Benvinguts. Aquest és el programa número 577 del Generació Digital.
Comença una nova edició ara mateix del Generació Digital
que matem en aquesta temporada d'estiu.
De fet, aquest és el nostre darrer programa d'estiu.
Us hem anat acompanyant cada dissabte i cada diumenge
a les 4 de la tarda,
i demà a tot gira comença a les 4 i no n'hi haurà.
La setmana vinent comença una nova temporada a Catalunya Ràdio,
i avui us anunciarem algunes novetats,
però que sapigueu que el primer programa de la temporada,
de 2006 a 2017, és el proper dissabte 3 de setembre.
Al final del programa direm l'hora i altres cosetes més.
En el programa d'avui escoltarem les propostes
que ens envien en format nota de veu tot l'equip del programa.
Avui, la Gina Tost, l'Albert García,
i en francès Xavier Blasco,
i també l'Elisabet Sánchez, en Xavier Serrano i l'Estar.
També viurem els millors moments que hem escoltat
durant tota aquesta temporada a Catalunya Ràdio.
Recordeu que aquesta edició d'estiu del Generació Digital
s'emet als dissabtes i diumenges a les 4 de la tarda.
Demà no hi ha programa, però es podeu aconseguir tots,
podeu escoltar altre cop qualsevol dels nostres programes,
si aneu directament a catradio.cat o a generaciodigital.cat.
I comencem amb la Gina Tost,
que ens recomana una aplicació que canvia una mica el nostre cos.
Generació digital.
Ai, Albert, ara que nosaltres t'enviem selfies,
al grup de WhatsApp de Generació Digital,
que sàpigues que, bé, si vols semblar més alt i més prim,
tinc una app per tu.
Es diu Spring, S-P-R-I-N-G, com molla en anglès.
Spring. I, de fet, la icona és una molla.
És gratuïta per iOS i Android, i és fantàstica, perquè el que fa és això.
Tu et fas una fotografia de cos sencer i l'aplicació fa més alt i més prim.
És com per art de màgia. I et prometo que no es veu el truc.
És a dir, no és allò que diguis que es veu que el fons està de format
o hi ha alguna cosa estranya. No, no.
O sigui, queda molt natural. Molt bé. M'agrada. Spring.
Doncs, vinga, som al Generació Digital de Catalunya Ràdio,
i continuem amb el programa.
I, com ja sabeu, cada setmana el Generació Digital
publica contingut a la xarxa, que es pot escoltar de forma exclusiva
al nostre lloc de CatRàdio.cat.
Aquesta setmana s'ha sabut que terra Barcelona,
la que vol ser una de les fires de videojoc més important d'Europa.
Hem entrevistat a José María Moreno, director general d'EVIC,
que és l'Associació Espanyola de Videojocs,
que, en col·laboració amb la Fira de Barcelona de Barcelona,
va fer una entrevista a l'Ajuntament de Barcelona,
que, en col·laboració amb la Fira de Barcelona,
porten a l'octubre aquest esdeveniment obert al públic
i als professionals de l'immens sector del videojoc.
Hem volgut saber per què, de l'arribada d'aquesta fira,
ara que feia tres anys que es feia a Madrid.
Sí, así es.
Nosotros hemos acumulado alguna experiencia
organizando o promoviendo ferias en el pasado,
y queríamos aprovechar toda esta experiencia
para coorganizar junto con Fira un nuevo evento en Barcelona.
Nuestro objetivo es llegar a nuevos públicos,
acceder a nuevos mercados.
Las elecciones en las que hemos participado hasta ahora
han tenido lugar en Madrid
y creíamos que era una buena oportunidad para eso,
para acceder a esos nuevos públicos y mercados.
Era en José María Moreno, director general d'EVIC,
aquesta asociació espanyola de videojocs,
i ha estat una notícia força comentada a les xarxes,
el dimecres crec que va aparèixer.
Déu-n'hi-do.
Ha estat una sorpresa, no?
Completament, i de fet, els de Madrid Games Week
els va agafar un atac de banyes a Twitter
i anaven dient i enfadant-se amb tothom que comentava la notícia.
Tenen feina, perquè ha fet molt de rebombori.
Generació digital.
Això és el Generació digital, edició d'estiu.
En francès Xavier Blasco ens envia una nota de veu
per proposar-nos aquesta setmana que visitem museus a casa nostra.
Hola, Albert, deixa que et faci una pregunta.
Què és el que solem fer segur, segur,
quan anem a una ciutat a l'estranger?
Doncs acabem visitant els seus museus,
cosa que moltes vegades no fem amb els que tenim més a prop nostre.
Ja que l'estiu ens dona força temps lliure,
també pot ser un bon moment per fer-ho.
També pot ser un bon moment per anar a veure alguns museus
i algunes exposicions que són molt interessants
i que tenim ben a l'abast.
Jo, per exemple, he començat pel Museu de la Ciència
i de la Tècnica de Catalunya, que es troba a Terrassa,
per estar així amb sintonia amb el programa.
Hi ha tot d'exposicions molt interessants
sobre la fàbrica tèxtil, sobre la química,
i una que està molt bé, sobre les fonts d'energia.
Això sí, tu que saps que a mi m'agraden els jinys i els tresors,
el que m'agrada molt és una sobre motos de la Montesa
i sobre vehicles clàssics.
Però, sobretot, sobretot, sobretot,
la que es diu l'enigma de l'ordinador, per descomptat.
Des de les primeres formes de càlcul mecànic
fins als ordinadors actuals,
veurem una mica com han anat evolucionant
les eines que ens han donat,
tot això del que ens agrada tant parlar al programa,
i sense els quals no hi hauria ni internet,
ni telèfons mòbils, ni consoles, ni videojocs...
Es fa un petit homenatge als videojocs
en forma de tres màquines recreatives.
Voleu veure la vostra habilitat
al Galàxian, al Pacman o al Space Invaders
i veure, sobretot, com funcionen els ordinadors per dintre.
Si aquesta exposició us ha quedat curta,
la Facultat d'Informàtica de Barcelona, a l'UPC,
també té un petit museu que s'ha de demanar hora per visitar.
I per a aquells que us agrada passar les vacances fora del país,
us dono dos possibles destins
on podeu anar per trobar grans museus del videojoc.
Un d'ells és a Berlín, el Computer Spiel Museum,
que es troba a l'avinguda Karl Marx.
No només podeu jugar videojocs durant tota la visita al museu,
sinó que a la secció Replay posen alguns grans clàssics
per ser jugats, atenció, amb les seves consoles originals.
Tindreu un Atari 7800 per jugar al Dic-Dac,
una Dreamcast pel virtual tênis
o una Game Boy original pel Tetris o el Super Mario Land 2.
Per tant, una gran ocasió per poder tocar
a autèntica història dels videojocs.
I l'altra gran meca dels museus dels videojocs
que hauríeu de visitar, si teniu l'ocasió,
és la que es troba als Estats Units, on, si no,
el Museu Nacional del Videojoc, que es troba a Frisco,
la ciutat de Frisco, a Texas.
Un espai enorme on es reuneixen
no només una quantitat immensa de jocs i videojocs,
sinó d'autèntiques, autèntiques rareces i objectes únics.
Així, doncs, aquest estiu ja teniu les opcions.
Berlín, Texas i, sí, per què no, Terrassa.
Adéu, Albert.
Generació digital a Catalunya Ràdio.
Gràcies, Francesc. Continuem ara el Generació Digital
amb més respostes que durant tota la temporada
hem anat donant als nostres uients.
Hola, em dic Jordi i m'agradaria saber
si em compro un ordinador d'aquests
que se'ls pot treure el teclat i quedar-se només amb pantalla tàctil,
si serà propotent per treballar
o es queda amb la potència només d'una tauleta.
Com ha fet el Jordi, recordeu que podeu enviar-nos consultes
a través d'aquest número de WhatsApp.
Precisament un diari generalista regala una tauleta
que la fa gairebé per les fotografies passar com un ordinador,
i això molta gent fa que es confongui.
Estem parlant d'aquests ordinadors, tauleta, tauleta, ordinadors.
Sí, és que on està el límit d'una tauleta
i on comença un ordinador?
Ara que hi ha tants dubtes i que tot és tot.
A veure, si jo tinc un ordinador portàtil de pantalla tàctil,
el que li puc arrencar al teclat és un portàtil o és una tauleta?
Doncs es diu convertible, que ho sapigueu.
Aquest nom ja tenim paraula per aquells mòbils
que estan entre tauletes i telèfons,
que es diuen phablets, entre phone i tablet, phablets.
Doncs aquí tenim els convertibles.
Cada fabricant ho fa a la seva manera.
Alguns amb un sistema de peces mecànic que s'enganxa amb uns ganchos.
O amb un sistema magnètic, com Microsoft, que seria aquest clac.
Aquest clac magnètic que també ho tindria, per exemple, a l'iPad.
O alguns, com Lenovo,
fan que el teclat s'amagui darrere de la pantalla.
Per tant, el sistema convertible a cada marca
se l'ha inventat a la seva manera.
O sigui, no és universal, cadascú fa el que vol.
No, de fet, alguns convertibles tenen un teclat adicional,
altres tenen ports USB, sortides de vídeo...
O com un ordinador, o com una tele,
quan et compres una tele que té 4 sortides HDMI o que només en té dues.
Doncs així.
Que sapigueu que no acostumen a ser tan potents
com els ordinadors portàtils convencionals
si els mirem en el mateix rang de preu.
Evidentment, si te'n vas als més cars,
seran molt més potents que les tauletes menys barates.
Però si anéssim al mateix gran de preu,
imagina't que tens mil euros.
Per mil euros, amb un convertible o mil euros amb un portàtil,
seria més potent el portàtil,
i també seria molt més potent l'ordinador de sobretaula,
per aquell rang de preu.
Però són una bona solució
si no tens clàssic comprar-te un portàtil o una tauleta.
Per treballar des d'una tauleta, com si fos un PC, per exemple,
és imprescindible tenir una pantalla gran.
I, de fet, els sistemes operatius nous,
les últimes versions d'Android,
fins i tot el sistema operatiu de Samsung,
que és com un Android, però adaptat a la seva manera,
o iOS, tenen multitasking, és a dir, multitasca,
que tu pots obrir diverses aplicacions
i tenir-les obertes a la mateixa manera.
Com si fos un ordinador.
Exacte, que això és el que els faltava les tauletes
per començar a ser més ordinadors.
Però si volem treballar des d'un PC,
o sigui, en un PC des d'una tauleta,
us he trobat programes per fer-ho.
El que fan és obrir una finestra com digital,
com un forat de cuc,
perquè des de la mateixa tauleta
puguem fer servir el nostre ordinador de casa.
I que sapigueu que us dono tres programes
que poden servir per això.
Un és Pocket Cloud, l'altre és TeamViewer,
i l'altre és Splashtop.
I el que fas és instal·lar aquests programes
en els dos dispositius, tant a la tauleta com a l'ordinador,
i des de la tauleta pots obrir l'ordinador
i des de l'ordinador pots obrir la tauleta,
encara que estiguis molts quilòmetres enllà.
Amb la wifi es fa tot.
És curiós perquè potser una de les coses
que molts els que venim del camp de l'ordinador,
que hem tingut sempre ordinador,
sempre hem lamentat que les tauletes,
per arquitectura i per disseny,
no tinguin la potència de l'ordinador.
I dius, perquè jo no puc instal·lar els mateixos programes
en una tauleta que avui en dia som molt potents.
Hi ha temes d'arquitectura, de duració de la bateria, etcètera.
Però el que és curiós és que tot i això,
els que venim de l'ordinador, el que ens agradaria que passés,
la tendència és justa la contrària.
És començar a pensar en els ordinadors de Sabre Taula
com el que avui en dia ens donen les tauletes.
I és molt més probable que, més que veure tauletes tan potents
i capaces d'instal·lar programes d'ordinador,
el més que més aviat veurem seran sistemes de Sabre Taula
que tindran instal·lats versions d'Android
i tindran instal·lades aplicacions tipus tauleta,
que no passa l'inrevés.
Això és el Generació Digital, edició estiu,
i ara és el moment per l'Albert García,
que ens recomana un videojoc estiuent que diu que és perfecte.
La darrera aventura del gorila Donkey Kong
té nom de còctel i, sens dubte,
és un dels millors jocs per refrescar-vos aquest estiu.
Donkey Kong Tropical Freeze.
Apunteu-vos aquest nom.
Un joc de plataformes dels de tota la vida, sí, però perfecte.
Així us ho dic, un joc perfecte.
Donkey Kong Tropical Freeze és el somni dels amants
dels jocs de plataformes.
És un joc per la Wii U, per la console de Nintendo,
i per què dic jo que és perfecte?
Per diversos motius, perquè és supervariat,
perquè totes les seves pantalles són molt diferents al mateix temps,
perquè té uns gràfics coloristes i espectaculars,
perquè té una banda sonora increïble a càrrec del gran David Wise,
i, per sobre de tot, perquè és un autèntic repte.
És un joc difícil, però en el bon sentit.
Un joc exigent, però de la forma adequada.
Donkey Kong Tropical Freeze, un videojoc que m'encanta,
que si s'ha notat, i que aprofito
per recomanar-vos aquí el Generació Digital,
i que, a més a més, no teniu excusa per no tenir-lo,
perquè des de fa molt poc,
Nintendo l'ha inclòs en la seva línia econòmica.
Moltes gràcies, Albert García.
Continuem escoltant aquesta música que ens encanta,
i només dir que a tots els que formen part del Generació Digital
ens va encantar el relleu que Tokyo 2020
va presentar la setmana passada
en la clausura dels Jocs Olímpics de Riu.
Una presentació plena de referències a videojocs
i entreteniment digital.
Tenim moltíssimes ganes de viure d'aquí quatre anys
a aquests Jocs Olímpics.
L'àgen de la generació digital
s'entima per l'amunt de la realitat augmentada.
Però la realitat disminuïda que se n'ha fet
és una tecnologia que s'ha abandonat
o s'està treballant ella?
Gràcies.
Doncs la realitat disminuïda i tant que existeix.
Marc, un molt bon tema que ens has posat sobre la taula.
La realitat disminuïda, a diferència de la realitat augmentada,
si la realitat augmentada el que fa és afegir informació
i objectes sobre la visualització dels entorns reals
a través de les ulleres,
la realitat disminuïda el que faria seria eliminar informació
física o digital, del que estem percebent,
per facilitar la concentració en punts concrets
o facilitar-nos identificar coses
traient tot el que ens pot molestar.
Treballar-s'hi s'hi està treballant, però és molt més complexa
tant a nivell tècnic com a nivell conceptual.
Per tant, hi ha molt poca aplicació.
Tot i que van sortint publicacions i estudis,
a nivell tècnic, doncs poca cosa...
El cas més fàcil que podem pensar en realitat disminuïda
són filtres, per exemple,
que eliminen informació d'una imatge.
Òbviament, el concepte de la realitat disminuïda
va molt més enllà d'això.
Però aquest és la forma més ràpida d'entendre-ho
i el que sí que encara pots trobar en algunes aplicacions.
Per exemple, Adobe fa cosa d'un any
o any i mig, em sembla,
per càmera de telèfon mòbil,
que el que permetia era esborrar tots aquells turistes
que molesten quan vols fer la típica fotografia d'un monument.
I tens tota la gent passejant-se per davant
i que no hi ha manera de fer la fotografia en bonica al monument,
perquè, òbviament, tu ets un turista més que vas allà.
La càmera el que va fent és capturar constantment
aquells elements que s'estan movent,
els altres turistes que passen per davant,
i deixar només el fixe, i al cap d'uns quants segons,
t'ha desaparegut tothom i tu estàs amb la càmera.
No veus ningú més, tot i que s'estiguin passejant per davant.
Et detecta les camises orejades, no?
Sí, sí, els pantalons tuts, les xancletes...
Color de gamba, saps?
Doncs és això, molt menys glamur,
potser que la realitat augmentada convencional,
però s'assegueix treballant.
Segurament veurem més aplicacions, això.
Déu-n'hi-do, estic pensant en publicitat, també.
Vídeos de publicitat, que també puguis enregistrar,
però més a nivell professional,
i que pugui borrar el que fas després en una pre-producció
que t'ho pugui fer en real.
És una història que...
Una altra aplicació que també s'ha vist
és la que, per exemple, tu puguis estar en un lloc,
necessites, per exemple, uns grans magatzems,
o en una estanteria en un taller,
i tu necessites buscar una cosa, automàticament,
l'aplicació el que fa és eliminar tots aquells altres objectes
que hi ha en aquella estanteria perquè tu et fixis ràpidament
on hi ha el que tu vols agafar.
És una altra de les aplicacions que s'ha comentat
quan es parla de la realitat disminuïda.
A vegades, d'aquestes enormes de mobles que hi ha a Catalunya,
aniria molt bé, això, també,
per trobar molts dels mobles que compres.
Sí, però pensa que si t'elimina la informació,
després tu vas cap a l'estanteria aquella
i et punts amb tothom que tens per davant, eh?
Que els elimina virtualment, però hi són, allà, aquells mobles, encara.
Això és el Generació Digital,
i ara l'Elisabet Sánchez ens presenta una aplicació
que és molt pràctica si ens movem
amb transport públic a les ciutats més importants d'Europa.
Vull parlar-vos d'una aplicació
que em porta a salvar la vida bastant aquests dies de vacances,
que es diu City Mapper,
i és per traslladar-se en transport públic
donant-te informació en temps real.
Per posar un exemple, a Barcelona,
si es vol fer servir el bicing,
et diu quins punts tens més a prop d'on estàs,
si té bicicletes disponibles
i si hi trobaràs espais lliures
per aparcar quan arribis al teu punt de destinació
i quants n'hi ha.
Dóna informació, així de concreta,
sobre els transports públics d'una ciutat del món.
Encara no funciona per totes,
però està creixent moltíssim.
Ara trobem Londres, Nova York, París, Berlín, Barcelona, Madrid, etcètera.
M'agrada molt quan mires, per exemple,
la informació del metro
i, a part de dir-te quina parada et queda més a prop
per arribar al punt on vols arribar,
et diu per quina banda de l'andana
has de baixar per caminar menys després.
O sigui que és molt completa.
La trobaràs per Android, per iPhone, i és gratuïta.
No ho sé.
Genetació digital. La cultura digital a Catalunya Ràdio.
Doncs al WhatsApp del programa no només tenim preguntes,
sinó també iniciatives com aquesta,
enviada al número que ja sabeu, al 638 68 70 30.
YouTubers Life.
De fet, és un joc, Gina, que ha aparegut avui mateix.
Sí, ha aparegut avui mateix
Com deia molt bé aquesta persona, podem recrear la vida d'un youtuber,
és a dir, anar a festes, crear un canal...
A més podem decidir si el canal el volem de videojocs, de cuina, de maquillatge...
I també podem construir una network, que ara mateix està molt de moda,
perquè són aquestes empreses que aporten la representació dels youtubers.
Doncs mira, avui estem molt emocionats, tenim la sort, al Generació Digital,
de parlar...
Atenció...
amb els rubiurs.
Tots sabeu que hi ha una complicació bestial amb aquest youtuber
que concedeixi entrevistes, i de fet fa cosa d'un mes
va sortir força escaldat d'una que li van fer al diari El Mundo.
Doncs res, buenas noches.
Buenas noches, muy buenas.
Què tal? Entens el català si el parlo?
Puedo intentarlo, puedo intentarlo.
Estem enganxats a editar algun vídeo?
No, no, había quedado con los amigos y les he dicho que me iba un momento a casa
porque veis a llamar y han dicho que la gente seguro que te va a hacer cosas,
te va a violar mal o algo, y yo no, que en directo no pueden purificar nada,
así que están tranquilos.
Jo et vaig conèixer perquè els meus fills et van començar a veure
i al principi no em queies gaire bé,
però amb el temps, i t'ho dic sincerament, cada vegada em caus més bé.
No sé per què.
Bueno, me lo suelen decir bastante, supongo que también soy bastante tímido
y esto hace que mucha gente al principio vea como que soy un poco estúpido,
sobre todo en directo, en persona.
En los vídeos intento hacerlo mejor que puedo y darlo mejor,
pero sí que es verdad que me lo han dicho bastantes personas.
Què tal el viatge que has fet a Nova York que va organitzar Google, YouTube, no?
Veu anar ja les estrelles de YouTube.
Nos llamaron, bueno, nos llaman un mensaje, un mail a unos cuantos youtubers
y fuimos ahí a Nueva York sin saber nada de lo que íbamos a hacer
y la verdad que fue la hostia, o sea, fue la polla,
porque vi un montón de youtubers que nuevamente sigo, ¿sabes?
Y los sigo por YouTube y de repente estaban allí y los voy a tocar
y fue como... o sea, fue la polla, no se puede explicar.
Escolta'm, per cert, escoltem ara en aquests moments un vídeo, un tall d'un vídeo teu.
Bueno, pues ayer llegamos a las 18 millones de criaturitas del señor
que... fuck me, fuck my life, o sea, jo no sé assimilar un número tan grande, o sea...
I nada, quería hacer un especial agradeciéndooslo y...
Doncs si vas fer aquest vídeo, és el moment que vas fer 18 milions de subscriptors
i realment només et faltava que caigués la llagrimeta, estaves molt emocionat, no?
Sí, la verdad que se emociona cuando empiezas la trayectoria y todos los momentos,
porque la gente no lo sabe, pero en YouTube ayudas a muchas personas que lo están pasando mal
y realmente cuando te lo dicen, realmente es cuando dices...
Guau, tio, o sea, estoy en mi casa hablándole a una cámara
y estoy suceando momentos y días de personas en la Argentina o en Chile, ¿sabes?
Y es como... no sé, te hace personas, puedes crecer y madurar y... no sé.
Realmente mucha gente piensa que no es un trabajo, pero creo que al final si consigues hacer estas cosas
pues creo que al final te emocionas y te puedes sentir orgulloso, ¿sabes?
Molt bé. Què en penseu? Francesc, Xavi, no sé si... Regina?
18 milions a mi em sembla una barbaritat, de veritat.
Que de fet ja en té 18 milions, 200 mil, ja.
Sí, evidentment.
Evidentment, a tu et costa aconseguir dos followers al Twitter i aquest senyor ja té 18 milions.
Sí, sí, té una idea, eh.
Doncs passen 24 minuts de la una matinada, això és el Generació Digital
i no, no era el Rúbius, senyors.
Oooh!
Però si sonava igual!
Ens l'havíem cregut!
Chris Will, Chris Will, molt bona nit.
Molt bona nit.
Molt bona nit.
Un aplaudiment, eh.
Bravo!
La gent al Periscope està tot el temps dient, és el Rúbius, és el Rúbius!
Està flipant.
Tu tens un canal que es diu Chris Will, és correcte? Canal de Chris Will, no?
Sí, al Canal de Chris Will, sí, el vaig canviar el nom fa poquet.
Es deia Chris Builders perquè feia dublatge normalment.
Vaig començar amb dublatge, que és el que més m'agrada,
però bueno, al final et lies i vas fent coses.
I com sempre m'agrada imitar veus, i a més de Rúbius faig altres youtubers,
que he fet un vídeo que és el que més s'ha vist,
que és a l'imitar de youtubers, que faig d'altres,
i bueno, ara m'he ficat i m'he ficat en un bon lío, eh.
Sí, no, sí, no?
Perquè ara la gent em demana coses i ja ve ja com ho paro, així.
Clar, clar, clar.
Ara la gent em demana, fes de Mangel o de...
Sí, sí, sí, exacte, exacte.
En el teu canal fas una mica de tot com dius,
dublatge, has cantat, fas imitacions...
De fet, Xavi Serrano, tu has...
Jo que soc del Grami...
Exacte, tu has estat mirant, no?
He estat mirant i m'he divertit moltíssim,
perquè és molt bo, perquè per exemple agafes el vídeo d'Assassin's Creed,
com hauria d'haver acabat,
i el dublatge fa tots els personatges, a més a més,
i té molta facilitat per canviar el to.
Té un avis còmica en el seu to de veu molt divertit.
El canal de Chris Build, aneu-hi,
perquè la veritat trobareu una miqueta de tot,
fins i tot també hi ha moments que ell fa les proves de dublatge, etcètera.
El que em fa molta gràcia,
jo que soc el més veterano d'aquesta taula,
jo vaig créixer escoltant imitadors de personatges que hi ha en vells aleshores,
i com ha canviat això del món de l'imitació, no?
Després hem passat als imitadors de ràdio,
i ara estem ja en el món dels imitadors de youtubers.
El món és fantàstic, en aquest sentit.
I què, en faràs més o no, Christian?
En faré més? Sí, segur, segur.
Sí, perquè una vegada s'agafa ja...
És com un bici, tio.
Veus que a la gent li agrada,
i després, des de ben petit, que sempre em diu,
tu fes veus, fes coses, vés a la tele,
i dic, no, ni de la tele, que fer el pallasso, no, ni de la tele.
Llavors YouTube és com una fina estreta que és allà,
i tu surts, mira, i de rebot, tot el meu trucat, no?
Clar que sí.
No, no, i que, en el fons de nosaltres,
ens enriqueixes, també, i sobretot,
el que tenim és que en el canal de Crisville
continuïs amb aquesta alegria
i amb aquestes ganes i passió que demostres,
i que moltíssima sort.
Gràcies, moltes gràcies. Que vagi molt bé, Cris.
Igualment.
Moltíssimes gràcies.
Escolta, és el Generació Digital, edició estiu.
Moment, ara, per en Xavier Serrano,
que ens recomana perfils interessants d'Instagram.
Agafeu paper i llapis.
Hola a tothom, com esteu?
En altres ocasions us he recomanat
jocs i una sèrie de televisió,
us vaig recomanar DR Devil, també.
Avui us vull recomanar
uns perfils d'Instagram
que a mi m'agraden molt,
que entenen el cor robat.
El primer és un tal Omar Z. Robles.
Omar Z. Robles.
Tots junts.
Omar Z. Robles.
Z amb la lletra, no la paraula.
És un fotògraf
que es dedica única i exclusivament
a retratar ballerins i ballerines,
sobretot ballerines,
en els carrers de Nova York, per exemple.
Unes fotos xulíssimes,
uns moviments que sap captar,
congela la imatge en el moment
que és imprecís, de veritat.
Seguiu aquest Omar Z. Robles
que us agradarà moltíssim.
El segon perfil que us vull recomanar
és un tal Kat in New York City.
Kat amb K, guió baix, in, guió baix, N, Y, C.
Kat, guió baix, in, guió baix, N, Y, C.
Kat in New York City.
És una fotografa de moda
que té un segell
i una manera de fer les fotos
que es distancia
de molts altres perfils d'Instagram.
A més, la gent que surt allà,
són gent guapíssima,
que saben posar davant de la càmera.
Voleu que també us agrada molt aquest perfil.
I un tercer, Claire Luxton Studio.
Es diu Claire Luxton Studio.
Claire Luxton Studio.
Una noia
que porta els cabells tenyits de color blau,
de color verd,
els ulls amb lentilles de color blau o color verd
depèn dels cabells,
i a més a més sempre els retrats superprimer pla,
dins de l'aigua, amb pintura, la cara pintada.
Voleu que també és un perfil d'Instagram
i que us agradarà moltíssim.
Espero que aquests tres el seguiu
i si em voleu seguir a mi també a Instagram
estaré contentíssim.
Sóc en Serranillo. Serranillo.
En Xavier Serrano. Serranillo. No té més.
Vinga, que vagi molt bé. Bon estiu.
Gràcies, Xavi. Efectivament, Serranillo
és totalment recomanable
seguir-lo. De fet, si el segueixes
només mirant la foto,
sempre que n'envia una, veus clarament
sense veure el seu nom, que és ell.
Té una forma de fer les fotografies
i és molt personal.
A través de pel·lícules
i literatura de ciència-ficció
doncs conceptes i coses
de física i per veure
si les coses que veiem a les pel·lícules
encaixen. Si en Batman
salta d'un edifici
estenent la seva capa, n'hi ha prou per no descalabrar-se
i coses així.
Espero que us agradi.
Estem a ucatix.cat. Gràcies.
Com ens podríem imaginar
les coses que a través de la ciència-ficció
es poden explicar a física, per exemple?
D'alguna manera o d'algun lloc
han de treure aquestes coses que expliquen.
Tot ha de tenir una base
o no crec que s'ho inventin tot.
S'ho poden inventar perquè moltes coses
no tenen base, de fet.
Però n'hi ha moltes que semblen lògiques.
Mai ho sabràs si no ets un científic
o algú que t'ho expliqui.
Per això es diu ciència-ficció
i no simplement fantasia o històries del futur.
Per això es diu ciència-ficció
Has anat a mucs.ucatix.cat
He estat revisant el tamari
i a mi la veritat és que com a científic
encara m'agrada considerar-me una mica
qualsevol cosa que serveixi
per divulgar, per explicar
em sembla fantàstic.
Si a més hi afegim ciència-ficció
a la barreja i amics del programa
com el professor Aliet,
tots encara moltíssim més.
He estat revisant el seu MOOC
com a persones curioses
que vulguin saber una mica més.
No s'intenta posar de rellevància
els errors.
Mireu Terminator,
això no pot passar, s'han equivocat.
Això fa molta ràbia.
El goril·la de King Kong
resulta que no pot existir
que el van fer massa gran.
Aquesta mena de coses
que això és una cosa molt divertida
a nivell de ciència.
Pot existir un mamí far tan gran
que no sé si existiria o no.
Per cert, no pot existir.
No sé si ens caldria un científic
per aclarir-nos això.
Que hi ha gent que es pot pensar
que un goril·la tan enorme podia existir.
King Kong existeix, però jo existeixo
gràcies a King Kong.
Els meus avis es van conèixer
a la projecció d'aquesta pel·lícula.
Això no es pot superar.
Ho vam veure a Barcelona?
Això no ho sé, però sempre m'ho ha explicat.
L'anècdota que es van veure
i una mica de passió salvàtica per mig.
Segurament, segurament.
La veritat és que el que intenta
és considerar-ho punts de partida
per parlar dels principis
científics que hi ha darrere
que han donat a peu aquestes històries.
Cada setmana el genera seri digital
ràdio pública ha contingut a la xarxa
que es pot escoltar de forma exclusiva
al nostre lloc de Catràdio.cat.
Aquesta setmana hem parlat amb el fundador
d'animalear.com, una iniciativa
que ajuda els qui tenen mascota.
I que ara hem presentat l'aplicació
que va una mica més enllà de la botiga
i avisos relacionada amb tot el que envolta
el teu gat, gos, ocell o el que sigui
que permet la relació
entre els qui la fan servir.
Òscar Puig ens explica els inicis d'animalear.com.
Som l'única pàgina web
on a més a més de trobar
els productes per les mascotes
pots trobar de manera geolocalitzada
pots trobar els serveis que hi ha al voltant teu
de manera que nosaltres et facilitem
també aquest accés als serveis
no és que nosaltres juguem als serveis
els serveis els donen
els professionals
però nosaltres et mostrem prop d'on estàs
els veterinaris,
els ensinistradors,
les perruqueries, les residències
els passejadors, allò que estigui
al voltant teu.
I després d'això neix
l'aplicació Òscar Puig.
L'aplicació és molt senzilla
que és que a les persones que tenim mascota
hi ha dos coses que ens agraden molt
una és compartir les coses que fan
i que fem amb les nostres mascotes
i l'altra és contactar amb persones
que tenen la mateixa passió
que els agrada les mateixes coses que nosaltres
i aleshores vam dir
anem a fer una aplicació
que sigui molt senzilla
pujar a la xarxa
als llocs que t'agrada estar amb la teva mascota
amb un petit comentari
amb els teus amics, la teva passió pels ocells
la mateixa passió que tens tu pels rossegadors
i aleshores
això
pots veure els comentaris
i pots contactar amb les persones.
Doncs aquest animaliar.com
aquesta aplicació per android i paraïs
podeu escoltar l'entrevista sencera
a través de cartradio.cat
i allà hi ha uns 17 minuts
que parlem amb l'Òscar Puig
una interessant conversa
on parlem d'aquesta aplicació
i tu vas a passejar
i segurament vas al mateix lloc sempre
i et trobes a les mateixes persones
el que passa que jo soc un cas particular
perquè aprofito aquest moment de treure el gos
per estar jo caminant
corrent i fent coses
i no per relacionar-me, però sí que és veritat
que sempre veus les mateixes persones
que s'acaben trobant, acaben comentant coses del seu gos
és un moment per ells
per compartir coses que els passen a tots ells
és molt curiós perquè
l'aplicació et pots xatejar
i no necessites dir
aniràs al Turoparc a les 7
i vam veure
sobretot fent un estudi
de la gent que
utilitzava la seva aplicació
veient que era gent jove
i que tenien ganes
de conèixer altra gent
i ells estan funcionant com a jo
com a relacionador de persones
és bastant curiós
hi ha com dues classes de persones
unes que parlen dels seus bebès i els seus fills
i unes que parlen dels seus gossos o mascotes
jo he fet mai estat en un grup d'aquests
jo ho veig moltes vegades
que quan vaig agafar el tren
veig aquelles corriols de persones
que totes estan parlant
i estan parlant dels gossos
dona per parlar
i no només
inclús amb gent de la feina
que té mascota acabes parlant d'aquestes coses
és un univers
i ja no tenen animals
al final són membres de la família
i quan s'acaba parlant com si fos un membre de la família
hola amics
estic un pèl desesperat
he fet unes fotos amb rafa
amb un iphone i m'agradaria passar-les a vídeo
per observar-les
i donar una continuïtat
el problema és que trobo moltes aplicacions
per passar gif però després no em deixen exportar
el rodet i per tant
no les puc veure en vídeo
i compartir amb gent de forma més senzilla
em podeu ajudar? moltes gràcies
i Lluís que ens ha deixat una nota de veu
al 638 68 70 30
a veure el que demanes molt difícil
però he trobat una app em sap greu perquè deies iphone
però l'he trobat per android
que es diu first burst camera light
és gratuïta i et fa un vídeo
amb 100 fotografies fetes en ràfaga
a veure no he trobat
res res però
jo et dic la part
més
d'un artista
digital com pots ser tu
el que pots fer és agafar una edita de vídeo
exportar les imatges
i les posar a la línia de muntatge
ordenades
i que durin
entre 25
cada segon hi hagi 25 fotografies
i d'aquesta manera tindràs un vídeo
és un treball de mercaderia digital
però no hi ha res més
de totes maneres
sou dels que quan feu fotografies
ho feu a ràfaga per agafar la millor
jo conec gent que ho fa
jo ho faig quan faig fotografia de carrer
amb la càmera
estic aprofitant
que passa un moment preciós
de fer fotos als meus fills
jo conec gent que fa
jo conec gent que fa
són molts selfies
i s'agafa el millor
està 4 hores fent-se selfies per trobar 4.000 fotografies
que ens expliqui
l'experiència del Lluís
a veure si ho aconsegueix fer d'aquesta forma
però que estic convençut que si fa ràfagues
també he de fer tot això que li demanes
la xènia ens introdeix
que tenen moltes famílies
quan aquí nens
i que aquests passen molt temps jugant a videojocs
o interactuant a les xarxes.
Que mona la Xènia, explicant-ho, eh?
Jo crec que la Xènia, amb aquesta veu,
és prou responsable com per controlar-se ella soleta
el temps que dedica a la tauleta.
A veure, tots els que tenim fills sabem què és lluitar
contra la tauleta o el mòbil pel que fa a ser
el centre d'atenció dels nens, eh?
Acostuma a guanyar la tauleta, esclar.
Moltes vegades, és veritat.
Sí, sí.
Google Play ens ofereix un munt d'aplicacions
per ajudar els nens a autorregular-se
el temps que passen davant les pantalla.
El Time Control, el cercador,
trobareu molts títols i és qüestió de llegir
els comentaris dels usuaris d'algunes d'elles
per veure quina és la que més ajusta
les vostres necessitats.
Entre les més ben valorades,
i l'he provada i funciona i funciona molt bé,
hi ha una que es diu Screen Time Parental Control,
Screen Time Parental Control,
amb característiques com bloqueig de jocs a l'hora de dormir,
però no d'aplis de lectura, per exemple,
bloqueig de xarxes socials durant les hores lectives,
però no de les aplis educacionals,
un botó directe de bloqueig per l'hora de l'àpat,
hores extras d'ús com a recompensa per haver fet els deures, etc.
Està dient.
O sigui, és un joc dins de la...
És un joc dins d'un joc, sí, sí.
Tu fas els deures, hores extras.
Està molt bé.
Que no seran hores, seran minuts.
Seran minuts.
Possiblement.
Jo ho estic veient.
Hi ha una altra que es diu Limitly Screen Time Control,
que també està molt bé,
Limitly Screen Time Control,
també és una de les més ben valorades,
és nova, acabada de sortir,
de les característiques amb l'anterior,
i també té, per exemple, quarantena d'aplis.
És a dir, tu instal·les una nova aplicació
i entra en quarantena fins que l'haguem provat els adults.
O una mena de rèviu de quanta estona
han fet servir la tauleta els nens.
És a dir, el seu fill porta 800 hores aquesta setmana
enganxada a la tauleta.
Cal dir que totes dues són per Android i són gratuïtes.
Jo el que faig és el temps típic.
De vegades poso l'espartador.
Jo també.
Sí, oi?
Si juguen a l'avui, en el meu cas,
com si estaven amb la tauleta.
I funciona, perquè sona i és...
10 minuts més que acabo.
I ara, darrere la col·laboració de l'Star,
que durant tot aquest estiu ha anat donant-nos imatges
a generaciondigital.cat amb vídeos que ens han sorprès.
Veure'ls i recuperar-los és fàcil.
Només heu d'anar a generaciondigital.cat.
S'acaba l'estiu, però l'any vinent tornarà.
Sempre hi ha un altre estiu.
El que no hauria de marxar mai és l'amor, nens i nenes.
I menys els amors d'estiu.
L'amor hauria de ser per sempre.
I estiguin o marxin, sempre quedaran aquelles musiquetes
que, bé, siguem sincers,
fent que l'amor sigui per sempre encara que sigui el nostre cor.
Aneu, aneu a generaciondigital.cat
i poseu-vos tubets amb el vídeo que us he preparat.
Alegria, nois i noies, alegria, que l'estiu tornarà
i a generaciondigital també.
Salut i feina!
Mireu, soc usuari de Windows Phone.
Tinc el mòbil de Windows i l'ordinador de Windows.
Cada vegada noto que m'estic quedant més estancat
perquè no ofereixen bones actualitzacions de les aplicacions.
És inimaginable tenir el mateix ventall de possibilitats
amb l'Android o l'IOS que amb el Windows, òbviament.
Què em recomaneu? Que segueixi donant-li oportunitat al Windows
i que em compri un altre mòbil d'aquests?
O miri de comprar-me un altre mòbil d'un sistema operatiu diferent?
Aquest mòbil, el que tinc ara, el Windows Phone,
és bastant assequible
i té un sistema operatiu molt fluït.
En canvi, trobo que l'Android, perquè et vagi bé, perquè et vagi fluït,
ha de ser un mòbil molt costós.
Què em recomaneu?
Que es compri una BlackBerry.
No, és broma.
Una Kindle Fire.
Una asca condencanida.
No, el que dèiem, no?
O sigui, una marca que a poc a poc el mateix usuari ho nota, no?
A veure, ell té moltes raons, sobretot quan parla de Windows Phone,
perquè la pròpia Windows està ja depreciant
allò que s'anomena el sistema operatiu Windows Phone
enfront de la seva versió del Windows tot en u.
Aquest Windows 10, que és el mateix sistema operatiu
que es comporta diferent al que seria aspecte mòbil,
tauletes, Xbox One i PC.
Com es deia aquest ullent?
Aquest noi que es diu Moha
també ens diu que li preocupa l'enteniment mòbil ordinador.
I ja que ara ha funcionat molt amb Windows a la butxaca i a la taula,
ell es pregunta si és un problema
tenir Windows a l'ordinador i Android al telèfon.
No tindrà cap mena de problemes.
A nivell d'ordinador sobre taula, PC,
el Windows hauria de ser aquest mínim comú denominador global.
Per tant, qualsevol cosa segur que està garantida
que almenys funcionarà sense cap mena de problemes amb Windows.
Ja sigui connectant-lo a l'ordinador
i veient-lo com un dispositiu extern que s'hi ha connectat
a l'ordinador,
la mateixa marca que li vengui el telèfon,
en aquest cas Android,
aplicacions característiques especials,
com la de Samsung, que diu Keyes,
el típic programa que es connecta i t'ajuda a sincronitzar agendes,
moure imatges, vídeos, fotografies, tons de trucada, etc.
Ell deia que jo tinc un Windows Phone,
veig que a poc a poc es va quedant enrere,
però va molt fluït
i té por que hagi de comprar-se un telèfon molt potent
perquè un Android li vagi fluït.
No necessita comprar-se realment un telèfon molt potent.
Tot dependerà del que ell consideri fluït,
de quines aplicacions vulgui executar, etc.
Li puc recomanar un telèfon?
Sí, esclar.
Mira, d'aquí un parell de setmanes o un mes, com a molt,
surt el OnePlus 3, que és la tercera edició,
més que no es necessitarà una invitació per comprar-lo
i que de fet és un molt bon mòbil per 300 euros.
Molt bé.
Podríem dir ja que l'hem contestat amb el Moja,
que ens ha enviat aquesta...
A mi jo m'he sentit molt identificat,
perquè vaig ser usuari de Windows Phone...
I et vas passar blackberry.
Sí, vaig passar blackberry perquè se'm va espatllar el telèfon,
se'm va caure, però sí que és veritat,
i molts ho dèiem, que quan va aparèixer
aquell sistema operatiu anava molt bé,
molt fluït i tot anava molt bé.
Però clar, al final et dónes compte
que no hi ha les aplicacions més bàsiques
perquè, doncs, tinguin davant.
Però tenies el flap i verd. Exacte.
I com cada setmana
el Generació Digital de Catalunya Ràdio
us ofereix continguts en format entrevista
d'iniciatives que ens semblen interessants.
Si voleu proposar-nos qualsevol tema
que us interessi promocionar,
ho podeu fer a través del nostre correu
generaciodigital.catradiopuntcat.
I aquesta setmana hem parlat amb Marga Tejedor,
que és la directora d'experiència al client
de l'aplicació Autopistes en Ruta.
És la directora d'experiència al client
de l'aplicació Autopistes en Ruta.
És la directora d'experiència al client
de l'aplicació Autopistes en Ruta.
És una aplicació que vol ser un copilot
a l'hora de desplaçar-nos amb cotxe
i que ha publicat amb la col·laboració
d'una empresa catalana experta en geolocalització
que es diu Nexus Geogràfic.
Ell ens explica com va néixer.
L'aplicació és una idea que, mira,
és molt bo perquè surt d'una iniciativa
dels empleats de la companyia,
i bàsicament el que hem treballat és que
tots els serveis que estàvem donant a través
del nostre web,
el que hem fet és extreure aquells serveis
i veure que estaven més utilitzats pels conductors
i pels clients de l'autopista.
I el que hem fet és apropar-los al client
i posar-los al mòbil.
La veritat és que, com dius,
és un tema que no és nou perquè hi ha moltes aplicacions
que donen temes d'informació del trànsit,
però crec que el punt destacable que tenim nosaltres
és que donem serveis i donem informació
pensada de l'autopista
per quan condueixes per l'autopista.
Aquesta aplicació està per iOS i Android,
és gratuïta i podeu escoltar tota la conversa
a través del nostre espai de Can Ràdio del programa.
Per cert, no ho hem dit, però aquesta aplicació
està feta per advertis,
que ells tenen tota la informació
i ens explicaven una miqueta
que moltes vegades
volien donar sortida aquesta informació
en aquesta aplicació.
Té una cosa curiosa,
que és aquella que si fas una frenada sobtada
el telèfon et pregunta
ha passat alguna cosa, estàs bé?
Detecta geolocalitzant-te
que has frenat de forma molt brusca
i si tu no contestes
directament farà trucada al 112, per exemple.
Com ho veieu?
Això ho vaig comentar amb la Mònica
que t'arribes el divendres i va dir
és que ja no tenim cap espai,
tot està controlat.
És perillós perquè pot
generar falses alarmes.
Suposo que tu mateix
te n'adones quan ell et pregunta.
És fàcil de donar-te'n, perquè si no
pot generar que es creï...
Imagina't que és el meu cas que jo vinc en autobús.
Imagina't els 60 persones
que estem allà que tinguéssim l'aplicació
per qualsevol motiu, que fes una frenada
i els 60 que hi hagi 30 que no responguin.
Això és un aplicació que et connectes tu quan vas
conduint amb el cotxe, suposo que no l'aportes.
El que passa que entrem en aquesta
cosa que hem dit moltes vegades.
Ens agrada el que ens ofereix
les possibilitats futures d'algú que pensi
per nosaltres.
Hem de sacrificar informació nostra
perquè això sigui així. Ens agrada que el telèfon
ens ofereixi coses que nosaltres estem buscant
o que pensem, però
per fer-ho això el telèfon ens ha de conèixer,
per anar al telèfon ha d'investigar sobre nosaltres.
Per anar al telèfon hem d'enviar algun lloc on es farà el processament
i ens enviarà la informació.
Què vol dir? Que si nosaltres
el que volem és que el telèfon ho detecti,
que hem tingut un accident i envia els serveis d'emergència
quan nosaltres estem inconscients i això ens sembla genial,
hem de comprendre
que al moment en què passi alguna cosa que s'assembli
el telèfon ens estarà preguntant què passa
i ho podem considerar una invasió a la nostra intimitat?
Home, hem de valorar els pros i els
contres. Jo vull el pas més endavant,
que aquesta aplicació estigui dins del cotxe,
el cotxe estigui ple de sensors
i que no m'hagi de preguntar a mi si estic bé,
sinó que el cotxe ja ho sàpiga.
Ja hi ha cotxes que tenen això.
És el futur,
és el futur de la tecnologia.
Per cert, hi ha un tema que aquesta
aplicació que es diu Autopisas en Ruta
que també té, que troba el cotxe
si no saps on l'has aparcat.
Això a mi m'agrada, és el que necessito.
Els pàrquings dels centres comercials
és perfecte.
No sé si pot funcionar també dins d'un pàrquing.
Menys dos, tortuga, 4B.
Els menys dos o menys tres
potser no ho detec, bueno, no hi ha
senyal o el que sigui.
També pots agafar i fer una fotografia al número
del pàrquing,
la col·lumna 4F.
Però després
fas la neteja de les fotografies,
de les netejes que fem i
què és això que hem fet?
Què és aquest 4F de color lila?
Certament, tota aquesta conversa
ho trobar a cartradio.cat
si poseu directament Generació Digital
anireu al nostre espai, que per cert
anirem donant notícies
de les novetats que anirem fent
fins a final de temporada, sobretot
temes de streamings
que farem del Generació Digital
i coses diverses que farem a la xarxa
i que tenim moltes ganes d'explicar d'aquí uns dies.
I ara anem a un tema
recorrent últimament al Generació Digital,
la Nintendo NX.
Bé, com cada setmana
diem, poca cosa se'n sap
de forma oficial, no, Gina?
De tot el que explicarem ara.
Gens, tot el que diré a partir d'ara
són especulacions, rumors
que han aparegut en aquestes últimes setmanes.
Per tant, és com posar
amb el marcador el dia de què ha aparegut
sobre la Nintendo NX.
Comencem. La NX podria fer servir
cartutx i no pas disc
perquè es diu que una empresa
que es diu Macrònics, una companyia
que fabrica chips ROM pels jocs de 3DS
preveu un gran creixement
dels beneficis al primer quatrimestre
del 2017, que
coincideix casualment amb la sortida
de la NX. M'encanta
la gent que investiga i que treu
la correlació d'idees.
Cada dos per tres que Apple fa una patent nova
o alguna cosa així, la gent està investigant.
Això ho han patentat perquè surten el nou iPhone.
Està molt bé, m'agrada.
També diuen que la NX podria aparèixer el març
del 2017 i que no es veuria
a l'E3, la fira de videojocs més important
que es fa al juny a Los Angeles.
Allà també tenen el seu juny digital.
I es presentaria
la NX més endavant, però
abans d'acabar l'any fiscal, que és el març,
perquè diuen que els ajudaria a pujar els beneficis
que ara mateix a Nintendo estan una mica
de cap a caiguda. Més,
The Legend of Zelda es retrasa
fins al 2017
i sortirà simultàniament
a la Wii U i a la Nintendo NX.
A més a més, diuen que, per això,
una versió femenina de Link,
que és el personatge masculí de Zelda,
que es dirà Linky.
Ho liaren més, perquè la saldrà el Feldo.
La famosa cartell samarreta
no de Zelda és de Gel.
Doncs ara veuràs, ara és Linky Link.
Mare de Déu!
Més coses, la Nintendo NX
podria comptar amb una potència més gran
que l'actual PlayStation 4
i podria reproduir jocs
en resolució 4K.
Per qui no sàpiga, això és
molt bona capacitat.
Però seria molt típic de Nintendo,
treure una consola nova amb característiques
de la generació que ja tenim ara.
Porten molts anys fent el mateix.
Sí, però és estrany que Nintendo
intenti apostar per una gran potència
de màquina quan sempre ha apostat
cap a una altra cosa.
El camí de Nintendo és un altre.
Uns van cap a un gandó i Nintendo
segueix el seu.
Doncs aquí acaba el generació digital
d'estiu. Nosaltres hi tornem
a atenció el proper dissabte
a les 12 de la nit.
A partir d'aquest dissabte vinent,
a la nostra temporada d'hivern,
el nostre nou horari és dissabte
a les 12 de la mitja nit.
Potser algun de vosaltres que ens veu
a escoltar en el darrer programa de la temporada passada
que dèiem una altra hora, no,
aquella hora no és vàlida, a partir d'aquest dissabte vinent,
apunteu-vos-ho,
per l'FM apareixerem
a les 12 de la mitja nit.
Però estigueu atents a partir de dilluns i dimarts
perquè a través de les nostres xarxes,
tant de Facebook com de Twitter,
anirem anunciant moltes novetats
que hi haurà en el programa,
sobretot que implica l'aparició
de moltes altres xarxes. Sota això,
tota aquesta informació l'anirem donant
a partir de dilluns i dimarts a través del nostre Facebook
i el nostre Twitter.
De moment, quedeu-vos amb el dia,
que és dissabte, i l'hora a les 12
de la mitja nit. Aquest mateix dissabte,
dia 3, comencem la nova temporada
del Generació Digital.
I com sabeu, aquest programa sou tots vosaltres
i també la Gina Tost, Francesc Xavier Blasco,
Xavi Serrano, Albert Garcia,
l'Elisabet Sánchez i, que us parla,
l'Albert Murillo. Adéu-siau!
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.