I cap, la Ràdio Inquieta.
Benvinguts a la Generació Digital,
el programa dedicat que cada divendres a les 10 de la nit
us parlarà de videojocs, de creativitat i de cultura digital.
Comencem l'edició número 789,
on parlarem de videojocs d'Apple Arcade,
de museus d'història virtuals,
farem la crítica d'un videojoc que volia que m'agradés,
però no sé jo, el Ball and Wonderwall,
parlarem d'una placa per aprendre a programa molt especial
i, entre molts altres continguts,
us explicarem l'actualitat del món del videojoc.
Comencem.
Això és...
Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco,
Elisabet Sánchez...
I avui, amb Oriol Dalmau.
Molt bé, Eli, Francesc, Oriol, com esteu?
Hola!
I Gina, des de la distància, com estàs?
Hola, molt feliç d'estar a l'editorial.
Ja ho havíem fet alguna vegada,
però, de tant en tant, ens agrada tenir-te a temps real.
Gina, que està molt bé, això.
Sí, oi que sí, la tecnologia, quines coses que té.
Exacte, exacte.
Per cert, quines coses i quina setmana aquesta?
Perquè els qui sovint mirem Twitch,
hem vist una presentació que es diu Marbella Bais.
Doncs sí, Marbella Bais és un servidor privat
creat per l'Ibai Llanos i creat amb el videojoc GTA Online.
L'11 d'abril s'obre el servidor
i més de 200 streamers i youtubers
participaran en aquest món
amb una estètica espanyola castissa dels anys 90.
Perquè ens entenguem,
personatges com Torrente, diguem-ne, que no desentonarien.
Et diria que algun dia segurament apareixeran.
Entre els més de 200 participants hi haurà la Gemma Manzanero,
que va formar part del Generació Digital ara fa una temporada,
i que ja anirà amb un dels personatges
que utilitza en aquest videojoc, que és la Penelope.
Si no l'heu vista mai,
us recomano molt que veieu el seu personatge.
Ella ens explica alguns detalls del que passarà.
Hola, bones, soc la Gemma,
una noia que farà de Penelope la sèrie de Marbella Bice,
creada per al Cool Life Illibai,
i estic molt il·lusionada.
Serà una sèrie que començarà aquest diumenge
i tindrà... serà del GTA Roleplay.
I el que sí que sap és que hi haurà una banda de moters,
però la resta està una miqueta en misteri.
Així que us convido a tots a que us passeu a partir d'aquest diumenge
a veure les diferents persones rules ja,
que seran youtubers, seran streamers de la plataforma de Twitch,
i segur que us ho passareu molt bé.
Que vagi bé, un petonet, una abraçada.
Igualment, Gemma.
Jo em perdo amb això del Roleplay.
M'està costant, perquè quan diu una sèrie
vol dir que hi ha un argument aquí.
Sí, és que, de fet, la Gràcia, ella em deia...
Hi ha un guió.
A mi m'han dit que jo hi participaré,
m'han explicat alguna cosa,
hi ha unes coses que no puc dir,
però hi ha uns guionistes que estan escrivint...
Home, si es poden fer spoilers, és que hi ha un guió.
Un joc, una ciutat on passaran coses guionades.
És que, no ho sé...
És un element molt transmèdia.
Els youtubers interpretaran un paper
que prèviament han decidit en un món virtual.
Sí, no ho sé, s'haurà de veure
com la Penelope es mou per Marbella Bays,
però de moment, a la Penelope,
li hem pogut demanar un tall de veu del seu WhatsApp,
que és un personatge, de veritat,
que està molt sol·licitat, i ens diu això.
Hola, molt bones a tots i a totes.
Bona nit, soc la Penelope
i envio un petonàs molt fort
a tota la gent de generació digital.
Ens veiem a Marbella Bays.
Bessis!
Molt autèntic.
Penseu que fa dos anys que la Penelope
s'havia de casar amb un tal Carlos.
Va morir moltes vegades.
Exacte, però és que, clar, ella...
Aquí estem parlant sempre de dins de GTA.
Absolutament, però vaig veure el moment
en el qual, com diu la Gina,
al Carlos va haver-hi un amic seu,
que semblava un amic seu, però no ho era,
el va matar just el dia que s'anaven a casar.
El dia de su bota.
I la Penelope, clar...
Fue una venganza.
Sí, sí, totalment. És realment al·lucinant.
El Roger Valdomà diu a Twitch
que és el nou gran hermano virtual,
però no hi haurà espontaneïtat.
Serà una mica les dues coses.
Jo crec que sí que n'hi haurà,
perquè cadascun dels personatges
imagino que tindrà el seu background.
Fixa-vos que estem parlant de 200 personatges.
Quina manera ho seguiràs com a observador des de Twitch?
Des del teu streamer favorit.
És a dir, tu veuràs una història,
però dius, a la gent m'enceneu el que fa?
I veure què fa el TheGrefg?
Estarem parlant que hi ha com 200 streams a la vegada.
Exacte, exacte.
I comença aquest diumenge a les 11.
Gina, tu què? Ho veuràs o no?
Jo ho veuré, però perquè m'encanten aquestes moderneses.
I veurem com acaba tot.
Realment s'haurà de veure, per cert,
recordeu que si ens esteu escoltant en dijous,
és que segur que ho feu per Twitch.
A les 4 de la tarda,
tenim la possibilitat de veure com fem el programa
a Twitch.tv barra generació digital.
Per cert, Elis, fa uns dies vam fer un concurs
i vam prometre que avui diríem el nom del guanyador.
Doncs sí, com el promès és deuda.
Ara, fa dues setmanes,
vam parlar de l'aniversari de Resident Evil
i vam aprofitar per preguntar als nostres uients
que estava al Twitch quin és el videojoc
que més por els havia fet jugant.
I vam tenir una pila de comentaris
i d'entre tots els comentaris rebuts,
el guanyador és Joan Dorino.
Ens comentava el següent.
Alien Isolation.
Saps com és el bitxo?
L'has vist al cinema diverses vegades
i saps de quin peu calça?
I encara així, et tensiona el molt malxinat.
És un gran joc.
És un gran joc i fa molta por.
L'altre dia vaig veure que hi era també el Game Pass o...
Està el Game Pass.
De fet, quan un enemic repeteix moltes vegades
el típic joc de zombies,
el cervell s'acostuma a aquell enemic.
És un gran joc.
Però sents la seva presència permanentment.
I m'ha agradat molt...
A més, l'Alien ha après.
Si tu t'amagues sempre a l'armari,
ell sempre anirà primer a mirar els armaris.
És que és un malxinat.
M'agrada molt que hagi utilitzat aquesta paraula el Joan.
No l'utilitzo gaire.
Malxinat.
És massa correcte.
De què vindrà malxinat?
Vols dir que és racista, això?
No ho sé.
Confirmem-ho.
Com a mal girat.
Diu xinat.
No ho sé.
Pot ser que sigui una deformació
o una forma de pronunciar-ho d'una altra part del català.
Xinat.
Xinar segons Encyclopèdia.cat vol dir arissar, estirar els cabells.
Mal pentinat.
I també com mal nascut.
Això ja està.
No puc fer això.
El Xino.
Per cert,
algun joc que et faci molta por?
A mi, tots.
Em faria por el Super Mario.
El Luis Smancher em fa por.
Imaginau-vos.
No seria jo la persona més adient per parlar de videojocs de por.
Tens jocs del teu canal de YouTube de por?
Tu els pateixes molt, aquest tipus de jocs.
Sí.
Hi ha un clip a tuits de jo jugant al Little Nights
que surto cridant,
que no sé com no m'han denunciat els meus veïns.
No hi ha res com Resident Evil 7 amb ulleres de realitat virtual.
El joc potser no és el millor Resident Evil,
però a la que entres en el món del 3D, la pos multiplica per 100.
Si no, tingueu dubte.
Pots jugar amb la PlayStation 5 amb les ulleres?
No, però sortiran nou model d'ulleres.
Hi ha com rumors que segurament sortiran unes UBR2.
Hauríem d'aprofitar la potència de la PlayStation 5 d'alguna manera.
Però recordo que quan em vas deixar tu les teves UBR per Resident Evil 7,
no vaig poder aguantar més de 10 o 15 minuts jugant.
De la por, eh? Sí, va ser un vídeo.
Sí, sí.
La immersió és enorme i jo pensava
que hi haurà algun dia la notícia d'un atac d'acord d'algú
jugant a aquest joc amb UBR.
Si tu no n'aguantes ni 15, jo és que el segon dos ja hi estic.
Jo soc molt cagat.
Jo no vaig sortir del menjador.
Jo no vaig sortir d'allà.
Amb UBR o sense?
Mira, va ser un diner important.
No, però què no ho has sentit?
Jugaves amb les ulleres així, no?
Sí, sí, sí, amb les ulleres.
Ja et vaig dir que Futuroscope fa uns quants anys
tenen un saló recreatiu i algunes de les màquines són bastant bijunes,
però algunes són bastant modernes.
I algunes d'aquestes que et poses dintre de cabina i fas trets
que en teoria també són d'aquestes a fer molta por.
Una de les coses que tenien és que com que havies d'agafar el comandament
hi ha una posició de pulsacions.
Què dius?
I en cas que se't dispareixin massa, pim, pausa.
Bon dia.
Ja tornaven les calés o...?
No ho sé, a mi no em va passar.
Tenien por que passés alguna cosa.
Potser era per marketing, no?
Vaig haver de posar un sensor.
Estaràs tan acollonit amb aquesta màquina,
quina vida que estan els duros aquí.
Vinga, continuem amb el Generació Digital.
Generació Digital.
Ens agrada molt fer el programa.
Ens agrada molt fer-lo per Twitch.
Ara s'ha fet la seva realització pròpia a l'Eli.
I ara perquè ens parlaràs del joc que...
És un joc, el que has jugat?
És un joc, sí.
És un joc una mica camuflat, però no és un joc i es queudeix molt.
Mira, aquesta setmana santa,
com que no he pogut marxar de viatge que m'hagués encantat,
i em venia molt de gust conèixer llocs nous i visitar museus
i passejar per carrers desconeguts, una mica com a tothom,
vaig buscar o vaig trobar una manera de poder fer-ho
sense sortir de casa,
i vaig trobar una aventura gràfica que es diu Father and Son,
que ha estat desenvolupada pel Museu d'Història de Nàpols.
Molt bé.
És un videojoc, no és un viatge virtual pel lloc.
No.
Utilitza el videojoc per conèixer parts del museu,
que, a més a més,
ficciona a través d'una història,
una història paral·lel entre la persona que està visitant el museu
i una persona del passat.
És molt bonic.
Aquí hi ha divulgació cultural.
Sí, n'hi ha, però no tens la sensació d'estar...
No és un tostot.
És un fantasma o no?
No.
És una història d'un fill que no ha conegut el seu pare,
perquè el seu pare era arqueòleg
i era un senyor que viatjava moltíssim per la seva professió.
Aleshores, arriba un moment que aquest pare mort,
no s'han conegut o s'han vist molt poques vegades a la vida,
i el seu pare no ha conegut el seu fill,
disculpant-se per totes aquestes absències,
i demanant-li que, com que se sent molt malament perquè no l'ha conegut,
que faci l'esforç de conèixer-lo
a través de tota la seva feina arqueològica.
Molt bé.
I el fill accepta conèixer-lo.
Ho queda fet, també, clar.
No, imagina't, no?
És un drama, això.
És com lo del recidito, però al revés.
S'ha criat amb la mare, no?
Exacte, però imagina't que se li ha mort.
I això és el que ha passat.
Aquest fill ha conegut el seu pare,
i és l'única manera de conèixer una mica la història del seu pare.
Aquest fill accepta i comença la seva aventura des de casa seva.
És una casa que ja està molt marcada per l'art,
i és un noi ja que té una educació ja així.
Molt bé.
Dins de casa ja pots començar a veure segons quines obres
de les quals pots conèixer,
i ell surt als carrers de Nàpols fins que arriba al museu,
i allà comença com una mica l'aventura.
Cada vegada que visita segons quines obres,
hi ha una història paral·lela a la seva d'una noia egípcia
que li van passar tota una sèrie de coses.
Estan com connectades.
Això ha de ser inscrit, això.
Amb un altre nivell, no?
Sí, és veritat.
Has après coses o no històriques?
Sí, i tant.
Has de tenir ganes de prendre-te'l molt amb calma i llegir força,
tot i que no és pesat, però has de llegir força.
El primer que crida l'atenció és l'estètica.
És un joc molt bonic.
Els gràfics estan dibuixats a mà.
És una pila de detalls,
i a més a més la música i els efectes sonors
et fan entrar totalment en la història.
Els carrers de Nàpols són uns carrers superanimats,
amb cotxes, amb persones amb qui interactues,
amb quioscos, cafeteries, etc.
Pots anar parant, pots parlar amb, depèn, quins botigues,
que t'indiquen quin és el camí que has d'aprendre cap al museu.
Molt bé.
No et solucionen res, simplement per fer la història més interactiva
i més xula, però està molt bé.
És curiós perquè els darrers jocs que has portat
són dibuixats a mà, que ho hem dit moltes vegades,
que ara estan molt de moda.
Sí, es valora això. Està molt bé.
Suposo que d'alguna manera t'atrau, no?
Quan et trobes un joc així, de seguida t'hi aboques
perquè estan molt ben fets.
Aleshores, res, la forma de controlar el joc
és molt senzilla, només va d'esquerra a dreta,
de seguida saps cap on has d'anar
i simplement es tracta d'anar-te parant
a tots aquells jocs interessants.
I dins del museu, que també hi ha la història,
amb la senyora dels piquets que coneix el pare,
és un joc molt ben entrelaçat.
Dins del museu sí que hi ha pantalles o escenes
a les quals no pots entrar
perquè s'han de desbloquejar en el museu.
Anant al museu...
Ah, sí? Sí, exacte.
Però això no t'impedeix avançar en la història.
És veritat que hi haurà unes parts
que no podràs conèixer en aquell moment
si no vas al Museu d'Història de Nàpols,
però sí que et permet continuar en la història
per a altres passadissos i per a altres èpoques.
Et queda lluny.
Fos això a Girona, un lloc així,
que és un lloc molt important.
Sí, però em fa pensar que és una superbona manera
de qualsevol museu
de crear aquest interès a tothom que pugui jugar.
Molt bé.
És gratuït, no?
És un joc gratuït.
Està per Android i per iPhone,
però he de confessar que l'estic jugant amb tauleta.
És una confessió que...
Perquè és bonic.
I ha de lluir molt més. Exacte.
I en castellà, en espanyol, està traduït?
Està en molts idiomes.
No en català. Però no en català.
Jo me'l vaig començar a fer en francès.
Dic, mira, escolta, saps què?
Jo, quan m'hi poso, vaig a practicar una mica
que el tinc una mica rovellat.
Ja t'accepto a jugar, doncs ara ho fas en francès.
Ja t'accepto. Exactament.
Ui, no.
Entrer a sortir.
Com és guardar en francès?
Doncs no ho sé. Garder.
Sí que el tens rovellat.
Molt bé.
A banda de tant vingut ganes d'anar al museu,
haurien aconseguit-s'hi.
No només per desbloquejar això, sinó per...
No, ja en tenia, però ja en tenia,
perquè tinc moltes ganes de sortir a veure coses,
però després de jugar aquest joc, evidentment,
el dia que pugui aniré.
Doncs aquest joc que recordem el nom...
Es diu Father and Son.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vist i plau.
Mira, aquesta música, per mi, promet molt.
Tinc molt interès a escoltar-te, Oriol,
perquè aquest videojoc vaig estar seguint-lo amb molt interès
per les persones que al darrere
i perquè veia que m'agradava.
Balan Wonderwall.
Balan Wonderwall, joc de plataformes en 3D,
que el teniu parlant de plataformes
en totes les plataformes que existeixen,
PC4, PC5, Xbox One, Series, Switch, PC, a tot arreu.
Ja en parlarem de plataformes,
perquè el joc va de conya en PlayStation 5,
que és com l'hem jugat nosaltres,
ja he vist vídeos de com va la Switch
i rasca com un gat rabiós, les coses com són.
Però comencem des del principi perquè, com tu deies,
oju, que no és un joc qualsevol.
Aquí hi havia molta il·lusió,
moltes expectatives, moltes reserves fetes.
Una de les persones il·lusionades
perquè et balan Wonderwall eres tu mateix, Murillo.
Però per què? Per què no és un joc qualsevol?
Perquè els seus creadors i directors no són uns qualssevols.
Estem parlant de Yuhinaka Inaoto Oshima,
que són els creadors, atenció,
posem-nos de genolls, Sonic Deadge Gock,
probablement el joc més important de Sega Mega Drive,
un joc que encara avui dia jo el jugo cada dos per tres,
un clàssic immortal,
però també són els creadors de molts altres Sonic's
o de, per exemple, aquell joc de Saturn psicodèlic
que es deia Night into Dreams,
un dels millors jocs de la plataforma.
Francesc, estàs d'acord? Sí, i tant.
Són mítics. Aquests dos homes,
a més de tenir un currículum que flipes,
van prometre que aquest nou Balan Wonderwall
seria una experiència que superaria
el que s'havia vist en plataformes 3D,
on s'ha vist molt, no? Sí, i tant.
Per tant, tots els viejunos estàvem amb la pell de gallina.
Arriba el joc i tenim una sensació inevitable de decepció,
que, de fet, amb la demo ja es va patir un xoc.
Amb la demo ja va provocar un tsunami de crítiques,
un tsunami de cancel·lacions de reserves,
i és que una mica un déjà-vu amb aquell drama
que vam tenir amb el Mighty número 9,
que tenia que ser el Nou Mega Man.
Allò va ser més dur
perquè ja hi havia una plataforma de crowdfunding
que va utilitzar molts milions d'euros.
I recorda en Shenmue 3, per exemple.
En Shenmue 3.
Hem comandat aquí que totes aquestes velles glòries
que han volgut retornar últimament s'han pagat grans castanyades.
Sí, senyor.
En Shenmue 3 no va ser tan greu com Mighty número 9,
però també no era l'esperat.
En aquest cas no hi havia crowdfunding,
hi havia la pasta de Square Enix.
Però estem parlant d'un joc teòricament triple A, 60 euros.
El comences a jugar i veus que hi ha coses rares.
Anem a Pams.
Anem a la secció inicial.
Allà coneixes el personatge de Balen,
que és com un ballarí psicodèlic amb un barret de copa,
que és com el Sonic passat de Tripis.
I tu ets un nen o una nena
que té la mateixa gràcia o el mateix carisma
que una sopa de saliva.
És a dir, apareixes en un món genèric a més no poder,
un Prat verd, que actua com a hub de nivells.
I és un Prat verd tan buit i tan sec
que si el veiéssim a fer el de Breath of the Wild,
pensaríem que se'ns ha bugajat la consola,
perquè és que no hi ha res.
Des d'allà entrem al primer món,
i veus un granger que no saps què pinta,
què té a veure amb nosaltres,
què hi pinta Balen en tot això, qui ets tu?
Vas per un nivell amb objectes de granja,
però no sé tampoc per què.
Arribes a un bosc raríssim
i acabes, quan el derrotes, ballant un ball kawai.
Amb el granger del principi, que encara no entens què pintava,
i dius que està clar que un plataformes 3D
no ha de tenir una història potent,
però no entendre res del que està passant
és un problema.
Vaig haver-ho de buscar,
i sembla que tu vas per mons que representen l'interior,
i que les pors de personatges tristos o amb problemes
o mals rotllos,
entres a la seva psique, que són els nivells,
lluites amb un bosc,
que és l'aglutinament de les seves frustracions,
i aleshores, quan l'alliberes, d'aquí ve el ball final.
Molt confós.
Molt confós.
Però és clar, tot aquest estrany plantejament
s'oblidaria immediatament si el principal funciona,
que és que fos divertit que la jugabilitat
i el disseny de nivells estigui bé.
I és just on més falla.
Els nivells són buits, són avorrits, són confosos.
Són confosos en gran part per la càmera,
que és un desastre, sembla que l'hagi programat
el pitjor amic del joc.
La càmera, de fet, és un bosc més del joc.
Crec que les escoles de programació de videojocs
posaran el bal amb Wonderwall per explicar com no programar una càmera.
El nostre personatge és ultra-soso,
no fa més que córrer i saltar.
Tots els botons serveixen per saltar exactament igual.
I això no és perquè els creadors siguin uns dropos,
sinó perquè té una raó de ser.
La raó és que les mecàniques més importants del joc
és que durant els nivells adquirim disfresses.
Que ens donen poders.
La idea ja no està mal.
Recorda el Wonderboy,
que et converties en animals que et donaven diferents poders
que et permetien superar els nivells.
Problemes que de disfresses n'hi ha com 80.
Moltíssimes.
Clar, s'assemblen molt entre sí
i, sobretot, serveixen perfeccions superconcretes.
És a dir, t'has de posar una disfressa d'engranatge
per obrir una engranatge.
I ja està.
I accions que hauria de fer el personatge normalment,
com caure de cul, com caure al Mario,
també requereix una disfressa.
I, a la vida real,
estàs abans de convertir en pany de porta.
I dius, quina mandra, no?
Per què és tan complicat?
Les disfresses no són divertides
perquè les accions que fan són massa puntuals
i massa restrictives.
A més, els nivells busquen rejugabilitat.
Has d'aconseguir unes estàtues de Balen,
que serien com les llunes de Super Mario,
però això et fa tornar enrere, arribat al plataforma,
disfressa de molla per arribar amunt...
És farragós i poc divertit.
Igualment, els nivells gràficament no funcionen.
Són molt bones i, francament, molt lents.
El problema no és que sigui tot un drama,
però si tu jugues un nivell de Balen Wonderwall
i després et poses un nivell de Super Mario Odyssey,
que jo ho vaig fer,
Nintendo et fa volar el cap de plaer, directament.
Clar, que dolent ets.
Però tu és la prova de l'algodon, no?
És la prova de l'algodon.
Aleshores, amb Balen Wonderwall no és que tot sigui un desastre,
perquè tampoc seria just.
Hi ha coses que salven, com la música,
per més que s'assembli molt a la de Caza Fantasma,
el bon rotllisme, el colorido, la imaginació...
Jo el jugava amb la meva filla de 6 anys al costat,
i a ella li encantava veure que el personatge
es convertia en coses i feia coses i li feia petar de riure.
Per tant, podíem dir que és un joc com per nens,
amb un trasfons absurdament profund, mal explicat,
jugabilitat avorrida, exasperantment simple,
no és ben bé per nens,
perquè un nen no li pots fer gestionar 80 disfresses
amb 80 habilitats.
En definitiva, hi haurà que és un joc amb bones idees,
però, fallit, no sabem exactament qui ha fallat aquí,
però el que està clar és que havien de fer...
ha fet d'haver fet un dels millors jocs dels anys 90,
perquè, per tant, no et dona la vareta
per fer un bon joc el 2021.
I jo, mira, recordo una frase de Joaquín Sabina,
que no el suporto com a persona, però que diu frases molt bones,
que és que al lugar donde has sido feliz
no debieras tratar de volver.
Molt bé, molt bé.
Gina, jo estic pensant,
una empresa que fa un joc per totes les plataformes gairebé,
deia l'Oriol,
i que no funcioni realment té un problema,
perquè primer t'adones que ha gastat molts diners
i que ara recuperar-los serà difícil, no?
El problema no és que el facin per moltes plataformes,
el problema és que han fet un joc que és una merda,
tot i que estava mirant les imatges
a través de Twitch i YouTube
i Google Imatges,
i sí, sí, realment és com si al Sonic
li anés molt gran un barret
i se li hagués quedat el cap atrapat allà dins
i hagués hagut de fer dos forats al barret de copa
per treure-hi els ulls.
Però em sap una mica de greu,
a mi que aquests projectes fracassin,
no sé, al darrere hi ha molt de temps,
molt d'esforç,
i evidentment tots aquests professionals
després han de dir en el seu currículum
que han treballat aquí dins.
Un tema tan bàsic com que tu et pot agradar
més o menys el personatge de Balen,
que s'assembla al Sonic, tot el que tu vulguis,
però hòstia, deixa'm jugar amb el personatge de Balen,
posa'm el coma personatge principal,
per què no controlo a Balen?
I es veu que les decisions són absurdes.
Aleshores sembla que aquests dos tios,
com si fes massa temps que no estan
al meu allò de la creació de videojocs.
Què li diuen la gent al Twitch?
Estan d'acord amb que aquest joc no seria el millor del món.
El Joan D'Orino diu
que han colat un gularro per l'Escaira,
massa nom i banda sonora pel que és,
i diu que la nena porta tant Colorete com la mairena.
Sí, sí.
Doncs acabem aquí. Molt bé.
Generació digital.
Colorete.
Doncs continuem amb Generació digital a ICAT,
com sabeu, els divendres a les 10 de la nit,
també per Twitch els dijous a les 4 de la tarda
i sempre a les xarxes.
Una forma d'acostar la programació i la tecnologia a les escoles
ha sigut gràcies a tallers i extraescolars
de programació robòtica.
La pandèmia i la necessitat de fer classes online
han suposat una dificultat afegida a aquestes activitats.
Des d'Escraig, Barcelona,
especialistes en extraescolars de tecnologia per a escoles
treuen la MockyCard o MochiCard,
una targeta programmable amb leds i sensors
pensada perquè cada nen en pugui tenir una a casa.
Des de fa uns anys, els extraescolars de programació robòtica
són un dels temes preferits dels nois i les noies
a l'edat escolar.
I des del programa n'hem parlat moltes vegades,
tant d'equips d'Arduino com el que tu i jo, Albert,
tenim a casa i robotets programables, exacte.
A Escraig, Barcelona, per això ho tenen molt clar,
i la Natàlia Pujadas, la seva fundadora,
així ens ho explica.
Doncs mira, la programació,
i en aquest cas la programació per blogs,
ens ajudarà a desenvolupar de forma molt eficaç
el pensament complex.
Això significa que entenem quines ordres
i com hem d'estructurar-les perquè una màquina
les interpreti correctament.
Hem vist, amb el pas dels anys,
que els alumnes que aprenen a programar
guanyen moltíssima autonomia i llibertat.
Això els permet decidir quins projectes volen fer
i poder plasmar les seves idees a la seva manera.
Bàsicament, com obtindre superpoders.
Exacte, els nens tenen superpoders, eh?
Que guai, no?
Tens superpoders al món de tot.
Tens superpoders al món digital.
Pots fer que passi tot allò que vols.
La veritat, però, és que tirar endavant
una activitat com aquesta, un exescolars robòtica,
requereix molta assistència
per instal·lar-te els programes, per muntar els robots.
Les plaques Arduino compil,
els programes Pugells, a les plaques,
perquè les plaques es puguin posar en marxa, etc.
Esclats Barcelona ja feia temps
que tenien un robot programable,
el Mochi Robot, que fan servir
en els seus exescolars.
Però per poder seguir amb les pràctiques a distància,
hem de desenvolupar una placa molt més senzilla,
però igual de divertida de programar i utilitzar,
que és la MochiCard.
En què es diferencia d'altres opcions com aquests que deies,
com Arduino, per exemple,
o com d'altres Raspberry, etc.
Doncs mira, la Natàlia ens ho explicarà.
Doncs bona pregunta.
La MochiCard, de fet, actua com un Arduino,
però, clar, un kit d'Arduino
pensa que has d'anar connectant tot el circuit
perquè tingui sentit,
a vegades un petit mal contacte amb un cable
doncs fa que no funcioni correctament,
i això pot generar frustració en els nostres alumnes.
A l'ESO Batxerat
és més fàcil tenir aquesta paciència
que és necessària per treballar
amb un kit d'Arduino,
però per primàries que necessitem eines
de plug and play, que les connectis
i ja comencin a funcionar bé.
Si no gestionem la frustració,
podem acabar odiant la robòtica
i és un terreny superimportant i amb molt de futur.
Per tant, necessitem eines que ens ho posin fàcil
i que s'adaptin a qualsevol situació.
Per tant, ens trobem amb una placa
que està sobretot enfocada a nens i famílies
que estiguin treballant aquests temes a l'escola.
De moment, aquesta placa només la tenen els que fan
els estescolars d'Esclaig i Barcelona,
però esperen poder-la posar a la venda aviat
a un preu de 15 euros.
Molt econòmica, sobretot si sou
famílies amb nens petits que els voleu començar
a introduir a aquests temes,
i això, necessiten una eina més senzilla i més simple
per poder iniciar-se.
I què és el que els proporciona la MochiCard?
És un programa de forma online
amb l'eina Scratch for Arduino
que han creat a CityLab.
Això permet no només programar-la amb capses,
sinó amb un llenguatge semblant a l'Scratch,
que són aquestes capsetes que aneu arrossegant
i aneu posant unes dintre de les altres
i es van anirant totes les instruccions
de forma molt visual i molt clara.
I ho pots fer des del navegador, no?
Exacte, aquesta és una de les coses que ens deia la Natàlia.
En el cas de l'Arduino,
tens que tenir el kit de desenvolupament,
tens que fer el programa i poder-lo pujar.
No pots instal·lar res en el teu ordinador
de forma molt més fàcil i senzilla.
I, a més, el programa permet fer
tant programació del maquinari com programar jocs.
Amb el qual pots fer les dues coses.
I, a més, això s'interaccionarà més endavant.
El ser basat en Arduino, de totes maneres,
es pot fer servir amb el kit de desenvolupament d'Arduino.
Amb el qual tens també que si ets una miqueta més avançat
i vols programar-la de forma més directa,
també ho pots fer.
Molt bé.
Pot interactuar amb programes.
I això és una cosa que és bastant molt bona,
perquè, a més, es pot fer servir per controlar coses.
Per tant, no és només que tu creguis un programa
per a la màquina,
sinó que tu pots crear un programa a l'ordinador
i, a més, fer que la màquina, la motxicar,
pugui controlar i interactuar amb el programa.
Porta, a més, una matriodalets,
que és com una petita pantalleta simple.
Té sensors de lluminositat, sensors de temperatura,
tres o quatre botons, ara ho recordo ben bé,
que són actuables i els pots programar,
i un lèter regemer.
I, a més, té cara de gatet.
És com un gatet.
És el lèter regemer que has dit.
Totes les coses ara que tenen un cert èxit entre la jovenalla
han de tenir llumetes de colorings.
I un comandament que puguis anar triant-lo.
Exacte.
La gràcia és que ara els leds li pots dir el color que vols,
que això abans era impossible.
Tu tens fills adolescents,
ells tenen les coses amb RGB.
Sí, les habitacions són blades i grogues, els de meus fills.
Es posen leds darrere del moble d'Ikea.
Sí, es fan les fotos i mira quin set que tinc entre els amics.
Quin set?
No és habitació.
És el 7.
Quin set?
Quina merda de món estem creant.
Tintre de tota la gama de productes gamer
no és només els ratolins estaglats, els que són il·luminats,
sinó que inclús les alfombretes de ratolí
poden estar il·luminades, igual que les cadires.
Els robots extraescolars, també.
De fet, la Gina, que ens està escoltant,
el set seu està ple de llums, també.
Ella és més elegant i més minimalista.
No ho sé.
Com ho tens muntat, això, Gina?
Sí, sí.
L'única cosa que tinc leds és el ratolí,
perquè és un Razer Death Rider Elite
d'aquests que m'agraden molt.
Però, en general, no tinc llums rares en el set,
perquè em sembla una estètica una mica quilla.
Però és la meva percepció de persona gran.
Escolta'm, Francesc, per acabar,
quina mena de coses es poden fer amb la MochiCard?
Doncs, mira, malgrat que és un producte
que és bastant recent i molt nou
i arriba just ara a les mans dels nens,
durant les proves hi han sortit idees molt divertides.
La Natària Núñez ens ha donat la sensació
que les proves hi han sortit idees molt divertides.
La Natària ens explica algunes de les coses
que s'han fet amb la MochiCard.
Una de les activitats que més els agrada,
i treballem ja a l'inici,
és convertir la MochiCard en un mando
i poder interactuar amb els videojocs
que prèviament hem desenvolupat.
Amb els botons, doncs, movem els personatges
i això sempre és un al·licient.
Després, la matriu de leds també dona molt de joc
per poder, doncs, convertir la card
en una mascoteta
i, en determinada, canviar els aspectes dels ulls,
emetre missatges, fer que parli, etcètera.
Això també els agrada molt.
I, bueno, el sensor de temperatura i de llum
també són complementaris
amb molts projectes perquè ens permet
interactuar amb l'ambient.
Llavors, doncs, és una miqueta ampliar
el que el software et permet fer, doncs,
a través de sensors i poder treballar, també,
tot el tema de senyals i endinsar-nos, també,
en el món de la IoT, no?,
que també és un món amb molt de futur.
Molt bé. Doncs això és genial, no?,
internet de les coses, aquesta cosa que sentim
a parlar tantes vegades, doncs, una forma pràctica
i fàcil de practicar amb això.
Per què? Perquè, per exemple, els sensors
aporten informació i la poden enviar a un programa
que tu també has creat. Una de les coses
que m'explica la Natàlia és que, per exemple,
amb una mena de joc tipus Escape Room,
doncs, si tu saps que has d'acostar
la llinterna al sensor de la llum,
a la pantalla s'il·lumina una part
i allà hi ha el missatge ocult que necessites
per fer una altra cosa, no?,
aproximar fons de calor per recollir aquestes dades
i les pots passar al teu programa aquí,
internet de les coses. Absolutament.
I, sobretot, és imaginació el poder,
és a dir, el que poden fer els nens amb això
s'ho inventen ells, es poden inventar una història
bestial escrita, és que és molt potent.
Fantàstic, doncs, quan estigui la venda
per 15 euros, eh?, tant de més o menys.
15 euros darreres. Està molt bé, està molt bé.
Farem que els LEDs surtin de colors diferents.
Clar, molt bé.
Generació digital.
Ara arriba el moment de parlar de videojocs
que han sortit fa relativament poc.
Just després de Setmana Santa,
hi ha poques sortides importants,
però n'hem trobat tres que us volem recomanar.
El primer videojoc és l'Haute Wall Soulstorm,
la darrera aventura d'una sèrie de videojocs mítica
que molts van començar amb la primera de les PlayStations.
Haute Wall Inhabitants és una empresa nord-americana
que va néixer l'any 1994
i que amb el temps s'ha anat especialitzant a fer videojocs
i també a contingut audiovisual.
Haute Wall és un univers fictici
que ja porta més d'una desena de videojocs
que estan protagonitzats per l'Ape
que va començar aquestes aventures com a esclau
en una planta processadora de carn.
Haute Wall Soulstorm és la continuació
del joc del 2014 que es diu
Haute Wall New and Tasty.
Aquesta és la gràcia,
que feia molts anys que no hi havia joc nou.
Aquesta és la continuació.
Haurem de portar el control d'Ape
i salvar tots els mudocons,
que em porten molts records els mudocons
perquè fa 15-18 anys hi jugava.
I han treballat de forma a ells esclava
durant molt de temps en aquestes empreses
que hi ha dins del seu món.
Els responsables del joc
parlen d'una aparença de les plataformes com a 2.9,
és a dir, que no és un 3D,
i tampoc és un 2.5,
si no és un 2.9, és gairebé un 3D.
A final és un scroll horitzontal
com un joc de plataformes,
però amb la sensació que estàs en un 3D vist en 2D.
Exacte.
Com que estan sortint tan poques coses per PlayStation 5,
la gent s'està tornant boja amb aquest joc.
De fet, ha sortit per PlayStation 5
i també per alguna altra plataforma.
Per PC i just aquesta setmana, no?
Sí, sí, exacte.
Vull dir que tu tens els records de Francesc d'aquest joc,
que el protagonista és lleig de nassos.
Sí, té cara de tena permanent.
És horrendo.
Va ser un dels referents
en el moment en què es van començar
a sortir els plataformes en 3D.
La PlayStation ens va començar a ensenyar
que hi havia una altra dimensió més.
Si no estic equivocat en aquest joc,
podies, amb un botó, que estirés un pet el protagonista.
Això és fantàstic.
Que feia molta gràcia.
Això i poder pixar Dead Stranding són les dues grans importacions
de l'episodi 2.
Sí, això ho recordo,
perquè recordo que l'ensenyava als nens
i els nens es tronxaven.
Doncs molt bé, aquest és el primer que us volem dir,
i ara un d'Star Wars.
I és que no sé si recordeu que fa 16 anys
va aparèixer a la Star Wars Republic Commando
i ara torna per algunes noves plataformes.
El joc passa entre l'episodi 2 i l'episodi 3
i portem el control d'un comandament d'elit de la república.
A veure, el 2, el 3...
Quin és el 2, ja?
El Gerger.
El Gerger.
Que encara estava George Lucas.
El Gerger és el primer.
Exacte.
Ara quin és petit?
El 2, el 3...
Comença a tenir pèls a la cara.
A la cara, exacte.
Star Wars Republic Commando es diu.
Ha aparegut per la PlayStation i també per la Switch.
Tu ets a remakes, Oriol, o no?
Sí, quan els remakes són de veritat.
Per exemple, el remake de Màfia,
que et va encantar quan tu agafes un joc,
ara es farà un remake del primer Mass Effect.
Agafes jocs mítics i en fas un remake, no un remaster,
i hi ha alguns jocs que ho demanen a crits.
Per exemple, jo estic darrere que es faci d'una vegada
el remake de Kotor,
Knights of the Old Republic de Star Wars.
Està en línia perquè això forma part d'una mena de tirada
que hi ha hagut de remakes de Star Wars,
hi ha hagut el Jedi Academy,
els racers,
els sabors racers de la primera pel·lícula,
doncs també s'ha sigut un remaster.
Sabeu que jo potser al Kotor l'he començat vuit vegades
i l'he deixat el segon dia?
Hòstia, que no sigui el joc que millor m'ho he passat
de la meva vida.
On et quedes?
No ho recordo ja, evidentment.
Ha envellit malament, perquè és aquell 3D de la primera Xbox
que ara no aguanta, però el joc és meravellós.
S'hauria de fer una pel·lícula i no el tronet que vam fer.
Per què? Per la història?
Per la història, per la història,
per la història, per la història,
per la història, per la història.
La història és fenomenal.
Te'n recordes d'algú un de gall?
Faria un mega-spoiler, però sí que et podria dir
que el Yo soy tu padre,
de la trilogia d'Estar Wars,
no està molt per sobre del que veuries a Kotor.
Està al nivell.
Què dius ara?
És brutal.
I tu et vas quedar amb la boca oberta quan ho vas viure això?
Jo, a vere, un moment,
en el que vaig tenir la revelació de Yo soy tu padre,
que me'n recordo que em vaig haver d'aixecar de la taula,
vaig haver d'anar a fotre un squeak.
I parar deu minuts i dir
quina meravella acabo de viure,
vull que facin un remaster quan tingui 40 anys.
Per cert, Gina, tu estàs llegint
la segona part del Ready Player One?
Sí, jo soc aquest tipus de gent.
I què t'ha d'estar, t'està agradant?
L'has començat o no?
L'he començat, vaig per la meitat del llibre
i, clar, a mi aquestes aventures tontetes,
perdó, d'algú que...
sobretot en un futur distòpic,
que, a més, jo oblido la pel·lícula
perquè per mi la pel·lícula
no té res a veure amb el llibre.
Però aquestes aventures, així, fàcils de llegir,
que, a més, és que potser llegim una tarda gairebé,
si tens temps, m'agraden molt.
I aleshores el llibre l'estic gaudint.
Ja ho veurem al final,
però de moment l'estic gaudint.
Està bé, perquè a mi la pel·lícula no em va agradar,
però potser el llibre sí que li hauria de donar...
A mi la pel·lícula tampoc.
Era com molt atabalada la pel·lícula,
em vaig entendre pràcticament res.
Jo fa molt temps i potser l'hauria de retornar per...
El llibre sí que el vaig llegir.
I ara, a l'altre videojoc.
El darrer, i és que aquesta setmana
també podem jugar al Cosy Groove,
que és directament un videojoc inspirat en l'Animal Crossing,
però arribem també a una illa
i a poc a poc li haurem de donar vida
amb l'ajuda dels fantasmes d'unes persones
que sembla que hi vivien abans
i que ens aniran demanant coses.
Té una història una mica més estructurada
que l'Animal Crossing
i demana feina diària,
aquella feina que a molta gent li agrada fer,
que en aquest joc per això no ens implica
més de 30 minuts al dia, aquesta feina.
Després, no tens res més a fer,
però si vols pots pintar, o pescar,
o fer manualitats, que també ho pots fer.
Però és trist.
Si el joc em dóna 30 minuts és perquè has de jugar.
Home, i a més a més has de fer coses
que et diuen uns fantasmes o els dits.
Jo crec que és molt intel·ligent.
A veure, no se'n fan llargs, els jocs, en general?
Per això ells li han dit, a veure,
no ens passem i no els donem més de 30 minuts de feina
a la gent que ja té feina a casa seva.
És el concepte de sèrie, del com si fos ahir,
que vas a veure una cosa durant mitja hora i ja està.
I fins demà, està bé.
Ho has vist d'una altra manera, eh?
A veure, és una mica una còpia, eh?
Jo penso de l'Animal Crossing, però, escolta'm,
a qui li agradi potser vol canviar una miqueta,
pot llegir aquest joc, no?
Doncs si es diu Cosi Groove i ha aparegut aquesta setmana,
primer per Xbox i després per PC i Switch.
Generació digital.
Doncs vinga, continuem, arribem a la part del programa
on volem fer un repàs dels videojocs per mòbil.
Chris Vilchez, per Android,
ens oferran un vídeo que ja podreu veure,
després us ho comentarem,
i la Gina ens descobreix els millors jocs per Apple Arcade,
un sistema molt diferent de jocs per mòbil.
Per què és un sistema diferent, Gina?
Doncs perquè com que pagues ja una subscripció,
no hi ha ni mòbil, no hi ha ni mòbil.
Per què és un sistema diferent, Gina?
Doncs perquè com que pagues ja una subscripció,
no hi ha ni mòbil, no hi ha ni mòbil.
Doncs perquè com que pagues ja una subscripció,
no hi ha ni micropagaments, ni anuncis,
i clar, això amb el mòbil és raríssim,
és com una illa verge enmig d'un oceà ple de taurons.
I es fa molt estrany que no et surti un pop-up
reclamant un euro per passar el nivell
o un anunci per intentar tenir més vides, aquestes coses.
o un anunci per intentar tenir més vides, aquestes coses.
Recordem que la subscripció a videojocs ha arribat per quedar-se.
Recordem que la subscripció a videojocs ha arribat per quedar-se.
Tenim l'Xbox Game Pass,
però encara no permet jugar en alguns dispositius mòbils.
A la setmana, Apple ha introduït més de 30 videojocs nous
a aquest catàleg d'Apple Arcade.
Gina, si tenim un iPhone o un iPad o un Mac,
quins jocs ens recomanes?
Doncs mira, comencem amb Star Trek Legends.
Comencem amb Star Trek Legends.
Home, has volgut començar
per un videojoc exclusiu, no, d'aquesta plataforma?
Home, has volgut començar
per un videojoc exclusiu, no, d'aquesta plataforma?
Exacte, perquè si sou fans de la franquícia,
que jo sé que el Francesc ho és,
teniu tots els personatges de totes les generacions
en un sol joc, des de Picard a Kirk,
Uhura o Spock.
Si us agraden els jocs que us veuen fantàstics
en els dispositius d'Apple,
i si us agraden els jocs tipus Star Wars Galaxy of Heroes,
Disney Sorcerer Arena o Death Legends,
és el mateix rotllo,
combat per torns, banyats de referències
i molt pensat pels fans.
Francesc, t'animaries amb aquest joc?
I tant, sí, sí.
És fantàstic, perquè a més, aquestes coses,
moltes vegades, aquests jocs et permeten fer
el que també es fa en el futbol,
que són aquesta mena de Team Legends.
Si vols combinar tots els que més t'agraden,
de tot arreu, fas el teu agrupit,
el teu equip d'estrelles que no coincidirien mai
en les mateixes pel·lícules,
en la mateixa sèrie, doncs està molt bé.
Al final parlem de rol, és un joc de rol, això?
No, diu la Gina que és de combat per torns.
Doncs a veure, Gina,
quin és el segon que ens recomanes?
Doncs mira, ara anem a un clàssic,
Cut the Rope Remastered.
I dius que és un clàssic perquè aquest joc no és nou, oi?
No, no, no.
És un remaster d'aquells trencaclosques clàssics
per mòbil on una granoteta
havia de menjar-se un carmel penjat d'un fil.
Qui no havia perdut les tardes
jugant amb la física de l'acceleració?
Està feta pels russos Septolab,
que, per cert, tenen l'oficina a Barcelona
i que estan buscant gent.
Ah, sí? Què dius ara? Busquen programadors?
Què busquen?
Doncs mira, busquen gent d'adquisició d'usuaris
per diferents plataformes com Google,
Facebook o networks,
busquen desenvolupadors, busquen experts en producte,
gent de màrqueting...
Déu-n'hi-do. Aquí, Ginás, nota que la importància que...
Una cosa que sempre has dit tu del màrqueting
en els videojocs,
de fet, veig tres feines tècniques de desenvolupament
i tot l'altre és temes de màrqueting,
que és molt important, no?
Hauríem d'analitzar una mica els perfils
a través del LinkedIn,
perquè no sé quants desenvolupadors
deuen tenir a Barcelona,
però sí que és veritat que a Europa, a Barcelona,
s'està convertint una central
en una distribució de temes de màrqueting
per la resta del món, perquè d'aquí d'això
en sabem molt, les veu.
Segurament, segurament.
I el tercer joc que ens recomanes, quin és?
Doncs, atenció, perquè aquest em fa molta il·lusió,
es diu Taiko no Setsujin Pop-Tap Beat.
Come on!
Ara, abans de res,
expliquem què és un Taiko, Francesc.
Són els tambors japonesos tradicionals,
aquests que poden ser petitets o poden ser molt grans,
o almenys piquen amb dues barretes.
Molt bé, que crec que, si no estic equivocat, Gina,
tu has jugat amb Taikos d'aquests...
al Japó, pot ser?
O m'ho estic imaginant? Sí, oi?
Sí, sí, jo me'n recordo.
A veure, he jugat no amb els Taikos, de veritat,
sinó amb un que està pensat per jugar a videojocs.
No us penseu que jo he tapat allò?
Un Taiko del mig del carrer li he començat a donar cops.
No has fet bolos de Taiko pels postos.
No, no, però... I com és aquest joc, a veure?
Doncs és el famós joc musical
dels tambors japonesos, però per a l'Apple Arcade,
que tenen diferents dificultats
i pots jugar en xarxa.
I a més, el que m'agrada molt és que és com un guitar hero,
però que totes les cançons estan introduïdes.
No hi hem de pagar a part.
Hi ha cançons d'anime, per exemple,
com de bola de drac,
d'Evangelion, de Digimon...
És com fer de Timbalé del Bruc,
versió Pokémon.
Molt bé. I funciona així, no?
Com si fos a aquests jocs musicals típics, no?
Sí, sí, sí.
Et diuen que has de marcar una mica el ritme
amb el tambor i picar de diferents maneres,
i com us demanen, que per cert, si us ho pregunteu,
la música que sona és la de Zens, Zens, Zens,
de la pel·li Your Name o Kimi no Na Wa,
que també el tenen.
O sigui, podeu tocar aquesta cançó amb el tambor.
Per cert, una pel·lícula molt bonica,
d'animació, que us recomano, i que sona així.
Perdona, acabo de dir que sona així, a la ràdio.
És una cosa que ho han dit milions de persones.
Deixa-la que soni.
Com toques el take-on a l'iPad?
Fots mastegots a l'iPad? Com va això?
Sí, a la pantalla.
Vas tocar un tambor dibuixat
i tu li vas donant copets a la pantalla.
I ja està.
Per cert, paia't de Kimi no Na Wa a Filmin la tenen en català.
Ah, molt bé.
Doncs la mirarem i recordem aquest vídeo.
Això què li?
Doncs sí, Apple Arcade és per tots els usuaris
que tinguin un producte Apple,
com un iPhone, un iPad, un Mac o un Apple TV,
i teniu el primer o primers tres mesos gratis
i després a 5 euros al mes.
I avui la Gina m'ha dit, Albert,
vull parlar d'un joc que no té res a veure amb Apple Arcade,
però que em fa il·lusió comentar-ho.
Quin és?
I no és bonic que faci il·lusió a un videojoc.
No és bonic perquè ni intenta o ha tret un nou Battle Royale,
perquè n'hi havia pocs al mercat.
I el suma també als incentius del servei en línia de la Switch
és el Pacman 99.
És una reformulació del clàssic com a cost de Namco,
però igual que va fer amb el Tetris del clàssic de 1980,
ho fa contra 99 jugadors.
Tot online i tot superestressant, que va molt bé pels nervis.
És absolutament així.
Jo he jugat el del Tetris,
que es veuen les 100 pantalles a l'hora,
i allò és molt fort psicològicament.
És horrorós, perquè tothom és millor que tu.
Però terriblement millor.
Això m'acostuma a passar sempre en el món online.
Tothom és molt bo.
Jo soc fatal, no?
Però, clar, 99, cada 99 o 98 són millors.
Et sents una merda.
Normalment sempre quedes el 90.
Això tu, eh?
Perquè es desconnecten.
És gent que es desconnecten.
I gent que el truquen.
Exacte.
Com es diu aquest joc?
El joc està disponible de manera gratuïta
per la gent que té l'online de la Switch.
De la mateixa manera que ja tenim també el Tetris 99
i Super Mario Bros 35.
Realment són bones opcions per intentar cada vegada ser millor
amb aquests videojocs
i provar els battles royals que tant ens agraden a tots.
Bueno, veure'ls.
Perquè tenim una edat que veiem com jugar gent que en sap.
Això també és veritat.
Per cert, Francesc Ginevà,
heu estat seguint una miqueta
la presentació del llibre blanc del videojoc.
Tu ho vas veure?
Sí, vam estar veient la presentació que es va fer online.
I va ser semblant a les altres edicions.
Aquesta vegada hi havia tres ministres.
I va haver-hi una sensació que el govern s'implica molt
en el tema de les noves tecnologies
i també en el món dels videojocs.
També és veritat que hi havia certa disparitat.
Una cosa és el que es deia a la pantalla,
que tot estava molt bé, farem moltes coses.
Després tenies el xat en directe
on estan les persones que treballen en la indústria.
Bueno, ja ho veurem, perquè això no arriba mai.
Ara que hi ha polítics, ja se'n va la cosa.
Aquí muntar una empresa de videojocs és un suïcidi.
A veure, el habitual.
Això no seria...
A més, és curiós perquè es parlava del 2019.
És a dir, de l'any abans de la pandèmia, no?
Sí, el tema és que el llibre blanc es fa sempre a base d'unes enquestes
que es fan a les empreses de videojocs.
Aquestes enquestes s'han fet durant l'any 2020.
Per tant, ara l'any 2021 surt el llibre blanc del 2020.
Però moltes de les preguntes, segurament de caire econòmic,
de previsions o d'aquest tipus de qüestions,
s'han fet durant l'any 2020.
Per tant, ara l'any 2021 surt el llibre blanc del 2020.
Però moltes de les preguntes, segurament de caire econòmic,
de previsions o d'aquest tipus de qüestions,
s'han fet durant l'any 2020.
Però moltes de les preguntes, segurament de caire econòmic,
de previsions o d'aquest tipus de qüestions,
s'han de fer amb exercicis tancats.
De moment, el 2020 encara estàs allà.
Segons quan et facin l'enquesta,
és molt probable que parlis de dades del 2019.
Si algú vol treure previsions o veure com ha afectat la pandèmia
el sector, és difícil fer-ho amb aquestes dades.
Tot i que sí que és veritat que hi havia tot un capítol
dedicat a moltes preguntes fetes sobre com havia afectat
directament la pandèmia aquests estudis,
que segurament s'havien fet de forma molt més recent.
Com a molts, sí que es deia que la major part dels estudis
no havien hagut d'abandonar projectes,
encara que moltes vegades sí que els havien hagut d'ajornar,
però no s'havien abandonat projectes,
que tampoc no havien hagut de despatxar gent
en un gran percentatge.
El nombre de plantilles s'havien mantingut igual
i en alguns casos, inclús, havia crescut durant la pandèmia.
Per tant, una de les conclusions que es podia treure
amb aquestes dades, que no tenen a veure amb facturació,
era que semblava que els estudis havien aguantat relativament bé
el tema de la pandèmia.
Gina, també et vaig veure a les xarxes,
que també estaves seguint aquesta presentació.
Què et va semblar?
A mi em va agradar molt.
De fet, si us descarregueu la versió llarga,
a la pàgina 80,
veureu entrevistes a diferents professionals espanyols
que han marxat fora
i expliquen una mica el seu punt de vista.
Com es treballa a fora en comparació a l'estat espanyol?
Molt bé.
A fora es treballa bé.
Sí.
A fora es treballa bé, però m'agrada que al final
busquin aquest punt de vista més extern,
perquè nosaltres traiem poques conclusions.
No tenim contra què comparar.
En canvi, quan ho treus a fora,
quan parles amb gent que ha vist món,
és molt interessant.
Abans parlàvem del núvol,
com a poc a poc va agafant terreny
i ha estat també la setmana que Microsoft ha anunciat
que incorpora controls tàctics
a més de 50 jocs de l'Xbox Game Pass.
I és que s'ha adonat
que molts jugadors volen jugar aquests jocs
sense haver de connectar el comandament
i ho han fet directament amb la pantalla del mòbil
o de la tauleta.
I ho han fet amb molts jocs, o sigui, més de 50.
Que després, suposo que n'hi haurà alguns
que serà més fàcil o més difícil de fer.
Això és una aposta també
perquè aquests jocs que vas jugui més al núvol, no?
I perquè la gent es comenci a creure
que el servei de Game Pass, aquest Game Pass Ultimate,
combina PC,
la consola i el mòbil, les tres coses.
Que pots jugar a qualsevol lloc,
una mica com la Switch, teòricament,
l'esperant al bus,
amb jocs de tots els nivells.
Jocs com una mica com era Stadia, no?
Exacte.
Pots jugar al Cyberpunk o al teu mòbil.
El Game Pass realment està imparable.
Està fent unes coses sorprenents,
com el joc The Show.
No sé si sou conscients de la moguda de The Show.
No era un videojoc que feies com de cinema?
No, The Show és el videojoc de bàsbol.
Que era una exclusiva de PlayStation històrica.
Ah, ja ha passat a...
No només ja no és exclusiva,
que ara la té també Microsoft,
sinó que, a més, passa allò que està passant
amb uns riders, per exemple,
i és que el primer dia surt a 70 o 80 euros per PlayStation
i gratis dia u a Game Pass.
O sigui, lo de Microsoft està sent ara brutal.
Aprofiteu-vos.
M'agrada comentar una cosa,
enganxant el tema del libro blanco,
perquè això que has dit del digital i del Game Pass
i com ho està petant,
és que la plataforma ha perdut una miqueta
del canvi de mentalitat tan gran que hi ha hagut en el sector
cap a tota la plataforma digital.
I t'ho diré perquè va haver-hi una dada que es va comentar
que a mi em va deixar de pedra, perquè no me l'imaginava.
A nivell de vendes,
els videojocs s'han vengut només un 5%
en format físic.
Un format físic deixa de tenir...
Però és que un 5%, jo m'hagués imaginat que era un 40...
Però no.
Quan em diuen que de les vendes de videojocs
aquest any del 2020, 2019,
només un 5% han sigut vendes
en format físic, m'he quedat flipat.
A part de les edicions col·leccionistes
que tenen moltes cosetes,
una edició física com a tal
és un engany, perquè en el disc no hi ha el joc.
En el disc hi ha una clau
per accedir al joc, però el joc te l'has de descarregar.
Tu quan poses un disc
a dins de la teva Playstation,
es descarreguen 50 gigues d'informació,
d'internet.
El dia que aquest senyor es tanquin els servidors del joc
no funcionarà.
Veig a la teva taula, si la gent es va veient per Twitch.tv
què és un joc físic?
Un joc que diu Outriders,
que ha sortit fa molt poc,
ha sortit per Playstation 5,
que és aquesta versió que tenim, i també a Game Pass,
que és... jo no l'he pogut jugar encara,
però és una espècie de Got of War,
només aquell típic d'Xbox,
que se m'embala l'olla allà.
Gears of War?
És un Gears of War com del futur,
per entendre'ns.
Aquest te l'anaves a quedar, però com que el tens...
El tinc per Game Pass, ens ha arribat per Playstation 5,
per tant seria redondant el podem sortejar.
El sortejarem.
I llavors tu creus que aquí hi ha el disc físic?
El disc físic hi és, però el disc físic no conté el joc.
I si conté el joc,
conté un joc que no és el que tu jugaràs.
Ja t'entens,
perquè et descarregarà alguna altra cosa.
Els senyors que van fer aquest videojoc
van imprimir aquest CD un dia,
van seguir treballant durant 30 dies,
i quan t'arriba el joc a tu dia 1,
han passat 30 dies,
i per tant et descarregaràs un parxí de 25 gigs.
Per tant, el videojoc físic no té sentit,
i és que el que desapareixerà
no són només els videojocs físics,
són les consoles físiques, també.
No veieu que hi ha un escasset brutal de xips?
De silici...
El silici és el segon material més abundant de la Terra.
Si no fan xips, és perquè no volen.
I estan començant a acostumar
que comencem a tenir menja per ells a casa.
Tota la nove.
Diu el Roger Valdomar.
Pobre Oriol, entre el Valen i l'Outriders,
dues setmanes jugant a jocs de merda.
Hòstia, la veritat és...
Saps a què estic jugant?
De debò? A Skyrim.
Res a veure. No avanço, eh?
Un joc que és de PlayStation...
Quina era l'Skyrim? PlayStation 3.
És bastant... Sí, sí, és molt àtica.
Estem parlant...
És l'últim Deal the Scrolls de fer.
Correcte, bueno, a part de l'online.
I la versió oberta, que va sortir més tard.
Estic jugant en un joc que potser és del 2004 o 2005.
I ets feliç. I soc feliç.
I ets feliç.
I ets feliç.
Per cert, tenim el Cris Vilchev en format vídeo ja.
A icat.cat barra GD.
En aquest programa la Gina ha parlat de videojocs,
per exemple, que es poden jugar a la plataforma Apple.
I ell ens parla dels videojocs del 2021
que apareixeran per Android
i que ell té moltes ganes que apareguin.
Aquestes són algunes coses de les que diu.
Avui vull parlar-vos de jocs de mòbil.
Per què? Perquè els llançaments
en el món dels videojocs
en ocasions es viuen en festes, esdeveniments,
especials, no? Però no sempre és així.
El mercat mòbil és un mercat
que no ocupa les primeres pàgines
dels mitjans de comunicació.
I avui volem fer una llista de cinc llançaments
que arribaran aquest 2021
i que potser no coneixies i que valen molt la pena.
El vídeo ja està publicat a icat.cat barra GD
en l'apartat dels vídeos.
I en aquesta ocasió parla de Marvel Future Revolution,
Diablo Immortal, Devil May Cry Mobile,
Octopath Traveler i Nino Kuni Cross Walls.
Realment parla de cinc jocs brutals.
I les imatges no sembla un mòbil en absolut.
Està molt bé.
I què ha passat a les xarxes?
Doncs a les xarxes, com sempre, s'han passat moltes coses.
I les imatges estan moltes.
I les imatges estan moltes.
I les imatges estan moltes.
I les imatges estan moltes.
I les imatges estan moltes.
Com sempre, s'han parlat de coses molt interessants,
però especialment en destaco una que m'interessa moltíssim.
Mira, mira.
Sí, senyors.
Ed Caballé diu el millor gadget per persones amb insomni.
Oh,
Xiaomi ha presentat un coixí d'alta tecnologia
que garantitza quedar-se adormit en un segon.
M'interessa!
En vull dos!
Jo 3.
Amplio fort.
Diu interessant. Un segon i cau tècnic.
Però què? Et fa un massatge o alguna cosa?
Això de ser és com sortir d'un mortadelo.
Dins d'aquest... O sigui, hi ha una mà amb un martell i pas!
Et quedes cau. És de la tia, no?
Perquè en un segon, exacte. Doncs a mi, si és així, m'és igual.
Jo el necessito. El necessito en mida infantil, sisplau.
Jo el que necessito és alguna cosa per al tema de roncar.
Ostres, és un altre problema.
La meva dona és com tenir una persona al costat
que està serrant llistons. Ella o tu?
Ella. Ella, ella, és terrible.
La meva parella és dels que es queda adormits en una milècima de segon.
Però també ronca? I jo tinc insomni.
No, de vegades sí, però no.
Tu tens el cas dels roms i jo tinc el cas del que s'adorm en una milècima de segon,
que fa una ràbia que li fotries una hòstia.
No, jo casa dormi perfecte,
però que no comenci a arrencar velcros durant tota la nit.
Segur, jo tinc problemes amb això.
Doncs això encara no ens recomana res als nostres uients.
De fet, aquí n'hi ha comentaris dels tots.
El Carlos és d'aquests que es dorm en un minut,
diu que no triguen ni un minut,
diu que la seva dona li diu que es queda adormit quan acloca els ulls,
i que és molt estrany perquè la seva germana bessona,
tot i que no li han diagnosticat res, s'ha de medicar per dormir.
És a dir, que la genètica...
Si no estan compensats.
Hi ha comentaris de gent que fa molta gràcia,
de gent que s'adorm ràpid,
i no sé qui ho deia, diu,
això és un cas de narcolèpsia molt greu.
El Carlos, que diu que ni un minut triga,
i el Sergi Bosainto diu, escolta, això és narcolèpsia.
Hi ha gent que es d'altre extrem.
Jo tinc un amic que no pot dormir, té un insomni brutal,
i ell ja sap que passa dos, tres nits en què pràcticament no dorm res,
i quan arriba la quarta, quinta nit,
està tan cansat que aquella és la nit que dorm.
I s'organitza les setmanes amb aquest sinussoide,
que ja sap que és infal·lible.
Jo seria una mica com el teu amic,
però encara no he aconseguit organitzar-me les setmanes segons.
I, Gina, d'aquí quatre dies, la normalitat, que ho sàpigues.
Gràcies. Jo també l'espero.
Què vols dir, que ens vacunin?
No, home, no, que deia que volia...
Dormir. M'aconseguen per dormir, també.
Seria molt bé, també.
Que volia el mateix, però en versió infantil.
I així, ràpidament, alguna cosa més?
El 2 d'abril va ser el Dia Mundial de la Conscienciació de l'Autisme
i el Xavi PCX ens ho recordava
i ens deia si coneixíem un biojoc que s'impliqui amb el tema.
Ens feia aquesta pregunta.
Treasures Rangers, que està relacionat amb aquest tema...
Sí, el vam analitzar aquí.
Exacte.
I res, ens feia la pregunta si en coneixem algun altre.
Hi ha gent que està veient una sèrie,
que es deia Doctor, com l'Ed Cavaller,
que tracta d'una persona que té aquest problema.
Molt bé.
Doncs gràcies, Eli, Francesc, Oriol, Gina, des de casa.
Moltes gràcies per participar en aquesta edició d'avui del Generació.
Gràcies a tu. Gràcies.
El control tècnic aquesta setmana de l'estudi 2, el Navi Jiménez,
ha tornat, ha retornat.
L'assessorament lingüístic, l'Anna Lluguet,
pot seguir-nos al Telegram, a Twitter, a totes les xarxes,
que passeu molt bon cap de setmana.
Que tingueu temps per jugar a videojocs aquesta setmana.
Mira, marxem amb la música del videojoc Alien Isolation,
que ens recorda el guanyador del concurs,
el nostre concurs, el Jordi Soler.
Gràcies per acompanyar-nos.
Molt bona ràdio.
I ara, si ens esteu veient per Twitch,
farem la nostra incursió a un canal que seguim al Generació Digital.
Adéu-siau.
L'Espanya és un país on hi ha molts llocs,
on hi ha molts llocs on hi ha molts llocs,
on hi ha molts llocs on hi ha molts llocs,
on hi ha molts llocs on hi ha molts llocs,
on hi ha molts llocs on hi ha molts llocs...
L'Espanya és un país on hi ha molts llocs on hi ha molts llocs,
on hi ha molts llocs on hi ha molts llocs...
L'Espanya és un país on hi ha molts llocs on hi ha molts llocs,
on hi ha molts llocs on hi ha molts llocs...
L'Espanya és un país on hi ha molts llocs on hi ha molts llocs,
on hi ha molts llocs...
L'Espanya és un país on hi ha molts llocs on hi ha molts llocs,
on hi ha molts llocs on hi ha molts llocs...
L'Espanya és un país on hi ha molts llocs on hi ha molts llocs,
on hi ha molts llocs on hi ha molts llocs...