Icà, la ràdio inquieta.
Benvinguts a Generació Digital, el programa dedicat que cada divendres a les 10 de la nit
us parlarà de videojocs, de creativitat i de cultura digital.
Comencem l'edició número 782, on jugarem al darrer Mario, jugarem amb cabres,
entrarem en el món de l'hiperrealisme, jugarem a Little Nightmares 2,
coneixerem els detalls de la darrera edició d'Animac
i descobrirem gent que juga als videojocs amb la idea que cap enemic el toqui.
Comencem.
Això és...
Generació Digital.
Gina Tost.
Francesc Xavier Blasco.
Elisabet Sánchez.
I avui amb l'Estar i Oriol Dalmau.
Què tal a l'Estudi 2? Com esteu?
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
I l'Estar, gràcies per acompanyar-nos des de l'estudi de Catalunya Ràdio Tarragona.
Sí senyor, ben acompanyat amb l'Albert Cots.
Molt bé, molts records de l'Albert Cots,
que vaig coincidir amb ell fa molts i molts anys en una altra ràdio.
I la d'ell també.
Sí senyor.
És veritat, és veritat.
Molt bé.
Per cert, si ens esteu escoltant i veient ara,
és que en aquests moments esteu connectats amb Twitch.
Twitch.tv barra Generació Digital.
Som un programa que es pot veure com es fa.
És que és la manera correcta de veure-ho.
Després per la ràdio és residual,
però la forma bona és la del Twitch on es veuen els detallets de les coses.
I abans de començar el programa també,
perquè a vegades ens pensem que ens escolten
i sí ens escolten.
Sí, sí, perquè sempre connectem les càmeres 15 minuts abans,
posem el micro...
Són diverses i estem ja pensant com millorar la realització.
Sí, sí, sí.
Sense complicar-nos, com diu el Francesc,
perquè no ens liem, perquè al final ja...
Que ens acabarem liant.
Ja ho veig venir.
Però és que ho fem, ho fem perquè...
És que ja començarem a liar-nos, ja ho veuràs.
Perquè trobes a faltar...
Per què no veiem el tecni?
Per què anem augmentant la complicació?
Això és un repte, és un repte.
Per cert, ahir, avui és dijous,
ahir va haver-hi una presentació de Nintendo,
on vam presentar com 30 videojocs diferents.
I bueno...
Però clar, no és un tema de quantitat.
Per mi va ser decepcionant, no sé si estareu d'acord.
Però tu vas amb les expectatives més altes.
Què volies?
A veure, jo comptava que hi hauria un anunci de Zelda molt important,
perquè es complia no sé quants anys d'aniversari...
Ja tens el l'aniversari de Skyward Sword HD.
Efectivament, que és el fet més denostat
i menys important de tota la saga.
I que li fa una remasterització HD, que jo el veig exactament igual.
O sigui que tampoc no...
A veure, el tema és que també feia un any i escaig
que no teníem un Nintendo directe.
Aleshores ens esperàvem alguna cosa una mica més potent.
És cert que hi ha el Mario Golf, que està molt bé,
que hi ha el Legend of Mana, també molt xulo,
hi ha el 3 o 4, i el Splatoon 3,
però, per exemple, el Splatoon 3 ja estan parlant de 2022.
Sí, sí, sí, correcte.
Jo el que vaig veure,
no sé com ho veieu els qui teniu la Nintendo Switch,
és que estan intentant fer jocs per jugar en xarxa,
és a dir, amb la seva network, diguéssim,
amb jocs com el Splatoon 3, és a dir,
volen portar jugadors al Fortnite o no?
O intentar que també es pugui fer amb la consola de Nintendo.
Que vagin a competir perquè...
La sensació que em va donar és que Nintendo és petita.
O sigui, l'èxit que ha tingut amb Nintendo Switch és tan gran
que hi ha una enorme expectativa per...
Va, un nou Zelda, va, un nou Mario Odyssey.
Vinga, va, més coses, més coses.
I com si Nintendo se li estigués fent petita
la seva pròpia estructura per fer jocs,
i van lents, jo tinc la sensació que van lents.
Tu, Francesc, que tens la consola amb els nens a casa,
tu pagues aquest tant per jugar en xarxa?
Sí, una de les consoles la tenim amb la connexió en xarxa.
Paguem només una individual perquè sí que hi ha un pack familiar,
que et surt més econòmic que quatre llicències juntes
i poden jugar fins a sis persones.
No estaria segura del tot, però em sembla que va per aquí.
En tenim una. La passada la tenim molt, molt recent.
Amb la qual cosa encara no hem pogut jugar a l'Splatoon 2,
és el que més hi hem donat sortida per jugar en línia,
però sí, sí, poca cosa més.
La veritat és que no hem sigut molt a casa,
i jo almenys personalment no he sigut tampoc molt de jugar en xarxa.
En xarxa amb la Nintendo, és veritat.
Star, també van anunciar el Ghost and Goblins Resurrection,
que és molt curiós, aquesta anissaga és mega llarga
i que continuen donant videojocs.
Home, llarga, llarga, de remakes i fritos, no?
Exacte, exacte, això vull dir.
Vull dir que el joc en si és el que és.
Hòstia, a mi em fa mandra. No fotis.
És allò que vols que et digui, tio.
És allò... Com es deia, el Sir...
Sir Arthur, que es queden calçotets.
Calla, calla, que havia un joc del Sir Arthur,
no me l'has trucant, que fa dir aquest nom.
No se'n recordeu que hi havia Sir Arthur,
un que va sortir directament per PC o per Play 2?
No, i què va ser?
El vam voler posar dins de la saga
i era una cosa...
Hòstia, no sé com dir-ho.
Polygonos, cubotetes.
Ah, que allà era l'època del 3D inicial.
Sí, sí, era una cosa terrible.
Vam voler estirar-la per allà, cap con.
Jo em deia, escolta, anem a posar-ho als temps moderns
i la vam piciar.
I ara aquest amb el Ghost and Goblins Resurrection,
jo, per allò que he vist, és com un joc en flash.
Ja.
És aquesta estètica que dius...
Exacte, exacte.
Aquesta mena de dibuix que a vegades sembla
que no casa el personatge amb el fons.
Sí, sí, volen més clar.
A més a més, fons una miqueta pixelat.
Amb un dibuix massa clar i massa nit.
Però que sembla com retalladet.
Sí, sí, jo ara fa una estona he vist un vídeo
que m'han pesat d'això, del Rick Asley.
Sí, sí.
En acte.
Sí, sí, sí.
I es fa tan estrany, tan rar de veure,
que dius, es veu molt millor, sí,
però jo no vull veure-ho millor.
Jo tinc els ulls tarats.
Jo vull veure la realitat, no vull veure una fantasia.
I amb aquest tipus de remakes o adaptacions,
ostres, és que et foten el mateix.
També vam presentar un videojoc que, mira,
està una mica relacionat amb el que tu parlaves francès,
que avui, que es diu Mitopia,
que una mica jugues amb els personatges...
Sí.
A veure.
No 3DS, no? 3DS?
Sí, el que passa que a mi em comença a passar
que els Mies és un personatge que el 2021,
amb les consoles que tenim per tot arreu,
no sé,
ja gràficament, com a mínim,
a mi ja no m'he entrat pels ulls.
No, però jo crec que ells han de treballar
aquesta essència seva.
Que vagin un pas més enllà, això ho va fer Sims.
Sims va entendre que havia de fer un pas tecnològic
endavant per mantenir la saga.
I els Mies segueixen sent,
tenen menys detall que un Playmobil.
Però jo he vist amb els Mies
fent les cares de l'Ernard,
canviant les celles amunt i avall...
Exacte, fan coses molt rares,
amb les opcions molt limitades que té.
Jo et dedico al tema del Mii,
que ve a ser l'emojitització
dels avatars,
anem al cas contrari del que vèiem,
fem-lo el més simple possible.
Amb això, una de les coses en què
més s'han entretingut fills i amics
que han vingut a casa
és a dedicar-se a fer Mies.
I es posen a fer Mies.
És una cosa que els encanta.
Portar després tots aquests elements que estàs fent,
que són la teva família o els teus amics,
que veus aquí, portar-los en un joc...
A ells els fa molta gràcia.
És molt curiós perquè nosaltres vam treure
fa poc la Nintendo Wii U.
Hi havia els avatars de fa 10 anys
i em vaig veure jove a l'avatar.
Va reconèixer tu com eres abans.
Una mica sí.
És curiós.
Ja anirem veient.
Va faltar Pokémon,
va faltar...
Switch 2...
Va faltar una Nintendo Switch Pro...
Va faltar que fos una cosa més internacional.
Perquè el joc de Tsing Chan,
exclusiu per Japó,
ho pagarà en cart.
Aquella novel·la...
Ha quedat molt xungo.
Ho pagarà en cart.
Bueno, molt bé.
T'han enviat un llibre
que no té res a veure amb videojocs.
No, m'han enviat un llibre del doctor Estivill
que té a veure
amb posar alhora el rellotge intern
suposo que per descansar
o per tenir una vida una miqueta més endreçada.
Hi crec bastant, jo,
el tema rellotges i tal.
Però ja Ramiter no és admirador secreto.
L'han enviat.
Hi havia un paper dins que,
quan anàvem a començar el programa,
no l'he obert i potser sí que és d'alguna...
Tu deies que per la nit no veus la tele.
Potser tens una hora determinada per anar a dormir.
No la veig perquè no m'interessa.
És igual quin sigui el programa
que estàs fent en aquest moment.
No vaig veure Nexus.
Bueno, sou, dius tu, Nexus.
Jo no em referia a Nexus.
La gent que ha pogut escoltar el programa Twitch
abans que comencessin,
ha escoltat el que pensem d'aquest programa?
Ha fet com una petita crítica?
Tu no l'has vist, però quan ho vegi vull saber la teva opinió.
També han escoltat una altra cosa
i només us diré una pista.
Scrotify.
Gràcies.
Molt bé, molt bé.
Ara aquí l'Eli està fent de realitzadora.
METROID PRIDE 4, on està?
METROID PRIDE 4, no me'n recordava.
On està? Una imatge, coi. Un logo.
Emociona-me.
Encara que em posis 2025,
però posa METROID PRIDE 4, ja està.
Havia de dir.
Aquest és el joc que ha jugat aquesta setmana l'Eli.
Bé, és força especial, l'Eli, no?
Sí.
Jo crec que ja m'estic anant una miqueta de mare.
Aquesta setmana he jugat a un joc
que és molt divertit, però és molt original.
Es tracta de portar una cabra.
Doncs mira, justament,
aquí en les pantalles que tenim en l'estudi
podem veure com és el joc.
És una cabra
que l'has de portar per diferents escenaris.
És que va amb xancos.
En català són xanques.
Així sona?
Sí.
Com us podeu imaginar,
el més divertit o el més xulo del joc
és veure aquesta cabra com va amb les xanques
i com cau,
a més a més, perquè cada dos per tres cau,
perquè és força difícil controlar aquest moviment
i aquests passos que fa la cabra.
Sí.
A part, bueno,
comences els primers nivells
aprenent una miqueta
com funciona aquesta manera de caminar.
És fàcil de mecànica,
és només arrossegant el dit
enviant el pas
en el punt que tu vols
i quan vols que acabi el pas deixes anar el dit
i allà queda. Què passa?
Hi ha una mecànica important.
Sí, que has d'anar movent primer un peu i l'altre peu,
ha de ser que no et passis massa
de passa llarga perquè si no cau
i que no et passis massa de massa de passa curta
perquè es desequilibre.
Aleshores has de trobar exactament aquell punt
en què...
No et fotes, no?
Sí, però ella va amb dues del darrere.
Si vas amb xanques només vas amb dues.
Exactament.
Què aporta que sigui una cabra? Podria ser qualsevol ésser viu, no?
De fet, comença sent una cabra,
però a mesura que avances
en els nivells has d'anar agafant unes monedes
que et permeten
agafar uns altres personatges,
com per exemple, aviam si el tenim al so,
d'una salxitxa amb ulls.
Com sona una salxitxa amb ulls?
No sona.
O un marcià, o una nina
que té els cabells com la pipi que es las largas.
Hi ha diferents personatges.
Però la gràcia és la cabra.
Jo he provat la resta i la gràcia és la cabra.
No hi ha color.
Què passa, que aquests personatges tampoc aporten
res, no tenen cap mena d'habilitat especial.
És simplement que et semblin més divertits
o menys divertits.
Qui l'ha fet aquest joc? Els penyols no l'han fet, no?
No, mira, és un estudi...
Ho dic perquè han perdut l'oportunitat
de fer una banda sonora
adient a la cabra.
És veritat, no em digueu que no.
No, no, totalment.
No exactament, Dani, no exactament.
Però ha anat bé, també, aquesta.
Jo crec que sí.
És massa jove.
El Dani no ha fet la mili.
Aquesta és massa bucòlica per la cabra, jo crec.
Doncs és una desenvolupadora
que es diu Tumenana Dok.
No és espanyola,
òbviament, ni catalana.
Ah, o sigui, dos homes i un gos.
I un gos.
Jo crec que ja per aquest nom investigaré si tenen algun altre joc
d'aquestes característiques com divertides.
Tenen bastanta conya.
Els caracteritza bastant, sí.
I res, doncs has de fer això, has d'anar avançant nivells,
has d'arribar a punts de control
per no tornar molt enrere
i controlar aquesta cabra,
que a part de caminar, doncs ha de passar
per diferents obstacles.
Focs que surten del terra i salten,
i aleshores has de fer...
El típic que es troben les cabres al seu dia a dia.
Això s'ho troben.
Hi ha una cosa molt divertida que és un gat
que està posat a dins d'un objecte
i que s'espera a que tu passis
per saltar sobre la xanca aquesta,
enganxar-te a la xanca
i aleshores et fa desequilibrar.
I l'assumció no fer punyeta.
Exactament.
I com arriba a enganxar aquest joc?
No pots deixar-lo?
No és tant d'enganxar,
és de passar una bona estona.
És veritat que té un punt que t'enganxa,
però tampoc no és molt difícil,
aleshores ja quan passes aquest primer punt
que t'enganxa, després ja està.
Però sí, és divertit.
Això ho has de jugar fumat.
I es veu que està per fer uns riures.
Doncs el deixaré al mòbil
i provaré diverses maneres de jugar-lo.
Però tu dius que tècnicament està molt ben fet.
Tècnicament està molt ben fet.
Sí, és molt maco.
Està ben dibuixat, és ben fet
i té una música que és agradable.
És bonic i divertit.
Heu anat alguna vegada de veritat en xanques?
Mai.
És que foto 1,92 m.
Ja està.
Tu també et vas tan alt.
Sí, però jo el trobava quan era petit.
Jo tenia una xanca i ho provava
i em costava molt fer un pas,
però al final t'hi acostumes i vas fent.
Has d'assumir que te la pots fotre en qualsevol moment.
Però pujava dos pams.
No pujava com aquesta cabra.
La cabra multiplica la seva alçada per 20.
Exacte.
Molt bé.
Recordem el nom?
Espera, que no me'n recordo ni el nom.
El trobem per Androity Paralles
i es diu Walkmaster.
Aquest és el videojoc de l'Eli d'aquesta setmana.
Encomanem amb l'Eli d'Ali.
Eli, qualsevol cosa que ens comentin els nostres uients
a tuits.tv barra regeneració digital,
lliure per dir el que tu vulguis.
No sé si el tema de les cabres els...
No ho sé.
Triguen sempre una miqueta a reaccionar.
S'està dient que els nostres uients triguen a reaccionar.
No, però han de pair la informació i després es queden.
S'estan baixant tots els jocs de la cabra.
Opinar per opinar és molt fàcil.
A veure si veiem les imatges del videojoc que abans no ho podíem veure.
Per cert, la setmana passada parlàvem de la sortida d'un nou Mario.
Bé, un nou Mario una mica a mitges, Lúdior del Mou,
ha pogut jugar al Super Mario 3D World més al Bowser's 40,
que va ser...
aquests dos jocs junts que han sortit,
que són nous però no són nous, què ens has de dir, Lúdior?
A veure, Super Mario 3D World és un port, és un port de Wii U,
ja m'ho trec de sobre de l'entrada.
És un d'aquells ports que estava cantat.
Estava cantat perquè veient la febre que té Nintendo
per revendre els jocs de la seva consola Wii U,
que no la van vendre prou,
doncs era evident que un dels millors jocs del catàleg de Wii U
acabaria caient, no?
I és que ens trobem davant d'un xut en vena d'allò que en diuen
la màgia de Nintendo, un plataformes clàssic en 3D,
gràficament preciós,
i que, sí, clar, ja funcionava molt bé en Wii U,
ara va fluidíssim, 60 frames, tot supersoau,
va suau perquè tampoc és 3D real,
és la tinta que no pots moure la càmera lliurement,
no és com un Mario o Super Mario Odyssey,
tenim 3 posicions, però tampoc cal, no es troba a faltar,
i el joc lloguer és fantàstic.
Però és el mateix joc que a Wii U,
o sigui, a veure, ben bé, no, han augmentat una mica la velocitat,
que l'hi senta molt bé,
és com quan amb el Sonic 1 passes de 50 Hz a 60 Hz NTSC,
que hi ha com un 110% de velocitat, que ho agraeixes, no?
Doncs és exactament això.
Hi ha una pujada a 1080 sobre taula de resolució,
i s'afegeix també l'online.
Ah, sí?
Sí, és una de les grans novetats.
De fet, aquest joc està dissenyat i pensat per jugar-lo amb col·legues.
Però sobretot en cooperatiu local,
és a dir, tu li dones a la teva parella o el teu amic un Joy-Con,
hi ha plataformar junts, o si tens dos switches, doncs jugau 4,
i jo crec que és de llarg com es gaudeix més aquest joc.
I podem jugar local, també?
Local, també, sí, sí, però si tens dos jocs, si tens dos switches...
Per la resta, sense canvis,
el Mario 3D World ja era un joc de 10.
Per què? Perquè surt el Mario fent...
Yee-hee! It's me! No.
Perquè el disseny de nivells són una obra d'art, tots.
És a dir, cada nivell sorpren amb mecàniques noves,
embalaments superoriginals, secrets...
O sigui, és un joc on la creativitat està portada
a la màxima potència del que és un joc de plataformes.
El joc de plataformes quasi perfecte, però és un port.
I Nintendo jo crec que sap
que les novetats no eren suficients com per cobrar-te 60 euros.
Però Nintendo et vol cobrar 60 euros.
Això ells ho tenen molt clar.
L'home que sortia i el Nintendo deia...
Aquell home vol 60 euros.
Aleshores, què han fet? Doncs afegir una aventura més,
que és el browser Furry...
Sí que vaig a Faria i la setmana passada...
M'agrada més Faria.
Que és una mica un bolet, perquè té la longitud d'un DLC,
però no és un DLC.
De fet, com a mínim, no és un DLC de Super Mario 3D World,
en tot cas sembla més un DLC de Super Mario Odyssey.
Perquè és un joc que no té res a veure,
d'entrada és d'un sol jugador,
al contrari que el primer no té on-line,
té un cooperatiu, però és residual,
és com l'Odyssey que podia ser la gorra de Mario,
però una cosa... ja està.
És una aventura 3D completa, és a dir, amb moviment de càmera lliure.
Aquí la Switch baixa a 720p,
ja no va a 60 frames estable, li costa...
Ve a ser com dos mons del Mario Odyssey,
una aventura de dos, tres hores,
que pràcticament hem d'aconseguir, ara es diuen Soles Felinos,
i que té la gràcia que cada cert minut, com un tampuritzador,
surt un bròuser gegant al cel,
s'ennegres, com si surtis al track sharing.
A més, gegant gegant, eh? Gegant, gegant.
Com un superdinosaure.
I el superbròuser ens ataca saco amb lava,
creant noves plataformes que et donen noves possibilitats.
Si tens prou Soles,
et converteixes en un Super Mario gegant
i anem per ell i aquí ve la lluita.
Fins que el matem.
Perquè se sent com un joc diferent, però com quasi una demo.
És a dir, és el que us deia,
és com si Nintendo fos conscient
que havia de fer alguna cosa per demanar-te 60 euros,
i al final ha decidit una cosa que ni xixa ni limonà.
No és un joc nou sencer, però tampoc volien fer un port barato.
En definitiva, que si no teniu una Wii U,
i en el seu dia noveu gaudir de Mario 3D World,
aquest joc és imprescindible.
És un dels millors jocs de plataformes
que existeixen amb molt de contingut,
i és una obra d'art de principi a fi.
Però si ja el teniu i ja l'heu pagat,
és l'efecte de l'impost de successions.
Vull dir, això ja he pagat jo, però això, no?
I pagareu de nou...
Hi ha remasters a totes les plataformes,
però Nintendo realment estava usant molt d'aquesta estratègia.
El bròser Fari és divertit de jugar,
però, sincerament, jo ho veig més una justificació
que algo que realment tingui sentit.
Així que, si teniu la Wii U, el comprareu, però emprenyats.
I jo a Nintendo, el que li diria, sincerament,
jo celebraria els 35 anys de Mario
amb menys ports,
jo hagués fotut el Super Mario Golf sobre la taula,
i en el Nintendo Direct hagués fotut el Super Mario Odyssey 2.
I ja està. Un pas endavant.
Jo crec que, així com Ubisoft és capaç de fer 30 jocs triple A alhora,
a Nintendo falta gent.
Molt bé, molt bé.
Jo crec que amb la pasta que estan ingressant aquests tios
amb la Switch han de contractar més gent.
Deuen estar fent la prova aquesta, que els hi deu gustar molts diners.
¿Per què diuen que hi havia més gent a TV3 que a Nintendo?
Això ho va dir l'Albert Garcia.
Segur que si ho diu l'Albert Garcia...
Sí, sí, sí.
Una empresa com Nintendo no té tanta gent com ens pensem que té.
I jo crec que ara potser això li està començant a pesar,
que té un èxit mundial brutal, és la consola que més es ven,
també pels problemes d'estoc de les altres consoles.
Però jo crec que no estan responent a nivell de videojocs
a tantíssima demanda.
Diuen alguna cosa als ulls?
Que no pugui jugar al Super Mario 3D World,
però que si jugues solet, com diu l'Oriol, que si jugues solet,
que aquí necessita amics, que cada vegada és una miqueta més així.
Els gamers, la majoria, tampoc no tenim molts amics.
Doncs ja està, és perfecte, no?
Sí, és així.
Has fet molt bé la secció assegut aquí,
en un lloc diferent que t'has posat,
amb un micròfon a la mà i l'altre al guió.
És a dir, no era fàcil fer aquesta secció?
No, no, però bueno, m'he sentit bé.
Sí, sí, però clar...
El micròfon a la mà et fa sentir com cantant antic.
Sí, però una mica et queda una mà, només.
Sí? I l'he fet servir pel guió.
Podria fer coses molt pitjors.
D'acord. Gràcies, Francesc.
Oriol, mira, m'he despistat.
Generació digital.
A principios del siglo XXI,
la Fiel Corporation desarrolló un nuevo tipo de robot llamado Nexus,
un ser virtualmente idéntico al hombre,
y conocido como replicante.
Doncs així comença Blade Runner del 1982,
parlant de falsos humans robòtics,
i ciberrobots humanoides, com el rim de PAL Robotics,
distan molt de ser indistingibles als humans,
i és que és veritat, ara l'estic veient,
en el món digital la cosa és força diferent.
La creació digital de batards humans
és una peça fonamental de molts videojocs,
ja sigui el protagonista,
amb milers de possibilitats de personalització,
o centenars de personatges,
no jugadors que ompliran el món virtual del joc.
Metahuman és una nova eina del paquet Unreal Engine 4,
que precisament es proposa fer
que la creació d'humans digitals creïbles
passi de mesos de feina en art i animació,
a hores o només minuts.
Doncs preguntem-nos primerament
què vol dir, què ens cal per tenir un humà digital
que sigui realista i que ens el creguem.
Doncs, primer de tot, cal un escalet, una figura de PAL,
que serà una miqueta allà on s'aniran afegint
tots els extras virtuals.
Són tot d'instruccions que faran que aquestes peces
encaixin bé entre elles,
totes les juntures es moguin als angles que s'han de moure,
que la sensació que tenim sigui prou realista,
els graus de rotació siguin correctes, etcètera.
Després, un cop ja tenim aquesta estructura,
ens falta una pell.
La pell és el dibuix d'aquesta persona
que vestirà aquesta estructura que hem muntat abans.
La qualitat de les textures
definirà una miqueta l'aspecte visual.
I no parlem només del tema com la roba,
sinó també com aquesta roba,
doncs es mou, els detalls de la pell, el cabell, etcètera.
Com més temps es dediqui a aquesta part,
més realista ens semblarà el personatge
en l'aspecte gràfic.
Però fins ara només hem parlat d'especte.
La plausibilitat i el realisme
venen en bona part de l'animació.
Els cossos no estan mai estàtics,
i fins i tot quan estem en repòs
haurem de fer moviments dels quals no ens n'adonem.
Passem el pes del cos d'una cama a l'altra
mentre estem de peu,
movem els ulls o fem el nas,
perpallegem sovint, etcètera.
Tot això és el que cal tenir en compte
per crear un humà realista.
I no sembla ràpid crear els avatars
dels personatges principals d'un joc
que són els que veurem més sovint
i que les freqüències del joc amb ells
porten mesos de desenvolupament,
escollint les textures,
afegint personalitat a base
de característiques úniques, etcètera.
Com ho canviarà, aquest MetaHuman?
Jo me'n recordo fa uns quants anys
que parlàvem d'un joc que venia de la Xina,
que ens ho va comentar la Ginant,
sobre que l'apartat de la generació del personatge,
amb totes les opcions que tenia,
era gairebé un joc en si a part del joc principal.
Sí, és veritat.
Ara, això és el que ens trobem.
Els jocs on ens hem d'identificar com a protagonista,
com Cyberpunk 2077,
també fan que els creadors de personatges
siguin una part essencial del joc.
Imagina't ara, tot això,
però ha augmentat per 10 i ha encarat el món professional.
MetaHuman és un generador d'avatars
que facilita la creació,
convertint moltes de les opcions
que fins ara s'havien de fer a mà
en les mateixes que tindríem
per a personatges d'un videojoc.
Per exemple, desplegables amb moltes opcions,
barres que permeten, per exemple,
augmentar la quantitat de pigues de la pell
o de rugues de la pell o de venes petites
que apareixen a certes zones de la pell.
La quantitat de personalització i d'opcions que hi ha
en són molt grans, però, mentre que allò abans
era un acte artesanal
de creació individual, d'esculpit individual,
de pintat i modelatge individual,
aquí s'ha simplificat.
I això és el que es vol arribar.
Una cosa molt ràpida i simplificada,
és que té uns resultats fantàstics.
M'encanta aquesta cançó.
És que m'encanta aquesta cançó.
És meravellós, eh? Absolutament.
Però és que, a més, aquesta cançó la pots tenir 10 hores seguides.
És que és igual. Ja n'hi ha.
A YouTube tens loops de 10 hores.
Amb la plaça a mi.
Si, nostre senyor, hagués posat una banda sonora a la vida,
hagués posat aquesta.
Que tu neixes amb això ja sense parar
i no hi series. Exacte.
Això està sempre.
Si abans sentíem la banda sonora de Cyberpunk 2077,
ara estem a la música de mi,
que és una miqueta el mic, abans ho comentàvem,
la mugitització de l'avatar.
És anar a l'extrem contrari, no?
Escoltem, humans realistes a minuts ens diuen alguna cosa.
Sí, ens pregunten, Clarkin, també.
I aquest programa ens pot fer un avatar
a partir de nosaltres mateixos, és a dir, d'una foto real?
No. No, eh?
A menys jo, que conec, no parteix de fotos reals,
sinó que parteix de tota una sèrie d'opcions preseleccionades
que hi ha ara.
MetaHuman forma part del paquet Unreal.
Em sembla que serà compatible a partir d'Unreal.12.
Ara estem esperant noves versions d'Unreal.
Apareixerà dintre d'un parell de mesos.
Forma part d'aquest paquet
per al creador i al dissenyador de videojocs.
Per tant, és una cosa professional.
No és que nosaltres haguem de generar avatars nostres.
Però sí que és veritat que els que ho vulguin provar,
la pàgina d'Unreal té dos avatars creats
amb aquesta tecnologia
perquè els pugueu descarregar, posar-los a l'entorn,
vosaltres mateixos i... I canviar.
No, no, perquè vegis malbé com funcionen i com reaccionen.
Perquè és el que us he dit, no és només l'aspecte físic.
Això és el que nosaltres, com a jugadors,
interactuem amb un creador de personatges.
L'aspecte físic, però és que el MetaHuman
incorpora també tots els moviments,
tot de reaccions, tot de formes de parlar,
tot de formes d'expressar la cara
que van molt més enllà del que hem vist fins ara en videojocs.
Seria interessant la pregunta perquè, per exemple,
tu pots reproduir a Vladimir Putin la perfecció
i pot ser que aquest home declari la Tercera Guerra Mundial
de forma fake,
pots provocar pràcticament el que et doni la gana
a base de milionades.
De fet, el que estem escoltant ara és el tràiler.
El tràiler d'aquesta eina.
Ja, és que fa por, veus que fa por?
Sí.
A mi m'agrada, perquè els ulls m'estan mirant i m'estan mirant amb vida.
Si pots crear una cara coneguda
i no pots diferenciar-la de la realitat,
aleshores tens un problema molt greu.
Veiem el que serien els deepfakes, molt relacionat amb això.
La gent que ha utilitzat la intel·ligència artificial
per crear versions realistes en un vídeo
i sobreposar-ho i fer que aquella persona digui coses que no diu.
Aquí estem en un pas també bastant semblant,
tot i que, és a dir, el paquet en real, per cert,
és un paquet gratuït.
Per tant, jo he dit que això està enfocat al creador digital,
però creador digital podem ser qualsevol de nosaltres.
Ens podem descarregar gratitudinament el paquet en real,
quan estigui disponiblement a Iumen estarà per allà.
No sé si serà un extra de pagament o no,
però no ens evita que nosaltres ens puguem crear
els nostres propis personatges.
I així, ràpidament, creus que canviarà força
amb l'entrada d'aquesta eina als videojocs, ara?
Doncs mira, per exemple, facilitarà que el que abans eren
molts mesos d'artistes treballant,
avui se simplifiqui moltíssim.
Per tant, estudis indis petits podran tenir personatges protagonistes
al nivell de qualitat del que ara són produccions AAA.
No només això, no només els protagonistes
seran els que hi guanyaran això,
sinó la riquesa del món que ens envoltarà,
en el qual hem d'interactuar amb personatges d'estil humà,
com per exemple un GTA V, com per exemple altres jocs,
que fins ara moltes vegades veies els mateixos arquetips
de personatges cop i pasta,
et movies per la ciutat i sempre veies el mateix...
Mira, el senyor dels pantalons blaus, no sé què,
que ara l'he tornat a veure que li he vist...
Doncs això pot enriquir molt la generació aleatòria
de personatges que tots siguin diferents,
i, a més, quan interactuem amb ells,
es comportin de forma plausible, com si realment fossin una persona.
I no només videojocs,
és que poden haver-hi aquí obrir-se possibilitats al·lucinants.
Abans ho parlàvem una miqueta, ho estàvem comentant ara mateix,
el tema dels deepfakes i el tema d'això,
perquè no només això es pot fer servir per altres coses,
però jo crec que, a part del món dels videojocs,
hi ha una aplicació que la veig molt clara,
i és totes aquelles que tinguin a veure
amb la interacció home-màquina.
Fins ara moltes vegades hem pensat en robots com el Rim,
o robots que intenten ser realistes
com el Canibale, perquè com més s'assemblen a les persones menys,
més estranya ens sembla.
Però una de les coses en què nosaltres interactuem amb màquines
és a través de, per exemple, assistents personals,
chatbots de pàgines web,
en què els escrivim les coses i ens van enviant respostes.
Totes aquestes interaccions, si les podem fer
amb una interfície en què una persona sigui realista,
puguem escollir, per exemple, quina cara li volem donar a Siri
o a la Cortana perquè sigui com nosaltres volem que sigui,
i sigui una cara humana que ens doni més confiança,
tot això jo crec que és un ninxol explotar en totes aquestes bandes.
Stars, saps què em ve al cap ara aquí?
Ai, Déu meu. El Max Hidrum.
És que estimulava. Ara!
És que és... però molt, molt.
L'Oriol està mirant encara com somrient però sabent...
No, jo em quedo fora, no sé què és el Max Hidrum.
El Max Hidrum.
Ja te l'ensenyarem, Oriol, ja te l'ensenyarem.
Ara, fixa-vos una cosa.
Si ja hem vist casos de persones que es volen casar amb personatges...
Ai, ai, ai... Ai, per favor...
o s'enamoren de la veu de la Siri,
imagina't ara si a tots aquests assistents
els poses un aspecte realista com el que pots trobar en Meta Lluna.
Evidentment. Si fas un assistent, no et posaràs allà Josep Puní.
Ja te'l fas interessant, no?
Què diuen els oyens? Canvien de tema?
No, no, no, no.
Al·lucinen també amb tot aquest...
I a més a més, tornem al mateix de fins a quin punt ens tornarem individuals,
perquè si li volem posar cara a qualsevol cosa,
ja podem viure sols apartats en una muntanya que no ens caldrà ningú més.
Què queden? No, no, jo ja tinc la meva colla.
O si vols fer...
Dius, aquí li fotrem un cameo d'Scarlett Johansson, ja te la faig jo.
Suposo que la senyora Johansson denunciarà, no?
No soc jo, aquesta, eh?
Doncs denúncia. Això serà molt complicat.
Sí, sí que ho serà, sí.
Generació digital.
Un programa 100% lliure de caixes de loot, pay-to-win i microtransaccions.
Gràcies.
M'encanta... Això és un videojoc, eh?
Aquest dijous ha aparegut Astrologaster.
És un videojoc en forma de comèdia.
Tot gira al voltant d'un doctor, o autonomenat doctor,
en astrologia, astronomia i física,
que entra a l'acció ell mateix a finals del segle XVI.
En aquella època, una gran plaga travessa la capital
i els metges, amb titulació oficial, foten el camp de Londres.
Sí, sí, i el nostre doctor, això és veritat, es queda,
es diu Simon Forman, es queda sol a la ciutat
i comença a curar gràcies a l'observació
del moviment de les estrelles.
Ell s'inventa una forma de... de... de medicina
que mira als estels.
El problema el té quan s'acaba la plaga
i tornen els metges de veritat, que diuen, però què estàs fent?
I aquest videojoc una mica explica aquest personatge que va existir,
oi, Francesc?
Doncs sí, és un personatge absolutament real,
i bé, jo crec que és una mica com un rasputin,
salvant les distàncies, en el sentit que...
Bueno, també diuen que tenia molta tendència cap a les dones,
el senyor Foster,
però és això, és un personatge que va viure de veritat,
és astrònom, és astròleg, comença a practicar la medicina...
Sí que és veritat que ell té tota una sèrie de llibretes,
de... de calendaris personals,
perdona, de... diaris, perdona,
diaris personals, se n'han fet algunes biografies seves,
i tenia tota una sèrie de casos clínics
que s'han utilitzat posteriorment en novel·les, en coses,
perquè sembla que són bastant complexos,
interessants de veure i de llegir.
Ell, a més, es veu que pertanyia a la colla de William Shakespeare,
coneixia bastant l'entorn de William Shakespeare,
per tant, les seves anècdotes personals
han sigut molt interessants de cara als historiadors.
Però, com tu dius, barrejava aquesta mena d'astrologia-medicina
que no se sentava bé en els cercles més científics de l'època.
Molt bé, m'agrada molt, aquest astrologaster,
que ha aparegut per la Nintendo Switch
i també es pot jugar per PC i per la botiga Apple.
I un altre videojoc que trobo molt interessant
i que també apareix aquesta setmana per un munt de plataformes
es diu Speed Limit.
Està desenvolupat per una petita empresa de Sàgreb, a Croàcia,
i que, a banda de fer videojocs, també fan còmics interactius,
que publiquen Steam o Atenció del Mau,
estan dissenyant una màquina arcade
de la qual hi ha molt poques dades,
però que va més enllà d'una màquina que carrega roms pirates,
sinó que carrega els seus jocs
i pots fer altres coses molt interessants.
El tema és Speed Limit.
És un videojoc normal, és un videojoc amb 20.000 perspectives diferents,
i que comença a un vagó d'un metro
on el nostre protagonista s'escapa de la policia.
Hem de córrer i hem de disparar en una acció que cada vegada
és més trepidant,
i veure el tràiler a mi m'ha fet reviure molts videojocs.
No sé si és tard si l'has pogut veure.
Però si hi podia fer una llista de videojocs cada 10 segons.
I cada cinc.
Oi que sí?
Hòstia, n'hi ha tants?
Molts, molts.
Tot molt clàssic, que té una tècnica pixel art.
Sí, és pixel art.
I jo crec que ells tenen una vida molt...
Han jugat molt aquest tipus de videojocs,
i han volgut fer com una...
Jo crec que seria compatible, com deies abans, amb una arcada,
amb una palanca i uns rodons...
I cada fase és un joc nou, diguéssim.
Però ara jugues a l'Spie Hunter,
quan acabes jugues a l'Steve Barner,
després de l'After Barner jugues al Deezer Strike...
Que homenatges, no?
No, són copiades.
No homenades, són fusilades.
I jo no em canso d'aquesta mena de tipologia.
Potser és l'edat que tinc, també,
però jo segueixo jugant a l'Outrun encara i al Golden Axe.
I a l'Streets of Rage,
el que sap greu són aquests remakes que deiau abans,
que semblen papers retallats, però troba de faltar el pixel.
Exacte.
Doncs recordem, aquest joc es diu Speed Limit,
i ha aparegut per la PlayStation 4 i 5,
per PC, Steam, i per la Switch i la Xbox.
Doncs mira, resulta que Animac celebra el seu 25è aniversari
amb un viatge al passat, present i futur del cinema d'animació.
La Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya,
que organitza l'Ajuntament de Lleida,
celebra una edició híbrida,
combinant l'activitat presencial i la virtual.
Gira al voltant de tres eixos,
el cultural amb la projecció del millor de l'animació mundial,
conferències i altres activitats, com l'educatiu amb sessions escolars,
i l'Animac Campos i Tallers,
i industrial amb els projectes d'Incubator.
Molt bé.
De fet, Animac 24, me'n recordo,
de l'inici de la pandèmia, vam tenir aquí la Carolina López,
era justament ara fa un any,
i el 25 neix amb una proposta híbrida.
Fa uns mesos semblava que la presencialitat era 100% important,
i ara es veu que no, vull dir, fins i tot.
El van arribar a fer, vols dir? Sí, sí, el van avirrar.
Estaven tancant que s'estava confinant el món.
Correcte, correcte.
Però mira, ella ens explica, la Carolina,
que ha hagut d'adaptar-se i fer aquesta versió que és híbrida.
No ens queda un altre remei.
Ens hem hagut de reinventar amb la pandèmia,
i l'Animac no serà menys.
Penso que les coses s'han de fer amb convenciment,
o no fer-les.
La decisió de fer l'Animac on-line
respon al desig de voler acompanyar un públic
i una comunitat d'animadors i d'animadores
que ho espera cada any amb il·lusió.
I també, d'altra banda, teníem clar
que volíem no perdre la presencialitat.
I és per això que hem reservat una part
pensada sobretot pel públic de la ciutat.
I també serà maco celebrar aquest aniversari
amb gent que pugui veure les pel·lícules
des de qualsevol indret d'Espanya
i seguir les conferències internacionalment.
Hem d'intentar seguir cadascú amb les nostres activitats
sempre i quan, lògicament, no posem en perill
la nostra salut i la dels altres.
Una part molt important de l'Animac
són els premis honorífics,
que són especialment importants.
També ens ho explica la Carolina López.
Els nostres premis no tenen a veure
amb personatges mediàtics o d'una indústria.
A veure, que també venen, també els convidem.
El premi honorífic d'enguany
és per la gran dibuixant i animadora Joana Quinn.
La veritat és que ha mostrat ja a dues generacions
que les dones podem explicar
les nostres històries des d'una òptica diferent,
i en el seu cas, a més a més, molt divertida.
El premi Animation Master d'enguany
és per la de Melliot,
que és un autor australià
que treballa amb animació de plastil·lina
i retrata personatges
als quals la societat normalment
no els dedica massa atenció
o que directament no els té en compte
gent amb problemes psicològics
o condicions especials,
com per exemple l'autisme.
I bé, tant la Joana com l'Adam
són cineastes en actiu
i esperem que en els propers anys
segueixi mostrant la seva feina.
Doncs molt bé, Animac,
com cada any, 25 ja,
fent aquest fantàstic festival,
que aquest any tenim l'oportunitat de,
si no som a Lleida,
poder-lo veure a través de tres xarxes socials,
Filmin,
us podeu subscriure a través de la seva pàgina web,
YouTube, on es veuran també tallers
i es veuran xerrades,
i Instagram, que serà més social
de gent professional, etcètera.
O sigui que ho tenen molt ben pensat.
Sí, apunteu-vos també els dies
perquè l'Animac se celebrarà a Lleida
el 26 i el 28 de febrer allà, presencialment,
i en línia del 25 de febrer al 7 de març.
Generació digital.
Molt bé, a veure, per mi és molt complicat,
no sé vosaltres, acabar-se un joc...
Depèn del joc en concret,
però la majoria no els acabo.
Jo tampoc. Què entenem per acabar-lo?
No és arribar al final.
No és arribar al final, no és veure les lletres.
Acabar-lo és platinar-lo.
Platinar-lo, eh?
És un concepte que jo fa poc no sabia què significava,
però és aconseguir el 100% del progrés,
que normalment inclou anar molt més enllà de les lletres,
aconseguir totes les col·leccionables, els secrets...
Si no tens una guia, que pràcticament és impossible,
i la gent hi dedica centenars d'hores.
Doncs hi ha gent que, a banda de platinar els jocs,
fan una altra història que encara és més de ciència-ficció,
i, si vols, escoltem la Gina,
perquè ens ho explica en dos minuts i mig.
Hola, Gina.
Ei, murillistes i equip GD.
Fa unes setmanes, l'Eno Guitart,
que és un streamer i compositor de videojocs,
va aconseguir arribar al que es diu
el club dels no-hitters,
que no és el mateix que els no-haters.
Els no-hitters són aquells jugadors de videojocs
que es passen un videojoc
sense que els toquin ni una sola vegada.
Un videojoc com el Super Mario,
ell ho va fer amb el Dark Souls 2,
i aquest és el moment.
¡Vamos!
¡No me lo pugues!
¡Dios!
¡Dios!
¡Vamos!
¡Vamos!
Val, val, val.
I si nosaltres ens volguéssim plantejar
ser un no-hitter,
quines qualitats hauríem de tenir presents?
Realmente no creo que haya una cualidad en concreto
que necesites para ser un no-hitter.
Simplemente tener ganas de coger un juego
y repetir, repetir, repetir hasta la saciedad,
porque lo que necesitas es practicar,
aprenderte unas rutas y unas estrategias,
y a partir de ahí no venirse abajo.
Por lo tanto, tener mucha paciencia
en lo que estás haciendo
y constancia.
Li he preguntat també
a quin videojoc ens recomanaria jugar.
Perquè, clar, començar amb el Dark Souls em sembla molt bèstia.
Yo recomendaría empezar
en vez de un no-hitter,
un no-damage, a lo mejor,
de Sekiro.
Porque te permite bloquear y demás
y luego las rutas
en lo que son entre vos y vos,
todo el recorrido entre vos y vos
suelen ser bastante más fácil
que a lo mejor meterte en un Dark Souls
o un Bloodborne, que es una locura,
porque con la tasa de frames que tiene
es bastante complicado.
Así que sí, yo empezaría con un Sekiro,
no-damage, que simplemente la diferencia
entre no-hit y no-damage es que
el no-hit tienes que hacerlo todo a parries
y en el no-damage
se te permite bloquear, pero no puedes quitarte
vida de ninguna manera, ni cayéndote
y demás. La recomendación es
ser constante
y no venirse abajo. Y también depende mucho
si quieres hacer un no-hit en directo
con gente que si lo quieras hacer en tu casa.
La cosa buena de hacerlo en directo
es que vas a tener más constancia
porque estás un poco obligado.
Si ya empiezas esa serie en directo
pues a continuar.
I la última pregunta obligada.
Quin és el següent repte
que s'està plantejant?
Després de hacer el no-damage
dual junto a pazos,
la idea es hacer el no-hit
de Sekiro por mi cuenta
y luego me gustaría tirar para Hollow Knight,
también no-hit, que también me hace ilusión
hacerlo, y después Dark Souls 1
y luego el 3.
Eso sería un poco
la ruta que tengo pensada.
Pero bueno, pasito a pasito. De momento a ver si somos capaces
de hacer la no-damage dual
porque seríamos los primeros del mundo, al menos registrados.
Y bueno, nos hace ilusión hacer eso.
Un saludito a todos.
Doncs ja ho sabeu, morillistes i Equip GD.
Si us voleu dedicar
a jugar a videojocs correctament,
hauríeu de plantejar-vos un repte
de no-hit.
Estic segura que més d'un de vosaltres
ho aconseguiria.
Amb quin videojoc us atreviríeu?
Què diuen els nostres ullents?
Els nostres ullents diuen directament, Lori Ludic,
que a mi els no-hitters se m'escapen.
Flipo.
I parlant d'aplatinar, que deies tu abans, Oriol,
el Bigum ens diu
que ell no platinarà res, són masses hores.
La gent que ho fa diu que sí que li treu rendiment
al joc.
El tio que fa un no-hit l'ha platinat
i ja és un pas molt més enllà.
Comença a buscar que anirà al tòquing.
Exacte.
Això és una forma de dir quan ja domines molt un joc,
que és allò d'intentar treure'l més rendiment
a base de dir que el faré més complicat.
I això no és una cosa nova, us vull explicar una petita coseta.
Tinc un llibre a casa, un llibre japonès,
editat, em sembla, que va en 1982 o així,
que parla sobre les maquinetes LGD.
Sabeu?
Les Game & Watch i tal.
Però abans de les Game & Watch, inclús,
màquines més antigues i tal.
Aquest llibre és precisament això.
És un llibre de reptes
per tal que li treguis més suc a les partides
d'aquesta consola quan jugues amb amics.
Són pàgines del tipus 1.
Juga aquesta partida però amb la màquina del revés.
Juga aquesta màquina però cap per avall.
Intenta jugar aquesta màquina però els jugadors
us aneu tapant els ulls d'una vegada a l'altra.
Et fa propostes de reptes tipus no hit
perquè intentis treure-li més diversió
a una màquina que a vegades la jugabilitat era bastant limitadeta.
No fa gaire, vaig anar a un concert, jo.
Fa dos anys.
I què, et va agradar o no?
És divertit.
Hi van anar uns amics que els agradava molt, a mi no.
A veure, us he de dir que durant aquesta pandèmia
ens hem hagut d'aguantar
i seguir aguantant les ganes de viatjar.
De tots els qui som aquí a la taula,
a on aneu?
A l'Ajuntament.
A l'Ajuntament.
A l'Ajuntament.
A l'Ajuntament.
Paula, a on més lluny heu arribat?
Uf, a aquesta pandèmia.
A Sabadell.
Jo crec que...
A l'estiu, a l'estiu.
A Barcelona, esclar.
A l'estiu vaig anar a Madrid, però va ser a mitges,
quan ja es representaven a l'estiu.
Jo vaig anar a Madrid també, però em van parar a Saragossa
i em van demanar el paper.
De dónde viene usted y a dónde va.
A buscar un monitor no se lo va a creer.
A veure, aquí ara mateix es troba més lluny de tots nosaltres,
és l'Star, des de Tarragona.
Avui ens porta recomanacions de viatges,
però de viatges a destinacions culturals
i a més relacionades amb els videojocs, no?
Efectivament, i sí, a més a més.
Perquè mira, viatjar és cultura i la cultura és segura.
Però viatjar de moment no.
O sigui que des de l'arredo pública
us li han sort la recomanació a tots i a totes
que eviteu al màxim, ho dic molt seriosament,
eviteu al màxim els desplaçaments
i que ara prengueu nota d'unes quantes destinacions
que us recomanaré
i que quan es pugui vetjar ja hi anirem, no?
Perquè la cosa avui va de cultura.
I jo he dit d'escultura, d'escultures de videojocs,
perquè l'escultura també és cultura.
Jo cada dia, de veritat, que t'estimo més de com t'expliques.
Gràcies, és que mira, torna a explicar d'alguna altra manera,
perquè és molt fàcil, mira.
Al món hi ha museus, però la cultura és lliure
i no necessita de quatre parets per exposar-se.
D'acord.
Els carrers, les places i els parcs també poden ser llocs
on exposar cultura.
I a veure, què és el que més trobem a carrers, places i parcs?
Escultures. És veritat.
Escultures i monuments.
I per veure escultures de videojocs, mira, millor, no?
La pega que tenim ara mateix és que s'ha de viatjar...
per veure les escultures que us comentaré.
I en refereixo a escultures permanents, eh?
No grafitis o allò, coses temporals, ja fem enes, eh?
I començarem a l'altra punta del món, al Japó.
Moe hangare, moe hangare, moe hangare gandamu.
Això és la banda sonora de gandam, o Gundam.
Era una sèrie dels 70, 80, 90, 2000, 2010, 2020.
Sí, hauria de ser l'himne del Japó, això.
Doncs gairebé, gairebé, Oriol,
perquè segurament que ho heu vist a les xarxes.
N'heu vist un robot gandam a mida real de 20 metres alçada?
Sí, senyor, sí, sí.
I que, a més a més, el punyeter es mou? L'heu vist, no?
Sí, sí, he vist, he vist.
A moda de breu, Gundam és una èpica sèrie
de dibuixes animats i molts videojocs.
Va de la humanitat,
que ha creat una federació de sistemes planetàtics,
de sistemes de planetes a l'espai exterior.
I un d'aquests sistemes vol anar per lliure.
Es veu que això és un espai... Ah, un espai independent.
Sí, un espai federat no li fa el pes i volen ser independents.
A mi em sona, però he vist moltes qualitats.
No, fan una d'UI i ja...
Doncs gairebé, total, que hi ha una guerra civil,
no arribant a la d'UI, o sigui, no.
I les armes més potents que tenen aquests països
són els gandams, uns robots de 20 metres d'alçada,
pilotats per accessos humans en capacitats, diguéssim,
una miqueta especials, va.
La saga, pel que us feu una idea, només és comparable,
jo ho dic en sèrio, amb Star Trek.
Hòstia, no, no.
Hi ha sèries, obes, precueles, secueles, spin-offs,
un reguitgell d'aventures i històries que va començar,
ojo al dato, l'any 1979.
Déu-n'hi-do. I des de llavors que no ha parat.
Tot va començar amb un anime de televisió.
Normalment eren mangas que passen a la tele,
no, aquí va ser directament tret de la tele.
Doncs ara mateix, ara mateix el febrer de 2021,
hi ha un gandam RX-0 Unicorn
a l'illa artificial d'Odaiba, a Japó,
on hi ha l'edifici de Fuji TV,
que és com l'antena aquella que sembla la Torre Eiffel, diguéssim.
Correcte. Just al darrere.
Es va inaugurar ara fa poc, el desembre del 2020,
i allà seguirà fins que es facin els Jocs Olímpics.
Anava a dir Videojocs Olímpics.
Ja hi anirà.
Els Jocs Olímpics de Tòquio.
Després es traslladarà aquest gandam a Yokohama,
i s'espera que es pugui visitar fins al març del 2022.
Així que feia 20 metres d'alçada.
És real.
Si tu hi pots pujar, com si fos la Sàtua de la Llibertat.
Podries. No, no. Encara no.
És increïble que es gastin tants diners al Japó amb aquestes coses,
perquè són coherents amb l'interès de la gent.
Aquí haurien de fer una estàtua a M. Vilarasau.
Aquest és el quart robot que han construït.
N'hi ha tres més.
Els han derruït i n'han fet de nou.
M'havies dit que es movia?
Sí, doncs es mou de dia,
però de nit hi ha un espectacle de llum i música que és molt bonic.
Escolta'm, però el Japó és molt lluny,
no hi ha cap altra escultura una mica més a prop?
Espera, miro la guia viatges, a veure.
Més a prop, més a prop...
Sí, mira, mira, n'hi ha una... Aquesta és més petitona, eh?
Bastant més petitona. No es mou, no fa llumetes, no fa res.
Però està feta de bronze, que sempre li dóna una mica de catxer.
És una estàtua dedicada, atenció, al videojoc Lemmings.
I adivineu on es troba.
Es troba a la ciutat de Dundee, a Escòcia, i és la mar de mona.
Un pedestal d'un metre vuitam de dalt, de la pedra,
i hi ha tres Lemmings de bronze.
Un als peus, una figura en tres dimensions, no?
Fent veure que es trobeix una escala en mons,
un altre escalant al pedestal,
i un tercer ja enfilat a cap damunt, allà mirant cap a l'horitzó.
La que s'estatua està la zona universitària de la ciutat de Dundee,
perquè allà és on es va fer el joc, per part de la desenvolupadora DMA,
que era d'allà mateix, de la ciutat de Dundee, a Escòcia.
M'agrada la idea,
és un marescudíssim homenatge a la ciutat d'ADMA,
i té mèrit perquè, si no m'equivoco,
el primer videojoc dels Lemmings és del 91, i va sortir per l'Amiga.
Sí, senyor, l'AMG 500.
I em sembla que ADMA és rockstar, ni més ni menys.
És un homenatge totalment marescut,
però Escòcia encara està una mica lluny, més a prop.
Hòstia punyatero, eh?
Ja hi anireu, sempre hi ha temps.
Quan es pugui viatjar, ja hi anireu.
Esculptura que tingui més a prop.
Faig una mica de memòria. Mira, n'hi ha una altra.
Però per aquesta voldria, abans que comentar-la,
que us animéssiu una miqueta, perquè abans de començar el programa,
ja heu dit que m'estava adormint.
I que la gent que ens veu i que ens escolta des de casa també s'animi.
Semblarà una idea estúpida perquè nosaltres no els podem veure amb ells,
però ells, vosaltres sí.
És igual, que soc així de tonto.
Mira, fem una cosa.
Comencem a picar de mans de forma rítmica,
i quan estigueu sincronitzats,
que el Dani dispari la cançó, que ens hem preparat.
Us sembla bé? Sí, sí.
Un, dos, tres, quatre.
Pam!
¡Come Cocos, come Cocos, come Cocos de Atarico!
¡Come Cocos, come Cocos, come Cocos de Atarico!
Molt bé.
Aquí molts dels nostres estudiants no deien haver nascut quan es va emetre
aquest anunci de televisió de televisió espanyola.
I és que em sembla que està copiat,
aquesta música em sona d'alguna altra cosa viejuna, no?
Més viejuna que el Come Cocos, Oriol...
No, potser no, potser no.
És com li dèiem aquí a la pronúncia ibèrica al Pacman,
i aquesta era la publicitat de tele
en aquells principis dels anys 80 del segle passat.
29 vegades deien la paraula Come Cocos
perquè ens quedés ben clar de quin joc es tractava.
Filet, filet...
Exacte, una mica.
Mariago, Mariago mi.
Hem perdut ara uns mil seguidors.
Els que teníem.
Pitjor per ells,
perquè ara es perdran un atac de nostàlgia gros com un piano.
Dani, fes la teva màgia.
Sí senyor, sí senyor, més de 30 anys d'aquesta sintonia.
Què és això?
El Club Super3 ha fet 30 anys, aquí ho teniu, Oriol.
La sintonia de la sèrie televisió del Pacman.
Que es podia veure a TV3.
És del Pacpiguet.
El Pacpiguet, que no sé què coi vol dir Pacpiguet, però molt amunt.
Jo m'he perdut, perquè hem passat de parlar d'estatues
a músiques de Come Cocos.
Exactament, perquè ara em diràs a ell i li dius...
Estatua de Come Cocos? Doncs sí, perquè mira...
Des de desembre, atenció, desembre 2014,
que al campus de Mòstoles, de la Universitat Rey Juan Carlos,
hi ha una punyetera escultura de fibra de carboni del Pacman.
Sí senyor, i això... Dos metres d'alçada, què fa?
I què coi fot allà?
Doncs allà està, perquè la van posar com a reconeixement,
atenció oficial, amb l'envejador de Japó, Espanya,
i amb representant de Namco Bandai.
Que bo.
Com a reconeixement a la primera universitat pública
de la Universitat de Madrid,
que oferia un grau de disseny i desenvolupament de videojocs.
Molt bé, amb això em quedo,
que a Catalunya no hi ha cap estatua de videojocs.
S'ha notat que ho he dit en punyeteria, oi?
No, no, m'ho ha fet pensar,
perquè dic ara està bastant a prop a Mòstoles.
Però a Tarragona no teniu el gàndem, però teniu el màquina.
No l'he comentat, perquè, clar, teníem que posar la banda sonora,
i l'última vegada que vaig estar aquí,
vam començar a posar bandes sonores de sèries,
doncs la vam liar bastant amb el capità Harlock,
i, clar, si posem Muffinger...
És un màsic que està una mica deixat, potser no?
No, no, no, no.
Jo havia vist fotos que estaven i dius, oi, pobra?
No, no, allà hi ha l'associació d'amics de Muffinger Feta.
Ah, que ja li han fotut aquí una mica de màor.
Sí, sí, una vegada a l'any li fan una capa de pintura.
Que bé. Molt bé, molt bé.
Va, és que estem arribant al final del programa,
i les nostres audiències han comentat coses
relacionades amb els videojocs o qualsevol cosa, no?
Moltes coses.
Mira, per començar ens fan una consulta
i hem aconseguit contestar en el mateix canal de Telegram,
a veure si vosaltres podeu donar un cop demà.
Mira, el Jota Pujó diu...
Jo ja ho vaig preguntar fa temps,
però no me'n recordo si algú m'ho ha contestat.
Coneixeu un inline-vote com el la rae-vote, però en català?
Diu que serveix per fer cerces al diccionari
des de la pròpia conversa, com, per exemple,
el de la rae-vote, poses maravilloso,
et diu que és un adjetivo
i et diu que és un extraordinari excel·lente admirable.
Però això són sinònims.
Sí? Sí, sí, sí.
Però vull dir maravillós, què significa?
És que és extraordinari, i què significa extraordinari?
Que és excel·lent i excel·lent, que és admirable.
Bueno, si existeix alguna cosa en català,
no sé si vosaltres sabeu d'alguna cosa que existeix.
No ho sé, hi ha molts devots d'aquests, pot ser que existeixi.
Jo no em conec, eh? No, jo tampoc.
Ja tenim una altra feina, a més a més d'Estat, videojocs...
Tinc un vot de seguiment de paquets,
que quan tu tens un tracking d'un paquet de qualsevol lloc del món,
i tens 15 minuts, mira si s'ha actualitzat o no, va molt bé.
T'envien alertes de... El teu paquet està...
Exacte, això està bé. Però també ens han parlat de sèries i còmics.
Doncs sí, en Sarafili Teres ens anuncia que Venom ja està a Amazon Prime,
i això també ha fet que la gent parli d'aquest personatge,
que jo personalment no coneixia.
L'Ed Caballer diu que la va mirar divendres, la pel·li d'Amazon.
Diu que sempre havia pensat que Venom era part del còmic de Spider-Man.
Jo també. Sí.
Sembla ser, a veure, hi ha gent que diu que sí.
Sí, el Sergi Boitano diu que aquesta pel·li bona de nivell 9, no,
que es deixa veure, és bona que es deixa veure, que no fa pena,
que ja és molt.
I diu que el Venom aquest és un dels àrxians amics de Spider-Man,
tot i que, segons com li surt al guionista de torn, és bo,
seria com un vegeta perquè ens entenguessin.
Va, depèn de qui parla.
Per cert, abans de continuar,
ja està publicat el vídeo del Chris Vilchez,
on parla i juga el Líder Neymars 2.
Ens ha fet un vídeo que, de fet, si aneu a icat.cat barra GD,
allà el podreu veure, però podem escoltar un trosset.
La segona part del Líder Neymars ja és una realitat,
estar aquí amb nosaltres,
i la primera i gran diferència que té aquesta segona part
és la incorporació d'un company de viatge
que fa del joc una nova experiència.
És un títol que fa por, però fa por per com està construït.
La música, els efectes de so, el ritme, la càmera, els escenaris...
Els enemics són trets del pitjor malson de Tim Burton.
Tot és molt bizarro i obscur,
la llum es caseja durant tot el joc
i arriba a ser part també de la pròpia mecànica.
Està tres minuts parlant del joc,
la veritat és que val molt la pena,
amb imatges i moments que ella ha patit
i que ha començat a cridar.
No ho hem posat aquí perquè hi ha neu i cat.cat barra GD.
Alguna cosa més?
Parlem de cuina en el nostre grup de Telegram.
Una de les receptes de les quinoa que s'ha parlat és dels picantons
i les codorníus amb escabeig que ha fet el Roger Pimpam.
I l'Ed Caballé també diu que un altre dia
farà quinoa amb verduretes
i que es comprarà una bullidora de quinoa de l'EQUE
per després fer-ne beguis d'arròs, remolatge, pastanaga...
I si algú ho ha provat, jo crec que el francès potser sí.
Nosaltres no. No ho ha provat, eh?
Doncs que ens ho expliqui.
No sé què l'autoritzo. Que ens ho expliqui la propera setmana.
Igualment, no ho sé, jo m'he quedat bastant defraudat, eh?,
que així dic que no.
S'ha caigut un mite, una mica. Exacte.
Doncs, Eli, Francesc, Oriol, estardis de Tarragona.
Moltes gràcies per participar en aquest programa
i fins la setmana vinent.
El control tècnic a l'estudi 2D de Nihiménez,
a l'estudi de Catalunya Ràdio Tarragona Albert Cots,
i a l'assessorament llengüístic Anna Llubet.
D'aquí res farem la incursió a Twitch.
Quedeu-vos, perquè anirem tots cap a un altre canal,
que en aquests moments estiguin doncs fent un directe.
Aquesta setmana marxem amb la música del videojoc,
que hem comentat el resum de sortides de la setmana.
Astrologaster, que està composada per Andrea Bocadoro,
amb les lletres de Katherine Nail.
Long ago in England, in 1592,
there begins our tale, and all of it is true.
Through all of London, we all declared it's brand,
covering forking, weeping, sores, and leaving thousands dead.
From towns and cities, doctors made it free,
leaving their patients to die in misery.
But one brave doctor stayed when all the cowards fled,
might come to me because he was too sick to leave his bed.
Home made a plague, cure and use it on himself,
then left his house to risk all of his true health.
Huzzah! Huzzah! Huzzah! Huzzah!
Huzzah! Huzzah! Huzzah! Huzzah! Huzzah!
Cylindrum's fallen, and he cured us of the plague.
He threw some detail, a little vape,
but we know he's lost astrology, and loses us from water.
Oh, what if he'd be not a proper licensed doctor?
But then the doctors started to come back,
and saw themselves replaced by a man they call a quack.
They said this man has no medical degree,
but he treats his patients with bad astrology.
He found the greatest license, and make the doubters see
that he was now the best doctor in the city.
I will pay no heed, he said,
to those who scoff and laugh
for my satisfaction to speak of my mirth.
Cylindrum's fallen, and he cured us of the plague.
He threw some detail, a little vape,
but we know he's lost astrology, and loses us from water.
Oh, what if he'd be not a proper licensed doctor?
Foreman gained a license to everyone's surprise.
A true and proper doctor at last legitimized.
And now he's written up so far from whence he began.
We'll be common books till we see Foreman as our man.
Cylindrum's fallen, and he cured us of the plague.
He threw some detail, a little vape,
but we know he's lost astrology, and loses us from water.
Oh, what if he'd be not a proper licensed doctor?