GENERACIÓ DIGITAL
Benvinguts al programa de Catalunya Ràdio que parla de videojocs, de creativitat i cultura digital.
Avui comencem l'edició número 691, el primer programa de l'any, i avui volem parlar de bons propòsits.
Volguis o no vulguis, l'inici de l'any ens anima a plantejar-nos aprendre coses noves, créixer i provar noves experiències,
i us volem explicar els propers minuts quins són els bons propòsits dels qui formem part de l'equip del programa.
A més parlarem amb un professor de programació, en Rafa Laguna.
Molts experts ho diuen i ho repeteixen, aprendre codi és una de les millors coses que podem assimilar
i serà ell qui ens donarà les millors opcions per aprendre.
Això és GENERACIÓ DIGITAL
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez
Benvinguts, com esteu?
Bona any, bon any.
Com prova?
Molt bé, la veritat és que està siguin un molt bon inici d'any.
De fet, ara ho dèiem, no sé si vau treballar algun propòsit l'any passat que vau fer al 2018, no sé si alguna cosa que vau fer.
Jo, per exemple, començo.
Jo em vaig plantejar a finals de l'any passat, perdó, de fa dos anys, és a dir, l'any 2017,
volia fer un podcast, però un podcast des de zero.
És a dir, que jo em piqués el codi, no depèn de cap programari, i ho vaig aprendre en un curs d'Eudemi.
Vaig poder aprendre a fer un podcast que fins ara l'estic portant.
No sé si vosaltres heu fet alguna cosa semblant.
Doncs mira, jo haig de dir que no he fet més esport, no fumo, per tant, no passa res,
però no he fet més esport, que li vaig prometre a l'Eli que faria més esport,
i no ho he fet, però sí que és veritat que haig de confessar que he llegit més llibres i més novel·les gràfiques que no pas el 2017.
Novel·les gràfiques, eh?
Còmics, de tota la vida.
Francesc?
Doncs no, sincerament, no, jo he complert la bona tradició de no fer res del que et proposes donant.
És la millor, és la millor.
Jo m'ho proposo aquest any, recuperem el programa de l'any passat.
Segur que vaig dir alguna cosa que faria aquest any?
Igual, sí.
Jo potser ho hauria de fer també, perquè mai ho recordo, els propòsits no els recordo mai,
però en aquest cas, com que van molt vinculats al programa, sí que és veritat que m'havia promès que jugaria una miqueta més, i ho vaig complir.
Sí, clar, de 0 a 1 ens passa.
Exacte, però és veritat que vull superar una miqueta aquesta fita, eh?
De 0 a 1 no val, ha de ser una mica més.
I el tema de l'esport, tu m'ho vas prometre a mi, però jo no ho he fet, n'he fet menys que l'any passat.
Així que aquest any, a veure si em poso les piles.
Jo sí que, si ja m'haig de proposar alguna cosa ara de cara a l'any vinent, per poder dir que no l'he feta, el programa del 2020 que tindrem,
doncs el que sí que haig de fer, haig de fer neteja.
Perquè tinc moltes coses, les tinc totes posades en caixes i molt mal col·locades.
Haig d'ordonar una mica, perquè moltes vegades arriba aquell programa que fem de...
fem un sobre videojocs de cuina i ho penso, calla, que tinc no sé què, no sé on ho tinc.
En aquest moment m'imagino els teus fills sentint el mal cap dia.
És veritat, si el vaig treure fa dos anys quan vam fer el generació digital de no sé què,
i ja no ho vaig tornar a posar a la seva caixa, ja no sé on està,
està mig per alguna estanteria, mig per aquí, mig per allà, haig de fer neteja.
Però tu dius neteja, no tant...
Haig d'ordenar, haig d'ordenar.
No és allò menys és més, eh?
No, no, no, és posar ordre, inventari.
I escolta'm, a aquesta època, que ara veiem els anuncis de col·leccionables,
hi ha algun que vulgueu fer?
Perquè perdona, és ara quan ens ve les ganes de fer de Salvat, per exemple.
No és el setembre que comencen amb el curs escolar?
Jo a principis estic veient, ara n'estic veient jo.
Jo és que no col·lecciono res.
Jo sempre els faria a tots, quan els veig per la teva,
els faria a tots i després no en faig.
A Benicos del Mundo, t'hi veig, eh?
O les peces dels cotxes antics, per exemple.
Jo em vaig fer un de ganxet, això és de què ho vaig fer?
Un de ganxet i em vaig aprendre molt, eh?
Però ja ho he abandonat.
I al final acabaves fent una manta i unes coses.
D'aquests col·leccionables hi ha com un milió d'unitats al número 1,
però si et vols fer la col·lecció sencera,
els poses en un abzocac a l'editorial,
perquè és molt probable que a partir del número 20
ja no s'hagin preocupat de fer-los, eh?
De fet això, tu sabràs molt,
però les col·leccions de manga passen exactament el mateix.
De fet, el primer número és més barat que no els altres.
Per exemple, l'Inazuma Eleven, home, ja t'ho dic jo.
Inazuma Eleven.
Francesc, per favor, de Déu, eh? Inazuma Eleven.
El que passa és que moltes vegades l'editorial,
un any després que ha sortit,
a vegades, per fer promocions i reenganxar,
et posa el primer número, el tens més barat...
Jo ho he de comprar després.
Jo ho havia fet amb alguns còmics, eh?
Quan surten, normalment, el preu de portada...
Alguna vegada podem fer promoció, però no és l'habitual, eh?
Molt bé, molt bé.
Ara, et fas allò l'R2D2 amb peces que veus anunciat,
bueno, 10.000 persones comprant el primer fas cicle,
5.000 es compren el segon...
El 30 ja no arriba ni un 90% dels que van començar.
Segur que està, i ho tenen supercalculat, no?
Sí, per això et dic que si tu ets dels que se subscriu i les vol tots,
els poses en un compromís.
És que el programa d'avui és molt especial.
És, crec, una de les primeres vegades que,
si ens escolteu per l'FM, doncs és la nit de Reis,
és 5 de gener,
i mira, us volia parlar d'un dels primers programes de ràdio
que em van enganxar i que va ser
El Papés Mollats, de Joan Barril i Joan Uller.
Era un espai dedicat a les paraules i a la música
que se metia el diumenge a la nit.
Una de les coses que més m'agradava era precisament aquesta sintonia
que sempre l'he trobat espectacular.
De fet, a Papés Mollats, Joan Barril i Joan Uller feien poesia i prosa,
fins i tot del Partit del Barça que feia una estona que havia acabat.
Això a mi m'al·lucinava.
És a dir, que pensava que han anat a la ràdio
i han escrit una poesia dels gols del Schuster d'aquella època.
Us recomano moltíssim una edició que,
a dies de ràdio, dedica el llegat de Joan Barril
a Papés Mollats i al Cafè de la República.
I ara, fent un salt a l'any 2002,
Joan Barril i Joan Uller van escriure un llibre
que es diu Bons Propòsits.
I en aquest llibre hi podem llegir
propostes digitals, ai, genials, com, perdó.
No, i tant.
Nedar fins a l'horitzó i tornar abans que no sigui fosc.
Entrar en una botiga de calçat i demanar dues sabates d'un mateix peu.
Agafar avions en dies de pluja per no perdre el sol de vista.
Decidir que ja no sabem res de res i començar de nou a aprendre-ho tot.
Negar-nos a conèixer més gent i estimar més intensitat als amics que ja tenim.
Comprar una agenda caducada i escriure-hi tot allò que hauríem d'haver fet.
No sé si sou persones que, a vegades,
s'apunten coses a les agendes de l'any per començar, no?
Jo soc de fer llistes.
Jo faig llistes per la feina, per la casa,
per organitzar-me i saber el que haig de fer.
Faig llistes.
Molt bé.
De fet, aquest llibre, Bons Propòsits,
es pot trobar encara per internet.
És molt curiós perquè es va fer una edició,
si no estic equivocat, per ara, a llibres,
i és molt difícil de trobar.
Hi ha Amazon, tu vas a buscar-lo i costa de trobar-hi.
Si algú en té una edició, ja sap què fer-ne.
Sí, sí, és molt curiós.
Està parlant amb persones que dominen d'això
i es veu que hi ha molta gent que sap que primeres edicions,
que ja és molt difícil de trobar un exemplar,
posen aquests preus, fins i tot a Amazon.
És molt curiós, perquè normalment és la secció de...
Tu el trobes amb la fitxa com d'un llibre d'Amazon,
però normalment estan allò, usats i segona mà...
Exacte, una botiga.
De fet, aquesta era una botiga que es va trobar a Amazon,
que era un llibre d'Amazon,
que era un llibre d'Amazon.
Exacte, una botiga.
De fet, aquesta era una botiga als Estats Units.
Però és molt curiós que hi ha preus absolutament desorbitants
i sovint et trobes que en el mateix llistat de botigues a segona mà
n'hi ha un, això, a 350 o a 1.200 dòlars,
i dos més avall en tens una a 25.
Que dius tu, a veure, a aquest senyor què li ha passat
per posar aquest preu?
No, no, normalment això passa també quan són nous
i estan amb la seva...
Però tot i això, és molt curiós trobar-te que alguns llibres
arriben a preus exorbitants.
Papers mullats, és que no sabeu el que significa aquest programa per mi,
de veritat, i el que significava anar-me'n a dormir,
perquè eren les 11 del diumenge,
i escoltar-lo, era brutal.
Nosaltres el que farem és donar les nostres propostes en aquest programa,
intentarem ser precisos amb les dades i penjarem un resum
al nostre Telegram per si algun dels nostres audience s'anima
i doncs vols, jo què sé, copiar-nos amb algunes de les coses
que direm a partir d'ara.
Inspirar-se. Exacte.
Generació digital.
Doncs, Gina, comencem.
Què és per tu un imprescindible d'aquest 2019?
Si heu provat, i si no també, les ulleres de realitat virtual,
hi ha una cosa que no us podeu perdre,
perquè ara mateix ja està a l'abast de tothom,
i no necessiteu ni un superordinador,
ni fer una gran inversió, ni una superconsola.
S'estan instal·lant, arreu del territori,
uns centres de realitat virtual amb experiències molt xules.
Des de 20 euros l'hora, podeu salvar el món i sentir-vos poderosos.
A veure, en aquest programa,
no estem parlant d'un laser tag,
sinó de realitat virtual 100%
i habitualment cooperatiu.
És a dir, no lluitem contra ningú,
sinó que conjuntament amb els nostres amics o familiars
anem a fer alguna cosa conjunta
i a tenir un èxit com a equip.
A veure,
teniu que jo tinguin controlat ara mateix
el Zero Latency a Terrassa,
que està al Parc Vallès,
amb el joc Outbreak Origins,
de fins a vuit jocs de l'any.
I, per tant,
el Red Helmet,
amb un joc d'ordres de monstres
de fins a sis jocs.
Molt bé, hem de dir que d'aquí dues setmanes
parlarem amb els seus responsables
i ens explicaran una mica com funciona un tipus de local d'aquests.
I per als que busquen una experiència més tranquil·la,
que d'aquest, diguéssim,
si això de ma de monstres no va amb vosaltres,
però voleu provar la realitat virtual,
The Zone of Hope,
on ens posem un vestit hàptic,
que se'n diu que són allò com...
És com un vestit...
És com un vestit...
Et poses un vestit hàptic,
que és com uns guants,
una cosa, una estructura per tot el cos
que et reconeix que això és virtual
i ens consciencien del canvi climàtic
en base a una experiència que dura uns 30 minuts.
I per tenir una mica més d'informació
de tots aquests llocs que ens diu la Gina,
les seves pàgines webs són
zerolatencybr.com,
com hem dit és a Terrassa,
redhelmetbr.com,
que és a Barcelona, al costat de l'estació de Sants,
i thezoneofhope.com,
a Barcelona, al costat de la Catedral,
i gratis, a més a més,
presentant una factura de l'aigua,
perquè és patrocinat per Aigües de Barcelona.
Suposem que aquest 2019 no obriran de nous
i en parlarem segurament al programa,
però potser és que el futur no és tenir unes ulleres
de realitat virtual a casa,
sinó anar a jugar-hi,
com quan anàvem als arcades a jugar
perquè no teníem un ordinador prou potent
per moure aquells jocs,
que tornen els 80, 90,
però amb les noves tecnologies.
Exacte, és aquella cosa que no pots fer a casa,
que sí que la pots fer en un lloc d'aquest tipus.
I, a més, en aquest cas,
el tema no és una limitació tan tecnològica,
perquè segurament molts tindrien ordinadors
cogumbrassos per moure-ho,
temes de realitat virtual,
sinó que al menjador de casa no tens espai per moure't,
que és el que vam viure nosaltres tots a redhelmet.
Havies de tenir un espai que et podies moure
i la sensació era molt més gran.
A més, quan tens una experiència aviat
que només pots estar sentat,
tot perd la gràcia.
Encara que sigui una cadira que es pugui moure.
Encara que sigui una cadira que es pugui moure,
tot per la gràcia està sentat.
Ara, si et pots sentir que et mous i corres una mica per l'habitació,
és molt, molt millor.
I per tant, esteu d'acord amb mi
que s'ha d'aprovar una experiència d'aquestes.
Absolutament.
I també parlarem d'aquí dues setmanes
la importància del guionista
per crear un videojoc d'aquest tipus,
que no és un videojoc normal.
No pots agafar qualsevol videojoc
i no pots agafar qualsevol videojoc normal.
I això és el que hem de fer.
Doncs continuem el Generació Digital
amb aquests bons propòsits.
Els amants dels videojocs ens encanta mirar endavant
i pensar a quines formes de jocs jugarem en el futur.
En reïtat virtual, amb els millors gràfics,
amb dispositius hàptics,
però de tant en tant va bé fer una mirada enrere
i recuperar els clàssics, no?
És que mira, Albert, jo et sé sincer.
Crec que durant aquest 2018 he jugat molt més
a jocs clàssics a no pas a jocs moderns.
I a més he deixat una mica les consoles
per centrar-me en els jocs de PC.
Jo he jugat a l'Horces o al Mític X-Wing,
aquell que comentaven en el famós Video Shock,
el programa de tele,
que era l'època en què sortia l'X-Wing.
O, per exemple, el primer Fallout, el primer de tots.
És un exercici que es pot fer amb família.
Està sonant, la sintonia de Monkey Island,
però a mi m'ha servit, per exemple,
per començar a introduir les aventures point and click,
aquestes del ratolí, amb els meus nens,
i començar a jugar al Maniac Mansion.
I, a més, hi ha moltes opcions de poder jugar a jocs antics
sense que hagueu de passar per la tan muda pirateria.
I per jugar a centenar-te jocs clàssics,
com diu el francès, podeu visitar la web d'Archive.org,
les botigues de jocs GOG.com i Steam,
o, si teniu els jocs originals,
us podeu instal·lar vosaltres mateixos un emulador,
com pot ser Scum MBM,
per aventures gràfiques de LucasArts o dos VOCs
per jocs que utilitzin MS-2.
Ara, perdona, m'he quedat parat amb Archive.org.
És brutal, eh, Albert?
Però és que l'utilitzo per altres coses,
si no sabia que tenia aquest repositori.
Té una enorme biblioteca.
Mira, a Archive.org hi ha, com diu l'Albert,
un gran repositori d'imatges lliures de drets, de sons,
amb el qual es converteixen en una llibreria molt interessant
a l'hora de buscar coses antigues, coses descatalogades,
imatges interessants o curioses,
però també recopilant informació digital,
en el format, per exemple, de programes,
programes que ja no estan disponibles per ordinadors actuals,
descatalogats, etc.
I el que també hi ha és una gran biblioteca de jocs.
Per exemple, mira, col·lacions que et pots trobar.
Hi ha la Console Living Room, la consola de la sala d'estar,
on hi ha jocs per consoles,
la MS2 Games of Library,
on trobem jocs de l'època del PC,
i l'Internet Arcade amb jocs de les recreatives.
A més, estan pensats perquè des del,
estan ja preparats perquè des del propi navegador,
tu ja jugues al joc,
amb el qual, òbviament, no et descarregues mai el joc,
el joc sempre està en posició seva, tu no el tens mai,
el jugues des de l'ordinador,
el te l'estalvies al teu inconvenient
d'haver-te d'instal·lar amb oladors o el que vulguis,
i tens un tasc ràpid del que podria haver sigut
doncs aquell joc que no vas jugar,
que vols recuperar per fets històrics,
o simplement per nostàlgia.
De dues maneres, també us recomano
les opcions de les botigues.
Comprar a vosaltres mateixos aquests jocs
que estan tan antics i descatalogats,
però que circulen per botigues com Steam o jioji.com.
Jo, per exemple, a més, hi ha algunes ofertes brutals.
Per tres euros m'he pogut comprar
els tres primers Tomb Raiders,
l'un, el dos i el tres.
És un joc de jocs dels 90 i dels 2000 inclús
que fa gràcia tornar a recuperar
a vegades amb ofertes espectaculars.
I és una cosa que és molt divertida fer amb família,
perquè és com veure cinema clàssic,
cinema amb lagui negre.
Encara que primer els nens et faran una cara estranya
quan vegin que allò té una definició tan baixa,
diran, papa, la tele s'ha cascat, diu no.
És que així, pel·lis com les del Chaplin
o les del Harold Lloyd o les de la Laura Lee Hardy
tenen un calcom màgic que fa que al final
ells hi participin i hi entri.
I amb els videojocs antics,
amb els vostres nens, passarà també el mateix.
En algun d'aquests jocs que vas jugar l'any passat,
clàssics, ho has fet amb la màquina original,
els disquets originals, etcètera?
Els monquials, per exemple, o els Larry.
T'ha costat molt amb el sistema operatiu, etcètera, o no?
Quan?
O sigui, quan poses els disquets, un orinador...
Ah, vols dir actualment ara?
No, no, no, no.
No ho has fet, perquè deu ser molt difícil això,
perquè funcionin o no?
No, sobretot és molt molest,
haver d'instal·lar-te un joc en disc dur
a base de posar sis disquets, disc 1, disc 2, disc 3,
per gravar-los a tots.
Si m'estalvio el joc,
o la llibreria d'Arkive,
m'estalvio i jugo amb el meu PC d'actual.
Tothom sap que després d'una sala en farmaciola,
hi ha una gran batalla.
Perdoneu, però aquesta música et posa en situació.
És la música de l'Anissaga Overcooked,
tant la primera com la segona part,
penso que són vivències imprescindibles
per viure amb els amics o amb la família,
sobretot amb la família.
És una cosa que és cooperatiu.
Ho és de fet tot i obliga una comunicació
abans de les partides que no he vist ni per casualitat
en altres videojocs.
És a dir, fas la primera partida, fas la segona,
i la tercera dius espera, espera, espera,
parlem-ne abans de jugar perquè ens hem d'organitzar.
I això penso que només ho dóna aquest joc.
Overcooked 2 l'ha desenvolupat
d'una petita empresa de la Gran Bretanya,
i amb aquest joc ja han guanyat uns quants premis.
Fins a quatre persones es posen d'acord
en una cuina per fer sushi, pasta, pastissos,
hamburgueses i burritos
a clients que no tenen gens de paciència.
Al final, l'experiència porta a l'especialització.
I pel que veig, almenys a casa meva,
al final, un es dedica a tallar-te el macad,
l'altre a fer el caldo, l'altre a rentar els plats...
Sí, rentar els plats és imprescindible.
A casa i en el videojoc Overcooked.
Clar, clar, clar.
I al final és això, si ho has de fer d'aquesta forma,
si no, no avances.
És un joc de veritat que sempre que puc,
intento colar perquè la gent el jugui.
L'Overcooked 2 ha aparegut per moltes plataformes,
n'hi ha per Nintendo Switch, per Playstation 4,
per Xbox One i per Windows.
Un dia el que podríem fer és...
Porto la Switch i abans de començar el programa
fem una partideta.
Molt bé, jo crec que sí.
Jo no rentaré els plats.
Jo rentaré plats, no et preocupis,
i em passaré el dia manant.
Però ens haurem d'organitzar abans, com has dit.
Albert, talla les cebes,
és que ningú està tallant cebes, és que no mireu.
No mireu el somni de les partides
que després em va escoltar amb certa vergonya
perquè va haver-hi baralles i tal.
Perdona, jo he arribat a dir-li al Xavi,
que és la meva parella,
li he arribat a dir, ets un inútil.
I et prometo que no hi ha ningú al món més capaç,
més perfecte i més absolutament genial que el Xavi.
Però s'ha de prometre que el que es diuen a la partida
s'ha d'oblidar.
Després de dir-li això, vaig anar cap allà i vaig dir,
perdó, perquè se m'ha anat l'olla d'una manera.
D'una manera que no s'entén.
No s'entén.
Francesc, hi havia un joc molt antic
que havies de fer més o menys el mateix,
però que havies de portar unes cerveses.
El tapper.
El tapper, oi?
Aquest havies de servir barrilets de cerves
i l'havies de llançar per la barra.
Correcte.
Alegrament, mentre anaves passant per un bar
que tenia allò més barres que Déu-n'hi-do.
I ha sigut referenciat al primer romper l'alf.
Ah, sí?
El tapper.
Encara no l'he vist.
Encara no l'he pogut veure
i tinc moltes ganes de veure-la.
Estic convençut que em divertirà molt.
Si algú es pot acabar el Tetris,
som els de generació digital.
El primer Escape Room el vam fer plegats
i ara mateix ja vas per 60 sales, Gina.
Entenc que per tu fer Escape Room
és indispensable el 2018, el 2019, el 2020 i fins que...
Exacte.
De fet, l'altre dia vaig conèixer un noi
que em porta 130 i el meu propòsit d'aquest escapament
és que el meu escapament
és que el meu escapament
és que el meu escapament
és que el meu escapament
és que el meu escapament
és que el meu escapament
és que el meu escapament
és que el meu escapament
és que el meu escapament
és que el meu escapament
és que el meu escapament
és que el meu escapament
és que el meu escapament
és que el meu escapament
és que el meu escapament
és que el meu escapament
és que el meu escapament
és que el meu escapament
és que el meu escapament
és que el meu escapament
és que el meu escapament
l'Equip Room és un joc en el qual els jugadors,
normalment grups de 4 o 6,
ni de 2, ni de més gent,
però entre 4 i 6 es queden tancats en una habitació
i han de fer servir els elements que hi troben
per resoldre una sèrie de pudles i escapar abans
que se'ls esgoti el temps,
que normalment va entre una hora o una hora i mitja
depenent de la dificultat o de la durada, no?
Molt bé.
I n'hi ha de tot tipus, n'hi ha de por,
de temàtica friqui, de nazis,
de tot tipus.
Ara són molt més tecnològics, perquè sí que és veritat
que en el 2012
era de cadenats numèrics i claus,
havíem de trobar uns números i tal.
Ara n'hi ha molts, els més moderns,
que van amb imants, censors,
amb ras berripís, i molts es gasten autèntiques
fortunes ambientant-los
i val molt la pena admirar la feina que hi ha al darrere.
N'hi ha d'un tipus
que ara mateix hi ha molta gent que li agrada,
que són els experiencials,
que no estan sortint d'un lloc, sinó viure
una experiència. Tipus,
viu el teu propi segrest, que em dius, qui vol pagar
perquè el segrest... doncs és molt divertit.
Hi ha un que es diu kidnap, que és molt divertit,
que és, viu el teu propi segrest. I de fet, hi havia un
que em vas explicar que és de la teva pròpia mort o
algú... Sí, a Catalèpsia, allà d'enterra.
Però és molt...
però aquest no fa por i és molt graciós,
és molt divertit.
N'hi ha un altre que és, per exemple, de viatjar a l'espai
amb els teus amics i a sota la nau li passen coses
i l'has d'arreglar. Que xulo. És a dir, no és
sortir moltes vegades d'un lloc, sinó que
és viure una experiència.
I això té sempre un inepsi, un nus,
i com que parlàvem que, per exemple, la realitat virtual
necessita d'un guionista, doncs els escape rooms
jo crec que també necessiten un guionista.
I també necessiten actors,
perquè quan no hi ha actors que interactuen
es nota molt.
Sí, és com quan tens un informàtic
amb estudis i un que no,
o quan tens un lampista amb estudis i que no,
o un metge,
doncs el mateix. Amb els actors, amb els escape rooms
es nota molt qui té... Tu has de creure, no?
Si no, no té gràcia.
Com el metge, en teoria, tots tenen estudis, no?
Això esperem.
Ara, també us dic que n'hi ha molts que són
una trampa per turistes, i per tant,
vigileu molt i agafeu recomanacions,
perquè aquí hi ha una bombolla, i això és com
en el restaurant de la Rambla al mes d'agost.
Doncs per agafar justament
recomanacions hi ha una web anomenada
escaperadar.com, on podreu
veure els disponibles a la vostra zona,
si són de por i amb quina intensitat,
si estan recomanats, quina puntuació
tenen, etcètera.
I a més hi ha una cosa que se'n diuen rutes,
que són uns rutes de sales que s'han unit
i en les quals, quan acabes, et donen alguna cosa,
tipus una samarreta o sorteja,
un viatge, per exemple a Alemanya,
fer escape rooms a Alemanya o a Amsterdam,
és bastant divertit.
Ara mateix n'hi ha obertes a Catalunya
dues de molt interessants i de recomanables,
que són la Paint Route, Paint com de
petit, que són de sales de terror.
Però si no us agrada les sales de terror,
hi ha la Ruta de Tronos,
que són totes molt bones.
La veritat és que s'han unit sales boníssimes.
Si no n'heu fet mai cap,
no espereu, perquè jo n'he fet, per exemple,
amb la meva mare i la meva sogra i s'ho van passar pipa.
Tu, la teva mare i la teva sogra feia un equip.
Perdona, són boníssimes.
Escolta, Team Female.
De fet, la gent que ens escolti també pot demanar-te
recomanacions perquè
com una persona de les més enteses,
en aquests moments hi ha llibres,
jocs de taula...
Sí, sí, hi ha llibres, hi ha jocs de taula,
de fet me'ls estic llegint, els estic jugant,
n'estic regalant també, i a més
a desktop.escape.room
on recomano coses i
les analitzo i escolta, quan una cosa
no val un duro, ho poso, perquè
fa molta ràbia que et recomanin coses només perquè
t'han convidat.
Doncs continuem el Generació Digital
amb els bons propòsits. La comunitat maker
i creativa coneix molt bé el poder
del miniordinador Raspberry Pi.
En una sola placa
de la mida d'una targeta de crèdit,
en general podem tenir la CPU,
el processador gràfic, memòria,
sortides USB i HDMI, i un
lector de targetes SD, tot per
només 40 euros.
Actualment la més nova de les plaques Raspberry
és la Raspberry 3A Plus, que està
disponible des del novembre.
La Raspberry són el cor de milers de projectes
interessants que podeu trobar per la xarxa
i que us tindran, si sou una miqueta manetes,
tot l'any ben entretinguts.
I per cercar informació i projectes sobre Raspberry
podeu visitar Raspberry
para torpes, que seria la web
raspberryparatorpes.net,
hardwarelibre,
hbwlibre.com, que conté seccions
sobre Raspberry i sobre Arduino,
instructables.com, on hi ha
milers de projectes si no us fa
por l'anglès, això sí.
I també tenim raspberry.cap de l'amic
del programa Climent Aparicio.
Li hem de dir al Climent que la té una miqueta
desactualitzada, eh, per això, però, òbviament,
no podíem passar de denomenar-la.
Jo us dic, si sou una miqueta
i teniu ganes de tocatejar,
la Raspberry tenen possibilitats infinites.
I molts d'aquests projectes que ja corren per la web
fet per altres persones i que us poden servir
per inspirar-vos, són molt divertits.
Jo n'he recopilat un...
Us en comentaré només uns quants
per començar-vos a posar idees al cap
i a veure si durant aquest 2019
feu alguna cosa interessant. Per exemple,
el Picar Bear, que és un cotxe
teledirigit controlat a través de la Raspberry,
que el pots pilotar
amb un comandament i que pot portar una càmera
incorporada. Et pots fer un telèfon mòbil
perquè
sigues clau d'Android, Google
o iOS, Apple. No, no,
et pots crear el teu propi telèfon mòbil funcional
amb una Raspberry Pi i un teclat tàctil,
o això sí, no després d'un smartphone,
però escolta, et podràs trucar i dir
podràs fer la teva pròpia companyia aquest 2019.
I això, perdona, amb aquesta tendència
que hi ha de la desconnexió,
etcètera, pot funcionar, eh?
I tant. I un que m'ha agradat molt
és un escàner 3D, ara que
tothom començarem també a tenir
impresores 3D ben al abast,
doncs perquè no construir un escàner
que et permeti per escanejar coses
que tu vulguis després convertir en models
replicats a través d'impresora, o
escanejar-te tu mateix, no? Per què no?
I posar-te en un videojoc que creïs.
O, una de les coses que més em semblen
divertides, que és un mirall intel·ligent.
És posar-li ser el motor,
ser el cervell d'un petit mirall intel·ligent.
A través d'un joc amb una placa
semitranslúcida i una pantalla de tele,
pots crear una cosa que sembla un mirall,
però pots sobreimpresionar,
pots retroprojectar,
en aquest cas, informació del temps,
informació de calendari, informació interessant,
i ho tens al menjador de casa com un mirall, no?
I, escolta, queda molt, molt futurista.
I tant.
D'acord, doncs jo aquest 2019 vull donar-me
la baixa d'una xarxa social.
Pots començar per Facebook, no?
No, no, de fet ja vaig començar.
Vaig estar un any.
Però no ho tinc clar, eh?
En aquests moments soc a Twitter, a Instagram
i entro també a WhatsApp, que també la poso una mica
al paquet de les possibles baixes.
Totes em fan perdre temps.
Jo he arribat a aquesta conclusió.
Per molt que vulguis, he perdut
molts minuts,
moltes hores vedant.
La mà se me'n va a la butxaca moltes vegades
quan estic al tren o en moltes situacions.
I vull canviar aquesta manera de fer.
Sempre he dit que la desconnexió d'arribar
en un moment o l'altre, el de la vida,
abans de morir, i doncs,
potser aquest 2019, però tinc dubtes, eh?
Què m'aporta de positiu Twitter?
A veure, què és llista?
Notícies.
Coses que me n'assabento, que m'agraden
i que segueixo.
Com el Twitter del generació digital, que és
arrobaGentDigital. Exacte.
O de gent que segueixo, que grava o enregistre
sons com jo, que doncs
el segueixo per Twitter i m'agrada doncs
les persones creatives.
És a dir, sé que si em donés de baixar de Twitter
em trobaria alguna cosa falta.
Què m'aporta de positiu Instagram?
Doncs mira, crec que poca cosa.
Les fotografies del Serranillo
tampoc? Sí, m'agraden molt.
Estic convençut, però ara les puc llegir
al diari. Ara em sembla que cada diumenge
doncs hi ha el diari, el Serranillo
posa una fotografia.
I fins i tot penso, si em donés de baixar
de l'Instagram, em sabria
greu perdre les fotografies que en aquests moments hi ha?
Doncs no.
Més a més, no estàs desconnectat de res
si no estàs a Instagram.
De fet, Instagram és per veure coses
boniques, entre cometes, i ja està.
I per enterrar-te dels embarassos
dels teus amics. Exacte.
Això és molt generacional, jo no veig cap
embaràs. Tu veus divorcis o com va això?
Ja els he vist tots els embarassos, Albert.
No, no és veritat.
Perquè és a Facebook també, fa una mica de ràbia.
De fet, tu ja estàs fora de Facebook,
que és la primera, una mica per tafanejar.
Jo crec que la segona seria una miqueta
Instagram.
Perquè sortir de WhatsApp, o tens
tots els teus amics en altres aplicacions,
tipus Telegram, o és complicat.
No, per exemple, al grup
que tenim de generació digital, jo
si me'n vaig a WhatsApp us diria, escolteu,
anem a Telegram. No hi hauria problema.
Però clar,
el futbol del meu fill petit,
és que ja no posen res ni al tauler
d'anuncis, ni a la pàgina web.
Tot és per WhatsApp, tots els
canvis. Clar, jo,
el fet de donar-me de baixa i que la meva dona
m'hagi de dir quines són les novetats,
tampoc ho trobo. Al final és una forma de comunicació.
Sí, pesada.
Però és una manera de comunicar-se, això sí que és veritat.
A més, aquest any
2018, Facebook ha perdut
dos milions d'usuaris a tot Europa
per culpa de tots aquests escàndols.
Per tant, diguéssim que s'acaba on era.
Segurament. Vull dir que d'aquests tres
crec que Instagram és la que patirà
més. Ja us aniré
explicant. Però bé, de fet,
l'altre dia vaig llegir al país
un article on parlava
de gent molt coneguda
que el que està
fent és tirar cap enrere.
És a dir, no tenir xarxes socials.
Telèfons de l'any 96.
Sí, sí, sí. És molt curiós, però està passant.
A França hi ha un moviment molt important
que els està restaurant per fer-los servir,
per fer-los anar amb les noves xarxes de telecomunicacions.
Per això et deia Francesc,
aquell de Raspberry Pi, aquell...
Fas el teu propi telèfon i ja està.
Això et portarà a quedar-te la teva pròpia xarxa social,
començarà a tenir usuaris
i et voldràs donar de baixa de la teva pròpia
xarxa social. Ens connectem al Murillo.
Exacte, al Murillo Xarx.
Gina, la
primera recomanació, Esteve,
és llegir un bon llibre. Doncs sí, perquè
abans d'anar a dormir cada dia
per apagar el cervell, llegeixo una miqueta
amb paper important, paper,
perquè va bé per descansar i llegir
diuen que va molt bé per tenir més l'èxit,
no fer faltes d'ortografia, aquestes coses,
i viatjar. Us en recomano un
que vaig llegir perquè
ara està de moda. Es diu
A ciegas de Josh Malerman
i ara no han fet una pel·lícula a Netflix
amb la Sandra Bullock. A més és un llibre bastant
boníssim, que no us recomanaré
Paulo Coelho.
Us recomano aquest senyor
que a més és un llibre de terror i suspens
molt ben fet i està escrit pel cantant
i compositor de la banda de rock de High Strand
que mai diries que un cantant de rock
amb tot el que t'imagines de l'imaginaré,
de les festes, l'alcohol, les drogues i tal
pugui escriure bé. Doncs el tio és boníssim.
De fet, mira, canta d'aquesta forma.
Perdona, sona una mica Beatles.
A veure, és d'on és.
Aleshores, aquest senyor
ha escrit aquest llibre i per mi,
com a propòsit d'aquest 2019,
vull llegir la saga de The Expanse
de James S. A. Corey, que és el que
inspira la sèrie televisiva del mateix nom.
Parlem de la saga de
The Expanse de James S. A. Corey
i que és de l'editorial Nova
que han editat el tercer, però en anglès
es veu que en podeu trobar set.
Sí, sí. Vosaltres llegeu molt o què?
Mira, jo l'altre dia pensava
que els llibres llegeixo l'any
i en llegeixo poc.
Llegeixo uns cinc, sis llibres l'any, només.
Home, Déu-n'hi-do. I per molta gent
això és un repte.
Jo he de dir que també, per culpa
de les xarxes socials, llegeixo menys,
perquè al final és un recurs que sempre
acabes... Jo em van portar el llibre
encara a la motxilla quan vaig a treballar.
Però primer agafes el mòbil.
Però sempre acaba a la bossa el llibre
i el primer és que agafes el mòbil
i potser els últims dos minuts llegeixo.
Sí, jo llegeixo bastant.
El meu problema és això, on te'ls poses després.
Sí, a casa meva tinc el mateix problema.
El digital no...
Sí, home, sí.
Però jo no puc. Jo ho he d'aconseguir, això.
Necessito portar-lo en un lloc que no pesi tant.
Falta estar amb els compro de segona mà,
per mercadís, per mar de Sant Antoni, aquestes coses.
Però no em sap greu, però no puc.
Sí que és veritat que jo tinc un problema
d'espai a casa amb tants llibres
i hem de començar... Proposic 2020.
Fer lloc. Molt bé, molt bé.
I juga l'Oriol Dalmau
per donar-li el vistiplau.
Ara tenim moltes ganes de sentir
i d'escoltar l'Oriol Dalmau.
Aquest ha estat un any potent per l'univers dels videojocs
i han passat moltes coses.
Com creu que serà aquest 2019 l'Oriol?
Ens ho explica
d'una forma molt especial.
I així com qui no vol
arriba el 2019
anem a veure
què tal
l'event de videojocs
que ens cal
d'escans
de tan esmaix brots.
Serà l'any
d'esplotar bé les consoles
però traient ja
el màxim suc
d'aquesta generació
i la Switch
va a part
amb el cartró.
I a veure si per soni
surt aquell de zombie
que es deia Days Gone
s'està retracant molt
i multiplataforma
tindrem un nou metro.
No l'acagueu tornant
el jugador
ciberpang
les toves
però la segona part
aquest any
ni de conya
no els veurem passar
que ja ha dit
van part
2020
I a l'an
fem caler tres
i la gallina de piel
s'emportarà
el premi
al Super Downgrade
que fa mal
que
et prenguin
tant el pèl.
I com cada any al fi
fa una bona tifa
si al futbol t'agrada
el pes
i deixa que t'escupis
sobre el Call of Duty
en sèrio de veritat no cal que
en treguin més
i on pot caure
aquest any a l'assassins de torn
a l'imperi romà
no estaria bo
i a veure si espavilamos
amigos
i este año
s'ha caixa algun exclusivo
dos, tres i quatre
toca PS5
aquest any
una imatge
crec que veurem si
jocs ja
pel
dos
mil vint
i
xbox
dos
jo diria que
tant poc
que és un any de final
de generació
que no
hi haurà
un gran
salt
i així
com qui no vol
No l'arriba el 2019,
siguem clars el que té a veure amb els videojocs.
Seguirà el Fortnite allà.
Fortnite, Fortnite, Fortnite.
Seguirà el Fortnite, seguirà el Fortnite.
I seguirà i seguirà el Fortnite,
seguirà el Fortnite, seguirà el Fortnite.
Tothom jugant, tothom jugant al Fortnite.
Seguirà el Fortnite, seguirà el Fortnite.
Seguirà, tothom jugant al Fortnite.
Passarà un any i tothom que segueix al Fortnite.
I tothom que segueix al Fortnite.
Sota el Red Dead Redemption i la gent segueix.
Segueix jugant, segueix jugant al Fortnite.
D'aquesta gent al Fortnite, al Fortnite, la gent.
Passi el que passi al Fortnite.
D'aquesta gent al Fortnite.
Sortirà en jocs però la gent al Fortnite.
Passi el que passi la gent al Fortnite.
Bravo!
No, té vergonya.
No, té vergonya.
Perdona, és que a més grava enregistrant dos pistes, tres, quatre...
Es fa veus, és l'Ènia català.
Desafina una miqueta més.
S'ha de començar a doblar ja 300-400 vegades per fer-se coros.
Realment no canta molt, molt bé, però com que no té vergonya i s'ho creu,
doncs ja està.
L'hem d'aplaudir.
De fet, això que deia el final del Fortnite és que al final té raó.
Vull dir, van actualitzant i la gent juga al Fortnite.
Sí, sí, i ja està, i no n'hi ha més.
I no n'hi ha més, sobretot es nota molt el Twitch,
que encara és de les recomanacions primeres
que et fan cada dia quan t'hi connectes.
Prema el bot obert i obre la porta. Fes-ho.
Hem arribat fins aquí.
Gairebé al final del BibiaJoc.
He corregut, saltat i m'he enfrontat a tot tipus de monstres per tu.
I ara no vols obrir la porta.
Hem demanat als uients que ens recomanin experiències digitals
per fer aquest 2019 i hem preguntat què vols fer,
jugar, comprar, regalar, experimentar aquest any vinent
i què ens han dit, Elis?
Doncs ens han dit tot això, entre moltes altres coses.
L'Oriol Oroz diu que vol acabar el màster
per tenir uns coneixements certificats de programació.
Sí?
Elisenda Cuatro vol comprar-se un monitor 2K o 4K per PC
i experimentar més la realitat virtual.
Diu que la Barcelona Games World ho va provar i que li va encantar.
Mira, de fet, això és un dels temes,
que en el moment que ho proves és quan t'agrada.
Però què vol fer, un monitor 2K per cada ull?
No ho sé, li hauríem de preguntar.
Vol comprar un monitor 4K però vol provar la realitat virtual?
Ho faran amb unes ulleres petites.
Tot, es pot fer tot.
De fet, ho diuen, que quan et poses unes ulleres,
a cadascun dels ulls es rebaixa, si tens 4K és 2K.
Perquè és 2K per un ull i 2K per l'altre.
Em sembla que una vegada ho vaig escoltar.
També ens diu el Malarky33,
jo vull jugar al Warcraft III Remastered
per recordar una gran etapa de la meva vida.
Això que dèiem, recuperar un joc clàssic,
ja tenim tantes possibilitats de poder-ho fer.
Per cert, aquests dies estic veient de forma sorpresa,
no m'ho esperava,
que la gent està jugant molt, l'altre cop, al màgic per orinador.
T'anava a dir de cartes?
Sí, però és el mateix, però en cartes,
una mica com Hearthstone.
A Barcelona em sembla que hi va haver una final o no sé què va passar,
i estic, de fet, l'altre dia vaig veure una botiga
que venien l'altre cop les cartes de màgic.
Venien l'altre cop? No, no s'han deixat de vendre mai.
No s'han deixat de vendre mai, Albert, ets tu.
Pasa que és un joc que tenia els seus moments de popularitat
i ara ha quedat una mica més relagat,
perquè els jocs de tal o també s'han fet molt populars.
Havíeu tingut de cartes màgiques?
Sí, jo crec que no he guanyat mai cap partida de màgic.
Jo havia intentat jugar, però el meu germà era un expert,
i feien unes partides a casa meva, sempre hi havia nens jugant a casa,
i crec que fa quatre dies, o fa molt poquet,
va vendre una carta que valia molts diners.
Mira, tu anava a preguntar, perquè sempre que parles amb algú de màgic,
sempre diu, no, no, jo tinc una carta que costa 290.000 dòlars.
Venta-li, compra-t'un pis a la dia oral, no sé què.
I a mi tota una cotització, les botigues que venien cartes,
el Passeig Sant Joan, la Blackmagic Mítica,
que tenia cada setmana una llista amb la cotització.
Allò era com la borsa.
Hi havia molts bròkers que s'han format allà.
Abans de S.A.D. es van formar allà,
venent i revenent cartes de màgic.
Doncs l'Ester també ens deia que el seu propòsit
era aprendre Python i dominar el Gephi d'una punyetera vegada,
deia ella.
Ara preguntarem a la persona que domina amb el tema de Python.
Quan parla de Gephi...
Això us sona, vosaltres?
Jo crec que la següent persona que vindrà aquí al programa...
Sí, i ella deia això, eh?,
de dominar Python i aprendre Python d'una punyetera vegada,
perquè ella diu que, precisament,
dominar Python no demana 10 minuts al dia.
És allò que diuen, aprendre anglès és...
A veure, va, pim-pam, no? Cada dia un parell de paraules.
Exacte, i sembla que no.
Doncs per saber exactament com es pot aprendre Python
o programació, anem a parlar amb una persona que en sap.
Rafa Laguna, benvingut al generador digital, com estàs?
Molt, bona nit, molt bé, molt bé.
Molt bé.
Doncs en Rafa Laguna és un...
és productor, dissenyador i programador de videojocs
i professor de programació,
i també és una persona que té ganes d'ensenyar
els qui volen aprendre a fer videojocs i s'hi volen dedicar.
De fet, el seu canal de Twitch té molta activitat,
i l'hi podem veure i sentir parlant de programació
i de programació.
I l'hi podem veure i sentir parlant de programació,
de guions pels videojocs,
o oferint-se perquè li preguntin qualsevol cosa
relacionada amb el desenvolupament de videojocs.
Molt bé, Rafa, hi ha moltes opcions per aprendre a programar.
Sobre l'opció que deia l'Ester,
que juraria, per cert, que et segueix el teu canal de Twitch,
has collit una bona opció, per exemple, per aprendre Python?
La veritat és que hi ha moltes maneres d'aprendre a programar,
però és que dona igual, en el fons, al llenguatge.
Pots aprendre Java, JavaScript, C++...
Hi ha molts llenguatges.
El que has d'aprendre de tots els llenguatges és la base.
La base, que et permetrà després
crear coses molt importants i potents a sobre.
Les condicions, els buques i totes aquestes coses.
Una vegada s'aprèn això,
el que has de fer és buscar-te molt petits projectes.
És a dir, projectes que tu puguis fer
amb pocs coneixements i de manera més o menys ràpida.
En una tarda, en un parell de dies.
Això és difícil quan n'estàs començant
perquè no tens moltes idees.
Quan acabes d'aprendre un llenguatge no saps el que pots fer,
però pots demanar a professionals,
pots demanar a gent com jo, per exemple, a internet, a Twitter,
a Twitch i a xarxes socials,
pots demanar-li petits consells perquè t'orientin una miqueta.
Però el que sí que recomanaria és tindre sempre al costat
un llibre, un llibre que et serveixi de guia,
per a tot el que vagis fent, poder anar consultant
els teus progressos, si estàs una miqueta confós,
intentar repassar el que has fet.
Perquè hi ha un petit problema, i és que avui dia
hi ha molts curs online de vídeo i de YouTube,
per exemple, hi ha molts cursos de Twitch,
que el que fan és explicar les coses molt ràpidament
i sense aprofundir-se.
I no et queden, clar.
No et queden al cap, no?
No et queden al cap i no et donen material per provar,
no et donen material per practicar una miqueta.
I per què creus que és important aprendre codi?
Mira, és important aprendre codi perquè és una eina.
És una eina que si ets científic pots utilitzar-la
per als teus càlculs, les teves estadístiques
o les teves simulacions.
Si ets humanista pots utilitzar-la per analitzar el llenguatge,
per generar cerces, per generar...
Doncs és una eina que et pots servir en qualsevol àmbit
de l'educació i fins i tot de la ciència o del que sigui
per intentar generar solucions a la teva vida.
Perquè això, és a dir, la programació el que fa és donar-te
la possibilitat de crear-te aquestes eines que no existeixen,
que no s'adapten altres a tu.
I és per això que jo crec que tothom hauria d'aprendre a programar
o que a mi tindria un coneixement bàsic,
perquè si tu no saps potser pots comunicar-te amb una altra persona
que sàpiga més i si saps una miqueta com funciona per sota
et podràs comunicar amb més eficiència.
Molt bé. De fet, em fa molta gràcia que diguis això del llibre.
No sé qui m'ho va dir, no sé si la Gina o el Francesc,
que va haver-hi un estudi de fa poc que deia que els llibres de paper
són, cada vegada és veritat que s'utilitzen menys en alguns,
menys en algunes vessants, però amb els llibres tècnics
és molt important perquè et queda al cap de forma més important
que no pas una novel·la, per exemple, o sigui que és important
en un llibre, per exemple, la programació,
que tinguis el llibre en paper.
Jo sempre que dic que un llibre que ha estat editat,
és a dir, no ha autopul·licat, ojo, que vull dir que...
que si ha estat autopul·licat no és dolent,
però sobretot si ha passat un procés editorial,
ha estat revisat i ha estat comprovat,
hi ha moltes possibilitats d'haver estat un llibre,
o sigui, es contingut siguin els que tenen que arribar
i tenen una estructura i tenen un ordre.
Jo, per exemple, quan he fet cursos, per exemple, per Planeta d'Agostini,
doncs aquests llibres van...
tindran un procés editorial molt fort.
I no és el mateix que fer un vídeo per YouTube de qualsevol manera.
Sí que és veritat que també hi ha una altra cosa.
Amb els llibres tècnics,
és una guia i és un índex molt potent,
que, per exemple, en vídeos és molt important,
però és molt difícil de trobar.
És a dir, tu quan necessites un concepte,
cercar en vídeos és més difícil
que cercar dintre d'un llibre en paper
o indexat a una pàgina o que sigui.
Però per mi els llibres en paper són imprescindibles,
tindran sempre al costat,
perquè la veritat és que...
A més, és una altra cosa,
que et pots consultar en qualsevol moment,
en qualsevol joc,
i tenen aquesta cosa, no?, que són teus.
Exacte.
Que et pots sobrellar, es pots sobrellar, es pots...
Ostres, tornar-hi així, al teu ritme, a la teva velocitat...
I això, per molts tècnics, també ens és molt important.
Ara estava mirant la teva pàgina de Twitch.
Ja fa molta gràcia,
perquè tu tens... ets com la programació,
ets molt ordenat,
els diumenges fas una cosa...
Cada dia fas una sèrie de coses.
Per exemple, si no estic equivocat,
el que fas és recuperar un joc de saldo, i el jugues, no?
Sí, sí, sí. Això és genial.
La cosa és que jo, clar...
La idea és, els dimarts,
el que faig és jugar coses que no són molt habituals.
I quan diem de saldo és que, precisament,
jo vaig a tendes de segona mà, tendes físiques,
que pot sopar per Barcelona, per la ciutat que sigui,
i em compro els jocs...
El més barat.
El més barat que hi ha.
I tu fas una cosa que em fa molta gràcia,
que és jugar a l'Ukelele.
A practicar amb l'Ukelele. I ho fas davant de tothom.
Perquè la gent vegi que pot ser molt bon videojocs,
o molt bon jugant amb jocs de saldo,
però amb l'Ukelele, tu també tens la teva corba d'aprenentatge.
Exactament.
El tema és que a Twitch o en moltes xarxes,
hi ha molta gent ensenyant el bo que és, no?
I aquesta cosa, grandiosament,
el dir, ostres, què vols, jo vull ser com aquest,
però després no saps com ho ha fet per arribar jo.
Això t'humanitza, això t'humanitza molt.
Jo també el que faig és, sobretot,
jo soc una persona que porto molts anys donant classe,
i també a Twitch dono classe, o aconsello,
però també vull mostrar que, ostres, jo estic aprenent,
i que té un procés, i que és dolorós.
Perquè és dolorós que et deixin fallar,
o que et deixin fer malamentes, o que facin tot això.
I pels teus veïns més.
I a més, també he trobat una cosa molt bonica,
que no me l'esperava,
i és que molts seguidors meus saben tocar instruments,
o el ukelele, o la guitarra, i em donen consells.
I és molt bonic que s'hagi donat la volta,
que jo sigui el que estigui rement dels meus seguidors.
Això a Twitch és absolutament espectacular,
com la gent, i és a dir, ho veus moltes vegades,
amb streamers molt importants,
que a vegades fan una pregunta
i en el moment ja està la gent responent,
perquè la gent ho sap, és espectacular.
Per cert, Rafa, diguem que la teva pàgina a Twitch
és rafalagun, allà es pot trobar tota la teva activitat.
I per últim et volia fer una pregunta,
perquè avui és un programa per parlar dels nous propòsits per aquest any.
No sé quins propòsits tens tu pel 2019.
Doncs mira, el meu propòsit pel 2019 és dibuixar millor,
perquè estic aprenent també a dibuixar ara.
De fet, a Twitter també podeu veure, com de tant en tant,
vaig pujant fotos del que vaig dibuixant molt malament per ara.
Però aprenc a dibuixar millor
i fer un projecte 100% meu.
És a dir, des de la música fins al dibuix,
passant, òbviament, per la programació.
Perquè fins ara tots els meus projectes
sempre han tingut col·laboracions
i sempre he tingut aquí l'espina clavada d'aquesta de...
Ostres, vull intentar-ho.
Vull intentar fer un projecte meu,
des de la música fins a l'art i, òbviament,
passant per la programació.
Doncs que tinguis molta sort, Rafa,
i un dels propòsits que farem al Generació Digital
aquest any és que vinguis un dia a l'estudi en directe
perquè tenim moltes ganes.
Ostres, que guai. Jo crec que sí, jo crec que sí.
Molt bé. Durant el 2019 hi haurà temps.
Molt bé, doncs moltíssima sort i que vagi molt bé.
Bon any. Moltes gràcies, bon any.
Doncs va, volem acabar el programa d'avui
amb una informació que molts pares es troben aquests dies.
Informació de servei. Tenim l'última consola del mercat,
tenim el joc de moda
i tenim els auriculars gamer més llampants de tota la botiga.
Però la nostra sessió del Forza Motorsport,
l'Overwatch o l'Splatoon 2
no arribarà a fer-se mai.
Ens hem deixat alguna cosa?
Doncs sí, pagar per una subscripció online.
A diferència del PC,
on cada joc marca una miqueta la seva norma
i cada empresa dedica els seus servidors
per als jocs en línia, ja siguin gratuïts o de pagament,
per poder jugar amb amics a les consoles
cal, generalment, la subscripció a un pla prèmium
del pandeix fabricant,
ja sigui Sony, Xbox o Nintendo.
A PlayStation, el servei online de PlayStation
es diu PlayStation Plus i costa uns 600...
Perdó, uns 60 euros mensuals,
anuals, perdoneu, anuals,
tot i que sí que teniu, si voleu,
provar quotes trimestrals
i per un sol mes.
Aquest paquet, a més,
que us proporciona ser de PlayStation Plus?
La possibilitat de ser multijugador online,
tenir cada mes dos jocs descargables
de PlayStation 4
i ofertes exclusives a la botiga de PlayStation Store.
També us dona 10 GB al núvol
per emmagatzemar partides.
Si teniu Xbox One, el servei es diu Xbox Live Gold.
Compte perquè hi ha l'Xbox Live normal,
que et permet compartir cert contingut,
posar-te en contacte amb els teus amics, etcètera,
però no et permet fer partides,
el que tu permets és l'Xbox Live Gold.
També costa 60 euros anuals
i també té paquets per tres mesos
i per un mes.
Inclou la possibilitat de ser multijugador online,
jocs gratuïts cada mes per Xbox One
i jocs retrocompatibles per Xbox 360,
descomptes exclusius i l'Xbox Live Arena,
que et permeten, segons quins jocs,
crear tu mateix desafiaments i partides online
pels teus amics que tu vulguis.
És com crear un petit servidor de joc online
que el puguis posar en marxa tu mateix.
I ens queda l'última, que és Nintendo.
El servei es diu Nintendo Switch Online
i costa, atenció, només 20 euros anuals.
Ara, inclou partida online multijugador,
els jocs que us suporten per Nintendo Switch.
Accés a jocs, a més, de la Nintendo,
a través d'emul·lació.
La possibilitat, a més, de comprar-te
uns comandaments retro simulador de NES,
molt exclusius només pels que estigueu subscrits a aquest servei,
desament de partides al núvol,
i, atenció, el que sí que no hi ha
és la possibilitat de parlar amb els teus amics mentre jugues,
que això s'ha de fer a través d'una aplicació externa de Nintendo,
que només ho podeu fer si esteu donats d'alta
el servei de Nintendo Switch Online.
Doncs això és tot el Generació Digital,
el primer de l'any 2019,
l'any que farem 17 anys, 18 anys en antena.
Molts anys, molts anys, no es diu...
Ha arribat un punt en què és millor no dir l'edat.
No, sempre, sempre jo crec que s'ha de dir l'edat.
Escolta, esclar que sí, com la xarcuteries.
Des de 1974, ho hem de posar al programa, home.
Des de quan, des de 2002, des de 2001?
Correcte, i en aquest primer programa de l'any,
i en aquest primer programa de l'any,
el control tècnic ha estat el Fran López.
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
I disteu gràcies a la Gina Tos, Francesc Ili Blasco i Elisabeth Sánchez,
fins a la setmana vinent a tots.
La correcció del guió l'ha fet el Marta Prats,
jo soc l'Albert Murillo, i ho recordo un dia més,
que ens podeu seguir a Telegram, a Twitter, a Facebook,
a Twitch, a Instagram, encara que jo em dongui de baixa,
a Spotify i a catradio.cat barra GD.
Adéu-siau, i per cert, a dormir d'hora,
que ens esteu escoltant la nit de Reis.
Gràcies per haver-nos acompanyat.