Benvinguts. Aquest és el programa número 570 del Generació Digital.
Comencem una nova edició d'estiu del Generació Digital,
on recuperem els millors moments que hem radiat aquesta temporada
i on també escoltem continguts nous.
Avui, una conversa amb el director del programa Generació Digital del 33,
Lluís Marquina,
i el nostre equip del programa ens proposa avui música,
videojocs i aplicacions per mirar al cel.
Recordeu que aquesta edició d'estiu del Generació Digital
s'emet els dissabtes i diumenges a les 4 de la tarda
i que podeu escoltar edicions anteriors
a través de cantradio.cat i generaciodigital.cat.
Comencem, perquè la Gira Tost ens recomana avui
un videojoc.
Necessites un joc gratuït per iOS i Android?
Albert, digue'm que sí, digue'm que sí,
perquè tinc un que t'encantarà. Es diu That Level Again.
O sigui, aquest nivell una altra vegada. That Level Again.
És gratuït per iOS i Android i és fantàstic.
No et penso donar cap pista, només et diré que no hi ha cap instrucció.
Tu simplement saps que has d'arribar del punt A al punt B.
Hi ha una petita pista i has de seguir la pesta
i la pantalla.
És fantàstic, és un joc de plataformes, puzle, tan divertit.
Bé, s'ha gastarà la bateria? Segur.
Deixa-hi el Pokémon Go i posa't a fer coses productives
com jugar a That Level Again.
Gina, covers.
Mira, doncs comencem amb aquesta.
Aquests són els Amelie, que són un grup català
que van gravar la seva versió del Shaking off de Taylor Swift
i el van venjar a YouTube.
Ells són l'Àlex, el Carles, el Marcel, l'Albert i l'Edgar.
I, a més, tenen un tercer disc que acaben de presentar
que es diu Take the Wall.
I fan també alguna cover i la pengen al YouTube.
Per cert, perdona, algú que... Què és una cover?
Una cover és una versió d'una cançó coneguda,
feta per un altre artista.
Perfecte. I que agafa precisament la personalitat d'aquest artista.
Exacte, clar, aquests són un grup de rock
i han agafat una cançó de la Taylor Swift,
una cançó molt musical, molt melodiós,
i l'han adaptat així una mica més de canya,
que he pensat que per aquesta hora ja anava bé.
Fantàstic. Anem a la següent.
Love me, love me, e-e-e-e...
Ara tu. Molt bé, doncs aquesta és una versió...
Ah, passava a canteries, ara. Ara tu canta.
No, mira, perquè aquests són uns que es diuen Walk of Earth,
que a més no podíem...
És que no podíem faltar en aquest recopilatori,
perquè es van fer famosos a YouTube.
Recordeu aquell vídeo que eren 6 o 7 que tocaven una guitarra?
Sí, són els mateixos. Són els mateixos.
De fet, ara són super-mega-ultra-famosos,
perquè tenen versions pròpies, no només fan covers.
Però de tant en tant, si que és veritat,
que al seu canal de YouTube versionen alguna cançó,
perquè és el que els fans pel qual es coneixen.
I a més, sona molt bé. Està molt improduit, això.
Sí, sí. De fet, està gravat com...
Porten tots com unes dessuadores de color gris,
estan com davant d'una finestra d'una oficina de fosca, no?
És com que penses que ho han gravat amb un mòbil en un moment,
i no, no, el so aquest està... Sí, està molt ben fet.
I, si us hi fixeu, no tenen ni un instrument,
tot és amb la boca. No, és meravellós.
I tant, està molt bé.
No podia acabar sense aquesta que em fascina,
ara que el que escoltem, perdoneu,
és la Miley Cyrus quan era bona nena.
Què dius?
Sí, abans que es posés allò a muntar-se boles de destrucció
amb ella fa mal temps.
Bé, aquí és Miley Cyrus.
Hannah Montana és quan porta la perruca rosa
i fa una sèrie de televisió.
Doncs va fer una sessió de covers
que podeu trobar a YouTube sota el nom de The Backyard Sessions,
perquè les va fer com al jardí de darrere de casa seva,
i surt amb una banda així com molt de country, i fa versions.
I, clar, diguéssim que és ella,
sense maquillar, sense grans coses, sense tanges.
Vull dir que porta roba interior normal i va vestida.
I que és, diguéssim, música.
No és espectacle, només.
I, clar, t'adones que la noia canta bé.
I ho fa molt bé.
És un artista? Sí, sí. Molt bé.
Jo el que us puc dir és que no us perdeu al Generació Digital
d'aquesta setmana on hi ha aquest recopilatori de versions,
perquè n'hi ha una que a mi m'encanta moltíssim.
És una del grup mexicà Baskets Sounds,
un grup infantil, diguem-ne,
i en el moment en què van gravar la versió de Del que escoltareu,
que jo crec que us deixarà meravellats
i la voldreu anar a YouTube a escoltar,
i us sumareu als més de 170, ja són 170,
milions de persones que l'han vista.
És una de les covers, jo crec que és la cover més vista a YouTube,
versionant Adele o una noia cantant que té només 10 anys
i té una veu brutal.
Fa poc va sortir aquesta coreana que cantava també el Hello, Adele.
Aquestes edats, a mi m'agafa com allò que és la repel·lència.
No, no, no, està molt bé. De vegades et sorprèn.
Hi ha altres que milloren l'original
i n'hi ha moltes que no és que la millorin,
és que ho fan tan diferent que no sabries amb quin quedar.
Mireu, i si us agraden els covers,
us recomano un canal de YouTube que es diu Cover Nation,
que es dedica a fer top 5 de coses com les 5 milions versions de YouTube
del Hello, Adele, o les 5 millors versions de Capela,
les 5 millors cantants d'òpera de YouTube,
que fan covers de cançons d'òpera.
És una manera molt ràpida de conèixer artistes molt diferents
que fan covers a través de petits vídeos de 5 en 5.
Dius, mira, a mi m'agrada aquest tipus,
doncs em descobriré si a partir d'aquí començar a investigar
entre els seus canals, mirar les seves músiques
i treure els teus preferits.
És tot un univers, això, eh? Sí.
Això és el Generació Digital de Catalunya Ràdio
i ara iniciem una conversa amb en Lluís Marquina,
presentador i director del Generació Digital del Canal 33.
Molt bona tarda. Bona tarda.
Amb ell encetem unes converses que durant aquest estiu farem
amb persones amb qui tinc moltes ganes de xerrar.
Avui és en Lluís, però també ho farem amb la Bibiana Ballvé,
amb l'Andreu B.A., amb Pere Torrents o amb en Víndon Serf.
Amb tots parlarem de diferents aspectes
de tot el que està relacionat amb la generació digital.
Ja ho veus, Lluís, Víndon Serf, Lluís Marquina, eh?
Sí, no, no, allà estem els dos, més o menys.
Molt bé, escolta'm, aquesta temporada, al Canal 33,
quants minuts, quants programes has fet?
Doncs mira, Albert, sé que ets un home que t'agraden les xifres
i t'agraden les dades,
i venint cap aquí ho he hagut de mirar,
perquè si m'ho preguntes així, en fred no t'ho sé dir.
37 programes hem fet al canal 33.
No ho he hagut de mirar, perquè si m'ho preguntes així,
en fred no t'ho sé dir.
37 programes hem fet aquesta temporada,
que si els transformem en minuts vindrien a ser uns 1.000 minuts,
que així posats al costat de l'altre estan bé.
1.000 minuts de moltes històries i de sortir al carrer,
perquè ja saps que abans ho fèiem en un plató,
ara cada setmana visitem un indret diferent,
estigui o no estigui relacionat amb la tecnologia,
sempre trobem l'excusa,
ha sigut una temporada maca de canvis,
perquè estem ja al 185,
bona part dels quals hi tens tu una bona culpa, diguéssim,
i per tant ja són molts programes i el programa va evolucionant.
Home, jo recordo que vaig deixar-lo al 40 i escaig o 50 i escaig.
Però després ja he fet baixada,
del 40 i escaig al 180 he sortit gairebé sols.
No són molt 1.000 minuts,
però 1.000 minuts en tele, que jo ho he viscut, és molta feina.
I hem tingut, a més, tenim una obsessió,
que és poder explicar moltíssimes coses,
perquè tenim 25 minuts setmanals
i la tecnologia en 25 minuts setmanals se't queda curta,
i per tant intentem explicar moltíssimes coses
i que tothom se senti ben rebut amb el programa,
i això demana molta feina, però la fem encantats a la vida,
i que la puguem fer molt temps més.
Jo faig un exercici des de fa molt de temps,
és que quan acaba la temporada intento buscar una cançó
i em dic, mira, aquesta és la cançó de l'any 2015, per exemple,
2015-16, si haguessis de relacionar tota aquesta temporada
amb un giny amb alguna cosa tecnològica,
hi hauria alguna cosa que definiria aquesta temporada?
Ara m'estàs fent patir perquè em preguntaries per una cançó
i no sabia què dir-te.
Un giny, no sé si el més destacat,
però com a mínim a mi és el que més m'ha sorprès aquesta temporada,
no per la novetat,
sinó per la resurrecció que ha suposat,
la realitat virtual,
que com a mínim jo la tenia en un calaix de...
Bé, sí, com a coseta curiosa està bé,
però va ser a partir del mobile,
l'explosió de marques que presentaven ulleres, Facebook, etcètera,
i de cop s'ha convertit en un dels dispositius
i de les tecnologies de l'actualitat.
La gent està començant a produir molt de contingut en 360 graus,
trobem ulleres de tot tipus,
PlayStation a punt de treure les seves ulleres, Microsoft també.
Documentals en 360 graus, que es presenten a Barcelona...
Tinc la sensació que estem una mica aprenent els que fem continguts,
quin tipus de contingut hem de fer perquè es pugui veure
en aquests dispositius.
No tenim clar si ha de ser una pel·lícula,
si ha de ser un videojoc, si ha de ser una cosa híbrida,
i estem intentant ajustar-nos a aquesta nova plataforma,
a aquest nou llenguatge.
Des de Nintendo, el seu president comentava que un dels problemes
de les 360 graus i dels jocs, per exemple,
dels videojocs que puguem jugar,
és que no poden ser partides molt llargues.
És a dir, no ens hem de plantejar estar dues hores amb les ulleres
perquè acabarem morts, cansats.
Ni molt llargues ni molt comunitàries.
Nintendo, precisament, que li agrada molt fer jocs per jugar amb família
i amb amics, clar, imagina't,
cadascú un cop et poses les ulleres i ja passes a ser un,
en un món on no existeix ningú més.
Exacte. Com sona el seu mòbil?
Doncs amb el so que devia haver-hi de fàbrica, no l'he pas canviat.
De fet, no era la veritat, que no sona mai.
Tinc sempre en silenci. Vibren.
Perquè a vegades tinc la por que si el tingués activat el so,
que anés en un acte solemne en què es requerís silenci,
aquell dia justament seria que jo me n'oblidaria.
Estic amb aquesta qüestió totalment d'acord amb el president.
Jo soc també dels que no tinc, doncs, el mòbil,
quan tinc el mòbil en silenci.
De fet, l'únic que tinc és una llum vermella en el telèfon.
Tu com ho fas?
Sé que tu el tens en silenci, però no ser el president,
però tu, encara que el tinguis en silenci,
és veritat que sempre respons.
I el fet de tenir-li en silenci
no vol dir que passin vuit o deu hores fins que responguis.
Com que jo no sé si ho sabria fer tan bé com tu,
jo el porto sempre amb so.
Quan entro a gravar alguna història o així,
la poso en vibració.
M'agrada molt l'Apple Watch, per exemple,
o els rellotges que porten Android Wear,
ara fixa't com he dit Wear, com si fos el Julio Iglesias.
Quan t'envien un missatge o et fan una trucada,
encara que tinguis el mòbil silenciat o en vibració,
ho veus ràpidament.
Perdona, m'estàs dient que quan estàs davant d'una càmera
tens la vibració?
No, perquè llavors em porto bronca sempre del tècnic de so
perquè fa interferències i llavors sempre ho poso en mode avió.
Però ets capaç que Vibri i tu et quedes allà?
No, de fet, mira, t'ensenyaré una cosa.
I tant, i tant.
Ara, a l'estiu, m'he proposat fer un experiment.
A l'estiu sempre faig experiments de desintoxicació tecnològica,
podríem dir, que sempre fallen.
I mira que em va arribar ahir.
Si ho vols explicar tu mateix?
Primer, semblava una goma d'aborrar molt gran, però no.
És un Nokia preciós, el trobo molt petitet,
sembla un telèfon antic, però pel disseny veig que és molt modern.
És un Nokia 130, si no m'equivoco.
El SIM, per tant, aquest telèfon petitet pot portar dues línies
i només envia i rep trucades, envia i rep SMS,
té ràdio FM amb RDS, això t'agradarà.
M'encanta.
I, com diria Gabino Diego quan el vam entrevistar,
que també porta un model similar, té llanterna.
Escolta, però una pregunta.
M'estàs dient que aquest és el teu telèfon de l'estiu?
No, no, no, no.
M'estic dient que me n'he adonat que m'ha dominat.
La tecnologia m'ha dominat, ho fa molt a gust.
Em deixo dominar per la tecnologia,
però porto sempre dos telèfons intel·ligents, el de munt, tauleta...
I vull intentar que aquest estiu, si com a mínim,
un dels dos telèfons no és intel·ligent a veure què passa,
i ja ho veurem,
perquè al final és que estem hipercomunicats,
i potser no és tan necessari, però és igual,
em menjaré aquestes paraules d'aquí dues setmanes
i tampoc no vull que em quedi constància.
M'agrada molt aquest telèfon i estic pensant en el meu nen...
27 euros.
El meu mitjà, que l'any vinent ja tindrà mòbil,
13 anys...
Escolta'm, és una bona opció.
Sí, el que passa és que quan els seus amics
li vulguin enviar un Snapchat, es trobarà amb un problema.
Té el joc de la serpiente, però no sé si això...
Sí, exacte.
No sé si això compensarà la manca de Snapchat.
M'oblido, m'oblido, però ho provaré.
Però al setembre t'ho explico, no ho sé, ja ho veurem.
De moment m'he trobat un problema,
no sé quina manera de passar-los.
Els has de passar a la via Jausanta.
És molt cansat.
Recordo, per cert, hem escoltat aquell moment del perfil digital,
on convideu molta gent a moltes cares conegudes,
i recordo que vau tenir el carres Cap de Vila,
i va dir una cosa que primer em vaig sorprendre,
però dius que té tota la raó,
i deia que jo estic mirant el mòbil cada 10 segons,
i té tota la raó, ho fem tots.
Sí, la majoria de la gent estem...
A més, t'adones que estàs dinant amb gent,
t'adones quan ho fan els altres, perquè no t'adones quan ho fas tu.
S'il·lumina la pantalla i immediatament estiguis dient el que estiguis dient,
a qualsevol punt de la conversa, la mirada se'n va a la pantalla.
Veus que és una notificació a Instagram i no li fas cas,
però si és un WhatsApp, potser ja l'obres.
I això és molt bèstia. Molt, molt.
Si abans haguéssim fet això amb qualsevol altra cosa,
hauríem dit, ostres, quina mala educació.
És cert que jo tampoc me'n vull a l'altre extrem, les coses han canviat,
i això també ens ha facilitat moltíssim la vida.
I a vegades m'he assabentat d'alguna història
que era important que ho sabés en el moment,
i fa 10 anys m'hauria suposat un problema no haver-ho sabut.
Per tant, té els seus pros i els seus contres.
Per això els experiments aquests els faig a l'estiu,
que és una temporada de més baixa intensitat.
Doncs som al Generació Digital a Catalunya Ràdio
amb aquesta edició d'estiu,
i estem conversant amb el Lluís Marquina,
del Generació Digital del 33.
Escolta'm, tenim molta sort de fer un programa
en el moment que estem vivint de tecnologia,
perquè realment està passant tot, sembla ser.
I tant, és la temàtica...
Es va convertint en una temàtica forta,
però és que ara és una temàtica que ho ha esquitxat tot.
Vull dir que la tecnologia ja no és una temàtica en si,
sinó que et trobes a totes les àrees,
per exemple informatius, ho veig, a les seccions...
A la secció d'economia tenen temes tecnològics,
a la secció de societat també, a internacional també,
perquè, clar, no és una nova eina,
és que això de les noves tecnologies
és una eina que està més que implantada
i que més va amb una velocitat de vertigen
que ningú sap ben bé quants efectius necessitarem
per d'aquí a 3 anys poder informar de tot el que està passant.
Per tant, molta sort, cert?
Benvinguts a un generació digital espacial Mobile World Congress
2016, 110.000 metres quadrats,
carregats de tecnologia amb un factor comú, la mobilitat.
Us hem preparat una visita particular pel Mobile.
Hem recorregut tots els pavellons per acostar-vos.
El més destacat, el més curiós,
i els dispositius que us enamoraran,
encara que no us apassioni la tecnologia.
De fet, quan arriba el Mobile World Congress,
el generació digital, tots els qui treballem,
tant a la ràdio com a la tele, és l'època que dormim menys,
i que més de bo l'hi tenim.
I, a més, cau enmig de la temporada,
i és un moment molt especial.
Però és que no només el Mobile World Congress,
hi ha un munt d'esdeveniments, no?,
amb el For years from now, que aquest any ha sigut espectacular,
i els que venen,
perquè cada vegada tenim notícies de nous esdeveniments
que s'instal·len a la ciutat, s'instal·len a Catalunya,
per això que dèiem,
perquè la tecnologia ja és una història molt de pes.
Amb el Mobile World Congress,
si jo sempre explico el mateix, però és que és ben cert,
per mi és com la nostra festa major,
i recupero les sensacions de quan era petit,
i al poble arribava la festa major, aquells nervis,
els dies abans,
quan arribava la festa major, la sensació aquella
d'anar desbordat, i de voler fer moltes coses,
i de voler apurar el màxim fins a l'últim minut,
i sobretot quan acaba, també tinc la mateixa sensació,
que és que m'havia passat un tractor per sobre,
totalment, totalment.
I m'havia deixat inservible.
Però, sí, t'adones que això del digital juny, per exemple,
el juny està carregat d'esdeveniments tecnològics,
però és que pràcticament hauríem de fer el digital any,
perquè cada mes, l'altre dia assistia, ja fa setmanes,
a la presentació del Barcelona Games World,
que també apunta molt i molt bé,
i serà una cosa que està cridada a cridar l'atenció
de valgui la redundància de molta gent.
I tant.
I, com aquests, en vindran molts.
Sí, sí. Educació, la part d'educació...
Exacte, la part d'educació.
A més, amb la part d'educació,
també l'altre dia assistia a unes jornades,
em vaig quedar una mica parat,
perquè sembla que hi ha un problema molt evident,
que és que tots tenim molt clar que la tecnologia és el present
i el futur, i, per tant,
que el mercat laboral relacionat a aquesta àrea
no és el futur, però, en canvi, la formació,
els graus, les carreres,
les formacions professionals,
no tenen, no estan fent,
no generen efecte crida,
i hi ha molt poca vocació.
És veritat.
I sembla increïble que tu ara t'assegurin
que estudies una carrera, que tindràs feina assegurada,
i segurament ben pagada,
però, en canvi, la gent no s'apunta a aquestes carreres,
perquè encara fan molta por.
Sí.
I en aquest sentit sí que detecto
una forma de voler acostar
a la gent de primària, de secundària,
què és l'enginyeria, què són totes aquestes carreres,
perquè els cridi l'atenció
i de gran es dediquin a aquestes àrees.
Jo recordo crides de Telego.cat, per exemple,
on estudieu, ens falta gent,
de fet està demostrat que quan acabes tens feina assegurada,
la formació professional,
que s'està posant les piles en aquest aspecte,
a poc a poc és veritat que s'ha de canviar el xip.
És que t'expliquen coses de ciència-ficció,
com que hi ha com...
Se'ls acaben rifant una mica.
Segur que hi haurà gent que es dedica al sector i ens dirà,
home, això és exagerat.
És igual, però amb les xifres damunt de la taula,
és cert que les xifres canten
i hi ha un problema de manca de vocació
que segur que solucionarem.
Quan fem el programa del Generació Digital
a l'estudió de Catalunya Ràdio,
aquesta temporada a la una de la matinada
i al final a la cinc de la tarda,
sempre posem la BBC.
De fet, sempre està posada per defecte i el 324 per l'altre.
I la BBC jo sempre he vist des de fa molts anys
com utilitza l'Skype sense problema.
Sense cap mena de complexe.
I en aquest sentit, el vostre generació digital
també l'ha fet servir sense complexe.
És un altre dels descobriments de la temporada.
Ens feia certa coseta al principi,
perquè dius, home, un programa de televisió,
televisió de Catalunya,
al final acaba entrevistant algú amb Skype,
però això ens ha obert una porta increïble
i hem pogut parlar amb gent que ni ens haguéssim imaginat mai
que podríem conèixer.
Aquesta persona que he agafat el tall,
que parlava d'una pàgina relacionada amb els divorcis...
Sí, brutal.
Estava a la seva habitació, es veia al llit darrere...
La vam atençar, sí, sí.
Això és una parella que han creat
una mena de plataforma de crowdfunding
per la gent que es divorcia i no té diners
per poder-se divorciar perquè els seus amics
els paguin els divorcis.
Clar, això, quan ens arriba la informació, pensem,
ostres, poder entrevistar aquestes persones seria brutal?
Doncs ho demanem un Skype a ells,
tampoc els hi suposa tanta estona,
i en aquest cas concret,
aquesta noia era una de les dues responsables de la plataforma,
estava de viatge per als Estats Units
i ens va atendre des de l'habitació de l'hotel,
que com a imatge era una mica suïgènedis perquè veies allà...
Doncs de gràcia, jo crec, eh? Sí, sí.
Però hem conegut també una família que va tenir trigèmins
i que es van convertir en celebritats a la xarxa,
perquè penjaven els seus vídeos,
explicant com s'ho feien per tenir...
Tenint trigèmins més un altre fill,
per tant, 4 fills molt, molt petits,
com es muntaven la vida i tenien milions i milions de visionats.
Una gent de Rússia que va fer un muntatge guapíssim
amb imatges de Nova York del segle passat,
reconstruint com seria la vida a partir d'aquelles fotografies
en aquella època...
Hem conegut gent molt, molt, molt interessant,
i és una via molt l'explotar.
A més, Skype, que ara d'aquí poc ja podràs entrevistar un xinès,
i podràs parlar perfectament amb ell.
Sí, ho traduiran directament.
Hem hagut de fer una intensió d'anglès, això sí.
Sí, home, però mira, és l'excusa perfecta.
Sí, sí, i tant.
No tenien ni la fórmula ni molts dels components
per produir els mateixos rodets de polaroid,
però la constància i les ganes de ressuscitar
el llegat d'aquestes mítiques càmeres de fotos
els va fer tirar endavant.
Veus la samarreta que porto?
Ara entenc la samarreta que portes.
Sí, sí, sí. Mira, és que hem agafat també...
De fet, ho estem fent en aquesta conversa,
trossets del programa d'aquesta temporada,
on, en aquest cas, ens hem escoltat un reportatge
que feia el ressorgiment d'una marca
que té molts adeptes
i que fa que facis la fotografia d'una forma analògica, no?
Sí, sí, és que és una altra de les tendències,
quan hem arribat a una punta molt elevada de tecnologia,
és cert que ara tenim un gust especial
per recuperar tecnologies antigues
que en aquell moment ens van generar molt bones sensacions
i que ara volem tornar a viure aquelles sensacions,
i és el cas de la Polaroid, que és tot un moviment mundial,
i vam poder provar aquesta càmera, que és molt curiosa,
perquè combina alguns elements digitals,
com poder disparar les fotografies des del teu telèfon mòbil
o picant les mans i llavors et fa una foto,
però té aquella essència analògica que tant caracteritza les Polaroid.
I també hem posat aquest exemple
perquè el generació digital de Canal 10 de 3
és un projecte a l'empresa catalana,
és a dir, a moltíssimes empreses d'iniciatives de casa nostra,
que fan moltes coses que és bo que hi hagi una altaveu que ho expliqui.
Mira, quan vaig unir a la família generació digital
i vaig començar a participar en el programa,
pensava com ens ho farem
per trobar una empresa catalana cada setmana,
i ara el problema és com poder-la repartir.
Tenim moltes enllistats d'espera, diguéssim, per poder-ne les visitar,
perquè és que hi ha una quantitat d'empreses a Catalunya
que es dediquen al sector i que fan històries brutals,
i que d'aquí el seu producte salta a tot el món
amb mesos de diferència espectacular.
I moltes empreses que es dediquen a empreses inompreses,
perquè, per exemple, també vam visitar el PRBB,
el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona,
perquè també ens ha agradat molt fer això,
anar a buscar indrets on la tecnologia hi és present,
però no és protagonista. Exacte.
I allà vam descobrir que hi ha una quantitat de gent
treballant amb solucions per nosaltres,
pel futur, pel nostre organisme, que estan a punt de venir,
fent servir tecnologia punta,
que vaig necessitar una setmana per digerir-ho tot, espectacular.
La bohem.
És que l'altre dia hi vaig anar i ara que estaves dient això, al Liceu,
recordo perfectament aquell dia que vèieu parlar de tecnologia
que s'amagava dins d'un servei, una institució com el Liceu.
Exacte, és un altre dels exemples,
un lloc on, diries, tecnologia no et ve al Liceu al cap,
quan penses en tecnologia,
però, clar, desgraciadament va haver de reconstruir tot,
i, per tant, aprofitant que la reconstrucció ja va ser
en l'era moderna, si va aplicar molta tecnologia,
pel que fa a qüestions de seguretat,
però també pel que fa a qüestions de transmissió
dels esdeveniments que s'hi fan allà,
o com solucionar problemes del terreny.
Ens explicaven com era la construcció,
i és brutal quan t'ho expliquen.
Allà hi ha tecnologia a cada racó,
però és una tecnologia invisible,
que també ens agrada molt.
I ara que comentaves això de les retransmissions en directe,
que es fan en aquell moment, en temps real,
a cirebes de tot el món.
A un cinema d'Alemanya estan veient...
En alta definició. Exacte.
És al·lucinant, absolutament al·lucinant.
El metro, vau anar, també?
El metro, que ens va agradar molt, perquè és aquell lloc...
El metro sempre té aquella història,
dels milers i milers de convois que estan circulant a la vegada,
i la seguretat...
Va ser com molt màgic, aquell programa.
També no fa massa, vam anar a Port Aventura,
un lloc d'oci on la tecnologia també té molta importància.
Va costar molt anar allà a provar les coses.
Sí, sí, sí. Ho vaig passar molt malament.
És curiós perquè sí que per control, per seguretat,
hi ha molta tecnologia aplicada,
però al final les muntanyes russes es regeixen per un principi bàsic,
com és el de la gravetat.
I per tant, allà, escolta, estàs expenses de l'univers,
perquè faci de tu el que vulgui,
però sí que és veritat que perquè sigui una atracció segura,
sí que hi ha molts elements de seguretat,
ens vam passar molt, molt bé.
Vinga, va, ara arriba aquell moment,
Lluís Marquina, Canal 33, Generalitat Digital,
on et faré doncs un perfil digital.
No sé si ho sabré fer, sempre penso...
Aquella gent que els demanem que ens contestin de forma concisa,
de forma concisa, ràpida, sense temps per pensar,
a preguntes molt concretes, es mereixen tota la meva admiració,
per tant, sigues benèvol amb mi.
Molt bé, el millor d'iOS què és per tu?
Que és molt maco, que és deliciós, que tot funciona molt bé,
que tot encaixa perfectament...
M'agrada molt.
I el millor d'Android?
Que et permet fer coses, en moltes ocasions,
que no pots fer amb iOS.
Tens les dues, eh? Tinc les dues, sí, sí.
Tu pots parlar, per això et faig les dues preguntes,
ets usuari de les dues.
Sí, sí, i si em fessis quedar-me amb una de les dues,
de fet, moltes vegades m'ho pregunten,
necessito conèixer el teu perfil per poder-te dir quina t'escau més,
perquè a les dues li veig moltes gràcies.
Moltes gràcies, de fet, a mi m'agrada molt pagar amb el mòbil,
i amb Apple no puc encara,
tot i que van anunciar que en breu Apple Pay
entraria en funcionament a l'estat espanyol,
però de moment encara no.
I amb Android ja fa molt temps que puc pagar amb el mòbil,
però després del que et deia, també iOS,
s'ha integrat en la meva vida
d'una manera espectacular,
i em costaria molt despendre'm d'iOS.
Escolta'm, el darrer joc que has jugat, videojoc?
A mi m'agrada anar tastant diversos jocs alhora,
estic amb Star Wars Battlefront...
Molt bé, jugues en xarxa?
L'acabo de començar, estic amb el modo entrenamiento,
i fent campanyes jo sol.
Doncs fent partides junts.
Sí, però necessito abans practicar una mica, eh?
No, no, és que qui juga a casa és el meu fill, jo no jugo,
però tu i jo, que tenim poca experiència,
ens podem divertir molt, eh?
Perfecte, doncs quan vulguis, Star Wars Battlefront.
Una altra és en Chartered IV, també.
Molt bé, preciós, preciós.
I ningú m'entén, no rebo mai comprensió de la gent
a qui li explico, però estic molt,
però quan dic molt, és molt, molt enganxat,
a Plants vs. Zombies, Garden Warfare 2.
Molt bé.
O sigui, és que és un joc de trets
en el qual no et sents culpable d'estar tirant trets.
Estàs fent un favor.
Sí, perquè llences pèsols, rajos solars,
i és molt, molt, molt divertit, estic molt enganxat.
Escolta, tens o tens pensat tenir una tele 4K?
En tinc, en tinc una.
No ho sabia, això. En tinc una,
i estic content perquè començo a percebre una mica
que el contingut en 4K,
sobretot gràcies a l'arribada de Netflix aquí
i les plataformes de tele de pagament,
jo crec que en breu també atacaran.
De fet, als últims Barça Madrid ja se n'ha més en 4K,
a través de Movistar TV.
Bé, jo crec que en breu podem...
YouTube ja ha començat a tenir també molt contingut.
La sensació que vaig tenir quan vaig fer el salt de l'SD a l'HD
no és tan bèstia com la que he tingut
quan he fet el salt de l'SD al 4K, sobretot perquè al 4K...
Però la televisió que tenies d'HD era a LED?
Era a LED, sí.
Clar, jo, per exemple, és l'SD,
jo crec que trobareu un canvi molt bèstia.
Molta gent suposo que ho trobarà.
És que és brutal, eh?
T'has de trobar una mica de vertígen,
pensar què deuen estar barrinant ja després,
perquè després... Bé, és igual.
Si al 4K ja anem cap allà, però és brutal.
Escolta'm, hi ha alguna cosa que encara...
No, que controlis amb el teu mòbil de casa?
És a dir, jo què sé, tanques les finestres amb el teu mòbil?
Diverses, i no te les diré,
però no semblava molt més friqui del que ja sembla,
però et diré la última, que és la rentadora.
La rentadora? Què m'estàs dient?
Controlar el cicle,
t'avisa quan acaben els cicles de rentat,
perquè més és una d'aquestes, que té una porteta secundària.
Són d'aquelles coses que...
Jo m'agrada molt fer-te aquest perfil,
perquè utilitzar la tecnologia d'una forma molt pragmàtica.
Sí, no, no, i té sentit, eh?
Hi ha qui et dirà,
a veure, no ens tornem bojos la rentadora,
controlades del mòbil? Doncs sí,
perquè tens una tarifa en discriminació horària,
per exemple, i vols posar la rentadora
a partir d'una hora en concret?
Quina millor manera de controlar d'aquesta forma.
Vols saber, t'has deixat els mitjons, no els havies posat i tal,
doncs quan acaba un cicle t'avisa,
obres la porteta, poses els mitjons,
i no cal que facis una segona rentadora.
Està bé. Tindries un problema si ara et digués, mira,
el premium d'Amazon l'has de deixar de tenir?
Tindria un problema, cert. Jo també el tindria, eh?
Ens hem acostumat al premium d'Amazon, eh?
Sí, és que... És un perill, eh, també?
Ho necessito o ho vull,
tinc la sensació que ho necessito,
entro, compro i demà ho tinc.
Demà ho tinc,
i suposo que quan el centre logístic de Catalunya
sigui en funcionament, no serà demà,
aquesta tarda ho tinc.
Amb això també se n'ha de saber, eh?
S'ha de prendre a comprar d'aquesta manera,
perquè és veritat que l'impuls en la compra
mai és un bon aliat,
però n'heu tingut molts beneficis.
També t'he de dir que estic recuperant el gust
per anar a comprar a les botigues físiques.
T'ho anava a dir, encara hi vas, eh?
Roba, sobretot, o...?
Roba, precisament, no. No?
La roba... Sabates, pantalons, dels compres...
Internet, sí? Sí, sí, sí.
Pantalons... Tinc costeria, eh?
Tinc una mica pillat...
No vaig vestit d'una manera molt variada,
llavors ja sé el que he d'allò,
i em costa anar a la botiga, no sé què,
provar-m'ho, m'és molt pesat,
i això, la roba, precisament, sí que...
Molt bé, i quina botiga vas?
Doncs mira, sembla...
Però la tecnologia, per exemple,
si és una cosa que tinc molt clara que la vull,
per exemple, doncs, tipus d'Amazon,
però si vull veure, per exemple, un web, un rellotge,
doncs, escolta, vale, però a veure,
això, quin tacte té, com em queda,
quan me'l poso i tal, això,
ara m'agrada tornar a la botiga
i mirar les opcions que hi ha, allà, en real,
perquè una cosa és veure-ho per internet
i veure reviews i d'allò,
i l'altra és veure com et queda quan t'ho poses.
Els passadissos de la tele et pregunten,
a la gent que hi treballa, coses relacionades amb tecnologia?
Pregunten, això que et deia,
escolta, m'he de comprar un mòbil nou...
Què, em compro?
¿Val la pena que em gasti els diners que val un iPhone
o em puc comprar un mòbil d'aquests xinesos
que per 100 euros, d'allò?
Aquest és un dilema que no l'he entès
perquè la gent se'n va als dos extrems sempre.
O un mòbil de 700 euros o de 800 euros
o un de 100 i escaig, o potser tu necessites un de 300.
O potser sí, perquè tu ets periodista,
li treus molta rendiment al telèfon i tal,
i un iPhone o un Android de cama alta
et pot servir perfectíssimament.
Aquesta és una de les preguntes estrella.
Et prens seriosament el tema de les paraules clau
en els llocs on tu, per exemple,
hi accedeixes a través d'internet?
Molt, i soc un plasta,
perquè la gent del meu voltant
que veig que la gent que porta el mòbil sense bloquejar
o que em diu,
ah, el password, sí, no, entra tu mateix al meu compte de correu,
mira, el password és aquest, no, no, no,
intento fer pedagogia en aquest sentit.
És difícil, eh?
Ho portes bé, és a dir, facis canvis de password
d'una manera així, eh?
És molt difícil, això, trobar-ho, eh?
Demana constància i és una tasca més,
però és que al final...
tanquem la porta del cotxe, no?,
quan el deixem aparcat, doncs això ho hem de fer, també.
Molt bé, doncs hem parlat amb en Lluís Marquina.
Escolta'm, moltíssimes gràcies.
Gràcies a tu per convidar-me a mi i saps que m'agrada molt venir aquí.
No, no, jo em quedo, eh?,
perquè dissabtes i diumenges a les 4 de la tarda,
tot aquest estiu,
serem al Generació Digital amb continguts com aquests nous
i amb continguts que valen molt la pena escoltar altre cop,
vés-te'n de vacances a descansar i...
És el que te n'anava a dir.
Jo, com que estaré de vacances, jo t'escoltaré...
Sí, amb aquest telèfon no... Amb aquest telèfon sí que podràs, esclar.
Sí, si veus que no et contesto als whatsapps
és perquè estic fent servir aquest telèfon.
Enviem SMS, que ara són gratuïts i no els fem servir.
És veritat. Escolta'm, moltíssima sort i que vagi molt bé.
Moltíssimes gràcies.
Amb Albert Murillo.
Això és el Generació Digital d'estiu.
Una època perfecta per mirar al cel.
I si volem saber què és el que mirem,
amb Francesc Xavier Blasco ens treu de dubtes.
Ei, Albert, què tal?
Saps què m'agrada fer durant l'estiu?
M'agrada sortir a passejar durant la nit
i mirar cap als estels.
A l'estiu, moltes vegades, molts de nosaltres
tenim l'oportunitat d'estar fora de les grans ciutats
i sabem, perquè n'hem parlat durant el programa,
que la tecnologia ens ajudar a, doncs,
a desxifrar una mica aquest maramàgnum de llums
que tenim sobre el nostre cap.
I jo ara, doncs, mira,
et recomano un parell d'aplicacions molt interessants
de portar sempre a la butxaca,
perquè en qualsevol moment que mireu cap a dalt
la pugueu treure i pugueu descobrir coses interessants.
La primera aplicació que us recomanaré,
jo crec que gairebé tothom l'ha portat instal·lada alguna vegada.
És el Google Sky Map per Android.
És una aplicació molt senzilla i molt fàcil d'utilitzar.
Simplement apuntem el telèfon cap a aquella zona del cel
que volem investigar
i a la pantalla ens sortirà el nom
de cada estel i cada planeta que estem veient.
Els usuaris d'IOS tenen una aplicació molt semblant a Star Chart.
I fins i tot per Windows Phone en hi ha una que es diu Sky Map Free.
Una altra recomanació que et faig,
i aquesta sí que és una aplicació
per a aquells que sigueu fans, fans, fans de l'astronomia,
que segurament no us farà res gastar-vos
els gairebé més de 40 euros que costa,
que és l'Sky Safari 4 Pro.
És absolutament brutal.
Et diu de tot.
Es baixa la seva base de dades perquè pugui funcionar
sense connexió a internet,
estiguis fent observació astronòmica a la muntanya més llunyana
o a la vall més fosca.
Però hi ha moltes altres coses al cel, a part de planetes i estels.
Estem parlant de tots aquells satèl·lits artificials
i fins i tot l'estació especial internacional,
que també es pot veure des de la Terra.
Hi ha unes aplicacions
que ens permeten identificar-los i localitzar-los.
Sputnik per iOS o Heavens above per Android
ens dirà no només el nom de tots els satèl·lits artificials
que passen per sobre del nostre cap,
sinó també quan passa l'estació especial internacional.
I a més també ens permetrà identificar
les flamerades d'Iridi.
I per acabar, un dels grans fenòmens astronòmics de l'estiu,
les pluges de meteorits.
I aquí sobretot les llàgrimes de Sant Llorenç,
que són les més populars.
L'aplicació Meteor Shower ens dirà sempre
quina és la propera pluja de meteorits,
quin és el millor lloc per veure-la
i quina majoria de l'espai apareixerà.
D'aquesta manera, jo crec que aquest estiu
tindrem el cel molt ben controlat.
Fins un altre Albert.
Gràcies, Francesc. Continuem el Generació Digital
amb més respostes que durant tota la temporada
hem anat donant als nostres uients.
Cada setmana publiquem només per internet
converses de gent interessant
que, com deien abans l'internauta Vicent Pertal,
fa coses interessants amb la tecnologia.
I ahir vas entrevistar Albert a Noel Ceballos,
que ha escrit un llibre físic
que es diu Internet Safari,
una expedició en el lado salvaje de la tecnología,
que reflexiona sobre internet
i sobre com ens ha canviat.
Hi ha un moment de l'entrevista
que podeu anar directament a la nostra web
i podeu descarregar-vos els 17 minuts de conversa.
Hi ha un moment on parla de com han canviat
el món de les celebrities.
Creo que ahora ya no existen las celebrities de clase media.
Ahora son todo celebrities muy cercanas,
que se han hecho famosos,
precisamente por lo cercanas que son a la gente común,
que serían los youtubers.
Por ejemplo, el Rubius se ha hecho famoso
por exhibir los mismos comportamientos
de un chaval de 15 años.
Y por eso ha conectado con ellos
de una manera casi sobrenatural.
Sí.
Y luego están las celebrities
que están tan altas,
están también en un pedestal
y en un mundo tan diferente.
Y piensan y viven de una manera tan diferente a nosotros
que son casi como los dioses del Olimpo,
que serían...
El ejemplo supremo que se me ocurre son Kanye West
y Kim Kardashian.
Yo me los imagino viviendo como a los dioses griegos.
O sea, yo no me los imagino siendo de compras.
Segur que no.
Vull dir que jo crec que segur que no comprarien res.
Esteu d'acord que el tema aquest de la celebrities ha canviat força?
Sí, completament.
De fet, avui el Ganyet parlava amb Valentí Sanjuan
a través del Twitter,
i una persona deia, per mi Twitter és això,
és que jo pugui parlar amb Ganyet o Valentí Sanjuan
i que ells em puguin parlar i contestar
d'una manera supernatural.
Imagina't.
I seguim en Noel Ceballos, d'Internet Safari,
que està editat per Blackie Books.
Ens ha fet també una pregunta.
Sí, me gustaría haceros la pregunta que me hice yo
y que fue la que encendió la chispa del libro, que es...
¿somos conscientes de hasta qué punto mentimos en las redes sociales?
Que mentiu vosaltres, a les xarxes?
No, però jo crec que no diem tota la veritat.
Sí que ensenyem una part de la nostra vida.
Jo crec que maquillem una miqueta, el estem millors, diguem-ne.
Potser hi ha gent que ho manté totalment,
perquè n'hi ha molta gent que ho utilitza per mentir,
però n'hi ha d'altra que potser es creu una imatge millor d'ell mateix.
Jo crec que això forma part de la forma
en què naturalment ens relacionem socialment.
Les persones, per exemple, a la feina,
no saben com és la teva vida privada,
només veuen la teva d'aquella faceta,
sempre pot explicar que les coses estan anant de forma diferent,
o no explicar la veritat,
i jo crec que això és un reflex també
de com la internet i la xarxa cada cop formen més part real
de la nostra vida i ens comportem més com en la vida normal.
Abans, no només és que mentir és el que fes a la xarxa,
sinó que inventaves una identitat pròpia,
no posaves el teu nom, posaves el teu nick.
Els que potser encara conservem correus amb els nostres nicks
són perquè ja portem molts anys a la xarxa,
però avui en dia el més normal del món,
que això fa 10 o 15 anys era impensable,
que tu posessis en el teu nom del teu correu el teu nom normal,
o un nom per entrar en una xarxa o en un foro o en alguna cosa,
el teu nom normal, no, t'havies de posar un nom guai i molt on,
perquè era la xarxa i tu eres o algú altre,
i podies fer el que volguessis, a la gent li era igual, no?
Avui en dia tots veiem la xarxa com una extensió de la nostra vida social
i es veuen que cada cop entrem amb la nostra identitat per davant.
Jo, aquest llibre m'ha fet pensar molt, està molt bé,
el recomano moltíssim, Internet Safari,
una expedició a l'edat de la tecnologia,
molt ben escrit,
de fet té una forma de comunicar-se molt simpàtica,
i quan l'he acabat he pensat,
per què utilitzo jo sobretot la xarxa quan em mostro,
per què, m'he preguntat,
i he arribat a la conclusió que el que més m'agrada mostrar
és el que més m'apassiona, el que més m'agrada.
És així, vull dir, la música, les fotografies,
segurament que fas tu, Xavi...
Sí, correcte.
És la necessitat de compartir, no?, una cosa que t'agrada.
Jo almenys jo així ho faig.
Per cert, aquest llibre només està en format físic,
no està per internet,
que ell ho ha volgut fer de forma...
A més, la gent de Blackie Books ho edita d'una manera...
Ho cuiden, ho cuiden molt.
Però molt, tots els llibres que tenen estan fantàstics.
La veritat és que val molt la pena acostar-s'hi,
blackiebooks.org, ja veureu centenars de llibres que tenen.
Generació digital, la cultura digital a Catalunya Ràdio.
Això és el Generació Digital edició d'estiu,
i ara és el moment per l'Albert García,
que és un amant de la música de les videojocs.
De fet, ell és el coautor amb en David Jaume Andreu
de Podcast Replay. Albert?
Estiu i música són pràcticament sinònims,
però tranquils, avui no us parlaré de cap cançó de l'estiu,
ni de res de tot això.
El que jo us proposo és descobrir la música de videojocs.
Sí, tal com sona.
La música de videojocs és un gran gènere musical,
moltes vegades oblidat,
i que, si investigueu una mica, us podrà sorprendre i molt.
Com ho podeu fer?
Com podeu descobrir la música de videojocs?
Us proposo tres exercicis.
1. Intenteu buscar a YouTube
la música d'aquell videojoc que vareu jugar de petits,
i a partir d'aquí busqueu més cançons d'aquest compositor.
2. També podeu descobrir la música de videojocs
a partir de documentals,
i d'entre tots ells, jo us recomano molt un que es diu
Digging in the Cars.
6 episodis imprescindibles.
I en tercer lloc, si heu trobat una música de videojocs
que us agradi, busqueu per internet,
perquè molt probablement la generalitat
ja sigui en suport digital, en CD, o fins i tot en vinil,
que està molt de moda, aquest tipus d'edicions.
Podeu buscar en segells discogràfics
com Datadisc o Brave Wave,
i descobrireu que es fan autèntiques edicions de luxe
de les músiques de videojocs, com Street Fighter,
o clàssics de Sega, com Out Run o Shinobi.
Música.
Doncs, com dèiem, avui el programa girarà al voltant
de les preguntes que ens farà gent coneguda,
que ens sonarà la seva veu, la seva cara,
perquè és gent de Catalunya Ràdio i de televisió de Catalunya.
I comencem amb l'Anna Boades, que ens fa la primera.
Hola, soc l'Anna Boades.
A veure, la meva consulta és...
Jo tinc un problema, que és que tinc un moneder molt gran,
i tinc moltes targetes d'aquestes,
de sòcia de moltes botigues, on et fan descomptes.
I em vull comprar ara un moneder nou que pesi menys,
i traurem totes aquestes targetes.
Per tant, existeix alguna aplicació que et permeti
digitalitzar totes aquestes targetes
i presentar-te a la botiga i quan paguis et facin el descont?
Bé, ja em direu, perquè estic molt interessada en aquest tema.
Gràcies, Adéu.
Gràcies, Anna.
Doncs, mirar, parlant de digitalització,
tenim la Gina, digitalitzada en format audio,
i ella et respon la pregunta.
Gratuita, que es diu...
Doncs hi ha una aplicació per iOS i per Android,
que és gratuita, que es diu Stockard.
És a dir, S-T-O-C-A-R-D.
El que fas és, fas una fotografia a la targeta i punt.
A més, es guarda amb un cop de vista
i ho pots veure amb totes les icones dels comerços.
El que fa és guardar el codi de barres,
i, per tant, quan vagis al comerç,
simplement ensenyes el mòbil i t'escanegen el codi de barres.
Si només necessiten el teu número de soci,
el tens allà, perquè, clar, has fet una fotografia.
Jo he tingut casos que la fotografia no m'ha valgut.
És a dir, si no li portes la targeta, fa temps.
No sé si ara la cosa ha canviat.
Hauríem de començar a ser més moderns,
perquè acumulem targetes de descompte,
targetes de punts a molts llocs.
Fa, potser, un parell de temporades,
al Generació Digital de Tele havíem tret en una càpsula
una mena de targeta de plàstic que feia exactament això.
Digitalitzaves les teves targetes,
però ella era com una targeta, amb la seva banda magnètica,
tenia una petita pantalleta LED,
i tu li podies dir quina targeta era la que volia emular,
i tu la passaves per on et fos i responia com la teva.
Però és el mateix, jo em presento amb aquesta targeta negra de plàstic,
al condis o a un altre supermercat,
i dic, escolti, la vaig a passar i no crec que em deixessin.
Trucada a l'encarregat assegurada, eh?
És aquí la trucada típica, espera-te, que ho volia preguntar.
Molt bé, anem a parlar de la segona pregunta,
que aquesta és una miqueta més filosòfica.
Ei, hola, aquí Raúl Hinojosa, del programa Soundhunter.
Dicat.cat, us deixo una pregunta.
Les xarxes socials ens connecten o ens aïllen?
Ens connecten o ens desconnecten?
És el Raúl Hinojosa, Dicat.cat.
Albert, què li diem? Què en penses, d'això?
Doncs el que jo penso és que depèn molt de l'ús que em facis.
Com tota la vida passaria.
Hi ha molts estudis que parlen sobre el voltant d'aquest tema,
molts i molts estudis,
i que ens ofereixen resultats que a vegades no,
sempre són contradictoris.
De la mateixa manera que hi ha personatges bastant reconeguts,
que alguns estan molt a favor d'estar connectats a les xarxes,
i altres que estan en contra,
que últimament estan sortint bastant d'ells.
Per exemple, l'escriptor nord-americà Jonathan Fraisen,
bastant conegut,
és un dels activistes
a favor que ens desconnectem de les xarxes socials
per tornar a un altre model de vida.
Això és molt interessant, eh?
Quan llegisses aquesta gent que diu precisament això,
és interessant el que diuen i el perquè ho has de fer.
Sí, jo personalment penso que l'ús que se'n fa és la clau.
Com he dit, és la clau, per exemple.
Hi ha uns oberis que restringeixen l'ús que fan de les xarxes socials
a qüestions de professionals o a les seves aficions,
i només ho tenen per això.
Personalment m'identifico molt amb aquest perfil d'usari,
de tenir només les aficions i la feina allà,
i que no vol dir que no tinguis amics,
perquè comparteixes aficions i els amics estan allà també.
Però si ho tens aquí, no estàs pendent tot el dia d'això.
També penso al mateix temps que és veritat que hi ha molta gent
que cada vegada més ens estem adaptant
a saber estar amb aquestes xarxes socials
quan estem amb altres persones,
quan estem reunits amb amics, sopant o algo així,
sempre hi ha casos que no, evidentment,
i també és una qüestió d'educació,
però jo crec que cada vegada ens estem acostumant més a utilitzar-les.
Per exemple, te'n recordes, segurament fa cosa de cinc anys,
la típica conversa, segurament en gent més jove que nosaltres,
però la típica conversa en Facebook, per exemple,
era quants amics tenies, qui té més amics que altres,
tinc tants seguidors, tinc tants seguidors.
Avui en dia jo crec que fa bastant de temps
que ja no estem sentint aquest rum-rum,
com només que se'n parla a nivell de xarxes,
perquè ja les estem deixant de banda com aquesta juguina,
aquesta novetat, aquesta competició,
i ja les estem integrant en la nostra vida normal,
i ja comencem a portar-nos en elles com ens portaríem a la vida normal.
Exacte, i hi ha una cosa que jo m'agradaria diferenciar molt,
que és el fet que no és el mateix estar enganxat a les xarxes socials
que estar enganxat al mòbil,
que això és una cosa que jo potser sí que tinc una mica,
a la pantalla i anar tocant coses que no saps què estàs fent,
com avorrir tallar, això sí que estic enganxat jo personalment,
i suposo que molta gent no tenia el mateix problema entre grometes
que jo, enganxat a la pantalla.
A la pantalla, aquella finestra que ens ha de donar alguna cosa
que no sabem què és en aquell moment.
Això.
Doncs això ha estat tot per avui.
Nosaltres hi tornarem demà diumenge
amb més propostes i més moments que creiem importants
i que han passat durant aquesta temporada al generació digital.
Ho farem amb nous continguts
que ens portaran part de l'equip d'aquest programa.
Generació digital sou tots vosaltres,
i també la Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Xavier Serrano,
Albert García, Star, Elisabeth Sánchez,
i qui us parla, l'Albert Murillo.
I tornem demà, recordeu, a les 4 de la tarda.
Adéu-siau.
Fins aquí el programa d'avui.