I cap, la ràdio inquieta.
Benvinguts al programa dedicat que parla de videojocs,
de creativitat i de cultura digital.
Ara comencem l'edició número 737,
i ens fa molta il·lusió retrobar-nos
amb l'estudi Barca Unit Digital Legends,
i el seu CEO i fundador Xavier Carrillo.
Per nosaltres és tot un luxe.
A més, ens endinsarem en un videojoc
que avui divendres surt a la venda.
És el Dragon Ball Z Kakarot.
Aprofitarem aquesta sortida per fer un repàs
dels videojocs que han sortit del Dragon Ball,
i connectarem, atenció, amb l'Oriol Dalmau i l'Star.
Així doncs, comencem.
Això és...
Generació digital.
Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez...
I avui, amb S'tar, Cris Vilchet i Oriol Dalmau.
Uau.
Avui som molta colla, eh?
Sí, sí, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Estem a tope, estem a tope.
Avui és aquella sortida que sortim tots.
Gairebé, vull dir, menys a l'Eudard García.
Tot bé, en general? Molt bé.
Molt bé, Francesc, alguna cosa a explicar?
Doncs mira, llegia una notícia que em va fer gràcia,
perquè són gent que hem tingut amb nosaltres al programa,
i és la gent de Die Hard,
que és un projecte d'esaqueries ben vacucis,
i acaba de rebre un premi de Barcelona Activa
sobre un premi d'emprenedoria social,
perquè Die Hard, recordem que és un projecte
que crea un instrument virtual, un instrument virtual i digital,
que es pot tocar amb moviments de l'ull,
el qual cosa aproxima,
doncs totes les avantatges terapèutiques i creatives
que pot tenir la música a persones amb mobilitat molt reduïda,
com persones malaltes,
o que han tingut accidents, tetraplègics, etcètera.
Sí, de fet, hi ha hagut concerts al Liceu,
amb intèrprets que han tocat amb aquest instrument.
I feia potser tres anys que els havíem...
ja els hem seguit i hem estat amb ells,
i que ara rebin aquest reconeixement i aquest premi de Barcelona Activa,
doncs ens fa molt contents.
Sí, sí, al final està molt bé la tecnologia,
però el talent l'ha de tocar, i és la gran gràcia.
Tu has jugat força a uns tipus de jocs que t'ha agradat molt.
Que són els jocs de trens, sí!
Per què? Què passa amb els trens?
A veure, m'agrada molt el minimetro,
que és un joc per PC, un joc de gestió de trens,
allò d'aquest ha de sortir ara d'aquesta estació,
aquí n'hem de crear una altra i tal,
i han afegit una pantalla nova, que és Barcelona.
Està basat en estacions de trens, de veritat,
i ara ja tenim la L1, la L5, la L2...
A més, els colors els reconeixereu fàcilment,
i l'orografia del terreny amb el Besós, el Llobregat,
el Mar Mediterrani... Fa molta il·lusió.
I les parades són les reals?
Sí, sí. No, les parades van sortint,
i tu les has d'anar allassant.
Però et va bé per aprendre-te una miqueta
les parades del metro de Barcelona, que sempre va bé.
Com a mínim, saps, allà on hi ha més gent, hi ha un lloc on hi ha menys,
perquè fins ara hi havia Berlín, Sao Paulo, San Francisco,
Seúl, Singapur...
I ara som a una petita actualització fantàstica,
i em fa molta il·lusió perquè hi ha un assoliment, un logro,
que és que si portem a 500 passatgers,
i això us farà molta gràcia,
i veureu que està molt actualitzat, aquest joc,
a l'assoliment es diu...
Té mobilitat.
Està molt posat, eh? És molt posat en l'actualitat.
És el joc que juga l'Ada Colau a la nit, segur.
Segur, segur, segur.
El jugaria el Sheldon Cooper, també, que li aganten els trens.
Exacte, és els jocs de Sheldon Cooper,
Ada Colau i Ginatòst.
L'altre dia vaig veure l'aplicació dels ferrocarrers catalans,
que són els ferrocarrers que agafo jo diàriament,
han actualitzat l'aplicació,
i ara et diu si podràs seure o no, o quanta gent hi ha.
Això està molt bé.
Fins ara ho feia una aplicació que es deia Citymapper,
que no sé si li heu fet servir mai,
per agafar temes de transport públic,
i a més et diu si has de seure al principi o al final,
o al mig, per agafar la millor sortida,
i sí que et deia si hi havia molta gent o no,
però això, ara que ho faci els ferrocarrers, està molt bé.
Està molt bé.
Jo havia arribat a agafar el tren d'abans,
per anar-me'n en contradirecció,
i aleshores poder agafar un...
Clar, quan venia de Sabadell a Barcelona...
No sé si això té un nom, això ha de tenir un nom.
Eren 10 minuts abans, però mira, escolta, tenia un lloc per seure.
Has d'anar allà i dir...
Deixar-me seure.
I el que em fa gràcia és que a poc a poc,
aplicacions com Google, evidentment com Google Maps,
que et dona la informació dels trens,
està molt bé, però jo penso que és important
que les aplicacions de la gent que gestiona els trens
tinguin la seva pròpia aplicació.
Jo crec que aquesta informació hauria de ser pública,
i tothom que tingui aplicacions,
o sigui, que faci aplicacions,
pugui agafar aquesta informació
i aplicar-la de la millor manera,
perquè potser la gent que té l'aplicació oficial
té molt bona intenció, però potser no acaba de treure
tot el suc que oferia un desenvolupador independent
moltes vegades.
Tu no jugues a videojocs a metro, no?
De moment, no.
Jo aquesta setmana tinc un dubte, que de fet algú em va preguntar ahir,
i no sé si heu sentit o heu escoltat
que Instagram vol treure els likes.
Hi ha molta gent que ja no els té.
Això us volia preguntar. Conegueixeu algú que no els tingui?
Jo no. Jo sí.
De fet, no he preguntat, ara que penso.
Jo és que no ho he vist, però sí que és veritat que es comenta,
i el meu dubte és si tu no veus els likes que té la resta de gent,
tot el tema de les tendències, dels influencers i tal,
com es mesurarà?
A veure, no és que no vegis els likes.
Tu veus que aquesta persona té likes,
però et diu, Pepito Menganito i altres usuaris han fet likes.
Quan tu entres, veus si la llista és molt curta o és molt llarga.
Però veus el número, no els noms, ni el número.
No us el nom, però veus el nom.
Com ho sabrem que un senyor és influencer
si no sabem el número que té de likes?
Perquè veuràs que tindrà 800 comentaris o en tindrà dos.
Potser també millor que no... I el seguidor.
A mi em sembla molt bé, perquè és veritat que hi ha estudis
que diuen que això crea molta ansietat,
molta baixa autoestima,
quan no tens suficients likes, que la gent viu només pensant en això,
em sembla perfecte.
Però sí que és veritat que ara que està a l'hora del dia
el tema dels influencers per les marques i per moltes altres coses,
com es mesura això a partir d'ara?
No hi ha ningú deprimit.
O sigui, jo us ho dic ara, ja està gent seguida fent diners.
Perquè hi ha altres maneres de mesurar-ho.
El que passa que sí que és veritat que no serà potser tan públic
per intentar treure aquesta pressió social
d'aconseguir més likes millor.
Tu encara se't marquen els likes?
Sí, a mi se't marquen i veig els de tothom,
però hi ha usuaris que ja no els veuen.
Jo us he de dir, no sé si ho vaig dir l'altre dia,
m'han portat els reis amb la càmera a 360 graus,
i estic experimentant,
i la veritat és que m'està agradant moltíssim,
la nova forma de crear una imatge.
Ho estic passant molt bé, perquè jo no...
O sigui, jo em pensava, mira, d'acord,
el dia de reis que van venir els meus familiars i tal,
vaig posar... allò que ha fet tothom primer,
que és posar la càmera al mig de la taula
i realment és espectacular veure tota la família
una cosa que no has vist mai, oi? Sí, exacte.
No d'aquesta manera, clar.
No d'aquesta forma, jo crec que tindrà molt valor
d'aquí 25 anys, segurament, quan ho vegin,
i dius, hòstia, que real i...
Si pots reproduir aquell vídeo o aquella imatge.
Segurament, segurament.
Però el que m'ha sobtat més és el fet que,
sobretot en vídeos d'acció que tu te'n registres,
després tu pots realitzar aquell vídeo.
És a dir, te'n pots anar on vols en el moment que vols,
posant-li la música, per exemple, els efectes,
i això és una nova manera de realitzar
el que m'ha semblat al·lucinant.
I vaig pensar l'altre dia que un dia la portarem i la posarem aquí.
Molt bé, perfecte.
I podríem veure el Dani Jiménez,
perquè la gent es demana veure el tècnic, que no el veuen mai.
Ja li fem fotos, de vegades, però...
Jo crec que últimament s'afaita més i es posa coloni...
Doncs ho farem, farem la prova,
i així podreu veure d'una altra forma
com fem el programa del Generació Digital.
Generació Digital.
I arriba aquell moment al Generació Digital
de saber com li ha anat la setmana a l'Eli,
perquè, com sabeu, ella es carrega un joc cada setmana,
i aquesta setmana ha anat a una gran marca.
Cada vegada vaig amb ell. Sí, sí, m'agrada molt.
Eli, la gamer!
Sí, sí, doncs m'he tornat boja amb el Mario Kart Tour,
que, de fet, la Gina ja me l'havia dit fa temps.
Aquest joc va sortir sobre el setembre de l'any passat.
L'any passat, sí.
És un joc que, evidentment, no ha passat de moda, eh?
No, no, és que és com el típic joc de carreres.
El que passa és que incorpora altres coses
que el fan més divertit o més emocionant,
però sí que és veritat que l'objectiu és anar guanyant carreres.
L'única cosa que em fa una mica de ràbia,
quan comences a jugar, t'has de fer com ta Nintendo.
Bueno, no sé per què serveix, però bueno, ja està.
Es fa i ho passes, sí, exacte.
Res, és un joc on-line
que pot jugar amb gent de tot el món o amb amics,
és a dir, que és en el moment.
I és bastant frenètic.
Hi ha pantalles que tothom crida molt,
i et xoquen i et treuen de la carretera...
Que els escoltes, els altres jugadors?
No ells, però sí que hi ha efectes que fan que la cosa sigui bastant...
Els Mario Kart són...
Mira, mira, estrapidant. Aquest so és estrapidant.
A més, molt divertit. És molt divertit.
Hi ha coses que...
Hi ha un calamar, per exemple, que tira tinta a la cara
i aleshores no et deixa veure on et trobes de la partida.
I l'has d'avorrar a la tinta mal dita,
has d'apartar-te una mica perquè si no no el veus.
Exacte. Està molt bé, perquè a més a més...
té un objectiu, que és anar completant carreres o copes.
Cada copa està formada per tres carreres i una extra,
i aquesta extra la jugues per anar agafant punts i monedes.
Amb aquestes monedes les vas acumulant
i el que pots anar és comprant nous pilots,
pots comprar nous cotxes, i això ho vas acumulant,
i cada vegada que vas fent una carrera,
pots triar quin pilot et va millor per cada cas.
Molt bé.
A més, veig que he vist París, he vist altres ciutats...
Sí, està basat en països...
Diferents ciutats.
Cada carrera està basada en diferents ciutats.
I això no pots passar de copa fins que no completes
un número determinat d'estrelles.
Per tant, no és només fer la carrera i guanyar,
sinó a més a més has d'anar recollint objectes
que et trobes pel camí.
Bé, cada carrera té la seva gràcia concreta.
A jugar en vertical.
És curiós, perquè ja el Super Mario que va sortir per mòbil
també era d'aquesta forma, que jugaves d'aquesta forma.
Sí, a jugar en vertical, amb un soldi t'ho pots fer tot,
perquè és només apretar,
i pots derrepar just a sota,
per quan venen aquelles curves tan tancades,
aleshores derrepes i les fas més bé.
Jo vull preguntar-te, ets bona?
Mira, no ho volia dir,
però entre la primera i la segona posició,
no he acabat mai.
Sempre vaig de primera a segona, a més allà no baixo.
Serà que potser quan vas pujant de...
Vinga, ho diu, ets bona.
Sí, som bones, som bones.
Aquesta falsa modèstia.
Potser és que hi ha tanta pràctica,
al final ja s'he jugat tots els videojocs, no ho sé.
Estàs passant per tots els tipus de videojocs.
Però també és veritat que en aquests casos
depèn de contra qui jugues, perquè no jugues contra la màquina,
o els altres són molt dolents.
És a dir, els jugadors entren ràpid
i el servidor aquest segurament que deu haver-hi funcionat no sé on.
Suposo que depèn de l'hora, però jo no m'he trobat cap moment
que hagi d'estar esperant una estona per jugar.
En el moment que he volgut, de seguida he pogut jugar.
Per tant, sí, és molt ràpid.
Molt bé, doncs, un gran clàssic.
Jo aquestes festes de Nadal he jugat a la versió de Wii U.
I és curiós això que has dit de derrapar.
Vaig estar jugant amb els meus fills
i va haver-hi un moment que em van dir,
és que, papa, no derrapes, per això perds.
Perquè suposo que derrapes...
Primer que no et toques contra els cantons,
i a més que vas més ràpid, si intentes girar sense derrapar,
doncs vas més lentet i et van avançant.
L'únic que fa el Mario Kart és que és un joc que sigui per mòbil,
per Wii U o per qualsevol consola,
que una persona que no hagi jugat mai a videojocs
l'entén molt fàcilment i, a més, pot guanyar.
Una persona que sigui molt dolenta en videojocs pot guanyar
si té la sort que li surten tots els objectes que necessita.
Clar.
Doncs obrim des d'aquí, com vam fer-ho ja fa unes setmanes,
que si hi ha uients que volen que la...
jo què sé, que provis un joc en concret...
M'encantaria.
Que els hagi agradat, per exemple,
i que el provis tu i que puguin escoltar una mica...
No és el mateix, que jo el busqui o m'informi o el que sigui,
que no que un uient l'hagi provat i em digui el que li agrada,
és dedicar, oberta totalment a propostes.
Doncs anem a també una altra persona que ens vol parlar d'un joc
que precisament surt avui al Cris Vilchez del canal de Cris,
ens parlar del Dragon Ball Z Kakarot.
Endavant, Draxeron! Apareix i concedeix-me els tres desitjos!
Jo no he jugat a fer això mai, oi?
Bé, doncs això no funciona perquè són de... mentides, són de plàstic.
Però avui jugarem, però ben jugat, amb bola de drac, ja ho veureu.
I jugarem molt perquè avui surt el Dragon Ball Z Kakarot,
l'RPG d'acció i aventures que, bueno, per mi és...
bueno, pinta... de lo millor de la saga.
I dic de lo millor de la saga perquè és un joc
que mai s'havia vist de bola de drac
i incorpora coses que no surten ni al manga ni a l'anime,
però que estan bé, estan molt bé.
Un joc de bola de drac amb món obert
que no és ben bé un món obert.
Anem per parts.
S'ha de dir que el joc té un sistema de món obert
molt semblant al de Monster Hunter.
Hi haurà 7 zones on podràs, diguem-ne, que moure't lliurement,
però no estan interconnectades entre elles.
És a dir, que hi ha punts de càrrega entre una pantalla i una altra.
Resumint una mica que no és un joc com el GTA
o el Zelda Breath of the Wild.
Però bé, tant se val perquè la duració d'aquest joc
és absurd, és absurd.
Com he dit abans, hi ha missions secundàries
i això fa que puguis anar directament per la història.
I el joc et pot durar uns 50 hores, 40-50 hores,
però si ho fas tot, el joc se'n va a les 100 hores.
I jo encara no m'he passat el Red Dead Redemption 2, mare de Déu.
I és que no hem d'oblidar que és un joc RPG
i els nostres personatges han de pujar de nivell.
I com es puja de nivell?
Doncs, òbviament, òbviament, lluitant.
Lluïtant, s'agafa experiència.
Però també hi haurà pel mapa unes boletes d'experiència
que s'han d'anar agafant per poder millorar els atributs als personatges.
I de tant en tant podem anar a casa de la Chichi, a casa del Goku,
a menjar plats que ens prepara la proper Chichi.
Així, tot molt japonès, ja sabeu.
Els que han comprat el joc ja saben que avui mateix hi ha una actualització...
Atenció, d'onze gigues!
Onze gigues!
Tenint en compte que el joc pesa uns trenta i pico gigues,
Déu-n'hi-do amb l'actualització.
I per què serveix aquesta actualització?
Doncs el de sempre, no?
Correir una mica els temes de jugabilitat,
millorar el contingut,
posar coses noves que no han arribat a temps, en fi.
Així que tenim un joc que està molt ben parit,
un joc que els fans demanaven de fa temps,
que és això d'aquí, que és món obert, hi ha gozaros, hi ha de tot,
és que això és una meravella.
Ara després el Blasco us parlarà dels jocs, de bola de drac,
i fareu una mica el repàs de tot, ja veureu que això t'amiga, eh?
Ve de lluny, ve de lluny.
Un ocell se'n va volant, volant...
Jo me'n vaig a jugar, eh? Vinga, adeu-siau.
Adéu, Cris.
Sempre volant, va...
Impressant. Molt bé.
I un foc d'estrucció.
Sí, sí, absolutament, amb les boles...
Els teniu, aquestes boles? No.
Són molt autèntiques, eh?
Sí, prou, perquè has d'agafar les set, jo encara no he trobat la primera.
Ja, ja, ja. M'ha agradat molt, per cert, no sé si us heu fixat,
la cadira de gamer que té el Cris a casa seva.
És tot un professional, home. Sí, sí, ja ho veig.
Una com nosaltres, aquí, amb cadires d'oficina.
Bé, de fet, ha sigut l'any que, a aquestes festes,
he vist algun regal d'aquest tipus de cadires, eh?
I les he vist molt en algunes zones, doncs, de videojocs.
Hi ha les cadires? Sí, sí, no, no.
Es venen bastant en llocs d'electrònica
on es ven material d'informàtica,
però tenen aquell sector gamer.
Curiosament, a part de teclat de tratolents,
et trobes mobiliari gamer, cadires i taules.
S'ha de dir que les taules de gamers,
que són aquestes que porten leds, em semblen horroroses!
Bé, és que el led, en general, led de color...
Sí, sí, només acaba canviant...
Sí, sí, aquí, de fet, a l'estudi d'iCat,
podríem posar leds de colors. Avui dia ho farem.
Oh, no! Gràcies, la verda!
Més que res pel Josep Maria, l'hostaler realitzador,
potser no li agradi gaire.
Bé, anem a parlar d'aquests videojocs que deia el Cris.
Endavant.
El generació digital, iCat, es juga en mobexpert.
Doncs Dragon Ball Z, a ca carot,
és l'últim d'una llarga nissaga de videojocs
basats en Bola de drac.
La sèrie va veure la llum el 1984
a les pàgines de la revista Shonen Jump,
en plena era d'aurada dels 8 bits,
i els seus primers jocs no es van fer esperar.
El 1986, i per la Supercassette Vision d'epoc,
apareixien les primeres aventures digitals d'Angoku.
Però de tots els jocs existents,
quins serien els jocs capdals de Bola de drac
que tots hauríem d'haver jugat, Francesc Xavier?
Doncs molt bona pregunta, Albert,
i, a més, és una pregunta que qui millor per respondre-la
que un autèntic expert en videojocs de Bola de drac
que no soc jo, precisament.
Tenim amic del programa David Jaume Andreu d'Undercoders,
l'empresa de videojocs de Barcelona,
i, a més, professor Denti,
que és l'autor del llibre Dragon Ball,
Los juegos de una generación,
editat per Starbucks Magazine.
Aquest llibre, que l'hi podeu trobar per 17 euros,
no només us explica tots els jocs de Bola de drac,
sinó que, a més, conté anècdotes, històries molt curioses,
sobre la saga, i, per tant, és autènticament imperdible.
Li ha costat una barbaritat, o sigui, ha suat llàgrimes,
un foc d'estrucció, sí, pobra, per escollir-ne només tres,
els tres més principals, però ho ha aconseguit.
Hola, generació digital.
Doncs mireu, els meus tres jocs imprescindibles de Bola de drac
serien el Dragon Ball Advance Adventure,
per ser probablement la millor adaptació
de les aventures d'en Son Goku de petit,
el Dragon Ball Z Super Votodendos,
per haver establert els fonaments dels jocs de lluita
basats en la sèrie Amaitats 290,
i el recent Dragon Ball Z Fighters,
que representa per mi a la perfecció
aquests 30 anys d'evolució de Bola de drac en format de videojoc.
Perdone, yo crecí con un camejameja, las trampas de Krilin y las bragas de Bulma,
muten rojos y su nariz sangrando, entrenando,
y siempre desmontando los planes de pilap, si no seguiste...
El Porta, us en recordeu?
Sí, era aquell noi que cantava hip-hop, encara canta?
Sí, de fet, aquesta cançó és del 2016, és a dir, fa quatre anyets.
Això fa molt de temps, també fa molt de temps.
No ho sé, haurem de mirar a Spotify.
Parlem dels jocs que ens ha comentat en David.
Primer, el Dragon Ball Advance Adventure de Game Boy Advance, de l'any 2004.
Si mirem endarrere, ens adonarem que la major part...
dels jocs de Bola de drac que recordem,
gairebé tots tenen a veure amb Bola de drac Z,
amb les sagues d'en Freezer, d'en Cellula o d'en Boo.
Dragon Ball Advance Adventure ens porta una miqueta cap endarrere,
cap a aquest Goku petit de les primeres històries,
que jo crec que a tothom ens encanta.
A més, contenia nivell d'exploració, nivells de xúter,
on volaves amb el Noobl Quinton, podies jugar amb el Goku,
i després podies tornar a fer l'aventura moda història amb el Krillin,
i tenia, em sembla que, bueno,
fins a 30 lluitadors amb els que pogués jugar.
Estava força bé.
El Dragon Ball Z Super Bowl 2 és de l'any 93,
és un dels que va arribar oficialment a Europa.
I recordem els anys 90, era el paradís dels jocs de lluita.
Ara, Bola de drac comparat amb Street Fighter 2...
Perdó, no hi havia color.
Els primers jocs de lluita de Super Nintendo,
doncs, bé, tenien aquella pantalla partida tan característica,
ens permetien estar a diversos llocs de la pantalla,
volar aquells kamehames i atacs d'en Kaito que podíem fer...
Ens sentíem una miqueta com a la sèrie,
però a l'hora de la lluita cosa a cosa,
el que fa realment un joc de lluita, no tenien color.
Aquest va ser un dels que va començar a canviar la tendència
i va marcar l'estil que seguirien després
els jocs de lluita de Bola de drac.
I en Fighter Z és del 2018, per consoles actuals,
anem parlant moltes vegades.
Jo crec que ha fet realitat allò que molts volien fer,
que era viure realment dins d'un episodi de Bola de drac,
perquè la forma en què entreteixia les petites seqüències
dintre de la mecànica de lluita que tu estaves realitzant,
et feia viure un episodi absolutament.
També ha sigut bastant criticat per tots aquells famosos DLCs,
en el que per tenir una experiència completa com a fan de la sèrie
et faltaven músiques, et faltaven personatges essencials...
Però és realment l'últim joc
i un dels més aplaudits com a joc de lluita de Bola de drac.
En tots aquests jocs de Bola de drac,
¿hi havia alguna vegada alguna història,
alguna cosa que expliqués més enllà de la lluita?
Sí, molts tenien arts d'història que es basaven en els dibuixos animats,
en la sèrie, molts també es basaven en les pel·lícules,
i a vegades feia una miqueta la seva pròpia història.
Agafant fragments d'aquí i fragments d'allà,
no estaves seguint realment pas per pas el que passava a la sèrie,
sinó que tenies...
Et muntaven la teva pròpia història de Bola de drac.
Jo haig de dir que de tots els jocs que existeixen de Bola de drac,
un dels que més m'agrada, per una cosa molt característica,
és el Shinbo Tuden,
un que va sortir exclusivament per Sega Saturn al Japó,
perquè té un mod especial, el mod de senyor Satan.
Resulta que tu no lluites allà.
Tu ets el senyor Satan, l'Adi...
Sí, tant d'acord que jo soc el campió del món.
Aquest galifardeu que no en tenia ni idea de lluitar,
però sempre semblava que arribava a guanyar,
resulta que li deu molts diners a la 18,
que s'ha deixat guanyar,
i per recuperar aquests diners es dedica a fer apostes sobre combats.
Els combats no es lluites tu, el joc passa davant teu,
i tu estàs a darrere i amb els diners que tens
has pogut comprar certs ítems que llences per ajudar a la persona,
a la que tu has apostat els diners.
Pots disparar-li una pistola a l'altra,
tirar peles de plàtan, bombes, energia, perquè l'altre pugui recuperar,
i al final veure si vas guanyant diners a base d'apostar
sobre els combats que tu vas guanyant.
Molt típic del senyor Sardà.
M'agrada molt que hagis fet servir Galifardeu
en aquest univers de bola de drac.
Tenia un llenguatge molt florit, aquesta bola de drac.
Per cert, estem escoltant encara en Porta.
Anava a dir que es resporta, m'he equivocat.
Porta, potser som família, no ho sabem.
Treballa encara o no?
Porta encara treballa.
El seu últim videoclip a YouTube és d'aquest Nadal del 24 de desembre,
però no actualitza gaire.
El seu Instagram va publicar per cap d'any.
És a dir, no hi porta...
Actualitza, actualitza.
Ets generació milènia, fes el favor, no et demano que siguis tiktoker,
però actualitza el teu Instagram, home.
Doncs el seguirem i veurem aquest vídeo del 24.
El 24 va pujar, no vol dir que l'hagi fet el mateix dia.
Molt bé, molt bé.
Aquesta setmana hem sabut una notícia
a través del compte oficial de Twitter de Digital Legends,
i és que a After Pulse
arribava el milió de descàrregues per la plataforma Android.
Digital Legends és un dels estudis de videojocs
amb més experiència de Catalunya,
que ha estat sempre a la recerca de les tendències
per ser-hi abans que ningú amb propostes de qualitat.
S'ha fet fort a desenvolupar amb videojocs per mòbil,
tot i que ha fet la seva gran estrategia
a través del compte de Twitter de Digital Legends,
que ha estat sempre a la recerca de les tendències
per ser-hi abans que ningú amb propostes de qualitat.
Ha fet fort a desenvolupar amb videojocs per mòbil,
tot i que ha fet la seva gran estrategia
en un públic molt concret
i convertint-se en un dels grans referents del sector.
Ells, per exemple, van ser dels primers a editar un videojoc
en el naixement de la botiga d'aplicacions d'Apple.
Xavier Carrillo, CEO i fundador de Digital Legends,
molt benvingut al Generació Digital.
Hola, gràcies per haver vingut aquí.
Estem, si esteu veient el programa a través de YouTube,
darrere teu es veuen unes imatges
que és de la presentació que vas fer fa molts anys
a la presentació de l'iPhone, no?, del primer dels iPhone.
Amb el Kroll?
Va ser la presentació de l'iPhone.
Va ser la presentació de l'App Store.
De l'App Store, exacte.
I sí, sí, va ser una experiència una mica màgica.
Sí, no?, i que suposo que encara recordes.
Va ser un punt important per Digital Legends?
Va ser un punt important.
Nosaltres, en aquella època,
estaven treballant per una empresa que es deia Nokia,
que ara, quan parlen de Nokia, els meus fills,
és potser el pitjor que acabaven de dir.
Que en aquell moment era més gran que Apple o Samsung.
I, bueno, per coincidència,
per realment va ser una cosa...
Sempre ho expliquem,
que el primer cop que ens va contactar Apple...
O sigui, la diferència de temps entre nosaltres
estar allà amb l'Steve Jobs
i el primer contacte van ser quatre setmanes.
Quatre setmanes?
Quatre setmanes. Va tot molt de pressa.
Nosaltres no treballàvem per Mac,
no teníem iPhone,
i, bueno, aquestes coses impossibles
que no haurien de passar, tot va anar molt bé
i ens vam trobar allà.
Tu vas veure Steve Jobs?
Sí. O sigui, va haver-hi un moment
que ell va veure el joc. Vàrius.
I us va donar la mà i... No.
No, perquè allò és tot molt...
És una empresa molt eficient.
Llavors, ni hola, ni adeu, ni...
Sí, sí, vas al que vas
i quan més alt et relaciones,
menys xin-xat ja, no?
Va dir hola? Va dir hola, què tal?
Bueno, a veure...
El tema de keynotes van passar en moltes empreses,
llavors, bueno, van per feina.
Va molt per feina, va molt per feina.
Jo haig de dir que has d'explicar
en algun moment d'aquest programa
com vau conèixer el primer iPhone,
com va arribar aquell iPhone,
en quina sala la teníeu i en quines condicions.
Et refereixes al...
De fet, el primer iPhone no va arribar,
perquè nosaltres vam allà.
En una d'aquestes converses et truquen
i et diuen un divendres,
i et diuen, escolta, dilluns al matí
podeu venir a Copertino, que és la seu d'Apple,
a una reunió,
i dius, bueno, sí, no?
Però...
I llavors ja, diguem, nosaltres el vam...
el primer iPhone el vam...
el vam tenir allà.
O sigui, vam estar treballant amb Prodtips allà.
Més endavant, a vegades sí que és possible
que tinguem algun dispositiu.
Molt bé, molt bé.
I ara, Francesc, anem a una presentació
que, de fet, fa molt poc.
És la presentació de l'iPhone 11.
Una de les imatges cap el posa com a exemple
de la potència del nou xip A13 Bionic.
És un nou joc de la saga Respawnables,
en aquest cas, Respawnables Heroes.
I que encara està, i que la pots veure,
i això també està molt bé, no?
Sí, sí, bueno, com sempre, hi ha tot un...
Tot una part abans d'aquesta imatge,
per arribar a aquesta imatge, no?,
que sempre, bueno, és un estiu intens,
segurament a Califòrnia, no?,
i molta feina,
però és molt complicat estar allà.
Pensa que estàs competint amb els millors del món.
I, de fet, no sap res.
Nosaltres, el dia que va sortir...
No sabíem.
Bueno, treballes, envies coses...
I, bueno, sí, és un honor.
És un honor que ve l'associació
i la imatge del seu xip Bionic
al teu joc, no?
De fet, la Gina ens comentava abans
a la introducció que heu treballat molt
sobre el mòbil.
En 10 anys, el mòbil ha canviat moltíssim.
Molt.
Això, imagino, demana molta feina
d'observació del vostre estudi.
Abans de fer jocs, clar,
heu d'estar pensant molt cap endavant, no?
Sí, sempre. De fet, no saps...
Sempre diem... Nosaltres som agnòstics
en l'època de hardware i de software,
perquè no saps...
Nosaltres vam començar venent jocs
que es compraven a les botigues,
i jocs per mobils a les botigues,
per una consola que es deia Engage,
i els jocs es compraven unes targetes MMC,
l'evolució de...
Quan van arribar les pantalles tàctils
era com una cosa supernogadosa,
el passar al free-to-play...
Bueno, no ho sé, t'has d'anar completament...
Sempre t'has d'anar adaptant.
Permanentment no saps què sortirà,
ara començarem un VR, suposo que la parlarem...
Sí, i tant. No saps mai...
I quan comences un joc, el Respondents Heroes,
que sortirà molt aviat...
Bueno, fa 3 anys que està en desenvolupament, no?
Llavors tot pot canviar molt.
La vostra página web té moltíssima informació,
cosa que s'agraeix perquè no sempre passa,
i en una empresa com vosaltres és molt important,
però he vist una de les coses que més m'ha sorprès,
és que teniu el vostre propi motor,
que és el Charisma Engine,
que After Pulse ha més estat reconegut,
com dèiem, com a Apple,
com un dels videojocs més destacats,
i suposo que, a part del talent
que deu tenir a dins de l'oficina,
aquestes eines pròpies ajuden moltíssim.
Bueno, és el desenvolupar
amb tecnologia pròpia
té avantatges i inconvenients, no?
Nosaltres vam començar perquè diríem
que veníem d'alera a PC
que et feies els teus motors, no?
I teníem gent molt bona, i tenim gent molt bona,
i va ser lo natural,
i al final ho estem utilitzant
perquè les coses vagin diferent,
perquè la relació que tenim amb els fabricants
és diferent,
i bueno, però és complicat.
Nosaltres tenim un equip d'IMESDE
dedicat només a IMESDE, no?
I està entre els millors motors del món,
perquè el fet que estiguem
sempre amb Apple, amb Google,
amb Samsung, amb Sony, amb tots aquests,
i que altres no estiguin,
vol dir que anem revalidant
aquesta diferència.
També vam ser el primer joc mòbil
amb estar al SIGGRAF.
Hòstia, SIGGRAF!
SIGGRAF, no? Si imagina't,
estava la gent de Pixar i estava nosaltres.
Tot això és una aposta clara de l'estudi,
és una aposta de l'equip,
és també l'UNAI, que és el nostre CTO,
que és el pare del motor.
Hi ha un treball conjunt
per continuar desenvolupant això.
I aquest motor, ara parlo sense conegença,
aquest motor el feu servir vosaltres
i només vosaltres? Sí.
És la seva eina, les seves boles de drac,
es diu carisma.
Molt bé, molt fantàstic.
I d'aquest equip que parles de professionals
que teniu a Digital Legends,
quin narratiu teniu de gent d'Espanya
i de fora d'Espanya?
És que varia molt.
És a dir, hem arribat a tenir més de la meitat,
14 nacionalitats,
però va per onades.
A vegades necessitem gent,
ve molta gent de fora,
després el que estem defen és molta gent d'aquí
que l'estem fent créixer,
llavors va una mica...
Hi ha canvis de cicles de joc,
quan necessitem potser una capacitat,
un expertís que no trobem aquí,
però realment és molt curiós.
Ara que jo crec que només som 4 o 5 nacionalitats,
però hi ha vegades que jo sembla l'1, no?
Va variant.
Quin seria el perfil de professional que més costa de trobar?
Bons desenvolupadors, artistes, dissenyadors...
Bueno, una mica de tot.
Hi ha dues coses.
El primer és que aquí tenim gent amb molt talent.
Amb poca experiència, però amb molt talent.
Llavors nosaltres agafem molta gent en pràctica,
que observem,
i molta d'aquesta gent,
i potser la part més gran és gent que acaba l'estudi,
i hi ha més gent molt potent.
Llavors, què és el que costa trobar?
A veure, costa trobar programadors de C++.
Nosaltres tenim motor propi,
i nosaltres els programadors que volem
som els programadors, diguem, a l'antiga,
programador de consola, no un programador que faci Unity...
No, això no serveix per res.
Llavors, programador C++ senior és complicat.
Llavors, bueno, dissenyadors depèn.
Perquè sí que n'hi ha,
i arriba gent i llavors els anem formant.
Productors, una cosa molt complicada.
Un productor, que és un productor,
project owner...
El productor de videojocs
és la persona que més videojoc fa
i a la vegada menys videojoc fa.
Sí, i després tens el PM, no sé...
Bueno, hi ha carrers que costa molt,
i després també a vegades més que carres són personalitats.
Nosaltres som una empresa petita, bueno, petita,
som grans o petits,
però els equips són molt independents
i a la gent li donem molta responsabilitat molt ràpidament.
I això, molta gent no sap treballar amb això.
Ens ho fem curiosament... És un pas, clar, és un pas.
No, al revés.
Fem fitxatges d'empreses grans i la gent no sap treballar.
Perquè estan molt acostumades
a treballar amb un exercit de gent,
a fer una cosa molt petita i ja quan se'n surt no sap, no?
Llavors, és curiós perquè a vegades
ens surt pitjor quan fitxem d'empresa gran
que quan nosaltres anem i formem la nostra gent.
Els vostres jocs, abans l'Eli ens ha comentat,
aquest joc de Nintendo del Mario Kart,
Super Mario Kart Tour,
que són jocs, jo el primer que penso,
quan tu jugues amb gent de tot el món, que hi ha uns servidors,
i aquí també Digital Legends està fent uns jocs
que evidentment hi juga la gent 24 hores,
això és una complicació també, no?
Sí, a més, com...
Bueno, el fet de tenir la nostra tecnologia també,
la tecnologia servidor també és nostra, no?
Hi ha gent 24 hores,
tenim una persona que està al continent americà,
llavors ens cobreix i després hi ha gent aquí i gent remoc,
però sí, sí, sí, és terrible.
A més, quan tens volums, quan hi ha un problema,
s'arriba un servidor immediatament,
la gent és molt dura, no?
Llavors comença a tenir unes estrelles, queixes i tal.
Llavors, bueno, els jocs ara,
tenim Respawn, els que fa 7 anys,
After Pulse farà 4 anys ara,
entre els dos són més de 80 milions de descàrregues,
llavors és molta, molta gent,
i quan hi ha un problema es magnifica molt ràpidament,
després tens temes culturals, no sé...
A Japó has fet una actualització
i resulta que no els ha agradat per algun tema cultural
i potser et dispara, no?
També tenim gent ara que parla en japonès a l'oficina,
també un community japonès, bueno...
Clar, i les xarxes, gestionar aquestes xarxes...
I després les xarxes tenim aquí la Núria,
molt bé.
Però la veritat és que tenim un públic molt,
com diuen en Gates,
que realment és increïble.
Si és increïble,
i jo crec que parlem de Respawn, els 7 anys,
un joc que fa 7 anys... Molt, sí, sí.
L'any passat van fer 9 milions de descàrregues,
i nosaltres no fem màrqueting, no fem res,
és tot orgànic.
Llavors, bueno, hi ha com una màgia,
hi ha tota una màgia a les xarxes, i fan concursos,
i l'any passat van fer un concurs de pastissos a l'empresa,
van ficar fotos, i després ens van enviar-hi fotos,
i van fer pastissos, és bastant increïble.
És molt entrescador.
I molt bonic, suposo. És molt bonic, sí, sí.
Ara així parlem d'una altra cosa, del Digital Legends.
Sí, perquè Digital Legends fa el pas dels telèfons mòbils
a la realitat virtual amb un projecte que es diu Neo Coliseum UBR.
I a veure, la primera pregunta és obligada,
aprofitant el vostre motor gràfic Carisma,
feu el salt a la realitat virtual associats amb una empresa de la Cann,
anomenada Neo Coliseum,
per crear franquícies d'experiències de realitat virtual per tot el món.
Era el moment de fer això, en suposo,
fa molt de temps que s'està parlant, però deu ser, eh?
Fa molt de temps, i jo era molt antic.
O sigui, jo era molt incrèdol de la realitat virtual, perquè emmeratjava...
Sí. I llavors, el model a casa és un model costavalidat,
el model a sales és un model que,
com a model, l'entenia millor, no?
I aquesta història és, bueno, aquesta empresa de la Cann,
que coneixem de fa deu anys, on van venir a parlar,
i ho hem de fer una cosa, un projecte...
I que no, que no, que no, que no, i llavors, bueno...
El Xavi diu que no, el Xavi diu que no.
És que...
I l'estiu passat, van venir, diu...
Van venir amb cotxe, van portar tot l'equipament,
ens ho van instal·lar a l'oficina...
El van emborratxar, també estava bé...
I llavors, que ens van convèncer, no?
Són gent excepcional, igual de bojos que nosaltres o més,
i, bueno, llavors, ens vam llançar,
i la veritat és que és un projecte molt xulo, no?
És molt diferent,
el van portar al Nice One Barcelona,
també va ser una cosa d'últimíssima hora,
i, bueno, estem molt contents,
i també ens permet...
Clar, és que quan...
concretament va ser amb After Pools,
quan ens vam trobar dintre del nostre mapa,
amb un realisme i...
És veure el joc de dins, no?, des de dins.
Bueno, i vam flipar, no?, i llavors vam dir, bueno...
Endavant. Endavant, no?
Perquè has comentat que el primer joc que feu per OBR
està basat en el joc per mòbils After Pools,
però hi ha alguna diferència de què va?
Bueno, a veure,
l'After Pools encara no l'hem ensenyat,
de fet el que vam ensenyar va ser un de fombis,
llavors hi ha diferències,
perquè al final has d'adaptar la jugabilitat,
perquè, bueno, pensava que els nostres jugadors,
jugant, hi ha gent que juga 3 o 4 hores al dia, no?,
llavors l'intensitat és molt diferent, no?
Però la idea és agafar, bueno, personatges, escenaris,
i, sobretot, el que hem vist, en generalitat virtual,
és que molt del que existeix
és una experiència, diguem-ne, que s'ha acabat el primer cop,
llavors no hi ha aquesta jugabilitat.
I el que a nosaltres ens interessava,
a part de recrear un realisme, no?,
i la gent parlant no et mereix, no?
Quan et mereixes és temes d'imprecisió, no?
Aquests jocs que vas caminant sembla que t'estiguis enfonsant
amb una moqueta, no?
O que és un tema de precisió,
i la precisió és un problema d'integració
de tots aquests catxarros que existeixen de realitat virtual
que realment no estan integrats,
són de fabricants diferents, no hi ha un motor propi,
i nosaltres en el motor podem arribar on vulguem, no?
Molt bé.
Llavors, bueno, la prova que vam fer és dir
què passa si agafem un dels nostres mapes,
que nosaltres, l'equip, tot i que siguem joc de mòbils,
som mòbils triple A, són equips,
el pipeline és el mateix que la consola, no?
Però quina qualitat donar?
I quan vam veure la qualitat vam dir, uf, és espectacular.
De fet, ens diem, bueno, tenim aquest nivell,
jo me'n recordo una finestra que veus i hi ha un nivell de detall,
d'aquí dius això...
Amb un mòbil cal fer això, no?
Sí, t'apropes i llavors et dónes compte que, efectivament,
llavors eren moltes coses, dient,
escolta'm, a mi IP és molt potent,
tenim un coneixement, tenim un coneixement de gameplay,
una mica gamificació, no?,
com fer que la gent progressi, com fer...
La idea d'aquí és fer un airsoft de videojocs, no?
I clar, vosaltres,
amb aquest joc que vau provar de realitat virtual,
pel que vam poder veure a la Nice One,
portes les ulleres, l'arma,
i a més el cols se'n segueixen uns sensors
que fins i tot detecten el moviment dels dits de la mà,
que això és molt... Jolín, em fa molta impressió.
Però exactament quan dura una partida amb vosaltres?
Perquè After Pulse no és un joc fàcil
i estic segura que si jugo jo duraré cinc minuts,
i si juga l'Albert durarà sis minuts i mig.
Gràcies.
El plantejament és... tindrem diversos jocs.
Tindrem la zombie, que és un modo hordes,
o sigui que, al final, quan dures...
Bueno, la idea ara mateix
és una combinació de temps versus skills.
Ara tenim la primera sala que està alacant,
que és una sala pilot, que estem fent proves,
doncs és mitja hora,
però si tu ets bo pots durar un quart d'hora més, normalment.
I després t'acaben matant, perquè al final...
T'acaben matant, Albert, no ho intentis.
Però al final tu vas pujant de dificultat,
i és el que deia, no?
És com les màquines recreatives d'abans.
Llavors, què passa? Quan et maten,
faràs un respawn l'últim cop que t'hagin matat.
La gent va tornant i la gent torna quatre, cinc, sis vegades.
Ningú s'ha acabat encara en la partida,
però no hi ha un punt tampoc de bloqueig.
Aquest és un, que és el més casual.
L'altre, el que realment té, diguem, jo crec, més recorregut,
serà el competitiu, el multijugador competitiu.
Llavors aquí sí que hi ha veient
i llavors ja dependrà de contra qui juguis.
El jugues amb els teus amics i contra els teus amics.
Esteu pensant, potser, en posar un peu en e-sports OBR?
Bueno, jo diria que seria el camí lògic.
De fet, ara comencem, estem organitzant el primer torneig,
i la gent està boja.
Boja pels diners que volen posar per competir ells, per equips...
Tot aquesta, diguem...
I quan mirem l'industria de l'airsoft,
és que crec que és el més semblant, no?
Perquè al final el que faràs és comprar armes virtuals,
millorar el teu equipament,
i això només ho pots fer si tens molta precisió,
perquè aquesta gent és superexigent, no?
Molt bé. Molt interessant.
Parlaves de locals, aquest de la Cannes, hi haurà més locals?
Sí, hi haurà més. Hi haurà una a Barcelona molt aviat.
Molt bé.
I obrim sis locals a Dubái.
I després em sembla que és a Los Ángeles, a Londres...
Perdona, sis locals a Dubái.
Perquè a Dubái es veu que és una ciutat que hi ha molta demanda.
Sí, bueno, és que realment...
El pizza hut.
A veure, nosaltres ens hem associat...
La gent aquesta de la Cannes és molt interessant
perquè fa tota la part de hardware i també té una part de distribució.
Ells, diguem, un altre dels seus negocis és tot el tema restauració.
I entre altres treballen a Dubái, no?
Molt bé.
Llavors hi ha gent que ha vist això i que molt.
Això serà... tindrem... un any intens.
Estic pensant, amb l'Eli hem tingut experiències d'aquest tipus,
de la realitat virtual, com vas equipat?
Aquesta part és important, també.
Què és el que portes davant de les ulleres?
Una cosa és el que portes ara, perquè després és l'altra.
El que portes ara és el que portaràs més endavant.
Ara, diguem, l'equipament és bastant estàndard, ja els he vist tu.
Doncs portem unes vibes.
Sí que anem a muertles, no anem amb motxilla.
Molt bé.
O sigui, ara estem fent 3 jugadors a muertles simultanis.
La idea és anar fins a 8.
I després ara vas amb tot això.
Però ara t'has de muntar.
La Nice One va servir per veure que el muntatge aquest era impossible,
però ja estem treballant amb canviar el hardware.
Ja anirà sense res.
Albert.
La idea és que et puguis vestir i desvestir molt ràpidament.
I ara, per exemple, cada peça té la seva bateria,
té la seva connexió wifi...
És unificar tot això.
I bueno, el mateix que nosaltres tenim motor software,
aquesta gent és capaç de fer hardware,
i jo et dic...
On volem arribar fa por de l'hovoig que és,
però ho fem bé.
I sabíem, el Francesc, que hem fet un exercici
de recuperar la maroteca del generació digital.
Aquest any fem precisament 18 anys,
i esclar, tu has passat més d'una vegada pel programa,
quan el fèiem aquí, i quan el fèiem a Ona Catalana,
i es deia Game Over, ja hi eres.
De fet, podem dir que ets l'únic convidat que ha passat pel programa
en 3 emissores diferents.
Ona Catalana, Catalunya Ràdio i Cat.
Això és un logro.
Un assoliment.
El 30 d'abril del 2005 vas venir amb part del teu equip
per presentar-nos One.
Un joc per telèfon-consola,
que era la Nokia Ngeix,
i hi ha un moment que ens parles del que més t'agrada
de treballar a la indústria del videojoc.
Ens agradaria saber si encara opines el mateix o no.
Anem 15 anys enrere.
Però el que és impressionant
és que treballes amb gent amb molta passió.
Llavors, treballar amb això és que és algo increïble,
perquè tothom hi posa moltíssim carinyo,
i realment és algo fantàstic.
Ara em costaria molt treballar amb alguna cosa
que no fos vídeo.
Sí, sí.
El projecte que sortirà ara, que és preciós,
tot això, al final,
el que et mou és això.
El que et mou és fer coses, el que et mou és un equip increïble,
que dèiem abans, incorporar tot el talent nou,
que ve amb una energia,
i quan la deixes...
És el que deia.
Nosaltres donem molta responsabilitat.
Primer mirem, però la gent té molta capacitat, i això és fantàstic.
Arriben coses increïbles.
S'havien explicat més cap aquí en el temps, però encara amb prou marge,
per poder fer especulacions sobre el futur.
Estem parlant de l'estiu del 2014,
i jo mateix t'entrevistava a la Game Lab
després de participar en una ponència
sobre internacionalització de videojocs.
En aquell moment, el que causava foror eren els wearables,
amb el que ja havíeu tingut certa experiència col·laborant a Madidas.
Passava el futur dels videojocs pels jeans wearables?
Jo crec que sí, que ho veurem.
El que jo no tinc clar
és que tingui realment una integració
a llarg termini al videojoc.
Per alguns tipus de jocs,
un joc de ball, una simulació esportiva...
Però jo crec que serà,
potser en un sector, en un petit sector,
amb uns gèneros una mica limitats,
no crec que hi hagi un canvi per ara
amb ponar interface i wearables.
Ara estic pensant en aquells jocs de ball que portes al mòbil,
per exemple.
Sí, però realment és veritat.
Semblava que ja ho tindríem tot posat,
que els jocs interactuarien amb totes les nostres peces de roba,
i realment no.
Va ser una cosa que s'ha esbaït en el camp dels videojocs,
com a mínim en el camp dels videojocs.
I el darrer tall?
També era de la mateixa entrevista del 2014,
i la cosa que ja es començava a preveure
que podia tenir cert interès
eren precisament el tema del VR.
El 2014 va ser l'any que Facebook va comprar Oculus,
i tothom en començava a parlar.
I és veritat que el següent salt tecnològic a nivell de videojocs
havia d'anar cap allà.
Això sí, en Xavi Carrillo tenia en aquells moments
una altra visió de l'assumpte.
A veure, nosaltres no creiem molt amb totes denúncies
tipus Oculus Rift,
perquè quan un vol jugar, al final el que es vol és desconnectar,
i el fet de posar-te un casc, de controlar-lo amb el casc,
ho veiem que encara necessita molta evolució.
Si és veritat que s'està fent molt soroll,
si és veritat que hi haurà molta interacció social en tot això.
Està bé, perquè ens ho has dit abans.
Jo al principi no hi creia gaire.
I per cas encara em costa veure-ho.
Sí, a mi també.
Realment estem parlant de fa 6 anys.
Sí, esclar.
I de llavors va haver-hi un moment en què el Game Lab
també es va dedicar a l'Oberri,
que semblava que això de l'Oberri ja es menjava del món del videojoc,
i ha quedat així.
Jo crec que igual, com en Xavi Carrillo,
això és una cosa que tecnològicament per l'ús domèstic
encara no està ben preparat,
en instal·lacions, en els nous recreatius del segle XXI,
en els recreatius VR, potser.
Doncs, Xavi, ha passat el temps volant.
Nosaltres estem molt contents que hagis vingut a donar el recop.
I jo molt content d'estar aquí.
I estic convençut que ens veurem abans de 6 anys segur,
perquè passaran moltes coses.
Us convidarem a l'innovació, i llavors...
Que bé.
Home, sí, sí, volem anar a competir
i demostrar que podem aguantar 6 minuts i mig.
Moltíssima sort en tots els teus projectes.
Gràcies a vosaltres i sovrem el programa.
Moltes gràcies, moltes gràcies.
Doncs ara connectem amb l'Star.
Per cert, l'Star era una persona
que fins fa molt poc portava l'Engage,
i parlaves amb ell encara, amb aquest telèfon mòbil.
No, no, i que és estrany parlar.
Veure parlar l'Star per telèfon era una cosa surrealista.
Doncs avui connectem amb ell perquè ens vol parlar de Google.
I avui ho sabem la nineta dels seus ulls.
Hola, Star, saps per aquí?
Hola, guapos i guapes.
Què tal? Com estem?
Avui... avui... avui...
Eh? Espera't.
Ara, ara.
No, perdoneu, és que tinc un monitor d'Amstrad,
de Foscorbert, aquí al costat,
i a vegades, amb la càmera,
es fa una miqueta la pitxa un lio i es mesclen.
Algú us deia que avui, doncs, bé,
anava a parlar una miqueta de Google una altra vegada.
El meu amor.
Google...
Mare calva.
Google ha canviat una altra vegada els algoritmes.
No sé si us heu adonat.
Fa un temps, tu agafaves...
feies qualsevol recerca i Google te donava els resultats...
més sedients, més...
És com anar a la biblioteca, no?
Donaves la biblioteca i buscaves a la gran internet,
buscaves els grans llibres digitals,
els que agafaves de la prestatgeria digital
i trobaves la informació que volies.
Ara, Google, més que mai, ens està donant els resultats...
ja no només els que tenim a patència,
nosaltres,
els que hem repetit, els que tenim els nostres gustos,
que hagin de veure,
sinó que ara agafa i recomana...
plenament el que li surt d'allonses.
M'ho he trobat, per exemple,
doncs, clar, fent recerques, doncs, per vosaltres,
per la generació digital,
i feia una recerca de paraules,
i em sortien coses recomanades
amb coses que jo anteriorment havia cercat.
Ara posem que a mi em surt la possibilitat
d'estudiar, què sé jo, neurocirugia,
i si faig recerques,
me sortiran videojocs en lloc de cirugia.
I si cerquem per vídeos,
a YouTube...
Com es diu, YouTube?
No, no, es diu Yotuf.
Sí senyor, es diu Yotuf.
Doncs si busquem a Yotube,
ens trobarem que fa recomanacions que ell vol.
Estaves fent recerques de vídeos
per fer això,
i em sortia un humorista màgic.
I em sortia un humorista màgic.
Vale, que tinc molt bon humor,
però un humorista màgic a Google?
No sé, eh?, no sé què ve,
recomanant aquestes coses.
Així que aquest 2020 aneu entrant tu, Canalla,
perquè Google
està agafant caires una miqueta...
és cainet.
Saps el que vull dir?
Ho sabem, ho sabem, estar,
i sempre ell ha parlat de precisament aquest tema.
Eli, hem de parlar també
de les xarxes i de què ha donat de si
aquesta setmana, sobretot a Telegram.
Doncs ha donat molt de si com sempre.
L'Erik Salamardín Marín
ens parlava d'Estadia,
diu que és perfil Estadia totalment.
Ah, ja el té, sí. Ja el té. Molt bé.
No té PC, diu que té una Switch,
que és un perfil de joc molt diferent,
però diu que potser serà un fracàs,
perquè li venen comentaris que serà un fracàs,
que no en tenia idea, però que no ha vist les xifres,
però que pot dir que a ell li funciona molt bé.
Li agrada, eh? Sí.
Després hi ha gent com el Guillem Lloret,
que no li agrada que s'hagi de pagar per cada joc,
o el Serra Filliteres, que diu el contrari,
que ell prefereix pagar pel que vol jugar
i no per altres coses.
Jo tinc amics que tenen Estadia i que diuen que estan encantats.
Són molt pro Estadia i diuen que això és el futur.
De fet, hi ha molts audients
que ens han recomanat alguns jocs, també, no?
El Jordi Pimpam ens ha preguntat
si han jugat al Lonely Mountain,
que jo no l'he provat però he vist un vídeo molt xulo,
que és de bici de muntanya. Ah, d'acord, sí, ja sé quin és.
Sí, també hi ha gent que diu que és el millor dels vídeos,
que és el millor dels videojocs del 2019,
que es veu que ho han dit per ahir,
no sé en quina classificació que és un dels millors del 2019,
no sé, buscarem i el provarem.
Molt bé.
I també el Jimbo ens diu que s'ha fet un plànic...
un plànic tecnològic,
està intentant desenganxar-se una miqueta,
tanteixar-se social, com...
Estic convençut que això és una tendència
que arribarà cada vegada més, eh?
D'això n'hem parlat molt, sobretot a principis d'any,
després estan oblides a mi que va passar l'any,
però bé, diu que ja s'ha fet uns horaris
perquè té el telèfon en moda avió,
ja no mira tant les xarxes socials durant el dia,
no sé, no sé si ho aconseguirà,
però no està malament, està enganxat.
Al final, la gent s'ha d'administrar
segons el seu ritme de vida, és a dir,
tu no pots obligar algú, on li pots dir a algú que està enganxat,
perquè agafa el mòbil més tard a les 11 de la nit,
o més d'hora de les 7 del matí,
perquè potser aquesta persona ho necessita per treballar,
o perquè, no ho sé, perquè ha d'estar connectat...
Però sí que és veritat que si pateixes una miqueta de nervis,
estrès i tal, aquestes coses no van malament,
no mira els correus de feina a partir de dos quarts d'uns de la nit,
no està malament, tampoc.
Però la salut mental una mica també l'has d'organitzar tu,
i que no poden venir de fora a dir-te el que has de fer.
I diu que s'ha cobrat un despertador, no?
Clar, és que com que depenem de...
Mira, jo vaig amb rellotge i feia anys que no anava amb rellotge.
Per què? Perquè no vull estar mirant el mòbil tota l'estona,
doncs ell igual amb el despertador,
com que és un despertador no depèn del mòbil, ja està.
Doncs molt bé, com sempre, tot això ho podeu explicar al Telegram,
al Facebook també, a Twitter també,
a Twitter, sí, a Twitter, la xarxa es va funcionant...
I a l'Instagram també.
I també podeu fer-nos missatges a YouTube,
als comentaris de YouTube, que també a cada episodi,
podeu comentar què us ha semblat, que també estaria molt bé.
Like i subscribe. Exacte, exacte.
Va, anem a escoltar l'Oriol Dalmau.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vist i plau.
I és que ens porta un videojoc per rememorar
com ens comportàvem en temps prehistòrics.
Oriol, com es diu exactament el joc i on el podem trobar?
Ancestor...
Ancestor Humankind Odyssey.
El teniu per PlayStation 4, Xbox One i PC.
De fet, en aquest cas, va sortir amb PC mesos abans que amb consoles.
És com Rockstar, però justament al revés.
Ancestor és un joc de supervivència
que ens situa a l'Àfrica de fa 100.000 anys
i que hem de controlar un clan d'amics que comencen...
Comencen a ser una mica intel·ligents,
que comencen a preguntar-se si tindria sentit agafar un pal,
fer-li punta, convertir-lo en una llança
i clavar-lo en l'ull d'un porc senglar
que s'està menjant les nostres cries.
Comencem a tenir aquesta mena d'inquietuds intel·lectuals.
Sona molt guai d'entrada, no?
És un món obert, exploració, tenim tota l'Àfrica al nostre bast,
realisme, evolucionem, generació, rere generació,
aconseguint diferents habilitats pels nostres micos...
Tot això està molt bé, però aquest joc té problemes grossos,
no t'explicaré quins són, sinó estaríem davant d'un bon vaso.
Tothom estaria jugant a Ancestors of Mankind,
d'uns punyeteramadres.
En primer lloc, és un joc que fa patir un ou.
Tu comences sent una cria d'amic o el teu pare és devorat
per un musell gegant, només començar el joc,
i et converteixes en una cria indefensa enmig del bosc,
a punt de morir, has de buscar refugi,
i estàs espantadíssim per trobar el coi de refugi,
i comences a donar més voltes que un ventilador
perquè el joc no t'explica res, però res de res.
O sigui, aquí no espereu cap mena de tutorial,
cap mena d'indicatiu, cap mena de re.
Ni interfaz, ni indicadors, ni boletes, re.
Que al final trobes el refugi,
al final pots donar 50.000 voltes,
però aleshores el joc et passa a ser un mico adult,
que has de trobar aquest mico petit,
que està, esclar, espantat, a punt de morir de fred i de gana,
i igual, hi ha enmig del bosc, intentant guiar-te pel teu olfacte,
guiar-te pel teu uïda, escoltant unes,
no et diu res, ni un tutorial, ni un interfaz, ni res de res.
Això té una cosa bona, que és el que segurament buscaven els seus creadors,
i és aquesta sensació de descobrir per tu mateix algo.
Quan agafes un pal i donant-li cops crees la primera llança,
doncs tens una sensació de eureka.
He descobert una cosa i jo sol, no?
És una mica un descobriment similar, segurament,
però els micos aquí hi ha molt de realisme, no?
El que feien els micos reals, quan descobrien...
Podem fer coses amb les pedres, no?
Al final, què acabaràs fent?
Doncs entrant a YouTube i mirant altres jugadors com fan les coses,
i començaràs amb el... Ah!
Ara, no m'entengueu malament, aquest joc té coses molt bones.
És superoriginal, com us podeu imaginar.
Mola molt controlar una manada de micos,
treure'ns els polls entre nosaltres,
veure com procreen...
No veure com procreen, sí, el fet de procrear tot el clan,
el clan augmenta, l'evolució té lloc,
la natura que està present, el fet d'explorar l'Àfrica,
tot això, la banda sonora, els sons de la natura,
tot això està molt bé, però falta el més important,
una bona història.
I sí, ja ho sabem, que la bona història aquí mor...
a canvi del fet de tenir un món obert,
de poder explorar l'Àfrica lliurement,
cada jugador farà evolucionar el seu clan de micos
de forma diferent,
de tal manera que la teva partida i la partida d'un altre jugador
no s'assemblaren amb res.
Què passa si totes les partides del món mundial
són pràcticament iguals,
però tenim una història que es deixi enganxats a la cadira
i que ens tingui al·lucinats durant tot el que dura el joc?
No és això, Juego de Tronos?
Menys opcions obertes i més guió.
Si haguéssim fet això,
seria un joc revolucionari,
amb una obra d'art.
Ara mateix, en què s'ha quedat?
S'ha quedat en una proposta original,
però terriblement repetitiva
i arribaria a ser tediosa, que no sé com és en català.
Tediosa, no?
Investors!
Molt bé, a mi aquest joc quan m'apareix,
quan vaig veure les imatges vaig dir...
és curiós, és original, com diu ahir.
Home, original, sí.
A mi m'ha fet molta gràcia que diu que li agrada molt veure
els monos a l'Àfrica.
Molt bé, gràcies, Oriol, fins aquí la teva fílea.
El tema del món obert m'agradaria veure
quina mena de possibilitats ens dona,
perquè, imagineu que això es converteix en una mena de GTA V,
però simiesc,
que dintre de 12 anys encara estan traient DLCs
i la gent jugant-hi amb els seus clans d'amics,
perquè una de les avantatges dels mons oberts,
moltes vegades, no tens història,
però tens la possibilitat de fer.
I no és GTA V una versió simiesca de la vida real?
I tant, i tant.
Estem arribant al final del programa.
Doncs, Elisabet Sánchez-Ginatost,
Oriol Dalmau, Francesc Xiveblas-Costar i Cris Miltxet,
moltíssimes gràcies per participar en aquesta edició d'avui,
i molt bon cap de setmana.
Gràcies a tu.
El control tècnic en Dani Jiménez,
radiovisió al Josep Maria Sánchez
i assessorament lingüístic d'Anna Llobet.
Pots seguir-nos al Telegram, a Twitter,
a Facebook, a Twitch, a Instagram,
i sobretot també per YouTube.
Uients, que passeu un bon cap de setmana
i que tingueu temps per jugar a videojocs.
De fet, aquesta setmana marxem
amb la música de Charlie XCX i Galantis,
que posen la banda sonora
del parc temàtic Atenció de Super Nintendo World,
que s'inaugura a Tòquio,
coincidint amb els Jocs Olímpics que se celebren aquest any.
Excursió de generació digital a Tòquio.
Absolutament.
La imatge del tràiler és espectacular.
La cançó es diu We are Born to Play,
molt bon cap de setmana i que vagi molt bé.
Adéu-siau. Adéu.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
The right that now I'm really livin'
life, alive, five, six, the kind of feelin'
I'm with the right to love
I want to play
Oh eh eh.
We are born to play
Oh eh eh
Baby we are born to play
Yeah.
Oh, eh, eh, eh.
Baby, we are born to play
We are born to play
We are born to play
Baby, we are born to play
Baby, we are born to play
We are born to play