OK.
Oh, yeah, yeah, oh, yeah.
Oh, oh, yeah.
Icat, la ràdio inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts a la generació digital.
El d'avui és el programa número 1.400
i la cosa anirà de la retro-Barcelona i d'Star Wars,
que de fet s'ha de dir que les dues coses són retro, ja de per sí, penso.
Ens fa moltíssima il·lusió poder conèixer tots els detalls
d'un esdeveniment que ens estimem des del primer dia
i fer-ho amb les persones que avui ens acompanyaran.
Comencem el generació digital.
Has descarregat generació digital.
The ultra humanoid.
Molt bé, el Dani Jiménez i el Paul Regàs,
des del control de sol, com esteu?
Hola, Elisabet Sánchez, com estàs? Molt bé.
Estàr, des de Tarragona, tot bé? Fantàstic.
Molt bé, i ara, en aquests moments, el Pazos està a l'entrada.
Intentant entrar a la ràdio.
Sí, portant el seu DNI.
Hem començat el programa sense... El senyor de la pistola.
Està entrant. Pensa que igual arribava, igual no.
No, no, estem ja gravant. No us creu que estem començant?
No, i a més, li sap molt greu,
perquè m'ha explicat que l'autobús, o ara ens ho explicarà.
Amb una cara tont, potser, encara.
Sí, ara ens ho expliques al microafond.
Ara ens ho explicaré.
M'agrada molt la teva samarreta, que vas a 1980.
Ai, és el meu any. Ah, sí? Molt bé.
Ah, sí, sí. Sí, jo també l'any.
Molt bé, molt bé. Fantàstic.
No, no, és que no se't sent, eh?
Pots fer el favor d'entrar.
Vine cap aquí.
Hola, què tal?
Jo sóc del 84, avui en un directe han entrat,
i m'han dit que si t'hi mirava per la calle t'hi tiraria l'Himosna.
Qui t'ho ha dit, això? Una persona.
A quina ràdio, o no? No, no, no.
Però t'ha donat alguna moneda o no? No, no m'han donat res.
Molt de dir, però no res, home, no.
Jo li hauria exigit. A sobre no n'he cobrat.
Doni'm, doni'm, doni'm, passatetes.
Molt bé. El saludem ara, Carles García,
Oriol Dalmà, com esteu? Hola.
Tot bé? Molt bé.
De conya, de conya, amb molta il·lusió.
Sí, no? Home, són uns dies guais, aquests.
Sí, és veritat. Clar.
Estem a les portes de la retrobarcelona.
És molt fort, això. T'ho diràs.
Després de 4 anys, no? 4 anys han estat?
Clar, la pandèmia pel mig, això no ha estat fàcil.
4, sí. No sembla tant, eh?
Sí, no, l'última. Va ser l'última.
És que les hem passat... Ara sembla que quedi molt lluny, però...
Sí, sí. Sí, sí.
Era una cosa impensable, amb tota la moda.
Va ser aquell any que va ser a través d'aquell nom,
que va canviar el nom al... Nice one.
Nice one, exacte.
A més, recordo que era...
El dia que hi vaig anar era festiu a les escoles
i hi havia una gentada de por.
Hòstia, sí. Vaig dir...
No sé si era festa o hi havia vaga,
potser, de les escoles, alguna cosa d'aquestes...
Sí que ho recordo, sí. Sí, sí, hi havia molta gent.
Però normalment aquest tipus de...
És que els videojocs moltes vegades moren d'èxit,
aquest tipus de desdeveniments,
tenen una quantitat de públic que flipa.
Has calculat això, Carles, quanta gent es preveu que hi haurà?
Més o menys.
Bueno, les provisions són optimistes,
però entre les 8...
Esperem que arribem a 8.000. Molt bé.
Ara parlem de tots els detalls.
Abans de res, Eli, avui...
Bé, de fet, aquesta setmana estem enregistrant el programa
en dijous, és un dia important, no?
Sí, perquè aquesta setmana és el dia d'Estar Wars Estat, no?
Sí.
I a mi m'agradaria saber si vosaltres us acompanya a la força.
A mi sí.
A l'R2 també, a l'R2D2...
Heu tingut trencament al cor amb aquest tema, eh?
Per què?
Doncs perquè jo, després de les tres primeres pel·lícules,
a partir d'allà vaig tenir un...
un trencament absolut amb la saga.
A les preqüeles, sobretot.
Però les últimes, directament, em semblen una autèntica merda.
Jo no ho hagués dit així, però em passa una miqueta el mateix.
Especialment la del Ray Johnson.
Crec que aquí hi ha...
Només cal veure el merchandising aquest, que es diu.
No hi ha joguines d'Estar Wars a les jugaderies.
Però les sèries que estan fent darrerament estan molt bé.
A mi m'agraden.
Han salvat una mica els mobles.
I han demostrat que el fan d'Estar Wars
no és que sigui molt exquisit i que mai està content,
sinó que si fan les coses més o menys bé, ja t'ho compra.
Hi havia la crítica que si no surt Harrison Ford ja no ens agrada.
No, no, no. Foteu una bona feina.
No, potser si utilitzen el cànon que Disney es va carregar
sembla ser que funciona tot, no?
Sí, senyor.
De fet, hi havia tota una sèrie de material que havia fet...
Sí, sí, sí. ...Jos Lucas.
Bueno, l'horribar s'ha expandit. Home, que es van rentar el cul.
És fort que després de les preqüeles,
el que va escriure el Lucas era boníssim.
Tu saps alguna cosa del que hi havia?
Hi havia... Era el cànon oficial.
Hi havia Jedi del Luke i tota aquesta història.
Els fills de la Leia.
Era guai. Era bastant guai.
El curiós és que es tira tot això,
però no per posar una història concreta que pot ser millor o pitjor,
sinó per posar-ho que no sabem què és.
Perquè la primera pel·lícula que es va fer
es va fer sense saber què farien a la segona i a la tercera.
Per tant, és a dir, traiem el cànon i no sé què farem.
Una gran decisió. També va ser així, al principi.
La primera de totes no hauria d'haver estat així.
Els Siwaks no haurien d'haver sigut petitons.
Els Siwakas no haurien d'haver estat com eren.
És una cosa molt improvisada.
Per cert, sabeu quin dia és avui, no?
Sí, sí, és això.
Clar, és avui el dia 4 de maig, que és el dia oficial d'Star Wars.
I de fet, Eli, jo sóc l'única persona que t'ha contestat la pregunta.
Tu sí, ets de la força. De la força i de la bona.
Exacte. De la bona, de la bona.
És veritat que hi havia una pregunta per aquí.
Sí, han passat de mi, directament.
Té un acord trencat, amb Star Wars.
D'acord, d'acord.
Molt bé, anem al joc que ha jugat l'Eli aquesta setmana,
i després parlem de la retrobarcelona.
Generació digital, els dissabtes a les 10 del matí, iCat.
Porta dues setmanes, l'Eli, que no venies,
perquè tens molta feina a menjar el llàsser i aquest programa de TV3.
Que farem nou, que es diu la puntual, per TV3.
Estarem al setembre, però, eh?
Teatre? Sí, és la segona temporada d'un programa que es va fer l'any passat,
que es deia El Llob,
que és de trobar uns actors amateurs que formaran una companyia,
i assajarem una obra de teatre i farem una estrena.
És a dir, estem creant una companyia teatral.
I això, has estat molt enfeinada, però has jugat.
Sí, i deia, bueno, vaig a buscar un joc retro,
ja que hi ha retrobarcelona, o un joc de Star Wars...
Per cert, no he trobat res que m'agradés,
i al final he acabat trobant una cosa,
un joc que és bastant relaxadet, que ja m'anava bé,
que es diu Secret Cat Forest, que va de gatets.
I la veritat és que m'ha anat molt bé,
molt tranquil·let i molt pausat i molt xulo, sí.
I quin és l'objectiu del joc?
Doncs mira, és molt senzill.
Hi ha dues pantalles, una on hi ha una casa buida,
en la que has d'anar construint els mobles
perquè es vagi omplint de gatets,
els gatets només arriben quan hi ha mobles per poder-hi habitar.
I l'altra, que pots passar-hi lliscant amb el dit d'una a l'altra,
quan vols, aconsegueixes els recursos
per anar construint aquests mobles de la casa.
Aleshores, el que has de fer en aquesta pantalla
és anar recollectant per anar construint aquesta casa confortable
on van apareixent més i més gatets.
O sigui, només apareixen amb el tema de mobles, de menjar, no?
No. La cosa es tanca.
Has d'anar combinant que hi hagi mobles i que hi hagi menjar
perquè si apareixen gats i no hi ha menjar,
poden morir o no apareixer.
Per tant, has de tenir les dues coses cobertes.
Si no hi ha mobles, em quedo per la comida.
Però la teva funció és com de bricomania.
Ets el Bill Hoff aquell fotent mobles.
Exacte. No ets un gat. No, no ets un gat.
La cosa és que al principi és molt lent,
tan lent que donen ganes de deixar el joc,
perquè surt una fusta d'un arbre
que és la que has d'anar recollectant,
però surt a una velocitat tan lenta,
que faig un moble cada cinc hores.
I tu acostumada amb l'Ikea, que ja et ve.
Clar, que això, en un moment l'hi tens, estàs a punt de deixar-ho.
No pago. Sí.
I, bueno, contra més mobles tens, més gats venen.
Per tant, si no tens mobles, no apareixen gats.
Si no apareixen gats, no té cap mena de sentit, el joc.
En fi, que...
quan avances en el joc, t'adones
que, contra més objectes construïns,
més fusta surt d'als arbres.
És tot... va entrelligat tot.
És a dir... Hi ha una sinergia.
Exacte.
Quan més gastes, més produeixes. Exacte.
Exacte.
Es el capitalismo.
A més a més, pots anar adquirint millores
contra més mobles vas construint.
També pots anar acumulant punts
i pots comprar-te, diguem-ne, o llogar un lleny a taire.
Que vol dir que aquest lleny a taire agafarà més fusta.
O també hi ha una altra opció que és fer que surti més ràpid
la fusta de l'arbre.
Però això només ho aconsegueixes si tens uns mobles determinats
construïts, que obtens uns punts i pots comprar aquestes millores.
Per tant, fins que arribes una mica a tenir una sèrie de mobles
ja fets, i això et permet anar comprant unes millores,
passa una estona en la que t'avorreixes una mica.
Però està clar que aquí tothom està treballant pels gatets.
Qui mana aquí, a l'univers aquest, són els gatets, no?
És els gatets, que tenen personalitats.
Ni univers ni què heu estat parlant.
Sí, tenen personalitats, els has d'anar col·leccionant,
primer en tens tres, després en apareix un altre...
Però pots anar a la contra, els pots putejar en els gats,
acribillar...
Mira, no sé què passa si no els hi ha d'anar a menjar.
Deixes que morin miserablement o marxen.
No ho sé. És que ets massa bona persona.
Tu vols alimentar aquells gats i vols jugar bé al joc.
Per tant, no tinc ni idea.
Hi ha una cosa que no sé, si el joc acaba en algun moment,
és a dir, si tu mates tots els gats entenc que acaba,
i tampoc no sé què passa quan els deixes sense menjar.
Que rasquen els mobles. Segurament rasquen els mobles.
Desapareixen tots... Ja està.
El joc és la música,
que et fa entrar bastant en aquest univers de gatets,
de la construcció i tal, que és molt xular.
I és el típic joc en què passen coses quan tu no hi ets,
que això també està bé.
I també t'adones tard d'això,
perquè moltes vegades apagues el joc, estàs fent coses i tal,
i quan tornes, si has aconseguit aquestes millores, de sobte,
tens molta fusta per construir, tens més peixets...
També et pot passar que quan tornes hi ha molts menys peixets
i, per tant, tampoc pots desaparèixer gaire estona.
Has d'anar de tant en tant veient quants peixets han desaparegut
per tornar a alimentar els teus peixets.
Molt bé. Déu-n'hi-do, eh?
Al final és un joc de gestió amb tasques i subtasques
que has d'anar relacionant les unes amb les altres,
però amb l'entorn gatil, diguem-ne.
Doncs anem a la valoració que fas cada setmana del joc,
i comencem pel disseny artístic.
Doncs mira, és un joc molt bonic a nivell visual,
molt senzillet, però, cuida't, li posem un 4.
La música i els efectes.
Com dèiem, és molt relaxant la música i molt bonica,
i crec que té molt a veure amb que el joc t'enganxi, un 4.
Jugabilitat.
L'experiència és agradable, entretinguda i de mecànica fàcil,
el que dèiem a l'inici és avorrit, li posem un 2.
Narrativa.
Doncs molt poca i molt simple,
anar donant de menjar als gats i construir mobles, un 2.
Les mecàniques i aspectes tècnics.
Tot s'aconsegueix lliscant amb el dit o pitjant o pulsant,
molt bé, un 4.
La dificultat.
És molt fàcil, potser massa, un 3.
Rejugabilitat.
Doncs això que dèiem, que no sé què passa quan et maten,
no he deixat mai els gats sense menjar, per tant, no han mort.
En tot cas, si tornes a jugar entenc que és el mateix,
és gestió i hi ha, un 2.
I l'originalitat.
Doncs és el típic joc de gestionar recursos, un 3.
I les plataformes?
Un 5, perquè hi està per Android i per IOS.
Doncs continuem al generació digital.
3 i 4, generació digital.
Molt bé.
Carles García, director de RetroBarcelona i Oriol Dalmau,
de l'equip emèrit del generació digital i també...
Sí, senyor.
Com us trobo a faltar, eh?
Tu el que vas marxar, eh?
Sí, sí.
Hòstia, tu.
Sí.
Ell no volia, ell no volia.
Ara sou la meva ex que sempre et genera com una certa...
Hòstia, sí.
És com el Morbo, eh?
Ara només falta que ens truquis per la nit
quan estiguis una miqueta borratxet.
Has de fer col·legues, el Carles i jo.
Vas marxar, però has anat al Carles.
Ha canviat de mi.
Exacte.
És que jo tinc imat amb les bones persones,
i el Carles és bona persona bona.
Molt bé.
Què tal, Carles?
Molt bé, molt bé.
Sí, sí.
Som bastant friquis amb tot això del tema del retro,
de les pantalles de CRTs, i llavors vaig dir,
escolta, Oriol, necessito mans.
Allà a la Fira, i qui millor que ell, no?
Carles és un pas més.
A casa seva té un museu, pràcticament, d'exposició retro.
Tu portes molt de temps col·leccionant
tota mena de consoles i de videojocs.
M'imagino que tota la vida.
Sí, el problema és que fins fa poc,
jo tenia un pis i no m'hi cabia tot,
llavors tenia dos trasters, ara...
Dos trasters, eh?
Sí, no un, no dos.
I ara, com que tinc la sort de tenir una casa,
que tinc més espai, ho tinc tot més o menys ben col·locat.
Molt bé.
I suposo que en algun moment s'ha tocat fer la retro Barcelona.
No sé quina mena de dia de buja i de tempesta s'ha tocat.
A casa ja no li cabia res més.
A casa seva, que se t'acudeix.
Sí, sí.
Perquè, al final, molta gent,
com que darrerament veu les fotos que penjo a Instagram i tal,
em diu que aquí ja pots fer la fira.
Clar, directament.
No, però...
Molt bé.
Escolteu, ara us posaré un ambient sonor.
Escolteu bé.
Què creieu que és això?
Això pot ser que sigui la fira retro Barcelona?
Sí, de quin any?
2018 o 2019, això serà la fira, la fira dos.
Això és 15, 2015.
2015?
Al Museu Marítim.
Exacte, al Museu Marítim, que tenia aquelles bòmeres...
Sí, sí, sí.
I que va ser...
Jo el recordo com un esdeveniment molt especial.
El lloc em va agradar molt i vaig enregistrar el so.
I dic, mira, el posaré avui.
Si m'arribes a dir 2015, hostis...
Pam.
Sí, sí, el vaig enregistrar.
Quin record tens d'aquella època, de la primera època,
de la retro Barcelona?
Bueno, anava a dir molt nostàlgic, però ja és la retro, no?
Aquella edició, concretament, a mi, personalment,
em va agradar moltíssim.
Perquè és la primera que vam fer sols,
amb el que això... amb el que anàvem a fer a Barcelona,
amb el que anàvem a fer a Barcelona.
Moltíssim.
Perquè és la primera que vam fer sols,
amb les dificultats que comporta l'espai, a mi,
crec que és dels millors emplaçaments que hi ha a Barcelona.
La llàstima és que se'ns va quedar curt de seguida, no?
Per tota la gent que hi va anar, no?
Però, clar, eren 1.500 metres quadrats,
és un espai, però ja et dic, preciós,
però per segons quines fires es queda...
No, i s'arriba aviat, serà a prop.
Els que venim de fora, sobretot, això ho agraïm molt.
Ah, que estigui a prop dels...
Els que no som de Barcelona a ciutat o pugem de quan en quan,
heu de tenir en compte que coneixem les quatre coses més famoses,
on hi ha la Sagrada Família, on hi ha el Camp del Barça,
i parada de comptar, no?
I quan hem d'agafar autobusos, trens, coses d'aquestes,
és senzill, no és gens complicat,
però quan és un lloc que saps que has d'agafar el metro,
baixes de la parada i ja hi ets, pràcticament,
i a més és una parada que és, mira, on hi ha Cristóbal Colón,
que a tothom li sona, doncs és allà, saps?
O llocs, o restaurants, que són així, els de fora ho agraïm.
El que passa és que a aquests llocs, per fer una cosa així,
no crec que n'hi hagi tants, a Barcelona.
És clar, és el que estava pensant jo, ara.
Deu ser un experto de locals, no?
Malauradament, sí, perquè tampoc hi ha tants llocs
de més de 3.000 metres quadrats, no n'hi ha tants.
Mira allà del desing hub, que això és a part, el CCCB, i Fira.
Imagina't, sí, sí.
Imagina't, també.
A casa teva no arriba, tampoc.
No, no, no.
Qui sap, eh?, algun dia, com el...
Bueno, si va guanyant, us diu,
escolta, ara construeixo una planta més,
ara em poses dues plantes més, compres a la casa del veí...
Doncs res, recordem que els propers dies, 13 i 14 de maig,
se celebra la novena edició de la Retro-Barcelona.
És una edició molt especial,
perquè torna els seus orígens, com aquest so que hem escoltat,
i és a la farga de l'Hospitalet. Correcte.
Molt bé. Ara parlem dels detalls de l'esdeveniment,
però abans de res, com us sentiu una setmana a vista
de l'esdeveniment?
Doncs... molts nervis.
Ara mateix, molts nervis.
Si ara m'ho deia l'Oriol, quan venia...
Et veig nerviós.
Jo tinc una trata estressant.
Clar, això d'alguna forma et passa factura,
perquè són com molts fronts oberts, o moltes coses a tancar...
Perquè tu tens la teva feina. Sí, sí.
Aquest és el... és el hàndicap, no?
No tens prou temps per dedicar-t'hi
a una fira d'aquestes característiques,
que et demenja molt, i llavors has de treure temps de...
amb la família, de joc.
Fa segles que no jugo a cap joc.
Me'l segueixo comprant, però...
Veig el senyor Pazos jugant i analitzant...
Ja tens els temps.
Jo jugo cada setmana dos o tres, no és tan divertit, eh?
Estàs bé, estàs bé.
Quan t'hi dediques ja no és tan divertit.
M'agrada molt el fet de buscar hobbies
que t'estressen tres cops més que la vida normal que tens.
És superguai, sí, sí.
Molt bé.
Ara parlarem també amb el Pazos,
perquè col·laborarà el Víctor Mame.
Però he vist una de les característiques d'aquest any,
juntament a altres coses, evidentment,
són les xerrades, les conferències.
Ja és molt potent, aquest any, no?
Sí.
De fet, la part divulgativa de la fira...
Aquest any hem volgut fer una miqueta...
No dir... revitalitzar una miqueta el tema,
és a dir, posar més aportació de noies,
que també tenen molt a dir,
que, com ja sabeu, amb les fires més en retro,
estan una miqueta abandonades, potser,
i creiem que no és gens just.
Llavors, també volem intentar innovar
i mirar de cara a més a més en futur,
perquè, al final, el retro...
no ha de ser un lloc o una fira només
per una generació concreta.
És a dir, els videojocs actuals seran retro d'aquí uns anys.
Llavors, hem d'intentar cuidar les noves generacions,
perquè agafin aquesta filosofia, aquesta tecnologia,
i s'enganxin.
Que jo personalment no crec
que estiguis d'alguna forma intentant recrear una època,
perquè no sé si té molt sentit
seguir amb aquesta nostàlgia permanent dels anys 90, dels anys 80.
A mi m'agraden els videojocs clàssics,
perquè com són els videojocs clàssics?
És a dir, quan m'acosto al nou joc que ha sortit a Star Wars,
ara que en parlàvem,
quan veig el mundo abierto,
els arbres d'habilidades, els jocs que duren 150 hores,
a mi em fa moltíssima mandra, això.
A mi em segueix agradant el concepte del videojoc clàssic,
el plataformeo d'abans,
la meva filla, que té 8 anys, juga al Sonic i li encanta.
Aleshores, jo no crec que tingui sentit
estar amb persones dels 90
per parlar com era una sala arcade dels 90,
com ens fumàvem un cigarro davant de la VideoSonic.
No, no, jo crec que és un estil de joc, un estil de videojocs,
i que perfectament té futur.
Si té 19 anys i que s'hagi acostat ara al món retro
i que sigui un expert en Nintendo,
doncs, escolta, em sembla fantàstic,
perquè si no, tot aquest món acabarà morint.
Clar, clar, hi ha algú molt maco d'això,
que és anar amb algú més jove... I tant.
...que juga al Dark Souls... Sí, sí.
...i dir-li, siéntate aquí. Sí, exacte.
Siéntate aquí. Seu aquí amb el tortugues ninja de l'Anés.
Vina, vina, vina, vina. Amb alguns angles.
Exacte. Però ho cogem o neda, a sa hora.
Ara t'ho imagines que jugues al Dark Souls 3
i quan acabes t'hauràs de tornar a fer al revés.
A veure què diries. Sí, senyor.
¿Però no et passa que quan agafes un videojoc dels nous
és com quan reprens una novel·la que l'has deixat durant massa temps?
Dius, on era jo? Com anava això?
I jo normalment, perquè com que intento fer...
estic tornant a recuperar el ritme de fer a review o opinió,
el que sigui, a la setmana, o inclús dos,
a mig joc de 30 hores, és que no puc.
És que ja és que físicament no puc,
perquè és que ara he fet el parlant del Jedi,
que aquest cap de setmana està...
Hi ha una sensibilització que hi ha a la cançó,
que arriba un punt que t'esclata el cap.
Des del Goth of War, que no feia,
que era seure i jugar moltes hores a un joc que m'estava agradant molt.
He tingut insomni.
El joc, jo pensava que diumenge s'acabava i diumenge, va, l'acabo.
Però potser aquest joc no és per tu, diguéssim, per aquesta generació.
És el que dèiem, no?
Sí, és el que passa, que jo, per ritme de feina,
ja m'he acostumat a una cosa, el que passa és que sí que...
D'una qüestió de costum, que nosaltres estem acostumats...
Clar, una ladina no és qüestió de generació.
Ara anem a relacionar videojocs amb edats,
on sí que crec que no té molt sentit
és que les noves generacions juguin a jocs arcade,
perquè jo era molt particular.
Les arcades tenien dos conceptes, que t'impressionessin a nivell gràfic,
que això no té cap sentit,
i que les 25 pessetes se n'anessin ràpid.
Tampoc no en té cap sentit.
Però que una persona jove pugui gaudir jugant a un videojoc de Super Nintendo,
de rol, a un Zelda o un Super Mario,
que té la pel·lícula, el Sonic també hi ha la pel·lícula,
té tot el sentit del món.
No, a veure, és que tenim aquí hores.
El que m'acabes de dir dels 25 pessetes
és com quan juguen Battle Royale i tenen que fer un micropagament.
Total.
Quan tenen que comprar el joc, el compren i no el tenen físic.
És la evolució lògica.
Vull dir, ara fa uns dies, em va fer gràcia,
vaig llegir a Twitter el Jordi Celles,
que comentava el futur de la televisió, de l'entreteniment,
i que deia que l'evidència era que tornaven els anuncis.
Havíem provat 50.000 coses,
i al final la solució que funciona
és un món audiovisual amb anuncis de pagament.
Clar. Aquí és el mateix.
No és qüestió de generacions.
Això és una mica com la generació EGB.
Ai, toca-t'ho, d'allonses.
La EGB que va dels anys 60 als anys 2000, més o menys.
Ja em diràs tu quina unió podem tindre
un que ha nascut dels 72 amb un nascut al 2000.
Cap. O al 95, saps?
Cap ni una.
Passa una miqueta això.
El retro en veritat és un concepte insubstancial
que li hem de dir d'alguna manera
que ja no existeix.
Per fer una miqueta hi ha la diferència,
que m'agradaria que estigués, o si n'hi ha,
que una cosa és la cosa retro i l'altra cosa és la cosa vintage.
Seria el Don Simón i el vide guapo de tota la vida.
És licor, és vi, però una és amb un tetabric,
que no se rompe,
i l'altra és el Don Perinyo,
que és la peça autèntica.
Una cosa que no cal que sigui molt d'això, molt antiga.
Llavors, dintre de la mateixa generació,
a veure, que jo recordi dels meus amics,
no tothom anava a jugar regretives.
Igual que ara mateix, no tot el jovent veu anime,
veu HBO o juga els mateixos videojocs.
Jo poso els anuncis de la televisió, parlo amb els meus nebots,
i dic, però tu ets d'aquests, o tu fas això,
o tu balles amb TikTok, i tiet, no.
Vull dir que...
Tenim que canviar una miqueta el xip.
Perquè etiquetem i globalitzem.
Sí, sí, tenim la tendència de...
No, el retro és que nosaltres, la generació, sí, però no.
És molt fàcil parlar de generacions, jo també parlo molt,
però la veritat és que dintre de cada generació
hi ha la seva tribu urbana, el seu moment, les seves aficions,
els seus favoritismes.
Llavors, clar, tot això,
definir-ho tot d'una manera global
i amb temàtiques concretes,
per mi és incorrecte perquè despreciem una sèrie de persones
que ells, clar, no se senten edificats.
Avui, per exemple, comentàvem un noi
de les sales aquestes que hi ha ara,
que intenten anar a mular les sales recreatives dels anys 80.
Ostres, jo no sé quines sales van estar la gent que ho ha muntat,
però a les que jo anava, el terra estava brut,
hi havia fum, hi havia gevis, mala gent...
Sort era el dia que no t'atacaven,
hi havia un senyor que et donava el canvi mal carat,
hi havia uns baixos on hi havia cuques,
era una cosa bastant fastigosa.
Per aquí franquista vas tu, tio.
Hòstia, jo he anat molts a Tarragona,
perdoneu, perdoneu.
Si no, aquí podríem començar a parlar durant hores.
Pazos, tu què faràs allà?
A mi m'han enganyat.
Molt bé. Sí, perquè estàs liat, tu també.
A mi m'han liat.
No, jo faré un... Jo acompanyo el...
Estarà aquí cap de setmana l'Èric,
el Lluís Rodríguez, la leyenda de videojocs.
Està fent un joc, el Farlands,
i em van enganyar per fer un xarlando,
que és un programa que tenim jo i jo,
que és el millor programa del món perquè és el programa sense estrès.
És a dir, és un cop per setmana, però fem un cop cada tres mesos.
Però és un cop per setmana.
No ens estressarem. I no, fa molta il·lusió.
Anirem allà a fer una xerrada improvisada d'una horeta,
horeta i algú, amb el públic, que fa de xat, diguéssim,
i sempre hi ha un micro pololant,
i els regalen cosetes i carmels i tal.
A més, l'he titulat com a... xarlando de lo que sea...
Oh, és boníssim, això. I també de videojocs.
I també de videojocs, sí, sí, sí.
És que és així. Sí, va fer molta gràcia.
I anem a això, anem al diumenge. Al diumenge a les 5 de la tarda.
Doncs no només el Víctor Matuta hi serà,
també hi haurà el Víctor Mame, que anirà amb el seu piano,
i ens ha dit això en una nota de veu.
Ei, buenas, Albert, què tal?
Doncs sí, el 13 de maig, a les dues quarts de dues,
estaré al retro Barcelona,
amb un expert de cançons a bandes sonores de videojocs,
la majoria retro,
dins del Festival Retro Barcelona,
que normalment feien una activitat que era el Trivial Musical.
Doncs aquest any m'han demanat que...
si la puc fer jo en directe,
en lloc de posar les cançons gravades ja,
doncs tocar amb un teclat les cançons que hem escollit
entre l'organització i jo.
I això és el que faré.
Tocar cançons sense dir quines són,
i la gent les haurà d'endevinar.
I el mateix Carles t'explicarà quins són els premis que hi ha,
que jo ara mateix no te'l sé dir.
Molt bé, que vagi molt bé, una salutació per a tots,
que vagi bé.
Igualment jo toco i els premis escolten.
Hi ha premis, tu?
Sí, en els tornejos que sempre fem,
sempre hem entregat premis
que ens donen els mateixos editorials que venen allà,
com Game Press...
Aquest any Meridian i Selecta Play, per exemple,
han fet jocs de caire retro,
que també seran pels guanyadors d'aquests campionats.
El trivial musical és un dels clàssics,
activitats de la Fira,
i aquest any volíem donar-li això, una miqueta, un altre aire.
I llavors, amb el Víctor, que a mi m'encanta com ho fa,
és aquest, que a més també ho fa amb el seu canali i tu,
interpreta les mateixes melodies dels jocs,
però amb el seu teclat.
Molt bé.
I això quan passa en directe, perdona, Pazos,
a la segona nota ja...
Ja està, ja està.
No pot ser, perdona.
Jo deia que la tocaria amb els peus,
perquè si no, és quan toqui...
Deia que coses de Meridian i Selecta Play, allà hi nivel.
Hi ha coses xules, hi ha coses xules.
Perquè a més són distribuïdores
que aposten per aquests jocs que en diem neo-retro,
que són jocs com Blazing Chrome o un Hunt Down,
que són jocs amb pixel art,
que són jocs amb aquelles mecàniques i gràfics d'aquella època,
i jo he pogut dir que són retro, perquè emanen, tot allò.
Hi ha una xerrada de la Gina Zero,
que fa molta gràcia,
perquè ella ha fet el Twitter amb un casc,
perquè ella farà una xerrada sobre els 30 anys de Doom.
Correcte, amb el Rafa Laguna. Exacte, amb el Rafa Laguna.
I demanava no sé quants likes i ja haurà de fer...
600. Exacte, exacte.
I el farà, l'haurà de fer amb el casc.
És que ho vaig veure ahir, que estava per 400,
i vaig citar i vaig dir...
I em va dir, no val, però estic intentant que s'escapi,
perquè ara ja va per 800 o així,
i avui li he dit, dic, tu vas dir 666.
És veritat. L'has passat. És veritat.
Sí. A veure, estàs a salvo.
Sí, sí, sí. A veure, a veure.
Aquest és un exemple, com també el Marc Broian, que també hi serà.
Sí, però aquest any, al fons,
no el tenim en tasques més de conferències,
sinó el tenim més d'organització. Ah, sí?
M'ho va demanant, diu,
i ara es descansa una miqueta.
El tenim allà, l'estaf, fent altres feines, però...
Hi ha una connexió que a mi m'agrada molt amb la Indie Dev Day.
Que l'Indie Dev Day està aconseguint,
ara ho diré d'aquesta manera senzilla,
ser amic de tothom.
Però està tot arreu, la Indie Dev Day.
Sí, són una gent molt maca.
La veritat és que és fàcil ser amics d'ells,
perquè es mouen molt bé, toquen molt bé el tema d'indies,
i arrosseguen molts estudis petits
que ràpidament s'hi sumen allà.
Perquè ells mobilitzen, entenen molt i estan a tot arreu.
Llavors, aquest any, sí, hem arribat a un acord de col·laboració,
perquè, com deia jo, aquests jocs neo retro,
la majoria estan sortits d'estudis indies.
Llavors, té molt a veure.
I hem triat alguns d'ells
que estan desenvolupant o han desenvolupat jocs més d'aquests clàssics,
per tenir-nos allà.
Molt bé. Start, tu quan entres a la retro,
o a un esdeveniment semblant, a quina zona vas primer?
A la barra.
O, si n'hagués, normalment no n'hi ha.
Ostres, no, jo vaig caminant.
Primer feia la ruta, primer feia la visionada,
i després torno avall, mica en mica.
No ho sabeix de res, perquè és una tonteria, ara que ho penso bé.
Però és una mica d'allò que vas fer.
Jo vaig a la zona de joc, a veure les màquines recreatives que hi hagi.
Com anirà aquest any? Com està muntat a la zona de joc?
A la zona arcade venen els de Retro Sevilla i els de Murchante,
que porten les candies japoneses.
Això que tant ens agrada. Aquí sí que ens toca l'edat, eh?
Perquè ara ja és molt difícil tenir accés a màquines originals,
qui no tingui la sort de tenir-les a casa.
I tu saps que moltes d'elles, de cases japoneses,
estan en posició vertical.
Sí, senyor, les candies japoneses,
que hi ha hagut una febre de gent que se les compra per casa,
i resulta que no passen per les portes normals.
A un amic teu li va passar.
El japonès no va pensar que les portes són de 70 i la màquina fot 76,
i a partir d'aquí hi ha tot tipus de desmuntatges
per intentar-ho entrar dins de les game rooms de la penya.
Són màquines que aquí no van arribar. Aquí va arribar la Naomi.
Potser recordeu aquell Virtua Tennis, que eren unes màquines...
Una Dreamcast, havia dit.
Que podies jugar de peu, cosa que les candies has de jugar assegut.
Ah, però per què? Segut perquè era més...
El moble té un moble incorporat.
És que el japonès no va a 25 pessetes a 25,
sinó que se seu allà molta estona,
amb el paquet de cigarretes sencera, i s'hi està tota la tarda.
És un altre concepte.
I ells portaran màquines d'aquestes, originals, eh?
Sí, sí, les originals posaran l'Astro City, l'Egret 2,
aquesta que es pot girar a la pantalla,
i les col·locaran algunes d'elles en model versus,
que és una davant d'una altra,
llavors tu jugues lincades, jugues amb un Street Fighter,
i tu jugues amb una persona que no veus qui és davant.
Això ho vaig fer jo al Japó, l'únic cop que he anat,
vaig aconseguir anar a un puesto d'aquests,
i vaig posar, no sé si era un Street Fighter o què,
amb un japonès que estava a l'altra banda.
Hòstia, quina pallissa em va fotre.
Havia de jugar tot, no entenia la meitat dels jocs.
Hi havia uns de robots que anaven amb targetes,
no entenia res, però jo era molt feliç.
Perquè a mi de petit em deixaven anar les recreatives
a les zones que hi havia allà i dic,
jo crec que era normal que mon pare no em deixés anar a les recreatives.
Jo recordo les recreatives amb l'olor d'Afregit,
perquè anava als bars jo.
Jo recordo l'olor d'Afregit.
Com el típic senyor que juga allà amb la màquina d'Arkhamepes.
Sí, les 4 butxaques, al costat hi havia la màquina d'Afregit.
Jo recordo que es veien com el cul la majoria d'Arkades,
però a casa tenia un Amstradio.
Aleshores flipaves veient un Street Fighter 2.
La diferència era molt gran.
Sí, no vas a dir alguna cosa? No.
Hi ha un munt d'associacions, però un munt,
i això també està molt bé, de congregar-les d'alguna forma.
Sempre hem dit que la Fira és gràcies a aquest conjunt d'associacions,
que són les que munten aquestes zones del lloc.
No només estan a les Arkades,
sinó hi ha associacions com la de l'Amix d'MSX,
que sempre està present.
A mi em tira molt, perquè jo vaig créixer amb una MSX.
Al final, els que fan el programa de ràdio també tiren cap a lo seu.
També hi ha la gent d'Explore la Commodore,
que va fer la setmana passada la reunió.
Molt bé.
I tota una sèrie d'associacions més petites i grups d'usuari
que venen amb les seves màquines de casa,
amb els seus monitors de tub, això sí, tots monitors de tub.
Això és bàsic. Bàsic, amb el que pesen.
Suposo que tots teniu un monitor de tub a casa,
perquè si hi ha una emergència de Megadrive o de Super Nintendo,
l'ha d'estar preparat.
Alguns en tenim més d'un. Sí.
Ho sabem. Estranya, però ha de ser així.
És veritat.
I això és el més maco, muntar zones de joc,
perquè la gent pugui trobar el sistema, la màquina,
que va tenir ell o ella a casa
o que va viure al saló en aquests antros que dèiem.
Molt bé.
Perquè tu, Carles, tu fots màquines teves allà?
Sí. Ah, sí?
O sigui, material personal teu? Sí.
De la que té a casa que no li cap.
Fots a disposició de tothom qui vingui allà i...
Però aquest any, les telets que tinc a casa ja no les trec.
Ja saps tu quines tinc a casa, que són téu bé, més companyia...
Ui, ui, ui, són paraules majors.
Això es va refinant, arriba un moment que agafes telets...
Però, escolta'm, jo no podria...
És a dir, jo tinc una màquina que sé que està a l'esdeveniment
i que a dos per tres estaria per allà...
Quins nervis, no? A veure què em toca...
Clar, és que això no són amics teus, això és tota mena de gent.
Poden ser amics. Sí, efectivament.
Molt bé, molt bé.
A veure, Oriol, de les mil coses que fas...
No tantes, ojalances més. Sí, sí, unes quantes.
Una d'elles és posar veu a la policia del retro...
Sí, senyor.
...i ens agradaria fer-li un parell de preguntes.
Potser? Sí, claro, lo que haga falta.
A veure.
Per què a la zona de joc de retro Barcelona no hi ha una zona emo?
Una zona emo? Bueno, los emuladores no están mal.
Yo no estoy totalmente en contra de los emuladores.
Hay algunos que son muy buenos.
Por ejemplo, el Mister es un gran emulador, no es barato.
El problema es gastarte 500 euros en un emulador
y luego conectarlo a una tele o led de 65 pulgadas.
Te cargas todo el efecto en el último momento de la ca...
¿Lo entiendes lo que estoy diciendo?
Lo entiendo muy bien y le haría otra pregunta.
Emula bien.
Yo no te pido que tengas juegos originales
ni consolas originales, no todo el mundo puede hacerlo.
Emula, pero emula bien.
Vale, pero una crítica que le quiero hacer.
Sí, no me tengas miedo.
¿No cree, señor policía del retro,
que con sus vídeos está haciendo subir el precio de las teles de tubo
y las placas llaman a precios desorbitados?
Eso es cierto, eso es verdad.
Lo que pasa es que hemos salido de un precio bajo.
Hasta hace poco tenías la abuela de Wallapop que te decía
si lo vienes a buscar, te lo regalo.
Es cierto o no es cierto.
Lo que realmente está muy caro son los videojuegos,
pero las televisiones todavía hoy en día pueden comprarse.
El gran problema es que la gente es muy gourmet.
La gente quiere PBMs, la gente quiere monitores muy caros.
Puedes coger una Sanyo de 14 pulgadas, que una de 14 te cabe,
y con eso vas a disfrutar.
Y ya sabes, mi máxima, el LCD es una plaga.
Yo soy el remedio.
Com et va arribar a fer la veu?
Perquè els vídeos de la policia del retro, el guió, el fas tu?
Sí, hi ha un equip de gent.
Però qui són?
És una gent secreta.
No els puc dir que soc,
però l'execució final del vídeo el faig jo.
D'acord, molt bé.
I ens divertim molt fent tu.
I una mica el missatge, hi creiem, eh?
Segur, sí, sí.
I el practiquem, jo a casa la tinc plena de CRTs,
i és que realment, mira, ara que deies això dels emuladors,
tu fots un Everdrive, un emulador, en el fons,
i ho compares amb el joc original i jo no hi trobo diferència.
I m'hi fixo molt, i no hi ha diferència.
Però, hòstia, la diferència entre jugar amb una tele plana
o un CRT és molt gran.
És que un Everdrive no és un emulador.
Estrictament sí que ho és, o una Raspberry, si tu vols.
Una Raspberry.
Un Everdrive és el cartutxo on hi ha les roms ficades
per executar-se la màquina.
El sistema Mister no deixa de ser un FPGA,
que és com un Everdrive, d'acord.
Però una Raspberry, que és emulació 100%.
Molt bé, en diu el Dani, que el Pol, el nostre tècnic,
s'acaba de perdre.
Saps de què parlem?
Mira que ell normalment segueix bastant, eh?
Avui dia pots tenir tot el catàleg de Mega Drive
en una SD i cap tot.
Allò ho has d'endinyar en algun microordinador,
normalment una Raspberry, que abans valien 35 euros,
ara en valen 120 perquè hi ha pocs xips disponibles,
i amb allò pots jugar, teòricament, a qualsevol joc
amb una gran fidelitat. Funciona molt bé.
Però si ho fots en una tele de les modernes,
hi ha un problema de resolució.
La resolució... I de ràtios.
Clar, amb el cabell joc...
Ara es veuen les pilotes com pilotes de rugby.
Sí, però tu pots forçar 4 a 3 i tenir marges laterals,
però el problema és que la senyal que envies a la tele
és de 240p de resolució, una resolució baixíssima,
i la tele espera una cosa com a mínim cinc vegades més resolució.
I llavors diu...
El que fa la tele és interpretar la informació que no té,
inventant-se pixels,
i el que acaba generant és una imatge que no té res a veure
amb la que va dibuixar el sudí un japonès
que va fer l'sprite del Sonic.
Però l'important no era passar-ho bé.
És quan s'han perdut tots ells.
És molt discutible, totes aquestes coses.
Jo quan veig que algú es posa molt nerviós amb això,
perquè després hi ha els defensors agressius del retro.
Jo normalment sempre dic que a mi el retro que m'agrada
és la Mini Super NES en una pantalla de 55 pulgades.
A veure si algú esclata.
I hi ha gent que esclata.
Jo m'estic agafant fora el sofà ara.
És veritat que jugues així?
No, no, no.
És veritat que jugues així?
Perquè parlem dels que s'enfaden, però.
Sí que tenia una mica... No sé quina pantalla tenia.
Era una tele de tubo, però era enorme i era plana.
De tubo plana.
Les últimes ja eren planes.
Era una passada. Aquella va ser l'última tele de tubo
que vaig conèixer.
I mira que jo era dels del GoldenEye de Nintendo 64
en 14 pulgades, 4 players.
Que era espectacular.
I podies jugar, no?
Sí, sí, perfecte.
És igual.
És una cosa que... A mi m'agrada anar jo al retro.
Jo no entro en aquest món.
Si vull jugar a algun, jugo al PC, la pantalla que tinc i fora.
També s'ha de reconèixer que el món de l'asterretesa va envellint.
Tots aquests aparells almenys tenen 20 anys.
I ningú va preveure que estarien tants anys funcionant.
Comencen a tenir problemes. És difícil trobar-ne una que estigui bé.
De la mateixa manera que ara hi ha gent que fa cintes de caset
i vinil, hi ha fabricants que fan teles de tub nous.
Hi ha alguna cosa, però a Espanya no, eh?
Alguna cosa pel Japó, la xicina exacta, però no hi ha mercat, diuen.
Jo crec que sí que n'hi ha, però potser no suficient.
Molt bé. A més, com sonava el vinil?
M'agradava.
Ara podem parlar el damunt a sobre, què més?
Sí, podem parlar així.
Això és forçoroll.
Sí. És un soroll...
De fet, et podria dir que és música.
Però això és un altre.
Però també és retro, això, no?
Això és com anar al camp.
Jo vull gaudir del silenci del camp.
I al camp no hi ha silenci, hi ha sorolls.
És molt agradable, això.
És valorar les limitacions de la tecnologia.
En el fons del CRT, una de les coses que més valorem
els friquis d'això són les scanlines,
les línies negres que es formen,
i aquestes línies es formen per falta d'informació de la imatge.
I alhora és el que ens flipa.
Per tant, és estimar els defectes de la tecnologia.
Aquest any hi ha aquesta amistat absoluta a Aliments.
És un dels pilars nostres, sí.
Sempre hem apostat per aquest projecte
de Videojocs per aliments,
que malauradament ara els bancs d'Aliments
estan bastant sota mínims.
De fet, cada dos porters veig les notícies que falten aliments,
perquè els temps que ens toquen viure
hi ha famílies que han de recórrer aquests llocs.
I un cop més tenim la gent de Videojocs per aliments
amb el seu mercat solidari.
Que tiqueten en pes, en quilos.
Molt bé.
Llavors, què recomanes, la gent que al 14 i 15 vingui?
13 i 14.
Com ho ha de fer? Els trobarà allà?
Els trobarà allà dins.
Una de les avantatges d'enguany és que si tu vens aliments,
veus el que hi ha allà i tu pots sortir a fora.
Et posem una polsera i després pots tornar a entrar.
Llavors pots anar al súper on vulguis i portes quilos,
i t'emportes el que vulguis.
I t'emportes el que compraríeu vosaltres a casa.
Vull dir que la gent normalment compra pèsols, fasols...
El que tu compriies a casa, el que compraries llet,
no només pasta.
Que la gent digui que doni un quilo de pasta i em porti un joc.
No, sisplau, siguem una miqueta coherents.
Sí, inclús articles d'anadons,
perquè als bancs d'aliments també els fa falta
que si vol que és o que sigui llet amb pols, pòls d'anadons.
Bueno, una miqueta fem una crida a convidar la gent
a recolzar el projecte.
I si vols menjar i cosetes interessants i la gent que s'endú,
un joc?
Un joc o el que hi hagi al mercat.
Pot ser joc, pot ser revistes, pot ser consoles...
Llibres, exacte.
La gent dona...
Jo dono una consola, dono un televisor, dono una pantalla,
llavors tu arribes allà...
Escolta, el trueque, no quant val, aquest televisor, no?
Doncs val 4 quilos de menjar.
I tu pots...
Si vols, perdona'm, si te vols emportar,
això, exacte.
I pots portar també tecnologia o videojocs?
Sí, sí, sí.
Pots portar una pantalla ferreta, si vols, Oriol.
Una de les que tens a casa la pots portar allà.
Però passa que aquestes teves potser són molts quilos.
No serà el cas, però videojocs de la PC5
potser sí que te'n porto uns quants, perquè ja no els toco.
Val, hem d'acabar, hem d'acabar.
Només recordar que hi ha teus tornejos, un munt.
M'ha agradat molt de Tetris Effect.
En aquest, jo potser passaria a una...
No ho sé...
Els altres no, perquè he vist que hi ha Solkali Bordós,
hi ha Mario Kart, també.
Aquest any, la novetat és la versió d'avui, que ja és retro.
Sí, sí, i tant.
I que és el primer cop que ho fem,
i també hi ha un torneig de minijocs del Pokémon, la versió de 64.
Molt bé. Del Pokémon Stadium?
Sí, senyor. Ui, ha muert, jo, ahir.
I per últim,
un personatge que no el coneixia,
que ahir el vaig veure a través de vídeos i vaig al·lucinar,
que dic, hosti, no sabia que existia.
El Tia Bolí. És molt bo, aquest home.
És un mallorquí. Expliquem què és el que fa.
Aquest home és un...
És un gamer.
És un violinista professional, està en una orquestra de veritat.
Exacte. I ell juga...
Perdona, saps aquests concerts que fan a la segona cadena?
Doncs ell surt allà. Molt bé.
I de fet, de vegades el veus, a través de Twitch,
jugant a jocs i amb el seu violí, doncs fa...
Té connectat al violí d'alguna forma en l'ordinador,
i llavors es passa al Dark Souls 2, que abans el Pazos ho comentava,
amb un violí. Amb pizzicatos al violí.
Que jo soc incapaç de passar-me'l, per exemple, amb un comandament,
doncs aquest senyor amb un violí.
Les notes són com els botons del comandant.
Exacte. I els moviments.
I a més, no molesta, perquè no és allò que...
No, no, no, és clinc, clinc, clinc, clinc.
Hosti, són gràstics. Pizzicatos.
I ell què farà?
Aquest any hem també volgut aportar alguns concerts musicals.
Ell farà, interpretarà durant una hora
interpretades amb el violí. Molt bé. Perfecte.
I, per exemple, el diumenge, com a tancament,
hi haurà un senyor que es diu Narcisound, que ve amb una amiga...
Hombre... Al Estal el coneix bé, perquè...
És molt bo, aquest, oi? I fa música chiptune, però molt bé.
Molt bé, aquest home.
Ell toca, o sigui, en comptes de portar un piano,
té generalment un Commodore 64,
algunes vegades porta una amiga 600,
i va tocant les tecles, i pim-pim-pim-pim-pim,
va fent les melodies. Que bo.
No, no, doncs tot això, que ho sapigueu.
Dies 13 i 14 de maig.
Encara es poden comprar les entrades, evidentment.
Sí, sí, sí. A través de la vostra pàgina web.
Serà a la Farga de l'Hospitalet.
Recordeu que la Retro torna els seus orígens, sola,
però amb un munt de gent i amics.
Potser seran 8.000 o més.
Ens hem mogut rodejar de gent,
i, a més, molts col·laboradors d'aquí del generació digital.
T'has fixat, eh? Sí, sí, sí.
I, bueno, esperem que tothom vingui, perquè...
Jo aposto que seran 10.000.
Tant de bo, però...
No perquè l'aforament no ens ho permetrà.
Bueno, en dos dies...
Sí, però hi ha un aforament per dia, i l'aforament és de 4.000.
De matí i tarda, hòstia, jo una vegada que vull ser positiu...
Tant de bo, tant de bo.
Moltes sort, i ens veiem allà, segur.
Que vagi molt bé. Adéu-siau, eh? Adéu-siau.
Generació digital amb Albert Murillo.
Txiu, txiu, txiu, txiu.
Dilidam, dilidam, dam, dam, dam.
Txiu, txiu, txiu, dilidam, dam, dam.
Molt bé.
Pazos, com estàs? Molt bé. Abans de res, disculpes per arribar tard.
No home, no!
Ara ho dius, des de d'una hora. Ja ens ho recordàvem.
Ara ens ho haurem esclarat. Clar, clar.
Has demanat que es quedessin, eh?
Has dit que es quedi el Carles i que es quedi també...
Evidentment, però també t'he dit que marxis tu, no m'has fet cas.
Eh?
Aleshores, no, que vam dir que vas anar a un viatge molt important
a Los Ángeles? Van portar... aquí, els vaig enganyar jo.
Em va portar Electronic Arts a Los Ángeles, a Califòrnia,
a provar el nou Star Wars abans que sortís.
Molt bé. Setmanes abans que aparegués.
Va ser... El Genie Survivor.
I en Pec va ser el viatge? Sí, sí, dos dies.
O sigui, arribar un dia a Disney, que vam poder fer el de laces.
Passes laces... Molt bé, molt bé.
Va ser molt guai, va ser molt, molt guai.
Jo vaig anar pensant...
A mi m'agraden molt Star Wars, sempre m'agraden molt.
Però no soc mega fan, perquè jo conec mega fans d'Star Wars.
Ja, clar...
Saben que aquesta va feta a la hebilla del Jedi,
de l'Antigua República...
Jo conec gent així. Jo mai m'he dit mega fan.
Resulta que sí. Molt fan. Molt bé, molt bé.
Vaig anar a l'atracció aquesta del Rise of the Resistance...
Mira, m'ha canviat la vida.
Vaig sortir com un nen petit. Va ser espectacular.
AT-ATs 1-1, 7 Majors...
Va, espectacular.
El Kylo Ren perseguint, fent foratges a les parets amb la espada...
Jo no sabia on fotre'm. Algo increïble.
Molt, molt xulo. Va ser un viatge molt guai, molt ràpid.
Ja vam poder provar el joc, que ara ja ha sortit.
Molt bé. Se n'ha parlat bastant, aquest joc.
Se n'ha parlat bastant.
I és una llàstima, t'ho diria directament,
perquè és un joc molt bo, és molt guai,
és molt continuista de la primera part.
És el mateix, però més.
Però el rendiment a l'ordinador ha tingut bastants problemes.
A consoles veu que ha sortit bastant millor,
a l'ordinador ha tingut problemes.
Jo sóc dels que he tingut sort, l'he jugat bastant bé durant tot el joc,
tot i que no com s'hauria de jugar.
No amb el... el que dèiem abans, el framerate...
No, o sigui, li cal. Ha sortit amb problemes.
I és una llàstima perquè és molt bon joc.
És molt bon joc de Star Wars i és molt bon joc en general.
Està molt ben fet.
I té lloc uns 4 o 5 anys després del primer.
Ah, molt bé.
Ara és el Jedi superviviente.
I hi ha... hi ha un planeta,
sembla que hi ha un planeta que ha estamagat però no,
que no saben molt bé què passa.
I algo té a veure amb la força i amb la desapareguda Orden Jedi.
No et vas entenar gaire de llargament.
És que no vull apuïlejar. No vull apuïlejar.
Hi ha bastants espòilers.
Però te l'has acabat o no? Sí, me l'he acabat.
Me l'he acabat i m'ha agradat molt al final.
Jo pensava que s'estava acabant ja el joc
i de cop i volta segueix i explota bastant tot.
La veritat és que molt bé,
són personatges que ja coneixem, alguns personatges nous.
El joc planteja una mica el mateix,
que és com un metroidvania molt gran.
Hi ha pocs planetes.
Jo m'he preferit, en comptes de 4 planetes, 8,
encara que fossin petitons.
Però la gràcia és que quan vas i tornes,
el planeta es va obrint i obrint
i cada cop tens més zones i més postos on anar.
Hi ha moltes missions secundàries.
Tens una zona central que vas millorant.
Pots crear un jardí, pots obrir tendes.
Vas parlant amb ell i dius que t'espero aquí.
A partir d'aquí podràs comprar més coses.
Hi ha una noia que et dona missions per anar a buscar que et volen caçar tu.
Té coses molt xules.
Una de les més guaises que el combat és molt millor que la primera part,
perquè hi havia com una mena d'intensió,
que no pot ser perquè van sortir a l'hora,
però la primera part era una miqueta Sekiro.
Jugava molt amb els parris, amb la postura de l'enemic,
però no estava apurat.
Aquest tampoc arriba a aquell nivell de malaltia,
però és molt més agradable de jugar,
inclús en difícil, el bloquejo surt molt millor,
i els combats són més interessants perquè ara tens les postures.
Abans tenies dues, que era l'espasa principal i la doble.
Si voleu, us dic totes les que hi ha aquí.
Potser és spoiler, però si voleu, us les dic.
Tenia moltes o...?
Tenia cinc.
Això t'algo bo i a mi ja no em fa tanta gràcia,
però el bo és que tens cinc, que és la principal, la Obi-Wan,
la doble, la Darth Maul...
Les dues espases, que és molt ràpid,
fas poc mal però vas molt ràpid,
tens l'espasa, bueno, la postura del Kylo Ren,
que és l'espasa molt més llarga amb la guarda.
Ah, sí, amb aquell foc que sortia.
Exacte, que és un atac molt més lent, però fa molt mal,
i després tens el que a mi m'ha fet més gràcia,
que és espada lècer i blaster.
Ah, directament.
Hi ha un moment que li diuen...
Igual hauries de portar blaster.
Y tanto Jedi, ya.
Y estamos de mierda hasta aquí.
I és molt guai, perquè cada estil de combat
varia molt l'animació, i com t'has de moure una miqueta,
el blaster està molt guai, perquè es pegues, dispares,
carregues... Sí, està molt guai.
La pega de tot això és que el joc no t'obliga a canviar de postura.
En cap moment. No t'estan forçant per...
Amb aquests enemics molaria que és més fàcil,
o es gestiona millor amb això, amb allò.
Amb el qual al final jo he tirat de la primera de totes,
la que funciona millor i la blaster.
I t'ha anat bé. Sí, sí.
La lenta és molt guai, però és molt lenta.
I quan venen 7 o 8 Estone Troopers,
que si et disparen no et donaran, perquè són Estone Troopers.
Però si venen amb pals, no et dona temps.
D'això, crec que és una cosa més palfant que una altra cosa.
Però s'agraeix, i l'exploració és molt millor que l'altre.
Quan arribes a una zona oberta,
de cop i volta comences a veure passadissos, zones, animals,
i dius, hòstia, hi vull anar pertot arreu.
Anar investigant.
I la història, a mi, d'entrada,
m'estava agradant, cap a la meitat, era una mica...
No m'estàs convenciendo.
I al final m'acaba tardant.
Jo crec que han gestionat molt bé que perdis una mica l'interès.
Ja.
He dit que començava lenta, que li costava agafar força,
i que al principi estaves una mica...
Comença una mica com l'U, que passa molt amb joc cinematogràfics,
que és que a l'inici és com...
Lent, pausat, mira quins plànols, estàs a cor, ho saps,
que dius, hòstia, és com molt xulo,
però estàs jugant pensant, no el tornaré a començar.
Me da pereza volver a hacer todo esto, yo voy a estar allá.
Sí que li costaran que una miqueta, però quan arribes...
És una horeta o menys.
I quan arribes ja a Cobo, que és el planeta principal,
és quan sobretot, i t'adones que pots entrar a tot arreu,
trobes portes tancades que dius,
que no puc entrar ara perquè em faltarà alguna cosa.
És com un petit metribani a cada planeta, més o menys.
I s'agraeix i funciona molt bé.
Ja et dic que tornava a ser criatura, hi ha un rank corporat...
És com l'U, però tot més.
Amb habilitats noves, a més, no comences de zero,
perquè ja vens de l'U.
Això s'agraeix, ja comences sent un Jedi bastant potent.
Problema d'això, que acabes sent un Jedi ultra potent.
Per això, jugant difícil, jo crec que no està malament,
perquè et plantegen... Hi ha moments que hi ha reptes.
Si no, clar.
Per PS5 també has sortit per consoles, no?
Sí, per Xbox...
Estava a Game Pass, si tens ALEA Access,
que és una subscripció dins de Game Pass, sí, sí.
Hòstia. I a PC.
No sé si he sortit a generació antiga, aquí se m'escapa.
Però bueno, té aquesta...
Ja et dic, està empanyat una miqueta
pel rendiment que he sortit d'ordinador.
Jo, quan vaig jugar a Los Ángeles,
va ser després de la primera hora,
ja quan obren una mica el planeta principal i tal,
anava perfecte, era espectacular.
Els peces ja hi havia, però estava tot fosc i no em deixaven.
A saber quin papí no t'havien posat allà.
Era bastant càfer, però ara s'està trobant gent
que té 4.080 TI i coses que no arriben als 45.
Hòstia, no pot ser.
Hi ha hagut un problema, en la meva opinió,
de temps, d'optimització i de dates.
Per on dir, aquest joc ha de sortir ara i ha de sortir.
Semblava que després de Cyberpunk s'havia après la lliçó,
que un bon joc se li ha de donar temps.
No és aquell nivell de desastre, en absolut,
però és una llàstima perquè si a l'U et va agradar,
és que aquest t'encantarà,
d'una forma molt exagerada.
Potser, prova-ho ara, sort, hi ha gent que li va molt bé,
hi ha gent que li va molt malament, a mi m'ha anat bastant bé.
O si no, espera't, perquè ja han avisat, ja han demanat disculpes,
ja han fet tuits pertinents dient, estamos en ello.
Ho sentim molt i això suposo que s'arreglarà en un més vist.
Sí, però no passa res. Exacte.
Escolta'm, ens queda estar, perdona, 4 minuts.
És que volíem parlar una mica d'Star Wars i també,
perquè fa poc hi ha hagut el 40è aniversari
també de la màquina recreativa d'Star Wars primera.
Sí, sí, la primera.
Tenim que posar una miqueta en situació
per saber que ara fa 40 anys, 1983, com era el món.
Ah, sí.
Mira, 1983, es va estrenar TV3.
Mira, fa 40 anys, sí, sí.
També el primer trasplantament de fetge de l'estat espanyol
que es va fer a l'Hospital de Valvitza.
El primer vol del Challenger, el primer disc de metàl·lica,
va entrar en vigor la llei que deia que només podem...
que s'ha de treballar 40 hores a la setmana,
i tenim un mes de vacances.
40 anys d'Inspector Gadget, també.
Oh, que boira.
40 anys d'aquell mític partit de selecció espanyola contra Malta
que va fer 12 gols a un.
Gol de senyor, senyor, gol de senyor.
I també que es va estrenar El retorn del Jedi,
que es va dir, si no ho recordo malament,
era la primera pel·lícula que es va fer en català als cinemes,
que es deia El retorn del Jedi, no Jedi,
que sempre deien El retorn del Jedi, no Jedi.
No era Star Wars, era la guerra de les galàxies.
També van aparèixer ordinadors?
Sí, només va fer un any que havia sortit l'Spectrum,
l'Anstratangant no existia,
recreatives hi havia els Sebius, el Hiperolímpic, el Gàlaga,
Missis Pac-Mental,
i, evidentment, Star Wars, basada en la pel·lícula del 77,
és a dir, 6 anys després.
Bé, la recreativa de Star Wars
segueix sent una de les 100 millors videojocs que s'han fet mai.
Surt amb moltíssims rànquings
i s'ha d'entendre que és una miqueta com quan surt una cançó,
les 100 millors i sempre surt una dels Beatles,
o les 100 pel·lícules i sempre surt Casablanca,
és que semblen i negre, no sé què...
Tenint en compte que Star Wars, la recreativa, és una birgueria,
no només perquè tingui gràfics vectorials en color
i perquè fos la primera amb veus digitalitzades de la pel·lícula,
sinó que és divertida, que és entretenida, que és jugable, saps?
També és veritat que compta una miqueta
amb el factor que dèiem abans, generacional,
que toca la fibra amb un punt de l'ànima,
que jo em penso que només s'entén quan has viscut
algun esdeveniment social de magnitud planetària,
com si fos Star Wars, no? Star Wars ho ha estat sempre.
I suposo que si vas estar, com va ser el meu cas, a l'estrena del 77,
i arribes al 2019,
les sensacions i emocions,
que el 2019 és la que es va fer aquesta,
el Rise of Skywalker,
les sensacions i emocions que sents,
jo suposo que no es poden simular, replicar o emular,
però veure això és una miqueta com veure el principi i el final, no?
Per exemple, veure o sentir el tràiler de Rise of Skywalker.
¿Qué haces, 3PO?
Mirar por última vez, señor.
A mis amigos.
Jo em veig això, ja dic, què? Que 3PO es mor?
Els acords... Mira, escolta, escolta, mira.
Enfrontar-se amb la por.
Els acords amb menors,
canviant tota la cançó, ha sigut una cosa que... brutal.
Molt bé, i m'agrada que agafis talls en català, eh?
Sí, bé, doncs mira, en tinc un altre, molt més mític, veuràs.
Si sabessis com és el poder del costat obscur...
Ui, ui, ui, ui.
Obi-Wan no et va dir que li va passar al teu pare.
Si no, farem un spoiler de què va passar amb el pare del Luke.
Em sobta que no sigui, que no era Constantino Romero, eh?
Era Joan Borràs, era curiós, eh?
Tornem al que dèiem, que entre la primera Star Wars del 77,
que vaig veure als cinemes tarragones, deien així,
que la primera que vaig veure als cinemes de glòria,
s'han passat 42 anys, nens, 42.
I va ser com veure la meva vida passar pel davant.
També s'ha de tenir en compte que la primera trilogia,
les tres primeres van ser el 77, el 80 i el 83.
Cada tres anys en teníem una, no? Sí.
I del 83 no vam tindre una Star Wars fins al 99.
Me'n recordo. Amb la menaça fantàstica.
Se'ns va passar tot.
Ara tenim alguna cosa d'Star Wars pràcticament cada dos anys.
Un videojoc, una sèrie, no sé què, no sé quantos.
Estem molt acostumats.
Ho dic tot això perquè em posa una mica de defensiva.
Perquè, esclar, quan es veu aquest joc,
jo deia, quin pet de joc, aquests dibuixets,
que no tenen ni dibuixets, perquè són ratlles.
Ho dic perquè hi ha molta incultura
i també molt d'afriquisme exasiu.
No tots els videojocs són bons, ni pel fet de ser vells,
han de ser dolents.
La regativa de Star Wars, per mi no, i socialment,
o històricament, va ser un punt d'inflexió,
va ser el pal de paller
i tots els FPS, els Jocs en primera persona,
que ara tenim, si no arriba a ser per aquesta recreativa,
no tindríem aquesta cosa.
I Star Wars marca,
és una cosa que marca generació en generació,
encara que no sigui de coses diferents.
Aneu a Spotify, per exemple,
feu sonar qualsevol cançó que es diu Star Wars
i fixeu-vos què passa a pantalla.
O ara mateix aneu a Google i cliqueu de Mandalorian,
feu la cerca, a veure què passa.
Ho farem, eh? Segur, eh?
Star, moltíssimes gràcies. A vosaltres, molts petonets.
Igualment. Carles i Oriol, que vagi molt bé.
Gràcies. Ara sí.
Ens veiem a la retro. Ho fareu o no?
Sí, diu-me clar. Dissabte, jo.
Jo dissabte no podré veure el Pathos, em sap greu.
Sembla molt mal educat.
Ja el veus cada dues setmanes.
El diumenge vas tu? El diumenge a les 5.
Molt bé, molt bé. Elí, aniràs?
Diumenge potser hi aniré.
Dissabte no em dóna tant, però potser veig el Pathos.
Si ja el llasa, a veure què et donin.
Aviam si em deixa. Un dia de festa.
Que vagi molt bé, la setmana vinent,
tenim aquí la gent del Sònar Més D,
que ens explicaran totes les novetats,
les de veniment també important per al generació digital,
i que també hi anirem en directe, com sempre.
Ai, tant. Que vagi molt bé.
Fins la setmana vinent, adeu-siau.
Fins aquí el programa d'avui.