икat, la ràdio inquieta.
Benvinguts al Generació Digital.
Aquesta és l'edició número 953,
i avui parlarem amb els responsables de la iniciativa Ser Trencada,
un col·lectiu que es dedica a traduir videojocs a català
de forma voluntària.
Parlarem dels videojocs amb temps de guerra,
de la necessària professionalització quan fem un videojoc,
i de com ens ha marcat el videojoc Journey,
que ara acaba de fer els 10 anys d'història.
I també parlarem de les novetats i els videojocs
que apareixen aquesta setmana.
Benvinguda, Elisabet Sánchez, com estàs?
Molt bé, molt bona tarda.
Albert García, com va? Molt bones, bé.
Star, com estàs? Estupendo, com sempre.
Avui al control tècnic tenim el Dani Jiménez.
Has descarregat Generació Digital.
Star, qui tens avui al control tècnic?
L'Albert Cots.
Salutacions de l'Albert Cots. Hola, Albert Cots.
Algun dia ja t'ho vaig dir a tu, Star.
Tindreu que vindre aquí.
És que farem el programa des de Tarragona,
i ho farem al revés, totalment.
Jo me n'aniré a Barcelona amb l'Albert Cots.
Home, no! Que jo et vull veure.
Volem veure'n persones. Exacte, exacte.
Això, que ja ho farem, perquè ho farem d'aquesta manera.
Diu que sí, l'Albert diu que sí.
Avisa'm temps per si he d'acompanyar pastes,
o una coseta, o sànguïts, o patatetes.
Molt bé, per cert, som a Twitch. Som colla?
Som uns quarts.
Som uns quarts. Ara mateix som 21 espectadors.
Hi ha gent que ens va seguint de nou, com l'Israel o l'AOI.
Molt bé, doncs hem tret el tema de seguidors...
Ara ho veig, que no teniu objectius, ara.
No, he decidit treure l'AOI. Ah, d'acord.
Sense pressió. Per coses de la pressió.
No, ho dic perquè, clar, si no seria una cosa normal cada setmana,
estem a 601 o 602 seguidors, cosa que estem molt contents,
i d'aquí un temps, quan ens apropem als 700, ja posarem...
Així tindrem com una sorpresa, no?
No ho miro i aviam què passa. Això serà de dues setmanes, llavors.
Ah, tant de bo, tant de bo, mai se sap.
Ja que sé objectiu.
A la gent que ens està veient per Twitch,
i la gent que no ens veu per Twitch,
és que potser ens està escoltant per l'IFM,
que sàpiga que, els dijous, a dos quarts de quatre, aproximadament,
podeu veure com fem el programa des de l'estudi 2dcat,
i parlar amb nosaltres,
i fins i tot, si hi ha alguna cosa que vulgueu comentar,
i nosaltres ho podem veure,
i ho farem amb el feedback a la ràdio, que està molt bé.
Ho anem dient en directe. Que modernos!
Amb això del Twitch hem aconseguit l'altre cop la connexió en directe
amb l'Oient, que en ràdio...
És veritat, aquelles trucades que havíem fet, de tant en tant.
I tant que sí.
En directe, en directe, sí.
Per cert, han passat moltes coses aquesta setmana,
a nivell de l'univers del videojoc,
i m'agradaria parlar de res, tres cosetes.
Digital Legends, que ja ha anunciat que està treballant
amb un nou videojoc de mòbil del Call of Duty,
ens han dit que es treballarà des de zero,
que està en la recerca de professionals.
De fet, al seu Twitter pots veure com estan buscant
uns professionals perquè els ajudin.
I l'altre dia l'Edgar Garcia, que tenim aquí,
em va dir una cosa que em vaig quedar molt parat.
Em va dir, fixa't tu, si ara vas a la pàgina Digital Legends,
o vols descarregar algun joc que havíem fet fins ara,
no els pots descarregar.
I jo vaig dir, sí, sí, d'acord, però en el fons no et vaig creure.
El que vaig fer és anar a la mateixa tarda,
i sí, sí, no puc jugar cap dels videojocs.
Molt bé, paradisma d'investigació. És així, totalment.
De fet, jo diria que Digital Legends va avisar d'això,
tot i que no es va fer gaire ressò.
A mi em sembla sorprenent per diverses raons.
Punto número 1, està molt guai que des de Barcelona,
en aquest cas, estiguin desenvolupant
un nou Call of Duty per mòbils, mola molt.
Però, per una altra banda, la part negativa, jo diria,
és que un estudi amb tanta història a Catalunya
com a Digital Legends,
doncs la seva producció de jocs es pugui perdre.
Sí, sí. I penso que es perdrà.
Perquè si no hi ha algú, o la mateixa Digital Legends,
que algun dia els torni a publicar...
Per això hi ha aquests preservadors, de la preservació.
Segur que hi ha gent que t'han estegit,
segur que els ha preservat tots.
Ja, ja ho sé, però no, tampoc estic tan segur.
Tampoc estic tan segur.
Però sí que fa llàstima que comencin des de zero, no?
Sí, sí. Vull dir, així s'ho deuen haver pres al mateix estudi.
No, no, bé, ja anirem veient, a veure quines coses faran,
o si en un futur recuperaran, a nivell retro,
aquests seus videojocs, no?
Sí, almenys com tenir-ho com a testimoni de la feina que van fer.
Com a biblioteca, com a cosa...
Estem parlant de jocs com el Respawnables,
el After Pulse, també,
i ja no parlo dels més anteriors que havia fet a Digital Legends.
Per tant, una bona notícia genial
que estiguin fent el Call of Duty,
a veure què fan una mica amb el seu llegat.
A la Ellie li ha encantat quan has mirat a càmera directament a Twitch.
M'encanta, tens un domini ja del mitjà.
Ni manies avantat.
Per cert, també he llegit, ho he llegit a Bandle,
que encara no hi ha stock de PlayStation 5,
o almenys l'stock que la gent espera.
I han donat unes dades que m'han interessat força,
i és perquè ens fem una idea de les vendes de consoles,
aquesta...
Per exemple, la setmana que va sortir l'Elden Ring,
aquella setmana es van vendre a Espanya 130 PlayStation 5.
130. Que poques!
En una setmana? En unes setmanes.
De dilluns a diumenge, vols dir? Sí, sí.
En el mateix període es van vendre 6.700 Nintendo Switch.
Uau!
I després es van vendre 350 Xbox Series
i 750 Xbox Series S.
Una Series X i l'altra Series S.
En total, més de 1.100 Xbox.
I 130 PlayStation 5.
Aquí està claríssim que PlayStation té un problema.
Sí. I gros.
Sí, sí.
Nintendo no en té cap problema.
Mira-m'ho per la part positiva. Sí, sí, sí.
Però, hòstia, 130.
Clar, però no és una qüestió que la gent no la vulgui.
És una qüestió de falta de stock.
Es veu tot l'stock que hi ha, és el que has dit abans.
Per entrenar amb el toc, doncs...
Jo penso que deu anar per onades.
Potser reben una onada, això jo estic parlant una mica imaginam-ho.
5.000 unitats, les venen totes,
i potser estan tres setmanes sense rebre.
Però com es venen al moment, doncs potser...
Però com les fan, les consoles?
Que hi ha un senyor que està allà amb un pot de pagament,
amb un soldador, les fa una a una?
O potser tenen problemes amb alguns materials, no?
Clar, però quins materials?
Perquè si Microsoft no en té de problemes,
estem parlant de Sony, eh?
No és aquí el senyor Ramon que té una ferreteria a costat de casa.
Sí, sí, no, no, i tant, i tant.
Que Sony està fent altres aparells, no?
Sí, sí.
Està fent Wallmans, no?
Està fent televisors, està fent altres productors, està fent coses...
Jo també el que penso és que potser...
Sony decideix a quins països
es van quedar les consoles,
i ara potser li interessa que els Estats Units llegi més...
Jo què sé.
Amb aquestes xifres de 130 està posat...
Saben si hi ha les dades per comunitat autònoma?
No, crec que no, eh? Estaria bé, no?
A banda, no vaig a llegir, això.
Ja filafia, eh?
Hi ha dues dades més de vendes que són de jocs i no de consoles,
que són brutals.
Una és el que ha venut a l'Elden Ring,
que són 12 milions de còpies a tot el món,
que és una bogeria,
perquè és moltes per a aquest joc
que molta gent anomenava que era com de ninxol,
i després el nou joc de Platinum Games,
que ha venut, atenció, a l'estat espanyol, 50 còpies.
Quins?
Ostres, ara no recordo el nom,
però l'últim joc de Platinum Games...
És normal, és normal.
Quins m'agraden recordar?
Per PlaySync, no? Per PlaySync, també, també.
Clar, serà pels 130 que la tenen.
Exacte, exacte.
50 còpies, ostres, jo em queixava, saps?
Sí, sí.
Doncs escoltem, continuem amb el Generació Digital.
Els teus amics estan connectats al Generació Digital.
I és que aquesta setmana ha aparegut el Sibèria The World Before.
Hòstia, hem baixat aquí, eh?
Sí, sí.
Quina macona, eh?
Per què hem baixat?
Per explicar que l'any 2002 va néixer la creació de Benoît Socal,
en forma de videojoc, l'univers Sibèria,
i ara apareix el quart títol, Sibèria The World Before,
una aventura que es mou entre dues èpoques i dues dones.
La Dana Rose, de 17 anys,
pianista però amb un futur fosc per culpa del fascisme,
i la Kate Walker,
la treballadora d'una mina de salt on està tancada.
I amb l'ajuda de les dues protagonistes
anirem resolent els puzzles característics del Sibèria,
el joc està desenvolupat per l'estudi Microids,
que ha fet les tres aventures anteriors
sota la idea del creador de la Nissan,
l'artista Benoît Socal,
que va morir l'any passat després d'una llarga malaltia.
Sibèria és d'aquells jocs que, mira,
ara posarem imatges per a la gent que ens estigui veient el Twitch,
que són absolutament espectaculars.
El joc és preciós.
Molt maco, aventura gràfica,
amb aquesta ambientació d'estil europeu,
que no és la més habitual d'aquest tipus d'aventures,
i per mi és una gran notícia que surt aquest videojoc,
perquè jo diria que és una sèrie de jocs d'aventura gràfica
que té un seguiment de jugadors,
que els que van jugar-nos s'estimen molt, aquesta franquícia.
El Francesc Xavier crec que va jugar als tres seguits, crec,
i que segurament era jugar al quart.
És que jo, veure aquestes imatges,
és que...
trobo que et donen moltes ganes de jugar el joc.
És preciós absolutament i una pena,
perquè aquí vam comentar la desaparició d'aquest dibuixat de còmic,
que és un dibuixat de còmic, en el fons,
i que s'ha fet molt conegut en aquestes aventures.
Com a productor del Sibèria. Exacte.
Exacte, exacte. Doncs aquest apareix per PC,
i també aquesta setmana apareix
a l'stangers of paradise final fantasy origin.
Una de les missagues més importants de videojocs
rep una altra aventura
que està molt vinculada a la primera part,
apareguda ara fa 35 anys.
De fet, un final fantasy de moltíssima acció,
on hem de retornar la llum dels cristalls a Cornèlia.
Nosaltres estem considerats els guerrers de la llum,
i ens anomenem Jack, Jet i Ash,
i tenim la benedicció del rei per enfrontar-nos al caos.
Aquest és un títol per celebrar una mica aquests 35 anys.
De fet, així ho han dit, també, no?
Una mica, i també per celebrar i per enfonsar, jo diria.
Sí? Tu creus?
Aquest final fantasy,
molta gent no el considera un final fantasy,
el consideren com un espinal raro,
a mi em fa una pinta brutal, o sigui, el vull jugar,
perquè sembla la cosa més boja
que jo he vist en molt temps en videojocs.
Si podeu, aneu a mirar el tràiler d'aquest videojoc,
el tràiler que vam publicar fa dues setmanes,
que és un tràiler llarguíssim, que dura com set minuts,
que enmig del tràiler la música de My Way, de Frank Sinatra,
que dius, per què posen aquesta cançó aquí enmig?
I és tot molt boig.
És veritat, o sigui, les cinemàtiques d'aquest videojoc...
és una anada d'olla tan gran que és increïble.
Aquests dies estic llegint una mica la recepció de la gent,
hi ha qui pensa que és una misèria de joc lamentable
i hi ha qui diu que és el pitjor millor videojoc de la història.
Per tant, és un gran videojoc.
De fet, apareix aquest joc,
és, bueno, recomanat per majors de 16 anys,
i apareix per PlayStation 4, 5, Xbox One i Xbox Series,
i també aquesta setmana ha aparegut un videojoc
que ens ha sorprès a molts, el Tunic.
I a Tunic som un equineu
que explorem un regne ple de llegendes,
poders ancestrals i monstres.
Només tenim la nostra pròpia curiositat,
amb la que ens haurem d'enfrontar a tots els enemics
i també desvetllarem secrets perduts en el temps.
Tunic se'ns representa en una projecció isomètrica
i ha aparegut per PC i totes les Xbox.
Està recomanat per majors de 12 anys
i l'han integrat dins l'Xbox de Game Pass, no?
Totalment, i a més, sorpresa d'ahir.
Ahir no sabíem que aquest joc formaria part del Game Pass,
qui l'hagués reservat ara mateix estava tirant-se els cabells.
I va ser una gran sorpresa per tothom
que té aquest servei de Microsoft.
El joc és preciós, m'ha encantat.
Encara estic jugant-lo perquè és que, per sort,
aquest 2022 hi ha al món del videojoc molt bones notícies,
però el trobo fantàstic.
La música és del Disaster Peace,
que és el que va fer la música del Faith
Drifter, una música ambiental com la que sentim ara.
I el joc és un homenatge, bàsicament, a Telejen o Felda.
De dalt a baix, és un homenatge al Felda.
I per mi el millor d'aquest videojoc és...
que et parla en un idioma que tu no entens,
són uns caràcters com de fantasia,
quan vas al món fantàstic tu no entens l'idioma,
però ho entens aquí.
És fantàstic, molt recomanable. Què diuen els ullents?
A tuits ens diu el coràsmia, que no sap per què,
però que es veu força difícil, aquest joc, el túnic.
De difícil.
És que no et marca res, no et diu on has d'anar.
Jo, quan he estat jugant aquests dies,
m'he perdut en alguns moments,
però al final, a base d'insistir, he trobat la solució.
Generació digital és ara tendència.
Sobretot és tendència ara,
perquè l'Elis parlarà del joc de mòbil que ha jugat aquesta setmana,
que a mi m'ha sorprès, com molts els que sí.
Per què?
De fitxes, de carques...
És molt propensa, és veritat, de jugar aquest tipus de joc,
però aquesta setmana, la veritat és que necessitava alguna cosa
que m'ajudés a desconnectar,
però d'una manera tranquil·la i sossegada,
i realment amb aquest joc que es diu Tile Fun,
ho he aconseguit,
és un joc purament de trencaclosques, superentretingut,
on la missió és arreplegar totes les peces d'un tauler
a través d'unes combinacions de tres elements iguals,
que a priori sembla fàcil.
El que passa és que aquestes peces estan repartides
de manera no endreçada, no lineal,
sinó que és com si les haguessin llençat a sobre del tauler,
i moltes d'elles queden a sobre, les altres queden a sota,
i per tant has d'anar jugant amb les que estan més amunt
per anar descobrint també les que estan tapades.
Això el que et requereix és una gran capacitat mental
i tenir molta lògica a l'hora d'anar jugant i avançant en aquest joc.
De fet, Star, no sé si estàs veient les imatges del Twitch,
però sembla aquell joc típic xinès
que es diu...
El zangai, té mil noms.
Hi ha les peces, hi ha una pila de peces a sobre, més petita.
És com una piràmia d'Azteca.
Una piràmia de Maia.
De fet, és una combinació entre el majong,
el majong, és el que dèieu vosaltres, i...
El majong és més el que juga el Francesc.
És més un dominó, per entendre'ns.
Em perdó, eh?
És com si fessis servir les fitxes del dominó
per fer allò que fan les fitxes, que fas com un trenet.
Doncs fer servir el mateix, les fitxes per un altre joc.
És això, i s'ha barrejat una mica amb el match 3,
que és això de fer 3 per anar guanyant.
Aleshores, la seva mecànica és molt senzilla.
Al començament, com dèiem, es forma una figura sobre el tauler,
a base de totes les fitxes,
i aquestes són les que has d'anar jugant.
A la part inferior de la pantalla tens una base de fusta
on col·locar totes les peces que vas recollint del tauler.
Molt bé. Això enganxa molt, eh?
Molt, molt. Sí, sí, molt.
Les que vas recollint de 3 en 3, quan les combines les 3,
desapareixen d'aquesta base de fusta,
però, ojo, perquè també hauràs de jugar amb les que et sobren,
diguem-ne, que n'hi ha per allà a sobre, que te'n sobren,
i per posar-les en algun lloc les hauràs de posar en aquesta base de fusta.
Per tant, a la teva missió serà netejar tot això complet,
deixar tot el tauler sense cap peça,
perquè les peces retzen totes les combinacions de 3,
però si en reculls alguna que no ets capaç de combinar amb dues més,
et quedarà en aquesta base,
i has d'anar amb compte perquè té un nombre determinat de fitxes.
Per tant, has de vigilar de no anar-te'n guardant gaires que et sobren,
perquè si no arriba un moment
que quan omples tota la base de fusta acabes la part vida,
i aleshores has de tornar a començar.
Déu-n'hi-do. Sí.
En principi no té temps, aquest joc,
però si el jugues en un determinat temps,
la barra que va baixant de temps et donen més punts,
per tant, també és un repte que pots anar posant si tu vols,
i amb l'acumulació de tots aquests punts,
que també vas guanyant a mesura que guanyes les partides,
et van apareixent ajuts, com per exemple,
tornar la peça a la darrera que has agafat,
perquè t'has equivocat i veus que allò ho tindràs acumulat
i no t'ho podràs treure d'acord.
Això molta gent dirà, això és de mig trampa.
Ja, però és que en tens molt poquetes, d'aquestes,
és a dir que realment l'has de fer servir quan ja t'has vist,
i si m'he equivocat i això no...
Potser és el moment de fer-la servir, si no, queda sense.
Si no, també pots agafar una pista,
quan no trobes les tres peces més fàcils de trobar,
o pots fer desaparèixer totes les peces
i que torni a recompondre-les,
i que s'ha d'anar d'una altra manera per tornar a començar,
si no ho veus clar.
Té molts nivells, no?, imagina't.
Molts, en té milers, bueno, no, més de mil.
Jo, evidentment, no he arribat.
De fet, no he jugat només aquesta setmana,
però hi porto ja més dies,
i és allò que pots anar jugant quan tens moments
i quan tens estones diures, que és molt entretingut.
Aquest és el típic joc que si hi ha algú mirant al costat,
és un neguit, perquè és que no la veus, la vermella.
Ai, no, quina ràbia que fa! Mai has de dir res.
Saps què passa?
Jo ara ho estic mirant i dic, però que malament, no? L'altre!
L'altre dia m'estava mirant una persona
que tenia al costat que s'havia jugat al World Cup,
i li deia, no em diguis res, no em diguis res,
i no m'ha dit res, eh?
Però se m'avançava, que tu ho deus saber, segur.
Potser et volia preguntar quina era la pròxima parada d'estació,
i el que es va quedar, l'home, allà, és agradable.
Aquesta, clar, és que és un joc tranquil, no?
És un joc tranquil, però és molt divertit i molt addictiu.
La música no pares de cantar-la tot el dia,
és d'aquesta que s'enganxa.
Desenvolupat per Mean Games,
el podem jugar per Android i paraïs i és gratuït.
Generació digital.
L'únic programa de ràdio amb accés anticipat.
Doncs continuem al Generació Digital.
I us expliquem que des de fa unes setmanes
tot el món té l'atenció posada sobre Ucraïna,
després que, a finals de febrer,
Rússia decidís atacar i envair el seu país veí.
Malauradament, aquest no és l'únic conflicte
que s'ha tenit en lloc en l'actualitat,
sí que és el que està generant més atenció mediàtica.
L'extrema gravetat d'aquesta invasió
i la proximitat que genera en el món occidental
està tenint impacte en tota mena d'àmbits
i també en els videojocs.
Més enllà de les conseqüències més immediates i cruentes
del conflicte sobre la població civil,
a continuació volem repassar com l'atac rus d'Ucraïna
ha tingut un impacte sobre els creadors de videojocs d'aquest país.
També volem veure com han reaccionat les companyies de videojocs
i quines iniciatives han sorgit en suport d'Ucraïna.
Albert, suposo que el primer que podem fer és parlar
de les empreses de videojocs que hi ha en aquest país
i com els ha afectat d'aquesta invasió.
Sí, oi tant, perquè de fet podem començar dient això, no?,
perquè el cap i la fi és la part més afectada, no?,
la gent que viu allà, la gent que viu a Ucraïna,
i en aquest cas parlarem de la gent
que es dedica al món del videojoc en aquest país.
És un país amb una raonable cultura de desenvolupament de videojocs,
en tenen bastants estudis, la veritat,
i de fet arran del conflicte els estudis ucrainesos
que es dedicaven al món del videojoc
han hagut de canviar completament la seva vida, com és evident,
o adaptar-se a la situació actual que viu el país.
També estan utilitzant molt aquests estudis
que ara repassarem les xarxes socials que tenen
per fer una mica de diari informar de la situació en la qual es troben.
Per fer aquesta petita recerca,
jo m'he basat una mica en dos articles.
Un de la periodista Raquel Diaz,
que ha publicat, no la nostra Raquel Diaz,
un altre públic publicat a Vandal,
i un altre del periodista Tom Phillips
de la web anglesa d'Eurogamer.
Comencem a repassar, si us sembla,
alguns estudis de videojocs que tenen la seva seu a Ucraïna.
Un d'ells és força conegut, es diu GSC World,
que està a la capital, a Kiev,
i ells estaven fent un joc molt esperat d'aquest 2022,
que és l'Stalker 2.
És aquest joc d'acció que durant molts anys ha sigut molt esperat,
la data d'estrena d'aquest videojoc
estava prevista per finals d'aquest 2022,
però, evidentment, amb tot el que passa al país,
això complica molt per aquest estudi de desenvolupament.
Ells, a través de les xarxes,
que és la forma que tenim de veure com els estan anant,
doncs estan demanant suport a través de les xarxes d'arreu del món,
com tenen molts seguidors,
perquè la gent s'informi per començar
i pugui participar en les diferents campanyes de suport a Ucraïna.
Un altre estudi que jo precisament, i l'Stalk també el coneix bastant,
és Frogwares.
Frogwares, i tant, tu ara el coneixes,
per al llibre que vas fer de Sherlock Holmes, dels videojocs.
Ells són els creadors, com deia ara, dels videojocs darrers
que han sortit del personatge Conan Doyle, de Sherlock Holmes.
Jocs que, per cert, són bastant bons.
A mi, personalment, m'agraden bastant, com tracten el personatge.
I, bàsicament, des de Frogwares,
ells estan relatant la seva experiència a través de xarxes socials,
van fent actualitzacions cada dia sobre el que estan veient,
tenen l'equip repartit per tot el país,
i expliquen, bàsicament, les dificultats que estan tenint
per intentar seguir treballant
amb els mateixos objectius, més o menys, que tenien fixats.
Clar, és que els equips, al final, han de sobreviure,
però també han de seguir fent una mica a mica
dintre del que poden la seva feina.
Més estudis.
Bostock Games és un estudi que ha fet dos videojocs d'acció,
que és el Survarium i el Fear of the Wolves,
en les seves comunicacions, aquest estudi, Bostock Games,
relatant com part de l'equip s'ha desplaçat
a la part occidental del país,
que és la que ha patit menys atacs fins ara,
i d'altres segueixen, doncs, a la seu, a la capital, Equip.
Imagino que hi ha, també, multinacionals.
També, per exemple, Ubisoft,
que podríem dir que Ubisoft, pràcticament, està a tot el món.
És una de les empreses multinacionals
amb més presència arreu del món.
Ubisoft té dos estudis,
una d'aquest estudi, per exemple,
de la ciutat portuària d'Odessa.
També, evidentment, la companyia ha comunicat,
a través de les seves xarxes socials,
que els treballadors d'aquestes empreses
els donen tota la llibertat, ara, aquests dies,
per intentar adaptar-se a la situació.
Aquests estudis d'Ubisoft o Ukraine
estaven fent part de l'Assassin's Creed.
Eren els equips encarregats de l'accessibilitat,
de fer que els videojocs fossin més jugables per a tothom.
I s'encarregaven d'això els equips d'aquest país d'Ubisoft.
I també hi ha desenvolupadors indi, evidentment,
com en Jeb Hemwit, que és el creador d'Ostrip,
que és un joc molt curiós, us recomano que el mireu estim.
Aquest Ostrip és un joc de construcció de ciutats
ambientat a l'Ucraïna al segle XVIII.
Has de fer ciutats antigues d'aquesta època,
i també has relatat una mica la seva experiència.
I, de fet, d'anys a l'inici de la invasió,
nombreses empreses occidentals han anunciat
que deixen d'operar Rússia entre les tecnològiques.
Tenim noms com Apple, Netflix, Instagram,
entre moltes altres empreses.
Suposo que amb les empreses de videojocs ha passat el mateix, o no?
Sí, sí, tres quarts del mateix.
Evidentment, totes les companyes occidentals s'han unit...
a posar-se en contra de l'atac rus a Ucraïna.
I moltes han anunciat que deixen d'operar en aquests països,
en aquest país, a Rússia, en aquest cas.
Nintendo, Microsoft, Sony, Electronic Arts,
CD Projekt, Epic Games...
Totes, totes les empreses més grans han tancat, per començar,
no tan sols les seves botigues digitals,
sinó també els enviaments de material físic.
Jo no vull entrar en el tema que si aquestes empreses ho han fet
perquè, per raons vinculades,
bàsicament la dificultat que hi ha avui dia
per canviar els rubles per dòlars,
o més que per motius ètics o per motius, doncs, de...
antibalicistes.
El cas és que totes les empreses de videojocs del món
han donat l'esquena a Rússia.
I, com us deia, no només en els canals digitals,
sinó també en els físics.
A Rússia, per exemple, una novetat com el Gran Turismo 7,
la població tampoc podrà accedir a aquest videojoc.
A banda d'això, a banda de les empreses,
hi ha títols concrets, videojocs concrets,
que estan patint canvis o modificacions
arran d'aquest conflicte.
El cas més paradigmàtic, per mi, és l'Advanced Wars.
Advanced Wars és un videojoc de Nintendo, de temàtica bèlica,
però amb una estètica una mica com...
per a tots els públics, si es pot entendre així,
com de dibuixos animats, és un joc d'estratègia bèlica,
que havia de sortir aquest 4, perdó, aquí posa, de març,
però 4 d'abril estava a punt de sortir,
i Nintendo l'ha cancel·lat de forma indefinida.
No sabem quan sortirà aquest videojoc.
Al fi fa 22, el videojoc de futbol,
Electrónica es va anunciar que retirava les seleccions russes
d'aquest videojoc i d'altres títols esportius,
o, per exemple, un títol que no estan coneguts,
però és interessant, que es diu Little Orpheus,
que és un joc de plataformes,
ple d'iconografia que recorda a Rússia,
especialment a la Unió Soviètica.
I havia llançat s'estim,
i també el seu llançament ha quedat endarrerit
en el temps de forma indefinida.
Què ens diuen els ullents a través del Twitch?
Doncs mira, una persona que no sé si puc nombrar com es diu,
perquè és molt difícil forfor en K58,
es diu que Nintendo ha tancat l'eShop russa, també.
I l'Advance Wars l'han cancel·lat
perquè té referències explícites a Rússia.
Sí, tenia com... recordava, no?
Però també suposo que a nivell de comunicació, si ets Nintendo,
aquests dies comunicar un joc,
com els protagonistes són tanks, helicòpters, tot això,
també s'ha de fer difícil, no?
Nintendo ha alludit a la situació internacional,
no s'ha volgut mullar molt específicament,
però jo crec que és raonable que ho hagin, de moment,
endarrerit el llançament.
També han aparegut aquests dies iniciatives solidàries,
per també ajudar en aquest país
i també dins de l'àmbit del videojoc, no?
Correcte.
Moltes empreses han anunciat donacions
per donar suport a diferents organitzacions benèfiques
que estiguin treballant,
ja sigui amb els refugiats, amb la gent que encara està al país...
De tota manera, repassar totes aquestes campanyes
és gairebé impossible, hi han hagut moltes,
però jo em quedo amb una,
perquè trobo que és una que és més col·lectiva
i que afecta, sobretot, a petits creadors que s'han unit.
És la campanya de suport més comentada,
que és la del Bundle for Ukraine, d'Hitch.io.
Aquesta web que es diu Hitch.io,
de Jocs Independents, que us recomano que visiteu.
Han fet un pack on hi ha quasi un miler d'items,
entre els quals 700 videojocs.
Déu-n'hi-do.
I és un pack on tu pagues com a mínim 10 euros,
pots posar els diners que vulguis,
i aconsegueixes tota aquesta gran quantitat enorme
de jocs, jocs de taula, bandes sonores, còmics,
mil items relacionats amb videojocs,
i tots els diners que reuneixin,
i hi aporten, ahir vaig consultar-ho, 6 milions de dòlars,
pràcticament, que és una gran quantitat,
ho recaudaran i ho donaran a dues organitzacions benèfiques,
que són la International Medical Corps i Voice of Children,
en ajuda, doncs, de tots els afectats i les víctimes
d'aquesta guerra a Ucràia.
Doncs, Déu-n'hi-do, el món del videojoc...
també s'ha vist afectat...
de manera positiva i negativa en tot aquest tema,
que, evidentment, ens afecta a tots.
Doncs continuem amb el Generació Digital.
Generació Digital, el programa de videojocs de la ràdio pública.
Dani Cuadrat, eh?, a Cuadrat.
Eh... és música que coneixeu tots, no?
Home!
El Secret de Monkey Island.
El projecte Ser Trencada és el grup sense ànim de lucre
que localitza aventures multimèdia al català,
i que va néixer ara fa un any, de forma oficial.
En aquest any, els seus col·laboradors,
que treballen de forma voluntària,
han traduït uns quants videojocs,
com el Secret de Monkey Island, Pokémon Pinball,
Super Wooden GP, Dark Souls Remastered,
Aragami 2, Lord Hortales, The Wine i Among Us.
De fet, hem dit alguns.
Potser després parlarem amb el Nil Caballero,
que és la persona que ens acompanya aquí al Generació Digital
del Ser Trencada. Hola, què tal? Benvingut.
Hola, bona tarda. Bona tarda.
Ara fa molt poc han guanyat el premi honorífic
a la tasca d'una persona o entitat de promoció del català
en l'àmbit dels videojocs.
En l'àmbit dels videojocs, dels premis Gaming Cat 2021.
I, com dèiem, ens acompanya el Nil Caballero.
No sé si en algun d'aquesta llista que hem dit
hi ha algun videojoc que roni.
Tots bé. Sí, tots bé?
Perquè realment no només vosaltres heu traduït jocs,
sinó que és una cosa que es porta fent des de fa força temps.
Sí, nosaltres, en aquest sentit, no som pioners,
perquè, per exemple, jocs en cat i des de gaming.cat també,
hi ha pioner iniciatives al llarg dels anys,
però eren més a nivell individual.
I, en aquest sentit, nosaltres vam voler ajuntar-nos un grup
i anem a organitzar-nos tots plegats i a veure què podem fer.
I aquesta és una de les gràcies,
per cert, estar, Albert, Eli, si voleu parlar quan vulgueu,
que s'ha trencat ha nascut de la base, dels mateixos usuaris,
i aquesta és una de les potències, no?, penso.
Exacte.
Al final, nosaltres traduïm jocs que ens agrada a nosaltres jugar
i que voldríem jugar en català,
i que sabem que hi ha gent també que li agrada.
Molt bé. Tu, tradueixes jocs? Sí.
Jo et preguntaré com ho fas, perquè també és interessant saber-ho.
A veure, com us organitzeu?
Moltes vegades, per exemple, he llegit al vostre Twitter,
que al costat del Discord són els vostres canals de comunicació,
que, com deies tu,
hi ha un joc que us ve de gust traduir el català perquè el jugueu,
i algú de vosaltres decideix que, va,
traduïm aquest videojoc i com us poseu mans a la obra?
Doncs primer és decidir un joc que diguem,
ostres, aquest ens faria gràcia poder traduir-lo.
Però la part després més difícil és dir,
¿podem realment fer-ho?,
ja que si és un joc oficial, diguem-ne,
que ens hem posat en contacte a l'empresa
i ens han passat els arxius, traduir-ho és molt senzill.
Però la part més complicada, quan és de fer un mod, una modificació,
és posar-te el joc a tu a l'ordinador i provar,
a veure si pots accedir als arxius, modificar-ho,
i en el moment que això es pot fer i diem, això funciona,
podem treballar a partir d'aquí,
ho comentem pel nostre Discord, que és com ens organitzem per treballar,
i diem qui vol participar,
i fem així, uns participen amb uns quants,
uns altres a un joc, dos, uns quants,
i anem fent segons ens vingui de gust,
que és una mica part de la gràcia,
que treballem en jocs que ens venen de gust i quan podem.
Perquè cadascú té la seva feina.
Exacte, al final som gent normal,
una colla més, altres treballen,
i fem en el temps que nosaltres tenim lliure.
I aquest moment, quan vosaltres contacteu amb l'empresa
o la distribuïtora del joc,
sempre rebeu un feedback positiu?
És difícil, i depèn també del tipus de l'empresa.
Normalment, les empreses indies, sobretot les que són catalanes,
acostumen a respondre la gran majoria,
sempre hi ha excepcions, són coses puntuals,
la majoria solen respondre,
i unes quantes d'elles ens donen resultats
positius, de fet, ara tenim un joc que estem pendents
d'arreu d'arxius, i nosaltres anem intentant.
Ara, empreses més grans ja és més complicat,
perquè una empresa india que són una, dues, 10 persones màxims
de la teva mateixa ciutat, és senzill que et responguin.
Però en el moment que parles amb una multinacional,
que ni tan sols ho decideixen ells,
és difícil, no acostumen a donar resposta.
Riot Games, per exemple, sí que ens han donat resposta algun cop,
negativa, però ens han donat respostes.
Quina llàstima, perquè tenen oficina a Barcelona, aquesta gent.
Suposo que per això, però...
Quan diuen que no, com ho diuen?
Vull dir que diuen, no, nen, vés a fer pastafang, o no, gràcies,
molt agraït, tal...
Vull dir, si t'argumenten, per què desestimen la vostra ajuda?
Majoritàriament diuen que ens agraeixen la proposició i l'oferta,
però que per diversos motius no es pot,
o ara mateix no estan interessats...
Normalment, en les empreses grans, amb aquesta en concret,
és més que no estan interessats i que ara mateix no van per aquí.
I les indies, més aviat, solen ser...
bé, és que ara no podem,
perquè algunes, per la distribuïdora que tenen,
ja no poden fer canvis arribat a cert punt.
Però normalment és perquè el poden i els hi ve de gust o no.
M'ha sorprès això que has dit,
que una vegada tenim els arxius, és molt fàcil traduir.
Et refereixes a tècnicament, també?
Sí, la part complicada, quan no és un joc oficial,
és aconseguir extreure aquests arxius,
modificar-los i tornar-los a posar.
Però un cop tens l'arxiu amb el text,
nosaltres fem servir una eina online que es diu Esmarcat.
Sí, he vist. Amb algunes fotografies del teu Twitter ho vaig veure.
Exacte, que bàsicament és una eina online...
en què ens connectem tots nosaltres
i tenim a un cantor el text original per línies,
bé, sigui en anglès o en castellà,
i al cantor la traducció.
I podem consultar la traducció que han fet els companys...
Ah, que interessant.
És a dir, que també podeu comentar en equip
si allò està ben dit o no està ben dit.
Sí, de dins del discurs, de fet, de cada projecte,
tenim un canal específic
en què tenim un en públic per a la gent que juga el joc,
ens doni el feedback també,
i intern tenim un per parlar aquestes coses.
Ostres, com podem traduir això? O anem així i anem comentant-ho tot?
Faig un incisor un moment, Nil.
Si no et sap greu, seure una miqueta més cap a la teva...
I tant.
Exacte, els nostres uients volen veure't bé la cara,
que ara quedava una miqueta...
I per aclamació popular...
Sí, podem també moure això, ha sigut culpa nostra, també.
No passa res. Digues, Albert.
No, fer unes puntualitzacions per la gent que ens estava escoltant...
sobre aquest tema que és tan interessant,
i de fet penso que sou una mica la resistència,
i en aquest sentit, en una indústria que al català...
no se l'estima gens ni mica,
posem dades sobre la taula.
O sigui, a Catalunya, actualment, més o menys,
el 50% de les produccions catalanes de videojocs...
es tradueixen al català.
Per tant, la meitat de videojocs es fan a Catalunya,
senyores i senyors, doncs no estan en català.
Això per començar.
La meitat de jocs produïts aquí a casa nostra.
I quan parlem de videojocs produïts fora de Catalunya,
el percentatge de jocs traduïts és igual a 0,000001,
potser, de forma oficial, parlo.
Per tant, és molt interessant la tasca que feu,
i també és interessant perquè vosaltres treballeu, entenc,
i digue'm, Nil, si m'equivoco, en jocs d'ordinador, bàsicament.
Sí, perquè en consola no... Impossible, no?
No es pot fer.
Clar, estem parlant únicament de l'àmbit de l'ordinador.
Jo, després de molts anys veient les iniciatives que hi ha,
el respecte de la traducció al català,
penso que al final...
Tant de bo canviï la situació,
però sembla que el futur del català als videojocs
vingui d'usuaris interessats en jugar-los en català.
Tu ho veus així?
Penses que es pot, en un futur,
canviar des del punt de vista de les empreses, això?
Home, en tenim cert, a fer.
És una mica emparel, perquè ho fem,
que tenim la fe aquesta que arribat un moment
puguem simplement encendre la consola o l'ordinador
i poder jugar a un joc ja en català directament.
Però, certament, es veu complicat.
És un joc magre i, a nivell usuari,
clar, també es veu des de baix de dir...
Ostres, aquí sembla que ningú està fent res
per repartir aquesta situació, que realment és una situació crítica.
Perquè, al final, la gent jove,
que és qui ha de continuar parlant la llengua,
si no la veus per la televisió,
si no la veus sobretot al mòbil, per internet,
a les xarxes socials i als videojocs,
és com convertir en la llengua de segona.
I això és parellós.
Sí, la llengua de llegir només,
de documents d'aprenentatge, però no d'oci.
Exacte.
Un dels fundadors de Ser Trencada, perquè has vingut tu avui,
per temes de Covid no ha pogut venir bona part de l'equip,
ja ho farem algun altre dia,
doncs avui no ha pogut venir, per exemple, un dels fundadors,
i també C.M.
Bueno, sí, ja us ho diré.
C.M. com és, ara no me'n recordo.
Com un editor.
Del Ser Trencada, que és el francès G. Paris.
Amb ell, li hem volgut preguntar,
i ens ho ha enviat amb un tall de veu,
amb aquest any de vida que tenen així, de forma oficial,
què és, amb el temps,
el que positivament els ha sorprès i també negativament.
I ell mateix ens contesta això.
El març del 2021 es va engegar el projecte Ser Trencada,
i la gent de la generació digital ens heu preguntat
sobre què és el que més ens ha sorprès de tot aquest temps,
tant a nivell positiu com negatiu.
Amb totes les persones que estem creant tota aquesta aventura,
i sense por d'equivocar-me,
puc afirmar que el que més ens ha sorprès ha sigut la mateixa gent.
Veure com tota la comunitat s'ha volcat donar-nos suport,
ja sigui participant a les traduccions
o al jovenat que m'ha anat localitzant,
és un gaudi que costa molt de descriure.
I dur a terme el procés amb persones
que comparteixen els mateixos valors i idees
és encara més espectacular i em pena moltíssim.
El que més ens ha sorprès, més negativament,
es pot ser la passivitat o el desconeixement
a nivell empresarial, corporatiu i institucional
que hi ha cap als videojocs i tot el molt multimèdia.
Això, ajuntament amb la dificultat diària
i el procés que hi ha darrere de càmeres, entre cometes,
per trobar projectes per traduir,
és potser la part menys glamurosa del projecte.
Però tenint en compte que els aspectes positius pesen molt més
que els negatius,
òbviament, aquí estem i estarem fins que faci falta.
Ell també ens ha dit una cosa que m'ha agradat molt,
que no els agrada parlar gaire de jerarquies,
perquè tothom que s'anima a traduir
té la mateixa importància dins del grup.
Això és veritat, no? Exacte, sí.
De fet, per exemple, en Francesc, ara ell és un mes de nosaltres.
Tots treballem junts i és part també per de la gràcia.
No hi ha ningú que mani i digui
tu has de fer això o tu has de fer l'altre.
Tots estem al mateix nivell i això és una cosa genial.
Em consta que el Francesc no ha pogut venir, però el tenim a tu.
Ah, sí, Francesc, perdona que no en sortia com a mínim.
Està aquí amb nosaltres.
I l'univers G8C, on es diu darrere,
de jugar a jocs traduïts en català,
i la veritat és que és com jugar a casa.
I el Roger Valdomà es preguntava,
jo pregunto als profes d'Universitat de Videojoc,
què fan per promoure que els estudiants
tinguin en consideració el català.
Hòstia, això és una pregunta que va per tu, Albert.
Doncs va per mi totalment.
És un bon tema.
El meu àmbit ara és com estic expulsant la responsabilitat.
Jo faig les claus en català,
tot i que tinc una gran part d'estudiants
que no entenen ni català ni castellà a vegades,
i si directament no en tens cap idioma,
la sinatura es fa en català.
I en el meu àmbit, com que toquem jocs més clàssics,
ja ni és que n'hi penso, no?
En els jocs antics dels anys 80 que estiguéssim en català,
ni ja n'hi penso, amb això.
Però penso que sí que es podria promoure,
perquè els creadors de videojocs
ja tinguessin aquesta idea també de la importància
que es jugui en català.
El que sí que volia preguntar-li al Nil
és la tercera hora, a la Laia, a la Goufolov,
jugant al Dark Souls en català.
Vaig pensar també que era fantàstic,
perquè és un joc molt popular,
en aquest cas en concret d'un joc d'una companyia de fora.
Més enllà del que ens has explicat abans,
que traduïdes amb aquest programa que feu servir,
la companyia, en algun moment donat, hi ha hagut algun feedback?
O és un mot més?
Sí, és un més.
Si entres a... crec que era NexusMods,
que és una pagina on hi ha molts mots,
és un de tantíssims, i hi ha una pròpia categoria,
que és traduccions,
i, com vulguis, en aquest sentit, malauradament, no n'esperem.
Amb aquest joc, que es juga per PC, per exemple,
és de descàrrega...
Ara no ho sé, per desconeixement,
és descàrrega d'Esteem o no?
Sí, és... tu el joc, si el tens des de l'Esteem que te l'instales,
tu després descarregues uns arxius, els poses a la carpeta dient,
i quan obres el joc, doncs tot funciona.
Ho dic perquè quan tu compres el joc
i que tu pots veure en quins idiomes està,
l'Esteem encara no posa el català.
No.
Ostres, us dono un exemple brutal d'aquest problema,
i que iniciativa és com la vostra,
és com una mica de... una llum, enmig de la foscor extrema.
Ahir va sortir, com deia abans, el túnic.
Sí.
Em vaig posar el menú del videojoc.
Vaig comptar els idiomes.
27 idiomes estava traduït al túnic,
inclús les ucraines, que ara en parlaven.
El català no hi és.
Clar, és que és...
És un problema molt de base,
i jo la meva conclusió és molt trista,
però és en plan que sí, són iniciatives com la vostra,
que a més és per a autèntic amor a l'art.
Totalment. Ho fem perquè ens agrada.
Però és que a més, això també hi ha un altre tema.
Els propis creadors de videojocs catalans,
si algun dia heu participat amb ells, què?
Us han...
Us han pagat d'alguna manera per dir-ho clar?
No, de fet, no demanem absolutament res.
De fet, quan ens oferim, nosaltres enviem un correu electrònic,
sempre diem, som un grup sense ànim de lucre,
ho fem gratuïtament perquè volem,
perquè si no, si vas ja demanant diners de primeres, ja no...
Però igualment no és el nostre objectiu.
El nostre objectiu és tractar de normalitzar el català en els videojocs
tant com puguem,
i, escolta, ho fem en el nostre temps lliure i endavant.
I tant. Quins jocs esteu fent ara, esteu traduint, que es pugui saber?
Doncs ara mateix,
per exemple, jo en el que estic més treballant és el Super Mario 64.
Uau.
Poc text, també s'ha de dir.
En comparació amb el Dark Souls, per exemple, sí.
Per exemple, també un altre, Lades.
Rocklight. Lades.
Però si aquest té milions de pàgines.
Sí. Ja ho sou.
Sí, però anem fent el nostre ritme.
Tenim ara mateix, crec que, 4 o 5 jocs així en marxa.
També tenim l'Undertale.
Molt bé.
I bueno, anem fent. Tenim expectatives, de moment.
Crec que tens molts companys per aquí al nostre xat de tuits.
La Nudrama deia que ja comenceu a tenir jocs clàssics en català,
com el Monkey Island i Linear of Jones.
I el Greek Bow, que en breu tindreu,
el Mailmall, en català, també.
Sí, tenim feina.
Ara mateix tenim uns quants jocs en vista,
també tenim algun oficial pendent.
I la cosa bona d'això és que jocs no ens en falten,
perquè tenim tots per fer, pràcticament.
Exacte, llavors, és interessant.
També hi ha gent que ens comenta sempre quan anunciem un joc,
per exemple, quan vam anunciar el Monkey Island,
molta gent ens deia, hòstia, feu aquest o aquest, no sé què,
i està superbé i ens fa molta gràcia.
La gent va proposant, no? I tant.
A mi el que em sembla fort és que,
que hagueu de traduir jocs de fora de Catalunya,
ho trobo supernormal,
perquè, clar, com les companyies no es posen les piles,
però jocs catalans...
Ara el Roger Valdomà, aquí al xat de tuits,
que la mateixa Generalitat paga un 70% del cost de la traducció al català,
i molts estudis, tot i aquesta ajuda del govern no...
Bé, no...
Se la queden. Tal qual, se la queden.
No se la queden, no la demanen ni tan sols.
I estem parlant de jocs catalans molt famosos,
que han guanyat premis internacionals i no estan en català.
Déu-n'hi-do, eh? Quina feinada.
Hi ha una altra cosa, Nil, així una miqueta a modo grosso, eh?
Temps, quan es tarda?
El Monkey Island, per exemple, aneu al vostre ritme, eh?
Vull dir que és una cosa que ara m'hi poso,
ara me'n vaig a fer una cerveseta, ara tinc un examen, ara tal...
Més o menys, perquè, clar, tots tenim al cap el que és el Monkey Island.
Temps, des que vau dir,
eh, aquest, fraparíem tindre el traduït,
fins que, pam, ja l'heu tret?
Doncs just d'aquest va venir a Rànda, que es va fer un altre,
l'Indiana Jones i el Destí de l'Àntida,
que també és de la mateixa plataforma, de SCUM.
I just es va fer aquest, va funcionar bé, van aprendre una mica,
perquè en aquest no hi vaig participar,
van aprendre com funcionava i després van fer aquest.
És veritat que han estat, aproximadament,
un parell de mesos i mig, no vull, tampoc, equivocar-me.
Vull dir, però amb temps, una horeta, dos, tres, quatre cada dia...
Exacte, també és veritat que... I si no fem res, no passa res.
Exacte, i, en aquest projecte, s'hi ha ajuntat força,
unes quantes persones, que aquí hi havia...
Ara no vull, tampoc, a Rà, però crec que hi havia...
quatre, cinc, sis persones treballant a l'hora
i es van repartir la feina i era un goig veure els...
Ho dic perquè ho vegi la gent, diguéssim,
les companyes desenvolupadores, que diuen,
és que això és molta inversió, escoltin, senyores.
Hi ha molts mesos i ho tenim fet.
Sí, de fet, altres, com, per exemple, el Dark Souls,
van ser ben bé sis, set mesos, o inclús més.
Va ser un projecte llarg, però sí, es depèn, també.
Depèn de la gent i del temps que tinguis, evidentment.
Si fos pagant, diguéssim,
si tinguessis que anar a l'oficina a estar vuit hores,
això, en un parell de mesos, estaria enllestit, podríem dir?
Fàcilment, sí.
Al final, quan t'hi dediques a temps complet
i ets, a més, un professional del sector,
és molt més senzill avançar tot,
de mal dit, matats, que estan a casa seva fent-ho, saps?
Doncs ja ho veieu, dos mesos, senyores empreses, dos mesos,
70% de quartos que donen la Generalitat.
A què esperen, home? Vinga, va, som-hi!
I tant que sí, i tant que sí.
Per cert, estar preparat, perquè ara farem la teva secció,
que això també és important, i ser trencada.
Els vostres canals de comunicació, com deia abans,
eren Twitch i també Discord.
Discord es pot donar d'alta qualsevol...
I tant.
I és on pots saber què és el que s'està fent, no?
Exacte, sí, és la nostra eina de comunicació...
primordial entre nosaltres.
Hi ha tota la part pública on entres,
i ja tenim tots els projectes que tenim penjats,
com descarregar-lo, instal·lar...
Això és important. Per parlar amb nosaltres, també.
És on més parlem, i ara mateix estem treballant en pàgina web,
que esperem que en els propers mesos estigui...
Està molt bé, perquè és una de les coses que trobes a faltar.
Sí.
Però com que hem anat al vostre ritme i anar fent,
ja sortirà quan hagi de sortir.
Efectivament.
Anil, gràcies, no te'n vagis,
perquè ara l'Estar ens parlarà de professionalització
per fer un videojoc, que jo què sé, pot interessar.
Només a iCat, generació digital.
Hop up the volume, hop up the volume, hop up the volume,
dance, dance.
I és que, Estar, avui al guió,
jo veig que les omplertes amb paraules
que em jugaria un pèsol que les has cercat al diccionari
abans d'escriure-les.
És que tu no et puc enganyar, Murillo, ja es veu.
Fins i tot escrivint, no et puc enganyar, mira.
El que passa és que vaig començar a ataclejar,
em vaig anar embalentonant,
i veig que sí que al final vaig anar a tallar
i substituïm conceptes,
perquè em quedava molt fatxent, a més no poder.
És que les correccions que has fet, a correcuita, com dius,
veig que has marcat en rotulador vermell
la paraula professionalització.
Sí, senyor, ho he fet per destacar
que professionalització vol dir fer les coses en sèrio.
És una cosa que no fa gaire gent.
Queda una miqueta així, raro que ho digui, però és veritat.
És fer les coses en sèrio.
No sé fins que faci mal.
És guanyar quartos, ja tinc quartos, no,
però aquests quartos, si ets una empresa
o que tu vols dedicar-te a fer videojocs,
reinvertir-los de nou per fer un següent producte que sigui millor,
amb més capital, no escatimar amb inversions, esforços,
allò que dius que Nintendo no cal posar manual,
que sents que està bé amb quatre d'orets.
No, coi, hòstia, ja guanyes, fot un manual, home.
És exigir-se un mateix qualitat com si fossin videojocs comercials.
Estic parlant que si fóssim un joc índia.
Tenc que fer jocs com si fossin...
Teníssim el corte inglès i els trobéssim allà.
Hem de fugir de les excuses que diuen allò de...
És que jo ho faig per hobby.
I com que ho faig per hobby, queda tal qual com queda.
No hi ha l'èmfasi l'ànim de superar-se.
Malauradament, per contra, el que passa és que el públic...
és molt poc, molt poc i molt poc, ho dic tres vegades,
molt poc exigent, sol comprar per amiguíssima.
Jo et compro a tu, Murillo, perquè ets un Murillo.
Si fossis un altre que no conec de res, no l'hi compraria.
Aquest públic no té la capacitat per saber
quan una cosa està ben feta i quan no ho és.
Perquè, com que mira només una miqueta per l'amistat, no?
A la indústria del videojoc internacional això també passa.
I és aquí on entrem en una dinàmica
que pot marcar-hi molt el nostre terenar a l'hora de voler dedicar-nos,
això que volem fer videojocs,
que és un tema que us parlaré molt sovint.
Avui parlarem de l'ètica.
L'ètica, l'ètica, l'ètica.
És allò que separa el ser bons de ser dolents amb l'entorn
i les persones que ens envolten.
Sovint creuat amb allò que li diuen moralitat,
però sempre enfrontat amb allò altre que es podria considerar norma.
A veure, és ètic que Rússia invadeixi a Ucrània?
No, gens.
Però és ètic enviar armes que nosaltres, o qualsevol altre,
envieu armes a Ucrània perquè es defensi de Rússia?
Ja no és èticament tan clar.
És ètic que un pagès de Constantí
li paguin el quilo de ballana a dos euros en vint cèntims
i que tu vagis al supermercat
i hi trobem aquest quilo amb una mitjana de 14 euros?
Étic no ho sé, moral? Gens.
En el nostre tema de com fer un videojoc,
sovint ens hauríem de trobar, i remarco, perdona'm,
remarco en el condicional obligatiu,
hauríem de trobar, hauríem de tindre l'ètica sempre ben present.
En properes lliçons, ja tenim setmanes encara,
fins a gairebé la temporada, li donarem més voltes, si vols,
amb una ètica aplicada,
però avui la farem servir d'una manera innocent.
Una estona per comassoretjar un joc.
De fet, aquest és un consell molt personal per tu, oi?
L'ètica sempre ha estat un punt molt important
de com fas les coses.
Sí, malauradament sí.
Soc una persona que no es fa i tot bé,
però les coses que faig intento que siguin en conseqüència i pensades.
Mira, fa dues setmanes vam parlar de passar del videojoc
del Bail Fighters Neon,
una proposta de Relevo Video Games.
És un videojoc de CDK Neo Geo, si ens en recordem,
amb l'argument d'una cursa de bous,
bous cibernètics o bous mecànics,
i que acabava d'obrir un micromecenatge
que, per cert, li va força bé,
però encara necessiten l'ajuda per portar-lo a terme.
A més, va sortir aquesta conversa de forma casual.
Sí, al final del programa.
Ara faig una mica de patillero i ho recupero.
Jo puc dir amb orgull que soc amic del Joan Cortazas,
el Joan Cortazas, el cap de Relevo.
Jo puc explicar que jo soc l'amic seu,
que no és el mateix que dir ell és amic meu.
És allò que sobra algú per la tele i ell és amic meu.
Espera't, a veure, ell teu, home, a veure.
Aquest és un minúscul exemple de l'ètica aplicada.
El Joan Cortazas no és de la meva propietat, no és meu.
Jo no tinc importància.
És ell el que fa videojocs, és ell el cap de la notícia
d'un joc amb l'estat de CDK Neo Geo.
Jo el que soc és un agent sumís,
que jo soc seu, que ell no és meu.
Ahir em deien que les curses de braus
són un fet folclòric, molt caduc,
i amb una ètica i una moral que no es pot agafar per en joc.
Això sí que no es pot justificar, no?
Fer patir un animaló de forma gratuita,
sense cap finalitat, no.
Papa,
jo vull ser torero...
Ara la bajona guapa, eh? No, però no.
De fet, en videojocs hi ha hagut títols dedicats al touretge.
Us en recordeu per Xbox, PlayStation 4, PC, per Spectrum,
per Commodore...
Hi havia el Toro, el Torero con el Juli.
El Torero con el Juli eren autèntics simuladors de curses de braus.
I el que deia l'Ole Toro, de dinàmic per a Spectrum i Amstrad.
I aquest, recordo que hi va haver moltes crítiques.
La va liar ben liada,
perquè la premsa ibèrica el va puntuar raonablement bé.
Tu mires la microhobi, revistes del moment, l'Amstradhobi i tal,
i bé, dèiem...
Clar, perquè era local, diguéssim, és com recolzar el Madrid.
La premsa madrilenya, el Madrid és el millor.
No així la premsa britànica,
qui li va cascar un 0 com una casa de pagès.
Però al tanto només li va posar el 0, però tot, gràfics, un 0.
Música, un 0.
Jocabilitat, un 0, tot 0, tot en negre,
perquè només exclusivament per la seva temàtica cruel
obviant la qualitat intrínseca de lo que és, d'un videojoc.
En aquest cas, l'ètica periodística britànica ho va fer molt malament.
Perquè mira, en aquell moment va sortir el joc Commando, per exemple.
Comando, que es veu des de dalt, un senyor que dispara i mata gent.
Són jocs de matar persones i no tenien en compte la temàtica,
i van posar-hi uns punts.
Al Barbarian, en aquella època també va sortir el Barbarian,
que era un videojoc que portaves un bàrbar i un contra un,
i li podies tallar el cap a l'altre, de soca.
I li van donar més d'un 0.
I deien que allò era la part xula del joc.
Hòstia, aquest joc és boníssim, compreu-lo,
perquè li pots tallar el cap.
Per què un joc de matar animals sí que van considerar que era ofensiu
Perquè l'animal no es pot defensar, estar.
És un videojoc, és una fantasia.
Però tampoc el pots defensar pel Rambo de Commando.
Tu agafes el para-sols-stars, el buble-bubble,
el New Zealand Story, el del kiwi...
Escolta, mates els animalons.
Jo només em posiciono amb els britàdics.
Veus, veus?
Els britàdics també estan en contra de matar ratolinets.
Són molts seus, aquesta gent.
Però entenc, no? És el tema de...
Hòstia, que han matat un brau!
Ah, bueno, han tallat el cap, hòstia, que guai, amb un videojoc.
Doncs mira, sabent que la temàtica concreta és delicada,
i ara, García, et faré canviar d'opinió, veuràs?
A l'hora, a l'hora.
Sabent que pot passar més la moralitat que no pas l'ètica.
Perquè no és moral atacar amb un brau que no es pot defensar, no?
Amb un videojoc com ara el Bullfighters Neon,
pesa més el que es blanqueixi el touretge
i li planti que ara volem dir, mira, aquí no matem cap brau,
que no el joc en si.
És el mateix que podíem dir de Rojo, també vam parlar fa unes setmanes.
Si l'argument no gira al voltant d'un feixisme caspós espanyol,
ningú li hagués fet cas.
Escolta'm, i què està passant, llavors?
Ens trobem davant d'una ètica manipulada
i condicionada pels interessos personals.
És el que ens diu la moral interior.
Si ara fem un videojoc d'estratègia en els Estats Units,
l'OTAN i la Ucrania,
si hi haguessin uns herois i els russos fossin els dolentots,
tothom li agradaria.
Acaba de sortir un videojoc en el que pots matar a Putin.
Ho petaríem, no?
Però si amb la mateixa estratègia fem un joc de fantasia,
un videojoc de ficció,
i diguéssim al contrari, que Putin no és el dimoni,
i que els Estats Units i que l'OTAN són uns manipuladors,
ens insultarien, tindríem repassàlies.
Això ja és així, i ho hem vist amb notícies,
ho hem vist amb diferents coses,
inclús amb la d'això,
tancant mitjans de comunicació o coses que pots dir o que no pots dir.
Total, si ens dediquem a fer videojocs,
podem jugar amb l'ètica, utilitzar la nostra conveniència.
Ara fixeu-vos, fixeu-vos sobretot en Albert García,
amb la perversió del concepte.
Potser no és ètic aprofitar-se de l'ètica,
però no hi ha dubte que funciona.
Participa la comunitat del generació digital
al nostre canal de Telegram.
Nil, ves pensar en un joc que quan el vas jugar
vas quedar de pedra amb alguna cosa que va passar,
i encara ho recordes,
ja sigui el final, ja sigui algun moment que no t'esperaves,
alguna cosa que després t'ho pregunto,
perquè això ja l'hi hem preguntat al Telegram.
Doncs sí, vam llançar aquesta pregunta a xarxes,
i vam tenir una pila de respostes.
De fet, tu vas començar...
Sí, amb el Jordi.
Ara farà un repàs dels records del Jordi per molta gent.
Tu vas comentar un moment concret,
i el Felip deia que tot el final de Jordi és meravellós,
i l'E deia que tot el Jordi és meravellós.
Anava més enllà.
El Raül deia, spoiler, alert.
Jo comentaria el final del rhyme, però no puc.
I l'Isaac Besora deia,
quan el Zelda o Karina of Time passen els anys i tot està devastat.
Sí, record. Ho recordes, eh?
L'E ens deia el Monster Hunter,
la satisfacció de la progressió,
que s'estupita al començar i progressa
matant animals petits i desenes d'hores després.
Acaba matant un ratalos i, sentint-te, Déu.
Molt bé.
L'Obi-wan, és que diu que l'hi ha tret, l'hi pensa exactament el mateix,
i en diu un altre.
Mai oblida ell la primera aparició d'un Big Daddy a Bioshock,
que estava terroritzat,
espectant amb el soroll, i va aparèixer.
Bum.
I també el Felip comenta Bioshock, eh?
Doncs sí, que té molts moments memorables.
Només baixar a ruptura a l'inici de tot el joc
i va quedar bocabadat.
També el moment quan estàs ajudant en Cohen a fer la seva obra mestra
i de sobte et comencen a atacar cròbates en música clàssica a tope.
I recordo que em vaig defensar amb piroquinèsia
i vaig acabar envoltat de ballarins en flames.
Diu que va ser sublint.
La piroquinèsia és l'arma que més utilitzes al Bioshock.
Exacte.
I també ens parlava d'un altre moment de l'Hall and Wake,
a l'escenari de rock,
que el meu amic està atacant per totes bandes,
música a tope i focs artificials.
L'Obi-wan també diu algun moment, no?
El de Titanfall 2.
I els sarafilliteres,
també quan descobriies el Supermario de Ness,
que podies anar per damunt els blocs de la part superior de certa pantalla
i agafar canonades que et portaven directament a altres mons.
Molt bé.
I també tenim el Mironet, que parla de la saga Xenoblade Chronicles,
el Roger Pimpam, el Gears 2...
Exacte.
Nil, tu recordes algun moment?
Jo ara em tiro a un més actual, el Metroid Dread, per exemple,
des de la batalla final.
Jo, dels últims tres, quatre anys, és del que més m'ha agradat.
Mola, mola, en aquest moment.
Tu també l'has viscut, Albert, eh? Sí, sí.
Molt bé. I tu, Star, en recordes algun?
Tots. Tots, eh?
Vull dir, jugar a videojocs des de l'inici era cada videojoc,
era una experiència que, escolta...
Si jo em memori, tardaré molt a morir-me.
Però allò que et passa a la teva vida en un moment...
El túnel, sí, sí.
I una altra i...
Començaran a passar imatges de 50 anys de videojocs.
Passaran pels meus ulls.
Doncs gràcies, Dani Jiménez, el control tècnic d'aquesta setmana.
Gràcies, Nil Caballero.
Molta sort de ser trencada en tots els vostres projectes.
I estarem atents amb totes les coses que feu amb aquesta pàgina
que feu nova i també a través del Discord.
Moltes gràcies. Gràcies per venir al Generació Digital.
A vosaltres.
També gràcies, Elisabet Sánchez, Albert García, Star.
Fins la setmana vinent, que vagi molt bé.
Igualment, marxem amb la música del videojoc.
Mira, ho sento, Sibèria, The Wall of Before,
que m'agrada molt el videojoc i m'agrada molt la música.
Que vagi molt bé, adeu-siau.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.