Aquest dissabte la Fiscalia ha confirmat que treballen la carella contra Carme Forcadell
després que dijous el Tribunal Constitucional ho deixés a les seves mans.
La Fiscalia pot acusar Forcadell dels delictes de desobediència i prevaricació per haver
permès la votació al Parlament del full de ruta. Aquests són els mateixos delictes als que
s'enfronten Artur Mas, Joan Ortega, Irene Rigau i Francesc Combs pel nou N. Els fiscals es
plantegen també actuar contra els portaveus de Junts pel Sí i la CUP, Jordi Turull i Ana
Gabriel, per haver impulsat la iniciativa.
Més notícies en format breu. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha advertit
que hi ha actituds involucionistes que amenacen la construcció democràtica. En un acte a l'Associació
Catalana de Municipis, Puigdemont ha comparat l'ofensiva de l'Estat contra el procés amb
la situació que es vivia al 1981, any del Cop d'Estat i de la fundació d'aquest organisme.
Avui de Cop d'Estat militars no n'hi ha, però sí que és veritat que encara continuem tenint
involucions que amenacen allò que ja era clarament una amenaça directa a l'arquitectura democràtica
que la ciutadania estava construint. Avui en tenim d'altres, i per tant, des del món local,
des del món institucional, hem d'estar sempre amatents de baixar mai la guàrdia, de defensar
els valors fundacionals de qualsevol societat democràtica.
Quatre directors catalans presenten pel·lícules aquest cap de setmana al Festival de Cinema
de Sitges. La més destacada es titula La propera pell, dirigida a quatre mans per Isaki
Lacuesta i Sacampo i protagonitzada per Emma Suarez i Sergi López.
L'huracà Maciu toca a terra Carolina del Sud amb fortes pluges i vents, però ja amb molt
debilitat, on els seus efectes han estat devastadors, és a Ití, amb prop de 900 morts.
Aiguaneta i menjar són les prioritats a curt termini, sobretot a les zones sud-oest
de l'illa, la més castigada per l'huracà. I Donald Trump descarta abandonar la cursa
de la Casa Blanca, tot i l'escàndol que han generat als Estats Units els seus comentaris
masclistes en una gravació del 2005, quan falten poques hores pel debat televisat amb
la seva rival. Hillary Clinton creixen les veus del Partit Republicà que exigeixen
la dimissió de Trump. L'última, la de l'excandidat a la Casa Blanca, John McCain.
Manresa ha començat aquesta setmana el primer curs universitari que es fa a l'estat espanyol
per a persones amb discapacitat intel·lectual. Hi participen 21 alumnes que, tot i que no
en sortiran amb un títol universitari, sí que aprendran nocions d'art, d'economia
i globalització. Cristina Lloy és una de les coordinadores del curs.
Entendre què està passant a Catalunya, què està passant al món, què està passant
amb els refugiats, tenir una visió crítica sobre tots els aspectes i poder entendre les
notícies i els debats del dia a dia. Per un altre costat, com es gestiona tot el món
bancari, què passa amb els pressupostos, els pressupostos personals, els del país.
I per últim el tercer bloc que ens semblava interessant també de contingut era el tema
de cultura i art. Els tres professors que imparteixen les classes
tenen una persona de suport que els ajuda a adaptar el curs de 50 hores en total el ritme
d'aquests alumnes.
Els Esports, el Nàstic de Tarragona i els Reus han empatat els seus partits en la jornada
d'aquest dissabte a la segona divisió. Els Reus a 0 a casa contra el Tenerife, l'equip
de Nacho González continua provisionalment a la zona de promoció descens 5è.
El Nàstic per la seva banda ha empatat a 4 al camp de l'Elge, un partit que han arribat
a perdre per 3 a 1 i on s'han situat per davant per 3 a 4. L'equip Grana continua en zona
de descens i sense guanyar cap partit, és penúltim amb 6 punts. I aquest diumenge el
Girona jugar al camp d'Alcadis. En partits de classificació pel Mundial
d'aquest dissabte destaca l'Alemanya 3, República Xeca 0 i l'Anglaterra 2, Malta 0. Aquest
diumenge la selecció espanyola amb els catalans Piqué, Busquets i Sergi Roberto, que a priori
descansarà per unes molèsties en un altre doctor, jugarà al camp d'Albània. D'altra
banda, el porter blaugrana Jasper Silescent s'ha fet unes guins en un turmell en un
entrenament a Molanda i s'uneix a la baixa de Jordi Alba i en patinatge l'Olot ha guanyat
el desetítol mundial de la seva història en grup show en el Mundial de Patinatge Artístic
que s'està disputant a Novara, Itàlia, segons ha quedat el Girona i cinquè al Masnou
en quartets, medalla de bronza del Parets. I l'Elèptic Barceloneta i el Sabadell jugaran
aquest diumenge al migdia a la final de la Supercopa d'Espanya a la Butter Polo, després
d'haver superat les semifinals el Terrassa i el Sant Andreu respectivament.
Fins aquí les notícies.
El Tot Gira sempre t'informem a la perfecció.
Bé, no sempre.
S'ha acabat ja la final del Mundial de futbol sala.
No, no, és impossible que hagi acabat, eh?
Perdó.
Estem al descans 21.
Aquest diumenge durant 4 hores, de 4 de la tarda a 8 del vespre, t'informarem, tant
bé com puguem, de tot el que passi en el món de l'esport.
Des del Palau Blaugrana, Barça-Bascònia, duel de màxima intensitat a la Lliga CB de
bàsquet.
Des del Ramon de Carranza, Cadis-Girona.
El concurs la tanda de penals amb el Gerard Jovany i les seccions habituals del programa.
Tot Gira amb David Lluvés.
El cap de setmana és nostre.
T'agrada com t'informem?
Al Màquina Catalunya.
Com t'entretenim?
I com t'emocionem?
La seva malaltia amb les pèrdues...
T'agrada com vivim les porcs?
Els protagonistes cada setmana passen pel tu.
Les nostres sèries i els nostres programes de ràdio i de televisió.
Catalans.
Catalanes.
Visca Catalunya.
Però Girona més!
Tota la informació al teu abast.
El portal de TV3 i Catalunya Ràdio.
Audios i vídeos.
Totes les emissores de Catalunya Ràdio.
Conecta.
El portal de TV3 i Catalunya Ràdio.
Per sentir, beure, emocionar-te.
Catalunya Música us ofereix el concert de Cluenda de la Fira Mediterrània de Manresa.
Aquest diumenge a les 7 del vespre en directe des del Teatre Cursal de Manresa.
Sentirem la comèdia lírica Tempesta esveïda de Joaquim Serra.
Interpretada per Helena Cupons, Anna Las, Tanit Bono, Roger Padullés, Xavier Mendoza i l'Orquestra Càmera Musicae dirigits per Diego Martínez Chevarria.
Més informació a www.catmusica.cat
Hola els meus amics del Generació Digital de Catalunya Ràdio.
Sóc el Mario.
Sois el número uno.
Benvinguts. Aquest és el programa número 584 de Catalunya Ràdio.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Farem un resum de tot el que ha donat de si a aquesta fira.
És generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, amb l'Stardent.
Molt benvinguts a tots. Com esteu?
Molt bé. Fantàstics. Estem fantàstics.
Esgotats. Esgotats de tanta Barcelona Games World.
Però molt contents, eh? Molt bé.
És aquest tipus d'esgotament quan tens una setmana intensa.
Jo ahir estava... que vaig arribar a casa que no podia més.
Vull dir, els peus em feien molt mal.
Avui has tornat. Sí, sí.
Amb el Christian, Cristàl Vincés, molt bona nit.
Bona nit.
I em deies que moltes vegades també camines en aquests llocs
i no vas enlloc, tampoc.
Perquè hi ha cues quilomètriques de gent que vol provar-ho tot
i vas caminant estants i merchandising, és una locura.
Correcte, correcte.
Per cert, va, una paraula star per definir la retrobarcelona.
Malenconia. Molt bé.
Christian, una pel que està donant a hores d'ara
les peticions d'esports electrònics a la Barcelona Games Bowl.
Apoteòsic. Apoteòsic, molt bé.
Gina, els videojocs de les grans marques?
Espectacularitat.
Molt bé. I Francesc, els personatges VIP que han vingut?
Poquets, però de qualitat.
Molt bé, doncs això és el que ha donat...
doncs molt resumit, aquesta Barcelona Games Bowl,
i ara el que anem a fer és parlar de molts detalls.
Estigueu atents.
We've been treating weekdays like the weekend...
Francesc, tanquem el tema Charles Martinet,
que tenim obert des que hem començat el programa,
la veu oficial del Mario,
que ens ha deixat, com hem escoltat al principi del programa,
un tall original en català fent de Mario i desitjant-nos molta sort,
i doncs això, en Charles Martinet, un home encantador absolutament,
però que li fas una pregunta i ell contesta una mica el que vol, no?
Sí, la veritat és que és una miqueta com el Mario,
perquè el Mario té molt poc registre,
perquè és el traductor del Mario,
però si us hi fixeu el Mario no, és el doblador del Mario,
però si us hi fixeu el Mario no parla massa en els llocs,
gairebé tot està escrit.
Absolutament.
Aquests jingles, no diguem ni frases, però aquests petits jingles...
No, no, i el vam veure en directe amb la gent, amb els nens...
Això sí. Espectacular.
No, no, ho heu vist, que arrossega una gran quantitat de gent,
i ell es presta qualsevol cosa simpaticíssim, fantàstic.
I és que realment no hem pogut trobar ningú
que millor encarni tot aquest bonisme i aquest bon rodisme
de l'univers Nintendo com en la figura de Charles Martinet.
Us recomano moltíssim que escolteu l'entrevista que li va fer el Francesc,
que està penjada en aquests moments,
si el podeu trobar ràpidament, a generaciódigital.cat,
perquè al principi de l'entrevista hi ha una sorpresa per ell,
és que va escoltar dos talls molt antics
de les primeres vegades que ell va posar la veu en un videojoc,
que no era per... era per PC, tu em deies, no?
És que és curiós, la gent recorda la veu de Mario,
que apareix per primera vegada, Nintendo 64,
Super Mario 64, no, en tres dimensions,
i és la veu de Charles Martinet.
Però aquell joc és de l'any 96, i a l'any 92,
Martinet posava veu a un...
a Mario Typing Tutor,
un programa d'aprendre a mecanografiar per PC,
en versió CD-ROM, ell hi posava la veu en versió CD-ROM,
i després, de l'any 95, un recull,
ens sembla que era Games Gallery, Mario Games Gallery,
un recull on el Mario desafiava a jugar a jocs de taula tradicionals.
Recomanem que escolteu aquesta entrevista,
i ja ens va contestar una pregunta que vam fer,
perquè ell t'ha passat a Barcelona, alguna vegada n'hem parlat,
de fet, a la primera entrevista ho vam parlar,
i ell va viure sobre els anys 70, 80, aquí a Barcelona,
i es explicava la diferència entre aquella Barcelona i la d'ara.
De fet, ja entre els dies passats, sí, sí, és increïble.
Ara és un altre món, tot està tan...
llen de colors,
i en aquests dies hi havia molt de negre,
molt de gris, no?
Molt de gris, molt de negre,
i negre, les dones antiques, sempre negre,
hi havia una tristesa,
que ara és plena d'alegria,
i hi ha moltíssimes turistes.
Mamma mia, és increïble.
No he... Nunca he pensat...
Però, ahir, en la calle, a Las Ramblas,
hi havia milions, no se puede ver los pies.
Increïble.
Doncs moltes turistes a Barcelona.
Semblava que no el veuríem mai,
es va començar a programar el 2007, però sí.
El 7 de desembre és la data de sortida
per l'esperat de las Guardian,
que tanca trilogia que Fumito Ueda
va iniciar amb Vico i Shadow of the Colossus.
La veritat és que els jocs de Ueda són sempre molt especials,
saben jugar molt bé amb la dilatació del temps,
amb els espais buits,
i van construir una mica aquesta sensació dintre el jugador,
que té molt poca a veure amb qualsevol altre joc
que existeixi al mercat.
Així ens ho explicava Mario Ballesteros, cap de producte de Sony.
¿Cómo se puede tener esa relación
y esa conexión con el consumidor?
¿De qué manera?
Que cada uno vivamos unas emociones, unos sentimientos,
yo creo que consigamos vivir una experiencia distinta,
y que cada uno lo podamos compartir de una forma muy distinta.
El que realmente trobarem de les Guardianes
gairebé més que un joc és una experiència,
és jugar a una experiència.
Tots hem vist imatges del joc,
que és molt misteriós,
que amb l'ajut d'un animal que és encara bastant més misteriós,
en Trico, que és una barreja com de griu, amb cap de gat o de gos,
com preferiu,
ha de sortir d'un castell on està tancat,
ecos d'hico, en aquesta mena d'argument.
Però atenció, perquè no serà gens fàcil,
i és aquí on entra el toc Ueda,
el nostre company animal que ens ha d'ajudar,
realment no ens ho posarà fàcil.
En determinados momentos a Trico no le va a apetecer
hacer algunas cosas,
por ejemplo, ese miedo que va a tener al agua.
Trico es, al final, también una especie de ser
que padece, que siente,
y que, por lo tanto, su estado de ánimo se va a ver reflejado,
por ejemplo, en el color de sus cuernos,
que van a ir cambiando en función de si él encuentra
que es un peligro y un riesgo,
o que es gana su confianza y, por lo tanto,
que eres uno de sus amigos.
Cada dissabte a la mitjanit.
No podia faltar la festa dels videojocs
que s'està vivint aquests dies a Barcelona és Microsoft.
Què ha vingut a presentar Xbox a la Barcelona Games World?
Xbox ha venido a traer juegos para todos los públicos,
desde Minecraft a Dance Central
y grandísimas novedades como FIFA, Battlefield,
Night and Fall 2 y Years of War.
Pero no olvidemos Forza Horizon 3.
Os esperamos a todos aquí,
porque hay que probar antes que comprar.
Venid y os lo pasareis en grande.
Era la Lídia Pizzalis,
una coneguda del generació digital de fa molts anys,
i que, Gina, tant Sony com Microsoft
tenien dos stands molt, molt grans.
Molt, molt grans.
A més, amb una zona per jugar videojocs de manera exclusiva,
tenien, bé, es nota, no?,
que aquestes grans marques d'aquí s'hi juguen molt.
I com deia la Lídia, no?,
hay que probar antes que comprar.
Jo crec que és molt important, no?, en aquesta fira,
perquè el públic generalista pot venir,
pot entrar i tastar de primera mà
els videojocs fins i tot abans que surti.
Sí, sí, aquesta era la gràcia d'aquesta persona que ens vol,
que, per cert, encara tenim temps demà
d'anar-hi si no hi has anat,
perquè fins demà a les 8 estarà obert.
Generaciódigital.cat.
A la fira de videojocs també hi ha competicions oficials
d'equips professionals i que es diuen,
segons el TermCat, aquesta mateixa setmana,
Esports Electrònics.
I, Cris, tu ho has seguit una miqueta de prop, no, això?
I tant, i tant de prop.
A l'estandard us he parlat amb uns jugadors
i ha sigut una experiència molt bona.
I, de fet, és això, intentar incorporar els esports
al medi de la ràdio, que també, que no es toca gaire,
perquè és un... ja veureu que hi ha molts espectadors darrere.
I tu has flipat una mica, no?, amb la quantitat de gent...
Sí, he flipat amb la quantitat de gent
que mouen avui dia els esports electrònics.
És que parlem de competicions
amb premis de fins a 20,7 milions de dòlars.
Aquesta xifra es va donar, d'International,
a la competició anual de Dota 2
superant esports com el tenis o el golf.
Quines competicions es juguen a la persona que ens vol?
Doncs mira, avui jugaven Overwatch, Rocket League, Splatoon,
Call of Duty Black Ops 3, Counter-Strike Global Offensive,
Yes or Wars 4, ara en sortirà,
Uncharted 4, FIFA 16, Proplotion 2016,
NBA 2K, Tekken, Street Fighter, Hearthstone, Clash Royale,
Pokémon i Forza Horizon 3, crec que no en deixo cap.
Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí.
La veritat és que és una quantitat de jocs brutal.
Sorprèn que és el FIFA 16 que s'ha jugat, no el FIFA 17.
Suposo encara no està molt integrat als jugadors.
Com a curiositat s'ha disputat avui els youtubers versus fans
que enfrontava a 32 youtubers amb 32 fans.
El que escoltem ara és la banda sonora de League of Legends,
una de les competicions més importants que juguen,
suposo, a la persona que ens vol, no?
Sí, doncs està sent el classificatori espanyol
Challenger Series de League of Legends
que organitza la lliga de videojocs professional.
Hem pogut parlar amb l'equip d'ASUS, Republic of Gamers,
i preguntar-los com afrontaven la semifinal
havent guanyat a dos possibles rivals
i també si es veien en possibilitats
en el cas de guanyar a nivell europeu,
ja que demà es disputa la final entre Penguins Màfia
i, finalment, ASUS Rock Army, que han jugat fins a les 9 i 15 minuts.
O sigui, que han tancat la persona que ens vol
i continuaven jugant, eh? Continuaven jugant, exacte.
Està bé, això? Sí, sí, sí.
He arribat tard a casa perquè és que estaven jugant.
És important, és important, perquè el guanyador
hi anirà a la Challenger Series Europea
en representació espanyola que es disputarà a Alemanya.
Ens concentrem per guanyar i fer-ho bé.
No pensem en una altra cosa.
Estem preparats per jugar contra qualsevol equip.
Sí, yo creo que sí, hemos trabajado mucho
y yo creo que si seguimos esforzándonos,
si ganamos hoy y mañana,
podemos llegar a un nivel europeo.
Cualquier equipo de los que están compitiendo
en esta competición tiene nivel...
El que gane la competición va a tener nivel europeo
perfectamente porque los equipos que hay fuera
no son mucho mejores que nosotros.
És molt curiós perquè això ho deien els jugadors d'assos.
Ahir, quan marxava de la Fira,
em vaig trobar precisament 4 jugadors d'assos
i vaig al·lucinar molt
perquè vaig caminar a la seva direcció
durant una bona estona
i els nois els reconeixien.
Sí, sí, com a Messi o Iniesta, eh?
Però jo em vaig quedar com molt parat
perquè sincerament no els coneixia.
I la veritat és que em va semblar
una cosa bastant espectacular, en aquest sentit.
Sí, sí, és una mica estrany,
però quan veus la quantitat de gent com a Audi
dius, hòstia, això és important, eh?
Sí, sí, certament.
Per cert, això ho dèiem com hem comentat abans els jugadors,
però també has parlat amb l'entrenador
que t'ha explicat una mica com veia els seus jugadors.
No sé, yo creo que están todos especialmente motivados,
es el evento que ya hemos preparado durante mucho tiempo
y es que no falta darle ánimo,
pero ya por dentro tienen toda la gana de subirse al escenario
y confiante que si jugamos como sabemos
podemos llegar a ser los mejores
y que, por lo tanto, tenemos que intentar quitarle encima.
Perdoneu, però crec que encara estem a temps
de parar les clàssiques respostes
dels esports electrònics igual que els esports.
Has d'anar-ho a dir, eh? Mostre't la boca, en sèrio.
El League of Legends són 4 contra 4,
no hay enemigo pequeño...
Bueno, 5 contra 5.
Hi ha un joc clar que mai està en compte, però sí que...
Els jocs electrònics són els jocs electrònics,
és l'últim moment que no es pot confirmar si guanyem o no.
S'ha de jugar, aquí ja parla en un micro, potser.
Jo anava a dir, és que jo crec que l'objectiu és el mateix,
guanyar, jugar, no tant en els esports electrònics
com en els esports...
Això obre per teories de relació a esports de la mena que siguin
amb comunicació i capacitat comunicativa.
Home, jo he fet esport, no professional,
però he fet esport també.
Però no gaire, eh? Per la forma que parles...
I ara estàs al generació digital. Molt bé, continuem.
Però això vol dir que no ho podem parar, no?
Ja, ja, ja.
D'acord, d'acord.
Per acabar amb el tema dels esports electrònics, Christian,
aquesta setmana hi ha hagut una assignatura importantíssima
en aquesta indústria. Doncs sí, mira,
Fundroid, que és l'empresa que porta l'EUVP,
és el clima més important,
i MediaPro han firmat un contracte
de relacions.
Molt bé. I és molt important,
perquè parlàvem abans amb el Jordi Pomerol,
que és el responsable de l'EUVP,
i diu que...
que s'han superat audiències a Amèrica,
a l'NBA.
Quan vam començar nosaltres, evidentment,
que aspiràvem a intentar empitxar els esports
al nivell que es mereixen. Sabíem que van piorers,
sabíem que era un repte complicat,
però a mesura que hem anat creixent
de forma de 60 a 70% cada any,
cada vegada amb un tipus de qualitat
i amb uns esdeveniments més bèsties,
sabíem que tard o d'hora alguna de les grans
s'uniria.
L'acord amb MediaPro ha significat donar aquest salt,
trencar totes les limitacions que teníem
quan érem nosaltres sols,
aquesta capacitat productora, sortir a l'estranger,
tecnologia, coneixements, que estem encara,
jo dic, a la fase 2, d'una cosa que tindrà 5 passis com a mínim.
Periscope, gent digital.
Periscope, gent digital.
Per cert, en aquests moments estem fent un periscope, imagina't.
Sí, perquè he anat al Twitter
i un actor, un dels nostres seguidors,
m'ha dit... què?
No feu periscope? Avui que parlem de la Barcelona Games World?
Sempre al servei de l'audiència.
Endavant. Ara ho has dit.
Vinga, continuem.
Forza és una d'aquelles sagues exclusives
de la Xbox
que s'ha distinguit per la seva qualitat
entre els videojocs de conducció
i a aquesta fira s'ha pogut jugar el seu nou joc
que es diu Forza Horizon 3.
El Forza Horizon, a diferència del Forza Motorsport,
que són molt més clàssics en cuanto a conducció,
van buscant més la diversió que no pas la simulació
i ens permeten fer carreres de tota mena,
algunes bastantes esbojarrades.
En Raph Fulton, que és el cap creatiu del joc,
ens explicava, per exemple, que han escollit Australia
com a escenari precisament per la varietat d'ambients diferents
que permet molts tipus de circuit.
El joc té diversos modes on-line
i, a més, una característica molt típica
de tots els Forza Horizon
que li vam demanar que ens expliqués perquè és molt curiosa.
És el concepte Drive-A-Tard.
Bàsicament ets tu a les partides de l'altre gent.
El Drive-A-Tard aprèn com condueixes
els cotxes que condueixes
i es comporta de la manera que ho fas tu
a les teves partides
i apareixen els jocs d'altres persones representant-te a tu.
D'aquesta manera pots córrer contra els teus amics
encara que no estiguin connectats.
Per tant, és una mena d'intel·ligència artificial
que t'imita perquè tu puguis córrer
a les partides dels teus amics
o els teus amics puguin córrer a les teves partides
si ens està connectat. Molt curiós.
I, a més, com a novetat, Horizon 3
presenta un model de joc molt particular
que ens posa, atenció, com a caps
de l'organització del Festival Horizon
per fer-nos càrrec d'ell.
Estàs al càrrec de decidir on va el festival,
quina música zona, quina mena de competicions
i carreres organitzes.
Jo no, no...
no ho enumeria, gestió, necessàriament.
Doncs és molt light, però serveix
per posar-te les sabates d'algú que pren les decisions
i és divertit per tothom.
Vaig estar mirant, bé,
vam fer un concurs amb gent que passava per allà,
que regalaven jocs.
És un joc que té molt bona pinta.
Em va recordar una mica, no sé si us en recordeu,
d'aquell fantàstic joc que es deia Test Drive Unlimited
que va sortir per la Xbox,
que a mi m'encantava, que podies córrer a Hawaii,
que tenia aquell tema de diversió,
però que es podria jugar en xarxa
i era molt divertit poder connectar-te amb gent
i fer curses.
És una pena que el Test Drive
va començar fa molts anys, però va parar
una mica fa uns 6 o 7 anys
que amb l'efecte que van parar els servidors
i vas... clar, ja no es pot jugar en aquest joc.
Córrer sol.
O no, ja ni corres.
Segurament ja ni corres.
Home, un cotxe d'aquí 6 anys parat
deu estar ja agripat.
Segurament.
Ara anem a parlar del Final Fantasy XV
i és que la Barcelona Games Bowl
ha premiat la trajectòria de Katsuhiro Harada
i Hajime Tabata.
Segurament no ho estic dient malament.
Harada és el responsable de l'anissaga Tekken
i Tabata ha col·laborat
en el desenvolupament del Final Fantasy VII,
aquest mític o aquesta darrera entrega.
Els Final Fantasy sempre hi ha hagut cert equilibri
entre els personatges homes i dones
i a l'Albert García li ha sorprès
que en aquest nou llibre
només són 4 nois,
però això li va preguntar
per què aquesta masculinitat
en el Final Fantasy XV
i de fet ens ha enviat la resposta
per què la posem al programa.
El motivo por el que en este Final Fantasy XV
la mujer no está entre los principales
es porque uno de los temas más importantes
de Final Fantasy XV
es la amistad entre hombres
y precisamente para darle realismo
a este tema,
la mujer no está entre los principales
y al mismo tiempo a este tema
se crearon los 4 personajes principales
que son chicos,
aunque no por ellos se deja de tener en cuenta
la importancia de la mujer
y sobre todo se pone de relevancia el vínculo entre ellos
que no es tanto una historia de amor, romance
como un amor del destino.
Sí que és veritat que aquest Final Fantasy XV
l'han intentat occidentalitzar una mica.
Sí.
I no sé com sortirà
perquè quan és molt japonès
perquè és molt japonès,
però el Final Fantasy més occidental fa patir.
Fa patir, fa patir i veurem.
A mi amb la pel·lícula ja n'he tingut prou, per això.
Realment, amb la pel·li que vam veure aquí
que era tan espectacular.
T'ha agradat o no? Molt. M'ha encantat.
I allà sí que hi ha el tema femení
i apareix-hi bastant, curiosament.
Per cert, continuem.
Per nosaltres la fira va començar
el matí de Catalunya Ràdio de desjous passat
on vam entrevistar Manuel Curdi
de Nintendo per parlar
de la Nintendo Classic Mini.
És l'equivalent de quasi a un fac símil
d'un incunable.
I el que hi ha dintre són com l'origen de tot.
Bàsicament estan preinstal·lades
30 de los mejores
juegos de la història.
O sea, muchos de los juegos que marcaron
como concebimos ahora mismo
los videojuegos.
Aquesta rèplica amaga alguns secrets.
Manel Curdi ens explica algunes de les seves característiques
i el dia de sortida.
Los juegos son especialmente difíciles
para que no te los acabarás en una semana.
Básicamente hay una cosa muy buena
para los jugadores modernos que no están acostumbrados
a sufrir tanto
que es que tienen ranuras de salvado.
Ya el Super Mario no te lo tienes que pasar
de cabo a rabo cada vez que empiezas,
sino puedes ir salvando la partida
y puedes ir avanzando.
Y luego dentro hay juegos que están preparados
para el multijugador que los originales no lo estaban.
Jo suposo que el multijugador es refereix
a un joc per jugar dos jugadors
a nivell local.
Si diu que l'original no estava preparat...
Els dos mandos de tota la vida, no?
Supergross o alguna cosa d'aquestes, suposo.
Això vol dir que ja han començat a remenar, eh?
Ja no estan donant els mandos originals.
Eh, eh, eh! Stop!
No, no, però ens agrada molt, aquest tema.
Deixeu de ser tan iaius...
La Gina Volk li regalin una Nintendo Mini,
que ho trobo molt bé.
Perdona, ho dubtaves?
El preu, si surt a 60, 30 jocs.
30 jocs, això. 30 jocs està bé.
Ara, a mi m'agradaria que venguessin algunes targetes...
No, i fins i tot sense jocs.
Sense jocs jo ja també m'agradaria.
Per poder-ne introduir de nous,
perquè estic segura que d'aquí dos dies vindrà Nintendo Mini 2,
on hi haurà 30 jocs diferents.
Està la Famicom Mini, que té 30 jocs diferents
a la versió europea.
Doncs endavant, no?
I que ja es pot importar i es pot fer la preordes d'Amazon.
No ho heu dit jo, eh, si m'ho heu dit tu.
S'ha de dir que per aquells que hagin jugat alguna vegada
hi ha molts jocs i consoles encomanament
que es connecten a la tele, que hem tingut fins ara.
La Mini es connecta per HDMI.
Em sembla que és per HDMI.
La qualitat d'imatge és molt bona.
Pixels HD. Pixels com a cigrons.
Exacte, exacte.
Veurem els pixels allò ben definits, no?
Exacte. Per cert, si hem parlat de la gent de Tequila Works
en aquest programa,
és perquè la Gina ens els va donar a conèixer fa molt de temps.
Sí, perquè a l'estand de Microsoft
vam parlar amb José Raed, cap de premsa de Tequila Works,
que presentaven els seus jocs Sexy Brutal
i diuen que estan molt contents amb aquesta fira.
Pues Tequila Works estamos presentes
en la Barcelona Games World, en el stand de Microsoft,
presentando de Sexy Brutal,
que es la coproducción que estamos realizando
junto con Cavalier Game Studios, un estudio británico,
y es un juego que publicaremos a comientos de 2017.
Y estamos, la verdad, muy contentos
con la organización.
Creemos que el evento va a sentar cadera
y va a ser uno de los eventos de referencia
tanto en Barcelona como en Europa.
Creemos que va a tener mucha continuidad
y estamos encantados de seguir viniendo en ediciones posteriores.
Gina, dues coses.
Primera, que es nota que la gent estava contenta.
A nivell professional, jo vaig notar com estem bé.
Sí, perquè saps què passa?
Que no hi havia gaires expectatives.
Aleshores, és el...
I com que no hi havia gaires expectatives,
és molt fàcil superar-les.
Ara bé, això ja sent d'unes bases perquè l'any que ve
això es faci molt més gran
i estigui, fins i tot, molt millor organitzat.
I segon, aquest joc que comentava,
l'has jugat i tu també, Christian.
Avui he jugat en un micònesi.
L'apartat artístic és brutal.
Sí, de fet, Tequila Works s'encarrega
de l'apartat artístic i el Cavalier Game Studios de Londres,
que és aquesta coproducció amb la que tenen,
s'encarrega de la part del gameplay i tal.
I és un joc espectacular.
És a dir, si us agrada la pel·lícula del dia de la marmota,
doncs és allò...
Com es deia? Un cadàver a les postres
més el dia de la marmota.
Fantàstic, sold, venut.
68-70-30.
Una iniciativa fantàstica ha estat la que ens hem trobat
passejant per la persona Games World
i ha estat la que el Banc de Sang i O'Gilby
han ideat per conscienciar els joves
de la donació de sang.
Escolteu Enric Contreras, que és coordinador del Banc de Sang.
Sí, això és una iniciativa d'O'Gilby
que el que pretén és conscienciar la gent jove
de la donació de sang.
La gent jove és un amant dels videojocs.
Avui estem envoltats de molta gent jove.
I aquest joc el que pretén és dir-li
si perds, doncs et convidem a donar sang,
perquè has malvarrat molta sang durant tot el joc.
I si guanyes, també,
perquè ajudes el que ha perdut a sobreviure.
L'Enric Contreras ens explica per què és important
que els joves donin sang.
Perquè la sang no es pot fabricar
i l'única manera que tenim de disposar d'aquest producte,
que és absolutament indispensable per a la vida,
és a partir de les donacions voluntàries
i altruistes de les persones sanes.
M'han parlat també amb el Lucas,
que és un dels dissenyadors del projecte O'Gilby,
i ens explicava tècnicament quin joc era,
quin joc jugaven aquests nois.
Es una PlayStation 4.
Contamos con una versión modeada de la PlayStation 4
y también una versión modeada del Battlefield 4,
un jueguito que nos han dejado
y que tiene unas reglas especiales
en las que no mueres al minuto cero,
sino que tardas un poquito más,
porque los personajes tienen un montón de vida
y son casi inmortales,
y al final el que muera consiga donar.
Va haver-hi un moment que vaig passar per allà
i va haver-hi un accident
i va caure una bossa accidentalment.
Una bossa de sang.
I es va atacar tot.
Era espectacular, i va ser un accident.
És a dir, va treure i va caure.
Va ser molt curiós veure-ho.
Un plandor. Igual.
Per cert, Battlefield 4, comentava,
modelat, és a dir, que segurament ho havien retocat.
Això és curiós, no?
Està bé, no?
I que puguin tocar un joc tan gros.
I des de la PlayStation també és curiós.
Sí, perquè normalment aquestes coses passen al PC.
Deuen haver-se... Ha estat legal?
Ho han fet d'una manera... Segur que sí.
Segur que sí, segur que sí.
Doncs una altra de les exclusivitats
de la PlayStation 4 que s'ha de presentar
és un joc que pot ser l'inici d'una franquícia molt particular.
Horizon Zero Dawn.
És un joc d'acció en tercera persona
que a priori ens pot semblar molt poc especial.
És un concepte de joc i de mecànica
i que ja hem vist infinitat de vegades,
Assassin's Creed, The Witcher, Uncharted, Tomb Raider, etc.
Però el director general de Guerrilla Games,
Herman Hulst,
ens donava la seva opinió de per què Zero Dawn
té alguna cosa que el fa molt diferent de la resta.
Crec que és la justa posició
entre una protagonista femenina increïblement llesta i àgil
i les màquines, que són l'espècie dominant en aquest món.
Això et dona moments de combat increïbles
i converteix a les màquines
en les autèntiques estrelles del show.
No li falta raó.
La protagonista és Aloy, de l'acansament ben poc,
i anirem descobrint més a mesura que el joc avanci.
És un enorme món obert amb diferents climes
i, sobretot, les màquines que poblen tot el joc.
I, com ens deia Hal, són potser les més protagonistes del joc
perquè criden poderosament l'atenció.
És un joc amb, la veritat, una gran potencialitat
per a múltiples aventures
i també, esclar, pel joc col·laboratiu,
que és una tendència molt avui en dia,
però sembla que no entren els plans de Guerrilla Games de moment.
Entenc per què fas la pregunta.
Seria molt interessant tenir múltiples persones fent equip
contra una d'aquestes immenses màquines d'inosaure,
però el joc està pensat per ser una experiència off-line
per a un sol jugador.
Francesc, és un dels jocs que m'és agradat
d'aquesta persona a Gainsbourg?
Doncs, la veritat és que sí, com he dit,
trobes molt còmode amb la mecànica,
si has jugat so tot els Assassin's Creed o jocs semblants,
perquè té el que tenen una miqueta a tots.
Perdona, clar, com que t'has acabat els quatre...
Assassin's Creed aquest estiu...
Aquest estiu, perdona, ratxa, que no vegi,
estic superatranat, però, la veritat és que és això,
és molt familiar, des de Fallout, etcètera,
conté molts tocs de joc de rol,
això vol dir, doncs, eines, modificar armes,
aprendre i canviar,
però la veritat és que és l'escenari,
l'entorn i aquestes màquines, té tota la raó,
les màquines són el que més cridarà l'advenció del joc.
Ha estat una fira, també, dels youtubers.
Ens comentava el Christian,
això dels campionats d'esports electrònics,
on hi participaven,
i també n'hi ha hagut uns quants participant activament.
Sí, alguns estan tots els dies als stands de les marques,
fent presentacions,
entrevistant, no?,
fent fins i tot de comentaristes, de partits...
Està molt bé.
Per exemple, el Roc Massager, també conegut com a outconsumer.
Doncs estic a l'stand de la PlayStation,
que estem fent un streaming
amb jocs, ensenyant-los, explicant-los,
entrevistant els creadors,
jocs com el de Last Guardian,
a Final Fantasy XV, també una mica d'entreteniment,
reptes, interactuant amb la gent, presentant jocs indie,
una mica donant a conèixer tot el que està fent aquí
PlayStation a la Barcelona Games World.
Experiència positiva?
De moment, insuperable, l'ambient, la gent, tot perfecte.
Es veuen youtubers?
Es veien youtubers als passadissos?
Sí, de fet, el que passava és que jo anava,
vaig anar-hi divendres a la tarda i vaig anar amb un grup de youtubers.
Escolteu, no havia fet jo tantes fotos a gira,
no havia fet jo tantes fotos a gent, saps allò?
Semblava jo l'austessa,
que passejava youtubers per la fira,
i que de dos per tres ens paraven
perquè venien nens i nenes a fer-se fotografies amb nosaltres.
Però treballant i de visitants, també.
Sí, sí, de visitants, també.
El Roc Masegué, el Tony MC, hi havia diversos,
però allà mateix, fent cues, també, i dius, hòstia, tio.
Jo sé de nens que anaven una mica a buscar això.
Sí, sí.
Era un reclam aquest dissabte, sobretot.
De fet, hi havia gent que anava amb una llibreta,
i tenia allà col·leccionats les firmes,
els autògrafs d'aquests youtubers.
És la primera vegada que passa.
És a dir, ho ha fet molt bé, la persona que ens vol, en aquest sentit.
Ha ficat el llistó molt baix,
perquè jo vaig entrar com a influencer,
que jo no soc ningú, m'ha reconegut un noi, només,
i dius, uau, no?, però, clar, ho ha fet molt baix,
i tothom anava allà com a influencer, una bogeria.
Christian, he de dir que l'altre dia el meu fill em va comentar
que casualment va veure que algú estava mirant un vídeo teu
sense dir res.
I, clar, em va dir,
papa, que sabies que un amic estava mirant a Christian,
li he dit, està treballant al generació.
Ostres, que guai.
Vull dir que el llistó no està tan baix.
Un salut, eh?, per aquest noi.
És aquest... és aquesta visita que he rebut.
Potser és el mateix, és l'únic que em veu i em veu mil vegades.
És un stalker, ja tens un stalker.
I el canal de Chris, no? Exacte.
Molt bé.
Per cert, sovint, quan parlem de videojocs,
només tenim al cap les consoles,
però els PCs segueixen sent la més potent de les màquines de gaming
al panorama dels jugadors més exigents i professionals.
Jordi Terrés, de Life Informàtica,
parla amb nosaltres sobre el PC,
com a màquina de jocs versus les consoles,
i ens diu quin és el preu mitjà d'un ordinador per jugar.
Cada dia surten coses noves, plataformes noves,
plaques bases, gràfiques, que s'actualitzen diàriament.
Això dona un rendiment més elevat que una consola.
Mira, la targeta gràfica podríem partir d'uns 150 euros,
uns 200 euros, tindríem ja gràfiques per jugar.
Si busquem algú top, estaríem parlant d'uns 600, 700 euros,
i si agafem sèries limitades, ja podríem arribar als 1.000 euros.
Només amb la targeta gràfica. Només targeta gràfica.
El preu de 3 PlayStation 4 només fa la gràfica.
És a dir, 1.000, la més cara,
i després l'ordinador, evidentment, la pantalla i tot.
Comparat amb la gràfica, la resta és el xocolata d'alloro.
Sí, segurament, segurament.
Potser per això hem de dir
que és la màquina més potent per jugar a tot aquesta mena de jocs AAA
que arriben a l'últim moment,
i que, a més, els volem jugar amb el grau de resolució més alt
i el grau de qualitat més alt.
Però depèn del que juguis, perquè si jugues a coses
una miqueta més indis, que no requereixin tanta màquina,
jo, amb una màquina de fa 3 o 4 anys que no em va costar tants diners,
i tant, home, però és per això.
El pas camines, no?
Jo tinc un ordinador de 800 euros, només el que és la torre,
sense la pantalla i res, i ja el GTA V, el nou,
em tira malament, em tira malament.
Fa 3 anys, només, d'això.
També hem parlat amb una gran empresa, que és Activision Blizzard.
I vam parlar amb Carlos Pombo,
director general d'Activision Blizzard i Bèrica
sobre el nou Skylanders Imaginators,
on la gent es pot crear el seu propi Skylander,
i aquest dissabte ha donat lloc a una divertida gimcama
per a totes les famílies.
El usuario, el niño, es capaz de hacer su propio Skylanders
con miles, millones de combinaciones posibles,
y, además, puede llegar a conseguir ese Skylander
de forma física y jugar con él,
a través de una aplicación que se llama Skylanders Creator,
y puedes incluso comprar físicamente ese producto
y que te lo manden a tu casa y jugar con él en el juego.
O sea que es algo completamente nuevo.
¿Això vol dir que et pot arribar a casa, aquest Skylander?
A veure, atenció, és brutal.
Hi ha hagut una versió d'Skylanders
on podies desmuntar el tors i les cames i anar-los a combinant
i fer un Skylander una miqueta de mida,
però ara no, el joc tindrà una mena de...
un taller de muntatge virtual amb mil peces,
perquè tu puguis muntar el teu Skylander
amb lletres, braços, armes, caps, el que tu vulguis,
i si t'agrada molt, una aplicació de telèfon mòbil
permetrà que envis t'ho imprimeixin en tres d'algun lloc
i t'arribi la teva figura oficial Skylander
d'aquell personatge que has dissenyat tu exclusiva per tu
i el puguis fer servir en el nou Skylanders Imaginators.
Hem de fer un Skylanders Generació Digital.
Sí, sí, sí. Ja està. Ja està, ja està.
A més, Francesc, aquest deu ser el teu somni més absolut.
Vull dir, perquè tu... Sí, sí, sí.
Soc un molt fan dels sistemes de jocs basats en figures.
Skylanders, a més, és molt divertit, m'agrada molt, és molt simpàtic,
i jo trobo que ha de ser una cosa molt curiosa.
M'agrada molt com Nintendo tenia, o té,
perquè encara demà es podrà veure,
les Amiibo, totes allà reunides, fantàstiques.
Una cosa molt curiosa,
tenia totes estanteries de vitrines amb diferents Amiibo,
però les noves del Link, del nou joc del Zelda,
que encara no ha sortit,
estaven allà, però quan s'acabava la fira les recollien.
Les altres estaven a la vitrina, però les uniques,
quan arribaves al matí, no hi eren, les posaven més tard.
A la fira hem parlat també amb Marisol López,
directora de l'àrea de cultura digital de la Generalitat de Catalunya,
i que portaven unes quantes empreses indies a l'esdeveniment.
I hem preguntat si els videojocs fets a casa nostra
tenien un nombre de distintiu de personalitat.
Hem de fer una mica el canvi amb el tema del videojoc,
i això ens deu ajudar molt els mitjans.
La imatge que es té és de grans videojocs,
que costen molts diners, que són molt cars,
que els juguen a França molt concreta de la població.
Fins i tot, quan nosaltres fem una enquesta d'usos culturals,
el nombre de gent que ens diu que juga a videojoc, per mi,
és molt baixa, si comparem, per exemple, amb França.
A França, més del 50% de la població
i a Catalunya te'n surten un 25%.
Jo crec que hi ha gent que no és conscient que juga a videojocs,
perquè pensen que la paraula els porta a un tipus de projecte
que és Call of Duty.
I també volíem saber quina és la feina que s'ha de fer
perquè aquests videojocs tinen endavant.
Hi ha molt que es cuida molt la imatge,
que es cuida molt el so, que es cuida molt la història,
com és tota la creació cultural que fem aquí,
que som gent que tenim una creativitat,
que ens agraden els detalls, dones una volta per aquí,
i vas veient que és el que tenen, i tenen aquest tipus de mirada
que és això, que jo crec que val molt la pena
per a la gent que els agrada llegir, per a la gent que els agrada la música,
per a la gent que els agrada el cinema,
i que els sembla que quan parlen de videojoc
els parlen d'una cosa que no és per ells.
Jo crec que entre tots hem d'aconseguir generalitzar
una mica més el videojoc com una forma més de consum cultural.
I en aquesta zona on hi havia tots aquests,
aquestes empreses independents, indis,
i eren els nostres amics d'OxYab, amb el Rafael Pérez,
al capdavant, i que ens explica com i per què està muntada aquesta zona.
Sí, la zona indi d'aquí, del Barcelona Games World,
la veritat és que està molt ben muntada,
a veure, és petiteta, que ara ve mateix igual,
tota aquella àrea com l'estandard de Sony,
però hi ha molts creadors, hi ha tota una zona central,
amb tots els creadors de Catalunya,
i després pel voltant hi ha uns quants més,
que són de diferents llocs, alguns també som catalans,
i estem intentant donar-nos a conèixer
del màxim possible el projecte que tenim entre mans,
i ja que estem a Barcelona, t'aporta un inversor,
algú de màrqueting, algú que ens pugui potenciar el joc,
que ens el pugui vendre, i aquestes coses
que es fan de la indústria quan intentes
intentar col·locar el teu producte.
Francesc, per cert, ells ja estan portant un joc a PC,
que ja està publicat per MSX.
Sí, el joc es diu BitLogic, que és un dels jocs més recent,
un dels jocs més recents dins del panorama MSX,
i que es va presentar a l'anterior reunió d'usuaris,
i que ara està buscant el Greenlight
a la plataforma Steam en la seva versió per PC.
És un joc que us recordarà una mica
a aquells que tingueu més memòria el flashback,
per la forma de desenvolupament,
és una aventura d'ambientació Cyberpunk,
que en versió MSX, que va amb cartutx físic,
té una característica molt especial.
Aquest cartutx té una sèrie de LEDs que s'il·luminen
i van canviant de color segons les fases on estàs
i el que li està passant al personatge.
Això, a més, ho sé perquè m'ho ha explicat el Rafel,
ho volen implementar també en el PC.
Com ho faran? Ah, això sí que és un misteri.
En Rafel Pérez, també del SIAP, ens explica
de quina forma es pot ajudar aquest projecte
perquè tiri endavant,
com deia el francès, que és a través de Greenlight,
i ell ens explica de quina forma podem ajudar.
Per poder votar en el Greenlight,
has de ser membre de... bueno, has de tenir quota d'Steam,
o sigui, estar dintre del sistema d'Steam.
Llavors, simplement que busqueu Greenlight,
d'Steam, i dintre del buscador de Greenlight,
busqueu OXIAP, que és el nostre O-X-I-A-B,
que és el nostre nom d'empresa,
o BitLogic, que és el projecte que ara mateix estem potenciant,
i li doneu el sí, m'agrada,
i que vull que estigui a Steam.
Us agrairem moltíssim.
Molta sort, que vagi molt bé. Gràcies, gràcies.
Mira, aquest tall no el vaig tallar bé.
Vaig sortir jo dient...
Per cert, el Rafel em va comentar una cosa ahir
que em va agradar molt.
No sé en què pensareu, perquè vaig dir...
Escolta'm, què et sembla, la retro, el Barcelona Kingswall?
Diu, mira, Albert,
em recorda molt a la Tokyo Game Show.
Diu, però molt.
Diu, la forma que trobo els estants,
la grandària dels estants...
Diu, a sobre, nosaltres tenim la retroBarcelona,
que tenim encara una miqueta més.
El vaig veure com molt il·lucionat en aquest aspecte.
Heu anat a la Tokyo, no, vosaltres?
No, més aviat hem anat a coses semblants.
Semblants, però em va semblar molt curiós que digués això.
Jo no he estat mai a la Tokyo, he estat a l'E3,
i l'E3, evidentment, és incomparable perquè...
No m'ho va dir, l'E3, en cap moment.
Tot i que, també us diré una cosa,
l'objectiu de la següent edició de la Barcelona Kingswall
és que no es faci a Montjuïc, sinó que es faci a Fira Gran Via,
allà on es fa el Mobile,
perquè l'objectiu és que l'any que ve sigui molt més gran.
En aquest programa no podem tenir
totes aquestes empreses joves que hi eren.
Si no veu la generaciódigital.cat,
trobareu algunes de les entrevistes que hem fet,
però algunes sí que les podem escoltar.
Volem conèixer els valencians de Nugget Team,
que presentaven el videojoc Afterglow 2051.
De què va? Doncs ens ho explica la Marta de Nugget Team.
Nosotros estamos haciendo una aventura gráfica.
Como todas las aventuras gráficas se cortan por el mismo patrón,
queríamos hacer algo diferente.
En este caso, puedes cambiar las emociones de la gente,
absorbiéndolas de unos y poniéndolas en otros.
Una persona no te va a decir lo mismo cuando está triste
que cuando está alegre.
Tienes que jugar con eso
para descubrir los misterios del tren en el que te encuentras,
y ir avanzando la historia con esos puzzles.
Creemos que es un toque dinámico
que el resto de aventuras gráficas no tienen,
o tienen otra cosa distinta para dinamizarlos.
El caso es que hay que innovar un poco en eso.
O també d'altres que pretenen tenir un llarg recorregut.
Un exemple en és Scara The Blade Remains,
que està desenvolupant 8Bit Studio,
i el que escoltem és Joan Albero.
Es jocs grans, League of Legends, i estos ho fan molt bé.
Perquè, realment, si jugues i fas moltes hores,
no t'has de gastar res.
El que donen és, si pagues,
tens un avantatge a l'hora d'aconseguir el material,
però només és una qüestió de temps,
i realment el que volem és aconseguir un model similar.
El gameplay és lliure,
perquè el que importa és que la gent jugui
i disfrute del joc.
Perquè si la gent disfruta, passa més temps des del joc,
i al final dirà,
m'agrada vestir el meu personatge, posar-li la barba,
l'arma i aquestes coses,
i fer-se-ho seu,
però ja és una opció seua.
I també hi ha videojocs pensats pels més petits.
Parlem de Xavier Platts, de Taptaptails,
una empresa dedicada a desenvolupar
jocs de llicència per a nens a partir de 3 anys.
És cert que ens trobem
en algunes ocasions on un nen
de 5 anys no fa el mateix
a l'escola aquí a Catalunya
que a Alemanya.
I ens diuen, no, és que els nens alemanys
a aquesta edat encara no saben fer sumes.
I, doncs, aquí ho fem, a les altres és difícil.
Ara el que estem fent
és un nivell de dificultat per evitar
que nens de certa edat es trobin
i que ells no saben fer allò i tenir aquesta edat,
perquè és un procés maduratiu del nen,
és complicat i depèn molt dels països.
Em va sorprendre molt
aquests jocs que presentava Taptaptails,
una empresa que feia això,
com deia ell,
videojocs per nens,
per nens a partir de 3 anys,
i eren llicències tipus Heidi.
És a dir, compren llicències reals,
legals,
per intentar universalitzar
i que es descarregui això.
I vaig preguntar, escolta, no és molt car, això?
És que tenir la Heidi déu-n'hi-do,
vull dir, no? I van per aquí, tu, per aquest camí.
No, la veritat és que està molt bé,
perquè moltes vegades
la forma de diversificar un producte també és
deixar que es llicenciï, no?
I, segurament, potser a vegades és més barat
del que ens imaginem, perquè tenim una idea preconcebuda del nom.
Segurament, i sobretot perquè, bé,
no deixa de ser un joc, doncs,
per iOS, en aquest cas, i per Android, també.
Això és Generació Digital.
Cap, cap, cap, cap...
Cada dissabte a la mitjanit.
Més empreses independents, però aquestes amb més negoci.
L'Arturo Monedero
és el responsable de l'empresa basca de videojocs
Delirium Studios.
Diu que la Fira també serveix per fer negoci
a través d'això que explica.
Sí, hombre, para los estudios indies
siempre es bueno tener cerca a ferias importantes
o ferias que apuntan a ser importantes
y sí, yo creo que funciona bastante bien.
Para nosotros, de jueves a viernes,
efectivamente, es importante para business
y luego ya les dejamos que lleguen los gamers
de sábado a domingo, revienten,
creo que va a estar llenísimo,
pero yo, mañana, que va a haber mucha gente.
Perquè sí, el primer dia és per professionals
i a partir de divendres
ja comença a venir la gent a jugar,
a mirar.
Em deien alguns de la retroversió
en la que anàveu,
de mirar que no es carreguin gaires teclats,
perquè, és clar, a veure,
a la retroversió estem parlant
d'ordinadors molt antics.
Molt antics, que potser han estat
una temporada sense encendres
i, clar, hi ha els condensadors,
que si tens una maquineta durant vuit hores,
que feia dos o tres mesos que estava parada,
vuit hores seguida,
doncs, a part dels nens i els que noten nens,
que bé, li foten massa fora els teclats
i els iostics.
De fet, si tu et passeges
en forma constant a la fira,
veus un pinbal que ha fallat, però que l'estan arreglant,
jo vaig estar jugant que el rècord va durar
unes quantes hores al Galàxian.
Ho havíem de dir, no?
Ho havíem de dir entena que havies fet uns rècords.
Vaig fer rècord, però van posar, jo ho vaig notar,
van posar la dificultat més alta
a la placa Jama, a la placa, segurament,
perquè es podia posar això,
perquè anés més ràpid i anés més boig,
i era el més boig, el Galàxian més boig
que hi havia, que les mosques no sabies per on paraven.
Gairebé 10.000 punts, eh? Compte.
Déu-n'hi-do.
Catalunya queda esreptada, ara mateix.
Catalunya, amb la dificultat més boja,
ens heu d'enviar
captures de pantalla on tingueu
més de 10.000 punts per fer-li baixar els punts.
A la recreativa real, eh?
Jo heu enviat el Twin Galaxies, Albert?
No, amb aquest senyor de camisa ràia.
Hem de baixar els punts a l'Albert Murillo.
Certament, certament.
Per cert, tu has anat arreplegant a gent
de la Retro Barcelona.
Hi havia temes de pinbal...
Impressionants.
Impressionants, molt, molt.
Ara escoltarem un tall, flipareu.
Amb el que comenten, flipareu.
Un dels responsables d'aquesta...
D'aquesta zona que és responsable d'una altra cosa
més espaterrant.
Aquí estem al saló del Games World,
a l'àrea del Retro Barcelona,
organitzant els primers torneig de pinball
de la ciutat de Barcelona.
Ens estem estrenant aquest any
i tenim la modalitat de clàssiques
i màquines des dels anys 70.
Fins als 70,
fins als 80,
i després tenim la modalitat de modernes,
que són dels anys 90 fins a l'actualitat.
La màquina més antiga que tenim
serà de l'any 68,
una màquina fabricant maressa,
nacional,
i l'última adquisició,
la Ghostbuster,
del fabricant americà extern,
que és de l'any 2017.
Perdó, 2017, un pinball?
Sí, senyor.
No, es posarà a la venda el 2017.
Qui m'estàs dient?
Ja s'ha fet ara
i són promocions que les associacions importants
li envien un exemplar
perquè el tinguin ja al començament a testar.
Últimament, que és l'únic fabricant a nivell mundial,
el que fa sempre són les llicències de pel·lícules
i aquest Ghostbuster segurament està
vinculat a l'última pel·lícula.
Sí, però no. Té relació amb la pel·lícula,
però amb els personatges de l'any sagre tot ha complert.
Estan fent aquest campionat
en temps reals.
Aquests moments no, però demà continuen.
Continuen, sí.
Espectacular, un contra un,
10 pinballs, 10 models,
10 taules que els diuen independents.
Escollir una cosa increïble.
I a més ens explicaven que perquè no es puguin
avorrir els que no juguen,
hi haurà una sèrie de jocs entre mitges espectaculars.
Sí, és increïble.
Hola, estic
a la generació digital
i amic Max.
M'espero trobar-me
jocs d'Ester Wars.
Aquest noi buscava jocs d'Ester Wars.
I va dir que els ha trobat.
I que li han comprat un ninotet de Lego
de... en recordo el nom
del dolent últim de la pel·lícula,
el Quim Kenu,
el fill de la Han Solo.
Jo no ho sé.
Kyle Oren.
Has trigat molt, Francesc.
És que és la nova.
És l'hora.
Només l'he vist una vegada.
Hi havia més gent, per exemple, el Salva,
des que el saludo des d'aquí.
No he tingut temps de registrar-lo, però és això.
Aquest nen ha representat tot el pensament,
tot el cor de gent gran, de gent jove,
com el Salva que comentava, com aquest nen, el Max,
com el seu pare, l'Albert,
que venien amb aquest impòtum, aquestes ganes,
en aquest cas concret, de veure jocs d'Ester Wars
però jocs bakes.
De fet, jo vaig veure dijous
una escola
amb professora
i cua tots els nens.
Molt bé.
Sí, per la direcció de l'escola i per la professora.
No sé, va ser com una sorpresa per mi.
Em va agradar moltíssim.
Ara escoltem també una gent
que el que fan és recopilar
una marca concreta d'aquells ordinadors antics.
Som l'Standard Eterno.
És una iniciativa
que va sorgir d'un blog
anomenat Un pasado mejor,
on parlem de videojocs retro, bàsicament.
Ara ja és una web.
Aquesta iniciativa va sorgir per organitzar
la primera fira exclusiva d'Amstrad
de tot l'estat,
amb tota la col·lecció d'Amstrad,
per a que la gent
de la nostra quinta
pugui utilitzar
les màquines originals
i la gent més jove
pugui conèixer una mica
el que eren els videojocs dels anys 80.
20 màquines.
Va dir 18, després la vaig comptar.
Quasi gairebé.
I després jo amb el seu monitor,
amb els seus jocs, tot original, increïble.
De la nostra quinta què vol dir?
Perquè jo tinc 26 i he jugat.
La meva primera consola era un Amstrad,
de la meva germana.
I quan ens ve la teva germana?
Potser estem parlant de la teva germana.
És soltera.
He posat a fer preguntes a ta germana, és soltera?
Bueno, té dos fills i està casat.
Però era consola d'Amstrad, has dit?
Jo vaig jugar, era el típic ordinador
amb casers.
Vaig jugar amb això.
La meva primera consola.
Per això estàs aquí una mica.
No t'ho vam preguntar, però una mica...
Van lligar caps.
Van parlar amb ta germana.
Exacte.
Escolta'm un altre tall d'una altra persona que vas trobar.
Hola, Genesi Digital.
Ja vaig estar una altra vegada
per parlar d'Explora Commodore.
Aquesta vegada estic per parlar de Barcelona,
on tenim un estampar amb un total de 20 sistemes,
des de Super Nintendo, Mega Drive, Amstrad,
Spectrum, Commodore i de tot.
I us convido que vingueu a jugar totalment de franc.
De franc, pagueu l'entrada,
però aquí a Barcelona us podeu jugar de franc
i tota l'estona que vulgueu.
Som catalans.
Ja puc col·litzar.
Hi havia gent fent cua a l'entrada de retrobarcelona
comptant les monedes de cindurus.
No fan falta.
Gairebé, perquè les pinballs es jugaven monedes.
Exacte.
Per fer l'experiència més autèntica
i que va, me maten, torno a jugar.
No, no.
I no te'l tornaven.
No, no, era això.
M'ha agradat molt, aquest resum.
Me n'alegro.
Jo necessito una altra hora.
Per resumir-ho de demà.
I tenim coses al blog.
I dilluns continuarem penjant alguna cosa
que ens ha quedat,
que no hem tingut temps de penjar-ho
i ho explicarem.
I la veritat és que, no ho sé,
estic content d'aquesta primera edició
i m'has deixat, o sigui, m'has quedat
el comentari que has fet
sobre aquesta gran dària que vindrà
d'aquesta fira, m'ha deixat sobtat.
És que hi havia molt poqueta informació
i jo crec que juguen amb això,
en donar-nos molt poqueta informació
de cara a l'edició que ve,
perquè després així les expectatives no es fan enrere.
Sempre les superen.
Molt bé. Gina, Christian, Francesc, Christart,
gràcies per ser Generació Digital
i fins a la propera.
Adéu.
Avui, el control tècnic,
l'original, inimitable Martí Rigol,
nosaltres hi tornem,
en el canal d'internet al dimecres a les 6 de la tarda
i a l'FM dissabte a les 12 de la mitjanit.
Però hi som sempre, a Telegram, a WhatsApp,
a Twitter, a Facebook i a CanRàdio.cat.
Adéu-siau.
Adéu-siau.