...
OK.
Oh, yeah, yeah, oh, yeah.
Oh, oh, yeah.
Icat, la ràdio inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts a Generació digital. Aquesta és l'edició número 966,
i avui som al Sónar.
El nostre darrer any aquí va ser el 2019,
en unes edicions que sempre la recordem,
perquè són superespecials per a nosaltres,
aquí som com a casa i ens encanten les propostes del Sónar Més D.
A la part tècnica del programa, a Catalunya Ràdio, Dani Jiménez.
Hola!
A la part tècnica del programa aquí al Sónar, Josep Pons,
i també hi són Pep Casanovas, Xavier Cossó i Martí Cuní.
Gràcies també al control central de Catalunya Ràdio
i a la Rosa Massager per la producció del festival,
i també per ajudar-nos a que tot surti bé.
I vinga, ara saludo l'equip del programa del Generació digital,
el programa de videojocs de la ràdio pública.
Elisabet Sánchez, hola. Molt bona tarda, i mai millor dit.
Gina Tost, hola. Hola.
Albert García, què tal? Bona tarda.
Francia Xavier Blasco, tot bé? Tot perfecte.
Estar, com estàs? Estàs bé o què?
Jo a la mar de còmode, aquí. Molt bé.
I a la mar de fresqueta, a més a més.
Víctor Matute, com va tot? Hola, què tal? Estupendo.
Molt bé. Laia Nerin, tot bé? Tot bé.
Molt bé. Estem en un estudi nou, havíem fet el Sónar,
però amb un estudi diferent.
A una altra banda, una miqueta més petita, no?
Sí, però... Aquesta vegada hem millorat molt.
Perdona, jo crec que hi ha més aire condicionat aquí que en l'altre.
Sí, és veritat. I s'agraeix.
Diuen per això que hi ha més soroll,
perquè tenim més a prop els dijocs, etcètera, i els altaveus,
i haurem de cridar una miqueta més, però no passa res.
Perquè tenim aire condicionat. Exacte, exacte.
Tenim una hora de programa i us hem d'explicar moltíssimes coses.
Això que sona, ara ho estem escoltant gravat,
però està sonant en directe, si volguessim.
Està sonant en directe la Simona, que ara mateix...
Mira, ara mateix ha parat un momentet,
que feia una estona que l'estàvem escoltant molt fort,
ha parat un momentet.
Està al Sónar Village, actua amb una banda al complet,
preparada per explorar els límits del Latin pop, el soft trap,
el suïc reggaeton, la bossa nova,
en un nou espectacle carregat de visuals,
convidats i moltes més sorpreses.
Us heu apuntat tot, no? Reggaeton, bossa nova...
Soft... No sé què he dit. Soft trap.
Soft trap, és el meu estil.
I això que tot això ho heu vellat, vosaltres.
Home, m'encanta, a mi.
Jo em vaig quedar al màquina total 5.
Que mentides, ja us he vist fa molta estona aquí ballant, encara.
Perdona, però ho dèiem.
I tant, i tant.
Tot el que sona ho hem escoltat als anys 80, 90.
Els que tenim una edat i ara no volguessim dir lo de sempre, no?
Però escolta, la música és la seva de moltes circumstàncies,
i molts estils, i volguis que no, sempre et sona alguna coseta.
Tampoc li teníem mèrit, la gent nova, la gent que ve piquen fort.
Però va bé inspirar-se amb l'ovell, diguéssim, doncs endavant, sempre.
Ara no estem fent el programa en directe a Twitch,
twitch.tv barra generació digital,
però després el que farem serà una volteta, el posarem en marxa,
perquè ens vegin amb pantalons curts.
Per no perdre seguidors. Clar, home!
Exacte, no, no. En el fons, no, no ho pensava, per això, jo.
Please subscribe.
Ens han de veure en un altre escenari, que també està bé, no?
Amb la llum del sol, ens han de veure a la llum del dia.
I aquesta FM, com sabeu, és la ràdio del festival,
i a partir d'avui, dijous, oferirà un munt de continguts,
de programes especials com el nostre i també connexions en concerts.
Podem anunciar també un programa que ens fa molta il·lusió explicar,
i és el proper 8 de juliol, divendres, a les 7 de la tarda,
farem un programa al Palau Robert de Barcelona.
I ens encanta fer-ho ja, perquè, com sabeu,
hem parlat de la generació digital,
allà s'està fent actualment l'exposició nova a pantalla,
al Palau Robert, i encara la podeu visitar.
Però a més, serà un programa que el farem als jardins del Palau Robert,
i serà obert al públic,
i celebrarem, atenció, els nostres 20 anys en empena, 20.
I no fa falta que envieu cap correu ni res, eh?
A les 7 de la tarda, en punt, començarem el programa,
i no us ho perdeu, perquè hi haurà sorpreses.
I, a més, abans que comenci el generació digital al Palau Robert,
hi haurà conferències de videojocs interessantíssimes
que els seus responsables ens aniran explicant en els propers programes.
És a dir, Albert, tot començarà molt abans,
sobre les 4, potser? Al voltant de les 4, sí.
Llavors hi haurà diverses conferències, taules rodones,
sobre temes diferents del món del videojoc,
des de com es crea un joc com Assassin's Creed o Hitman,
des de Catalunya,
coses més de jocs indie,
coses també del món de la comunicació al videojoc,
tant premsa, creadors de continguts,
tot aquest bastant variat.
Tenim 3 setmanes per endavant per explicar-ho tot.
Vull dir que tenim temps per donar detalls de totes aquestes xerrades
que podeu anar a veure abans del col·lofó final,
que és el programa en directe dels 20 anys del generació.
És el plat fort de la nit. Sens dubte.
Molt bé, doncs comencem, no?
Comencem i tant.
Comencem amb la Gina, perquè ella tenia molt interès...
en parlar amb la gent de Vogue Troll Labs.
Els teus amics estan connectats al generació digital.
Eeei, una música molt sonar, eh? Total.
Fa 10 anys vam entrevistar per primer cop a Vogue Troll Labs.
10 anys explicaven què era el software de Vocaloid,
i així en Jordi Gené, cofundador de Vogue Troll Labs.
Tal com la gent, estem acostumats a que amb un teclat,
la gent es pugui cobrar un teclat
per tocar una cançó de teclat.
I això és el que fa la Vogue Troll Labs.
És el que fa la Vogue Troll Labs.
És el que fa la Vogue Troll Labs.
És el que fa la Vogue Troll Labs.
Amb un teclat per tocar una cançó de violí,
doncs Vocaloid ens permet afegir-hi la veu, també.
I, escolta'm, com avança la tecnologia en aquests ja 10 anys
des que els vam entrevistar?
Hem passat de sistemes basats en el processament digital del senyal,
o avui en dia que tots els sistemes
estan basats a aprenentatge automàtic, en machine learning,
nous algoritmes ens permeten aconseguir un major realisme
i també una major versatilitat,
de manera que ens permet crear veus artificials de qualsevol persona
de manera molt més senzilla, avui del que era fa 10 anys.
I, a més a més, estem començant a tenir un realisme
que, segons el context, aquestes veus cantades
comencen a sonar realment naturals.
Encara no arribem a tenir el nivell d'expressivitat
d'una veu tan real, però sí que en certs contextos,
ja aquesta veu artificial sona natural.
En aquests moments que estem al son, ara estem escoltant música,
i per aquelles casualitats hi ha una persona ballant,
com si fos un robot, que ho està fent al mateix ritme.
No, és espectacular.
Breakdance.
Això és breakdance, el baile del robot.
A veure, s'entreu-vos.
Estàvem parlant de Voqtrolabs,
que han explicat com ha evolucionat en aquests 10 anys,
i, a més a més a més,
i és que demà divendres fan una masterclass al sonar per primer cop.
Naturalment, ens fa molta il·lusió participar en el sonar,
i hem col·laborat des de fa molts anys,
participat de diferents maneres amb el sonar.
Més bé, però aquesta és la primera vegada
que estem convidats a fer una xerrada directament,
i és una cosa que ens fa il·lusió,
i una manera nostra de celebrar els 10 anys de la Voqtrolabs.
I és una cosa que ens fa il·lusió,
i és una cosa que ens fa il·lusió,
i és una cosa que ens fa il·lusió,
que hi ha una altra cosa que necessita importantly del sonar upgrades,
i és el somnen de voqtrolabs.
咒
Ayubantes, passen moltes coses, Gina, no?
Mira, per començar, això que sona és que sé tant gerne,
a l'Sonarがね que
i ara,
el somnen de voqtrolabs s'ha aplicat fins a arribar als nostres dies
amb la intel·ligència artificial,
i, a més, el més interessant, posaran exemples de projectes
on s'ha aplicat aquesta tecnologia.
Recordem que hi ha avatars digitals que canten amb la veu
dels programes de voqtrolabs, com, per exemple,
des de fa 10 anys, la Hatsune Miku.
Sí, home, i tant.
Però, a més, ara ho han fet servir per campanyes publicitàries,
per artistes, per cantants, per museus,
i, a més, es podran trastejar algunes demos
i demà passat,
perquè el que té el Sónar i el Sónar Més D és que acaba el dissabte
i hi haurà moltíssimes xerrades.
Només heu d'anar a l'aplicació, per exemple, oficial del Sónar Més D,
del Sónar,
on podeu veure, si no sabeu què fer,
què fan d'aquí cinc minuts i anar cap allà.
I el que m'agrada molt és que han integrat el Sónar i el Sónar Més D
i, per tant, et pots fer una agenda que integra els dos festivals.
És veritat, que abans era per separat.
I era...
En aquests mil dies de Sónar han fet molta feina, aquesta agenda.
És veritat, és veritat.
Doncs, mira, atenció ara a tots,
perquè escoltarem un orga clàssic activat informàticament.
Exacte, perquè des d'ahir, amb qualsevol entrada del festival Sónar,
podem anar al Palau Uell, per exemple,
i escoltar l'orga que va construir el mestre Albert Blancafort
d'una forma molt especial que ara us explicaré.
Em direu,
Bua, Albert, un orga d'aquests que sonen quan fan misses, no?
Bua, Albert, un orga d'aquests que sonen quan fan les misses?
No, no, a veure, és un orga del segle XXI, estar.
Com, ara?
Sí, sí, mira, és que l'Albert t'ho va explicar.
A veure.
Els orgues existeixen des de l'època gòtica,
parroca, romàntica i sinfònica.
Fa un d'anys.
Exacte, però que a cada època,
diguéssim que aquest instrument ha sonat d'una forma diferent.
I la gràcia és que a quina època correspon?
Ara.
Doncs ho tenen claríssim.
Ens ho ha explicat el mateix mestre Albert Blancafort.
A cada època té un orga, un estil d'orga diferent.
I quina és l'orga que correspon a la nostra època?
L'hiperorga.
Què és l'hiperorga?
És un orga expandit.
Amb què consisteix aquesta expansió?
Consisteix en que gràcies a uns dispositius,
l'orga pot sonar de moltes diverses maneres.
L'organista acabarà sent esdevenint un dissenyador de sons,
gràcies a aquests dispositius electrònics
que fan sonar els tubus d'una altra manera,
però sempre sonen els tubus amb aire.
Per una altra banda, l'entrada a la porta MIDI
permet l'accés a l'instrument
a molts altres creadors i intèrprets de qualsevol esfera.
Pot ser de la clàssica, pot ser de l'electrònica,
pot ser de qualsevol altre lloc,
i a través de la porta MIDI poden fer que l'orga soni.
Molt bé, l'orga soni cap a dalt.
Un tall quan acaba cap a dalt passa això,
que ens quedem tots allà i dirà alguna cosa més.
Sabeu com sona un hiperorga?
A veure, aquest era un exemple que ens vam posar allà.
De fet, si anem al Palau Güell,
fins a l'horitzó de l'Espanya,
hi ha una altra cosa,
que és una altra cosa,
que és una altra cosa,
que és una altra cosa,
i si anem al Palau Güell fins al diumenge,
i si anem al Palau Güell fins al diumenge,
el que sona i el que escoltarem ara
està creat per uns artistes berlinesos
que estan especialitzats en hiperorges.
Es diuen Gamut Inc.
i en Macià ens explica quina ha estat la idea principal
en la composició.
Vam tenir el privilegi de treballar uns dies a l'orga del Palau Güell
i vam desenvolupar una instal·lació especialment muntada
i vam desenvolupar una instal·lació especialment muntada
i el submeravellós Orga.
La idea, guia, era reviure l'esperit avantguardista
de l'arquitectura de Gaudí
alhora que es creava un eix de connexió
amb l'ànima aventurera del festival Sonar.
I així és com sonava aquest matí.
Han posat unes amagues a la part de sota.
Estava envoltat de guiris
que anaven a veure el Palau Güell.
No en tenia ni idea que era el Sonar.
Havien flipat tant.
No en tenien res.
Hi havia un nen, com de 10 o 12 anys, ballant al mig,
que s'ha connectat tot.
Ballant això?
Sí, sí, sí.
Però jo li vaig dir que aquest s'ha endullat.
Però a on?
Això estava ballant.
S'ha endullat a la corrent.
A mi m'encanta el fenomen especialista en hiperòrgues.
És un concepte.
El tema hiperòrgues és un concepte que existeix.
Has de ser especialista.
L'Albert Blancafort ens explicava
que havia arribat d'una conferència d'hiperòrgues,
que això ja porta més de 20 anys,
dient-se d'aquesta forma,
i que ve del nord d'Europa.
Allà els hiperòrgues,
que no deixen de ser uns orgues amb entrada USB i MIDI,
és així, no hi ha més,
comencen a haver-hi concerts com aquests,
amb uns baixos.
Han de fer unes farres, ens ho perdem tot de bo.
No, mira,
l'Albert Blancafort, que és aquest mestre d'orgues,
que és aquest mestre organista,
explicava que quan tu passes
l'entorxa d'una cosa antiga,
passes la flama, no la cendres.
Per tant, el que han fet és actualitzar tot l'orga
per adaptar-lo al segle XXI.
Perquè podien haver-lo restaurat i ja està.
Però no, no, l'han canviat tot per dins
per poder-lo traslladar al segle XXI.
Sí, sí, a més, aquest hiperòrga,
el podeu escoltar, com deia, amb el tema aquest del Sónar Extra,
el recorregut del Sónar per Barcelona,
que és una ruta, després en parlarem una miqueta més,
amb tres intervencions sonores,
que es fa al Palau Güell, a l'Hotel Mi Barcelona
i a la Fundació Antonio Tàvias.
Ilaia, continuem, no?
Sí, continuem al Generació Digital,
el programa de videojocs de la ràdio pública,
però que també parla de cultura digital.
I ara parlem de la Maria Arnal.
Generació digital,
el programa de videojocs de la ràdio pública.
Molt bé, continuem al Generació Digital.
El dissabte, Maria Arnal i Marcel Bages
presenten al Sónar, al Sónar Hall, de fet, al Hiperotopia,
un viatge còsmic creat per aquest festival
amb una escena densa, amb atenció,
36 veus del cor de noies de l'orfeó català
i sons geològics, tot mesclat.
D'això en tenim moltíssimes ganes, però, a més,
amb una escena denta,
amb una escena denta, amb atenció,
36 veus del cor de noies de l'orfeó català
i sons geològics, tot mesclat.
D'això en tenim moltíssimes ganes, però, a més,
amb una escena denta, amb atenció,
amb atenció, amb atenció.
A més, avui, Elies, has pogut veure una xerrada
que hi ha hagut.
He pogut veure-la.
M'encanta.
Aquest disc que ha tret és al·lucinant.
Demà no.
El dissabte, no em perdré el concert,
perquè penso que ha d'estar molt bé
amb aquesta connexa que ha fet amb el Marcel Bages.
Ella només va sola i, en aquest cas, va amb ell.
I avui tenia aquesta xerrada amb el José Luis de Vicente,
que també...
He descobert moltes coses a la xerrada.
I, d'una banda, han parlat de l'any creatiu
que porten...
El viatge creatiu que porten l'últim any
Vicente i ella, que no sabia.
I tampoc?
Experimentant amb una sèrie d'històries
de sons, de veu, etcètera,
entre les que hi ha una mena d'aplicació,
una mena...
En la línia de Voltrolabs, una mena d'aplicació
de clones de la veu,
en la qual, mitjançant la gravació
de veus de gent
de cantant coneguda, famosa,
amb uns tons de veu meravellosos,
tu et pots posar la pell
d'aquestes persones
i cantar com ells.
Aquest tipus d'aplicació, tu cantes,
i en comptes d'escoltar la teva veu,
escoltes la d'aquestes persones.
És brutal, perquè...
Per carau que això és estúpid.
Exacte, o convites els teus amics i dius...
Us oferiré un recital.
Aquesta cançó d'Adèle...
Veu com la clau.
O sigui, ja no és allò que només que afines,
però la teva veu pot ser diferent.
Exacte.
És això que deien, diu,
que m'encanta Fridu Mercury,
que canta amb la seva veu, que canta amb la meva.
Exacte.
Ara ho han arreglat, això, també.
Doncs sí, sí.
Pots cantar amb la veu d'ell, sí, sí.
I pots afinar, potser...
Quina fantasia, eh?
Quina fantasia, sí.
I quant val això? On ho venen?
Això no m'ho han explicat, no ho han dit avui.
La teva cerrada ha sigut molt densa.
Parlàven en termes que no s'entenien?
A veure, aquest terme, si s'entenia,
han explicat diversos experiments
que han anat fent aquest últim any,
però després també han explicat les inspiracions que ha tingut ella
per les diverses cançons del disc
i és veritat que ha parlat de coses molt conceptuals.
Fins i tot hem fet una meditació sònica.
Què dius, ara?
Sí. Ella ha basat... Sí.
Però jo l'he fet, he tancat els ulls
i m'he deixat guiar per la seva explicació.
Ella ha anat explicant una mica
de cada cançó del seu disc
com s'ha inspirat
i què és el que ha volgut plasmar.
En alguna cançó hi ha sons del món,
com sons del can de les balenes.
Fins i tot hi ha els sons
en una de les cançons de la pluja de Sant Llorenç.
Molt bé.
I el tema aquest de la meditació sònica
és com medites i com repeteixes,
sobretot el tema de la veu i la respiració,
com repeteixes una paraula, com sona...
És com la meditació de fixar-te en una cosa, un mantra.
Exacte.
Parlem de mantres.
Parlem de mantres?
No, és que parlem d'això, això.
Això s'acaba convertit en un so,
tu el modules, el fas més ràpid, el fas més lent...
Ella ha anat explicant una miqueta
tot aquest procés de creació
en cada una de les seves cançons.
Molt interessant.
Ha parlat de l'org del NAC,
que també l'ha inspirat
i també l'ha posat en una de les seves cançons,
de l'org del cor, que dèiem.
Tot plegat és un disc molt diferent i molt complet.
De fet, això de l'org és curiós,
perquè es veu que ella té un miniorg, un mini hiperorg.
Ella en diu, no?
Sí, ens ho van dir ahir.
Ara en tindrà tothom, un hiperorg.
Ara hem arribat tard.
Jo tenia un organillo.
Jo tenia un Casio.
És hora de passar al gigaorg.
Home, haurà de tenir un nom diferent, ja ho veurem.
Molt bé.
No sé, que es diu Bernie Krauss,
que és un captador de sons.
Perdona, amb seu millor amic i no el conya.
És un senyor que té els sons registrats de tot el món.
Crec que és un senyor que t'interessarà molt
i ella també ha fet conjuntament algun projecte.
Hi ha molta gent que grava sons, eh?
Sí, pel que veig sí.
6 o 2 o 3.
Si acabem de descobrir que el mercat de l'hiperorg
està en alça...
També feu cadades cada 6 mesos, no?
Sí, podríem fer-ho.
Jo he fet tallers, eh?
I tots callats.
Però el que no teniu tots, no ningú,
sou tots, el so de tots,
gravant el son dels altres.
Això hauríem d'anar a un de vosaltres.
Hauríem d'anar a uns altres a gravar com ells.
Això no s'acaba mai, eh?
Jo, amb un taller, recordo que el que sí que fas és escoltar.
El primer dia vam escoltar, vam anar a la platja, per exemple,
i vam escoltar la platja des de...
Tu imagina't que veus les onades, ja ho trencant.
El que fas és escoltar-la a 50 metres.
I estàs 5 minuts.
Vas 5 metres més enllà.
És a dir, estàs 5 metres més a prop.
Escolta 5 minuts.
I t'adones que escoltes totalment diferent.
I fins que arribes a on trenquen.
I la veritat és que és un exercici molt únic.
5 minuts són molts minuts, eh?
Sí, home, sí.
Però aquesta és la primera classe.
Són 15 o 20?
No, és la primera i ja està.
Recorda que acabàvem de parlar de mantres.
Exacte, exacte.
Bé, encara no ha vingut l'Antònia Folguera,
perquè volem parlar amb l'Antònia Folguera,
que és la comissària del Sónar Més D.
Si ve, fantàstic.
Si la veieu per aquí, l'aviseu.
Ens ha dit que vindrà, eh?
Sí, sí, sí.
Però el que volem és que uns primerizos,
com la Laia i el Víctor,
que fa poques hores que estan al Sónar
i que l'han viscut per primera vegada ells dos,
que són dos personatges importants
i sense filtres, que ens ho expliqueu, d'acord?
D'acord.
Vinga, continuem.
A veure, Víctor, Laia, com us ha anat?
Doncs molt bé, de moment.
Temes de creditació, trobar tot això ha sigut fàcil?
Fàcil, fàcil. Com va portar l'aventura?
Tot ple de valles, tot indicat, molt guiat.
Sí.
Segons el mapa, avui la porta de creditació estava tancada.
Ah, sí?
Sí, sí, sí, sí.
Jo he fet una ajuda i m'he dit que me'n vaig.
Segons Google Maps.
El mapa que t'han donat, diu que aquí has de girar a la dreta.
Mentida.
Però potser ahir sí que estava.
Avui no, avui no.
Víctor, el mapa estava cap per avall.
Exacte. Mira, vinc l'Antònia.
Cap per avall del revés.
Antònia, vine cap aquí, vine cap aquí.
Mira, ara continuem parlant amb vosaltres, eh?
El tema aquest.
Què tal, Antònia, com estàs?
Estic molt bé.
Estàvem a l'altre cantó.
Sí, sí, però molt bé.
A més, mira el finestral que tens aquí.
És com estar en un apartament.
Apartament i en el sonar, saps?
A primera línia de...
Exacte.
Imagina't, imagina't.
Molt bé.
Antònia Fulguera ja vam convidar, vam parlar,
tu et comissaria el sonar més bé, més altres coses.
Avui et veia, just abans de començar,
et veia força tranquil·la.
Quina sensació...
Ha anat bé, ha anat bé.
Ha anat l'arrencada molt bé.
Estic molt contenta de com està quedant l'estage més bé,
que era el nostre escenari nou.
Fins ara ha anat tot molt bé.
És espectacular.
Aquest escenari, per qui no l'hagi vist,
són un munt de pantalles on van apareixent
les coses de les quals s'està parlant en aquell moment
en aquest escenari.
Però, diguéssim, que queda molt més integrat
dins del festival perquè té tota aquesta espectacularitat
que tenen els escenaris del sonar.
Vull dir que bé, l'arrencada, superbé.
Sí, superbé, i l'expo ha quedat bé...
Sí, molt bé.
Nosaltres, en el programa d'avui,
estem explicant petites coses que hem pogut veure.
Però a nosaltres, com que ens escoltarà molta gent,
avui dijous, que potser no ha vingut mai al sonar
i potser no sap què és tots aquests espais,
et faré la llista dels espais del sonar
perquè em diguis què és el que es trobarà cadascuna
de les persones que vingui en aquests espais.
Comencem al Sonar Village.
Vale.
Al Sonar Village normalment hi ha músics
que fan una música festiva per ballar,
per estar a gust, prendre el sol.
Està bé quan el sol espon
i quan arriba la nit ballar-ho tot.
Molt bé. El Sonar Park, Baidais?
El Sonar Park Baidais és un escenari nou
que, en certa manera, agafa el relleu del sonar XS
i és un lloc on ballar i vibrar
amb noves generacions de música.
Molt bé. Després tenim el Sonar Complex.
El Sonar Complex és el lloc més cerebral de sonar.
És l'auditori amb butaques on hi ha actuacions audiovisuals.
De fet, també té com l'etiqueta més bé.
Hi ha shows de perfil més techie,
de performance amb molta tecnologia,
de coses més abstractes i més avantguardistes.
Molt bé. M'agrada molt perquè quan li dic el nom, els ulls...
Li canvien, sí, sí, completament.
M'està agradant molt, molt, molt.
El Sonar Hall.
El Sonar Hall és el gran escenari amb cortines vermelles
on hi ha una varietat de música al llarg del dia
que no sabria dir-te si té un angle especial,
però jo diria que és una mica l'escenari reina de sonar de dia.
Molt bé.
És com un luxe. Molt bé. Tot plegat.
Perfecte. A l'stage més D?
L'stage més D és l'escenari de sonar més D
i és un lloc per a conferències performatives
o conferències que tenen un toc audiovisual més potent.
I també és un lloc per a shows audiovisuals,
com per exemple el de Jazz Event Creukniet,
que tanca l'escenari cada dia.
Ah, cada dia és... Cada dia, cada dia.
Molt bé.
Perquè així no ens contraprogramem,
si no ho veus el dilluns, veus el març, això.
Molt bé. Anem al L'stage més D by Patreon.
El L'stage més D by Patreon és un espai exclusivament per a acreditats
i és un espai més de trobada, de networking,
de conèixes amb els altres,
i també és un lloc on tenim una programació de Q&As,
en diem que són entrevistes informals molt breus
amb artistes tant de la part de música com de la part del més D.
De fet, l'Eli ha anat ara... Maria Arnal era...
Perfecte, perfecte.
Al Lons... Ah, no, perdó, al Son Aràgora.
Al Son Aràgora és el nostre espai per a les master classes.
És el lloc que té, diguem, el contingut més especialitzat,
amb un focus més concret a determinats temes.
És potser aquest lloc que és més pels professionals
de les tecnologies creatives, però no tan sols.
Qualsevol persona que tingui curiositat,
per les tecnologies immersives, per detalls de la indústria musical,
allà hi ha una proposta.
Per cert... Víctor, tu ets Patreon, no?
Jo soc Patreon. Doncs estan aquí, és què fa?
Sí, però no entrar per por que em reconeguessin.
O que li reclamin alguna cosa. Exacte.
Molt bé, molt bé. Anem al Son Armàtica.
Son Armàtica, Baitezos, és l'àrea expositiva de sonar
i està dedicada a la publicitat musical.
Hi ha peces de realitat virtual, hi ha instal·lacions,
algunes d'elles interactives, algunes no.
Hi ha una galeria de nèfites. Molt bé, exacte.
L'hem vist amb unes flors fantàstiques.
Hi ha diverses flors, però totes dues tenen una història flipant.
Sí? Era un japonès o japonesa?
Ah, la Luna Ikutar. No us ho explico.
Sembla que aquelles flors siguin animacions, oi? No.
Ella agafa les flors, flors de veritat,
vives, la submet a un procés biològic
que desconec els detalls, que els treu la clorofila i el color.
De manera que veus que unes són blanques gairebé transparents,
unes altres tenen color.
Quan els hi ha fet això, a les pobres plantes,
les posa dins d'un aquari i les submergeix amb aigua.
De manera que tenen aquest moviment com si flotessin.
És a dir, que el moviment subtil que veieu que tenen aquells buquets
és perquè estan submergits amb aigua.
Com s'hi veu, a més? Computer Animation Graphics.
Doncs ho semblava. És fort, eh? Sí.
I l'altra que hi ha de flors són unes tulipes
que entronquen, és un treball d'un artista que es diu Anna Ritler,
i que entronca amb una de les primeres bombolles especulatives
que van ser els tulipans a Holanda el segle XIX, crec que és,
en què la gent acabava pagant fortunes per un bulb.
I de vegades ni tan sols compraven el bulb.
Comproven com un paper amb un contracte que suposa que vale
per un tulipan, una cosa d'aquestes.
I llavors, ella és com una peça en el blockchain,
és de fa ja alguns anys, els NFTs encara no eren una cosa,
com aquell qui diu, en el que ella va emetre una sèrie de tulipes
que estan animades amb Machine Learning.
I tu, per exemple, compraves aquesta tulipa com un NFT,
però aquesta tulipa s'anava pensint.
I a mesura es va pensint, es va pixelant,
i va morint, i al final, avui dia,
d'aquestes tulipes, l'única cosa que queda és un registre al blockchain,
que hi diu que el moneder XYZ, no sé què, el va comprar.
És el darrer que ha quedat.
És el pitjor dels NFTs.
És el pitjor del pitjor, que és que desapareix.
Un NFT que cadu, que em sembla brutal.
Perquè aleshores sí que esclataríem tots, era com córrer.
Jo crec que diu moltes coses sobre aquest tipus de mercat.
Hi ha dues darreres preguntes.
I després d'aquesta porta, on aniràs?
A l'Esteig Mas D.
A fer-li quatre preguntes al Bernie Krause.
I la segona cosa que faràs després d'això?
La segona cosa que faré després d'això...
No me'n recordo, però crec que tinc un parell d'entrevistes més
d'aquestes coses que tens quan fas de comissari d'un festival
el primer dia del festival.
Moltíssima sort, Antonia.
Gràcies per haver-nos acompanyat aquesta estoneta.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies per haver-nos acompanyat en aquest estudi fantàstic,
gaudint de la ràdio i del festival.
Moltes gràcies.
I ara continuem al Generació Digital,
però parlarem amb el Víctor i la Laia perquè tingui interès
per saber el primer dia com els hi va anar.
Generació Digital, cada divendres a les 11 de la nit.
Doncs sí, allò.
Laia, tu us dic Portaventura.
I tu on vas i què fas aquí?
Molt bé, d'acord.
T'ho han preguntat?
Què dius ara?
Amb aquesta cara a mi ningú em pregunta.
D'acord.
I una vegada heu entrat?
Heu anat a mirar alguna cosa o com ha anat el tema?
Sí, jo...
Entres per la porta i ja et porta recta cap a aquesta zona
oberta amb verba.
Són arviles.
I aquí hi ha una mica de beguda una altra.
L'escenari menys, les pantalles grans.
Aquí ja està muntat i molt ben muntat.
I això és gran.
Hi havia gent ja quan has arribat?
Sí, déu-n'hi-do.
Jo he arribat que eren pràcticament les 3.
I déu-n'hi-do la gent que ja hi havia.
Molt bé, Víctor, i tu has anat a alguna zona a veure alguna cosa?
Jo he entrat i m'has donat de menjar a veure.
Això és el més important per començar.
I sí, m'ho he vist tot.
M'ha fet gràcia les...
Estan molt diferenciades.
I m'agrada molt la sala aquesta de conferències
amb les pantalles, que estava dient.
Sobretot perquè s'ho han gastat tot en les pantalles.
No hi havia percadires.
Perdona, però no hi havia pufs o alguna cosa així?
No, ni gespa allà dins.
La gent no pensa que quan t'asseus després t'has d'aixecar.
Aquí està el problema.
Però guai, està molt bé.
M'ha agradat tota aquesta plaça d'aquí fora, que és al village.
Sí, són al village.
S'està com a gust.
La noia que estava punxant, la DJ,
tenia només la meitat del públic,
perquè és on hi havia ombra.
L'altra meitat no volia estar, ni ningú.
M'ha agradat tota, gràcia.
Hi ha un moment, per això, que hi ha tanta gent que al final...
Al final et toca o no et toca.
Exacte.
Però quan pots escollir...
O quan baixa el sol, de sobte veus que la gent comença a sortir de l'ombra
i omple la plaça.
Ilaia, has anat a algun concert d'aquests a llocs més foscos?
Sí, m'he ficat a una sala que hi ha més enrere,
que és més fosc que així,
i aquí estem entrant en un altre ambient.
I es notava.
La música què tal era?
Molt xula, m'ha agradat molt.
No sé si heu vist alguna cosa més.
Hem passat per l'exposició aquesta d'NFTs.
I de realitat virtual.
Hi havia diversos, no direm jocs,
sinó que eren més com experiments,
o històries...
Pariències sonores, visuals...
Amb UBR, que estava guai.
Heu anat a lo de la Wikipèdia?
Sí.
Hem passat per la Wikipèdia, però hi havia gent.
I tu ho has posat, Laia?
No, ho hem mirat com es feia, així de fàcil.
L'Albert ho ha fet.
A veure, explica què és, exactament.
És un experiment amb intel·ligència artificial.
Bàsicament, el que fa és,
tu et fas una fotografia amb una webcam
i li dius el teu nom
i li poses un concepte relacionat amb tu.
Correcte.
Llavors, només amb la fotografia, amb el teu nom
i amb una paraula que li poses,
et fa una biografia fake teva per la Wikipèdia.
D'acord.
Llavors, et diu quan vas néixer.
M'han maït alberga...
Jo he posat Albert Carlo, tal.
Va néixer a Ohio l'any 1982.
Que ha encertat!
Però, ostres, l'edat l'ha encertat més o menys bastant,
d'un any, sense que jo l'hi hagi dit.
Amb la fotografia ha encertat això.
I m'ha fet com una biografia, com va començar a ser famós,
amb les seves crítiques de videojocs,
no sé quantos...
Ho ha encertat bastant.
I t'has posat l'Eli, que també ho ha posat.
Què has posat?
Jo era una cantant.
De sobte ha decidit que jo era una cantant sueca,
que havia tingut molt èxit,
sobretot en una cançó versió sueca
d'un programa que era com tipo Gran Hermano.
Va tenir uns quants anys de sobre que m'ha agradat molt.
Només per la meva foto.
Molt bé.
I m'ha fet molta gràcia tenir un nòvio i dos gats.
I dos gats, és veritat.
M'ha agradat molt un altre que he vist
que una persona ha posat que suava molt.
Llavors ha sortit la foto i diu
que aquesta persona, no sé com es deia,
suava molt i va fer-se ric perquè venia la seva suor per eBay.
Influent fer.
Una cosa rara.
Hi ha gent que ve l'aigua de la dutxa.
Pensava que no podia ser pitjor que l'Estar,
però ara t'explicarà.
Estar s'ha assegut perquè t'havies de fer la fotografia.
I què has posat?
Primer m'ha dit que tinc 35 anys.
Tu, García, en tinc bastants més i me n'has tret bastants.
Però què has posat?
Tinc més.
Tinc una cosa que he volgut sempre des de petit,
que és terrorista internacional.
D'acord.
Li ha fet una bio, però de veritat.
Soc popularíssim.
He estat a Irak, Madrid.
Nascut en una família pobra.
Pobre de Cubait.
Sí, sí, que soc home buscat.
Està molt bé.
Tinc al meu càrrec 202 morts.
Poques, em semblen, també.
I que estàs buscadíssim.
I el Tom a córrer al costat de l'Estar.
Exacte.
Skynet progressa adequadament.
A veure, el sonar més bé
també es parla d'obsolescència i intel·ligència artificial.
Generació digital.
L'únic programa de ràdio
que no necessita cap requisit del sistema.
Home, estem veient el Vangelis ara.
Com si es digués.
Pobre, amb un núvol tocant.
A veure,
si el Vangelis ha de ser artificial emular la condició humana,
i si ho pot fer,
serà la humanitat obsoleta a l'espera
de ser substituïda per versions millorades per replicants
el nostre petit homenatge
al desaparegut Vangelis
en aquesta peça de la banda sonora de Blade Runner,
que encaixa molt bé
amb els conceptes d'algoritme, intel·ligència artificial
i percepció artificial
de l'art que gestiona l'artista Mario Klingemann.
En Klingemann és l'artista que vol deixar de ser artista.
Què vol fer?
Desenvolupar una intel·ligència artificial
en l'obra artística, innecessari
i potser, hauríem de dir-ne, obsolet.
Va participar amb el productor musical
i dirigeï amb Art Marsenit en My Artificial Muse,
estrenada precisament aquí al Sonar l'any 2017.
Una experiència on la música de Marsenit
i la pintura a temps real del pintor Albert Barquet
es fusionaven amb els seus algoritmes.
Aquest cop ens porta, entre altres coses, a VOTOS,
una intel·ligència artificial descentralitzada
sobre tecnologia blockchain.
Però, mira,
deixaré que sigui ell mateix qui defineixi
com veu la seva feina com a creador
d'artistes d'intel·ligència artificial virtual.
Treballant en sarses neuronals,
em sento com un músic que construeix els seus propis instruments
i després els ha d'aprendre a tocar per poder,
en algun moment donat, produir una obra mestra.
Com veureu, ara mateix ens trobem
més en la fase d'experimentar en aquest camp
i descobrir com es fan les coses.
Per tant, no crec que puguem trobar encara cap obra mestra,
però és un temps molt interessant
per estar prenent una altra cosa.
I també és un temps molt interessant
per estar prenent com fer servir aquestes noves eines.
Escolta'm, i com ha anat, Francesc, aquesta xerrada?
Doncs mira,
ha estat fent una conferència, precisament,
de rote obsolescence, el camí cap a la obsolescència,
i t'he de dir que he estat prenent notes,
hi ha hagut un moment que he hagut de deixar de prendre notes,
perquè he pensat, és que ja no m'hi cap, això.
Ja no m'hi cap, però tot el que mostrava
era super, superinteressant.
Mira, us diré una miqueta en el seu concepte
que va començar a treballar
gràcies als primers ordinadors,
primers ordinadors que per edat ens corresponen,
els que vam veure a tots nosaltres,
començant a programar, va començar a agafar consciència
sobre les ganes de crear,
crear de forma digital conceptes artístics.
Però una de les seves idees és
podem automatitzar la creativitat.
L'art, eh?
Sí, sí, ella ho deia que la creativitat
en realitat no és autènticament creativa,
no crea coses noves,
sinó que l'artista l'únic que fa és
crear coses que ja coneix,
aquelles coses que coneix per l'experiència
i pels anys
i per l'aprenentatge
i combinar-les de forma interessant
per crear alguna cosa que interpreti com a nova.
Doncs què passa?
La imaginació, diu, no és lliure.
No creem coses que no existeixen,
creem sobre el que ja tenim.
Per tant, agafem tot el que ja tenim,
posem-ho en una màquina
i que sigui la màquina que es dediqui a combinar
aleatòriament milers i milers de vegades
que siguin artístiques.
El concepte que ell diu és
no és l'acte creatiu,
l'acte creatiu que és aquest de combinar
ho pot fer una màquina,
l'important és la curació,
l'important és la selecció de tota la morralla
que genera els meus algoritmes
d'intel·ligència artificial i artística
com selecciono aquells que, ostres,
ens agradin, que m'agradin a mi, no?
I això és una de les coses amb què treballa.
I els seus algoritmes, per exemple,
han treballat sobre moltes peces artístiques
i imatges.
Ha treballat amb estocs d'imatges fotogràfiques
i els exemples que mostrava eren brutals
en els que treballava
sobre estocs d'imatges de búlgares
dels anys 50
sobre Beijing de l'època de la revolució
i sobre alguns altres estocs més.
I els seus algoritmes fan una cosa molt interessant.
Intentava buscar imatges
que s'assemblessin, però compte,
perquè no ho feia buscant similitud pixel a pixel,
aquella cosa de Google Imatges
que diu busquem una imatge semblant a aquesta.
El concepte dels seus algoritmes és
ha d'entendre què està passant en aquella imatge
per poder-me buscar una imatge
que s'assembli.
O sigui, una persona parlant... Exacte.
Un senyor vestit de vermell davant de la Torre Eiffel.
Llavors, no busca sempre algú que coincideixi amb la imatge
perquè està exactament a la mateixa zona
de la Torre Eiffel.
Es pot veure a la Torre Eiffel de molts llocs diferents
i la persona pot portar moltes coses
que podien ser o no un vestit vermell,
però que encaixarien.
Hi ha hagut un exemple, per exemple,
que diu que a sobre de la televisió
hi havia una petita Torre Eiffel.
La màquina entenia que és el que tu volies
i d'allà treia aquestes coses.
Explica'ns, per últim,
l'exemple que ha posat amb un tros de la pel·lícula Harry Potter.
Sí, una de les coses.
És que ha fet moltíssimes coses
i no les puc explicar totes però quedeu-vos amb aquest nom
i intenteu investigar la seva feina perquè és genial.
Passem un pas més allà.
No treballem amb fotografies,
treballem ja amb imatges en vídeo.
Ell ha agafat tot d'imatges d'estoc,
a internet arxiv, on hi ha centenars i centenars
de vídeos educatius
i pel·lícules lliures de drets
i coses molt obsoletes i viejunes,
i ha agafat i li ha dit
busca'm similaritat amb un tràiler
de la pel·lícula Harry Potter.
I ens l'ha posat en paral·lel.
La màquina ha substituït totes les seqüències del tràiler
per seqüències ben picades
d'escenes de moltes i moltes pel·lícules diferents.
Era brutal la forma en què
en aquell moment apareixia en Hagrid,
i al final apareixia una imatge en blagui negre
de Karl Marx fent un discurs.
I veus un tio pelut.
Sortien tots els nanos
entrant al menjador de Hogwarts
i es veia com una mena de desfilada militar,
allà soviètica,
però dius que estan fent el mateix en caixa.
Era genial.
Al final, per això, com et dic,
ell el que vol és arribar a un moment
en què l'autor, nosaltres,
simplement no intervindrem en el fet artístic.
I d'aquí se'n desgranaven idees
que es veien entrant sobre l'autoria
i sobre la propietat, no?
Moltes més coses.
Ja et dic, ha sigut una persona molt interessant
i un gran descobriment.
I, a l'igual que el Francesc, l'Albert Garcí
ha trobat una proposta que només es pot trobar
en aquest festival.
Generació digital, reprenem la partida.
Albert, què has vist en aquest festival?
Moltes coses. Per començar, m'he equivocat de sala.
Havia d'anar al... Què dius ara?
T'has vist més coses de les que visitaven?
Havia d'anar al Sónar Ágora
perquè jo he entrat i dic,
mira, a veure si veig l'Albert, i no hi era.
No hi era on havia d'estar.
I quan m'han anat a tancar, dic, no, jo marxo.
Llavors, he estat com...
Déu un quart d'hora mirant un artista
del Ministeri de Cultura de Taïwan
que punxava música
com electrònica molt hipnòtica.
I dic, jo, no comença?
La xerrada aquella que havia de veure
d'interagents artificial, m'he aixecat
i, no, no, això és una altra cosa,
havia d'anar al Sónar Ágora, aquesta,
dintre del Sónar Ágora hi havia aquesta experiència
molt interessant d'un artista
que treballa, doncs, a Dinamarca,
que és l'Andreas Refsgaard.
Refsgaard.
És un artista que treballa sobretot
amb el tema aquest de l'aprenentatge màquina,
el machine learning, això que es diu.
Bàsicament és un experimentador
amb intel·ligència artificial.
Fa molts experiments i ha mostrat uns quants
aquí al Sónar Mesté.
En els darrers anys sobretot ha treballat molt
amb el que és la música
artificial. A partir d'aquí podrem sentir
ara alguns experiments que ha ensenyat
aquí al festival. Per exemple,
un primer experiment, atenció,
perquè veieu una mica la creativitat
que hi ha darrere d'aquesta idea.
Ell agafa un paper i comença a dibuixar
en aquest paper instruments musicals,
un tambor, doncs, una guitarra,
un piano, diferents instruments.
Escribe el nauts. Sí, sí, més o menys.
Però més de forma molt ràpida,
o sigui, no detalladament.
I automàticament la màquina interpreta
les decisions que està creant instruments
i crea música en directe. Ho podem sentir, de fet.
Comença amb un tambor.
Ha fotut un piano.
I ara quan entra al baix ja ho veureu,
perquè es posa la cosa molt tremenda.
En un saxo.
Sí, al baix.
I mola perquè és una activitat que...
Ell treballa molt amb el tema educatiu,
perquè ensenyar el tema intel·ligència artificial
i, perdó, el machine learning,
a nens petits i tal,
i amb aquest dibuix, dibuixant els instruments,
és fantàstic, per veure com interpreta la màquina
aquests instruments.
Molt bé. Si us sembla,
escoltem un altre experiment, aquest també és molt curiós.
Diferent, aquest, o sigui, més històries.
Un altre diferent, però relacionat amb la música.
Ell ha creat una mena d'experiència
que consisteix per a persones
que tenen dificultats motores,
persones que només poden, per exemple,
moure la cara, moure alguns músculs de la cara,
una mena d'instrument electrònic
que interpreta els gestos facials
d'aquestes persones
i ho converteix en música.
Però m'encanta perquè ho ha mostrat en un vídeo
i ho sentireu ara,
i també es nota dintre d'aquesta mena d'interpretació
d'aquestes persones amb els gestos de la cara
que s'ho estan passant molt bé.
Que bo. Ho podem sentir.
Clar, imagina't.
Tot això ho estan creant.
Sí, llavors mouen les seies, obren la boca,
i van canviant els instruments.
Hi ha diferents sons i és bastant curiós.
I què més s'ha comentat?
Sobretot ha parlat de temes d'això,
de machine learning i com hi ha aplicacions.
Hi ha moltes molt curioses.
M'ha passat com el Francesc, no em puc explicar-les totes,
però us explico una,
que aquesta no l'ha explicat en altres festivals,
només l'he vist aquí al Sonar,
que és un festival que s'està fent a internet.
I a mi m'ha flipat.
Consisteix en una iniciativa,
que ara us busco el nom ara mateix en directe,
es diu booksbuy.ai,
i d'artificial intelligence.
I la qüestió és aquesta.
Es creen llibres de ciència-ficció
que els crea una màquina,
una intel·ligència artificial,
però tensió, tensió.
Crea tot el text, una història fantàstica,
són de ciència-ficció,
crea la portada, es basa en altres portades
com l'autor o l'autora,
crea la fotografia fictícia d'una persona,
el posa a la venda,
amb una web molt famosa de venda de productes d'internet,
crea persones que el llegeixen i fan la crítica,
és tot un bucle.
Crea tot, tot.
És Brandon Sanderson fet amb intel·ligència artificial.
És Sanderson i ja està.
Però el millor ve a continuació.
Hi ha gent que no ho sap,
compra aquesta novel·la,
no són barates,
són uns 13, 14, 15...
Perquè tal com està la llum, aquesta intel·ligència consumeix.
Són barates i uns 20 euros per novel·la,
és una cosa bastant considerable.
I la gent real en via crítica
no m'ha acabat d'agradar aquesta novel·la,
la trobo una mica tal,
m'ha fet gràcia.
Al final obert.
Al final trobo un bucle raro.
Impressionant.
I molts altres experiments, per exemple,
recordeu quan al navegador hi ha un problema d'internet
i surt el dinosaure?
Sí.
Hi ha un sistema per controlar-lo
amb xiolant.
Xiolant controles el dinosaure.
Què més?
La versió del clàssic joc de Wolfenstein d'acció,
ell també ha creat un sistema
que reconeix els sons que fas amb la boca
i jugues fent sons amb la boca.
A partir d'aquí,
hi ha un munt d'experiments molt curiosos
i hem parlat finalment d'una cosa
que està de moda aquests darrers dies,
que és aquesta pàgina web que es diu Dale E.
Si en treu a Twitter des de fa una setmana
és tota l'estona això,
que tu escrius una frase, qualsevol,
i et queda com unes imatges raríssimes.
El Dalí, què?
Jo ho he mutejat a Twitter.
En el fons aquest experiment està en la mateixa línia.
Tu poses un concepte o dos,
la idea és posar dos conceptes
i et va creant com dibuixos fets per una intel·ligència artificial.
Això era PlayPool Machine Learning
d'Andreas Rapsgaard.
Sí, interessant perquè té molts experiments d'aquest tipus
i també des de l'àmbit de l'educació.
Ara de sobte he vist que l'Star sortia de l'estudi
i m'imagino que deu voler veure què està passant fora.
Jo el veig per allà voltant.
Exacte, doncs continuem aquí al Generació Digital.
Participa la comunitat del Generació Digital
al nostre canal de Telegram.
A veure, Star, no sé si ens escoltes,
però sí, estàs fora, no?
Em sents, vosaltres?
Estupendo, estupendo.
Molt bé, t'escolto. On estàs?
Estic a l'Ajuntament de Barcelona.
És un festival fantàstic,
que normalment passa molt desapercebut
i que és vital i primordial per un festival com el Sonar,
que és el Servei Mèdic d'Emergències.
Estic acompanyat de quatre noies maquíssimes.
A veure, es diuen?
Alba.
Júlia.
Anna.
Alana.
Estem aquí, la mar de bé.
Si us passa qualsevol cosa,
és que hi ha gent que més tard s'aproximarà a feina.
I quin tipus de feina?
Crec que hi ha gent que va molt beguda,
o intoxicacions.
Ara és més l'hipotèmia,
quan el sol encara està fora,
però quan es posi ja serà més beguts,
o intoxicacions.
Ja ho heu sentit.
Ja ho dèiem, que feia el sol aquest,
quan deia el Pazos, que anàvem d'un escenari a l'altre,
i el que ja sabíem que mitja nit...
La no se confunde.
I els hi podies preguntar alguna recomanació,
perquè la gent no arribi al límit.
I tal, recomanacions perquè la gent no arribi al límit?
Ho recomanem molt, beure aigua.
Beure aigua.
Si trobeu que no arriveu molt bé,
no esteu molt conscients, beueu aigua.
És el que nosaltres sempre donem aigua quan veiem una persona
que està malament, donem aigua,
perquè no arribes a estar el màxim que pots arribar.
Jo només veig un petit fallo en aquest pla de l'aigua,
que val 3 euros.
Nosaltres, al Servei Mèdic, sempre que estem nosaltres,
donem aigües, tenim allagots i tot,
per quan algú es destira i repartim.
Perquè nosaltres també intentem evitar que no arribi una infermeria.
Llavors volem donar aigües gratis, així.
Ho veieu? Molt bé, clar.
Un truc.
Ara surti i t'estires a terra.
Acabo de tenir el truc per tenir aigua gratis.
No, escolta, m'està molt bé,
perquè és el que no es veu del sonar.
No, esclar, és una cosa que jo sempre he vist.
S'ha de mirar com el Mago Deus,
darrere de la cortina,
és la gent que està allà, ballant per nosaltres,
i que moltes vegades no els fem ni punyeter o cas.
Ni els agraïm, ni els convidem a una Coca-Cola, ni res.
Són molt mal educats, la gent que venim al sonar.
És veritat.
Elles també diuen que fan voltes.
Estan esperant que vinguin els malalts.
D'acord, d'acord.
Fan una miqueta de sortida i tal.
Molt bé, molt bé.
Són vosaltres quatre, o n'hi ha més?
No, n'hi ha més.
Tenim un altre sector d'infermeria, on sigui que hi ha una doctora
i un infermer per qualsevol cosa més greu,
i dos tècnics per ambulància per qualsevol necessitat de trasllat.
També tenim gent a dins
i altres que estan fent voltes de la mateixa per qualsevol cosa.
I com ho viviu, això, del sonar, sense viure'l?
Clar, perquè esteu al sonar, però no esteu al sonar.
A mi, sempre que m'han preguntat sobre aquesta feina,
és una de les meves preferides i que a mi m'agrada molt,
perquè al final del dia pots disfrutar del show,
el show el tens, la música t'envolta al final del dia.
Sol és que sempre estàs d'estar un ull més cap al públic.
Però és una feina molt agradable estar, a la veritat.
Escolta, hi ha més a més que obren, eh?
Home, tu, és fantàstica, no ho sé, eh?
Ara s'hi preguntaré on he de posar el currículum,
per si de cas.
Dóna-li les gràcies.
Gràcies, de part del Albert Murillo,
molt bé, i escolta, vine cap aquí,
perquè estem a punt d'acabar el programa, ja.
Ara jo estaré una estona per aquí prenent aigua.
Nosaltres continuem, perquè hem voltat per més llocs.
La Gina també ha anat a la taula rodona,
que ens pot ensenyar l'art sobre la Web3.
Només AICAT, generació digital.
Home, la Web3, Gina.
La Web3, no saps del que et parlo, eh?
Sí, home, n'hem parlat aquí, ja, el generació digital, amb l'Antònia,
recordo que ens heu parlat,
però que és una d'aquestes paraulotes noves que he sortit.
Jo no sé el que és, però...
Com que no sé la meitat de les coses...
Jo t'ho explico, jo t'ho explico.
La Web3 és un nou tipus d'internet on tu ets el propietari,
no només del contingut, sinó també del continent,
una mica com el que passa amb el blockchain.
I com passen aquestes indústries creatives,
sempre van a l'avantguarda de la tecnologia.
De fet, quan he arribat al Sónar,
al Sónar Stage més D,
de pantalla,
i estava presentada l'Antònia Folguera,
i no m'he equivocat d'escenari,
es nota que no és el meu primer Sónar,
tot i que ho han canviat tot aquest any,
i parlaven tres persones,
Estefania Artusi, de la criptomoneda i blockchain artística de Tezos,
el Fernando Cuccietti,
que és el Head of Data Analytics and Visualization
del Barcelona Supercomputing Center,
i Meryl Valhelsdingen,
que és la directora i fundadora del Next Museum d'Amsterdam.
Next Museum, això m'agrada, aquest concepte.
Doncs mira, això t'agradarà molt,
perquè han parlat de maneres separades.
No era exactament una taula rodona,
sinó que cadascú exposava el seu punt de vista
d'aquesta web3 i com ho estan exportant
en els seus àmbits.
Molt bé.
En el Next Museum han portat, en aquell moment també,
un artista que explicava com ella està creant art en NFTs,
per aquest museu,
i com intenta integrar-ho
en el circuit artístic tradicional.
Però una de les coses que he dit que més m'ha agradat
és que estan veient com Europa està regulant
i gestionant tot això,
perquè segons el marc legal que estableixin,
tot això anirà cap a un cantó o cap a un altre.
Per tant, és una indústria creativa ara mateix explotant,
però que està esperant aquesta regulació
perquè no es canibalitzi amb ella mateixa.
Uf, té una idea.
No, molt interessant, la veritat.
Però jo m'he quedat al·lucinada perquè estava tothom al terra,
tombat, assegut o directament estirat.
Escolten aquest discurs dense, polític, creatiu
i de més de cap on anem amb aquesta web3.
És curiós, quins llocs diferents hi ha al Sónar.
Estem veient ara el Sónar Village i després un altre lloc
a 25 metres on estan parlant d'aquestes coses tan profundes.
Sí, mira, una dada.
El 2021, les empreses de capital risc han invertit
més de 27.000 milions de dòlars en projectes
relacionats amb les criptovidivises
que entren dins d'aquesta web3.
I gran part d'aquest capital es va destinar
en els projectes específics de la web3.
És brutal, per tant, és una d'aquestes paraulotes
que sentirem a parlar molt en un futur
i que esperem que tinguin una regulació aviat.
Doncs ja estem arribant al final del programa
i l'Albert ha volgut fer tots els Sónars extra.
Generació digital.
Acabes de fer una captura.
Sabeu l'escultura que hi ha a la Fundació Tàpies?
La que es veu des del Carreragó és el núvol i la cadira.
Jo de petit deia, això és una cadira.
I de gran vaig saber que era una cadira.
No, no, és brutal.
La Fundació Antoni Tàpies i el Festival Sónar han reinstal·lat,
és curiós això, és una instal·lació que ja existia,
una obra de l'artista Mica Baínio, que es va exposar l'any 2001.
És un artista que, desgraciadament, és mort.
És una instal·lació sonora que enregistra a temps real
l'entorn urbà a través de les vibracions de l'escultura.
És a dir, tu vas a la part de dalt de la Fundació Tàpies,
hi ha un osciloscop, un osciloscop que sembla tret
d'una empresa russa dels anys 50, de veritat.
O sigui, és una cosa increïble.
Poses els auriculars i escoltes al carrer
com si les uïdes fossin aquests cables,
perquè ja han posat tot de micròfons a tal.
A través de l'escultura vols dir, eh?
Sí, sí, és això que us estic explicant.
És la feina de l'Albert, però que no la fa l'Albert,
la fa l'escultura, enregistrar sons.
I què passa? Com sona? Sona força estrany, sona així.
Vibren, vibren.
Sí, sí, ha sigut bastant impressionant això, eh?
Perquè això també pot sortir.
N'és cosa que no veus, eh?
Més coses a la zona extra.
Ahir també vaig anar a l'Hotel Me.
Cada vegada que escolt que veig Hotel Me,
em surt Hotel Me, ho sento, eh?
Sí, sí, de veritat. Digue-li Me.
No passa res, Hotel Me.
Està al carrer Casp. Hotel Me.
I vaig escoltar i veure, atenció, això.
Això sí que és brutal.
Darrere de parada del zona extra és aquest hotel,
Hotel Me Barcelona, on l'artista multimèdia italià,
Collola, presenta la seva instal·lació Transient,
i que és, a veure, tres pantalles enormes,
aquí sí que hi havia puffs, és a dir, que pots posar...
És que és lluny.
Bueno, és que no sé ni per fer xulterra que el puff,
el puff potser te'n seus, però aixecar-te del puff...
No, però era un puff dur, com si diguessin,
d'aquests que no toques el cul al terra, saps?
És un taburet, deixem de posar noms.
No, i aquí el que vèiem era una imatge que anava canviant,
depenent d'aquesta música, que era a piano,
i era, no sé, sabeu una experiència cinestèsica?
És a dir que, no sé, te'n vols, noi?
Jo he vist com una espècie com de...
sabeu els torns aquells de quan vas a rentar el cotxe?
Doncs he vist una imatge que era d'aquesta instal·lació
de l'hotel Mè, que era com aquests torns
de quan vas a rentar el cotxe, que es van movent...
Espectacular.
Que et quedes mirant i no pots mirar d'una altra banda.
Sabeu quan en el vostre vidre passaven aquelles coses de colors?
Correcte.
Doncs el mateix.
I el ritme de la música és que et quedes allà...
embobat.
I em vaig adonar que la gent que hi havia era gent de l'hotel,
que estaven dormint allà i veien això, entraven,
i sí, estaven molt estones.
Jo vaig registrar-nos com 20 minuts
i hi havia gent que portava ja més de 20 minuts i no es cansava.
Perquè estan de vacances a Barcelona.
Sí, ja, però fa calor, també.
Però no, no, però estava bé.
Vull dir que, no sé, m'ha agradat molt, com sempre,
les experiències del Zona Extra,
que per mi és una de les coses que més m'agraden.
Estem acabant el programa a dir-vos que a través d'ICAT.cat
heu d'escoltar, a partir d'allà,
concerts en directe del Sonar Village,
tant dijous com divendres com dissabte.
Fins a les 10 gairebé cada dia hi ha concerts.
Si mireu el programa,
podreu veure qui està actuant en cada moment.
I també programes especials com Independents, com El Nostre,
no sé.
ICAT és la visual del festival, una miqueta.
Una miqueta, no, ho és.
Molt.
I res, acabem i ens acomiadem.
Jo he visto cosas que vosotros no creeríais.
Hem vist coses més que el Dani,
que està pobra a l'Estudi Vuit de Catalunya Ràdio.
Que vingui cap aquí.
Ei, Dani, que està molt bé, de veritat.
Em sembla que no ha vingut mai.
No, com a mínim, nosaltres no.
No, no, no, crec que no.
Gràcies, Eli, Gina, Laia, Francesc, Star, Albert, Víctor.
Ara anirem a passejar amb tuits, una miqueta?
Molt bé, gràcies per haver vingut avui.
Gràcies.
Fins la setmana vinent, que vagi molt bé.
Adeu-siau.
Adeu.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.