Benvinguts al programa de Catalunya Ràdio que parla de videojocs,
creativitat i cultura digital, ara comencem l'edició número 718 i aquest serà un programa molt especial amb els ullents de l'estúdio, que ens estan acompanyant, que han aplaudit sense que els forcem, que ho han fet sol.
En aquest programa mirarem enrere per parlar-vos de tot el que ha donat de si al programa en aquesta temporada. Jugarem en directe amb Generació Digital de Video Game, ens posarem les ulleres a l'etat virtual, pocs dies abans una nova edició del Sonar.
Parlarem amb el seu director, construirem amb el Super Mario Maker 2 i regalarem la nostra digipanera de final de temporada.
Això és Generació Digital.
I avui amb Albert García, Star i Oriol Dalmau.
Benvinguts a tots, com esteu?
Hola!
Molt bé, avui complet absolut.
Avui ha quedat aquest estudi que fa goig.
Ja explicarem tot el que està passant aquí, tota la gent que som.
Som molts, jo crec que més del que legalment podem estar, però no passa res.
Hem superat l'aforo.
Realment.
Escolteu, per parar a anar a la idea, aquesta setmana ha estat una setmana important perquè s'ha presentat una nova consola, una nova Nintendo Switch, que en aquest cas es diu Mini.
Lite.
Ja no és Switch ni res, perquè no es pot posar a la tele.
No hi ha res que canviar.
És petit Switch.
Tothom ho sap, això.
Ha rebut algunes crítiques, no?
Hi ha gent que li agrada i gent que no és tan fan.
Bàsicament aquesta consola és com la Switch, sense ser Switch.
És a dir, la gràcia de la Switch és que és versàtil.
Tu pots jugar connectat al televisor o jugat en moda portàtil, pots treure els comandaments, i aquesta només està pensada perquè sigui portàtil.
Però és més petita físicament, la pantalla, la mateixa consola?
La pantalla sí.
No té vibració, no té càmera, els comandaments no es poden treure...
Una de les coses que comentaven que m'ha sorprès força és que, esclar, la gent que faci videojocs començarà a pensar,
potser no faré videojocs perquè els joycons es treguin, perquè aquí no es podrà fer.
S'han d'adaptar, potser.
El que sí que es poden fer és, tu pots tenir dos joycons que te'ls pots comprar a part, que per cert valen 40 euros,
i pots jugar amb joycons i els connectes com si fos, crec que és per Bluetooth o alguna cosa d'aquestes.
Pots jugar aquell 1 o 2 Switch famós, aquell joc meravellós.
I aquí estàs igual.
Però s'ha de ser molt motivat, perquè no té la cosa que té al darrere per aguantar la pantalla.
Aquí la gran cosa és que baixa de preu, el gran argument és que val 200 euros,
que si fas números dius a veure, la normal val 300 i poc, el doc val 90 euros, aquesta no porta doc,
per tant, en principi, hauria de costar menys de 200 euros, ja només per fet d'estalviar-me el doc ja estic en el 200 euros.
Correcte.
Per tant, fot-li vibració o alguna cosa, jo crec que aquesta hauria de ser encara més barata, hauria d'estar sobre 170...
El que passa que hi ha una cosa, d'Albert Herró, els desenvolupadors normalment van al Minim Comú Denominador
i si es comença a popularitzar aquesta consola, diran,
per què vibracions, per què moviment dels comandaments, anem al Minim i ja està.
Hi ha una cosa que em va fer molta gràcia veure per internet, un meme, el que es veia a diverses Nintendos DS,
i era la progressió de la Nintendo DS.
Nintendo DS, recordeu, Nintendo DS Lite, Nintendo DS XL, i posaven al costat la Switch, la Switch Lite,
i esteu veient cap on va la cosa.
40 pulsades.
Estratègia Nintendo Clàssica.
Estar, què tal?
Molt bé, fantàstic.
Escolta'm, estem molt ben acompanyats, no?
Molt, però molt, molt, no et pots fer la idea, eh.
Per què, per què?
Mira, per començar, és el que deia, no hi cabíem.
Que no vinguin els Mossos perquè aquí a l'aforament no el passem.
I atenció, coses importants, és que sempre que fem un programa d'aquests jo sempre pregunto,
que feneixo una miqueta, que pregunto a una noia maca, doncs està casada, soltera, aprofito, no?
Per començar, mira, us diré, no diria mai l'edat mitjana d'aquesta gent.
No?
29 anys.
Què dius, ara?
Ho has calculat, això?
Sí, clar, sí, sí.
He preguntat-ho i he dividit, he dividit.
Però hi ha una cosa que et deixaran molt cultursat.
Per exemple, a veure, tu d'on vens?
De Girona.
Déu n'hi do, eh?
Estem a Barcelona, eh?
Sí, sí, correcte, correcte.
Tu d'on vens?
De Barcelona, Gràcia.
D'aquí al costat, val?
Molt bé, molt bé.
I ara veureu, ara veureu.
A veure, em permets, gràcies.
D'on has vingut, tu?
De Newcastle.
Què?
No pot ser, per favor.
Un aplaudiment.
Bravo!
Però vens expressament al programa.
Què?
Com us quedeu?
Com us quedeu?
Vens per tu, Oriol.
No pel programa, per tu.
Vens pel programa meu.
Venia de pas, ja, no?
Fantàstic.
Doncs, no, no, ens hi anem explicant tot el que tenen a les mans aquestes persones.
Sí, i tant.
Que ja ho hem anat anunciant durant el...
5 dits per cada mà.
Molt bé.
Tenen un producte, un joc, del qual parlarem d'aquí una estoneta.
Però abans volíem parlar d'una de les coses que passarà de mai,
que també és molt important.
Diumenge 14 a la tarda viuràs una gran final virtual.
Què passa?
Diumenge que ve el Tot Gira es converteix en el Play Gira.
El torneig d'hi esports creat pel Tot Gira.
De 5 a 7 de la tarda transmetrem la final de la Lliga
en un programa conjunt del Tot Gira, el Pop Up i el Generació Digital.
En directe des del gimnàs DuetFit del Centre Comercial Glòries de Barcelona.
Seguirem la final de la cinquena edició del campionat.
Amb David Clopés, Mariela Dinares i Albert Murillo.
Estigueu ben atents als programes i a les xarxes del Pop Up,
el Generació Digital i el Tot Gira.
Diumenge 14 a la tarda Play Gira a Catalunya Ràdio.
El Tot Gira acabem temporada i l'acabem jugant.
Jugant i transmetent la final de la nostra pròpia lliga de futbol virtual.
Amb la col·laboració de la Liga de Videojuegos Profesional LVB.es.
David Clopés, presentador i director del Tot Gira de Catalunya Ràdio.
Molt benvingut al Generació Digital.
Què tal, com estem? Hola!
Escolta'm, una passada, tot plegat.
Se t'ha girat feina, eh, Murillo, aquesta setmana.
Total, total.
Sembla que facis el Tot Gira, també. Exacte.
Dissabte i diumenge, molt bé.
Primer de tot, gràcies per aquesta hora que ens heu cedit.
Perquè aquesta hora era vostra.
Després anem nosaltres. Exacte, exacte.
Ja parlem del que vindrà també en quant a informació del Tot Gira,
però demà passa una cosa important i ja l'hem escoltat.
I tant, demà les finals del Play Gira,
que això ja és una història que vam començar fa uns quants anys.
El 25, en edició, és el nostre torneig de FIFA.
L'any passat vam fer Pro, però hem tornat als Origins,
hem tornat al FIFA, que al final és el que té més tirada entre tots els gamers.
I el que farem demà, bàsicament, és narrar amb vosaltres,
amb la Mariona del Pop-Up i amb tota la gent del Tot Gira,
les finals d'aquest torneig, que són dues semifinals,
que narrarem en directe.
Tenim el càster, l'Oriol Vidal,
que ja l'heu sentit, segurament, moltes vegades a Sport3,
amb el Marc Maioles, que ens farà d'analista.
Narrarem les semifinals i també la final d'aquest torneig del Play Gira,
amb molt bons premis, perquè tenim 1.000 euros en saldo PSN.
Això és molt, eh? Això és com pots comprar el Barça.
750 euros pel guanyador, 250 per al finalista.
Només comentar-vos que ens venen de tot arreu,
perquè aquests tornejos, els 4 tornejos que hem fet,
d'on han sortit els 4 gamers guanyadors i, per tant, els 4 finalistes,
eren oberts a tot l'estat espanyol.
Ens ho ha organitzat la LVP, que és aquesta plataforma brutal
que són catalans, i n'estem molt orgullosos,
la Lliga de Videojocs Profesional.
I tenim un asturiar, parlo de memòria, un asturiar,
un noi que és del País Basc, de Bilbao,
un altre que ve des de Mòstoles i un català.
Se'ns ha colat al final un català.
Tu que has vist moltes finals d'aquestes del FIFA,
el tema de FIFA, catalans, que no hi ha gaire...
Doncs catalans, ara que jo recordi,
em sembla que segur que n'hi han, però no em recordo.
Ara sí que és veritat que ara s'estan jugant els playoffs
de l'Iglobal Series de FIFA allà a Berlín,
que et donarà pas a l'Iglobal Cup a la Copa del Món
i estan jugant 4 espanyols.
Moltes gràcies.
Hi ha molt nivell.
Estem parlant de moltes competicions
i ara una de les importants era el PlayGira.
T'has adonat que has creat un...
Hem creat un monstre.
I el que farem demà, per això us vam demanar l'ajuda.
Al final sou experts en tota aquesta història
dels videojocs, dels esports electrònics,
i el que farem demà és un homenatge als esports.
No només narrarem aquestes finals i finals,
sinó també farem una mica de pedagogia, d'història.
Em sembla que ens estàs preparant un top 5
dels millors videojocs del futbol.
De fet, m'han ajudat tots els que estan aquí a la taula.
I que genera debat, perquè jo vaig dir
que aquí hauríem de posar algun altre joc.
I també el que farem és viure-ho en directe
des del DuetFit de les Glòries,
que no sé si ho heu passat mai per allà,
però és molt interessant el que hi tenen,
que entrenen a gamers.
Entrenen no només a jugar, sinó també físicament.
La reacció ocular, l'agilitat mental...
Té molta història, demà ho descobrirem.
No fan flexions, aquesta gent, eh?
També, també.
Han de córrer molt i després s'aprenen els botons.
Tenen unes rutines que ja estan pautades,
i per exemple, em crida molt l'atenció
una rutina que tenen que un espai de 50 metres,
que han de fer l'sprint, i quan arriben al final
tenen una mena de paret amb unes llums
que ells han de tocar ràpidament per guanyar l'agilitat.
Amb la llengua fora ho fan, per això.
És tot un món, eh?
Demà, de 5 a 7, podrem escoltar tot això.
Demà ve l'Anton Griezmann, per cert.
Sí, de fet, avui ja està per aquí, per Barcelona.
Avui fa les fotos allà a la botiga del Barça.
Diuen que ja podrem sentir els mitjans oficials del club
i demà a la roda de premsa,
i la presentació oficial al Camp Nou,
tot i que serà sense públic,
perquè el Camp Nou està en bobre,
i ho tipsareu, això, eh?
Pobre Griezmann, l'esteu contraprogramant.
Però ho hem quadrat molt bé,
perquè la roda de premsa oficial és a dos quarts de 8.
Acabarem les fines del prigira, vindrem cap aquí,
i aleshores escoltarem l'Anton Griezmann.
Doncs moltíssima sort i demà ens veiem.
Que vagi bé. Adéu-siau.
A veure, Gina, tu has volgut fer una retrospectiva
de com ens ha anat aquesta temporada.
Què has trobat?
M'ho he trobat passant,
i he de dir que hem currat a sac
i m'he oblidat de moltíssimes coses.
No tenim temps, per tant, no?
Has mirat tots els guions de tot l'any.
M'he mirat tots els guions de tot l'any, sí.
El que no he currat en tot l'any
he currat per aquest programa d'avui.
I sembla molta cosa quan ho mires així.
Sí, sí. A veure, s'ha de dir que un dels programes preferits
que hem fet d'aquesta temporada va ser el del Record Guinness,
us en recordeu?
Que vam fer el novembre del 2019.
I de totes aquestes anècdotes,
parlem amb el Marc García de quins són
els videojocs més cars de la història.
Curiosament, els jocs més cars que he trobat,
en concret un article de la revista Business Insider,
són per la Tari 2600,
que és una mica el so de la música que sona.
Sí, i tant.
El joc més car que he trobat es diu Gamma Attack,
fet per una companyia que es diu Gamma Nation,
i està valorat entre 20.000 i 50.000 dòlars.
A mi em sembla una borrada,
perquè a més, jocs de Tari 2600,
clar, són jocs...
De dos cas de memòria.
I els que són més cars són els més dolents,
els més hurpilants.
Perquè es van vendre poc.
A veure, diu el francès,
allò que tenen menys cas són els més dolents,
quants cas té el videojoc
del generació digital?
Doncs hi ha dues versions, 48 i 128 cas.
Arriba a 48 cas?
Sí, clar.
Tranquilito, eh?
No ens poses nerviós.
És per l'ordinador
que té 48 cas.
D'acord.
Avui dia un joc nou d'Xpectrum què val?
Quin preu té el mercat?
8 euros amb 75.
En referència a les 875 pessetes,
8 amb 75, 10 euros, 6...
El generació digital The Game,
d'aquí vint anys, valdrà una pasta.
20.000 o 30.000 com a mínim.
I tu dius, Gina, que hem aconseguit una cosa grandiosa, no?
Sí, perquè aquest any, bé,
de fet ja fa molts anys que tenim Wikipèdia en català,
estem lluitant perquè Siri, Alexa i altres reconeixedors de veu
parlin catalò al mític Torradora
que hem estat veient aquests dies a la xarxa
i ara està de moda.
Però gràcies a la iniciativa d'en Roger Valdomar
ara tenim Twitch en català.
I evidentment el vam convidar al programa per parlar-ne
i just abans d'aconseguir la fita
estava parlant amb nosaltres.
I aquests són els canals que va fer servir
per aconseguir-ho.
En el meu canal de YouTube
m'he creat una secció esmenal que es diu L'Objectiu
on cada setmana vaig actualitzant
com està la petició.
I amb això vaig veure que Twitch tenen una plataforma
pròpia que es diu User Boys
que la fan servir també altres empreses
per rebre el sotgeriment
del feedback dels seus usuaris.
Vaig deixar la meva petició
on els deia simplement això
que volem que puguem seleccionar
que un streaming és en català i que quan el busquem
puguem seleccionar que el busquem en català i ja està.
No ho hem dit, però avui també ens podeu veure
per Twitch.
Twitch.tv barra generació digital
i, a més,
crec que podeu escoltar el programa
amb una qualitat òptima,
ja que hem pogut aconseguir connectar la taula,
cosa que és important.
No es pot trobar per l'etiqueta català encara, no?
El Roger ho va aconseguir.
Estem parlant aquí d'abans que ho ha aconseguit,
però just abans va venir a parlar amb nosaltres.
En aquests moments, si poseu català,
un dels canals que estem retransmetent és el nostre.
Molt fantàstic.
Dels milers de milions que hi ha retransmetent en català
és el nostre.
En l'inici hi havia pocs, però, per exemple,
ahir a la nit vaig posar català
i hi havia vuit streamers.
Molt bé.
En aquell moment, doncs, no són pocs.
Potser Quim Torra ho hauria de fer, això.
És una forma de comunicar-se...
Amb els joves, no?
Els catalans només ens han de donar eines
i nosaltres tirem.
Per cert, el que hem fet també és marxar.
Sí.
De tant en tant, l'equip de la generació digital,
a part d'anar a fotre'ns hamburgueses abans del programa,
va ser una activitat digitalment distreta
i aquest any ens vam anar a fer una cosa
anomenada Red Helmet Experience.
Màgic.
Per qui no ho sàpiga,
és una experiència de realitat virtual tan brutal
que vam haver de convidar-los al programa
perquè estàvem amb l'adrenalina màxima.
I en Francesc explicava que és el que tothom
fa que gaudeixi de la realitat virtual
amb Red Helmet.
I Leli explicava la seva experiència.
Una de les coses que jo crec que facilita
que tothom s'ho passi bé
és que un dels grans problemes de les experiències
és aquesta diferència entre el que tu estàs veient
i el que el teu cos està fent,
que mareja moltíssimes persones.
Jo t'he de dir que va haver-hi un moment
que em vaig haver de dir a mi mateixa,
no vull fer cap spoiler, però hi ha un moment que no ets a terra,
que estàs sobre d'una cosa, que es mou,
i jo mateix em vaig haver de dir,
Leli, estàs a terra, per favor.
Però no em vaig marejar en cap moment.
És veritat això?
És veritat.
Però tu deies perquè paties.
Va haver-hi un moment que vaig patir molt.
O et marejaves?
No, gens marejada.
Però estava tan posada en el paper
que estava nerviosa cridant, patint,
i vaig haver de dir jo mateixa, para.
Una mica de vèrtic, eh?
Sí, una mica de vèrtic, però tot en positiu.
Tothom ha de dir, Cris, que tu eres el més nerviós de tot.
Ens va deixar bastant sords, eh, el Cris?
Encara recordem algunes crits
i algunes vídeos que encara deu estar
per la xarxa, em sembla.
Després, Gina, també hem fet programes típics.
Sí, jo et diria clàssics.
Sí, oi?
Perquè el 2019 hem fet un tema que no s'ha tractat mai,
mai, al generació digital
o a cap programa de videojoc, que és
Sega versus Nintendo.
Vaja.
En Cris ens parlava d'una estureta de ball
que un streamer havia fet servir
per passar-se als Dark Souls
i l'Star contestava.
Com se diu això de la superfície
per ballar?
Doncs hi ha gent que ho ha connectat
per jugar al Dark Souls
i passar-se a bosses del Dark Souls
amb això, amb els peus.
Però té quatre, són quatre o vuit direccions.
Vull dir, és una ball dreta-esquerra, diagonals,
però aquí, a l'octògon aquest del trasto aquest,
l'activator, prova'l, Cris, prova'l
i ja em diràs, eh?
Potser sí, potser sí.
Segurament.
Clar, perquè eren molts botonets, eh?
Potser volia fer el Kinect.
Teòricament podies jugar a qualsevol joc
perquè el teu propi cos va durar una setmana.
Clar, perquè la cosa era complicada estar, eh?
Sí, perquè a més feia referència
a un aparell que havia sortit per Mega Drive
que es deia Activator, que era com una cosa
que es posava a terra i fes com una mena de
confú virtual.
Era un octògon, potser era un octògon.
Era un octògon, amb peces, exacte.
Llavors tenia uns ratllàssers que sortien en vertical
i quan tu passaves la mà pel damunt...
El detector de l'ascensor quan estàs tranquil·lant.
Va tenir una època molt perduda.
Tothom, tothom.
No són joves.
Escolteu, però per acabar aquest resum de l'any,
Gina, el primer programa
va ser molt especial per nosaltres.
Sí, el primer programa d'aquest 2019, el gener,
vam parlar amb Conrad Roset, l'artista
que ha tret el videojoc Gris, que com sabeu
la banda sonora l'ha posada la banda
Berlinist. I ja ens feia una recomanació
per aquest sonar, que per cert actua el dijous que ve
i ens explicava per què era important
la música en el videojoc.
Escoltem Berlinist, que és una formació
de Marco Albano i que és part important
de Gris. La trobo absolutament esplèndida
i ha estat fantàstic de descobrir
a través de Gris un grup
com el seu. I imagino que també
és una sinergia.
És el 50% del videojoc. Jo ja coneixia Berlinist
abans, coneixia el Marco i la Gemma,
la seva parella, i el Luis, que són els tres integrants
de Berlinist. I bueno, recomano a tothom
que escolti Berlinist, que estan a Spotify,
i li donen un to personal i una atmosfera
al videojoc que
ja ho esteu sentint. És increïble.
Doncs mira, parlant del Sónar
i parlant del Berlinist,
saludem i agraïm que ens acompanyi
un dels directors del Festival Sónar,
Enric Palau. Benvingut al Generació Digital.
Hola. Què tal? Enric,
en el nostre programa, al Generació Digital
sempre posem èmfasi al Sónar
més bé, però això
explica el que la Gina deia.
És a dir, és el més normal del món
que, per exemple, hi hagi grups com Berlinist
que han posat música al videojoc Gris
i que estiguin al Sónar i la gent
del videojoc Gris i que estiguin al Sónar
i l'equip del videojoc que estigui al Sónar més bé.
Aquesta sinergia fantàstica, oi?
Sí, a veure,
i seran els dos.
L'agenda Nova d'Estudio explicarà
al Sónar més bé el que ha fet el procés
de crear el videojoc
i llavors
junts va ser una proposta
seva de portar el videojoc a escena.
Per tant, com explicàveu abans i aquest dijous,
que a mida del festival es pot veure
a Berlinist interpretant
o realitzant entre Berlinist i Nova d'Estudio
aquesta gran peça
del videojoc que és Gris en directe?
I passa més vegades,
ja crec que ho veurem la Holly Hearn
explicant els seus processos d'intel·ligència artificial
i després presentant-ho
a l'escenari del Sónar Hall,
recreant una part,
un cor de veus real
i un programa
que el que fa és una emulació
amb intel·ligència artificial d'aquest mateix cor de veus.
L'opció no més és el laboratori,
el taller
on s'expliquen aquests processos
i alguns d'aquests es poden veure
en els escenaris del festival.
Gina, tu tenies clar que aquest concert volies anar, eh?
Sí, de fet era el concert
des que es va anunciar que a Berlín
es anava al Sónar, que ja em vaig reservar l'agenda.
Però, Enric,
en quin concert segur que tu
no et perdràs?
En aquesta edició, eh?
Home, la veritat és que m'ho poses
molt difícil.
A veure, tinc moltes ganes
d'haver-hi una optimíssima incorporació
que serà la dalt del raper
i referent màxim anglès,
Stormzy, la nit del divendres.
I crec que tindrem molta gràcia
aquesta nit del divendres a l'escenari principal
perquè amb Stormzy, al retorn d'un clàssic
commander wall i disclosure,
no sé amb quin dels tres em quedaria,
però està clar que estarem
amb uns espectacles
de potència sonora i visual
que en els espais
d'aquests grans escenaris que tenim a fer
el divendres a la nit cobraran
una potència molt interessant.
Enric, si fem una foto genèrica
del vostre festival,
els que fem el programa sempre hem tingut aquesta sensació
que a banda dels grans noms d'artistes
que venen, com comentàvem,
és que el Sónar és, en definitiva,
un laboratori.
Sí, jo crec que
la gent
i el públic
ens ha fet confiança
i ve el Sónar a descobrir,
perquè el Sónar, a partir de la lletra mitjana i petita,
són noms que quan arrenca el festival
o quan comencem a explicar el festival
hi ha molta gent que no els coneix
i crec que forma part del nostre DN
el fet que la gent
vingui a descobrir
i moltes d'aquestes vegades
aquesta descometa es converteix
en moments de gran celebració i festa.
Estem parlant
i la feina de treball serà
present al màxim,
aquests productors i discòfics de renom
amb col·laboracions especials
amb el Max Cooper, per una banda,
amb dones que ho estan petant moltíssim,
com la Peggy Gou, la Juni Dijon aquest any,
també amb col·laboracions especials,
amb l'Italie Vega i amb el Tracks
i oferim, jo crec,
la possibilitat de que
l'artista s'expressi
i li posem totes les condicions possibles.
Aquesta estrena,
l'any que ve,
l'any que marca, el dijous al vespre,
també un espectacle de quasi dues hores
que serà pràcticament únic.
Ja estem, diguem,
tota la pre-producció,
sabent que transformarà
aquest escenari de Sonar Hall a Sonar Ria
i contents que així sigui.
Nosaltres, de fet, farem el programa
des del Sonar Més D el divendres a la tarda,
intentarem resumir tot el que cada any fem,
el que s'hi vegi per allà,
però et volia preguntar, per últim,
si aquests festivals, quan els feu,
us donen idees quan veniu a Barcelona.
És a dir,
enriqueixen aquests festivals, també?
Sí, la veritat és que sí.
En el cas del Sonar,
que fem a Hong Kong i a Istanbul,
hi ha una part desenvolupada del Sonar Més D,
per tant, també hi ha una petita mostra
del que és el congrés aquest de tecnologia,
creativitat i negoci,
però és molt interessant
que el Sonar els faci...
Hem après molt de fer el Sonar
a Buenos Aires
i allà descobri artistes com Kat Lap,
que és aquesta jovíssima promesa
que veurem aquest any
després al nostre Festival de Barcelona,
que ens agrada,
trobant aquestes escenes locals,
artistes interessants que després podem explicar aquí.
Són formats petits,
és una mostra sempre aluïda
de la gran referent,
que és el Sonar de Barcelona,
però ha estat molt interessant
fer set anys seguits el Sonar
i ara a Japó,
seguits novencè diànoals,
ens ha aportat a tenir
una relació especial
amb artistes com Cornelius o com Ruchi Sakamoto
o com Daito Manabe,
que aquest any el tornem a tenir al Festival.
A més, estrenant una peça
en un altre dels llocs que recomano
a la gent que li interessa més els contínuos
que és aquest espai,
aquesta cúpula de 360 graus
que produïm juntament amb Mediapro.
I que dimarts em sembla que la presentació
comencem, no?
Si dimarts o dimecres, crec.
El dimarts requerem la presentació
i el dijous comença aquesta programació
amb estrenes de peces noves
o com anem a la gent que s'estiria al terra
i ens deixi portar per aquestes imatges
de 360 graus que és el segon any
que practiquem aquest format.
Molt bé.
Doncs recordem que el Sonar Més D
comença aquest dimecres
i el Sonar Festival el dijous.
Podeu trobar els tiquets
a l'inici del programa.
Enric Palauco, director del Festival Sonar.
Moltes gràcies pel teu temps
i molta sort la setmana vinent.
Moltes gràcies, esperem a tots.
Que vagi molt bé, gràcies.
Si algú es pot acabar el Tetris,
som els de generació digital.
Tu, Dalmau, què?
Estàs fins a les 7 al Sonar, no et veig?
A les 7 del matí, eh?
A la tarda.
Ara que em faig una mica gran, encara més.
Jo et vaig veure l'any passat
al tancament amb Logan Garnier.
No era jo.
Jo ni canet rock ni històries d'aquestes.
No he anat mai ni quan era jove.
Estàs comparant els festivals.
Tot el que sigui sortir de casa
per anar a un concert,
quan vaig a un concert de dues hores i escaig
se'm fot llarga.
Perdona, però si aquest estiu te'n vas a Disneyland
i tu et saps la de música que tragaràs.
Però vaig drogat, eh?
Aquesta setmana se les ha posat el Chris
del canal de Chris
per jugar a un joc que s'hi troba
Safe Day Universe.
Tothom sap que és Rick and Morty,
aquí la gent que ha vingut avui.
Per qui no ho sàpiga és una sèrie d'animació
per a adults amb un llenguatge molt gamberro
i absurd que tracta temes quotidiens
dins l'univers totalment boig on tot és possible.
I así es como me fugé de la cárcel espacial.
Daba miedo.
Vaya, Rick, qué pedazo de historia.
Me habría encantado estar allí para verlo.
¿Quién quiere ver a un científico loco
hacer trastos caseros para matar alienígenas
y puentear un prototipo estelar
cuando podemos estar en familia en saunis?
Escolta, Chris,
i els creadors de Rick and Morty
són els mateixos que han fet el joc o no?
Sí, són els mateixos
i ara que tenim una mica el to al cap
expliquem la trama molt ràpidament.
Nosaltres som una raça que es diu Cillotopianos
que sempre anem a la nostra cadira,
que és una cadira que no es mou.
Per tant, ja tenim l'excusa per no haver de moure'ns
per l'escenari i patir marejos.
Això està bé perquè portem ulleres, eh?
Totalment, i el principal problema de les ulleres
són els marejos.
Un dia un monstre gegant, sense ulls,
ens roba els nostres dos gossos
i se'ls fica dins les conques.
Molt normal.
El tema és que els que d'ells
li donen un poder descomunal
i amb un complex de Thanos
propi d'una crisi dels 40
que enxampa.
És a dir que ja tenim el protagonista, tenim la trama
i tenim el nostre enemic, l'antagonista.
Exacte, però encara ens queda un personatge
que és el trover, el més important.
Aquest serà el personatge que podrem controlar
amb el comandament
i que ens ajudarà a desplaçar-nos pels escenaris
amb un sistema de teletransportació
per diferents plataformes
gràcies a les quals tindrem un punt de vista de l'escenari
o un altre i així arribar a completar el nivell.
Però el joc que ens planteja situacions
molt complicades com la sèrie Rick and Morty
o és un joc d'aventures i prou?
Sí, de fet, només començàvem
i sortim de casa i ens trobem
amb un avi de la mateixa raça que nosaltres,
un psicopiano,
i ens fot una esbroncada com un iaill
d'aquests amargats que van malain a tothom
i que pensa que els joves i els imigrants són un problema
per la seva generació. L'has de matar, no?
Doncs bueno, és un personatge a qui de seguida
li tens mania, però que ens ensenya la mecànica d'atacar.
Com tu deies, que
com que som nosaltres qui controlem el trover,
és el trover el que pot cometre un assassinat
a distància, en aquest cas,
o podem deixar-lo viu i continuar amb l'aventura.
És una mica... Cuideu de la gent gran, eh?
No, però és així, que et cau malament un personatge
i així no et sap greu matar-lo. Mil maneres de morir faran el mateix.
Un mort, primer et diuen que és un idiota.
Exacte, però passi el que passi,
el bo d'aquest joc és que passi el que passi,
el trover, l'altre personatge,
es queixarà o bé perquè l'hem utilitzat per
assassinar una persona innocent o bé perquè
som uns cagats i uns mitges merdes que no podem
fer servir la violència.
Albert García s'estava posant una mica les mans al cap ara, eh?
Per què, per què? No, per dalt d'una mica de...
Bueno, està bé. És molt riqui morti.
I quan dura una mica d'aquest joc?
Jo vaig trigar unes 7-8 hores a completar-ho,
però al 100%, eh?, amb tots els col·leccionables,
si no són unes 5 o 6.
Seguit, amb ulleres no pots jugar 7 o 8 hores, no?
Sí, sí, sí, sense cap problema, no?
Ell sí, perquè té temps, no?
Ell sí, perquè té temps i va néixer abans,
o sigui, després dels 80.
Ja té el cervell amb aquella cosa aquí al darrere, no?
No, perquè les ulleres
ja fins i tot apreten, no?
No, però bueno, sí, al cap d'una estona
fa una mica mal la part del nasi, sí que és veritat, eh?
Bueno, tu també la tens i saps acabar el teu.
Sí, sí, i tant que sí.
Bueno, TROVER SAFE THE UNIVERSE és un joc de Squanch Games,
de plataformes, amb molt d'humor,
que no inventa res de nou, però que tant li fa,
perquè, de fet, no inventa res i ells igual.
De fet, s'ancruïda el mateix i dels jugadors
amb un humor absurd, un joc amb una dificultat mínima
que va bé per gaudir del guió i dels escenaris
i el podeu trobar per 30 euros a Playstation Store
o a 25 a Steam, que és més barat,
no sé si fos o per què.
Sense dubte, si tens les ulleres de realitat virtual
i no t'ofèn l'humor negre, que és important,
l'has de jugar, aquest joc, eh?
Molt bé, molt bé.
Escolta'm, Star, com estan els ullens?
Doncs, vols que t'ho faci a l'estil generació digital
o vols que faci el rotllo esports?
El rotllo esports?
Doncs aquí tenim, hola, bon dia,
com és el teu nom?
Aquí tenim l'Olen, que està jugant en directe
amb molta potència a la generació digital
de video game.
El seu nivell porta 9 minuts, 31 segons,
20 centèsimes, senyors i senyores.
Un aplaudiment, sisplau,
molt fort, molt bé.
Si et fan falta en casters, a veure,
si et fan falta en casters per demà,
mira, tenim un...
Si t'ho dic en rotllo generació digital,
doncs bé, escolta'm, molt bé, està molt bé.
Albert, està jugant amb el teu personatge, eh?
El Murillo, sempre.
Quants nivells hi ha, del teu equip?
8, 8.
De fet, després parlarem una miqueta d'aquest joc.
Serà interessant perquè em penso que és la primera vegada
que toca un espectrum de tecles de goma
i sereu recordant dels meus entapassats.
Però amb 5 minuts el platina, està a punt de platinar-lo.
Porta 10 minuts, 3 segons.
És que hem de recordar que està jugant
amb un ordinador que va aparèixer
l'any 83, no?, més o menys.
82. 82, vull dir que, clar, ja té...
Que jugarà amb un joc de caset.
És més vell que allò, eh?
El mateix any que van néixer els seus pares, gairebé.
Segurament, imagina't.
És curiós perquè en aquest moment
hi ha el públic, eh?,
el Generació Digital, a Catalunya Ràdio,
perquè estem fent el programa en directe.
És com el sonen, això. Exacte.
A les 7 del matí encara estarem aquí.
Vindran de Wisconsin, sí, no?, així.
Després ho preguntarem.
Escolta'm, estarem molt interessats
per veure si fas rècord o quina és
la teva experiència després, eh?
Sí, no, i també explicarem...
Vull, aquesta gent fliparà avui, perquè explicarem
a les nostres ulleres, hi ha molta teca.
I juga l'Oriol Dalmau
i l'Oriol Dalmau.
Aquesta és la música del Super Mario Maker 2?
Hi ha moltes, hi ha moltes.
Un joc amb molt de contingut.
Moltíssimes.
Bé, a veure, hem d'explicar,
o ens has d'explicar una miqueta,
l'experiència d'aquest joc.
Tu diràs.
Que jo, des de fora, i havent jugat poc,
et dic que és igual el que va sortir
d'aquest joc, no?
Crec que és igual. A veure, a veure.
Jo volia, d'entrada,
preguntar-me si aquest joc és allò
que se'n diu un vent de consoles.
Que podria ser un vent de consoles.
Es defineix com aquell joc que val la pena
comprar-se la consola només per jugar aquella exclusiva.
N'hi ha poquets d'aquests, per exemple,
el joc de generació digital de l'Stars seria un vent
d'espectrums.
Però anem al cas que tu deies, Murillo,
Super Mario Maker 2, que té un dos,
que és una gilipollada el que acabo de dir,
el dos, què vol dir?
Realment és un joc nou perquè sabem que Nintendo Switch
és una consola que ha gastat litres i litres
d'oli de girassol refregint i refregint
jocs de Wii U durant tot aquest any.
O sigui, era una xorrreria, Nintendo, aquest any,
de refregir jocs de Wii U
que no s'havien venut prou.
El dos val... se'l mereix o no se'l mereix?
Jo faria un no crític.
Un no nye.
Ara t'explico per què.
Primera diferència amb el joc de Wii U.
Hi ha un mode d'història.
Bravo.
L'argument d'aquest mode d'història, que és de P3,
que a Mario li han destruït el castell,
ha de reconstruir superant nivells.
Això és igual, però l'important és que el joc
incorpora nivells de tota mena, de totes les èpoques,
durant quatre o cinc hores, fets per Nintendo,
que això és com un megatutorial.
Mira, nena, això són fucking money nivells.
Fucking money men.
Així es fan les coses.
Nintendo diu ara faràs tu els teus nivells,
però aquests són els meus i això és com un monstruari de nivells.
I jo crec que està molt bé
perquè quan un joc t'està cobrant per online,
un joc, una companyia,
et cobra per online, jo crec que està obligada
pel Tribunal Constitucional
que els jocs tinguin una part de contingut
off-line. Tots els jocs n'han de tenir.
Això està bé, sí. Ha de ser.
In servible. Correcte.
Però clar, el 95% del contingut del joc
està online, efectivament.
Que és bàsicament construcció de nivells
i jugar als nivells que fa la penya.
Això el que permet és,
el que t'obliga és comprar.
A veure, anem als matits ells aquí.
El tema de construir nivells
ho pots fer-ho off-line.
Però és clar, tu fas un nivell i només el pots jugar tu.
I el vai.
Aquest joc, aquest programa només l'escoltéssim nosaltres.
Que a veure, podries agafar la consola
en el teu germà i que s'acabi,
que faci el nivell que tu has creat.
Però al teu germà mai li donaràs la Switch.
Això va en contra de la norma del germà.
El que faràs és treure't la Switch i fotre una colleja.
Per tant, no ets realista, això.
Per tant, en principi, construir nivells
és una cosa que estàs off-line.
Un cop estàs on-line i has pagat els 10 euros,
la construcció sí que tal.
És abrumadora, realment.
La sensació, m'imagino que és la que deu tenir Sergio Ramos,
que és que movent un dit pots fer el que et faci la punyetina gana,
qualsevol cosa que t'imaginis al teu abast.
També et dic una cosa,
la sensació d'eufòria dura 10 minuts,
perquè després et ve la idea de
no tinc ni punyetina idea.
I ara què? Això passa molt, eh?
I aquí entra una altra cosa, que és el mega tutorial,
supercomplet, molt currat, molt ben fet,
com un curs de l'UO, com una carrera,
de com fer un bon nivell de plataformes.
Les lliçons van des de conceptes bàsics,
com posar un cup amb un interrogan amb un bolet a dins,
fins a conceptes més ateris.
Com guiar un jugador
amb les monedes sense que se n'adoni,
com fer diferents camins interessants...
Només per això ja val la pena.
És un curs d'odemi, eh?
Nintendo està fent un curs
de com crear un joc de plataformes,
i només això ja té un valor.
L'editor de construcció s'ha redisignat, respecte a Wii U,
una mica.
És com el fill de Julio Greixas que ha sortit ara.
No és ell,
però ja es veu que un és fill de l'altre.
Ja està.
És més intuitiu que Wii U, és més complet.
Ens poden fer nivells de Mario 3D World
amb el cotxe aquell.
Pots fer rampes, tan llargues com vulguis,
interrotors aquells on-off que canvien.
Tots pots afectar la gravetat, pujar
o baixar el nivell del mar, de la lava.
Pots fer que la pantalla avanci sola,
en escrol horitzontal o vertical.
La neu, el desert, el mar...
Tots els Marios estan molt bé.
Les possibilitats són infinites.
No és per tothom, perquè jo soc arquitecte
i m'he agobiat fotent un nivell.
No és tan fàcil fer-ho bé.
Jo soc arquitecte i aquí on em veus...
Mira, ja està el generació digital.
No feu arquitectura si m'estiu escoltant.
M'he agobiat.
Però si t'agrada el rotllo de crear,
no t'ho acabaràs.
Pots crear de forma cooperativa, que lo sepas.
Pots barallar per això, no?
I si crees un nivell,
te l'has de passar tu primer
per poder-lo publicar,
que és el que m'ha portat més temps
per publicar el nivell de buida del generació digital.
Ara m'ho explicaràs.
És més complicat això que fer-lo.
No posis 200.000 plantes carnívores seguides
perquè el Carme et torna i t'esclata la cara.
L'altra gran cosa és jugar als nivells de la penya,
que crec que aquí està la diversió non-stop del joc.
Els nivells són infinits.
Els que són més populars són una meravella.
Porten al Mario uns nivells
que no s'haurien pensat ni els de Nintendo.
Si Wii U ja va tenir èxit,
la Nintendo Switch, que s'han amanut molts més,
tindràs molta més de lloc.
El buscador funciona molt bé.
Ara tens etiquetes per dificultat per tipologies.
Realment vas on vols anar
i pots jugar a cooperatiu online,
local, fins a 4 jugadors, però ja tornem a ser.
Per jugar a 4 jugadors has de tenir 4 Switchs
i els 4 amb el joc.
Aquí hi ha el generació digital perquè som uns friquis,
però la gent normal en principi no podrà fer-ho.
Haurien de fer una sala online per amics.
Això encara no es pot fer.
Diuen que faran un DLC.
En definitiva, Super Mario Maker 2
en un sol joc tens tots els nivells
que puguis arribar a imaginar de tots els Marios
que han existit tant de la història del videojoc.
Per tant, és un joc infinit que ho té tot,
però no és per tothom.
Quina és la crítica principal?
Que no sé si mereix el dos.
El dos respecte a Wii U
no és un Super Mario Odyssey.
Aquest sí que era un gran joc nou.
Aquest és un joc que aprofita molt del joc anterior.
El joc anterior té un cert flyer a FIFA,
tot i que ja m'entens què vull dir.
Tot i que sigui tan diferent.
Potser un Super Mario Maker Switch
hauria estat millor.
Ara, te l'has de comprar.
Jo crec que t'has d'imaginar un sí gegant
creat en cubes amb interrogants.
El tema d'aquest...
ara podem dir després el nom
per poder trobar aquest nivell
del generació digital.
T'ha costat molt, realment?
M'ha costat molt passar-me al meu propi nivell.
Quants temps, més o menys?
Fet-lo un parell d'hores,
passar-me'l 7 o 8 hores directament.
Molt bé.
És molt fàcil començar a crear zones
gairebé impossibles.
Que teòricament es poden passar, però hostis que...
Christophe, tu l'has agafat i com ha anat?
Bé.
He passat el segon intent
i he fet rècord en 23 segons.
Després l'ha agafat ell i ha fet un rècord de 21 segons.
Vull dir que potser com a arquitecte...
Us en podeu anar una mica la merda.
Només et diré una cosa.
Tu t'has intentat fer aquí
el nivell més complicat possible.
De fet, jo també me l'he passat.
El de l'afensa de l'Oriol, diré que els Goombas
són els bolets aquells marrons dolents.
Són molt punyeteros.
Ara t'ho he fet una mica de pena i has dit
vaig a dir una cosa al favor d'ell.
I em sones molt difícil.
Però heu aconseguit la clau rosa?
Sí, jo sí.
A veure, ara
la Wii que teniu a les mans és la meva.
Que la torneu?
No, no, cap problema.
Ara l'hem donat als audience perquè hi puguin jugar.
Jo no l'he pogut jugar, però intueixo
que el que ha fet el Chris quan jugava
és que ha agafat com un camí...
Hi ha un camí alternatiu,
perquè és que m'ho he currat, eh, nens?
I en el camí alternatiu les monedes posen...
llest.
Aquest és un listo.
Està inspirat en el segon nivell del Supermerio Clàssic.
Que poguessis anar per sobre i...
Correcte.
Això diu molt a tu.
També t'he fet pena, tu, ara, una mica.
No, no, no.
Aquest truc no existia
i quan no hi havia manera de passar-se'ls
vaig crear aquest truc perquè es pogués publicar.
De manera normal és impossible.
És molt difícil.
Després parlarem amb algun dels nostres audience
que s'hi està jugant i també l'experiència del nostre joc de...
Diuen que no amb el cap, ja.
Si no teniu la clau rosa, no val.
El que volem fer ara és una mica recordar
tots els jocs que has comentat
d'aquesta temporada.
No importa que el món estigui a punt d'anar-se'n en orris.
En aquesta sala,
segur que hi ha un col·leccionable amagat.
La fi del món pot esperar.
Saps quants jocs has jugat aquesta temporada?
Ni idea, tu.
25.
El meu preferit és aquell que fas una cançó.
És un dels preferits de tots, em sembla.
I ens preguntem una cosa, Oriol.
No només si recordes
totes les coses que has arribat a dir.
No.
Segurament no.
L'Albert i el Francesc
han tornat a escoltar els teus vistiplaus.
També em sap greu.
Ells volen saber
si relaciones frases teves
amb jocs que has comentat.
Comencem.
Oriol, concentra't.
Començarem amb un videojoc
amb el qual vas invertir un munt d'hores.
Però moltes hores.
Més que en Super Mario Maker 2.
Abans de sentir el teu tall de veu
amb la teva petita frase
a veure si l'endevines,
deixem-ho en unes pistes
perquè des de casa, aquí a l'estudi,
pugueu intentar també jugar
o ajudar l'Oriol a endevinar el joc.
Per exemple, d'aquest joc
que ens deies, ara sentirem el teu tall de veu,
que ha costat molt beure per a Europa,
que pertany a una sèrie de jocs
força conservadora,
i com sentireu a continuació,
l'Oriol ens explicava que té molts,
però molts continguts.
Quan hi ha cinemàtiques, que n'hi ha moltes,
ja és de debò.
La qualitat de tot plegat visualment
és una obra d'art, directament.
A més, el joc és llarg, és complet,
és inspirat, la història és boníssima.
Diuen que té més de 300 enemics únics,
ciutats, pobles, com uns 20 o quasi 30,
cascó amb la seva personalitat.
Abans de dir res, Oriol,
hi ha algú del públic que pugui saber
el joc que estem dient?
Perdoneu, si no dius bé el número,
no passa res.
Tenim aquests auriculars per tu silenciertes.
Atenció, eh? Redobla de tambors o no cal?
No cal.
Em sembla que és el Dragon Quest.
Molt bé.
Que digui el número.
El número la sap algú.
Pot dir el número?
El número saps?
El número saps.
Increïble.
És un ogre platino.
Jo ja ho sabia.
M'ha salvat la vida.
La música ajudava molt.
Vinga, anem per l'altre.
Moltes vegades ens imaginem quan l'Oriol
fa els vistiplaus, que està tancat a la matinada
a casa seva, jugant fins a hores intempestives.
Però la veritat és que no sempre és així,
no sempre juga sol.
Hi ha d'haver algú que a vegades l'ajuda a valorar
l'armament gràfic que genera el joc.
Si ella no se'n cansa, senyal de qualitat.
Oriol, reconeixeries aquest joc?
Aquest joc és un bombonet.
Potser empalaga una mica
com un monxerí, però és tan maco.
És boníssim.
La meva filla de 4 anys em quedava mirant quan el jugava
i no es cansava, i ella es cansa de tot amb 15 segons.
Però és normal, perquè
tot el tema gràfic d'aquest joc llueix
molt bé.
Tens els 60 frames, però un colorido,
animacions genials i un curro
bestial en els escenaris.
Colorido no és correcte català.
Coloreinilla.
Home, és el Yoshi.
La meva filla diu
que jo vaig amb el vermell,
que és quan va amb el teu.
Continuem amb un joc força diferent, perquè
podríem dir que és diametralment oposat
al que acabem de sentir ara, que el Yoshi.
És un joc que segons Oriol
ens va dir que és una obra mestra,
però al mateix temps vas definir
una forma difícil de pebrots, literalment.
Amb aquest vas patir,
et va agradar molt,
però la dificultat va fer que no li aturguessis
la teva màxima puntuació. Sentim-ho.
En realitat és una obra d'art,
i s'hauria de poder recomanar al 100%
dels jugadors del món mundial
i tenir un 10 rodó i rotund.
Però no li puc posar ni el 10 ni puc recomanar-li a tothom.
I he dit, per què?
Perquè realment la dificultat pot arribar a ser frustrant,
perquè morireu un munt de vegades
i les morts no són gratis.
Els ulls tenim aquest fantàstic USB,
que és preciós,
és el microfond de Catalunya Ràdio.
Aquest és fàcil.
A veure, hi ha algú que ho sap?
Tenim un noi a veure.
Quin joc es farà l'Oriol?
Jo diria que és Dark Souls.
Doncs no.
És un cosí.
Un altre comentari,
un joc molt difícil, la mateixa persona que...
Vols repetir?
Un altre.
Sekiro.
Molt bé!
Molt bé!
Hi ha un debat aquí.
Hi ha un debat.
La dificultat és motiu per baixar la nota d'un joc?
Jo vaig estar molt en contra de la review que vas fer del Sekiro.
I tu no estàs a favor
que els jocs tinguin un nivell de dificultat seleccionable?
Aquest no.
Fora!
Parlant de dificultat, una mica relacionat amb això,
parlem de simuladors de conducció.
Els simuladors seriosos necessiten volants,
uns megunos de configuració plens de telemetries
que semblen tretes dels ordinadors
que hi ha al circuit de Catalunya.
Però per sort,
n'hi ha alguns que t'ho posen molt més fàcil
i fins i tot, com deies tu, gairebé,
et feliciten per fer-ho malament.
Endevines de quin joc ho deies, això?
Ja sé quin és.
3. Si et fots contra un mur a 300 per hora,
no només no passa gran cosa, sinó que al joc
t'aplaudeix i tens un logro!
Enhorabuena!
T'has carregat el mur!
És un joc de trons!
Forza Horizon 4 encara hi jugo.
Dels pocs jocs que encara
per pura diversió hi jugo.
Perquè et surti el logro de l'estona
de carregar-te el mur.
I perquè m'agrada molt que no para de canviar,
ara és estiu, ara és hivern, és molt guai.
Continuem. No tots els jocs que jugues Oriol
són triple A, són grans produccions.
També has hagut d'afrontar reviews
de jocs més alternatius.
El que sentirem a continuació és un joc
que vas definir com Gamberru
que és seriós a si mateix.
Ara bé, atents tots, perquè sentim
en aquest videojoc que l'Oriol
definia com Gamberru, quin és el seu
sistema per gravar partida.
És Gamberru, perquè no es pren
seriosament a si mateix, que és
una cosa que sempre m'encanta.
Com exemple, les partides es graven cagant.
Literalment, vas atonyinant enemics
i et trobes un Poli Clean,
entres, et baixes els pantalons
i així graves partides, perquè veieu per on va.
És un joc molt tradicional
i jugable.
Està molt bé el detall del Poli Clean.
És molt de canetre.
Tu ho saps segur, no?
De quin joc estem parlant?
Home, sí, del Travis Strikes.
Aquest joc és un joc que
jo encara no l'he jugat,
però tinc ganes de comprar-me'l, perquè
havia jugat per la Wii.
Però ha canviat molt.
La de Wii era un joc molt més...
era molt més de bufetades.
Exacte.
Estrany.
Jo diria, però, que si hem de destacar una,
només una de totes les intervencions
de l'Oriol Dalmau durant aquesta temporada,
entre tots, estaríem d'acord
que el seu sentit homenatge a una desenvolupadora
s'emportaria a la palma
o, més aviat, al Grammy.
A millor cançó.
Quan tinc tot el pis
ben ple
de merda
m'imagino que és
un nou
nivell
del Castlevania
en acte.
Un arcade està molt bé,
però Konami, dos jugadors
era massa poc per Konami.
Jugava jo i tres més.
Konami, Konami,
té tanta història
Konami,
que el Metal Gear Survival
l'hi perdonaré.
El que està passant ara a l'estudi és...
I el siri de la Gin ha començat a parlar.
No tinc res a Konami, ho juro.
És que, clar...
Tothom amb les braços amunt i ballant...
He fet una història d'Instagram, però fatal.
Molt bé.
Konami...
És el millor moment de la història de Konami
en els darrers vint anys.
Triste.
Com vas fer la cançó?
No s'han posat en contacte amb mi, Konami.
Després d'avui segur, ja t'ho dic ara.
El problema va néixer que feieu un programa especial d'Ekonami.
Tots sou tan experts que jo us ho explicava tot.
I què faig jo ara?
Havia de fer alguna cosa que no haguéssiu fet ja vosaltres.
Totes les possibilitats eren bizarres.
I aquesta va ser, diguem-ne, la menys lamentable.
La més normal.
Doncs, escolta'm, un any més,
gràcies per els minuts que ens has permès aquí.
A vosaltres, a vosaltres.
Jo, Albert, veig per la temporada vinent
una especial generació digital, el musical,
i que totes les nostres reviews siguin així.
Estaria molt bé.
Quan he de jugar al Kojima
més ben bé iguals.
M'han entrat ganes de jugar als Simpson's.
Oh, yeah!
Bé, no hi ha paraules per aquest moment.
Escolteu. De Gipsonera.
Primer de tot, estar,
hi ha alguna cosa que vulguis comentar
El dia que l'Oriol va cantar aquesta cançó,
després vaig dir el mateix, jo ara que no puc continuar.
Ha baixat amb un nivell...
Tu has d'anar a Meripopins.
Ara fas un videojoc, ara la resta que necessita.
Un bail.
Com ha anat la persona que ha jugat el joc?
Perquè, a veure, aquest joc, generacions i dalt de videojoc,
ho hem de dir als audience que ens estiguin escoltant,
si voleu jugar-lo és molt fàcil.
Però ara. Ara mateix.
Matrenet.net barra GD.
I ja està. Tal qual.
Carregueu, s'escarregaran...
Agafen el navegador,
ells posaran aquesta adreça, matrenet.net barra GD,
i si ara volem posar algun comentari al grup de Telegram
o per Twitter o on sigui,
que tenen l'excursió, que estan jugant ara mateix.
Ho han de fer des de l'ordinador, no des del mòbil,
perquè des del mòbil no hi ha comandament.
Hi ha una mullada online i no detecta la pulsació de la pantalla.
És que nosaltres volem que la gent faci servir els ordinadors.
Clar, home. I cada vegada menja els mòbils.
Sí, no, és veritat.
Oi que sí, que no? I tant, home.
Veus? Veus?
És una espècie de Pac-Man amb rumbes, eh?
Sí, més rotllo o mami, diguéssim.
Pac-Man o mami...
Ah, el mami, que gran.
...Locan Chase... És un personatge.
Si vols, fa-l'un miqueta dels sinopsis.
Ja vam escoltar setmana passada, recordem, resulta que Catalunya Ràdio...
ha decidit comprar unes sambes, unes rumbes,
perquè no es pot dir rumba, amb aquestes hores.
Si dic rumba, pot venir la propietària de la marca Rumba
i em pot dir alguna cosa. Ho has dit set vegades.
Però això no passa res.
Llavors, els caps de la generació de Catalunya Ràdio per a dos...
estan capficats i diuen, a veure, aquest terror tecnològic...
només hi ha un equip que el pot solucionar, i som nosaltres.
Molt bé, molt bé. És així, de clar.
Doncs quedem ràpidament, experiència, va.
Mira, experiència.
La noia que ha jugat ha tardat 11 minuts 58 segons.
Perquè el joc s'acaba, eh?
Sí, són vuit nivells, no maten, no mates i tal.
És la primera vegada que ha jugat amb un espectrum de tecles de goma?
Sí, sí, sí.
Serà l'última? Això és el més important.
Improvablement.
Crec que sí.
El tanto sent amb tecles de goma només s'ha tardat 12 minuts.
Vull dir que és un joc que s'equivola.
Què t'ha semblat, ara el que diu l'Ariol?
És gamer, suposo que deus estar acostumada a jocs més 3D,
més actuals,
i, clar, una cosa aquesta que és pràcticament més batusta,
doncs la teva opinió, no et tallis, no et foterem fora,
ni et patrarem ni res.
És un joc més de posturió que no tant per jugar.
Bravo!
Un aplaudiment, sisplau.
Jo pensava que anava a dir que és un típic joc de merda.
S'ha arribat al món del hipster en el vídeojoc.
És allò que em diuen un advert game, no?
Exacte.
Vols dir que queda bé dir que jugues en aquesta mena de jocs?
Queda posturió positiu.
Doncs escoltem, estar, és que no tenim gaire temps,
perquè estem al costat del final del programa.
I sobre la taula tenim tot el que regalarem a la nostra digipanera,
una de les persones que sou aquí.
Tot això, no em portarà una persona.
Una sola persona.
Hi ha, per exemple, l'Amazon, l'Eco,
això que us escolten encara que estigui desconnectat, eh?
Sí, sí, sí.
Uns quants vídeojocs, de suites...
auriculars, discos...
De fet, vinils, vinils curiosos de vídeojocs.
Els caramels, oi?
Sí, els caramels, oi?
5 de Let's sing, per cantar, amb el seu micro, per les suites.
Amb dos micròfons, això, eh?
Doncs, escolta'm ara, agafa, sisplau, el cubilet,
que és el típic...
El cubilet, hi ha els numerets.
El nostre ullent, i, Eli, seràs el nostre innocent.
Exacte.
I el que farem serà saber el nom i la persona
que s'endurà aquesta fantàstica digipanera.
Ai, quins nervis.
Jo, mentre, voldria dir que, tot i que l'Eli és la mai innocent,
no vol dir que tots els altres tinguessin mans culpables.
No, no, no.
Potser una mica va canviant.
Atenció, públic, atenció.
A veure, el guanyador és el número...
10.
El 10, qui té el número 10?
Molt bé, fantàstic.
A veure.
I, a més, ha vingut des de Perpinyà, ni més ni menys.
No m'ho puc creure, a veure.
El viatge...
Afortunadament...
Polinyà, Polinyà.
És igual de lluny.
Les Perpinyàs, Polinyà, seu nom, sisplau.
Has de dir les paraules d'agraïment
i aquestes coses típiques que fem aquí.
Pots saludar la mama, també.
És un orgull i una satisfacció,
estirar este premio.
Molt bé. Estic molt content.
Un aplaudiment per ell.
Millor que el Sòscar, eh?
Doncs escolteu.
Això ha estat el Generació Digital,
programa de tecnologia creativa i videojocs de Catalunya Ràdio.
Estigueu atents la setmana vinent al programa dedicat al Sonar,
perquè hi haurà novetats molt importants
al programa i són novetats, de veritat, molt sonades.
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
I distreu gràcies a Elisabeth Sánchez, Ullol Dalmau,
Chris Vilchet, Ginnatos, Albert García, Francesca Iblasco.
Moltes gràcies per participar en aquesta edició d'avui.
I a tots vosaltres.
El control tècnic, el Blai Iniesta.
Gràcies, Blai. Us ha parat Albert Morello.
Pots seguir-nos al Telegram, a Twitter, a Facebook,
a Twitch, a Instagram, a catradio.cat barra GD
i a la Spotify. Adéu-siau.