Bona nit. Passen 6 minuts de la una de la matinada.
Us ho farem.
Generació digital amb Albert Molillo.
638-68-7030.
Doncs estem en directe, i per provar-ho,
i per demostrar-ho, el Barça ha guanyat 0,4.
Si estiguéssim enregistrats, això no ho podríem dir.
No l'ha guanyat 2-0.
També ha guanyat 2-0, l'Espanyol? Molt bé, que jugava després, és veritat.
Però deixem de parlar de futbol i d'esport.
Bona nit a tots. Bona nit.
Eli, parlem dels regals d'aquesta setmana.
La setmana passada, quin era?
Teníem el regal futbol manager,
que direm el guanyador al final del programa, com sempre.
I per la setmana vinent,
que ja es pot començar a participar a partir que acabi el programa
i fins que comenci el de la setmana vinent,
tenim el Rise of the Tomb Raider per la Xbox One.
Aquest és un joc que fa relativament poc que ha aparegut, no?
Fa la feta que un parell de setmanes, si no m'equivoco,
ja ha aparegut només per la Xbox One.
Fins al 2016.
És temporal, aquesta exclusivitat.
Després la tindreu també per PlayStation 4 i per PC.
Això val la pena, per una marca, fer-ho?
Val... Aquest joc està molt bé. Aquest Tomb Raider estava molt bé.
Has dit 2016, però avançat, avançat,
que no es pensin que sortirà el gener...
Però també hem de pensar una cosa,
que Tomb Raider, aquest joc, ha tingut molt mala sort,
perquè ha sortit la mateixa setmana que el Fallout 4,
on gent demana baixa la feina per poder-lo jugar.
Què dius...
Hi ha estatístiques, fins i tot, de pàgines web per a adults,
i quan dic per adults ja sabeu què vull dir,
on han baixat en visites des de la sortida de Fallout 4.
És a dir, és un joc...
Ostres, Tomb Raider és una gran franquícia, és una gran saga,
però vols dir que pot competir amb Fallout 4 la mateixa setmana?
Doncs ara, si algú ens està escoltant,
què ha de fer per participar en aquest concurs
i poder aconseguir aquest Tomb Raider?
Doncs és molt fàcil, s'ha d'enviar una nota de veu,
al telèfon del programa, que és el 638 68 70 30,
i en aquesta nota de veu ens poden preguntar coses,
ens poden proposar, ens poden explicar coses, el que vulguin.
Molt bé, de fet, avui veurem exemples...
de gent que ens explica iniciatives d'empreses, per exemple,
o d'aplicacions que han fet ells mateixos.
Aquesta és una possibilitat, una altra és fer qualsevol pregunta,
com, per exemple, la que escoltarem ara.
Doncs ara escoltarem un ambient que es diu Montse,
i ens pregunta per alguna aplicació per posar-se en forma.
No ens han concretat si ha de ser per córrer o per un altre esport.
Hi ha alguna app per posar-te en forma que serveixi?
Gina, què li podem dir a la Montse?
Li podem dir que el primer que necessita
és molta motivació i força de voluntat.
L'app sola no arreglarà... No.
Hi ha moltíssimes opcions,
però us en poso una que està per iOS i Android.
Es diu Fitstar,
i és una app amb exercicis en vídeo que està molt de moda.
No requereix gaire espai als exercicis,
ni grans màquines ho podem fer a casa.
I, a més, al final de l'exercici,
tu pots triar si ha estat massa fàcil o massa difícil,
i així l'app apren i s'adapta a tu.
Però, a veure, jo també dic que els wearables són una gran opció,
aquestes polseres que portem per córrer o per anar a fer el que sigui.
Bicicleta.
Normalment, les apps es queden curtes,
perquè, a veure, siguem sinceres, la pots enganyar.
Sí, sí, acabo de fer 150 abdominals, i no m'ha costat res.
En canvi, un wearable és bastant més difícil.
Oi que tu portaves una Fitbit, Francesc?
Sí. I què tal, l'experiència amb la Fitbit?
Doncs bé, jo crec que sí, són molt motivadores.
Són aquestes menes... jo crec que són crosses,
jo que en diuen crosses, per la teva motivació.
Perquè, al final, això és el que diu la Gina.
Ho fas o no ho fas, ho deseixes tu.
Però veure aquell llum que et diu
que ja estàs arribant a l'objectiu que t'has marcat cada dia,
si això t'ajuda, pots decidir que...
Va, vinga, vaig a fer tres carrers més, no agafaré el metro.
Avui aniré caminant fins a la ràdio en comptes d'agafar l'autobús.
I, bé, et va motivant i, una mica en mica, és això.
Són els reptes i els límits que et plantes tu mateix.
Avui em comentava la meva sogra que havia fet 4 quilòmetres.
I li deia el telèfon, és a dir, no era cap rellotge.
Ara cada vegada també els telèfons t'indiquen el moviment que fas.
Tenen aplicacions d'aquestes de pudòmetre col·locades a dins.
Si no existien ja els anys 70, ara ho porten els telèfons.
I això, el que dèiem, fins i tot,
ens podeu trucar al 638-688-7030,
també explicar-nos amb una altra veu,
per exemple, quina és la vostra experiència
amb aquests tipus d'aplicacions,
com, per exemple, una que utilitzava allò que era el Runtàstic,
i que al final em vaig cansar i ja no l'utilitzo.
Més a dir, m'agrada molt, i m'agrada,
per veure quan, per exemple,
he de canviar les meves sabatilles de córrer.
Saps que tenen una... Una durada, no?
Saps els quilòmetres que has fet, més o menys, i tal.
O, quan he de canviar la coberta de la bicicleta.
Dius, porto 250 quilòmetres, a veure, potser he de canviar.
Però al final has de posar tantes dades tu que...
Et canses.
Ara sí més automàtic, oi?
Necessitem coses que ens facilitin la vida, que ens la compliquin.
Aquesta cançó, vivint a la ciutat,
doncs ens explica això,
com pot portar l'experiència de viure en una ciutat,
i per què parlem de ciutats, Elie?
Doncs perquè aquesta setmana s'ha celebrat una altra edició
de l'Smart City Expo a Barcelona,
i un uient, el Xavi, ens pregunta això.
Hola, em dic Xavi i Maria Saber,
si s'ha presentat alguna cosa interessant a la ciutat,
per què s'ha presentat aquesta cançó?
Doncs perquè aquesta setmana s'ha celebrat una altra edició
de l'Smart City Expo a Barcelona,
i s'ha presentat alguna cosa interessant a l'Smart City Expo
per part d'empreses catalanes.
Moltes gràcies, adeu.
638-68-7030.
L'Smart City Expo,
una exposició que cada vegada va creixent més.
Recordo anar a la primera edició
que gairebé passaven les boles aquelles de l'oeste,
perquè, evidentment, els inicis són d'ús,
i que ara cada vegada és més important, oi, Albert?
I tant, i tant. I, a més, a Barcelona,
com una cosa tòpica dir-ho,
és veritat que la ciutat de Barcelona
és una de les més cablejades i amb més censors del món,
si no és la primera del món.
És una cosa que la gent no veu,
però si la gent és molt atenta,
alguns barris del centre de la ciutat
estan totalment controlats pel tema de gestió
de qualsevol tipus de coses
que se sorprendria a molta gent del control que hi ha.
En aquesta SMART City Expo,
que s'ha celebrat a la Fira de Gran Via, de Fira a Barcelona,
és que han presentat moltes coses
i seria impossible repassar-ho tot,
però us faig un petit resum d'algunes de les coses
que més han cridat l'atenció del que s'ha presentat aquesta setmana.
El centre tecnològic Eurecat
ha presentat diversos projectes relacionats amb la SMART City.
Per exemple, uns mòduls fotovoltaics
que permeten transformar elements urbans,
com faroles, bancs, parades d'autobús,
en objectes intel·ligents
que poden generar energia
i contribuir a l'estalvi energètic.
També el centre tecnològic Eurecat
ha presentat una bicicleta elèctrica
pensada per enllaçar estacions de tren
amb polígons industrials.
Molt interessant.
També més coses, hi ha hagut molta cosa.
L'empresa SMART Sensing també és catalana
i ha presentat un nou sistema
per millorar la gestió dels aparcaments.
Més coses, una de Viladecans,
que es diu Enerhub,
i aquesta empresa, la presentació que ha fet aquí SMART City,
és un programa per gestionar de manera eficient
tot el que és el consum energètic de la ciutat.
És un dels temes principals de la SMART City
i posant especial èmfasi
amb el tema de la pobresa energètica,
amb un mòdul nou que han presentat aquesta setmana.
I per acabar, com no podia ser d'una altra manera,
també hi ha hagut drons,
i és que hi ha diverses empreses a Catalunya
dedicades a la fabricació i investigació
amb el tema dels drons,
i que estan agrupades amb el Catalonia Smart Drone,
que és una agrupació d'empreses catalanes
que es dediquen a això,
i han anunciat que pels propers anys
aquesta indústria creixerà molt a casa nostra.
Vaig veure, no sé si és el darrer anunci del Sónar,
on apareix el logo del Sónar,
portat per un dron,
cosa que fa molta gràcia,
i per cert, també en un altre anunci del Sónar,
una música de 8 bits,
que em va recordar els videojocs antics, també.
Dels videojocs antics,
el futur més del futur,
o sigui, d'una banda a l'altra.
Certament.
Què comenceu amb això?
Com veieu tot el tema de la Smart City Expo
i aquesta exposició
que cada vegada agafa un paper més important a Barcelona?
Jo crec que les empreses d'aquí
ens hem de posar les piles
per començar a tirar endavant
i aprofitar l'avantatge competitiu que ens dona
tenir una fira d'aquestes,
tenir els coneixements necessaris
i poder fer coses que portin valor.
A mi em va agradar molt una aplicació
que es va presentar,
que de fet va guanyar un premi,
que de la mateixa forma, quan vas en cotxe,
et diu, vull anar d'aquest punt a aquest,
i et diu per quins carrers has d'anar,
doncs et diu per quins carrils bici has d'anar,
perquè moltes vegades, de fet a Google,
intentes posar el lloc de destí
i et porta pel carrer encara que poses bicicleta.
Agafa els carrils bici de la ciutat,
cosa que està molt bé.
Està molt bé, és una cosa que feia falta.
Sí, sí.
I un altre cop
i ho descobreixes un altre cop
i ens ho pegues un altre cop
i tot segueix igual un altre cop
i no et contesten un altre cop.
Doncs tota aquesta setmana
s'ha parlat molt els mitjans generalistes sobre Anonymous,
tot arran dels atemptats de París
i el fet que hores després del desastre
un vídeo d'un dels seus components,
sembla ser, declarés la guerra a l'estat islàmic.
Al cap de poques hores, milers de comptes a Twitter,
de gent presumptament vinculada a l'estat islàmic
o simpatitzants,
doncs d'aquesta forma de fer,
van ser hackejades.
I avui tenim el Generació Digital
en Jordi Delgado,
que és professor titular
del Departament de Ciències de la Computació
de la Universitat Politécnica de Catalunya, l'UPC,
i a més a més és estudiós d'Anonymous.
Molt bona nit, Jordi.
Gràcies per dir-nos bona nit
a la 1 i 17 de la matinada.
He gaudit molt,
ho comentàvem
amb els nostres companys del programa abans aquesta setmana,
amb alguns vídeos que ja tenen uns anys teus,
de 3, 4 anys aproximadament,
de xerrades i conferències que has anat fent
per explicar el que tu penses
sobre Anonymous,
que és complicat parlar d'Anonymous, no?
Home,
és complicat bàsicament perquè
no és fàcil
encabir-los
en cap categoria
de les que estem acostumats a parlar,
organització, grup,
fins i tot banda,
no ho sé, és difícil
encabir-los en cap d'aquestes categories.
Aquesta setmana, de fet, ha sortit de tots els mitjans
aquest atac, tothom ha publicat el vídeo
i tothom dona per cert
que han estat ells els que han fet
aquest hackeig.
Però és complicat dir el 100%
que han estat ells
si al final estem parlant
d'un cos real
o... de què estem parlant?
És una gent organitzada?
Clar, aquesta és la dificultat.
Sí, no?
No sé què passa a respondre aquesta pregunta.
És una idea.
És una mena de cultura associada
a certs llibres d'internet, com, per exemple, Forxan.
I bàsicament
el tema és
si a mi se m'acut fer alguna cosa
i dir que ha estat anònimus,
doncs ha estat anònimus. M'explico?
No hi ha un carnet, no hi ha una estructura jeràrquica,
no hi ha un lideratge.
Senzillament hi ha gent que es posa d'acord
i si la proposta de fer
una certa operació, com ara estan parant de
o paris o piscis
que porta pràcticament un any funcionant,
si es posen d'acord
i aquesta operació rep el suport suficient,
doncs aquesta operació es tira endavant.
I la manera que tenen una mica
de posar-se d'acord, de decidir,
és consensuant aquest tipus
de...
de publicitat audiovisual
com de mac operatiu
en llocs d'internet
com xats
i refer i llocs així.
Però insisteixo
que no hi ha una jeràrquia,
no hi ha ningú que sigui representant Anonymous,
no hi ha ningú que parli per Anonymous.
No hi ha cap líder?
No.
No hi ha cap líder? No, no.
Efectivament. I de fet, una de les coses
que he caracteritzat per allò de Anonymous
és que són antilíders.
És a dir, el moment que algú ha pretès
i això ha passat alguna vegada,
eligir-se al líder d'Anonymous
d'un grup d'Anonymous que automàticament
ha estat expulsat.
I no hi ha algun segell tipus...
segell d'Anonymous?
Perquè, clar, jo em puc ajuntar amb quatre
persones d'un fòrum qualsevol
i dir que això ho ha fet Anonymous.
Efectivament.
És a dir, aquesta és la idea.
Si una mica la...
l'acció que has dut a terme
respon una mica
als principis bàsics
de lluita
per la llibertat d'expressió
i una mica per la llibertat en general,
quatre principis bàsics en què podríem dir,
no al 100%,
que la comunitat d'Anonymous està d'acord,
sí, sí, estaria justificada
dir que allò ho ha fet Anonymous.
I el que passa és que a vegades
ha passat, també,
que ha hagut operacions que s'han dut a terme,
algú les ha reivindicat com a Anonymous
i la mateixa comunitat d'Anonymous
ha dit que no, que no, que no.
El que passa és que, clar,
amb quina autoritat?
Amb cap.
És una qüestió de majories emergents, no?,
diguéssim,
d'una mena de consens dinàmic
que continuament està fluctuant.
Suposo que aquesta mena de descentralització
també és el que fa que, com has dit tu,
hi ha unes directrius que són bàsiques
però són molt obertes
i, per tant, s'estableixen tota mena d'accions,
d'activisme que tinguin objectius molt diversos,
perquè amb Anonymous ens podem trobar
lluites contra... bueno,
accions contra el capital,
el LIC de comptes de Sony,
els atacs contra Estat Islàmic.
Efectivament.
Però no només això, sinó que podíem anar més enllà.
Jo recordo que el 2012
Anonymous va...
va afavorir,
diguéssim, el que aleshores
la gent es pensava que eren
la primavera àrab
succedint a Síria.
I, per tant, donant suport als rebels islàmics,
que avui dia sabem que són Estat Islàmic
i que precisament estan atacant.
Saps què vull dir?
En el moment en què jo vaig semblar
que era una mena de reproducció
de la primavera àrab que havia succeït a Tunísia,
a Algèria, a Egipte,
doncs a Síria se'ls va donar suport
als rebels siris
contra...
contra el president.
De totes maneres,
tot té un inici
i en una d'aquestes xerrades
que vas fer, no recordo si a l'UB
tu comentaves que
la cienciologia
va tenir una mica la culpa
de l'aperició d'anònimos, no?
Va ser... Jo crec
que l'església de la cienci...
Perdó.
Sí, no és molt difícil, eh?
Sí, sí, no, no.
L'església de la cienciologia
va tenir un paper relevant, sobretot com a catalitzador.
Diguéssim que anònimos ja existia.
Però els inicis anònimos eren,
per entendre'ns, una...
una colla de gent que feien envergades.
Sí.
El que...
L'error, diguéssim, de l'església de la cienciologia
va ser pretendre
censurar continguts a internet.
Censurar que, a més a més,
censurar continguts que el col·lectiu,
per exemple, de Fortran, considerava propis i importants.
Com era el famós vídeo de Tom Cruise
fent...
fent apologia de l'església de la cienciologia,
perquè ell ho és.
Era un vídeo intern, a més.
Era un vídeo intern que es va filtrar,
però era tan histriònic i tan absolutament divertit
que allò es va filtrar
i quan l'església de la cienciologia
va començar a posar plets
i a demanar que aquest vídeo es retirés,
diguéssim que va haver una mena de cisma dins d'anònimos.
Perquè, de fet, aquí és on més
es pot dir, es molesten,
entre cometes, l'agent d'anònimos,
la censura i el fet que ells diuen
que internet és lliure, no?
Internet és lliure.
El coneixement és lliure.
I internet, en particular, és lliure.
Sí, sí, és un d'aquests,
diguéssim, grans principis que podríem dir
que anònimos estan tots més o menys
d'acord a defensar.
I han tingut problemes, ells, d'anònimos,
de gent infiltrada dins?
I tant. I tant.
De fet, un dels grups més potents,
diguéssim, en quant a activisme d'anònimos,
que va ser l'ULSEC,
estan...
van viure'n tots, van ser detinguts
per culpa d'un d'ells
que va cometre un error, va ser enganxat per l'FBI
i l'FBI va convèncer per col·laborar.
I per culpa d'ell,
per exemple, el Jeremy Hammond està a la presó
i altres.
I tu, moltes vegades,
en aquestes presentacions,
comentes que anònimos podria fer més mal del que fa.
És a dir, que ells treballen amb ètica.
I tant,
que anònimos podria fer més mal del que fa.
De fet, estat islàmic
també podria fer més mal del que fa.
Al final, estem parlant
d'una barreja entre capacitats tècniques
i reivindicatives
que s'han d'alguna manera de conjuntar.
Si tu vas a fer mal, exactament qualsevol
idea que vulguis
defensar, qualsevol idea que vulguis
reivindicar, perdrà.
Perdrà amb el mal que has fet.
No sé si m'explico. Sí, i tant.
Aleshores, potser les accions d'anònimos
sovint són crides de tensió.
Són sempre...
Amb un tema molt particular, no?
Molt humorístic, també.
Però sí, sí.
Clar que podria fer mal.
Molts anònimos, presumptament,
són hackers d'unes certes capacitats
i tècniques importants.
Jo recordo, a mitjans dels 90,
quan internet començava a ser
una cosa molt popular
i va començar a arribar a la gent,
a la població, un dels primers
pensadors activistes d'internet,
en John Perry Barlow, va fer un famós document
que avui dia s'ha oblidat complet,
que era la Declaració Universal
de la llibertat d'internet.
Era just al moment en el qual les grans companyies
van descobrir que hi havia una cosa que es deia internet
i van posar totes allà als anys 90.
Anònimos està relacionat amb aquesta Declaració Universal
dels drets d'internet
i de la llibertat d'internet d'en Perry Barlow?
O aquestes idees s'han oblidat per complet
i...
i aquella mena d'il·lusió de fer una mena d'espai
de llibertat s'ha perdut?
No, no, de fet,
no sé si està...
En realitat no sé si estan relacionats directament,
però el que m'explico
és el que segurament al fons és el mateix.
El que és fonamental
és que internet sigui lliure.
I a partir d'aquí
pots defensar aquesta idea
de diverses maneres
i Anònimos ho ha triat un en especial,
però...
esclar que hi ha alguna cosa en comú.
De totes maneres, a l'inici d'Anònimos
ja estic segur que allà hi havia gent activista
que portava temps
lluitant, diguéssim,
en altres formes.
No necessàriament
en forma de massa
i en forma que no té jerarquies
i no té una organització pròpia.
Doncs Jordi Delgado,
professor titular
del Departament de Ciències de la Computació
de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Moltíssimes gràcies per atendre'ns a aquesta hora
i m'agradaria
algun altre dia
per venir a l'estudi
per parlar més ampliament
d'aquest tema que a mi m'apassiona,
absolutament.
Segurament les coses que de vegades
són més difícils d'entendre
o que has de rascar molt més
són les que a un li agraden més.
Gràcies per atendre la trucada
i moltíssima sort.
Gràcies a vosaltres i estaré encantat
de col·laborar,
difondre una mica
què és Anònimos en realitat
i criminalitzar-los,
coses que estan fent tots els governs
per totes les mitjans possibles.
Moltíssimes gràcies. Vinga.
Generació digital a Catalunya Ràdio.
Gent que ens estigui escoltant
uient 638-68-7030
per fer qualsevol comentari sobre,
per exemple, aquesta entrevista,
aquesta xerrada que hem tingut ara amb el Jordi
i sobre Anònimos.
No ho diem mai, perquè ja ho donem per entès,
que sempre hi som,
però que ens poden dir el que vulguin per Twitter.
Molt bé, gent digital
i facebook.com barra Generació Digital.
Molt bé.
Seguim per segon any consecutiu.
El Zoom organitza a Barcelona
amb el portal web Serializados,
un showcase de sèries i websèries
per seguir apostant pel talent més jove.
Beto Martínez, de Serializados,
ens explica en detall la selecció
dels projectes de la ficció televisiva emergent.
Beto Martínez, de Serializados,
un dels projectes que organitza
el showcase de pilot de ficció
que tracta d'unir talent jove
amb indústria televisiva consolidada
i donar l'oportunitat a projectes universitaris
a pilots en aquest concret de sèries de televisió
que tinguin l'oportunitat de tenir
una relació directa
amb cadenes com Televisió Española, TV3,
creadors consolidats com Marc Crauet,
productors com Paco Escribano
i donar-los aquesta oportunitat
de sortir del seu entorn més immediat
a la televisió ja consolidada
i tenir possibilitat d'arribar a acords
o, si més no, recomanacions
de gent que ja treballa en el sector
i gent amb experiència.
Tot això serà el divendres 27 de novembre.
A la tarda tindran a lloc les projeccions
dels pilots seleccionats a l'Auditori
de la Facultat de Comunicació Blanquerna
al carrer Vall d'Onzella número 12.
I Beto Martínez no ha volgut deixar-nos
sense fer-nos una pregunta per tots a la taula.
En aquesta edició del showcase,
a diferència de l'anterior,
hem rebut molts projectes que són comèdies
o que tenen un component humorístic.
I la selecció que hem fet,
tots han acabat sent comèdies
perquè hem cregut que de tot el que hem rebut
el millor era aquest gènere.
La meva pregunta és,
per què creieu que a internet
s'estila més la comèdia que altres gèneres,
com per exemple el drama?
Per què és més viral i per què funciona millor?
Doncs perquè jo miro internet per riure una mica, no?
A més, riure potser és més fàcil amb formats petits.
Que dic que fer riure és difícil, no?
Però l'acudit és una cosa petiteta,
que fa gràcia i t'agrada compartir.
Però faria molta gràcia petits dramas de cinc segons,
també ho veig, eh?
En plan, oh, et poses a plorar en un moment...
Però donaria temps, aquesta és la pregunta,
de posar-te a plorar en cinc segons.
Que ho aconseguissin seria fantàstic.
Has de ser molt empàtic, no?
Sí.
I parlant de webseries i de comèdia,
una de les que m'agradava molt en el seu moment,
que va triomfar suficient per arribar a la tele normal,
era una que es deia Que vida más triste.
A més, era com molt referencial al univers de la generació digital.
Era com un postadolescent ja entrat en els seus 30 anys
vivint a casa els seus pares,
pòsters de videojocs de Street Fighter,
quedar amb el seu amic per jugar a la Play
com una mena de normativa generacional,
i que allà intenten cabir una vida i una relació normal
i a vegades no pot, i el friquisme i el xiquisme poden més.
Jo, en el Beto Martínez de Serializados,
li vull fer una pregunta.
Mira, jo vull preguntar-li,
per què ens creiem que una webserie ha triomfat
quan fa el pas enrere?
És a dir, quan torna a la tele,
ara que a la tele el que vol és anar a internet?
És a dir, sembla que la gent d'internet vol anar a la tele
i la gent de la tele vol anar a internet,
perquè es pensen que l'altre cantor és com la terra promesa.
No és que a la tele sigui triomfar, potser,
però un productor ha posat calés al darrere.
A la webserie t'ho pots fer tu.
No, però en una webserie pot ser que un productor
hagi posat calés al darrere, i no només un productor, una marca.
Recordem que hi havia una webserie patrocinada
per una salsa d'aquestes picants americanes
que va passar a ser una sèrie, i ara és una sèrie amb segona temporada,
perquè la salsa queda com que tot passa a la fàbrica,
però té com poc protagonisme.
I avui, iCat.cat envia el primer bulletí newsletter
als usuaris que s'han registrat al portal Únic.
Serà un bulletí setmanal amb els continguts més destacats del canal
que s'enviarà als subscriptors tots els dimecres al migdia, les dues.
Doncs per anar-hi directament heu de posar
ccma.cat barra catràdio barra bulletí barra iCat.
Ara ho posarem al Twitter, perquè directament hi aneu,
us heu de subscriure,
i avui el mateix director ens comenta una cosa,
el fet que també és important tenir newsletters
que sembla que hagin passat de moda, però potser no.
Doncs sí, el Carles Aledo ens parla una miqueta d'aquesta iniciativa
i ens fa una reflexió.
Segueix funcionant una newsletter del 2015?
Doncs mireu, aquesta és la pregunta que ens van fer l'equip d'Icat,
i la resposta va ser sí.
Jo mateix rebo diàriament diversos bulletins de tot tipus,
des de botigues, de mitjans de comunicació,
socials, etcètera,
i el més important és que me'ls miro, sí, sí,
i moltes vegades clico perquè trobo coses que m'interessen
i que m'hagués perdut si no m'avisen.
Penso que amb la vida trafagada que portem,
amb els milions d'estímuls que rebem diàriament,
des de mails, whatsapps, la ràdio, la tele,
que t'avisin de novetats, de coses que t'agraden,
perquè tu t'has subscrit en aquella newsletter,
doncs segueix funcionant.
Sobretot perquè no desapareix en una muntanya de tuits
o al timeline del Facebook.
És el gmail, i és per sempre.
I no només això, sinó que ho reps al gmail
a la columna de notificacions.
Depèn de com ho tinguis configurat.
Sí, clar, almenys jo, i no molesta tant, no?
És com separat, però jo també, encara continuo amb alguna newsletter.
Vosaltres l'utilitzeu?
Sí, jo, per exemple, n'estic subscrivint a dos,
que rebo habitualment, que una és la Tecnonews, del TNI,
i l'altra és també la newsletter de cultura digital de l'ISSEC,
que darrere tenim la Marisol López,
Marisol, una abraçada des d'aquí,
que està molt bé, sobretot la de cultura digital, és boníssima.
M'encanten els encapçalaments que fan.
L'últim, la de novembre, ha sigut amb una petita imatge
del Monkey Island, que sempre tenen aquest punt tan gic,
que ens agrada tant, que parlen de videojocs de tecnologia,
i és això el que ens comentava el Carles,
que és un contingut que està comissionat, que està curat,
que hi ha algú darrere que s'ha dedicat a seleccionar
el que és més important perquè tu rebis els highlights,
aquelles coses que has de saber
Doncs jo no sé si són newsletters o no,
però jo segueixo molts videojocs,
i et van informant i et reben uns mails.
Avui, per exemple, un que m'ha cridat l'atenció,
la newsletter número 100, la número 100, del videojoc Elite,
un joc clàssic de nous especials, la número 100.
Sí, sí, sí, Déu-n'hi-do.
I jo, per exemple, em fa molta il·lusió que em rebo el correu
que un ítem que jo tinc a la meva llista de desitjos d'estim
està de rebaixes. Això em fa molta il·lusió.
No és exactament una newsletter, és un avis,
però em fa molta il·lusió perquè penso a veure quan està rebaixat
i si m'ho puc permetre.
No, veus? Coses pràctiques per rebre el nostre correu
de notificacions importants.
Doncs continuem amb més notícies
i, aquest cop, relacionades amb l'estat islàmic,
i, en aquest cas, les eines que utilitzen per comunicar-se.
Hola, soy Gabriela, de Castel de Fels,
y quería saber por qué dicen que el estado islámico
utiliza Telegram y no otros servicios de mensajería.
Gracias.
638-68-7030.
Moltes gràcies a tu per utilitzar el nostre canal de comunicació,
i és veritat, aquesta setmana hem parlat que l'estat islàmic
utilitza molt Telegram.
Doncs sí, Telegram, i per què, no? Per què no fa servir WhatsApp?
Que té icones tan maques, no?
Que mulls, no?, que podien haver fet servir.
Doncs, bé, traient, per què?
Doncs, segurament, per dues coses, per l'escoletat i per la encryptació.
Telegram no és un producte com WhatsApp,
que, bueno, que en aquests moments forma part de Facebook,
Facebook va comprar a WhatsApp,
i, per tant, forma part d'una gran multinacional,
amb molts interessos,
i tots sabem, ja ho sabem, en parlar moltes vegades,
de l'epoca de la nostra privacitat de la xarxa,
l'ho ha explorat, l'ho ha espiat,
entre cometes, per molts bots i molts sistemes que estem,
de les nostres comunicacions,
ja sigui a través del correu electrònic,
ja sigui a través de Facebook, xarxa social,
i, sobretot, tots aquests programes que formen part de grans empreses
que tenen acord, sobretot amb els Estats Units,
i amb els governs americans.
Per tant, Telegram és una...,
neix amb un objectiu tot al contrari.
Dos germans russos, Nicolai i Pavel Durov,
que volien una eina que no estigués al servei
ni d'interessos empresarials o d'interessos polítics.
De fet, tenen que deixar Rússia una mica
quan una de les seves aplicacions anteriors,
caure una mica en mans de gent que la vol controlar
per fer un ús polític.
I, per tant, la seva eina, que és Telegram,
està pensada per protegir les dades
i protegir la privacitat de la teva comunicació.
Sigui pel que sigui que el vulguis fer servir.
Òbviament, és aquella eina que no és ni bona ni dolenta,
depèn de l'ús que em faci servir.
I, òbviament, està molt bé que les nostres comunicacions,
estiguem segurs que són més privades,
però, per desgràcia, altres persones també la poden utilitzar
per evitar ser descobert organitzar coses com aquestes.
Doncs déu-n'hi-do.
Quan arriben mans que fan aquestes històries,
ens en recordem
del fet que aquesta característica tan bona per nosaltres
també és per gent que fa històries dolentes.
Tenim un joc.
Doncs sí, recordem, tenim el Rise of the Tomb Raider,
per la Xbox One,
per qualsevol persona que faci una nota de veu,
el 638-68-7030 pot ser des d'ara mateix,
i, a més a més,
la seva nota de veu la posarem al programa de la setmana vinent.
Vull dir que motiu encara més per escriure, per parlar-nos.
Correcte.
Tenim tota la setmana per enviar aquest missatge
fins al dissabte, just quan comenci el programa.
I, com cada setmana, el Generació Digital de Catalunya Ràdio...
és un dels continguts del proper programa del 33,
presentat pel Lluís Marquina.
Aquesta setmana, al Generació Digital del Canal 33,
parlarem de la gamificació i o ludificació
arran del congrés que es va celebrar
sobre aquesta temàtica fons dies a Barcelona.
També buscarem el perfil digital de l'actor Ivan La Banda,
un actor que, per cert, canta, i molt bé.
I, aprofitant que parlem de cantar, també farem un recull...
de les millors covers que trobem disponibles a internet.
Aquestes versions musicals, que puja moltes vegades gent anònima,
i que, arran de pujar la seva versió musical a la xarxa,
es converteixen en estrelles d'internet.
Per cert, aprofitant que parlem d'aquest tema,
quina és la vostra cover de les que hi ha disponibles a YouTube,
per exemple, que més us agrada? Quina és? Digueu-m'ho.
Per cert, no us perdeu el generació, dimarts a la nit,
a les 10.35, 10.40, més o menys, al Canal 33.
Dimarts a la nit. Allí us esperem.
Ai, Lluís, que tu no pots dir l'hora exacta com nosaltres, eh?
Tu, eh?, 35, 40...
I després, en informatiu, ai, 6, sempre dic jo, eh?
Sempre diem a la mateixa hora.
Gina, covers, tu.
Mira, doncs comencem amb aquesta.
Aquests són els Amelie, que són un grup català,
que van gravar la seva versió del Shaking off, de Taylor Swift,
i el van penjar a YouTube.
Ells són l'Àlex, el Carles, el Marcel, l'Albert i l'Edgar.
I, a més, tenen un tercer disc que acaben de presentar,
que es diu Take the Wall.
I fan també alguna cover, i la pengen a YouTube.
Per cert, perdona, algú que... Hòstia, què és una cover?
És una cover.
Una cover és una versió d'una cançó coneguda, no?
Fet per un altre artista. Perfecte.
I que agafa precisament la personalitat d'aquest artista.
Clar, que ets un grup de rock,
i ara no ets una cançó coneguda,
però ets una cançó coneguda.
És una cançó coneguda.
És una cançó coneguda.
I que agafa precisament la personalitat d'aquest artista.
Clar, que ets un grup de rock,
i han agafat una cançó de la Taylor Swift,
que és una cançó així de pop, musical, molt melodiós,
i l'han adaptat així una mica més de canya,
que he pensat que per aquesta hora ja anava bé.
Fantàstic. Ja he vingut a la següent.
Ah, tu. Molt bé, doncs aquest és un...
Ah, em pensava que cantaries ara. Bé, ara tu canta.
No, mira, perquè aquests són uns que es diuen Walk of Earth,
que a més no podíem...
És que no podíem faltar en aquest recopilatori,
perquè es van fer famosos a YouTube.
Recordeu aquell vídeo que eren 6 o 7 que tocaven una guitarra?
Són els mateixos.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Són els mateixos 7 que tocaven una guitarra?
Són els mateixos. Són els mateixos.
De fet, ara són supermega, ultrafamosos.
Treuen disc, tenen versions pròpies, no només fan covers.
Ah, molt bé.
Però de tant en tant, si que és veritat,
que al seu canal de YouTube versionen alguna cançó,
perquè és el que els fans, pel qual es coneixen, no?
I a més, sona molt bé. Està molt entroduit, això.
Sí, sí. De fet, està gravat com...
Porten tots com unes desuadores de color gris,
estan com davant d'una finestra d'una oficina de fosca, no?
És com que penses que ho han gravat amb un mòbil en un moment,
i no, no, el so aquest està... Està molt ben fet.
I, si us hi fixeu, no tenen ni un instrument, tot és amb la boca.
No, és meravellós. I tant, està molt bé.
Molt bé, i anem al tercer exemple.
Jolene, Jolene, Jolene, Jolene.
Oh, I'm begging of you, please don't take my man.
No podia acabar sense aquesta que em fascina.
Ara que el que escoltem, perdoneu, és la Miley Cyrus.
Quan era bona nena? Què dius?
Sí, abans que es posés allò a muntar-se a boles de destrucció.
Però es deia Hannah Montana? Bé, aquí és Miley Cyrus.
Hannah Montana és quan porta la perruca rossa
i fa una sèrie de televisió. No, no.
Doncs va fer una sessió de covers
que podeu trobar a YouTube sota el nom de The Backyard Sessions,
perquè les va fer com al jardí darrere de casa seva.
I surt amb una banda així com Molda Country i fa versions.
I, clar, diguéssim que és ella,
sense maquillar, sense grans coses, sense tanges.
Vull dir que porta roba interior normal i va vestida.
I que és, diguéssim, música.
No és espectacle, només.
I clar, te n'adones que la noia canta bé i ho fa molt bé.
És un artista? Sí, sí.
Doncs mira, jo el que us puc dir és que no us perdeu
al Generació Digital d'aquesta setmana
on hi ha aquest recopilatori de versions,
perquè n'hi ha una que a mi m'encanta moltíssim.
És una del grup mexicà Badkidz Sounds,
un grup infantil, diguem-ne,
i en el moment que van gravar la versió d'Adele, que escoltareu,
que jo crec que us deixarà meravellats
i la voldreu anar a YouTube a escoltar,
i us sumareu als més de 170, ja són 170,
milions de persones que l'han vista.
És una de les covers, jo crec que és la cover més vista a YouTube,
versionant Adele, una noia cantant que té només 10 anys,
i té una veu brutal.
Fa poc va sortir aquesta coreana que cantava,
que cantava el Hello, Adele,
i aquestes edats a mi m'agafa com allò que és la repel·lència.
Està molt bé.De vegades et sorprèn.
Hi ha moltes covers que milloren l'original,
i n'hi ha moltes altres que no és que la millorin,
és que ho fan tan diferent que no sabries amb quin queda.
Mireu, i si us agraden els covers,
us recomano un canal de YouTube que es diu Cover Nation,
que es dedica a fer top 5 de coses com
les 5 milions versions de YouTube,
ara que parlàvem del Hello, Adele,
o les 5 millors versions de Capela,
cantants d'òpera de YouTube,
que fan covers de cançons d'òpera a la 5,
i és una manera molt ràpida de conèixer artistes molt diferents
que fan covers a través de petits vídeos de 5 en 5.
Dius, mira, a mi m'agrada aquest tipus,
doncs em descobriré si a partir d'aquí començar a investigar
entre els seus canals,
mirar les seves músiques i treure els teus preferits.
És tot un univers, això.Sí, sí.
RSVP, who invited you?
Arrel de l'exposició Més humans, el futur de la nostra espècie,
el CCCB us proposa un cicle de cinefòrum
relacionat amb la tecnologia, la ciència i la innovació,
que començarà el proper dimecres dia 25.
I a partir de 4 pel·lícules de ficció,
que es poden trobar a Filmin,
i de les quals se'n projectaran només fragments,
el cicle ofereix una oportunitat per endinsar-se
en aquelles fascinants interseccions que comentàvem,
de les coses que ens podríem trobar al Més humans.
I en aquesta qüestió, sobretot,
el que fa és mesclar el cinema amb la tecnologia.
Ahir vam parlar amb el coordinador d'aquest cinefòrum,
que és en Carles Tavernero,
i amb ell vam parlar, entre moltes altres coses,
del primer dels cinefòrums d'aquest dimecres,
on la pel·lícula és Ghost in the Shell 2.0.
En el caso de Ghost in the Shell, coincide con la Semana de la Robótica,
vamos más hacia el mundo cyborg,
ya no de las capacidades aumentadas,
sino de la interfase entre seres humanos y tecnología,
que nos hace preguntarnos precisamente
qué es eso que llamamos ser humano.
Nuestra forma de relacionarnos con la tecnología,
con la ciencia y la tecnología,
es decir, si reflexionamos lo suficiente sobre esa relación o no.
De ahí también el título con respecto a la fascinación,
que produce todo esto, el miedo al mismo tiempo...
El por y la fascinación.
Y luego el tema de las sustituciones tecnológicas,
que es muy interesante, va mucho más allá que,
por ejemplo, usar unas gafas.
Unas gafas ya es tecnología que utilizamos
a través de las capacidades.
Els propers dies 25 de novembre, 3 de desembre,
21 de gener i 18 de febrer
es faran 4 cinefòrums diferents.
A través del lloc web del CCB,
ens podem inscriure a la taula que més ens interessi.
A més, aquest cinefòrum és atípic,
ja que qui hi vagi haurà de fer-ho amb la feina feta de casa,
havent vist la pel·li o les pel·lis de cada dia,
i que es poden trobar totes a Filmin.
De fet, si anem a Filmin.es, barra canal, barra humans,
podem trobar d'altres pel·lícules
recomanades en aquest primer dimecres,
que són Saturno 3, Gamer i Un Amigo para Frank.
Algunes de les que heu anat a...
Em sembla que vosaltres heu visitat la pàgina,
i alguna que recumeneu, a Nostres Ullens?
Hi ha molts clàssics, i a banda de Ghost in the Shell,
també hi ha clàssics més antics de pel·lícules.
En canvi, té el doctor Caligari, un clàssic que ja no podia faltar.
També, algunes de terror,
que voregen amb la ciència ficció amb el terror,
però la tria està molt bé, realment.
Jo, per exemple, Saturno 3, aquesta que has comentat,
m'ha quedat sense ella perfectament.
Jo recomano Gamer, on és gent que juga a videojocs,
però en lloc d'avatars virtuals, són persones humanes,
i acaba convertint-se la pel·lícula en una espècie de gladiadors,
on realment no jugues amb bits, sinó que jugues amb carn i fetxa.
Doncs estarem molt atents a aquest cinefòrum,
que comença aquest dimecres, dia 25 de novembre,
a les 7 del CCCB,
i el que heu de fer és anar filmant, anar a la part de més humans,
veure la pel·li que recomanen,
i després escoltar les opinions de tota la gent i tots els experts
que comentaran una mica el tema.
Have you seen her smile?
Doesn't it just make you...
Ara parlem d'un espectacle
que reflexiona sobre el nostre ús de les tecnologies 2.0.
Els seus responsables ens han passat un tall de veu
amb la representació d'ahir.
Cal a què?
També sap els vostres noms?
Jo, si no sap greu, preferiria mantenir una mica la meva intimitat.
Doncs precisament ens han enviat aquest tall
per dir-nos que aquesta obra acaba demà,
i que tenim l'oportunitat de veure-ho
al Tantarantana, precisament demà mateix,
a la darrera representació.
I per qui estigui interessat,
que segur que serà molta gent que ens escolta,
que es planteja un món on una xarxa social, AIMI,
vehicula tota la comunicació
i explora el supòsit del que passa el dia que la xarxa es penja.
I tot això en clau de comèdia.
Què passaria si un dia el sistema internet es penjés del tot?
No sabríem què fem els ordinadors i els telèfons.
No, eh, seria. No sabríem què fer.
No sabríem què fer amb la vida, en general.
No passa, que ara esteu en un ordinador sense internet,
i no sabeu què fer? Clar, on és el solitari?
Sí, jo el que faig és d'ordre, les carpetes...
Però si no ets tan polit, com jo, per exemple,
no tens més opcions.
No, pots variar la paperera, i la paperera a l'escriptori,
canviar el color, posar-hi una fotografia...
Però si per exemple vols buscar una fotografia a Google Images,
com ho fas?
No, ara em ve de gust un wallpaper d'Assassin's Creed.
Ai, no, que no en tinc cap a l'ordinador,
que l'haig d'anar a buscar a internet.
Doncs una altra obra més que parla de les xarxes,
d'internet, i que a poc a poc cada vegada n'hi ha més,
d'aquestes obres que són contemporànies, no?
Perquè realment tota la tecnologia ja no és...
allò que a vegades em diem tan malament...
Les noves tecnologies, quan ja no són tan noves,
són coses que formen part de la nostra vida,
i quan tu vols fer crítiques socials,
és impossible no parlar de tota la gent que està al metro
mirant la seva tauleta, la seva pantalla.
Les pantalles ja formen part de la nostra vida,
i no parlar-ne seria segurament cena crònica,
tirar-me's endarrere i no parlar del que és la vida avui dia.
I el tant 30, no?
I aquesta setmana hem rebut també
un missatge del nostre uient Albert.
La meva pregunta és...
¿És possible que Sony algun dia faci un prototip
de televisió Smart TV inclòs a la PlayStation
i que vagi tot junts?
Gràcies.
Que Sony faci una tele que dins hi hagi la PlayStation.
Francesc, què li diem?
Home, per poder ser, com ella ho ha preguntat,
podria ser qualsevol cosa.
Aquesta classe d'invent s'acostumen a fer
i al final de la vida útil, per treure-hi més rendiment,
donar-li un valor afegida a una altra producta,
en aquest cas una tele, afegir-li la Play.
Jo, si hagués de jugar-m'hi calés,
apostaria més perquè dintre d'un entorn tipus Smart TV,
Sony integrés el que era la PlayStation Vita,
perdona, la PlayStation TV,
per la tele, amb la qual cosa ja és una mena de combo més agradable.
Tot i això, els hi haig de dir
que aquests invents Sony ja els havia fet,
perquè, per exemple, va treure una tele, la Bravia KDL 22 PX 300,
l'any 2010, una tele de 22 pulsades
que portava una PlayStation 2 incorporada.
Què dius!
O sigui que Sony ha explorat aquests camins.
I, de fet, hi ha una cosa que es diu PlayStation Now,
que et permet jugar via streaming als jocs de Play 3
i que començarà a fer-se d'aquí poc.
O sigui, d'aquí poc ja ho veurem, això,
de poder jugar a la Play sense la Play.
A més, aquesta setmana també s'ha donat la notícia
que amb la PlayStation 4 podrem jugar a jocs de la PlayStation 2.
Sí, el que volen fer és emular per software
els jocs de la PlayStation 2, no de la 3, eh?
Perquè, clar, diguéssim, la 3 entra en competència molt directa amb la 4.
I el que volen és potenciar la 4, però a la 2 no li tenen por.
A més, com que no paren de fer remakes
en alta definició de jocs de la 3,
tampoc els convé que sigui... Precisament.
Quina embolic, eh?, tot plegat.
Per cert, en aquest sentit, el Bèrgar Sia fa uns dies es va anunciar
que Movistar volia fer un televisor
amb el que només podries veure la seva oferta.
No hi hauria ni la possibilitat de connectar-hi la PlayStation,
per exemple, perquè no tindria cap connector.
La Play, per dir qualsevol cosa, no tindria connector HDMI,
que és una cosa que avui dia és molt habitual
en qualsevol pantalla que tinguem per casa,
sigui una televisió o sigui un monitor.
Doncs sí, és una informació que va sortir...
La va treure el periodista tecnològic Miguel Ángel Oriondo
per fer, doncs, a voltant d'aquesta informació,
citar en fons de Movistar, tot això ho dic i ho aclareixo
perquè no hi ha hagut anunci oficial encara,
i per tant és important aclarir-ho.
A mi, aquesta informació m'ha recordat molt aquella frase
dels senyors anells de Tolkien,
que deia, un anell per atraure'ls a tots,
per lligar-los a les tenebres, no?
Doncs seria una mica el mateix concepte, no?,
una tele per atraure'ls a tots i lligar-los aquí amb aquesta tele,
perquè et lliga totalment a la televisió.
O sigui, la senyal aniria, doncs, a...
L'única cosa que podria interpretar la televisió,
podria agafar els senyals,
la fibra òptica, en aquest cas, de Movistar.
L'única cosa és que això segurament és com el cas dels telèfons,
que si els compres d'una companyia et venen patrocinats i més barats,
podries tenir una gran tele, molt barata,
simplement perquè només pots veure contingut d'una companyia
que te l'està patrocinant.
Doncs posa'm un HDMI per poder-hi connectar una consola, com a mínim.
Però és que llavors ja pots connectar-hi qualsevol cosa.
Qualsevol cosa.
És 84, òrgol, eh? O sigui, és allò... el que només...
Però això pot tenir molt èxit, perquè, clar...
Tu creus?
A mi, personalment, no m'agrada.
I suposo que vosaltres esteu igual que jo.
Penseu que és una cosa que... és una tele que només per un servei.
És com una mena d'això, el que dius tu, el gran hermano.
Però al mateix temps tu li dius a una persona...
Té, regalem un televisor.
Aquí el tens, per veure...
I no té gaire... 50 posades.
No té gaire coneixements del tema, no s'ha informat gaire...
Doncs perfecte, no?
Una persona que fa servir la tele per veure la tele.
Sí, escolta...
Nosaltres hi volem tenir moltes coses amb la tele.
Jo, per exemple, a casa meva, mentre cuino, només hi ha el canal.
Escolta, per què m'inspira?
A mi em surten els sofregits molt millor si hi poso el canal.
Us en recordeu? Ara m'ha fet recordar aquesta tele.
Una tele en forma d'ou, que s'assemblava al límac...
que va aparèixer als anys 90,
que només es podia connectar per internet, que era d'una marca.
No sé si us en recordeu.
És aquests híbrids que fan només per fer una cosa.
És a dir, un ordinador que només tenia un canal d'internet.
Jo el que recordo era una cosa que era com un terminal.
Exacte, terminal.
Que era aquesta mena de fusió de tele i tecladet
que servia per connectar-te a internet
d'una forma que no necessitaves tenir un ordinador o instal·lar programes.
Aquell aparell que era una forma de fer entrar al món d'internet
primeres generacions de persones tecnòfobes
o no usuàries de la xarxa, però, òbviament, no va tenir massa èxit.
Veurem si surt aquesta tele del Movistar,
que diuen que, si surt, sortirà aquest Nadal.
I jo crec que a Antàrtia.
No diuen tan sols que sortirà aquest Nadal des del Movistar,
sinó que volen introduir moltes i molts milers d'aquests teles a les cases.
I la Guillermina ens ha enviat una nota de veu
on ens explica una iniciativa que ha engegat.
638-688-7030.
Em dic Guillermina Rosés i vaig crear l'app Paperlover.
Paperlover permet imprimir les fotos amagades de males al mòbil
o a la nostra conta d'Instagram
i les reps de casa en menys de cinc dies.
Tot el procés es fa a través de l'app
sense moure't de casa o del sofà.
Actualment tenim tres productes disponibles.
La Paperlover Box, la Lovely Folder
i el servei d'enviar postals físiques.
Totes les fotos venen en un pack personalitat
amb un missatge que cadascú ha triat.
Doncs Paperlover, la Guillermina ens explica aquesta experiència.
Gin, has pogut veure una mica aquesta aplicació, no?
No només això, sinó que el mes de febrer
em van regalar un paquetet d'aquest
de les meves fotografies d'Instagram amb un missatge...
T'ho van regalar? Què dius? Personalitzat.
O sigui que així és com... Estancla el cercle.
No només he provat l'aplicació, sinó que a més m'ho han regalat.
I com ha d'arribar? Que és un sobre...
És una capseta. Una capseta, eh?
Hi havia com unes, no ho sé, potser unes 25-50 fotos
molt ben impreses, amb un paper així dur,
de les meves fotografies específiques d'Instagram.
Sí, i a més està molt bé, però tenen diferents formats.
No només tenen el típic quadrat, també ho pots fer més allargat.
I, a veure, hi ha moltíssimes empreses que es dediquen a fer això.
Molt bé, Guillermina.
Però, per exemple, si vols imants, hi ha empreses d'imants...
He trobat també gent que fa anells amb fotografies d'Instagram de vidre.
El que fas és imprimeixen com un paper metàl·lic
i a sobre hi posen una cobertura de vidre
i ho enganxen amb una muntura d'un anell.
O arracades, o cullerets, o coses així una mica més quiix,
que potser no ens agrada tant, Albert, et veig amb una cara...
És que jo em recordo a anys 90, que et portaven aquí...
La medalleta.
Aquesta gent que va amb la funda del mòbil,
amb la fotografia dels seus fills, aquestes coses...
Això s'ha fet sempre, la fotografia dels fills a la cartera...
I, atenció al tema, que a mi em fa molta por...
de canviar amb la fotografia per la figura en 3D, eh?
Uf! Quina por!
No, però això ja, eh?
De fet, avui he vist un reportatge a TV3 que ho veia i dic...
Ja ho tenim aquí.
Vegem allà, a la tauleta de la nit, eh?
Dels nostres avis aniran al net en 3D.
Una mica de cosa.
Jo prefereixo que m'imprimeixin les fotografies d'Instagram,
que és com més segur.
També hi ha empreses que et permeten...
t'envien llibres amb converses de WhatsApp, per exemple, no?
Sí, sí, hi ha una empresa catalana que es dedica a fer això,
que tu simplement poses a exportar conversa,
la retalles, és un text, té normal, un word,
tu retalles el que vols que t'agradi allò,
els envies per e-mail i t'arriba a casa un llibre molt ben enquadernat
amb les bombolletes de les teves converses de WhatsApp.
I els emoticons, també. Sí, sí, sí, tot, tot.
I de fet, a mi em van dir, no, no, si vols provar,
envia'ns un text i t'enviem un llibre,
i vaig pensar, però què envio, que és suficientment...
Les converses de WhatsApp, no sé, les vostres...
Han de ser només les converses romàntiques
o alguna cosa que vulguis guardar, no?
Home, les que hem tingut aquest vespre
al grup del Generació Digital ha sigut bastant bé.
Home, no estarien malament, aquestes.
La batamanta del Francesc, per exemple.
Hem parlat d'això, uients, que sapigueu que parlem de...
el Francesc quan està amb bata.
Ho estic veient, Generació Digital, el llibre.
Una pregunta, hi ha possibilitat de fer un PDF
dels tots els tuits que he fet jo a Twitter?
No.
Home, a mínim jo no conec un servei que ho pugui fer.
De fet, és que l'api de Twitter només et permet
fer unes consultes molt determinades.
Perquè això sí que estaria bé, de tant en tant.
Perquè tinc cants favorits per veure encara.
Vols imprimir per veure't al tren?
Sí, sí, per quan sigui gran.
Doncs nosaltres, ara, després de l'informatiu,
el que escoltarem serà l'audiovisual de l'Àlex Corina,
l'Àlex Corina Style, que diu ell,
que, per cert, s'està acabant la sèrie,
on escoltarem, entre d'altres, les bandes sonores del Gato Parlo.
També escoltarem Fairytale o Aleste del Edén.
Vull dir que seran les músiques que escoltarem aquesta nit.
Eli, qui són els guanyadors? Qui és el guanyador?
Doncs el guanyador del fútbol manager és l'Albert,
que ens feia aquesta pregunta sobre PlayStation i televisió,
tot en un.
I recordem que per la setmana vinent
tenim aquest Rise of the Tomb Raider,
per tot aquell que ens enviï nota de veu a entrar en aquests sortets.
Nota de veu, recordeu, que podeu fer preguntes,
podeu fer opinions,
o, com ens deia la Guiarmina ara fa dos minuts,
iniciatives que ell ha engegat,
l'explica, i teniu 30 segons per explicar-ho al programa.
Generació digital sou tots vosaltres,
i també la Ginatòs, amb França Xavier Blascon, Xavi Serrano,
l'Albert García, l'Estar, l'Elisabeth Sánchez,
i, qui us parla, l'Albert Murillo.
El control tècnic, el Martí Rigol.
Ens tornem a escoltar.
Adéu-siau.