Generació digital, el programa de videojocs de la ràdio pública.
Hola, Eli, com estàs? Molt bé, bona tarda, i tu?
Molt bé, estem a l'entrada de nova pantalla,
la nova exposició, al Palau Robert.
És molt perillós, perquè està fins setembre,
i la gent podrà dir, ah, setembre, això queda molt, però no, eh?
No queda tant, no queda tant.
I, a més, pel que puc intuir, val molt la pena venir el més aviat possible
i veure aquest expo, que fa tan bona pinta.
Nosaltres ara entrarem, tenim la sort que tenim aquí els tres comissaris,
que ara es presentaran, i farem una petita passejada,
i doncs anirem parlant amb ells,
perquè la gent que ens escolta per la ràdio
pugui fer una idea de què és el que veurà,
sense no fer molts espòilers,
perquè al final tampoc te l'explicareu tot.
Us presenteu, sisplau.
Hola, soc el Marc Cangrill, soc director de l'Údica,
potser us sona d'això, el meu nom,
i, bé, soc un dels tres comissaris.
Al mig en tinc un altre.
Jo soc el Joan, també soc cofundador de l'Údica,
soc periodista, com que els tres de fet són periodistes,
i res, em dedico sobretot a la comunicació cultural.
I tinc aquí l'Albert.
Jo soc l'Albert García,
feia molts anys que volia aparèixer al generació digital,
i per fi ho he aconseguit.
No, i també soc un dels tres comissaris de l'Expo,
i tinc moltes ganes que vingueu a veure-la
i conèixer les vostres impressions.
Molt bé, al Palau Robert, per la gent que conegui,
hi ha dues plantes.
Està a la planta de dalt, diguéssim.
Exactament, la planta de dalt és tota la planta més gran
del Palau Robert, és un espai considerable.
Quan vingueu es pot veure més o menys ràpid,
però veniu amb temps perquè us podeu estar bastanta estona.
Molt bé, doncs anem-hi.
Està claríssim l'entrada,
i cortines negres,
i anem a veure què és el que veiem en un bon principi.
L'entrada ja promet. No direm que hi ha, però l'entrada ja promet.
Molt bé, a més, va variant el color?
Sí, sí, és com un túnel de llum, no?
La intenció és que entris dintre el món del videojoc,
d'alguna manera, que ja també el so segurament que s'està captant,
transporta una mica,
fins i tot el so d'una PlayStation al menú, no?
Segur que molts us ho recordarà.
I és una entrada una mica sensorial a tot el que vindrà.
I ara més endavant veureu també alguna idea molt important
que volem deixar al visitant.
Doncs, Andreu, vinga, efectivament, sembla el menú
en el qual tu, quan entres a l'inici,
has de posar les teves dades, la teva targeta de l'acrèdit,
però aquí no fa falta. Aquí no cal.
Aquí és molt més fàcil, l'entrada. Exacte.
I què és el que trobem aquí? De fet, és un text.
Què és el que posa?
Aquí diu que tots els videojocs que veuràs en aquesta exposició
s'han fet a Catalunya.
D'acord, perquè aquest és un dels temes importants,
que moltes vegades parlem de la importància que té Catalunya,
com a pol, de tot el tema del videojoc,
i, efectivament, no sé si teníeu por
d'omplir una exposició així, en un principi.
Quan la vam començar a fer, no teníem por,
perquè avui dia ja és possible fer això,
però si haguéssim fet aquesta exposició,
si s'hagués muntat fa 10 anys, potser hauria costat més,
però avui, per sort, és més fàcil.
De fet, només entrar en aquesta introducció
veureu un munt de pantalles, una quarantena de pantalles,
tots videojocs diferents,
perquè el que es busca és donar aquest impacte,
de dir, wow, tot això és el que veurem a continuació?
Aquesta és la idea.
L'impacte visual i tecnològic és potent, eh?
És com... no diria com un videojoc, però està com a l'alçada, no?
Sí, sí, per això deia que promet l'Expo,
perquè crec que és una cosa totalment sensitiu, no?
O sigui, segurament pots llegir molta informació,
però ja t'entra pels ulls d'una manera molt bèstia.
La veritat és que l'entrada ja és molt xula.
Us heu trobat?
Ara aquí estem veient molts videojocs, però molts, dezenes,
tots ells fets a Catalunya, és correcte?
No teniu la por de vegades que vingui algú i digui,
oh, se falta el meu! Heu tingut en compte tot això?
Sí, i tant.
De fet, al final de l'exposició tenim un interactiu
on apareixen tots els estudis catalans que estan en actiu,
i hem intentat que al llarg del recorregut
apareguin el màxim possible d'exponents catalans del videojoc.
Clar que no és possible que surti tothom,
i sempre teníem aquesta por, doncs, home, sap greu,
que si parla del videojoc a Catalunya no hi sigui el teu, no?
Per això l'interactiu del final compensa una mica
que es pot veure tothom reflectit.
Molt bé, doncs continuem.
Hi ha una altra cortina negra i anem a una zona molt més llum,
on podem veure...
De fet, intueixo que és una zona d'art de tot tipus,
so, disseny, etcètera, etcètera,
perquè al final del videojoc nosaltres ho tenim claríssim,
que és un art, que és cultura, però fer aquesta pedagogia és important, no?
Sí, correcte. De fet, tota l'exposició segueix una lògica,
i el primer pas volíem anar a la cosa més bàsica,
és a dir, al procés més artesanal de fer un videojoc
i anar aquí a representar-hi tots els perfils professionals
perquè els visitants poguessin fer-se la idea
de tota la feinada que hi ha al darrere.
Nosaltres només veiem el videojoc, que ja funciona perfectament,
però darrere hi ha un guionista, hi ha un il·lustrador,
hi ha un animador, hi ha un programador...
Tota aquesta gent en aquesta primera sala dels oficis
és el que hem volgut, que te'n puguis fer una idea de com treballen
i quin és el resultat de la seva feina.
Digue'm, Dani.
Entenem que el públic a qui n'heu adreçats és bastant general, no?
Pot ser familiar, pot ser estudiant, una miqueta embarca,
totes les edats, diguem-ne.
Sí, podríem dir que és una exposició
que està pensada per a tots els públics
i també té un punt pedagògic per a tota aquella gent
que no ha entrat mai en contacte en l'univers del videojoc
perquè pugui fer-se la idea de com funciona la indústria,
el que hi ha a la càmera del darrere del videojoc.
Perquè hi ha moltíssimes, ja m'estic pensant,
pares, mares, amb nens, nenes,
que encara no tenen clar què estudiar,
que potser saben dibuixar moltíssim
i que s'adonen que dedicar-se al món del videojoc
no només és programació, no només és fer twitch i jugar a joc,
sinó que moltes coses creatives que potser tenen dins, no?
Sí, aquí és on es veu tota la feina que hi ha al darrere
i també les sortides laborals,
que potser és el que els pares estan més preocupats,
i el que volem és que tothom descobreixi el videojoc
en els seus diversos àmbits
o els seus diversos punts de lectura.
O sigui, ho veus més des del punt de vista econòmic,
més des de la cultura,
des de l'art, reivindicar com a creació artística.
Evidentment, també tenim moltíssimes altres sortides laborals
que no són estrictament crear el videojoc,
sinó tot el que l'envolta, això ho veurem una mica més endavant.
Però sí, sí, és un nivell de lectura
que es pot adaptar a cada visitant, no?
Si t'interessa molt, si t'interessa poc,
volem que tothom descobreixi el videojoc
i el videojoc fet a Catalunya.
Molt bé, doncs continuem, veig, és molt curiós, una zona.
A veure, com ho definiríem, això, Eli?
Doncs és una mena de tubo, una mica metàl·lic,
en què entres a dins, poses el cap a dins,
i realment no sé què hi ha.
Això és so?
Perquè al final també hi ha enginers de so,
o persones que treballen el so per a aquest videojoc, no?
Total, per submergir-te dintre de les diferents ambientacions,
hi ha unes campanes on pots sentir diferents paisatges sonors,
que hem fet un petit muntatge,
i si tanques el so, fins i tot et fas la idea de, uau,
la importància que té el so per transportar-te
a qualsevol tipus de món virtual.
A banda de comentar una cosa,
cadascun dels oficis que hi ha dintre
tenen un exemple interactiu, tenen una explicació,
i tenen una persona real.
O sigui, que si veniu,
podreu veure l'experiència directa de professionals en actiu
que pertanyen a la indústria.
I també el factor aquest més humà
és una cosa que volíem potenciar bastant.
De fet, és una habitació molt gran,
amb la qual, quan hem entrat Eli abans, que ens hem colat,
hem dit, home, farem fotos per tenir contactes que no hem fet,
però hi ha molta gent que coneixem i que ha vingut al programa.
Nosaltres sí, perquè amb els anys que fa que fem el programa,
ja, més o menys, ens sonen bastant els noms que hem vist aquí,
però em pregunto jo també si és un lloc pensat per fer contactes,
o, com a mínim, tenir gent de referència,
que això també va molt bé, a part de saber les professions,
tenir gent de referència per saber cap on tirar.
I tant, claríssim.
Veig tecnològicament pantalles diferents, de diferents tipus,
ara esteu davant d'una
que és com semitransparent i, per favor,
és a dir, t'estàs movent,
i una espècie de personatge virtual
que semblen aquells que, quan pintes,
que mous les articulacions,
doncs es posa exactament en la posició que tu estàs fent.
Que hi ha una càmera, no?
Sí, hi ha una càmera que detecta el moviment del cos,
i d'aquesta manera el personatge virtual
va seguint tots els teus moviments.
Com hem volgut, a través d'una experiència simbòlica,
explicar el que fa després el professional en l'estudi
per fer el videojoc final?
Coneixem bastant el que seria la indústria del cinema
i tots els seus sectors que intervenen,
i, en canvi, el videojoc no s'allunya tant, al final,
dels departaments que pot tenir, però no els coneixem.
És una molt bona manera de conèixer
aquestes diferents feines
que fa el desenvolupament d'un videojoc.
I, al final, veurem el resultat final, és l'objectiu.
Atenció a la següent.
Teniu aquí una mena de joc de plataformes
que està fet amb una mena de maqueta,
en volums, sobre la qual es projecta un personatge
que va fent una sèrie d'aventures, per entendre'ns.
Espectacular.
Llavors, tu veus com si fos un joc gairebé real,
amb tres dimensions,
com que diverses agafa una clau, salta un pont,
puja per una escala...
És que ara estic pensant, al final,
te n'adones que no cal que un videojoc estigui a una pantalla,
estic veient que potser una persona que li agradi tot el tema,
i que ha estudiat tot el tema de, jo què sé,
ara no en sortirà d'arquitectura,
doncs pugui combinar-ho fent un joc,
això és espectacular, qui ha fet això?
Bé, tenim un especialista en videomapings,
i com dèiem, era la idea de mostrar
què fa un dissenyador de jocs.
Estàvem parlant d'artistes visuals, d'animació, de so.
Això, més o menys, ens sona al cinema, també.
Però un dissenyador de joc,
és a dir, de l'experiència del joc, les mecàniques, les dinàmiques,
això és el llenguatge purament del videojoc,
i bé, no només del videojoc, del joc.
Però, evidentment, el fet que sigui un videojoc,
fa que creïs totes les plataformes, en aquest cas,
o tots els reptes, tots els enemics, tots els ítems,
tots aquests elements que tenim molt integrats,
però que potser no ens hem parat a pensar
qui és l'artífex de tot això.
En aquest sector, hi ha una figura que es dediqui
a pensar quines són les dinàmiques,
i quina mecànica és la millor per a cada joc?
I això, en el mateix equip, ja entre tots s'organitza?
Hem de tenir en compte que cada estudi té el seu equip,
que a vegades comparteixen, o es distribueixen,
moltes de les tasques.
Però, com a tal, sí que existeix la figura del dissenyador,
que dirigeix, d'alguna manera, el videojoc,
perquè és el més essencial.
Abans de començar a donar-li tota la capa de gràfics, de sons,
tot el que seria la narrativa,
primer de tot necessites pensar l'experiència,
què pots fer, si pots saltar molt, pots saltar poc,
quin tipus de repte s'està plantejant, això és el més bàsic.
El dissenyador és la figura cap dalt de la producció de videojocs,
que llavors es pot subdividir entre el dissenyador de nivells,
que és el que crea pròpiament els escenaris,
pensa que aquí hi haurà un pont, aquí hi haurà un riu,
o els dissenyadors ja també més concrets,
jo què sé, per exemple, si és un joc de rol,
té moltíssimes capes,
doncs la part narrativa pot ser una branca del disseny
que necessita un o més d'un especialista,
o si has de pensar el sistema de pujar de nivell del personatge,
com es distribueix aquest arbre d'habilitats,
tot això també a vegades requereix els seus propis especialistes.
Si em permets, en aquesta sala hem representat un seguit d'arquetips,
però això no vol dir que cada estudi tingui unes dinàmiques pròpies,
que tots aquests roles els faci una única persona,
que no tinguin un dissenyador de sou i que la mateixa persona
que és il·lustrada també hi hagi.
És a dir, que aquí mostrem uns perfils, però sí que cada estudi
és flexible, igual que pot passar al cinema,
que el mateix director sigui el que dirigeix la càmera
o que sigui una altra persona.
Jo crec que dependrà també de com serà l'estudi.
Si tens molts recursos, podràs tenir més personal.
Hi ha molts estudis que són petitets
i suposo que no es poden permetre tenir una figura per cada cosa.
O fins i tot els casos que aquí n'hi ha d'alguns desenvolupadors
que ho fan tot ells sols i que de vegades agafa la música
potser de llibreria o qualsevol altra cosa.
Molt bé, doncs continuem? Vinga, continuem.
Programació.
A més, les pantalles són tàctils, Albert?
La majoria són tàctils.
Aquí tenim el testimoni d'una programadora, la Cristina,
la Cristina Gil, que ens ha introduït en la programació.
Hem conegut la programació i ara interactuem una mica
alterant les lleis físiques d'una sèrie de pilotes de futbol
i de bàsquet i també d'un ninot que apareix aquí.
Podem alterar la tracció magnètica, la gravetat.
Hi ha una aigua, també l'escenari,
i podem pujar o baixar el nivell de l'aigua.
El rebot és una mica jugar
i fer-te la idea de forma interactiva i més o menys graciosa
del que fa un programador, perquè és com ho expliques
en tres minuts i que algú pugui interactuar o canviar les coses.
Doncs aquesta és la idea que se'ns vol córrer.
Jugar una mica. Molt bé.
Vindran a les escoles? Teniu pensat si vindran a les escoles?
Sí, a veure, no sabem exactament totes les que vindran,
però lògicament és un lloc perfecte per venir a fer una classe
i almenys sabem que vindran algunes classes concretes
més que d'escoles, d'universitats.
Perquè també se'n parla.
No sé si ja arribarem del tema d'universitats.
La part del guió és bastant curiosa, perquè hi ha una mena de història,
força divertida, que l'ha escrita Joan,
i que hi ha diferents finals.
En un videojoc no és com una pel·lícula,
on aquí pots tu seguir una història molt curta,
i fixeu-vos, et desperta l'alarma de les vuit.
Avui tens una entrevista de feina que et pot canviar la vida.
I després que l'estàs preparant,
i t'acompanyarà a un currículum brillant, tot anirà bé.
Llavors, a partir d'aquest plantejament,
tu has de triar si vols dormir cinc minuts més,
o si vols despertar-te al moment.
Molt bé.
Una petita història divertida,
que et permet veure com els guions de videojocs són interactius.
El Joan acaba de posar dormir cinc minuts més,
que és el que hauria fet.
Perquè al final dius, és el pitjor,
però potser vas més descansat i diràs les coses més interessants.
No, no.
Tu saps perfectament que el pararàs i seguiràs dormint.
Exacte.
Aquí també veiem el tema de la formació de videojocs,
de les escoles que en aquests moments hi ha on pots estudiar,
imagino, graus diferents,
que darrerament també s'està parlant que formació professional
que també s'hi està ficant, cosa que està molt bé.
I bé, Barcelona, Mataró, Girona, Vic, Lleida, Terrassa, Reus,
i segur que això anirà creixent cada any més.
Sí.
Els diferents llocs on pots estudiar videojocs.
Sé que hi ha una concentració molt gran,
es veu en el gràfic a Barcelona,
però per sort s'està distribuint una mica,
s'està començant a distribuir des de fa uns anys al llarg del territori.
Molt bé, portem 18 minuts de passeig.
Què et sembla l'ambient? Em vull preguntar.
A mi m'agrada molt.
Es podrien dir moltes coses de la llum, per exemple, aquesta cortina.
Aquesta cortina sembla estreta de la NASA.
Una mica.
He parlat amb la Peliete. Sí, també.
És una expo que et permet fer des d'una pel·lícula de por
dintre fins a una pel·lícula de riure.
Em permet tot.
En aquest sentit es veu que està molt cuidada, eh?
Molt cuidada.
Jo sé que és difícil fer una expo.
És com fer un videojoc. Sí?
És una tasca completament coral.
Ens hem trobat els tres comissaris.
Ha participat aquí al departament de museografia,
de l'ISERN Serra i el seu equip,
al departament de... bueno, un equip de videomapings,
un equip de producció audiovisual per fer els vídeos que ara veurem,
un equip de disseny gràfic,
un equip... bé, un munt d'equips que trobareu,
també, si teniu curiositat, sobre qui ha fet qui,
en els crèdits de l'exposició, evidentment,
i que podrem estar a estona, eh?,
perquè és que hi ha molts petits elements.
També les dades del llibre blanc.
I ara, si us sembla, podem parlar de la sala on estem ara,
que és una sala on hem presentat els perfils professionals
i ara veiem les empreses.
Ara ens centrem en les empreses
i bàsicament en el món del videojoc i també a Catalunya
hi ha dos tipus d'empreses.
Empreses petites i empreses grans.
Hem anat a la casa, directament, de l'empresa Mango Protocol,
coneguda de generació digital.
Hem anat a casa seva perquè actualment
estan treballant des de casa des de la pandèmia.
I també hem anat a les oficines d'Ubisoft Barcelona.
I tenim un contrast molt gran entre un estudi de 3 persones
i un estudi de 300.000 persones.
Llavors, que aquí el visitant podrà veure el contrast
de com és Ubisoft Barcelona per dins.
Com és aquesta empresa? Com treballen?
Quants ordinadors tenen? Molts ordinadors.
I el contrast amb Mango Protocol,
que són experiències més petites, més casuals,
però, escolta, al final no hi ha ni un joc millor o pitjor.
O sigui, és el que t'atreu més
i és el que intentem reflectir.
Amb empreses com Ubisoft, aquestes tan grans, us trobeu?
Com nosaltres ens trobem, que som molt més reàcies
a donar informació que diguin els ordinadors que hi hagi
i amb quin programari treballen.
Jo m'ho he trobat molt com a periodista
i que és molt diferent, molt diferent, a les empreses indies.
Sí, sí, és totalment diferent.
Només entrar allà, la seguretat,
és com si estiguessin entrant al pentàgon.
I tot està molt, molt, molt controlat.
Què pot sortir, què no, tot s'ha de demanar permís.
Clar, no té res a veure amb anar a casa, directament,
de Mango Protocol, no?,
i estar allà amb ells a la sala d'estar.
Són dues formes de fer videojocs que són reals.
Entenc que són dues formes diferents
i que no té per què ser que es comença
amb un estudi petit per fer-se gran, no?,
perquè Ubisoft, al final, ha estat això,
va començar sent petit i ara és gran.
Perdona, ja ho has explicat moltes vegades,
a la teva primera empresa on vas treballar.
A Ubisoft, quan era molt petita, sí, sí,
hi havia molt poques persones a Sant Cugat,
i jo vaig anar allà de molt joveneta
a través d'una TTF d'administrativa,
i allà em vaig plantar.
No vaig haver de passar cap control de seguretat,
ara avui en dia seria impossible.
La vida m'ha acabat portant en aquest món.
I el que cometes és això, que grans o petites?
Suposo que no és el procés natural,
és comencem sent petits i després ens fem grans,
suposo que n'hi deu haver molts que sí,
però entenc que les empreses petites,
els estudis petits, en molts casos també decideixen
quedar-se com a petita empresa
i gestionar-ho de manera més casolana, entre cometes.
La mateixa sala on està pensada
perquè hi hagi dos models molt contraposats,
en cap cas el que es vol dir que només existeixen aquests dos models,
sinó que són els dos extrems
de tot un espectre de dimensions
i de nombre de personal i de recursos que existeix.
Perquè et puguis fer la idea de tot el que hi ha al mig,
necessitàvem parlar dels dos extrems.
Llavors, en els mateixos vídeos que pot veure aquí l'espectador,
se n'adonarà que les dinàmiques de treball
són molt diferents a cada tipologia d'empresa.
Fantàstic.
Com dèieu, a l'altra part hi ha les dades,
les dades que surten a aquest llibre blanc,
que ho mirem cada any,
que són aquestes dades que a mi m'avorreixen personalment,
i ho he dit moltes vegades per antena, però que està molt bé,
que pots fer una idea de com va creixent cadascuna de les coses,
com per exemple l'ús del català en els videojocs, etcètera, etcètera.
I això està bé, també resumir-ho,
perquè moltes vegades totes aquestes dades es queda
al periodista o la gent de la indústria, no?
Sí, sí, tu ho has dit, és un resum.
És un resum del llibre blanc, bàsicament,
i jo penso que fent una passejada d'un parell de minuts
et fas una panoràmica global de la indústria,
perquè hem anat a buscar casos molt concrets,
per exemple, l'ús del català en els videojocs fets a Catalunya,
quin és el mercat on es compren més videojocs catalans,
per quina plataforma surten més els jocs catalans,
spoiler per ordinador,
previsions de creixement,
la distribució entre homes i dones dintre de la indústria,
també la distribució al llarg del territori, no?
Quantes empreses, doncs, a Barcelona es concentren la majoria,
i aquesta estada es reflecteix, no?
Tot amb molts gràfics, perquè sigui el més a més possible, també.
Perquè sí que és veritat que el document aquell,
cada vegada que arriba dius, mor, a mi va.
30 pàgines d'informació.
Molt bé, doncs, jo...
ens animem a fer un canvi de sala amb aquesta cortina.
Mireu, aquí, jo...
no explicaria gaire què és el que hi ha, d'acord?
I expliquem una miqueta, Eli,
què és el que ens...
O sigui, què ens arriba al cos veient...
oh, veient això.
Jo crec que ho vas resumir ja amb el teu oh.
És un lloc espectacular.
Clar, és difícil explicar-ho sense explicar-ho,
però...
entres dins d'un món...
que no sabria com definir,
però que canvies totalment de planeta, entrant aquí dins.
No s'acaba. No s'acaba tot el que veus.
A mi això em recorda molt una vegada
que vaig anar a un museu d'art contemporani,
que el vaig veure a Amsterdam,
i vaig veure un artista que feia, als anys 60,
una cosa molt semblant a la que estem veient,
però sense, doncs, el tema digital que estem veient.
I em transporta.
Jo aquí, Albert, vindria...
no sé, veniu sovint aquí, vosaltres, o no?
Doncs a partir d'avui haurem de venir bastant,
però no hi ha problema, perquè és molt maco.
És una instal·lació que és un vídeo de 12 minuts,
on veurem un total de nou videojocs catalans
que destaquen pel seu valor artístic i...
el disseny artístic, sobretot,
i també sonor, la música també és un element molt important.
Llavors, en Gerard Cortés,
que és un realitzador audiovisual, un artista visual,
ha fet aquests vídeos capturant ell mateix el gameplay,
perquè no és agafar un tràiler de l'Assassin's Creed 3 Remastered,
o de l'Aragami que estem veient ara,
però és capturar unes escenes concretes
que tampoc siguin com un mareig.
No et posis allà a repartir, sinó que sigui advocador.
La paraula és que sigui advocador.
És el mateix de l'univers G8CO que va venir al vostre programa?
Sí, sí, sí.
A més, hi havia xarxes que estaven molt contents.
I la veritat és que no donem detalls.
Veniu per veure això, perquè crec que és únic, absolutament,
i això no ho pots tenir a casa.
No, ni molt menys.
El somriure de nivell visual és superpotent.
El so també està molt ben calibrat, diguem-ne,
i sí que és una experiència brutal.
És com el cor de l'Expo.
No sé, que l'Expo deu tenir com un centre potent,
i aquest està molt, molt clar.
Felicitats sinceres, eh?
No, no, no, aquesta submergida, el visitant...
Fins ara hem fet la teoria.
Hem explicat el videojoc i ara toca entrar dintre del videojoc.
Entrar dins dels sentiments
i entrar dins de com ens pot afectar aquest videojoc.
S'ha trencat la pantalla. Què ha passat, Evi?
Boníssim. Què és això?
Hòstia, us han caquejat. Ens han caquejat en directe.
És broma. Home, el Narita Boy.
Ara he dit una dada.
A les sales torna boja.
Ah, i ara entrem en...
en el joc de mòbil.
Aquí, Eli, aquí, aquest t'agradarà, eh?,
el joc de mòbil, que tu jugues a un joc de mòbil cada setmana.
Aquesta sala està feta per mi, oi, Albert?
Sí, sí, molts d'ells els coneixerà segur, perquè els ha jugat.
I si no, pots agafar idees per a futures seccions.
Molt bé, doncs, entrem.
Aquesta sala és espectacular,
perquè el que veiem és força fosca,
i estem veient, doncs, com molts mòbils grans,
que són còmodes de veure,
amb jocs i amb informació
de... doncs, de la part del mòbil,
una part importantíssima del joc,
i que, de fet, conec molta gent
que juga a videojocs de mòbil.
No sé si coneixeu alguns que només juguen a videojocs de mòbil,
però jo en tinc uns quants al cap.
Sí, i, a més, és curiós perquè, moltes vegades,
la gent que juga a mòbil no es considera videojugadora.
I sí, estàs jugant a un videojoc.
I, a més, aquesta sala la tenim aquí,
perquè és una de les parts més importants
de la indústria catalana, el mòbil,
i això, l'estètica és semblant a la de la sala anterior,
però volia crear al museògraf la sensació d'un arbre,
un arbre de mòbils,
i donar aquesta sensació que tothom té mòbil,
i per això hi ha tota una arbre, tota una infinitat de mòbils
que es van, diguem-ne, reflexant banda i banda.
Les empreses que fan aquests videojocs per mòbil
només fan videojocs per mòbil o els hi és igual?
És a dir, o són especialitzats, no?
No ho sé, jo et deu haver dit que són de tot tipus.
Sí, mira, hi ha dos fenòmens en això.
O sigui, actualment,
la majoria d'empreses de mòbil
són especialitzades en mòbil
i són les grans empreses de Catalunya.
Però abans,
venim d'uns canvis importants que aquí s'expliquen una mica.
S'ha canviat la manera de fer jocs
i actualment, pels estudis petits,
ja no surt a compte fer jocs de mòbil,
perquè necessites un equip enorme i un pressupost bestial
per poder comercialitzar-los
en un entorn on hi ha una competència esfereïdora.
Aleshores, si bé abans els estudis petits
feien indistintament jocs per mòbil
o per ordinador o consola,
ara els estudis petits sobretot fan per consola i per ordinador
i les grans empreses bàsicament per mòbil.
S'ha polaritzat una mica.
Superinteressant.
A més, els jocs de mòbil pot ser que necessitin més actualitzacions
i més premis i més coses d'aquestes que deuen costar molts diners.
Exacte, necessita tot un equip de màrqueting potentíssim.
Aquí també ho expliquem.
El model de negoci free-to-play és el que impera
i també genera una necessitat important
de no només comercialitzar-lo,
sinó mantenir-lo viu i fidelitzar el jugador.
Això fins i tot comporta que a vegades
el disseny mateix del joc estigui una mica compromès
per a aquesta necessitat d'atrapar el jugador.
I aquí fem una mica la nota crítica
en què hi ha certa polèmica, com bé sabreu,
que alguns jocs arriben a fer-se molt addictius
en quant a les recompenses, a les monedes internes i tot això.
Des d'aleshores, aquí en aquesta exposició,
no volíem tampoc, ni deixar de ser crítics,
ni tampoc voler entrar-hi massa,
perquè aquí també és un tema que té molt de psicologia
i molt d'ètica,
però sí que en aquesta sala tenim una mica la dualitat
entre grans jocs reconeixibles
que molta gent té al mòbil ja, com el Candy Crush mateix.
Aquí no apareix exactament el Candy Crush,
però sí que un altre joc similar del mateix estudi, que és King.
I, per altra banda, hi ha jocs molt més inesperats,
com el Very Little Nightmares,
que és l'adaptació al mòbil del famós joc indie...
Perdó, Little Nightmares.
Aleshores, sí que teniu una mica les dues coses, no?,
el joc de mòbil pagant i que té aquest encant indie
i aquesta lògica que és bàsicament la mateixa que em consola,
i el gran joc free-to-play.
Molt bé. Aquí t'agafa idees, eh?, per jocs que has de jugar.
Ja veus que m'he escapat de fer una volteta
perquè he anat fent fotos i agafant idees.
El que m'agrada molt de l'Expo
és que barreja molt bé tota la part més visual i més d'exemple
amb la informació, que tampoc no és una informació molt pesada.
Està tot molt resumidet i molt bé
i es fa molt amena d'anar veient i coneixent.
Molt bé. Estem a la darrera part, oi?
O sigui, això hi ha les cortines de la sortida.
Queda una sala. Ah, queda una sala, perdoneu.
Ah, sí, sí, és veritat, és veritat.
Queda una sala que on podem veure, per cert,
això típic de totes les expos dels crèdits,
espectacular els crèdits,
perquè hi ha... bé, aquí hi ha molts contactes,
molts correus electrònics, aquí hi ha, oi?
I moltes trucades, oi?
Alguns fills de correu, això ho pot explicar molt l'Albert,
han arribat als 80 correus o més.
Així que, si darrere una exposició,
hi ha molta part de coordinar
i una petita part de després executar.
Tenim una pantalla fantàstica
amb la qual podem veure en català, espanyol i anglès.
Podem consultar, per exemple, un joc que ens vingui de gust jugar
i posar uns filtres.
Els filtres, per exemple, mira, avui una empresa índia,
un joc pel mòbil,
avui jugar jocs familiars pel meu fill,
ja surt l'empresa que ho fa,
o sigui, que fa aquests videojocs,
això és boníssim.
I ens podem veure un vídeo
de, per exemple,
els seus darrers treballs.
Això està molt bé.
Això no només hauria d'estar a la vostra expo,
això hauria d'estar a la web.
Sí, penjar-ho perquè tothom pogués accedir.
Al final, sobretot, és que gran part d'aquesta informació
prové del catàleg de les empreses de videojocs
que fa el Departament de Cultura,
i nosaltres hem ampliat una mica
perquè apareguessin una mica la totalitat d'empreses.
I ha sigut una col·laboració molt bona
i gràcies al Departament de Cultura
de poder utilitzar aquesta informació
i poder-la ampliar per a la expo.
Fantàstic. Això m'agrada molt.
I després hi ha una pantalla
que, de fet, aquesta habitació
és una mica les comunitats,
és a dir, les fires que hi ha,
els mitjans de comunicació
que es dediquen a parlar de videojocs,
els streamers que juguen cada dia.
És un exemple que no només hi ha gent que fa videojocs,
sinó que gent que els gaudeix,
que té posicions com vosaltres,
o jo què sé,
doncs fires perquè puguem jugar
o perquè puguem fer, no?
I és una pantalla on es van veient una mica els exemples.
Sí, aquí hem fet un esforç
d'incloure un munt de fenòmens
que, com bé has dit, són bastant diversos.
I si bé hi ha molta part
que és de pur aficionat
o simplement de compartir aquest gaudi,
també hi ha professions,
és a dir, els streamers
que aquestes vegades són semiprofessionals
o directament ja professionalitzats.
El mateix es pot dir dels periodistes, evidentment,
que tot i la precarietat,
doncs sempre hi ha sortides laborals per aquest àmbit.
I potser també periodistes,
però bastant diferents, són els càsters d'e-sports
i els que organitzen tots els e-sports.
Vull dir, és una indústria paral·lela,
no forma part de la indústria del videojoc per se,
però sí que forma part de l'ecosistema.
I aquí, en aquesta sala,
tot el que hi ha al voltant del videojoc,
tot el que aquest sistema cultural
s'està aportant a Catalunya,
com estan creixent totes aquestes iniciatives.
I, evidentment, com podeu veure aquí davant,
també hi ha un espai on poder jugar
molts dels jocs que hem vist durant l'exposició,
perquè el joc s'ha de compartir, s'ha de gaudir,
i és el que genera aquestes comunitats
i aquesta conversa al voltant.
De fet, és una de les darreres parts, no, Eli,
que hi ha tres pantalles, un lloc on pots seure i jugar,
i bé, veig que hi ha Nintendo Switch,
Nintendo Switch són les consoles que hi ha,
i pots jugar de forma gratuïta, estem parlant?
Sí, no, 25 passetes cada...
Vigileu que no vingui gent directament a aquesta part de l'exo.
No, en aquest moment hi ha cinc estacions de joc
de Nintendo Switch, com deies ara,
i cadascuna té cinc jocs diferents.
Això potser es va ampliant,
a veure quins podem afegir,
però de moment tenim aquesta selecció.
De fet, tota l'exposició són jocs més o menys catalans recents,
dels darrers dos anys,
perquè també se centra molt en l'actualitat.
Aquí trobareu també per jugar amb multijugador,
com deia ara el Marc, o sigui, jocs d'esports, jocs d'aventura...
Una mica, molts dels jocs que apareixen a l'expo,
i alguns que no han pogut aparèixer,
també es poden jugar aquí, en aquesta part.
Molt bé, per últim, us vull preguntar,
ara estaves dient que aquesta exposició
no serà fins al mes de setembre,
vindreu i mirareu què és el que funciona,
o el que, ara deies,
que potser posarem més jocs per si en surt un.
No sé, serà una exposició viva,
en el qual podeu fer algun canvi o alguna cosa així?
Sí, de fet, està previst adaptar-la en funció de,
per exemple, les estacions de joc,
veure com la gent es relaciona amb les estacions de joc,
i en funció d'això adaptar-les.
És a dir, sí que se'ns ha ofert la possibilitat
d'anar ajustant cosetes a mesura que avança.
I, per tant, remarcar que hi haurà un seguit d'activitats
que no seran les habituals al voltant de les exposicions,
que li donaran un interès especial
i una continuïtat al llarg dels mesos.
Encara no us podem dir quines són,
però sí que us podem dir que seran molt relacionades
amb el món del videojoc i amb els formats del món del videojoc.
Hi haurà llibre? O sí?
En principi, sí.
Seguint l'analogia del videojoc,
seran els DLCs de tota l'exposició
i esperem que hi hagi un llibre
que, a més, no sigui simplement el que hi ha aquí,
sinó intentarem ampliar-lo una miqueta més, si podem,
i això que diem, les activitats,
i pot ser alguna sorpresa més.
Ho recomanem, no, Eli?
Moltíssim, i, de fet, pel que expliquen,
recomanem venir un dia
i potser venir d'aquí un parell de mesos un altre cop
per veure com ha evolucionat una miqueta l'expos.
Molt interessant, la veritat.
Felicitats als tres, de veritat,
i a tota la gent que ha col·laborat,
i, sobretot, gràcies per aquest temps
que ens heu permès parlar d'aquesta exposició,
perquè els nostres audience ho puguin escoltar.
Gràcies a vosaltres.