, en l'apartat de l'animació.
Avui parlarem de l'animació.
Vam parlar amb ell fa uns quants mesos
i, com va prometre, el tenim aquí per conèixer
amb més detall la seva feina
i, sobretot, també la feina d'animació,
una part molt important de la indústria
i de l'enrediment digital.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco,
Elisabet Sánchez...
I avui, amb l'Albert Garcia.
Benvinguts a tots. Com esteu?
Hola. Molt bé.
És que estem ballant, perdó, Albert.
Aquesta entrada sempre...
És molt gran i és una de les sintonies més boniques
que he trobat pel Generació Digital.
Està molt bé, m'agrada molt.
Al final, la música et connecta, no?
Jo crec que et posa en sintonia
amb l'actitud que estem portant ara al programa.
Correcte, actitud que no hem perdut en 15 anys, eh, Gina?
No, i, de fet, fins i tot quan fem el programa
a la una de la matinada, a les 12 de la matinada,
o a les 4 de la tarda,
que també diguéssim que agafa les ganes de migdiada,
no la perdem, sempre tenim aquesta energia.
Per començar, i perquè no perdem aquesta energia,
he recuperat un moment del click-ats d'aquesta setmana.
Sabeu que el click-ats és aquella secció
on som la Mariola Dinarès, en Genís Roca,
l'Albert Cuesta i un servidor,
al matí de 4 de ràdio,
i en Genís comentava això sobre el ciberatac contra DIN.
Genís, què va passar?
No ho sabrem mai.
Perquè ara es volen fer creure
que això va ser una gamberrada d'un atac d'una gent...
El Cuesta fa canó, canó, canó.
Això té molt mala llet, això és un atac,
això és un episodi més de les guerres modernes,
les guerres ara, els joveneixins,
les guerres es fan per control de l'economia
i per control de la informació.
Doncs això ho comentava en Genís Roca,
i què penseu de tot plegat,
del que va passar fa uns dies
que és més potent en el ciberatac,
que és més potent en el ciberatac?
Creieu que fa uns dies que és més potent
del que ens puguem imaginar?
Creieu que tornarà a passar o cada vegada serà més usual, això?
Home, jo crec que qui té la informació connectada
té el poder,
i molta gent té ganes, no?,
ja sigui de fer gamberrades
o de causar un problema una mica més gran.
Diuen que la Tercera Guerra Mundial
ni serà l'espai, em sap molt de greu,
ni serà de terra, sinó que serà digital.
Per què et sap greu?
Perquè hem jugat a la galàxia i tot això?
Hem fet coses d'aquestes i ens fa il·lusió, no?
Allò amb nous espacial.
Creieu que arribarà el moment, perdona, Francesca,
que hi haurà un dia que els semàfors
de la ciutat estaran controlats pels hackers
i serà un caos a la ciutat?
És que vostè que esperant, jo, a nivell de perícula, eh?
Home, per què no? Vull dir...
Crec que pot passar.
No hi havia el v dollar aquest on controlaves,
sacaixaves tot el que tenies al teu enton,
el WHITE DOGS.
Doncs el que deia la Gina és que no serà a Star Wars,
i les guerres del futur potser van més per aquí.
A mi em fa por que controlin els cotxes.
Allò que s'ha vist en les sèries d'animació com Ghost in the Shell,
que els hackers controlaven els cotxes
i, vaja, els conductors no podien veure res,
s'apagava com la pantalla i, clar, havien de parar o xocaven.
Al final pots acabar fent més mal així que amb una matralleta.
Doncs hi ha un concepte, una paraulota,
que no és ni socialmèdia, ni big data, ni internet de les coses,
és blockchain, cadena de blocs.
Qui és el blockchain?
Blockchain és la nova generació d'internet
i afecta a tot i a tothom que fa traspàs de dades digitals.
Per exemple, quan jo t'envio un correu,
no t'estic enviant l'original,
el que faig és que t'envio una còpia,
tu tens un correu i jo tinc un correu.
Però quan parlem de béns digitals,
com la música, els diners, les fotografies,
coses que si es multipliquen perden valor,
aquí és on entra el blockchain.
Clar, jo em va xonar el cançó, tu també, i tothom,
i la cançó la té tothom, i és genial,
però pels artistes suposo que és complicat.
Clar, això ha sigut un problema
per als molts criptògrafs durant molt de temps
i, de fet, els que venen fotografies o quadres digitals
tenen també problemes perquè han hagut d'assegurar
que només n'hi ha un allò.
Jo et venc una fotografia,
i no n'estic venent una, que no n'estic venent 30.000,
a tothom m'he dit que n'hi ha una.
Els individus havíem de confiar en intermediaris
per obtenir confiança que realment,
si jo enviava, per exemple, diners en digitals,
els meus diners desapareixien del meu compte
i apareixien en el teu compte.
O jo t'enviava una fotografia,
aquesta fotografia desapareixia de la meva propietat
i era teva.
Clar, això,
aquests intermediaris,
el que feien era autentificació,
verificació, establint diferents susprotocols
i coses d'aquestes.
Més tècniques, però que feien falta.
Sí, sí, sí.
Però aquests intermediaris que fan coses que fan falta
també tenen coses dolentes, per exemple, poden ser hackejats.
Ha passat amb LinkedIn, ha passat amb Sony,
ha passat amb molta d'aquesta gent
i, a més, són lents.
Si jo t'envio una transferència, no la tens al moment,
sinó que a vegades pot trigar diversos dies
i, a més, es fan propietaris de la informació.
És a dir, saben exactament què ens estem passant,
de quina manera, etc.
Així que no només estem parlant de l'internet
de les coses d'avui en dia, sinó que estem parlant
de l'internet del valor.
I aquí és on entra blockchain.
Molt bé, doncs defineix-lo. Molt bé.
A veure, em costarà, eh? Blockchain és una base
de dades distribuïda en milers d'ordinadors
i dissenyada de tal manera
que un cop publicada
evita que les seves dades siguin modificades.
Per què? Doncs perquè es publiquen
en molts llocs a la vegada.
I tot això sense intermediaris, eh?
En milers d'ordinadors arreu del món. Molt bé.
Aquestes còpies de les transaccions,
una transacció es fa una còpia,
aquestes còpies es fan cada 10 minuts.
A més, es fan sobre els 10 minuts anteriors.
Per tant, ho fan com amb blocs,
amb blocs de 10 minuts.
I cada bloc està alingat al bloc anterior
i aquest a l'anterior i aquest a l'anterior
i al següent.
I, per tant, creen una cadena de blocs blockchain,
un bloc d'informació connectat a l'anterior.
Com si fos un tren en una via, eh?
Sí, exacte.
Per tant, si algú volgués modificar un d'aquests blocs,
hauria de modificar els milers de bases
d'ordinadors que tenen aquell bloc
i, a més, no només aquesta última part de la cadena,
sinó totes les versions anteriors,
perquè on que estan connectats
i no estem parlant d'un ordinador,
sinó amb milers d'ordinadors a la vegada.
Per tant, heu de començar a multiplicar
la quantitat de coses
que haurien de canviar en un segon
i és molt difícil. Molt difícil.
És la tecnologia, per exemple, que estan basats als bitcoins.
Molt bé. I la Maria Keflament,
ho estic dient bé. Sí, sí, perfecte.
És directora del Circle Europa
i ens ho explica d'una altra forma.
Blockchain es un protocolo,
y es el protocolo, por ejemplo,
en el cual se basa Bitcoin.
Pero puedes hacer con blockchain muchísimo más
que solo lo que haces con Bitcoin.
Lo que vemos nosotros es el protocol
que te puede ayudar a mover dinero.
Si lo imaginas, por ejemplo,
el protocol del web es HTTP,
el protocol del email és SMTP,
y el blockchain es el protocol
que hace que el dinero puede mover más fácilmente
de manera muchísimo más barata
sin tener que pasar por un banco.
El Circle és això, no?
Un banc entre persones, però sense banc.
Exacte. L'excusa per parlar de blockchain
és aquesta app que es diu Circle,
que permet enviar diners gràcies a aquesta tecnologia
sense la necessitat d'un banc.
I des d'aquesta setmana, a més, la podem descarregar
al nostre país, aquesta aplicació Circle,
com Circle en anglès.
I saps que l'altre dia parlàvem de bots,
la setmana passada, per missatgeria?
Doncs també et permet enviar aquests diners
per iMessage, per exemple, o per Android.
I qui està al darrere de la gestió del blockchain?
Això és el que més m'agrada.
Saps, com el TCPIP, no?, que hi ha una...
Doncs aquí hi ha diversos grups,
com, per exemple, l'R3, o el que més m'agrada a mi,
que es diu Ethereum.
Ethereum m'agrada molt perquè està gestionat
per un noi canadenc de 22 anys
que està anomenat Vitalik Buterin,
és un nom així com molt de la poble de l'Illet,
que va estar molt involucrat aquest noi
quan tenia 15 anys
en el naixement dels bitcoins.
És a dir, és un noi que ja sap
que té unes desment privilegiades que ja sap de què va.
I la tecnologia del blockchain
l'està fent servir, per exemple,
el Royal Bank of Scotland, o GP Morgan,
i fins i tot Microsoft,
ha comprat una empresa fa poc
que fa servir la tecnologia aquesta d'Ethereum.
Molt bé. Déu-n'hi-do, Gina. Merci.
Segur que de vegades ens sentirem més a parlar
ja que és una nova tecnologia
que afecta tot el que ens envolta
i que envia un altre cop el paradigma dels vents digitals.
Periscope Gent Digital.
És innegable que l'evolució tecnològica
ens facilita molt la vida
i un dels clars exemples és la fotografia digital,
però tota l'evolució deixa darrere
un rastre de l'extinció
dels que no s'han pogut adaptar al futur.
Doncs mira, i això en el cas de la fotografia digital
ens porta a parlar de l'octubre del 2001,
on es produïa una extinció
com tu dius, Albert, ben sonada,
la de Polaroid. Déu-n'hi-do.
El gegant de la pel·lícula instantània,
que atenció, es va posar al mercat l'any 1948,
entrava oficialment en fallida.
De la venda posterior dels seus actius
va sortir una altra empresa, Polaroid,
que va començar a posar el nom Polaroid
en mil objectes diferents,
i el 2008 tornava a fer fallida
i anunciava ja que deixava de fabricar
pel·lícula instantània.
El 2012, si esteu interessats, va sortir un documental
que parlava sobre l'últim any de la Polaroid
que va ser el final de la dècada de Polaroid Film.
I per tant el podeu trobar ensenyada per la xarxa
i donar-ho en compte el que va ser
el final d'una època.
Avui en dia, però, el nom Polaroid ha tornat
al camp de la fotografia, amb productes ben digitals,
s'intenta adaptar una mica als mons que corren,
amb la càmera d'acció Polaroid Cube,
o, per exemple, impressores portàtils
pensades per imprimir al moment
les fotografies que veiem amb el nostre telèfon digital.
L'altre dia vaig anar a un casament
i allò típic que ara posen
una zona... posen allò...
serpantines i coses que et posis a sobre.
El fotocall. Sí, que em poso una mica nerviós.
T'encanta, fas una cara de mandra. No, no m'agrada gens.
Però hi havia una... no sé si era marca Polaroid,
però sí que era una fotografia
amb paper instantani.
I realment em va explicar
que hi havia dues formes de fer-ho,
un que tricava tres quarts d'hora,
però que la qualitat era molt bona,
i l'altre més ràpida, que igual demà passat ja els nubis
quan ho vegin estarà tot en blanc.
Estarà el color aquell que comença a variar.
Però això està bé, que el color vari, no?
És un programa una mica analògic.
Jo només us diré que per un error
en el meu telèfon mòbil, que de fàbrica es trenquen,
dic el model.
És el LG G4. Molt bé.
Mai més t'ho podrem convidar, a gent.
És un error que la mateixa companyia
ha dit que ha demanat perdó als usuaris.
He perdut totes les fotos de tot l'any.
Què dius? Però atenció al truco.
He descobert per internet,
vaig denar una persona que recuperava informació,
em va demanar 400 euros, vaig dir...
Com, perdona? A veure?
Un noi li va demanar 400 euros per recuperar informació.
Empreses que recuperen dades.
Ah, va demanar, però no va ser al carrer.
No, una empresa.
I em va semblar una mica car
per unes fotos personals, 400 euros.
Així que vaig llegir un truc
de posar el mòbil al congelador durant hores.
Això és allò que si poses el telèfon...
De l'arròs, eh?
Després de moltíssims intents,
decenes d'intents cap al Sant Anar,
he recuperat el 75% de les fotos.
Què dius? Funciona?
És el que hagués fet la persona
a la qual li havies de pagar 400 euros posar el congelador.
Tenia el congelador allà obert.
No és broma, està a internet.
Hi ha mil tutorials per aquest mòbil.
Em sembla molt bé imprimir les fotos
perquè a mi m'hagués fet molta falta.
Lluís Danti, benvingut. Moltes gràcies.
En Lluís l'hem entrevistat dues vegades
al Generació Digital.
Ell és animador, animador 3D,
o animador de personatges 3D?
Animador de personatges 3D.
I ha treballat per diferents llocs del planeta
en els darrers anys.
El que sona precisament és la pel·li del Final Fantasy XV.
Crec que em sona. Sí, sí.
Em vam parlar, et vam trucar per telèfon
per explicar una miqueta com havia anat l'experiència
de treballar amb un producte tan important.
I ens vas dir...
D'aquí poc segurament vindré a Barcelona.
I mira, ja ets aquí. Efectivament.
Ha estat un viatge una miqueta inusual.
Però bé, he arribat aquí a Barcelona
i afortunadament tinc feina també,
que és el que em fa molt feliç.
Molt bé. Com portaves tu fora de Barcelona o de Catalunya?
Doncs bé, me'n vaig anar d'aquí de Barcelona el 2009.
2009.
Sí, compte, són vuit anys. Vuit anys.
I has anat a diferents empreses.
Diferents empreses, a diferents continents.
Diferents països, sí, sí.
I bé, l'últim any l'he passat a...
doncs això, a British Columbia, a Canadà.
Molt bé. La qualitat que ara es pren la pel·li,
aquí en vam parlar.
Ens l'hem d'escarregar a través d'Android
i les pel·lis d'Android. Google Play.
Google Play, exacte.
És absolutament espectacular. És tot de qualitat.
Bé, ets d'acord.
Està molt ben fet, a veure.
A nivell de narrativa i tal,
no és ser una història japonesa.
Tots sabem el que és,
però visualment, que és del que jo soc responsable,
estic molt orgullós, realment.
Fa poc estaves al fenòmen perquè van passar la pel·li
en format gran que no l'hem vist,
tu la deuries veure espectacular.
Com va ser la reacció de la gent?
No l'he vist, la pel·li.
La vam veure per diferents estadis,
és a dir, no tota finalitzada.
Per mi va ser la premiere, també.
El fenòmen, eh? Amb aquella pantalla que tenen,
que és espectacular, absolutament.
I va agradar la gent que la va veure?
Amics teus o tal? Jo trobo que sí.
Vam arribar allà, estava allà,
em van convidar perquè fes una petita presentació,
i només arribava i vaig veure la gent disfressada,
fent Cuba, vaig dir que ho he aconseguit.
Això és el que tu pretenies, no?
Després de tots aquests vuit anys vas dir
que anava d'una pel·li on hagi participat,
on la gent vagi disfressada.
I per això, les següents pel·lis, què tal?
Com portem-los?
Això vol dir que s'amaga molta passió al darrere de la gent,
sobretot que la anava a veure.
Ja ho sabeu, tots els otakus, jo em considero un d'ells.
És gent molt apassionada.
Ara és el meu torn a inspirar les noves generacions.
Escolta'm, un projecte com el Final Fantasy XV,
pel que entenc des de fora,
és que hi ha diversos estudis,
tu treballaves per un estudi i els hi vas fer
o vas treballar en un projecte
o en un moment concret de la pel·li.
Això és usual? És a dir, que en una pel·li
hi hagi tres estudis de tot el món treballant?
És usual, és usual.
Cada estudi d'efectes visuals té una especialitat.
Hi ha gent que és bona fent character animation,
per exemple, al meu estudi,
hi ha gent que és bona fent simulacions de foc,
hi ha gent que és bona fent diferents àmbits.
Tu només faràs el fum, no? Tu només faràs l'aigua.
És molt fort, això.
Igualment, Final Fantasy XV,
que és la pel·lícula que has fet,
trobo que és el joc
que s'està fent al Japó per un motiu.
És l'únic videojoc al qual pot...
li fan una conferència sencera
només dedicada a Final Fantasy,
on parlen del videojoc, de la pel·lícula,
del joc de mòbils, del joc de retrat virtual,
del pentinat que portaran, dels diners que trauran.
És un videojoc que jo, per mi,
ara és el videojoc que més recursos mou
en tota la indústria japonesa.
Estic d'acord. És a dir, ara ha estat,
com que jo us vaig comentar fa temps,
ha estat deu anys fent-lo.
Hi ha moltíssims calés en què aquest joc surti bé,
i com molt bé apuntes,
vam fer el release, va ser a Los Ángeles,
al principis d'aquest any, al març,
i va ser fort a l'altre.
Va anar al fundador dels primers Final Fantasy
i en l'actual director.
Escolta, i quan tu estàs en aquest estudi
i has de treballar amb algun dels personatges,
com ens vas dir en el programa,
com t'arriba?
És a dir, tens una persona de Square Enix
que t'està mirant què és el que has de fer?
Com va?
El primer que reps, moltes vegades, és l'storyboard.
Reps un storyboard,
a vegades no tens aquest storyboard,
el que reps és una animàtica en 3D.
En aquesta animàtica, tu és el plànol,
la duració que té a nivell de frames,
els frames que té, el tiro de càmera que hi ha,
i a partir d'això, normalment,
es designen 3 shots seguits,
perquè hi ha el hookup entre un shot i l'altre.
Clar, si un dona un cop de puny
i en el següent plànol veiem el contraplànol,
la continuïtat és més fàcil de treballar
per una sola persona.
Comences treballant així i quan ja et sents
davant de l'ordinador, és a dir,
abans de sentar-te davant de l'ordinador d'animar,
el que et prens és moltes referències de tu mateix.
Jo soc, per exemple, un animador bastant físic
i m'agrada aixecar-me si el personatge està enfadat,
doncs m'aixecaré i actuaré com ell,
o em gravo amb l'iPhone, per exemple,
tinc la referència allà a l'ordinador,
miro vídeos per YouTube, si el tio té una espasa,
em compro una espasa i treballo amb l'espasa,
si té un arc, agafo l'arc i veig
com la mecànica em mana, com funciona.
I quan ho tinc tot claríssim,
ho invento a l'ordinador, amb el Maya,
que és el programa al qual treballem, i hem ficut a treballar.
El que estàs explicant és que és una feina molt orgànica,
en el fons, molt física, molt real.
L'animació de totes les feines
que hi ha dintre del camp dels visual effects,
dels efectes visuals, és la més artística de totes.
És a dir, totes les altres
estan molt lligades amb les opcions que donen al programa.
L'animació, que jo faig servir,
continua fent servir els deu conceptes
que va inventar Disney fa cent anys.
Continua sent exactament el mateix.
És l'únic, en comptes d'utilitzar paper i una taula de llum,
o una tauleta gràfica.
És realment artístic.
Després parlarem, perquè anirem parlant amb tu
durant el programa, d'aquests inicis.
Perquè, clar, tu vas a la Wikipèdia i mires rotoscòpia
i veus 1913.
I dius, perdó, ja en aquella època ja es feia això.
Sí, sí.
I parlem d'una altra qüestió.
Final Fantasy, estàs animant, estàs aixecat, fas dual arc.
Sobre què treballes?
És a dir, tu ja tens el personatge dibuixadet
i ja el veus?
Sí, hi ha un...
El personatge amb què jo treballo, normalment ja...
Abans de mi ve un personatge que es diu character designer.
Ve una persona que es diu character designer,
que és el que dibuixa, el que dissenya el personatge.
Molt bé. Tenim uns concepts.
Normalment els estudis estan plens de dibuixos tot arreu.
Veus el personatge amb diferents expressions.
L'ha dibuixat ell i entens què es diu?
Shit expression.
Veus quines expressions arriba, quan pot obrir els ulls.
Perquè no es passi, no?
Exacte. Llavors, a vegades et passa i et diuen
This is off character. Està fora del personatge.
Rebaixa, rebaixa.
I llavors treballes amb això per trobar la personalitat.
I llavors emportes noves coses.
El pitjor que et poden dir com a animador és això, no?
Que està fora de... Està fora de personatge.
I és més difícil animar la cara o animar braços i cames?
Home, jo diria que l'animació facial
és de la més difícil que hi ha.
Les microexpressions, la quantitat de blanc que tens
al voltant de l'ull, si mires de dalt, esquerra, dreta...
Aquestes microexpressions són supersubtils.
Per cert, aquestes microexpressions
són espectaculars de la pel·li Final Fantasy.
Són espectaculars, perquè moltes vegades diem
els ulls estan morts, no et miren tal.
Aquí sí que et miren, eh?
Sí, però hi ha alguna cosa a la pel·lícula que em va fer molta ràbia
i és que quan vam treballar amb el lip sync,
la sincronització, la via per fer quan parlen,
treballàvem amb un àudio.
I llavors, quan va haver el release de la pel·li,
vam canviar l'àudio i vam ficar les veus del tio aquest
de Breaking Bad i tot això.
Llavors, tota la feina que havíem fet dels animadors,
patinar una miqueta.
Però això potser ho veies tu només, eh?
Quan treballeu animant aquests personatges,
per exemple, ara es veurà un primer pla de la cara.
Hi ha com un superdetallat de la cara
i després hi ha un de tot el cos o és el mateix
que és superdetallat?
Normalment, per Final Fantasy, en aquesta pel·lícula en concret,
els personatges eren en superalta qualitat.
O sigui, només s'utilitza un model.
El que passa és que quan animes,
perquè el personatge es pugui moure
a una velocitat decent,
tens un personatge en low, que es diu.
Animes en low, amb baixa poligonització.
Llavors, tu quan fas l'animació, això ho envies
i quan es renderitza, substitueixen el personatge en low,
el proxy, per al de superalta qualitat.
Que bestial, eh?
Després continuarem parlant.
Digue'm, a banda de l'animador,
m'has dit, el del personatge,
amb qui estàs envoltat a la feina?
Ja que parlem de Final Fantasy,
això depèn de cada estudi.
És molt important amb qui seus qui.
És algo que defineix molt el terrenar de l'estudi.
Però a Image Engine, per exemple,
on nosaltres estàvem sentats,
el departament d'animació era amb 30 animadors
i llavors hi ha la gent de pipeline.
La gent de pipeline, que són...
fan alguna cosa que encara no sé què fan.
Encara no sé què és ben bé,
però és una gent d'un perfil més tècnic.
I llavors hi havia els riggers.
Perdona, i és en plan, no preguntis.
Estan treballant.
Sí, sí, sí, els tenen allà tancats.
Llavors hi ha els riggers,
que és algú amb qui tu tens moltíssima relació,
que si tu animes, ell és qui fica els ossos
i els controladors dels personatges.
Els ossos, eh? Que no li falti un fèmur.
Evidentment.
I pot imaginar ninots, com titelles,
que tenen les mateixes articulacions que els humans, d'acord?
Llavors, el rigger és qui s'assegura
que tingui límits, el personatge,
que això no pugui passar cap aquí,
que això tingui aquest límit aquí.
On li comença el colze i on li acaba, bàsicament.
Exactament, i a vegades el rigger explota, es trenca,
i llavors has d'aixecar i anar a parlar amb ell, tot això.
M'està encantant, aquesta conversa,
però és que ara més continuarem, i el nivell continuarem tenint alt...
Quina pressió! No sé si hi podré, que això era molt interessant.
Sí, sí, és que la setmana passada vam començar una fantàstica secció
que es diu d'aquesta forma.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vistiplau.
És que amb això ja ho explica tot.
Sí, ja està, ja té un ritme fet.
Exacte, no cal que expliquem res.
L'Oriol prova els jocs que us regalem,
i després direm el nom del guanyador guanyadora
de la setmana passada.
Afortunat, perquè és un gran joc.
I a més, aquesta setmana, que comentarem aquesta setmana,
també dius que déu-n'hi-do.
És una sorpresa. És d'aquells jocs que no se'n parla gaire.
Sabeu, és una discussió interessant,
per què d'alguns jocs se'n parla tant,
a vegades que són autèntics trunyos,
i en canvi d'altres que són la mar de bones i no se'n parla.
És allò del hype que en diuen.
Exacte, de fet, parlem del Dragon Quest Builder,
i allò del Metacritic,
que no, 83.
Sí, perquè el joc està molt bé.
A veure, aquí hi ha una altra discussió,
a part dels jocs que se'n parla més i que se'n parla menys,
és la discussió del sandbox.
És un sandbox, però amb objectius, amb missions.
Aleshores, un sandbox, això ho vol o no ho vol?
Jo soc dels que penso que sí.
Però el Minecraft, per les bones,
que simplement és fer el que tu vulguis,
a capes, per mi, matant vaquetes quadrades.
Al final tens tendència a anar a matar aquella vaca...
Crec que ho estem fent molt específic, eh?
El Minecraft el coneixeu?
Sí, però això és el que li ha passat al Minecraft,
que n'han tret posteriorment,
també ha encarat molt el món de la consola,
Minecraft amb un objectiu i una història,
per donar-li aquest punt de vius en aquest món,
però has de fer alguna cosa.
Aquesta setmana, si voleu aconseguir aquest joc,
ho farem més senzill que la setmana passada,
encara que ens ha sorprès moltíssim...
No hi haurà un xirp. No, no hi haurà un xirp.
Gràcies a Déu. Era molt complicat, això.
No, no, ha participat moltíssima gent.
Ho comentàvem al grup de Telegram,
que moltíssima gent ha participat.
A més, amb naturalitat, ho han aconseguit sense problema,
i de fet ho tornarem a fer, el que passa que anem canviant,
i com que tenim el WhatsApp una mica mort
amb les preguntes i els comentaris de la gent,
si voleu aconseguir aquest joc,
heu d'enviar un correu amb una pregunta o comentari,
al 638-68-7030,
i allà ho dieu i podeu entrar a la possibilitat d'aconseguir-lo.
Anem a escoltar la peça de l'Oriol.
Dragon Quest Builders.
A què no et sona de res?
A veure, Dragon Quest sí que sona, sona a joc de rol,
però aquest no és un joc de rol.
Saps el Minecraft? Mola molt, però li falta...
jo crec que li falta argument.
Doncs aquest joc fa justament això.
Agafa el Minecraft i li posa argument,
missions, objectius, amb uns personatges,
l'Akira Toriyama i uns enemics com de Pokémon.
Com de bon rotllo, tot molt mono, per entendre'ns.
El resultat d'aquest potipoti,
doncs, contra tot pronòstic, és un gran, gran videojoc,
és molt divertit i, sobretot, és molt, molt addictiu.
Eh, però que molt, eh?
La primera nit em vaig estar fins les 3 de la matinada,
no podia parar. I llarg.
Es veu que dura centenars d'hores, això.
El millor, doncs mira, que és un videojoc...
que en comptes de destruir i de matar, és de construir.
Això és aire fresc, pels videojocs.
El pitjor, que passarà desapercebut per molts de vosaltres,
i us encantaria, doneu-li una oportunitat, coi.
Has dit Akira Toriyama, compte,
perquè igual la gent diu Akira Toriyama, estem parlant de...
És que jo crec que és la persona que dibuixa directament
els personatges d'aquest videojoc,
perquè es reconeix molt l'estil, oi que sí?
I tant, i tant.
Clar, perquè el protagonista és com un minisson goco,
però és que els dolents també els reconeixen, que són d'aquest estil.
Que bo, que bo. Això és un altre punt a favor.
I, com deies tu, contraprenòstic, eh?
Totalment contraprenòstic, però és cert que al final,
tots els videojocs, clar, mires què val, i val 50 i escaig.
Per tant, has d'admirar una miqueta què falta aquí.
Però abans de comprar-te un tronyo com el No Man's Sky,
compra-t'un joc així, que se'n parla molt menys,
i tu passaràs molt millor.
Ara farem una hora de només parlar de No Man's Sky.
Avui no.
Ets però No Man's Sky. No, soc...
Però, o sigui, en contra dels que van en contra del No Man's Sky.
Jo estic molt com la Xina, eh?
La negació de la negació no implica filmació.
Un altre dia. Un altre dia.
Quantes hores has jugat al No Man's Sky?
No, no l'he provat, aquí. Ah, veus, veus?
Exacte, exacte, deixa'm queixar-ho.
Parlo sense saber, potser sí. Exacte.
Ara et dic que amb el Dragon Quest aquest vaig estar
però moltes hores, i la sensació de que encara quedava molt,
i molt, i molt. Albert, no tenim un No Man's Sky
de l'art, el provis.
Sí, sí, sí, jo me'l vaig descarregar, eh?
Però bé, ja intentaré demanar-te'l.
No sigueu dolents.
No, sí, sí, sí.
Què en penseu, vosaltres?
Per mi és un avorriment, però bueno...
A mi el que em passa amb els jocs...
És que aquest és el tema de la diversió.
Sí, sí, a mi el que em passa com sempre amb els videojocs
és que tinc un moment de... uau, de sobidón.
A l'inici? Sí, però em passa amb la música...
Amb les noies.
Estem parlant amb Albert, que és l'home que li passen aquestes coses.
Però no ho vull perdre, això, perquè jo crec que és molt...
Jo ho poso al currículum.
M'apassiono, sobretot al principi.
Per cert, nois, ens ha tornat el Tomb Raider...
En perfecte estat ho pots constatar.
Sí, sí, una editada, eh?
Molt bé, l'han deixat abans de...
Ha estat millor que quan me'l va deixar.
O sigui, jo el perfecciono. Oriol, moltíssimes gràcies.
Que vagi molt bé. Jo parlarem del No Man's Sky.
Molt bé.
Doncs vinga, continuem amb el Generació Digital,
i ara volem saber què és Google Noto,
i què té a veure amb els caràcters.
Això mateix, és una nova font tipogràfica,
creada per Google,
de codi obert lliure i gratuïta.
En què es diferencia aquesta font tipogràfica,
aquests caràcters d'ordinador per escriure, de la resta, no?
Doncs vol ser una font universal
que es pugui utilitzar en tots els idiomes que existeixin.
Molt bé.
Siguin quins siguin els caràcters que utilitzem
i els símbols que escrivim.
És la principal característica d'aquesta Google Noto.
De moment, atenció, perquè és compatible,
aquesta font, amb més de 800 llengües,
i inclou 110.000 caràcters.
Com pot ser que hi hagi tants?
És que ho trobo al·lucinant, eh?
Doncs suma 800 llengües,
els caràcters de cadascuna d'elles,
i és brutal.
De fet, si voleu descarregar-vos
tota la font sencera,
són gairebé 500 megas.
Una vegada, dintre de la pàgina web,
de les diverses webs que comentarem que es pot descarregar,
tu pots dir... La vull per escriure en català,
o per escriure en castellà, i en anglès,
o en rus, o amb el que sigui.
Doncs allà pots filtrar.
I això per què ho fa Google?
Doncs l'objectiu és intentar, doncs,
avís que a l'hora d'extendre les seves aplicacions
en tots els països del món,
especialment les aplicacions mòbils,
tenien problemes de compatibilitat.
És allò típic... Però és que això no li passa a Google.
S'ha de voler aquella font tipogràfica,
i resulta que en aquests ordinadors no hi és,
i llavors converteixes en PDF el document,
per tant de poder, perquè t'agrada
que hi ha font tipogràfica si ets molt d'aquestes coses.
Doncs, bàsicament, per això,
per estendre una mica els seus serveis a tot el món...
I que no hi hagi errors, diguéssim.
Sobretot que no hi hagi aquests famosos quadradets
que apareixen quan no es reconeix el símbol en concret.
Que té nom, això?
Sí. Aquests quadradets tenen el nom de...
Ho he estat aquí investigant, de TOFU,
que és com es coneix aquest quadradet blanc...
Perquè és com un TOFU.
Exacte, sí, sí.
Se m'ha currat un model, no?
Atenció, no hi havia pensat, eh? Ara m'ho has fet veure.
No sabies com era el TOFU? És un quadradet blanc?
Sí, ho sabia, però no ho havia associat.
Som així, som així, jo igual que ell.
Però si tu fas jo, d'Albert, tu fas jo!
Ja, ja, però jo, el TOFU, el tinc molt lluny, jo.
No ho sé, hòstia, és molt interessant,
això, que fer Google.
Aquesta empresa té molta gent i que...
S'avorreix. Sí, una mica.
Home, tenen una font que es diu Montserrat.
Sí? No sabíeu que Google té una font?
No, i tampoc sabia el TOFU. Què passa, Gina?
Passeu poques hores a internet.
Albert, quan es triga més o menys a fer una font?
Doncs a fer una font es triga molts anys.
De fet, des de la invenció de la imprenta de les tipografies,
ja és una cosa superartesanal.
I aquesta, en concret, han trigat 5 anys a desenvolupar-la.
Déu-n'hi-do. Han estat molt temps creant aquesta font,
i 5 anys fent-la.
És una mica l'objectiu final d'anar-la ampliant.
De fet, encara no està. Diuen que aniran...
De fet, els creadors d'aquesta font, de Google Noto,
estan en contacte amb el consorci Unicode,
que són els que fan els emojis.
Cada any actualitzen amb nous...
Els que la paella no pot tenir no sé què i tal, aquests.
Això mateix. Jo tinc un dubte.
Aquesta font té una C trencada? Segur que sí, perquè de fet...
És que moltes vegades...
La Dark West s'emprenyarà molt millor.
Et descarregues una font de font.com,
que és on tothom es descarrega fonts,
i no n'hi ha, de ser trencades.
De fet, si tu vas fer la recerca per posar-la en català,
i si tu vas a la web de Google Font o a GitHub,
que és aquesta web d'open source on pots baixar a tot,
doncs si tu busques català,
el paquet per descarregar la font no arriba a dos megas.
És a dir, l'avui per escriure en català.
Doncs no són 500 megas, són dos megas.
Aquella frase de...
Vosaltres sabeu... O el Lore Nipso.
El Lore Nipso.
És aquella frase que té Windows per definir en castellà,
que fa servir tots els caràcters.
Tu, quan instal·les una font nova, et dona aquella frase,
perquè tu vegis quina pinta tenen tots els caràcters.
Jo vull saber, per favor, uients,
necessito saber com és aquesta frase en català.
Molt bé. Ja està, ho he deixat aquí.
Perfecte. Recorda, per aconseguir això,
que m'ho haig de fer? I tant.
Tenen dues pàgines web, principalment Google Font o GitHub.
A partir d'aquí tenen un buscador
on poden baixar-se tot el paquet complet, que no cal, 500 megas,
o buscar l'idioma que volen escriure o els idiomes que utilitzen més,
i allà els hi filtrarà un paquet de dos megas.
Molt bé.
Doncs continuem parlant amb el Lluís Dante.
Lluís, estic pensant, estic pensant...
Per cert, si teniu preguntes, les dieu,
perquè jo estic molt emocionat aquí preguntant.
Quan treballes per Disney, per exemple,
una gran empresa que fa continguts,
les animacions, per exemple, la teva feina està controlada,
és a dir, Disney té una manera de fer,
suposo que ha anat canviant amb el temps.
Tens algú de Disney dient,
aquí, aquest os, que això que fas, aquest moviment, no.
Està fora de caràcter.
Doncs això sí que és una anècdota bastant interessant amb Disney.
El projecte més gros que he treballat amb ells
era una sèrie d'animació que es deia Tron Uprising.
És una sèrie d'animació basada en la segona pel·lícula
que van teure de Tron al reboot.
Ah, sí? No, no el conec. Sèrie, sèrie.
Sí, sí. És una sèrie que mescla 2D i 3D, tal.
I, clar, vam fer tota l'animació, la van enviar a Japó,
on he estat treballant, a Polygon Pictures,
el 2011, que estava allà,
i, doncs això, em van assignar uns plans.
Un dels plans, no?
No me'n recordo el nom de la...
Era un actriu, perdó, era un personatge,
que era bastant sensual i tal,
i en alguns plans jo feia aquests moviments així...
Amb la cadera, amb el maluc, sí.
Amb el maluc, exacte.
I, evidentment, clar, no va passar.
No va passar aquí. Ho estaves intentant.
Sí, Dante-san, Dante-san.
Retake, retake. Vale, vale.
Ja el canviem, això, ho deixem més senzillet, no passa res.
Escolta'm, als anys 80, al final dels 80,
hi havia un comodore amic flamant a casa meva,
i tenia, recordo, un programari,
que em permetia fer una cosa que crec que es deia el shading.
O sigui, posava una bola, per exemple,
una bola que tenia un... una brillantó,
ho programava i tenia un moviment.
Llavors, recordo que, per renderitzar,
perquè l'ordinador treballés i tingués dos segons de moviment,
estava tota la nit treballant.
Això encara us passa, oi oi?
Sí, això es diu...
El render continua sent el collo de botella.
Ah, sí? Encara ara?
Image Engine, per exemple, que treballes per efectes visuals,
s'ha de veure en cinema, s'ha de veure en qualitat 4K,
són els camps més existents de rendering.
Les empreses directament tenen el que s'anomena Render Farm.
Són allà, hi ha tota una sala,
amb mogollón d'aires recondicionats,
amb mogollón d'ordinadors,
i estan allà donant-li canya tot el dia.
Per exemple, pel·lis com la primera que van treure de Transformers,
cada frame són 17 hores de render, cada frame de la pel·lícula.
Mare meva...
I és el que diu ells, són granges de computació,
hi poden haver-hi potser 400 ordinadors
treballant en paral·lel per renderitzar.
El BSC, aquí tenim un ordinador dins d'una capella, tampoc.
El Mare Nostrum, allà...
No tant com el Mare Nostrum, però sí, sí,
inclús el teu ordinador on treballes,
quan te'n vas, l'has de deixar connectat,
perquè quan te'n vas a la nit, continua treballant.
Però tu, quan vas treballant,
a temps real o no? Sí, sí, sí.
Tu llances un...
Quan animes el teu plànol, te'n vas a casa,
i llances un preview, que es diu...
Mira, ho he dit bé, és com si...
Sí, sí, és un preview.
Però només pots valorar temes d'animació,
llavors, quan renderitzes, es fan diferents passades,
hi ha una gent que són els compositors digitals,
que agafen i donen la qualitat final a l'imatge,
o sigui que el que tu animes i el que tu s'aprova
continua sent molt diferent del que veuràs al final de la pel·lícula.
Molt interessant.
Els nois i noies que ens puguin escoltar,
els joves, moltes vegades diem, ho expliquem,
que em prenguin codi,
s'estan posant de moda, ara, totes aquestes escoles, l'altre cop.
El tema de l'animació,
tu suposo que ho deus viure amb passió,
suposo que també deu ser important, no?,
i es podria aprendre, això. I tant, i tant.
Jo, de fet, l'animació 3D vaig estudiar aquí, a Espanya.
On vas estudiar? Vaig estudiar a Mallorca.
Vaig estudiar a Mallorca,
a les Illes Balears, hi havia un màster que es deia Maísca,
que va començar als anys 90,
i era dels més reputats a Europa.
I ara no sé què ha passat, en els últims temps,
ha baixat una miqueta,
però, així, els llocs més importants que hi ha
és l'Institut Gobelans, a París.
Llavors hi ha un altre a Alemanya, que no me'n recordo, ho sento,
i el més important que hi havia a Espanya als 90 era el Maísca,
on jo vaig estudiar.
Ara ja han sortit gran varietat d'escoles d'animació.
Jo, si he de recomanar-ne alguna,
la gent que ens està escoltant, recomanaria escoles on-line.
Per exemple, hi ha una escola que es diu iAnimate,
i jo he fet un workshop allà,
i són tots els profes, els de DreamWorks, els de Pixar,
que on-line t'ensenyen ànima, valen pasta, però...
I poden ser una bona introducció, diguéssim, no?
No, introducció no, pots tenir una formació completa.
Pots entrar en nivell zero i sortir ja directament
per treballar en una empresa important.
Vas llegir en una entrevista que et van fer fa poc
a la web Akihabara Blues, que parlaves de Tiraway,
que és un joc fantàstic, que va sortir fa poc...
Ostres, sí, m'encanta Tiraway.
M'agradaria preguntar-te sobre l'experiència
de fer aquells personatges tan adorables, tan ben fets,
i expliques en aquesta entrevista com vas...
Tu vas tenir molta importància en la decisió
de les cinemàtiques d'aquest videojoc.
Sí, efectivament. Com va anar aquest joc?
Vull dir, Tiraway, érem 15 persones, allà,
Miriam Molecule és l'estudi aquest,
el responsable de Little Big Planet, no sé si alguns el coneixeu,
i és un estudi petitó.
Llavors, en aquest moment hi havia dos equips,
un projecte de Tiraway i l'altre,
és el que estan treballant ara en Dreams,
un projecte que es diu Dreams.
I clar, 15 persones.
Dos persones s'ocupen de codi,
dues persones que s'ocupen de design, de game design.
Llavors, hi havia una persona que s'ocupava de l'animació, que era jo.
M'estàs dient el Tiraway de PlayStation Portable, de PSP?
Vita. Bueno, sí, de Vita, perdona.
Doncs pots creure que la Vita està en un calaix
i només va sortir d'aquell calaix per jugar al Tiraway
i va tornar al calaix després de Tiraway?
Evidentment.
No, no, és que és molt bèstia el que m'acaba de passar.
O sigui, em faig una foto amb tu ja.
O sigui, ets el meu idò.
Bueno, no serà tant.
Va ser molt interessant, realment, aquell projecte i lo bo és,
per exemple, tot on havia estat treballant a Japó,
que era animació en dos, animació a 12 frames per segon,
vaig poder... És un estil que va calar molt,
em va agradar molt treballar d'aquesta manera,
i va ser una cosa que vaig poder adaptar
al món de paper aquest de Tiraway i crec que va funcionar superbé.
És que és una meravella.
Com està el Dreams? Com està aquest videojoc?
Perquè la gent que l'esperem tenim dubtes de quan sortirà i...
Uf! Bona pregunta.
Jo, mira, me'n vaig anar de Miriomolecule a finals del 2014,
i quan vaig arribar allà feia que estaven treballant en Dreams
des del 2010.
Estem al 2016 i encara no ha sortit el joc.
És un joc molt complicat.
No és un joc. Dreams serà un servei.
Serà tipus un Netflix.
Serà... Amb el cas de retrat virtual entenc.
Això no puc dir res, però...
M'encanta que surti aquesta frase al programa.
M'encanta, de veritat.
Però sí, sí, és un joc totalment una lliga part del que hem vist.
Doncs seguim amb videojocs
perquè un dels anuncis més importants
sobre aquest tema d'aquestes últimes setmanes,
amb permís de Nintendo Switch,
ha estat el retorn de Rockstar,
que ens porta a l'era del Salvatge West,
amb Red Dead Redemption 2,
amb el seu sandbox amb gust de western.
I aprofitar això, Francesc,
que ens faci un petit repàs de la història de Rockstar
i el perquè tenen tant èxit els seus jocs.
Doncs vinga, parlem una miqueta de Rockstar.
Rockstar comença la seva vida com a BGM Interactive,
un editor anglès de videojocs
que és comprat pel gran americà, la Take-Two Interactive.
Llavors, és quan certes persones dintre de Take-Two
proposen crear un segell de videojocs
amb una filosofia molt especial.
Per fer, ells deien una cosa camoli.
Volíem fer un segell de videojocs camoli.
Com els de sempre.
Sam Hauser, cofundador de Rockstar,
que estava en aquest grup de gent que tenia aquesta proposta,
explicava.
Jo sobretot volia posar en marxa un segell
per la indústria dels videojocs
com els que veus en la indústria musical.
En aquella època els videojocs es veien com juguets
o demos tecnològiques.
Jo estava més interessat en el rotllo modern,
veure-ho més com un estil de vida
i no en juguets o tecnologia.
Una forma vàlida d'entreteniment.
Hi ha gent interessada en música, en cinema,
en cultura popular,
i dedicar-se a fer una estratègia de màrqueting
molt més semblant al cinema i a la música
que no pas al que fins llavors es feia amb els videojocs.
I la veritat és que ho han aconseguit.
Si mirem algun dels jocs més significatius que ha publicat Rockstar...
Que són pocs.
Són pocs en tots els anys que porten, però creu-n'hi do.
Quins noms traïm?
Per exemple, tenim el Grand Theft Auto.
Desenvolupat per demiar 10 anys al començament, que és curiós.
És l'estudi que va crear els Lemmings.
Lemmings, poca broma, però és un joc superdur.
Quan exploten, sobretot.
Per favor, hi ha violència indiscriminada.
La veritat és que demiar 10 anys és el que crea el primer GTA,
el primer i el segon, que comencen a trencar una mica.
És dels primers jocs per 18 anys, per aquella primera Playstation 1,
però que realment quan el joc agafa volada
és quan Rockstar s'hi posa darrere amb el GTA 3
i el passa a les tres dimensions i aquest estil una mica més sandbox.
Ho fa Rockstar Note el 2001
i és el que ho ha portat ara fins a arribar al 2013 amb GTA V.
Tots sabem el que ha significat GTA,
sobretot aquest estil cinematogràfic de diversos personatges,
una història molt profunda, violència,
i deixar en mans del jugador la llibertat d'escollir una miqueta
el seu camí, que és una cosa bastant més adulta,
que no pas fer un nivell i saltar plataformes.
Un desenvolupament de videojoc típic.
Vinga, Midnight Club, un joc de carreres urbanes
amb l'esperit de la saga Fast and Furious,
tenir d'anima Max Payne. Home, i tant.
Un joc d'estrella de Remedy,
la tercera entrega ja va estar sota la tutela de Rockstar.
Molta personalitat, el personatge, sobretot.
Totalment, que n'han fet inclús pel·lícules
de la història d'aquest detectiu renegat amb ganes de venjança.
Tenim a Manhunt, que és una cosa molt estranya,
perquè s'aparta una mica d'això
si va cap a un estil de violència bastant pura,
i fins i tot en algun cas se l'ha anomenat SNAF,
que s'aposta una mica del tema de les SNAF Movies
amb escenes de violència molt clares,
i és molt curiós veure-ho això al català de l'Ui.
Home, en aquella època on sortien títols interessants a la Ui,
en aquest sentit, jo sí, sí,
hi ha exemples de jocs que no eren un Ui, però que hi eren al català.
Per exemple, el Red Dead, del que n'hem parlat,
que va començar com a Red Dead Revolver,
de la mà de Rockstar Sandiego,
i em fa molta gràcia perquè era un projecte inicial de Capcom,
basat en les seves recreatives Gunsmoke,
un clàssic dels recreatius,
però que Rockstar RoboPoly li va donar l'ambientació
Spaghetti Western, que l'ha fet famosa,
i l'ha fet triomfar.
I, per exemple, L.A. Noir,
un altre joc de detectius que veu molt del cinema negre.
Per tant, sempre, les referències cinematogràfiques
estan a l'ordre del dia amb els jocs de Rockstar.
Lluís Danti, després de tant temps fora de Barcelona,
fora de Catalunya, ara que vens a treballar?
Sí, una miqueta de treball.
Podem saber on aniràs? Aniràs aquí a prop?
Sí, estaré molt, molt a prop d'aquí, de Catalunya Ràdio.
Hi ha una empresa responsable de jocs per mòbils que poden sonar,
Candy Crush, tots aquests.
O sigui, és King, i bé...
A King.com, eh?, a King.
Sí, que sempre diem King.com, nosaltres, sí, sí.
Ja estaràs allà, eh? Estaré allà.
Ni mancarmels, està molt bé.
Bé, podeu sorprendre'm amb algo més interessant.
Espero que vinguis i ens ho presentis, eh?
Tracte fet.
Estem parlant d'una empresa molt gran.
Jo crec que hi ha... Són 18 sucursals, o 15 sucursals,
Shanghai, Singapur, Tokyo, Barcelona, per cert,
és una de les tres més importants, que això està molt bé.
Hi ha Stockholm, Londres i Barcelona.
Són les tres més importants, aquí.
Jo aquesta setmana piulava al meu Twitter
una piulada del Lluís de l'any setembre del 2014,
on sortia, no sé si és ell o algun amic seu,
amb les ulleres de la PlayStation, 2014, setembre,
fa més de dos anys,
i un joc que és el que tu vas amb la carretera
i que vas baixant, que és el de demostració que hem vist ara.
La gran novetat.
La gran novetat i ell 2014 i jo.
Però, Lluís, com és possible? Per què?
Per què tu i nosaltres no? Això és el que et vol presentar l'Albert.
Hi ha molts prototips, evidentment,
nosaltres som els que fem jocs, d'acord?
La versió aquella de les ulleres que teníem es diu PlayStation VR,
nosaltres el coneixíem com Morpheus,
i penso que és el primer prototip que ha arribat.
De fet, hi ha altres juguets amb què hem estat tractejant,
vam estar tractejant a Míriam Olegül,
però, evidentment, no puc dir res d'això.
Molt bé. Això vol dir que tu fa dos anys
veus el que nosaltres estem explicant
i que tots els mitjans els estarà explicant.
No sé si ens ho podràs dir,
però cap a on va l'entreteniment digital?
Jo penso, i aquí ho han parlat,
el tema de la reta virtual és una revolució.
En ve un altre o què?
Jo crec que sí, jo crec que sí.
Cada cop més tinc la sensació
que tendim al model del servei.
És a dir, veig el sistema dels discs òptics
i les consoles físiques, crec que té data de caducitat, sincerament.
Ha arribat un punt, per exemple, Sony té Gaikai,
que no està fent gens de soroll, però és el que té Sony,
que crec que l'han anomenat PlayStation Now.
Ara, jo crec que arribarà un punt
que senzillament et compararàs un moment.
Un comandament i amb això ja ho tindràs tot.
Jo seria tan feliç amb això,
perquè només faig que tenir cables a casa
i carregar coses amb carregadors, no pot ser.
I què en penses de la Nintendo Switch?
Bé, vaig veure...
Bueno, mini-tercetes, no?
Sí, cartutxets.
Exacte.
Re, és el mateix thriller que vosaltres,
el de quatre minuts i tal, a nivell de disseny,
em sembla una preciositat.
Digues la veritat, ja la tens, a casa.
Jo no soc molt de Nintendo, tot sigui dit,
reconec la importància que he tingut...
Bé, ho sento, potser ja està.
Reconec la importància que he tingut
del sector dels videojocs,
soc més de Neo Geo, és la consola que m'agrada.
El que penso de la nova de Nintendo és això,
em té una miqueta preocupat la potència
que podrà oferir amb aquesta pantalla,
és l'únic... Però mai ha estat un problema per Nintendo,
la potència dels gràfics.
No, mai. I per ells, no tenen cap problema.
Ni pels seus jugadors, tampoc. Certament.
Abans parlàvem de la història de l'animació,
jo recordo que vaig anar fa un temps a València
i vaig anar a una xerrada
de desenvolupadors de videojocs
i n'hi havia una que estava dedicada a l'animació,
que em va encantar, la recordaré tota la vida,
que era a València, on la desenvolupadora
va parlar de la història i va començar a parlar d'aerodoscòpia,
va començar a parlar de Disney,
i em va semblar increïble,
perquè en el fons ell explicava una sèrie de coses molt antigues
però que s'estaven utilitzant en aquests moments de l'animació.
L'animació, en aquest sentit,
també tirarà endavant, hi haurà coses noves
que nosaltres notarem?
Jo crec que sí.
A veure, l'animació està basada en els mateixos deu principis
que m'he dit abans que vas sentar Disney,
l'anticipació, squash and stretch,
staging, tot,
secondary action,
tots aquests deu manaments de l'animació
els continuem fent servir avui en dia.
Per exemple, jo tinc un iPhone ara
i em gravo avui mateix i prenc una referència de mi.
Tinc la meva referència dintre de l'ordinador en dos minuts.
És una cosa que fa 20 anys
i és molt difícil.
Tenies que anar a una sala a gravar-te, saps?
Mira, un petit exemple,
i és que el creador de Prince of Persia
va fer servir rotoscòpia per allò,
i com ho feia? Es va haver de gravar amb cinta de vídeo.
Ell ho va explicar en un llibre que ha publicat,
que és fantàstic dels surfopis diaris,
però havia d'agafar, gravar-ho amb cinta de vídeo,
passar-ho a una tele, frame a frame,
havia de calcar-ho amb paper, amb paper del moviment.
O sigui, la silueta de la persona la calcava amb paper,
i aquest paper és el que després passava milimetrat
i amb aquest milimetrat feia els pixels finals.
I així és on anava, frame a frame.
Doncs que sàpigues que salta molt raro.
Aquest senyor saltava molt raro perquè quan veieu que saltava
es tireva com molt les potes.
És un germà.
Quan traia l'espasa, Gina, quan traia l'espasa, quin...
Quina elegància, el surfopi.
Home, per al moviment de que ja pugueu, brutal.
O el flashback, us en recordareu?
També és d'aquest estil, el rotoscòpia.
Jo amb Mega Drive el vaig jugar al flashback.
Per cert, els meus crios ara miren Boing,
miren una sèrie de canals,
i estan molt enganxats, i cosa que m'enganxen a mi també,
que és, per exemple, Històries corrientes,
un que estic al·lucinant, que m'està encantant,
que és Pepinillo y Cacahuete, que jo recomano,
que són de Disney, que són al·lucinants.
Pepinillo y Cacahuete, estem recomanant aquí a Catalunya Ràdio,
benvinguts, Pepinillo y Cacahuete.
Mira-ho, i recordarem aquest tall.
El posaré perquè de veritat...
Pepinillo y Cacahuete.
No.
Són animacions d'aquestes animacions modernes que hi ha ara,
que a vegades són molt trencades.
És a dir, el temps sembla que passi d'una manera diferent.
Això ho noteu, no, suposo?
Això és el que estan en aquests moments gaudint els nostres fills.
Sí, sí, no he vist en concret aquesta sèrie que em comentes,
però clar, hi ha mil estils d'animació,
com el cut-out, que és, per exemple, tipo South Park,
o, per exemple, el Pocoyo, que és així com si fos Top Motion.
Clar, hi ha mil estils, no conec aquest,
però està bé sempre apretar les fronteres de l'animació.
Soc partidari d'això.
No serà l'última vegada que vindràs al programa?
No, m'encantaria cada cop.
Però ara que estres a King, igual ara King et dirà, no, no pots...
Està molt a prop. Vindràs un altre dia?
Sí, he vingut a fer el cafè aquí.
D'acord, i a comentar-nos anècdotes de la teva feina,
evidentment no les que no es puguin parlar, no,
però moltíssimes gràcies per haver vingut al programa, Lluís Dante.
Ha estat tot un plaer.
Doncs vinga, anem al final del programa
i anem a fer una mica de resum de les xarxes, Eli.
Doncs mira, molt ràpidament, a Telegram s'ha parlat...
de la sèrie que ens recomanava la Gina, Black Mirror,
hi ha gent que diu que és una sèrie que treu lo pitjor
de la naturalesa humana, com la Rorutza,
i n'hi ha d'altres, com el Serafí Lliteres,
que diu que el que busca és el conflicte ètic de l'espectador.
Bé, el que està clar és que és una sèrie bastant provocadora,
tal com deia la Gina.
Telegram va sol, oi, Gina? Telegram va sol.
La gent m'encanta perquè nosaltres no cal que proposem temes,
la gent es comunica, pregunta, la gent contesta...
La comunitat a Telegram, telegram.me barra, generació digital,
està tan activa que trobareu un grup d'amics
amb les mateixes aficions que vosaltres.
I a Twitter tampoc no paren les notícies.
Ens deien, feien un tuit d'una gent que es diu Conecta Barcelona,
Conecta Barcelona,
que ens recomana que anem a la noche a nintenderos.com, a Lleida,
el proper divendres dia 4 de novembre.
Diu que és un conjunt d'Activat Lleida i Nova nit,
són dues entitats sense ànim de lucre que fan aquest event,
Nintenderos.
Diu que és molt divertit, a les 9 de la nit, el 4 de novembre,
i diu que hi haurà diferents tornejos
de Supermario Smash Bros, de Mario Kart, de Pokémon,
Molt bé, comentem el guanyador,
o diguem el guanyador d'aquest fantàstic joc,
el Rise of the Tomb Raider,
que és el 20è aniversari que ha fet aquesta edició nova.
Per qui anirà?
Hi ha hagut moltes persones, o unes quantes persones,
que han utilitzat aquest sistema que tenen, aquesta aplicació.
El guanyador ha estat l'Agustí Romero.
Molt bé, i, a més, el Xirp l'han utilitzat.
Doncs altres gent, realment, ens ha encantat que la Vic
i l'Albert, la Maria, el Joan, l'Oriol, el Francesc, el Pau,
l'Alejandro i el Joan,
al final han entrat al Xirp
i han enviat tots, absolutament, les contestes correctes,
que era un os, aquell primer animal,
i el nom, Laura Cruz.
Recordem que aquesta setmana regalem també per la Play 4
el videojoc Dragon Quest Builders,
com comentava abans, 83 a Metacritic.
638-68-7030.
Allà, un comentari, una pregunta,
directament tindreu opció de poder guanyar aquest joc.
Ah, i qui hagi seguit aquesta emissió en beta,
que fem els dimecres, tindrà la possibilitat aquella,
tan important, que heu escoltat a l'inici del programa.
Ja ho sabeu, generaciódigital.cat, ràdio.cat.
Gina, Elis, Francesc, Albert, gràcies per ser generaciódigital,
i fins una altra.
Avui, al Control Tècnic, en Ricard Portal,
nosaltres hi tornem, al canal d'internet,
els dimecres a les 6 de la tarda,
i a l'FM el dissabte a les 12 de la mitjanit.
Però hi som sempre, a Telegram, el WhatsApp, el Twitter, el Facebook,
i a catradio.cat. Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Fuminoid.