I cap, la ràdio inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació Digital.
El d'avui és el programa número 1029 i és molt especial.
Després del programa obert al públic de la setmana passada,
fem avui i la setmana vinent, atenció, un programa, en aquest cas dos,
amb la millor música de videojocs d'aquest 2023.
Sembla mentida, però podríem omplir molts programes com aquest
amb videojocs només produïts durant aquest 2023, només en un any.
Un programa especial també perquè escoltarem les músiques senceres,
o gairebé senceres.
No ho fem sovint, però som a ICAT i és el millor lloc per fer-ho.
Una mirada diferent als videojocs.
Per aprendre, pensar i somiar.
Per cantar i també per entretenir.
GrabJump is ready.
I love this part.
Generació Digital.
Els dissabtes a les 10 del matí, a ICAT.
This is where we belong.
Passió pels videojocs.
Has descarregat Generació Digital.
Doncs tenim avui el José María Campillo, des del Control de So.
Moltíssimes gràcies.
I també l'Albert García, que m'acompanya aquí a l'Estudy 5,
aquesta vegada, de Catalunya Ràdio.
Com estàs?
Molt bé.
Encantat d'estar aquí a l'Estudy 5, que feia molt temps que no el trepitjàvem aquí al GD.
És veritat.
Fa molt, molt temps.
Però alguns programes han gravat aquí.
Sí, sí.
Uns quants.
L'Estudy amb la taula més llarga.
És una taula molt llarga.
I gairebé es podria dir que és...
Sí, no...
No ho sé, que van 6 persones.
Es podria fer una partida de rol aquí perfectament, eh?
Absolutament.
Al màster, amb una punta...
I tant, i tant.
Escolta'm, per cert, hem escoltat aquest indicatiu que hem anat escoltant
durant tot aquest any amb la música d'un videojoc que m'has dit abans d'entrar.
Albert, no l'has posat?
Perquè, a veure, les músiques que escoltarem, la majoria les has elegit tu,
però jo també algunes.
Sí.
I aquesta no l'he posat.
Que és el videojoc Starfield.
Starfield.
Sí, que d'alguna manera l'hem escoltat.
L'hem escoltat.
Molt a dia, perquè també ha sigut un dels títols importants d'aquest 2023.
Starfield, de Microsoft, de Xbox, de PC.
Hores i hores navegant per l'espai.
I la música és una passada.
Absolutament, absolutament.
Per cert, Albert, com escoltes la música tu?
L'escolt?
Sí.
En quin...
Et diria, primer.
Sí, diguem-ne.
En quin format?
Sobretot, ara, des de fa uns anyets,
amb el format digital.
Digital, eh?
Digital, sí.
Vaig comprar molts...
Ja compro molts pocs àlbums de música.
Sí.
Potser un a l'any que sigui molt especial.
Sí.
Pot ser amb CD, pot ser amb vinil.
En CD o amb vinil, sí.
Sí, val.
I, sobretot, escolto tot a través de plataformes de música online i amb el mòbil o davant
de l'ordinador.
i amb un xurro d'aquests que van per bluetooth i el col·loques per la casa.
Ah, directament, eh?
Sí, sí, sí.
Molt bé.
La setmana vinent et preguntaré com l'escoltes, aquesta música, com et situes, etcètera.
Jo sí que estic escoltant darrerament molt el tren, eh?
Vull dir que amb els auriculars, que em van regalar uns, que m'agrada molt.
i no ho havia fet gairebé mai, però ara sí que he escoltant música al tren, cosa
que està molt bé.
Doncs, escolta'm, començarem amb la primera cançó, la primera de les cançons que l'has
aportat tu.
Albert, quin videojoc és?
El videojoc és el Octopath Traveler 2.
Sí.
El títol, si la gent ho està sentint, ara dirà, però què és això?
Octopath Traveler 2?
O sigui, no podem començar més tècnics, però és que realment és un videojoc d'aventures
desenvolupat al Japó, amb una estètica que et transporta grans viatges,
a l'època medieval, i fas una gran aventura amb 8 personatges, Octopath, 8 personatges,
8 camins, i ja la primera part em va encantar com sonava, i aquesta imagineu-vos ara que
anem pel mar, perquè és la cançó del mar, portem el nostre vaixell, amb els nostres
personatges, anem per l'oceà navegant, i m'ha semblat perfecte per començar el programa.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De fet, el videojoc, perquè us el pugueu imaginar, és una aventura que intenta abocar els videojocs dels anys 90 i els personatges, tots els escenaris són pixelats, però en canvi la música és orquestal i el contrast és molt xulo.
Aquí podríem imaginar-nos, no?, pixelat, doncs música chiptune, no?, allò típic que es fa, sí que n'escoltarem entre aquesta setmana i la vinent també escoltarem algun tall d'aquesta forma. Molt bé, has posat el nivell molt alt. Mira, jo el que et porto ara és videojocs que he conegut aquesta temporada i que
dels videojocs dels videojocs...
també són força coneguts al Generació Digital.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La formació és Berlinist, perquè moltes vegades poso la N abans de la L i és una formació que ja havia fet la banda sonora de jocs com el Gris i que en aquest cas el germà del Conrad, el Joel, està al costat també d'aquest videojoc.
De fet, ell hi forma part de l'equip i també el que han fet és agafar aquests intèrprets per fer aquesta banda sonora molt especial.
Molt especial que connecta amb l'estètica del videojoc d'aquest Wordless i, de fet, recordar també que Berlinist és una banda que, a banda mai millor dit, de fer la música de la seva pròpia carrera,
han actuat, han fet concerts de Gris, han actuat a festivals...
És una passada. Deixa'm el ver, ja que mencionem l'equip que han fet la música de Wordless, també hem mencionat l'anterior compositor.
Era obra, l'anterior música que sentíem d'Octopaz, de Jasonori Nishiki.
Molt bé. Doncs escolta'm, anem per la següent cançó. Vols fer una prèvia abans d'escoltar-la?
Doncs ja veureu que és un canvi total de ritme.
Molt bé.
I never felt so all alone In this lifeboat I call a home
You're my only refuge in this raging sea Over the howlin' wind your voice rescues me
Oh, yeah, yeah I hear the sirens calling me, baby Oh, yeah, yeah
But I see your light all shining out to me Get me off the rocky shore
Keep me off the ocean floor Oh, yeah, yeah
Keep your feet and shining bright, baby
I'm on my own
Abans que diguis res, Albert, saps qui m'ha recordat? Una cançó de l'Anne Persons Project, directament, o sigui...
M'ho crec perquè és una cançó que recorda coses.
Sí?
Deixa'm que t'expliqui, Albert.
A veure, a veure.
Mira, estem sentint el tema The Beacon, interpretat pel grup The Glass Pyramids i del videojoc Hi-Fi Rush.
Un joc d'acció amb estètica còmic fantàstic que va sortir a principis d'aquest 2023.
Sí.
Però atenció, aquí això és molt curiós, parlant que et recorda la cançó. Aquest tema musical, fet expressament pel videojoc Hi-Fi Rush, The Beacon, Glass Pyramids, aquest tema està fet expressament perquè recordi un altre tema.
Aquest tema, si us agrada la música rock, potser us ha recordat també un grup que és Black Keys. Hi ha una peça en concret que es diu Lonely Boy.
Molt bé. Recorda moltíssim.
Recorda moltíssim.
I això està fet d'una manera d'expressament, perquè en el videojoc, si tu jugues amb el mode streamer, que per tant has d'anar en compte que no sonin músiques licenciades,
si tu jugues amb el mode streamer, els creadors del joc han fet com una banda sonora paral·lela, lliure de drets, o que no saltaria l'estrike de Twitch o de YouTube.
Sí, sí.
Però si jugues a casa teva sense estar compartint la teva imatge i sense necessitat d'haver de posar-ho a xarxes,
pots posar la banda sonora original, on la cançó aquesta és substituïda per una altra, que és The Black Keys, Lonely Boy.
Val. És veritat que ara recordo que va... Sí, sí, sí.
Llavors, segons, és molt curiós això perquè ho estem vivint avui dia, l'any 2023, en els videojocs, de dues bandes sonores.
Una per compartir amb la comunitat, perquè, clar, no pots posar música llicenciada allà on vulguis.
Que bo.
Ens ha de pagar uns drets d'autor i els creadors del joc, sapiguem que la música era la clau del videojoc,
és un joc d'acció rítmic, van dir, doncs creem una banda sonora expressament que es recordi
i que estigui sincronitzada amb les cançons del versió original.
Déu-n'hi-do. I al joc portes una nau, no?
Portes un personatge com un noi amb una guitarra.
Val, sí, molt bé.
I en comptes una espasa i golpeja amb una guitarra. És una passada, aquest joc.
És un hack and slash, que es diu, joc d'acció.
Tu l'has jugat, eh, aquest joc?
L'has jugat. És un joc que va sortir per sorpresa.
Ah, sí, és veritat.
Va sortir per sorpresa.
Ningú s'ho esperava, eh?
No, ningú el coneixia.
Ja.
I van dir, pim-pam, surt a començaments d'any, ja està a la venda, ja el podeu descarregar a Guimpes.
I em va encantar, és dels millors videojocs d'aquest any d'acció.
Va ser en una presentació, no?
En una presentació.
Sí, sí, directament.
Sí, sí, això és com, li diuen una paraula, Shadow Drop o alguna cosa així.
És com llançar un joc per sorpresa. Ja està, disponible.
No hi ha res que no estigui definit, eh?
No pot sortir un joc sense cap explicació.
Què?
No, ja sí, però segur que ho darien i no. Fem un hack, no sé què, eh, saps?
Un drop de bomba.
Sí, sí, exacte.
Una xapa de bomba i ja està.
Doncs molt bé, fantàstic.
M'agrada molt també aquesta banda sonora d'aquest videojoc,
perquè recordem que els videojocs també són música, una part molt important de l'aventura.
I escolta'm, Albert, ara anem a un clàssic.
Vols dir alguna cosa o ho fem després?
Un superclàssic, després entrem en detalls, però un superclàssic dels videojocs.
Només haicat, generació digital.
Endor.
Fins demà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
D'λλeczeラ,
en conversa.
Testa és la presídica.
Ja ho he dit, ella es diu Summers go by,
i ell és Pinzel, que és qui interpreta aquesta cançó que se'n troba
night com si fos una peça que podria sortir perfectament noicat, eh?
totalment, i també en algun programa
de l'Albert Ohm, també sonaria
aquesta cançó, i ell diria
estem amb tal, no, m'agrada molt
és molt especial aquesta cançó, però més especial
és el videojoc, que portem el control d'un colom
un colom que està com humanitzat
i que decideix
és doctor, és metge i decideix
anar a un poble tranquil a obrir
una consulta, una cosa
que sembla tan curiosa
que te'n vas, però que sigui en forma de colom
i et trobes
tot de problemes
molt humans, però
amb els protagonistes
humanitzats en coloms
diferents animals, sí, exacte
és molt xulo visualment, he estat aquí remenant
buscant imatges mentre sentíem la cançó
és molt maco, així com
que la temàtica no és com un joc per nens petits
és una història, però
visualment és molt atractiu
molt maco, colorista i una aventura
diferent, diferent, i amb una banda
sonora que bé, costa de tant
en tant trobar, doncs això
cantant una guitarra
i una cançó d'autor
en un videojoc
em recorda altres
no sé, ara
no recordaré el nom, però hi ha d'altres
produccions
triple A que sí que utilitzen
aquest recurs
en algunes de les cançons
més importants
molt bé, Albert
doncs ara et toca a tu
em toca a mi
i passem d'una producció
més independent
com aquest
Fall of Porcupine
un joc
que aquest és
una superproducció
molt coneguda
d'aquest any
i sentirem
el tema principal
del The Legend of Zelda
Tears of the Kingdom
Estimulable
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs, Víctor, hola, què tal, com estàs?
Ei, què tal, Alberts? Com esteu?
Sóc el Víctor Mame i amb un programa tan especial com el d'avui no volia perdre mal.
I us proposo dues melodies.
Una del Super Mario RPG, feta per Yoko Shimomura, concretament del Maze Forest, que sona així.
I l'altra és el tema principal del Starfield, feta per Inon Sur, aquesta versió a piano.
I l'altra és a piano.
I l'altra és a piano.
Doncs espero que us hagin agradat aquestes dues interpretacions a piano de bandes sonores de jocs que han sortit aquest 2023.
Doncs fantàstic. El Víctor Mame i el seu piano és tot un luxe poder tenir-lo des de fa unes quantes tamponades i escoltar la seva música.
Albert, ara canviant una miqueta de terç, és el teu moment per una nova banda sonora.
Exacte, ara és un moment per sentir un joc desenvolupat aquí a casa nostra, a Catalunya, a Barcelona, més concretament, After Us.
Generació digital és ara tendència.
Institut Cartogràfic ieti Lisbon i 16.000
Fins demà!
Fins demà!
De fet aquesta es diu Ephemera 3, és aquesta versió en piano del Daniel Elms.
Aquest videojoc, Albert, estàvem comentant ara que tu l'has jugat, no te l'has acabat, jo tampoc me l'he acabat.
I que és un joc que han tingut els seus creadors, el nostre programa, fins i tot vam tenir després a una de les seves level designers.
I li vaig comentar en acabar el programa que m'ha passat una cosa molt curiós amb aquest joc.
I és que el vaig començar amb molta il·lusió, però em vaig quedar encallat en el primer lloc que em podia quedar encallat.
Ostres, Albert!
Em va ser molt curiós i va haver-hi un moment que dic, a veure, Albert...
El primer puzzle.
Sí, sí. No era un puzzle, era una plataforma que jo havia de pujar a un cotxe i després havies d'anar a una pedra.
Però no sé per què jo volia anar a una pedra que estava més lluny i no hi havia manera.
Però no sé per què vaig pensar que no podia anar a l'esquerra o a la dreta, no me'n recordo qual era.
I vas començar a donar voltes tota l'estona.
I dic, és que aquí hi ha un problema i és que necessito potser més potència en el salt.
I vaig estar molta estona, però potser vaig estar una hora, perquè no vaig voler mirar cap vídeo a YouTube fins que ho vaig fer.
I vaig veure que va saltar el cotxe i des del capó va saltar l'altra pedra i després se'm va anar.
I dic, mare de Déu.
És que et vas quedar, Albert, al principi del principi.
I això m'ha passat a vegades, però que em porto ja unes quantes hores.
Aquest Nadal, amb l'Steam Deck, que em consta que estàs jugant-lo ja, més tranquil.
No, no, i després ja el que vaig fer és avançar.
I la veritat és que és un joc que hi ha un moment que hi ha un canvi de colors a verd que és molt bonic.
Sobretot, jo penso que destaca per l'estètica aquest videojoc.
Sí.
És un videojoc on portem a Gaia, l'esperit de la Terra, podríem dir.
Exacte, sí, sí, sí.
I és un joc amb una mica de missatge, molt d'actualitat, perquè ens està retratant un planeta Terra on s'ha acabat la vida.
Sí.
A causa de la crisi climàtica, de l'efecte de l'ésser humà sobre la Terra.
I portem a l'esperit de la Terra, justament Gaia, per intentar reviure els animals i les plantes.
I en aquesta aventura on anem avançant, veiem com el planeta va tornant a créixer, la natura.
Sí.
Sobretot, jo penso que destacar, doncs, que visualment, ells van ser els creadors d'Araïs, també un joc molt bonic.
Visualment és una meravella, una experiència.
Sí, tenen un estil molt conformat i que seguim el Generació Digital des de fa molts anys.
Molt bé, ara canviem de terç i anem a un videojoc amb més pressupost, podríem dir.
Amb força més pressupost, el videojoc... Deixa'm, Albert, que expliqui el que sentirem a continuació, perquè la gent dirà, això no és una cançó.
A continuació sentirem, atenció, l'Alan Wake 2. Aquesta continuació de l'Alan Wake, que després us comentarem.
Però la peça de música que hem triat és particular, perquè sentireu com gairebé un mig minut de diàleg entre uns personatges,
que parlen justament del joc, i després comença la música.
Que tot forma part del que volem explicar-vos després.
Benvingut, benvingut.
El nostre guest tonight és l'Alan Wake.
Aquesta vegada vam voler fer una cosa una mica diferent.
Un llibre de qui és, com un artista i com un man.
D'où d'où d'où d'où d'où d'où d'où d'où d'où d'où d'où d'où d'où d'où d'où d'où d'où d'où d'où d'où d'où d'où d'où d'où d'où d'où.
Together with our house band, the divine old gods of Asgard, we have created something very special.
The song is called Herald of Darkness, but I like to call this next segment the story of the journey of Alan Wake, the musical.
We just do what we always do.
We'll chat, but instead of talking, we'll sing it.
From what I've gathered, you grew up nice and sheltered
With mama's pretty stories and your own made-up fury
And mama gave me a magic clicker
Well, yes, I think it's true and fair to say
Come on in and listen
Lost words you've been missing
Now the fire you're bearing
The eye of the darkness, your light
So you were drawn to stories early on
My dreams would light up my imagination
And you had nightmares night and day
Yeah, but with the clicker, I chased those frights away
Who knew?
So true
So here is the clue of hope to remember
Visions, they come true
Bend the lights with steel
Afectivamente, es una de las peces
Els més diferents que hem escoltat avui
Podria ser Dream Theater, això, rock progressiu sonant
Però, com deien a la presentació
Que us hem posat
Són els All Gods of Asgard
Que, atenció
És un grup de rock fictici
Del videojoc Alan Wake
Del món d'Alan Wake
Però que el grup real que toca
I que estem sentint
És Poets of the Fall
I el tema és que era l'Of Darkness
Tot això dintre d'Alan Wake 2
Aquest videojoc de seqüela
De l'Alan Wake 1
Com fins aquí arribem
Videojoc de misteri, por
Aventura
Una policia que ha d'investigar
Una sèrie de crims
En un poble que s'assembla molt
El de Twin Peaks
Un escriptor
Que és Alan Wake
Que ha quedat tancat
Dintre de les seves pròpies noveles
En un món paral·lel
I tota aquesta història
Entre la història de Saga Anderson
La policia que investiga els crims
I aquest escriptor
Que s'ha quedat tancat
Dintre de les seves pròpies noveles
Si no pots sortir
Porta deu anys tancat
I es pensa la gent que ha desaparegut
Bé, una història
Déu-n'hi-do
Al·lucinant
Un altre dels videojocs
Jo crec que més destacats
En general
D'aquest 2023
És una aventura
Que té elements
De joc de terror
Però també
Com de joc de detectius
Té molt rotllo Twin Peaks
Jugar amb això
Del David Lynch
De coses
Inesperades
I que no et creus
I que semblen com de fantasia
Dintre de la realitat
I és fantàstic
I aquesta escena
És molt curiosa
Perquè és un musical
Dintre del videojoc
Que tu dius
Que estan sempre fent el musical
Que no para mai el musical
Tu mous el teu personatge
Pel mig del musical
Amb les pantalles
Tot això
I és una escena
De les més curioses
D'aquest any
Molt bé
La peça té
És de nou minuts
No l'escoltarem tota
De fet
El que podem aprofitar
Ah, per cert
Abans he dit
Que aquest és l'últim programa de l'any
No, és el penúltim
Perquè la setmana vinent
Doncs encara no haurem arribat
El nou any
El 2024
I també farem
La segona part
D'aquest especial
De bandes sonores
I ara també et toca a tu
Albert
I m'has de parlar
De la següent cançó
La següent
És un joc que es diu
Dave the Diver
I ja veureu
Que no té res a veure
Amb aquesta de la Langway
Generació Digital
Acabes de fer una captura
A la següent cançó
A la següent cançó
A la següent cançó
A la següent cançó
A la següent cançó
A la següent cançó
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
!
!
!
!
!

!
!
!
!
!
!
Bé!
Bé!
Bé!
Bé!
de l'esquençament d'any!
El gener va sortir el remake del Dead Space!
Sí!
Jo recordo quan va sortir el primer, ja recordo vídeos de YouTube de gent xisclant, no?
Perquè també és un d'aquests jocs que...
És a terror!
És a terror!
Sí, sí que passes molta por!
De fet, la mecànica principal és tallar els enemics amb bocinets!
És clar!
És que és una mica javi!
Perquè són com unes bèsties allà molt xungues que van anar a buscar molt ràpid i...
I aquest joc, jo no l'he acabat!
Estic a punt de fer-ho!
M'agrada molt perquè tu pots...
Vaig aconseguir el mapa, com abans es podrien aconseguir els mapes del joc...
Ah!
Però no l'havies de dibuixar en un paper!
No!
Perquè ja està dibuixat!
I ja el pots trobar dibuixat!
Però sí que també està molt bé!
El que passa és que és enorme el mapa i estaria molta estona!
I recordo que vaig dir-li al creador del joc,
que ara no recordo qui és, no recordo el seu nom,
però em va dir, no, però si és molt fàcil aquest joc!
I vaig dir, home, doncs no el trobo tan fàcil!
Però...
Home, el creador sempre ho trobo fàcil!
És veritat, és veritat, totalment!
Tu diràs!
Molt bé, doncs escolta'm, estem arribant al final del programa,
però encara ens queden uns deu minutets per escoltar un parell de cançons, Albert!
Quina més?
Doncs ara ens posarem molt flamencos!
Mai millor dit!
Fins demà!
Marc!
ふativa!
Sol.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Just leave me there!
Dreaming!
Aquest final em recorda músiques, cançons d'inici del festival aquest que és tan conegut, el festival que fan a l'abril. Ara no em surt el nom.
Sí diguem-ne...
Primavera Sau!
No, home no! No, festival del televisiu.
Eurovisió!
Ah, vale!
Saps aquest aquest...
Festival que fan a l'abril, no sé!
Sí, sí! No em surti ara el nom, tu!
Molt bé!
Escolta'm!
Molt bonica!
I la intèrpreta...
Molt bé!
En aquest cas, Marilla, en esta sova, i el compositor Borislav Slalop, música del videojoc Baldur's Gate 3, desenvolupat per l'Arient Studios i per tant desenvolupat en part a Barcelona.
Sí.
Perquè l'Arient Studios té un equip a Barcelona i per molta gent aquest títol és un dels més clars candidats a guanyar el premi, el millor videojoc del 2023.
Tothom en parla molt bé.
Tothom en parla molt bé d'aquest títol. Jo l'he pogut jugar poquet, però he pogut entrar. És un joc de rol amb un món estètic a Tolkien, per resumir molt.
Però sobretot és un joc de rol que ha demostrat que aquest tipus de videojocs, potser que poden ser molt complexos, poden innovar i també una cosa molt important.
Això és una gran producció, però que ha sigut produïda sense els nervis de les grans produccions.
Ah, amb temps, eh?
Van llançar-lo amb accés anticipat fa més de tres anys. Els jugadors han anat podent jugar i els creadors tranquil·lament,
bé, amb la pressió de tenir una entrega, han pogut anar fent i anar polint-lo i millorant-lo.
I ha sigut un exemple de com portar una producció gran de manera realista i que el resultat sigui una meravella.
Doncs escolta'm, hem fet una bona repassada d'aquest 2023. Albert, ja el que hem de fer és tancar el programa
i avisar que la setmana vinent encara més.
Abans parlàvem de cognoms, José María Campillo, també Murillo Campillo, amb això ho tenim...
És bastant semblant, en aquest sentit, i Campillo també com Garcia. També hi ha un background aquí, Albert.
Hi ha un background, ja...
Sí, Albert, vull dir que no pensis que el teu cognom, no, en absolut, també és important,
encara que sí que és veritat que és el més...
Em sembla que a la setmana espanyol crec que...
Sí.
Sí, no, Garcia està en primer lloc, eh?
Està en primer lloc i ja surto a les Streets of Rage, d'aquesta saga de Sega mítica,
hi havia una amic que es deia Galcia.
I jo sempre tinc una teoria que el senyor japonès que va fer aquell personatge de Galcia...
Sí.
Potser et referies a Galcia i vas posar Galcia.
Estic gairebé convençut, eh?
Sí, sí, sí, estic segur que sí.
Doncs això, com deia José María Campillo des del Control de So,
gràcies a Albert Garcia, fins la setmana vinent,
que farem, doncs, més videojocs, més bandes sonores.
Serà la segona part d'aquest programa.
I res, oients, que us vagi molt bé,
que passeu un bon Nadal i això, fins dissabte vinent.
Adéu-siau!
Adéu-siau!
Adéu-siau!
Fins demà!
Fins demà!