Generació digital.
Benvinguts, aquest és el programa número 619 del Generació Digital.
El control tècnic en Ricard Portal i el control central en Carles Morales.
A més, avui som al Festival Sonar i tenim el control també en Ricard Luque,
en Josep Forns i en Santi Soler. I a la producció, la Rosa Massager.
Generació digital amb Albert Murillo.
El generació digital és el programa de Catalunya Ràdio
que parla de la cultura i l'entreteniment digital a les nostres pantalles
i de com podem alimentar la nostra creativitat amb la tecnologia,
amb la programació, amb els robots o els videojocs.
Avui, una edició streaming especial dedicada al Sonar Més Dei.
De fet, és la primera de les dues edicions que farem aquest any,
perquè la segona serà dissabte a les 4 de la tarda.
I, a més, la senyora de l'Ajuntament de Barcelona,
la segona serà dissabte a les 4 de la tarda.
I, a més, la senyal serà per Catalunya Ràdio i també per icard.cat.
Francesc, Xavier, benvinguts.
Bona tarda. Com aneu?
Molt bé. Una alegria i una cosa, no?
I mai millor dit, això, que ens traieu pels puestos.
No, sí que està bé. Està molt bé.
Ara m'ha dit que ens toqui l'aire, però no toca l'aire.
És com l'alcohol et fa una excursió.
Avui toca el programa fora.
I, a més, com sempre, el juny és un mes complicat,
perquè també tenim el Game Lab.
Estem preparant el programa dels nostres 15 anys,
que farem el mes de juliol,
i esperem d'aquí poc donar més novetats
de programes especials que anirem fent.
Sabeu que tenim l'Albert Garcia a Los Angeles?
Sí, sí, a l'E3.
El tenim en directe dissabte.
Vindrà i ens parlarà de l'E3 a les 4 de la tarda
a l'Ajuntament de Catalunya Ràdio i CAT,
però ens ha volgut enviar una nota de veu
amb les seves intencions per aquest dissabte.
Com sabeu, sóc a Los Angeles fent la cobertura de l'E3,
la Fira de Videojocs.
Tinc moltes ganes de tornar a Barcelona
per explicar-vos tot el que estic veient aquests dies.
Molts videojocs, una nova consola...
Tot això ho repassarem aquest dissabte
en el programa que dediquarem al Sónar, des del Sónar.
I, bé, tinc moltes ganes d'explicar-vos tot el que he vist.
Un petit tast de coses que parlarem aquest dissabte.
La nova consola de Microsoft, la Xbox One X.
Aquesta màquina que és tan potent,
que es presenta com la més potent que mai s'ha fet,
però que tampoc ha estat doncs el gran hype,
la gran il·lusió per molta gent.
Hi ha una mica de divisió amb això.
Més coses, videojocs, el nou joc de Super Mario,
un joc que és molt interessant que es diu A Way Out,
on has d'escapar de la presó,
el nou joc de bola de drac, que a la gent li ha encantat.
Molts videojocs, hi ha molts videojocs de pirates,
hi ha videojocs de totes les temàtiques al FIFA de Switch.
Tot això ho comentarem aquest dissabte,
i res, tinc moltes ganes d'explicar-vos el que he vist aquests dies a l'E3.
Molts petons i abraçades, i ens veiem el dissabte.
Fins ara.
Fins ara, Albert, gràcies per dir-nos el que faràs dissabte.
Has vist molts videojocs, tenim moltes ganes de parlar amb tu també.
Heu vist imatges del Sónar, del bola de drac?
He anat veient coses, és que ha penjat ell.
Sí, sí, gran seguiment.
A més, periodista freelance que ha anat allà, i està molt bé.
Ha vingut cansat, ja.
És que l'horari té la marinera.
És que el festival Sónar cada vegada és més gran,
i aquest any, aprofitant la cinquena edició del Sónar Més D,
a la revista Poblis,
la revista Màquer Fer,
una fira independent creada a Sant Francisco l'any 2006,
i que està vinculada a la revista Make Magazine.
De fet, he portat un llibre, no una revista, sinó el llibre de Make,
que em vaig comprar per aprendre a programar l'Arduino.
Encara no l'he acabat, però...
Em pensava que eren les instruccions d'això.
No, no, no, això és...
Sí, sí, ara en parlarem.
De fet, qui em va fer conèixer la revista Make va ser Francesca.
Francesca, tu vas estar suscrit, no?
Jo vaig estar suscrit a la revista Make des del mateix moment
en què aquest moviment es va començar a fer popular.
Els Estats Units hi van començar a trasfondir
una mica tot aquest món de creativitat cap aquí.
Molt lligada a la tecnologia, però molt lligada també
a una actitud creativa que utilitza la tecnologia,
no només per crear tecnològicament, aquí tenim un gran exemple,
amb aquest mercat heroïno que en parlarem després,
hi ha persones que a vegades utilitzen arts tradicionals
i els reinventen, i anem barrat al programa, com per exemple
el yard bombing, fer una cosa comunitària i connectada
a través de la xarxa perquè diverses persones vagin a un punt
de la ciutat i l'arreglin en peces de l'ego, o hi facin punt
de ganxet sobre una estructura urbana, coses amb arts creatives
més tradicionals però aplicades amb una mentalitat més moderna.
Doncs dissabte 17 i diumenge 18 al pavelló italià de la Fira de Barcelona
tenim una gran oportunitat per conèixer tecnologies
i fer-ho de forma oberta i col·laborativa.
Ferran Fàbregas, molt bona tarda.
Bona tarda.
Qui és?
Ferran Fàbregas és un maker,
està vinculat a Soco Media,
una empresa que desenvolupa tallers i iniciatives relacionades
amb la tecnologia creativa.
Vam tenir fa uns mesos el programa
i vam veure els robots que es barallaven.
Exactament, hem estat parlant de l'Evocon.
Ara parlarem més concretament d'aquesta edició que ara arriba,
però estic interessat de poder concretar amb tu una mica
sobre aquest moviment que a mi m'apassiona,
per a la seva potència penso jo.
Expliqueu a la vostra pàgina web que la definició exacta de maker
és una mica imprecisa, però que atenent al medialab del mit,
els makers tracten, dieu que m'ha fet molta gràcia,
els àtoms com a bits utilitzant les eines de la indústria
del programari per revolucionar la manera de construir
objectes tangibles.
El moviment enfatitza l'aprenentatge a través de l'experiència
i tot això es pot notar a la Maker Fair de Barcelona.
És un univers molt gran aquest, no Ferran?
Exactament, la gent és totalment transversal,
hi ha gent de tot tipus, amb tots els perfils.
A mi m'agrada definir una mica, realment és molt difícil
perquè no hi ha una definició exacta.
Per mi m'agrada dir-ho com si fos un artesà del segle XXI,
on ajunta les capacitats tradicionals i de creativitat
que podria tenir treballant la fusta o treballant
qualsevol cosa a nivell artesà
i les mitjans i la tecnologia actuals.
Ajuntant una mica aquestes vessants
apareix la possibilitat de crear
nous conceptes i nous projectes
que potser fins ara no era possible fer.
No tant perquè la tecnologia no existís,
sinó perquè hi ha un procés de democratització de tota la tecnologia
i llavors ara tenim accés a moltes coses
que abans només tenien accés a les grans empreses.
I realment qualsevol persona amb interès pot agafar
i pot començar a crear coses realment espectaculars.
I si això hi poses els nens, encara agafa una nova vessant potentíssima.
Exactament.
A més, moltes vegades et trobes que estàs fent uns tallers per nens
i penses que els adults es fliparien igual que els nens,
perquè realment hi ha moltes coses que ara els nens poden absorbir,
poden entendre i que potser nosaltres ho veiem des d'un punt de vista
més abstracte i més distant i ara poden tocar,
poden fer projectes, una filosofia aquesta d'educació
basada en projectes, més que a la típica classe.
Llavors tot això que potser vosaltres no ho hem viscut
ara realment està creixent i això jo crec que és molt positiu.
Tu ja vas venir al programa que vam fer cara al públic al Nadal
i recordo que dèieu precisament que tot el que es construeix en aquest
climate maker es fa perquè la persona qui ho fabrica
li fa molta il·lusió fer-ho.
Exactament, perquè si t'expliquen un concepte,
perquè te'l deixen anar amb una pissarra o amb un text
i dius que és fantàstic, però si tu hi veus, després que el pots aplicar
i que pots construir un objecte que a més que a tu potser t'agrada
i vas provant i vas experimentant, per tu mateix
et vas trobant les dificultats i en vagin les dificultats
t'interessa aprendre perquè tens que solucionar el problema.
No és perquè un professor t'està dient, has d'aprendre que això és així.
Si no, ho vull fer i això, vull arribar a aquest punt.
Com ho faig? Bueno, això ho farem així perquè això és així.
Aquí realment la gent se li queda el concepte perquè ho ha viscut.
I no s'oblida. S'ha implicat en fer-ho.
Llavors realment és quan les coses es queden.
I a més, moltes vegades es parla a nivell més teòric
i hi ha una quantitat de disciplines acadèmiques que hi entren.
Allò que diuen de l'Stem, que és com molt...
I és veritat, que hi entren moltes parts que el nen està aprenent
en diferents vessants. Exacte. Moltes vegades ens pregunten,
venen nens i es diuen, què hauria d'estudiar per això?
I la resposta és, home, realment ara mateix
no hi ha una carrera o un estudi que toqui tots els temes
perquè el món aquest maker és molt transversal.
I el que és important és que tu aprenguis
una disciplina a qui t'interessa, però que també toquis les altres.
És a dir, que tinguis interès per, per exemple,
conèixer una mica d'electrònica, una mica de disseny 3D,
de programació, de fabricació digital.
I realment no cal que siguis un gran expert en tot
perquè no pots ser un gènere en tot, però que ho toquis tot una miqueta.
Precisament una mica el que comentàvem abans, que tot això ha sigut possible
gràcies a que la tecnologia, com tu has dit, s'ha democratitzat moltes coses
i sobretot les possibilitats de la comunicació.
I he aconseguit concentrar a molts llocs, a fòrums creatius, per exemple,
gent de vessants molt diferents i, principal,
sempre amb una mentalitat oberta perquè una persona d'electrònica
pugui parlar amb una persona que fa ganchet i puguin decidir.
I escolta, si fas una cosa de ganchet o fas servir una fibra conductiva,
saps que podríem fer una cosa que tingués llum i tingués un sensor?
I la persona que fa tradicional li agrada que algú aporti tecnologia
i la persona que fa tecnologia s'empesca
en nous projectes basats a vegades en tecnologia tradicional.
I és important tenir sempre una ment oberta
per estar oberta a qualsevol part de les ciències i de les arts.
Es pot sortir coses fantàstiques d'això.
Aquesta setmana vèiem una pintura que és conductora.
Tu pots pintar a la paret o pots pintar amb pinzell petitet
i aquesta tinta és conductora i pots dibuixar les teves pròpies plaques bases.
De fet es podrà veure això.
Sí, farem tallers. Hi ha tallers de tinta conductiva.
Tu pintes i pots fer obrir un LED, per exemple.
Pots fer el que vulguis.
En el fons és com si estiguessis fent un circuit, però amb pintura.
Les possibilitats són infinites.
I respecte al que comentaves, jo crec que un element molt important
del moviment Maker també és el fet de compartir el coneixement.
Potser ja hem passat d'una època on...
Antigament el coneixement es compartia, la ciència es compartia.
Ara potser hem arribat a una època industrial on tothom vol guardar-se
en plan patents. Jo he inventat això i m'ho quedo jo.
Això per a les grans empreses està molt bé, però després quan tu
com a usuari vols accedir per reparar un objecte o qualsevol cosa,
et quedes molt limitat.
Tornem una mica a l'època de compartir els coneixements,
de compartir la informació que la gent i la comunitat
comparteixi el que fa i realment això ens permet créixer molt,
perquè una persona posa un element, l'altra l'altra
i realment es creix com l'arduïno i la tota la comunitat.
És una mentalitat del segle XXI de la que veuen no només aquesta
comunitat maker, sinó que surt el wiki, surt la wikipèdia,
surt el programari lliure i el programari obert,
el maquinari obert com les plaques d'arduïno, tot això ve
de les ganes de dir, passem de l'otancat, compartim i col·laborem
entre tots, que som tot el món.
En parlem més d'arduïnos i de raspberries, etc.
Però m'agradaria que els nostres audience escoltessin aquesta música.
Xavi, està fet amb paper.
I em sembla que serà una de les coses que podrem veure, no?
Sí, és una de les coses que podrem escoltar i muntar.
Una iniciativa que mescla els micros i el paper per fer.
Per exemple, la música és aquest de Sound of Paper.
Ja es tindreu, hi posen micròfons al paper i pot sonar d'aquesta forma,
tan senzill com un paper i un micròfon.
I mesclar-lo i veure que pot sonar d'aquesta manera.
Les plaques que trobem
amb molts projectes que veurem a la Maker Faire
són Arduino o Genuino, haurem de dir Europa,
Raspberry...
N'hi ha més de marques o no?
Sí, avui, de controladors n'hi ha molts.
Des d'una que seria més o menys lliure,
que és molt coneguda com la Raspberry Pi,
trobaríem altres coses com, per exemple,
altres controladors potser més específics,
com uns que es diuen SP8266...
Molts fabricants.
Més que fabricants, sí que són fabricants,
però són empreses molt petites, algunes,
que fan el seu microcontrolador i el distribueixen
a través de Kickstarter o Indiegogo,
llavors la comunitat les accepta o no.
Realment hi ha una gama brutal.
Per cert, jo cada setmana he pogut muntar la Maker Bueno.
He estat Baker d'aquesta iniciativa
i aquí podeu veure una de les primeres muntades
perquè no sé si en va fer 60, crec,
dels 60 primers que pagaven i ajudaven.
Darrere hi ha el jove Albert Gaczak,
que ha desenvolupat aquesta consola de videojocs
que gira al voltant de la comunitat Gamer Bueno
i que va estar a la Maker Faire de Viena presentant-la,
perquè aquestes Maker Faires es van fent més d'una l'any,
en alguns casos.
Les Mini Maker Fairs se'n fan
centenars i centenars arreu del món
i és una cosa que realment no és tan complex
organitzar una Mini Maker Faire.
On hi hagi dos makers!
No podeu pensar que pot ser un gran event,
com les que es fan a Nova York o a San Francisco,
o poden ser coses molt més casolanes.
Realment no...
El que diu ell, que sobretot tot ho porten ells,
però organitzar-ho fàcil no deu ser,
perquè les conferències que ja en parlarem són importants.
Anem a parlar una mica de la Gamer Bueno.
Francesc, parla'ns una mica d'aquesta comunitat.
A Gamer Bueno trobem una comunitat creadora de jocs
a través del dispositiu Maker Bueno,
que és una petita consola que porta
un chip molt semblant o el mateix chip que l'Araduino Uno,
que és la seva CPU, el seu core central.
Porta una pantalla en blanc i negre de 84x48 pixels.
Atenció, és una pantalla que prové d'un Nokia 3310.
Per tant, això és el joc de la SERP.
Quina mentalitat gràtica! Indestructible!
Un lector de targetes micro SD,
que us pot venir, segons el kit que compreu,
porta una creueta i un parell de buttons
i altres connectors, etc.
Això és el que ve en aquest kit de la Maker Bueno,
si el compres ja muntat, com a kit per muntar,
o que també la venen ells amb el nom de Game Bueno,
si te la compres ja feta i preparada amb la seva capsa de matacrilat.
Tot el que ens donaria, això seria tot el que tindríem
en aquest univers Game Bueno, si això fos un Kickstarter qualsevol.
Però, com tot el que rodeja la comunitat Maker,
que és la creadora de jocs que s'ha organitzat al seu voltant?
Això què fa? Que crear els teus jocs sigui molt fàcil,
ja que el conjunt de creadors han desenvolupat tota la documentació necessària,
llibreries per facilitar moltes de les funcions típiques
que necessitaries tu per crear el teu propi joc,
com haig de mostrar el personatge, què es fa per animar-lo,
la detecció quan dos objectes a la pantalla col·lisionen.
Tot això no ho has de fer tu, perquè algú hi ha fet tot de llibreries especials
que, cridant-les, detecteu col·lisió.
Tu t'estalvies haver de programar moltes altres coses
i amb una miqueta de coneixement de C++
i l'ajuda de totes les formes que hi ha darrere,
pots començar a crear els teus jocs de forma molt senzilla.
I la veritat és que és un exemple, Ferran, clàssic,
d'un aparell que, a banda de fer-lo,
després té possibilitats infinites
i se t'obre un món per poder-li donar vida, no?
Exactament, i realment li estava comentant
però també hi ha l'arduboi.
No hi ha problema, com que és maquinari obert,
qualsevol persona pot desenvolupar el seu projecte, el seu producte
i el pot vendre.
La comunitat, d'alguna manera, és la que jutja
si és un producte interessant i l'apunta
i col·labora amb ells o no.
Després parlarem una miqueta d'això que dius,
d'iniciatives que, elles soles, van creixent,
però continuem parlant amb el Ferran Fàbregas,
que és un dels organitzadors de la Maker Faire.
Per cert, s'ha de dir que en aquesta darrera edició
hi ha la Make Magazine, que és una de les organitzadores,
el Sonar Més D, el Fab Lab de Barcelona
i SoCo, que és una miqueta
d'empresa on esteu vosaltres, que feu un munt d'iniciatives
d'aquesta mena. Sou molts?
Doncs ajudant-vos, no?
És veritat, vam passar de la Mini Maker Faire,
ara passem a la Maker Faire. És veritat.
Llavors, és un salt de qualitat important
i hi ha bastanta gent treballant. Molt bé.
Coses que hem vist, que veurem aquests dies,
a mi m'ha fet molta gràcia i vendran unes persones
que presenten un aparell, una capsa que es diu Ticker Think,
que és un cub amb una pantalla i connectat via wifi
i ens diu, atenció, a temps real,
que et fa veure el bitcoin i el canvi a la teva moneda.
Que dius, quina xorrada! Jo encara no he entès com funciona
el bitcoin. També t'ho he de passar, tu i els tuits.
Sí, sí, hem fet alguna vegada algun programa, però clar,
que hi hagi una màquina feta d'una capsa més que està tallada
amb un aparell... Hosti, és boníssim, no ho sé.
Ells es posen en contacte amb vosaltres i com decidiu la gent que ve?
Bé, ells es posen en contacte.
En alguns casos ells es posen en contacte amb nosaltres
i amb una comunitat molt oberta i ens anem comunicant,
ja coneixem, és a dir, és una, tenim bastanta xarxa.
Ja. Al moment que diu, ostres, vine, no sé què...
Ja ràpidament. Exacte, i la gent s'anima en seguida
i funciona superbé.
Hi ha la presentació d'un llibre anomenat
De Construyendo el Manifiesto Maker, de l'Òscar Martínez Cibró,
que explica coses com aquesta.
Ens autodefinim com a makers i com a tals, fem, creem i fabriquem.
Però què vol dir, exactament, aquesta paraula?
Qui ho pot ser i qui ho és?
És simplement el fet de fer el que ens converteix en això
o és tota la filosofia que seguim a l'hora de fer el que ens permet denominar-nos?
Està molt bé, aquest llibre. Pot estar molt bé.
Sí, sí, no, realment, l'Òscar està al Maker Convent,
que és del Convent de Sant Agostí.
Sí, és veritat.
Correcte, que fa moltíssimes coses.
Un crac, un crac, ja el tindreu presentat en aquest llibre.
Exactament.
Suposo que he estat mirant en cel·la que encara no està a la venda.
No, vaig a donar una foto amb els llibres allà en una caixa.
Una de les coses que estan clares és que el hardware és obert
i m'agradaria poder recuperar un tall de 10
que van posar al Generació Digital de l'any passat
d'una conferència que va donar en David Cuartielles,
on explicava què era el sistema Arduino, o Genuino en aquest cas,
que ell va crear fa uns 12 anys.
És, bàsicament, generar un sistema de prototypació
que es diu Creative Commons.
Tenim un software que és GPL V3, és a dir, que és completament lliure,
que ho pots utilitzar, replicar, copiar, machacar i vendre.
És a dir, és una cosa així com som la mare Teresa del hardware.
I, de fet, ens l'han mentit per tot això.
Forma part també del joc, això, una miqueta, no?
En el cas, per exemple, de les llibertats del programari lliure,
que d'alguna manera serien aplicables també al maquinari lliure,
que és que tu, al vendre un dispositiu,
tens el dret de modificar-lo
i de vendre aquest paperet modificat o original.
És a dir, tu quan el compres, compres tots els drets.
L'única cosa que estàs obligat a mantenir
és la llicència.
És a dir, no pots canviar la llicència i també l'autoria.
És a dir, tu no pots dir que has fet tu el que no has fet tu.
Però, excepte això, tu si ho pots agafar aquest aparell,
fer una modificació, deixar-lo igual i revendre'l
perquè tu creixes aquest dret al comprar-lo.
És que les llicències lliures vol dir que és lliure
i que, per tant, pots fer el que vulguis amb ell.
Entre les quals coses també vol dir treure'l i fer-lo profit.
El que passa és que, encara que tu el venguis,
les persones que te l'han comprat podran agafar també el teu producte
perquè el producte no deixa de ser lliure encara que t'hagis fet la teva aplicació
i creus que n'has de treure un profit.
Però ni ocultes l'autoria ni canvies la llicència i dius
això era lliure però ja ho he agafat jo, ara ho venc
i ara, a més, el propietari és meu i no ho toqueu.
És el que es anomenen llicències víriques,
que és que tu mateix, al fer això, ho pots vendre'l
però alhora no pots canviar la llicència per la qual cosa.
A les teves creacions algú et pot fer el mateix que tu estàs fent, sempre.
I podrem veure més coses?
Sí, per exemple, podrem conèixer un projecte de l'Hospital de Sant Joan de Déu
relacionat amb robots que es diu Robots for Health.
També molt interessant i que toca una vessant totalment diferent.
Una de les coses és que realment pots anar allà i veure moltes coses diferents
perquè cada persona és un món, cada projecte és un món
i llavors trobaràs impressores, però també trobaràs projectes
més sobre la salut, també per nens petits,
per gent adulta, de tot tipus.
La gent hi pot anar o ja el CUP està...?
No, la gent hi pot anar.
És gratuïta.
Ho he llegit, no ho diré perquè no estic convençut.
Sí, és gratuïta, però la gent s'ha de registrar a la web.
Bàsicament per un tema de control de forament.
Molt bé.
I sereu el dissabte 17 i diumenge 18 al Pavelló Italià de la Fira de Barcelona
i les conferències al Cosmo Caixa, al costat, no?
A la caixa Fòrum.
Em passa el mateix.
No, a mi m'ha passat físicament.
A mi encara no, però ha de dir Cosmo Caixa per Caixa Fòrum.
Aquella cara que posa el Segurat.
Per cert, impressió en 3D,
electrònica, robòtica, big data, retratamentada,
fabricació digital, visió per computador, internet de les coses...
Tot.
I va creixent, imagino, depenent de com va la vida, no?
Sí, sí, és que és infinit, pràcticament.
Exacte, exacte.
Dissabte 17 i diumenge 18 aneu a la pàgina.
Barcelona.makerfer.com
Moltíssima sort i moltíssimes gràcies per acompanyar-nos al Generació Digital.
Moltes gràcies a vosaltres.
El Sónar Més D té moltes potes.
Acabem de parlar d'una d'elles,
que és aquesta edició del Makerfer Barcelona,
però n'hi ha més.
Per exemple, molts els que venen de fora i aterren a l'aeroport del Prat
ja comencen a escoltar música.
Lluís Nacenta, molt bona tarda i gràcies per acompanyar-nos.
Bona tarda, Albert, gràcies per convidar-me.
Brian Eno, això és el que escolten.
Molts els que venen pel Sónar Més D, per exemple,
i venen de l'aeroport.
De fet, és el seu darrerís.
Efectivament, és el darrer àlbum que va publicar el gener del 2017.
Molt bé.
A més, ahir vau inaugurar una exposició anomenada
Lifeforms and Soundforms a l'Art Santa Mònica
amb la col·laboració del Sónar Més D, on tu ets el comissari.
Efectivament.
Tenim la sort de poder presentar l'última peça musical d'Eno,
encara no publicada,
i que ell l'ha dissenyat i adaptat
específicament pel claustre de l'Art Santa Mònica.
I per altra banda, les altres peces,
tot i que són peces que ja s'han presentat altres llocs recentment,
però per la seva forma de treballar
també necessiten ser ajustades molt específicament a l'espai.
Molt bé.
Comentaves a la roda de premsa d'aquesta exposició
que hi has d'anar...
Jo hi vaig anar ahir a les 7 quan s'obria,
però tu em vas quedar molt que vas dir que hi has d'anar amb tranquil·litat
i amb temps, i amb ganes de passejar una miqueta
i anar amb tranquil·litat, no?
Sí, jo crec que és una exposició
que proposa una sèrie de transformacions del temps,
en un sentit no metafísic, sinó en un sentit molt directe.
És una exposició d'algunes coses,
una acceleració d'altres,
i quan arribes allà al cap de poc minuts t'adones
que has de canviar el ritme, o bé seure i parar-te,
o bé marxar directament si allò no connecta amb tu.
De fet, hi ha una de les instal·lacions
que si no recordo malament es diu 77...
77 Millions Paintings, que serien 77 Millions de Pintures.
Quan estàs assegut i ho mires,
al principi penses que allò no es mou,
però al cap d'una estona dius, perdó, la color verd ha canviat a vermell,
i et fa que dius, vaig a fixar-m'hi perquè no m'havia fixat,
i em va costar molt veure el canvi,
que és molt sutil, però canvia, eh?
Canvia, és una cosa comparable a la velocitat
a la que s'obre una flor, per exemple.
O és a dir, tu rarament veus una flor obrint-se,
en temps real, però potser trigar deu minuts en obrir-se,
i per tant només està en deu minuts a la seva vora,
t'adones del moviment.
És a dir, està molt ben calibrat aquesta quietud en desplaçament.
Des de avui al diari ara,
un article que em sembla que ha més allà declaracions teves,
que parla que hi ha una instal·lació del Brian Eno
en un hospital de Brighton,
i que ha servit perquè els pacients es tranquilitzin
i entri a les operacions, les intervencions molt més tranquils.
Sí, és a dir, aquesta manera de treballar
ha arribat a tenir aplicacions terapèutiques
que sembla que realment són molt efectives
per a aquesta desactivació d'estats d'ansietat
que els podem relacionar amb això, amb aquesta idea de velocitat,
de ritme al que ens movem, ritme al que parlem,
ritme en el que interaccionem.
Una cosa, a nivell musical, que tu n'entendràs molt més que jo,
però que coneixes més bé l'obra de Brian Eno que no pas jo,
és el New Age clàssic dels anys 80 amb aquelles coses
que eren com molt de posar-nos l'incens i meditar.
Es diferencia en qüestions de matís,
en qüestions súbdils.
L'Eno no ha perdut mai un esperit experimentador
i una curiositat estètica molt forta
que, sense deixar de definir-se mai com un artista pop,
sempre l'ha portat a buscar els límits del pop,
els límits del format pop.
Crec que és una modalitat d'investigació musical
molt interessant.
Per tant, no hi ha cap problema en dir que la seva
és una música molt propera al New Age
o directament a la música de sensor o al musac.
No se'ns han de caure els anells per dir això,
però hi ha diferències de matís que acaben sent
també diferències fonamentals.
L'Eno va posar aquest comentari de Brian Eno ahir
quan comentava què ens podem trobar en aquesta exposició.
La llum la veia més en clau de pintura
que en el sentit en què es fan servir les llums o il·luminació.
Pensava que feia pintures que es movien,
però molt a poc a poc.
Al mateix temps, la meva música cada cop
se ralentitzava més i era més buida,
era com una natura morta del so.
El que intentava amb la llum i el so
es van acostant de mica en mica fins a semblar
el que podeu veure aquí.
La imatge de la gent en general d'aquest músic
és productor de bandes molt conegudes,
però potser gràcies al sonar cada vegada
copsem més aquesta forma que té d'expressar-se, no?
És molt important,
crec que val molt la pena conèixer les altres facetes
del Brian Enno a part del productor musical.
Per exemple, aquesta que estàvem apreciant ara
és un magnífic orador,
és una persona que pensa amb molta lucidesa
i explica moltes coses interessants.
A la que t'apropes a dos o tres dels diferents àmbits creatius
i de treball de Brian Enno, t'adones que en realitat
fas sempre el mateix. Ell té uns procediments,
i és molt important que la gent es digui aquesta manera de fer
a treball en llum, a treball en so, a treball en paraula,
a una visió de la política, a una manera de relacionar-se.
Hi ha un músic, que no sé si coneixeu, que és el Johan Johansson,
que ve d'un grup de crowd rock
que és l'Aperador Organ Quartet, un grup islandès
que fan rock amb sintetitzadors.
Brian Enno ja és un precursor amb això, perquè Johan Johansson
ha acabat fent bandes sonores, és el que ha fet la banda sonora
i ha estat treballant amb instruments extraordinaris,
instruments que no són habituals,
i Brian Enno ja és un precursor,
ve de Roxy Music, ve de Produir U2,
i en canvi ara està treballant amb aquestes textures tan tenues
d'aguantar una nota i poca cosa més.
Sense dubte. Brian Enno és un precursor
de tota la gent que fa música
sense haver après un instrument tradicional,
que ara ja tenim assumit que es pot fer,
però ell és un precursor d'això, només de la música electrònica.
Clar, i al final és que tot el món del pop
depèn d'això, no només és tocar la guitarra, cantar,
sinó que després tot el procés de producció.
Ara sabem perfectament què és tan important
que el procés directe de producció del sol.
El que ara escoltarem és una performance de Mark Bain
d'ara fa un parell d'anys.
És un artista sonor que també poden gaudir un any més
al Pavelló Mies. La col·laboració entre Fundació Mies i Sonar
és, per a mi, una de les més especials que hi ha
aquest mes de juny, i ja fa anys que es duu a terme,
de fet ja fa cinc, i ja podem parlar del Sonar Mies, no?
És una novetat, és una primícia d'aquest any
com que la col·laboració s'ha consolidat,
és bona per les dues bandes, i passa allò que la gent ja pregunta
aquest any el Mies què? Què teniu aquest any?
La col·laboració s'ha fet oficial, s'ha fet un conveni
i ja podem parlar, això, hashtag Sonar Mies.
Molt bé, hem anat aquest matí a la presentació
a la roda de premsa d'aquesta exposició.
Què és el que hi podrem veure?
És una iniciativa, és una instal·lació que es diu Wave Shift, no?
Wave Shift, com desplaçament de les zones.
El que hi veurem és un mecanisme que mitjançant
sensors sísmics, és a dir, no micròfons,
que capten sons de l'aire, sinó sensors sísmics
que capten vibracions de la matèria,
aquests sensors sísmics alimenten un sistema de so
que es basa bàsicament en subbúfers, és a dir,
amb altaveus de greus, llencen aquest so a l'espai
de manera que el tornen a fer,
el tornen a convertir en un estímul de la matèria
que de nou torna als sensors sísmics, és a dir,
és un sistema que entra en loop, i de fet com que entra en loop
i es desbocin, i una de les parts més sofisticades
que Mark Bain ha desenvolupat és el sistema de control
d'aquests desbocaments, dona una sensació
d'una mica de tensió i inclús una miqueta de perill
o d'estar en un petit terratrèmol, senti aquesta peça.
Aquesta iniciativa del Festival Sonar
amb, doncs, una...
aquest so absolutament experimental,
per què lliguen entre el Sonar i, per exemple,
la Fundació? Per què creus que lliguen?
A mi em sembla que han lligat sempre d'una manera molt natural.
Per una banda, Sonar és un festival amb una vocació
experimentadora claríssima des del primer dia,
és a dir, Sonar sempre ha estat això, i per altra banda,
la Fundació Mies van der Rohe mai ha sigut una fundació de dir
bueno, tenim això aquí, parlem del passat,
no ho toquem gaire, sinó que sempre ha tingut l'actitud
de dir, tenim aquí un lloc especial, anem a veure
el festival amb ell el 2017.
Estem parlant de Mies van der Rohe, una persona que fa 100 anys,
digue-li 100 anys, no digue-li menys, però que és vigent,
no ha passat mai de moda. És a dir, un tio que no ha passat
de moda perquè no va estar mai de moda perquè ha fet una cosa
que és intemporal, suposo que per això és...
Sí, hi ha una experiència molt interessant que es pot fer
amb la gent no entesa en arquitectura, que és anar al pavelló
i dir, sí, això és una obra del 2004, i s'ho creuen.
Els artistes hi treballen amb molt de gust,
com la persona que ha fet aquesta instal·lació, no?
He de dir-te que tinc la sort de treballar en un projecte
en què els artistes diuen que sí, molt fàcilment,
tot i que és molt difícil.
És molt difícil treballar en un context com aquest,
perquè està molt connotat, però sí, sí,
els artistes s'hi apunten.
Doncs escoltarem el Marc Veïn al programa d'aquest dissabte
per escoltar el que en pensa d'aquesta iniciativa
en el programa que farem a Catalunya Ràdio
dedicat aquest dissabte a les 4 de la tarda.
Lluís Nacenta, comissari d'aquestes dues iniciatives,
a la Fundació Mies i també a l'Arts Santa Mònica i a l'Aeroport.
Moltíssima sort i gràcies per haver vingut.
Moltes gràcies, Albert.
Ara fem allò de canviar una mica el guió.
José Luis de Vicente, hola, què tal?
Bé, ara mateix és un moment
en què et reclamen de nou jocs a la mateixa vegada.
S'està cremant la paella.
Afortunadament, la paella no és tema meu, que tot podria ser.
Com soc andalús, moltes vegades m'hi piden que faci el gaspacho,
que faci el morejo, però aquí no he fet gaspacho,
així que d'aquesta m'he lliurat.
Fem un salt al guió.
El que volem és parlar amb tu
de la primera edició.
Fa 5 anys, quan vam entrevistar en la primera edició,
que tu deies que té molt recorregut.
Bueno, era mi trabajo decirlo de alguna manera.
Si dijera que tenía poco, probablemente no estaría aquí ahora.
Ho deies molt sentit.
Bueno, si tengo que decir,
antes lo estábamos diciendo, acabábamos de salir de un momento
desde que tiene una carga emocional importante,
y ahora estamos alrededor de Björk,
escuchando a Björk hablar de lo que va a hacer esta noche,
de su preocupación por la tecnología, de su carrera,
de su feminismo militante, ahora que va a sacar un libro de partituras
sencillamente por el hecho de que la gente sepa
que los arreglos de sus composiciones los escribe ella.
Y había 700 personas allí alrededor,
a Brian Eno estaba sentado en la primera fila,
y realmente supongo que si hace 4 años nos lo hubieran contado
esto es un poco improbable.
Pero esto ha sido un poco el crecimiento de Sonar más D,
al que cada vez quieren más los artistas,
cada vez quieren más los artistas de Sonar,
como eso tenés, imagínate tener a dos leyendas como Björk y Brian Eno
en el auditorio a las 5.30 de la tarde de un miércoles,
acompañándonos.
Y bueno, es miércoles, estamos aquí,
es el primer año que estamos aquí, un miércoles,
es un miércoles más D, quizá necesitaba un poco más de espacio
para que Sonar y Sonar más D pudieran convivir
y las agendas y los ritmos y la energía de la gente mejor.
Y esta mañana como lo hemos abierto, cuando hemos empezado
las conferencias sobre inteligencia artificial
para ver dos artistas, estaba la sala llena a las 12 de la mañana,
eso son las cosas que me quitan el sueño,
con lo cual no puedo ver más.
Aquest matí, quan estàvem a una de les instal·lacions
de Daito Manabe, ja deies, això no s'ha fet mai?
Sí, de esas veces las que ves que la evolució
de la trayectoria de un artista,
del momento en que llega a una escala determinada de la tecnologia,
de cómo determinadas técnicas, metodologías, mecánicas
coliden un momento determinado y la posibilidad de hacer un proyecto,
de veces te abre la ventana de algo que dices,
sí, esto tiene precedentes, entiendes la lógica por la cual llega a hacerse así,
pero lo que está haciendo Daito Manabe en este proyecto,
la planta no se ha hecho antes, literal.
Y creo que es de esos momentos en que te das cuenta de decir,
bueno, aquí hay una imagen que a lo mejor en cinco años será común
o será algo que forma parte de la estética
y del discurso visual de muchas escenas creativas
en ese momento y claro, también es muy emocionante
vivir estos momentos.
Home, Francesc, que ho hem vist, jo li comentava, jo crec que la indústria
de les llums a la dansa canviaran a partir d'ara.
No sé, tinc la sensació que el que he vist és molt novedós.
De hecho, para la parte de la audiencia que le interesan más
las curiosidades por lo que decimos esto es porque
y sin reventar la pieza, no sé,
pueden explicar las piezas, es como explicar los chistes, no se puede hacer.
Pero básicamente lo que ha conseguido
en este proyecto es utilizando proyectores
como si fueran focos, es decir, las fuentes de luz son proyectores
de vídeo pero no emiten vídeo, emiten focos,
generar un espacio en el que él puede iluminar
absolutamente cualquier centímetro de ese cubo de aire
en cualquier parte y en cualquier momento, lo cual permite
que una columna de luz tenga el grosor, la longitud
y la trayectoria exacta que él necesita
en cada momento concreto. Es casi,
me voy a inventar esto ahora mismo en voz alta, mapear el aire.
Está haciendo un mapping sobre el aire.
Y esto realmente cuando ayer estábamos viendo los ensayos
estábamos pensando, vale, entiendo la lógica, entiendo cómo lo está haciendo.
Conozco referentes, alguna cosa parecida,
pero no, algo como esto exactamente no.
Després en parlem amb el Francesc, parlem de tots els detalls,
però amb tu, hem estat parlant amb el Ferran,
Maker Faire, hem estat parlant amb el Lluís,
és a dir, sonar més dè, però també se'n va molt fora,
hi ha moltes potes paral·leles.
De esto sí, cuando hablábamos era de las cosas que hace cinco años
i Sonar és l'oportunitat d'obrir una gran conversació
en aquesta relació entre tecnologies creatives,
en aquesta exploració de qual és el paper de les comunitats creatives
en la innovació, i que desbordava i hauria de transcendre
el que passava dels tres dies del Festival Sonar
estrictament a la Fira de Montjuïc.
I aquest any ha passat d'una manera, jo crec que
molt més ambiciosa del que podíem haver imaginat des de començar
ayer per la tarda, amb l'inauguració de Brian Ino en Santa Mònica,
a algo que abarcarà fins a la Maker Faire el domingo
i el concert de clausura aquest any en l'Auditori el domingo
no serà algo aislat, sinó haurà sigut la culminació
d'un evente que ja és un evente de ciutat,
que és una possibilitat de reunir moltes comunitats diferents.
És un evente que té ja aquesta forta voluntat,
jo m'està abraçant molt aquesta paraula antidisciplinar,
que no és per a artistes, no és per a científics, no és per a tecnòlegs,
no és per a enginyeros, és per a que tots ells tinguin un espai
en què descobrir tot el que tenen en comú
i és per a la ciutadania des de múltiples maneres.
Sí, que hem passat de la multidisciplinaritat a la antidisciplinaritat, poca broma, no?
A mi me gusta mucho esta manera de pensar,
de pensar que una de las cosas que están pasando hoy
es cuando la gente no tiene que operar desde la base de
soy un artista acercándome a la ciencia o soy un científico
que tengo la curiosidad de acercarme al mundo del arte,
sino cosas que están pasando cada vez más,
la investigación está avanzando y en un momento determinado plantea
¿y esto qué es? ¿Esto es un producto? ¿Esto es una obra de arte?
¿Esto es una plataforma para que otros usuarios la utilicen como herramienta?
¿Esto es un posible proyecto empresarial?
Y esa dificultad de responder a estas preguntas,
para mí esta es la esencia de esta lógica de lo antidisciplinar.
Bé, un idó. Per cert,
per acabar, José Luis, el tema de la immersió
es veu des de moltes vessants, fuls, doms, ulleres
i moltes xerrades també parlant de la tècnica d'això, per exemple.
Sí, hemos hablado mucho de que creo que esto es también
muy representativo de lo que quiere sexo en el más de,
que la pregunta que a nosotros nos parece interesante no es
cuál va a ser el impacto de una tecnología concreta, como la UR,
que es una de las grandes de los últimos años, sino que la UR
señala o marca una ambición de una poblativa transición
hacia algo que a mí me gusta llamar la lógica cultural de lo inmersivo,
que es que cada vez menos, durante una cantidad enorme de tiempo
básicamente todas las experiencias culturales
consisten en que tu atención está focalizada en algo que pasa
en el centro de tu campo visual, tú estás estático,
lo que estás viendo ya sea un espectáculo, una conferencia,
una película, está pasando allí
y estáis separados por una especie de cortina, de línea
invisible que no puedes traspasar.
Y ese ya no es necesariamente el paradigma en el que estamos cada vez más
y estamos viéndolo desde muchísimos ámbitos, desde el arte sonoro,
desde el teatro imersivo, desde las nuevas formas de proyección
en vídeo 360 y audio 360
y pensamos que los festivales van a ser
el espacio por excelencia para explorar
estas nuevas lógicas culturales de lo inmersivo.
Son donde nos vamos a encontrar en cada vez más nuevas formas de relación
con estos lenguajes emergentes. Así que
Realities más D, el planta de este año, el nuevo Sonar 360,
el nuevo espacio dedicado al vídeo y el audio 360 grados
o incluso espectáculos, recomiendo cosas como mañana a Entropy,
un espectáculo bastante especial en el Sonar Complex,
creo que son como respuestas a esta aspiración.
¿Te puedo llamar a menudo para que me des
estas frases que haces tan cortas que resumen...?
Todas semanas, si quieres.
Dame una sección, me llamas. ¡Hombre!
La frase.
José Vicente, Sonar Mesté, muchísimas gracias y mucha suerte
Muchas gracias.
Además, me hace mucha visión venir porque aquí normalmente ven al final,
es cuando ya hemos escalado la cima y ahora
estén en el campo base, a punto de subir,
pero han comenzado muy bien.
Y como todos tenemos nuestro corazón,
vengo de tener una breve conversación con Björk,
esto no se dice todos los días.
Muchas gracias. Gracias.
Serrano, tu has anat una mica a passejar també,
avui pel Sonar Mesté. He fet el guiri.
Jo anar mirant amb la cara de Masparotti.
He començat aquest matí, he assistit a una xerrada,
he arribat immediat res, perquè ja estava començada,
parlàvem de l'aprofitament i l'anàlisi de Big Data
entre artistes i públic.
Com la Big Data es pot aprofitar
perquè els artistes arribin a un públic potencial,
a una segmentació perfecta de quin és el seu públic
i alhora també com el públic pot arribar a aquests artistes
que de vegades es troben fora del seu abast.
S'ha comentat fins i tot d'aplicacions que poden ajudar,
per exemple, si estàs passejant per un barri de Tòquio,
que aquesta aplicació faci anàlisi de les dades,
dels streamings que s'estan fent en aquell moment,
del tipus de música que escolta la gent
i tu puguis imbuir-te dels estils musicals
que escolten i que gaudeixen els veïns d'aquell barri
per on tu estàs passejant.
Aquesta art donal d'ara de les xerrades parlava
de l'art i la intel·ligència artificial.
Interessantíssim també, han fet unes demostracions
amb càmera que enfocava el públic,
uns algoritmes que deien que havien de reproduir les vostres cares
però en format com ho veu el telescopi Hubble, per exemple,
i apareixien estrelles.
Anem a aplicar foscor en aquesta imatge
i es veien quatre puntets.
Ara traiem foscor i aprecien nebuloses.
L'art el feia la intel·ligència artificial.
Però sempre hi ha una persona humana darrere.
Després hi havia un creador de bots
que també advertia de Google
que està fent intel·ligència artificial
perquè creï intel·ligència artificial.
I això és una cosa que és una mica aterridora
perquè podem acabar pensant en empreses
que no hi hagi persones.
Imagina't que sigui tot intel·ligent.
T'explicaven com fer un bot?
Aquest és un senyor que es dedica a fer bots
i feia exemples del títol.
Tenia cinc o sis perfils.
Un qui era barrejava titulars aleatòriament
amb un tuit d'Hongria patenta
i l'altre és avorrit.
Un altre bot que retuitejava tuits antiquíssims,
del 2008, de fa deu anys.
I feia coses per l'estil.
És la que m'explicaves?
Sí, té un bot que l'he programat
perquè un cop al mes investeixi 50 euros
en Amazon i li faig una compra aleatòria.
Això és la versió del sobresorpresa del quiosco.
Anaves allà i et podies sortir
amb les touretes muntablegs.
No me'n recordo de res d'aquest sobresorpresa.
M'agrada molt també, entre altres coses,
el... com es diu això?
Ho tinc aquí a punteta.
El start-up garden.
Tot de tauletes amb gent que anava
i es reuneixen i parlen,
s'expliquen els projectes.
Mod Duo és una plataforma oberta.
És una pedalera multi-efectes
amb dues pantalletes i quatre botons.
Comença ara la música.
Està fet amb codi obert
i la gent programa efectes per instruments.
Està molt bé que la gent els pugui fer,
perquè la gent s'hi pot ficar.
És a moddevices.com i el fòrum és forum.moddevices.com.
Allà trobareu tot això.
Els de Novation fan sintetitzadors
amb esperit analògic,
però tot és, evidentment, digital.
Són preciosos, són molt bonics, no sé el preu.
Una empresa d'aquí que es diuen en 3D,
que fa impressió en 3D,
és una de les coses que pots fer a la música.
Com compres un màstil de guitarra
amb una peça molt petita al mig,
però el que fas és la carcassa exterior
o un preu de riure de 15 euros.
Tens una bona guitarra que no pesa gens,
pots fer botonets, potenciòmetres, etcètera.
El Francesc és un expert en impressió 3D
i d'aquest plàstic molt bé.
La distància entre capa i capa,
que pot quedar més llis o menys llis,
més estellós o més suau.
He vist molta cosa amb Do It Yourself,
he vist molta cosa oberta,
he vist molta cosa perquè la gent s'ho faci ells mateixos.
Està molt bé.
Aquest matí hi havia molta menys gent que ara a la tarda.
Abans d'acabar, anem a fer el repàs
d'una de les coses que he vist aquest matí,
que és la iniciativa sonora i visual del Daito Manave.
Ha estat aquest matí la presentació
i l'estrena mundial, es pot dir, de Fosfer,
el sonor planta, i ho ha vist en Francesc Xavier Blasco.
Potser la millor manera de definir a Fosfer
és parlar d'un espectacle de dansa moderna,
de música, que ara la sentim així una miqueta,
sintetitzador, molt sonar,
i uns ballarins que es mouen, molt modern,
música, llum...
Però és que la llum és el que fa que tot cobri sentit.
Per començar, Fosfer vol dir esfera de llum.
I és impressionant com aquesta, la llum,
és la que es mou entre les tres ballarines del grup Eleven Play
gràcies a una tecnologia desenvolupada per Daito Manave
que és una tecnologia de calcul òptic.
Són sensors de moviment i tracking
que hi ha a les mans i els peus de les ballarines.
Fan possible que fins i 24 projectors
i tot de miralls que diffraten aquesta llum
segueixin les evolucions dels artistes.
A més, l'escenari s'omple d'un petit fum,
molt tenu està tota l'estona sortint d'unes màquines de fum
per fer possible el que ens explicava abans,
que en el segon punt de l'espai es pogués concentrar un punt de llum.
Això sí, no us espereu aquelles figures de l'Azer
del Jean-Michel Jarre i aquestes coses,
és tot molt més suau, molt més sotit, molt més senzill, molt més delicat.
En un moment donat, els feixos de llum
que sequeixen els sensors de les mans i les ballarines
creen a l'aire aquestes estructures.
Primer començaven amb unes estructures de filaments
que s'entrecreuaven, que a mi em recordaven,
que eren unes estructures, una cosa que semblaria treta
d'un estudi arquitectònic, d'un pont penjant en estrany,
es veien aquesta mena d'estructures i feixos entrecreuant-se una i l'altra vegada.
Així és com sonava, per exemple, la presentació de Fosfer
en alguns moments o instants de la instal·lació.
I no sempre hi havia ballarines a l'escenari, oi?
No, no, no, és que aquí el protagonista era la llum.
I la llum aprenia del moviment del ball,
perquè en moments determinats és la llum
la que es mou sola i balla sola,
amb patrons de figura projectats al terra gràcies al mapping
que es basaven en els moviments que abans havien fet els artistes.
El punt molt culminant per això és quan gràcies a l'opacitat del fum
aquests feixos creen una imatge fantasma.
Us en recordeu els videojocs de conducció?
Una vegada surt aquella imatge fantasma que ets tu a la volta interior?
Sí, sí.
I al costat una mena d'imatge fantasma transparent,
no de color, sinó blanquinosa, com un fantasma realment,
d'aquesta ballarina que estava ballant i evolucionant sobre l'escenari.
I, a més, es reforçava la imatge amb un mapping
de la seva ombra, del que seria la seva ombra il·luminada,
que també feia una figura humana al terra.
I la sensació en molts moments que estaves veient
una persona blanca, un fantasma blanc,
movent-se enmig de l'escenari era molt gran.
El cos del sonar planta és una de les més importants
i sempre està oberta.
Offereix un moment de distanciament i relax
de les altres activitats del sonar.
Vol dir això, que les artistes estaran constantment ballant
a fosfer durant tot el sonar?
Podríem dir que hi ha com dos parts.
Una d'elles és la demostració purament tecnològica
d'aquesta eina de risomàtic.
Hi haurà unes cinc esferes que la gent podrà entrar
i en grups de cinc les podrà manipular,
les podrà passar amb un llavall, les podrà moure amb les mans
i veurà com la instal·lació de focus i projectors
segueix totes les evolucions d'aquesta esfera,
aprèn d'aquests moviments, fa figures ella sola, etc.
Només en hores determinades hi haurà el grup
d'Eleven Play que representarà aquest fosfer.
Són uns 25 minuts que és el que hem vist nosaltres
i la realitat és que val moltíssim la pena
que almenys, si podeu, passeu a veure'l un moment.
Penso que sí, que són les coses més impactades d'aquest sonar.
El mateix Daito Manabe, després de la representació de fosfer,
ha parlat amb la premsa i ha dit coses interessants
com, per exemple, el motiu darrere d'aquesta instal·lació.
Últimament està molt de moda la realitat virtual
i la realitat augmentada
i volia aconseguir una manera de representar aquesta realitat virtual
que es poguessis experimentar a través del propi cos.
El japonès sempre el resumim molt.
Veig bé del japonès.
També ha parlat d'altres coses.
Per aquesta mena d'experiència de realitat augmentada
han decidit prescindir de la forma més convencional de fer-ho,
que seria amb unes ulleres.
En aquesta ocasió, la llum és la protagonista.
Hem aconseguit una experiència
que es pot viure sense ulleres 3D, ni drons, ni altres aparells,
sinó que es poden construir objectes en 3D
a través de la interacció
entre les ballerines i la llum.
El que dèiem, dues parts importants.
Una d'elles és experimentar per tu mateix,
com deies, amb aquestes boles per veure com reacciona la llum.
I l'altra, sobretot, heu de mirar cada dia
quines són les hores que aquestes ballerines ballen
i fan aquesta demostració absolutament espectacular.
Fantàstic. Jo ho tornaré a veure.
Per fer-ho també des de la perspectiva no de premsa,
sinó d'un usuari o del públic en general,
que també estarà molt bé.
Gràcies, i ara anem a la sortida.
Xavi Serrano, Francesc Iblasco,
moltíssimes gràcies per acompanyar,
per ser al Generació Digital i per haver vingut al Sónar.
Gràcies a vosaltres. Sempre és un goig.
I tant, home, i ens tornem a veure aquí dissabte.
Exacte, dissabte a les 4 de la tarda per Catalunya Ràdio
i sobretot el que farem en aquest programa és molts talls
de moltes iniciatives que aquí es presenten
i intentar resumir en una hora, que és impossible,
tot el que ha donat de si aquest festival Sónar d'aquesta edició.
Així doncs, i tornem aquest dissabte en directe a les 4 de la tarda.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.