Carles, entrem en un límit Hongos lemonade
i ensentem a un moment que pişo una música.
N'heuை
Generasio Digital.
Serà el programa de Catalunya Ràdio
que parla de vídeojocs,
creativitat i cultura digital.
Descobrirem videojocs com Stargaze
que s'estan desenvolupant amb aquesta base.
Jugarem a golf i debatrem tot el que s'ha dit
durant la setmana a les xarxes socials del Generació Digital.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabeth Sánchez...
I avui amb l'Star i Cris Vilchev.
Benvinguts a tots, com esteu?
Bé, molt bé.
Què tal l'Star de Regona, bé?
Bé, fantàsticament.
Qui t'acompanya?
Avui el Francesc Xavier...
Molt bé, doncs escolta'm, molt benvinguts a tots.
Ha estat una setmana força especial per mi,
perquè mira, s'ha celebrat la 17a edició del Festivity
i com que l'he viscut una mica de prop,
us vull dir que em va fascinar una coreografia que va haver-hi,
perquè diguéssim que la jornada parlava de robòtica,
parlava intel·ligència artificial i parlava d'ètica.
I va haver-hi un moment que la Sol Picó, que tots coneixem,
va fer un ball, una coreografia amb un robot
i va ser molt especial i moltes vegades que diuen
que la intel·ligència artificial o els robots,
una de les coses que més difícils que poden fer és la creativitat
o fer-nos emocionar, doncs va emocionar, eh?
Però et va emocionar més, la Sol Picó o el robot?
Sobretot la Sol Picó, clar, i sobretot perquè li dona vida al robot,
que sembla que tingui vida al final.
Es van donar premis en aquest festivity.
Sí, sí, la menció honorífica va ser per la Fundació Bunkat,
però també es va donar premis al projecte Sparkle,
l'Albert Terrero, que té una trajectòria boníssima,
com a president de la FAO-Ocultat,
i la menció de Fibre Emprenedors va ser per Human IT Care,
una empresa de l'àmbit seminitari,
que té com a missió millorar el seguiment dels pacients.
Doncs molt bé, va estar realment molt bé.
També divendres passat va haver-hi uns premis
que també estem molt vinculats al generació digital,
els The Head Monkey Awards, i Gina, hi vam col·laborar també.
Sí, hi ha unes fotografies molt divertides de tu i jo presentant aquests premis
que ja porten set edicions, i jo voldria destacar dos premis.
El primer, el que va guanyar el millor videojoc,
que va ser Super Dodgeball Beats, que és un joc que hem anat veient
en diferents game labs i demés, que és un joc de ritmes,
i és boníssim a nivell gràfic, a nivell de jugabilitat, és molt bo.
Però a mi em va agradar molt el millor joc per mòbil,
que va ser Tiny Klepto, que és un joc per Android gratuït,
que us el podeu baixar ja, que només té publicitat,
és la manera que té de financiar-se,
i ets un petit lladre que ha d'anar a robar tot un veïnatge,
i els hi robes des de les ulleres als pots de cervesa,
o sigui, el que pots.
I és com molt pixelat, eh? Sí, és boníssim.
De veritat és que a mi m'agrada molt.
Després de molts anys he fet la portabilitat de la meva operadora de telèfon mòbil.
Ha anat molt bé perquè,
clar, ho he fet a la mateixa marca però a low cost.
No tirem marques, llavors ha estat fàcil.
Sí, s'ha quedat dins de casa, diguéssim.
Però ara, en teoria, ets més lliure per poder-ho fer.
Tenia un amic, tinc un amic, de fet fa molt temps que no el veig,
que deia que ens hem d'apuntar i desapuntar
de gas, electricitat, operadores cada dos anys.
Tens raó. Oi que sí? Sí, perquè et fan ofertes i fan de tot.
I no ets tan oblides que estàs allà i no et fan res.
Mira, doncs aquesta tarda intentaré canviar i fer la portabilitat del meu telèfon.
Molt bé. Tu, Francesc, això ho fas o no? No.
No, eh? Jo fins ara tampoc, eh? Ha estat com una aventura.
Però sí, sí, ha estat molt bé. És complicat.
És bastant complicat. Bé, comencem el programa perquè
avui, de fet, volem iniciar-lo
amb una experiència que ha tingut el Cris amb un videojoc
que ha sortit fa poc. De fet, és un joc que fa temps que va sortir
pel seu model normal, però ha sortit amb reïtat virtual.
I és que avui parlem molt de percepció de videojocs i d'accessibilitat,
però abans volíem que el Cris jugués a un videojoc
amb les ulleres de reïtat virtual, una tecnologia que, per cert,
també té un paper important en aquest àmbit de la indústria.
Every Body is Golf és un títol que va sortir l'any 1997
i donava a aquest esport un toc d'humor a la seva simulació.
I és la primera vegada que arriba per PlayStation 4.
El Cris és l'única persona de la taula que té les ulleres
molt a mà sempre, sempre connectades, no com nosaltres,
que les tenim a la capsa.
I com va anar l'experiència?
L'experiència genial. De fet, el joc jo ja el coneixia.
És una saga que jo vaig conèixer a PlayStation 3,
10 anys després del 1997.
El 2007 va sortir aquest joc que jo vaig provar.
Molt bé, 10 anys després, imagina't.
Sí, tant. A mi els jocs de Golf m'agraden, em flipen.
De fet, si ara obro el mòbil, tinc dos o tres instal·lats segurs.
Ah, sí? Sí, sí, segur.
I molt. Del golf sí, em flipa.
I la veritat és que, clar, adaptar-ho a la reïtat virtual
mola molt, perquè jo al Golf a la vida real només l'he provat un cop
i soc dolentíssim, però molt dolent.
I al joc és molt fàcil jugar-hi.
La jugabilitat és molt senzilla, és desenfadada,
potser pensat per un públic poc exigent,
perquè realment no és un simulador,
però sí que realment és fàcil adaptar-se.
Però tot i així, tot i que té un tutorial molt llarg,
que és molt enrevessat, potser massa per un joc
amb una mecànica tan senzilla, costa adaptar-se.
Perquè la distància a la bola, per exemple, és una de les coses
que em va flipar, està molt lluny del pal.
Sé que és un pal molt llarg, però et dona la sensació
que al darrere el volies estar. No és natural?
No és molt natural. Tot i així ho acceptes i ve.
Per exemple, la velocitat del moviment del pal
m'ha sorprès el perfecte i el precis que és
el sistema Playstation. Però com detecta el teu moviment?
Jo vaig jugar amb el nonchaco, no sé com es diu.
Amb el desodorant aquell de color.
Que té la bola al move. Correcte.
I llavors la càmera detecta el teu moviment,
realment de la llum que surt de la bola del move.
I llavors farà les seves coses, pensarà i hi haurà
detectar el moviment. Però és molt precis.
Jo vaig flipar. Perquè si hi és una mica
el que és la mà, se te'n va a l'esquerra o a la dreta.
És molt, molt precis. Li puc preguntar a l'Starr
perquè és l'experte en golf de la taula. Ah, sí? Ostres!
Sí, no, això del moviment... Li diguem el Tiger Woods de Tarragona.
A veure, doncs. Sí, sí, clar, m'interessa.
Li volia preguntar si realment és tan important
el moviment del canell al golf. Mira, jo com a expert
tinc un amic que juga al pitxampat i això
homologa com a expert. Sí, és important.
El pitxampat no és el mateix que golf.
No és el mateix. Perquè com a màxim hi ha 3 oi?
És més petitet. Sí, oi?
Acabes de treballar vas a fer uns toques.
D'acord, d'acord. No és allò fer tot al camp.
Bueno, de fet, en el joc tens un camp de pràctiques
per adaptar-te al joc abans de poder jugar als forats
oficials. Sí, perquè es veu que si no és molt difícil
que has de caminar molt per la Playstation. No, home, no.
Però és difícil ficar la bola on l'has de ficar.
Bueno, continuo. Els cadis.
Els teus ajudants. És una mica pertorbedor
perquè són noies
molt tipus manga i anime.
Són molt baixetes, però són adultes,
tenen una estètica de nena. És una mica raro,
però tot i així et donen consells de com està el terreny
si has acabat en una inclinació molt gran.
Diu, cuidado que se tira a la izquierda o a la derecha.
Això ho tens en compte. Però pot que et juguin elles
si saben tant, no? És molt pertorbedor
si elles en saben més que tu, però tu ets el que estàs jugant
i elles estan allà amb aquesta roba.
Un simulador de cadis també té el seu mercat, eh?
Veja't aquí carregant els taparells i tal.
Carregant i després dient-li com ho ha de fer.
Com ho ha de fer, és que és un coaig.
I conduint el cotxet. Ah, sí, sí.
Però és que si fos així només seria lògic,
normal, però és que li pots canviar la roba, el color de la roba.
Els peinats van inclòs... L'estètica també, no?
Clar, és com tenir una cita amb el teu cadis
mentre jugues. És la barreja del lob simulador.
A mi em sembla una mica... Un nen no ho veu.
Però tu que ets una mica gran i ja tens una mica malalta...
Això no va bé. Tu t'has desconcentrat, aquest tema.
Tu vas a jugar i no sé què ha passat aquí.
Em va cridar l'atenció i crec que això és una cosa
que s'ha fet. Nivell de gameplay.
Has de tenir en compte, òbviament, el vent, que és molt característic
dels jocs de golf, terreny, importa molt per picar la bola,
l'acord d'emprendentatge, com he dit, és molt important
i llavors és una mica... Em fa raons.
Aquestes són algunes de les musiquetes que podem escoltar.
Molt xil. Són molt guai. És una mica Mario Vacaciones.
Total, total. Fa la sensació que estàs
en un resort de vacances tranquil.
Jo tinc per la Switch el Go Vacation i crec que fa servir
la mateixa llibreria de músiques. És molt possible.
És molt l'intensitat. Aire de Wii Sports.
Hi ha diferents modes de joc, no?
Hi ha un mode aventura, és l'únic que hi ha,
perquè, a més a més de la pràctica, és un mode aventura
i té 3 mapes només. M'ha semblat una mica curt,
en aquest sentit, amb 3 modes de joc.
Un amb 3 forats aleatoris, un amb 9 forats,
que són els 9 primers o els 9 últims,
o els 18 sencers.
Mentre vas jugant,
això em vaig flipar amb el tema dels cadis.
Surt un alerta entre forat i forat,
i dius, estena. I això què és?
I ve la cadi i et diu, he encontrat un atajo,
si querís ser ràpid al siguiente hoyo, no has de fer res.
Però això són trampes, senyora, no?
Senyora, ¿dónde me llevas?
Allí darrere el bànker, ja comença la part lògica.
És una mica això, però de cop i volta
et veus en una cantil·lata sobre d'un tronc
fent malabars per no caure, i dius,
això t'he sentit en un joc de golf?
Realment són escenes sueltes, una altra ets una puça
i la cadi et busca, però en un plànol que tu estàs des de baix
i porta falilla, una altra tens una cita
amb una caixa de bombons, et dono,
ai no, me la menjo jo. Per què? No ho sé, no t'he sentit.
Però són minijocs o és escena de vídeo?
No, és una escena de vídeo, no has de fer res,
només disfrutar des de la perspectiva.
Veure la escena des del punt de vista del jugador.
Aquest joc l'ha fet el Kojima o què passa?
És massa normal pel Kojima aquest.
El que està clar és que no és un Tiger Woods.
No és un simulador, és un joc més arcade potser,
però el tema de la jugabilitat és bastant bona.
És un motiu, jo crec, per continuar jugant
més que res perquè pots desbloquejar camps,
els camps no venen des del principi tots disponibles,
hi ha tres, desbloqueges dos, un de la platja i un altre de dinosaures
que queden flipa perquè estàs jugant al golf
i hi ha dinosaures, hi ha...
La típica partida que fas tu al camp de golf de roses, no?
Correcte, els herbibus amb el coll llarg
de la típica pel·li dels dos.
Correcte.
Gràfics bonics, amb colors molt vius, etc.
Hi ha insectes que t'ataquen de vegades, avelles...
Et juro que no m'esperava que m'expliquessis tot això.
Jo tampoc, jo també.
Hi ha tipus de pals?
Jo vaig desbloquejar els beginner, no vaig passar d'aquí, no sé per què,
però no vaig passar d'aquí.
Hi ha un forat, pots escollir forat normal,
i hi ha un forat més gran amb un tornado
que el que fa és quan tu t'apropes molt la bola al tornado,
la xucla, i llavors si t'apropes molt,
ja val com a...
És bona idea, sobretot per mi.
És bona idea fins i tot per portar-ho a la pràctica real.
Vosaltres no voleu jugar al golf, vosaltres voleu passejar pel camp.
Us puc explicar abans que ens expliquis les conclusions?
Igual ho he dit alguna vegada per antena, sisplau, pareu-me.
La primera vegada que he jugat a golf, crec que dues vegades,
la primera, primer pal, primera bola, primer forat,
li donc, d'acord?
És molt donar-li idea, la primera.
Li vaig donar superbé, el tema és que
el que veia era tot natura,
arbres, verd, etcètera.
Li pego i s'escolta,
contra alguna cosa metàl·lica.
Perdó, no la vam trobar i no sabem on...
O sigui, li vaig donar l'únic lloc metàl·lic.
I no sabeu qui...
Això amb un imant et vas passejar a embarllar fins que ho trobes.
Vas donar-li a la nau extraterrestre que estava amagada
i que per això vam fotre el camp i després m'ho he trobat.
I on va ser el gol aquell dels arbres? Allà hi havia la nau.
He fet que la humanitat...
Sí, la humanitat és més llarga.
Molt space jam.
El joc és curt, perquè 3 mapes,
en 3 hores potser t'ho fas tot,
és el joc d'esports més immersiu,
perquè és molt fàcil adaptar el joc en realitat virtual.
Jugabilitat exigent però senzilla,
molt divertit, si t'agrada el golf,
i és molt rejugable el joc.
I és una llàstima no poder competir online o amb gent
de manera local, o almenys amb els seus fantasmes
d'això que fan al Mario Kart.
Trobo a faltar això per a temes competitius
i una mica més de nivells, un de desert, un de neu.
Ja que el joc no és un simulador i és més arcade,
doncs donar-li una mica més de...
La típica pantalla sota l'aigua, amb el gel...
És curiós perquè et vas parlar poc de les ulleres.
T'hi has sentit bé jugant? És que no és un problema.
Realment el més important és el joc,
perquè les ulleres s'adapten perfectament.
Una probabilitat per algun uller que ens estigui escoltant
i vulgui jugar golf amb cadis especials.
Segurament parlem massa poc de la problemàtica
que pot tenir una persona per jugar a un videojoc.
Hi ha moltes persones que a poc a poc
estan acabant amb aquesta complicació,
però abans volem saber què és B.I.O.T. Game,
un estudi de programació de Sirius Game i Oci Digital
que acull alumnes de sigles formatius de grau superior
i estudis universitaris relacionats tots amb el món del videojoc.
Darrere de l'estudi es troba l'equip de gestió
d'Escola Pia Catalunya, l'Escola Pia Granullers i l'Escola Pia Valmes.
Avui sabrem totes les activitats que fan
i per fer-ho ens acompanya a la taula de la generació digital
Carles Bonet, professor d'enginyeria informàtica i CEO de B.I.O.T. Games.
Molt benvingut al programa. Hola, molt bona tarda.
És veritat que la vostra empresa desenvolupadora
està molt vinculada a l'educació.
Sí, bàsicament neix amb l'objectiu que heu dit
de cobrir la necessitat que tenen els nanos
de fer pràctiques curriculars en els seus estudis
i com que certament hi ha empreses de videojocs al país
i moltes d'elles no posen facilitats perquè els nanos
vagin a fer pràctiques a les seves seus,
vam pensar que seria una bona opció crear una empresa
per cobrir aquesta necessitat.
I d'aquí neix B.I.O.T. Games Studio.
Quant temps teniu? Fa tres anys que vam néixer.
Aquest serà el quart any que començarem.
Ja han passat per les nostres mans uns 60 alumnes aproximadament
i fan les tasques típiques de les pràctiques de programació,
de game designers...
Sí, bàsicament una de les tasques més importants
de B.I.O.T. Games Studio és trobar projectes,
perquè és una empresa que neix del no res, no té ni de lucre,
perquè evidentment els projectes no tenen l'objectiu
de vendre'ls i de fer diners, i aquí la inici era buscar projectes
perquè aquests nanos poguessin fer les seves pràctiques
en un entorn amb projectes bastant reals.
Com que el tema videojocs és una cosa que està molt ben vista,
una alternativa seria els Serious Games.
El primer videojoc que vam fer va ser un videojoc pels bombers
de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya,
que feia simular situacions de risc
en les quals els bombers tenien que practicar i prendre decisions.
El sistema els deia el que ho havien fet
o el malament que ho havien fet.
Carles, els Serious Games dels que ara parlaves,
que són jocs aplicats que, a part de divertir,
per exemple, en aquest cas d'educació o formació
o entrenament del cos de bombers,
és un concepte que la gent ja comença a entendre bé
o encara trobes quan has de parlar amb persones,
els has de proposar coses i fer-les a través d'un videojoc,
encara els has d'explicar molt el que es pot arribar a fer amb el videojoc?
Realment els costa una miqueta, encara no és una cosa
que estigui generalitzada, no es coneix prou.
La gent encara té el bici adquirit del videojoc
i, entre cometes, es perd el temps.
Però certament no és així, els videojocs tenen moltíssimes aplicacions.
Ahir vaig anar amb el meu fill a Can Ruti a fer una espiriometria
i és una prova que costa una mica, perquè has d'abufar, abufar, abufar...
Sí, n'he fet moltes.
Tenien una pantalla en la qual ajudaven el nano a abufar
de manera que li feien fer bé la prova,
facilitant-lo amb un joc.
Això em va deixar bastant frapat, perquè no sabia que existia.
A més, és un exemple que, quan el faig,
sempre vols veure el resultat, la gràfica...
És com una petita competició i els nens segurament ho prenen com això.
Està molt bé.
Parlem d'un dels videojocs que esteu fent, Stargaze.
És un videojoc que esteu desenvolupant
en realitat virtual pensat per a persones amb mobilitat reduïda.
Correcte.
Star, volies comentar alguna cosa?
Hi ha molts llibres que parlen de la situació
de persones amb capacitats reduïdes que volen jugar videojocs
i que, per raons òbvies, no ho poden fer
o ho fan amb carences o no tant com podrien esperar.
Tot i així, com és que tot això continua
sent un tema desconegut per la majoria de gent?
Ara te tenim aquí, Carles, els nostres uients,
qui més que menys s'ha sentit alguna cosa.
Hi ha molta literatura, és un tema, encara que sigui per curiositat,
però tot i així sorprèn. Per què?
Però el tema de la mobilitat?
No, que hi hagi jocs per mobilitat.
És un sistema, jo crec que el gran mercat
és la gent que no té cap tipus de patologia,
aquí és on hi ha el negoci, fer un joc per gent
que ocupa una tassa de mercat petitona, jo crec que no és rendible.
Per tant, són una part bastant oblidada.
Més a negoci em refereixo a la societat.
Mira, ha sortit un joc per gent en cre de rodes,
per un sec.
Surten les notícies com si fos la bomba.
Per què no és una cosa normal?
Hauria de ser alguna cosa normal, certament.
Suposo que l'excepció no està normalitzada,
i suposo que estem en una societat en què el que és diferent
no acostuma a ser del tot dins del que seria
els ritmes normals del dia a dia.
Sí, més o menys oblida, es queda en un calaix.
Mira que bé que ho hem fet, bravo, aplausos,
però se queda, no va més enllà.
I té l'encadenament aquest, té un reconeixement social
que realment s'ha fet una cosa molt ben feta,
però si no té una aplicació mèdica o a nivell científic
que pugui aportar alguna cosa més, jo crec que la gent
no s'hi acaba de fixar del tot.
De fet, molts Serious Games estan tots orientats
i des d'aquí també de Bio Games Studio estem fent
un projecte per malalts del Ronyó, i ho estem fent
en Can Ruti, i aquí sí que hi ha una tesi doctoral al darrere,
hi ha un projecte, hi ha molta acceptació,
hi ha un spin walk al darrere que, volguis o no,
potser tindrem un premi, és a dir que realment aquí la gent
per a aquest joc s'hi han interessat, és a dir ha estat fàcil
poder tenir recorregut per a aquest joc, en canvi per al de Stargaze
és difícil. Perquè el que esteu buscant és entreteniment.
Exacte, però fixa't, per donar-li visibilitat,
el que hem fet és titular Stargaze com el primer joc inclusiu,
és a dir, hem tingut que inicialment el joc estava només
dissenyat per a gent amb problemes de mobilitat, per donar-li
prou visibilitat i per intentar fer un crowdfunding i intentar
recaptar diners, el que hem fet és dir, bueno, farem el joc
per acte C normal, per UBR, per gent sense aquest tipus de
discapacitat, i a part també el desenvoluparem per a gent amb discapacitat.
Però bé, veus, ja hi hem tingut que afegir aquesta coletilla de dir
Però jo no sé exactament de què va el joc, i no sé si
fer-ho en realitat virtual era una condició indispensable
o va sorgir més endavant el projecte.
Mira, saps què passa? Que aquí, realment aquest projecte, el que dèiem,
n'acceptàvem projectes a través d'una amistat amb un director d'una universitat,
de l'Autònoma, de la Gin Bernat. Em va dir, tenim un pare
que el seu fill pobre té aquest tipus de...
Tenia el síndrome de dutxeum, si no em sembla que ho dic bé,
que és un síndrome que el nano fa uns anys estava perfectament
i ha anat perdent la mobilitat. Llavors el seu pare buscava algú
que fes aquest tipus d'experiència perquè el seu fill
pogués tornar una mica a experimentar el tema del joc.
Aquí és on vam entrar nosaltres, com Viot Games Studio, i vam començar
a desenvolupar aquesta aplicació. Més com una experiència.
A partir d'aquí, aquest joc, vam després,
una mica portar-li la vessant del tema
que fos també per gent sense la disminució.
L'UBR des del principi, sempre des del principi, i aquesta està la gran dificultat.
Aquest noi, per exemple, està en una cadira de rodes,
totalment immòbil, i té el coi torçat,
amb el qual les ulleres estan torçades.
A l'hora de programar i tenir en compte
la direcció del que et ve de cara
i d'interactuar amb el joc,
la postura és molt complicada.
Llavors vam haver de fer un IMSD a veure quines ulleres
del mercat podien cobrir aquesta necessitat.
Al principi vam pensar en unes htc
amb unes càmeres que venien de xina,
però buscant, buscant, vam veure una marca japonesa
que es diu Fove, i vam una mica tirar per les Fove aquestes.
Vam comprar les Fove i ens vam tirar a la piscina.
Ens vam passar 15 dies per intentar fer-les anar,
perquè la tàrgica gràfica que teníem era l'única que teníem
a les màquines i incompatible amb les Fove aquestes.
Fins que no ho vam saber, van passar 15 dies.
Tot això amb els alumnes. La veritat és que està molt bé,
perquè els nanos s'hi posen moltíssim.
Precisament això de les Fove,
de tot el que és la ingenieria de les Fove,
ho va fer un nano d'ENTI, la quarta havia acabat el grau d'ENTI,
i va estar amb nosaltres fent això, i la veritat és que prou, prou bé.
I tot el desenvolupament ho fan els nanos.
Tot això de l'accessibilitat,
has dit que ho vau pensar sobretot
per la gent que tenia limitacions i tal,
però la gent que no les té,
el públic general, també pot jugar.
Sí, sense dubte.
Perquè són els que no tenen cap problema adaptar-se a qualsevol cosa.
Potser enfocar-ho en aquest tipus és un joc excessiu per a tothom.
La primera experiència va ser una experiència molt dissenyada
per al Pablo, que és la persona en qüestió.
I després vam dir, home, això al Pablo li encanta,
per a una persona normal és com la begoneta del Tibidabo
que vas una mica circulant per la zona,
tu vas contemplant amb els ulls, perquè evidentment mous els ulls,
és l'únic que pot moure el Pablo.
Vas on derail, llavors una miqueta dispares, quan et fixes la mirada,
tances els ulls, però poca cosa més.
De fet, la gent que provava això, que no tenien la disminució,
els agradava molt.
Estava molt xulo.
La primera fila de Terrassa de Serious Games que es va fer
em sembla que va ser el setembre, que ens van donar un premi per aquest joc.
I la gent que s'hi seia i ho mirava gaudia força,
la veritat és que estaven molt contents.
Però clar, no és un típic mata-mata d'ordes, de coses.
Llavors hem volgut donar-li aquesta variant de dir,
anem a barrejar el tema contemplatiu amb el tema ordes
i el tema misions i el tema joc, hi ha una cosa més elaborada,
amb més jugabilitat, amb més gameplay.
Ho has esmentat com de passada perquè la gent ho tingui clar.
Com es controla StarGaze?
StarGaze es controla amb els ulls.
En el cas de la mobilitat reduïda es controla amb els ulls.
El model en concret d'ulleres és molt rellevant, no?
Sí, no sents dubte. Sense aquestes ulleres és impossible jugar-hi.
Tenen unes càmeres a dins que et mira la retina dels ulls
i te la vas seguint. Hi ha una configuració prèvia,
perquè tots tenim els ulls d'una manera diferent,
i quan hi fas un eye tracking et vas seguint.
Llavors tu ballugues els ulls i vas més o menys mirant cap aquí,
mirant cap amunt, a l'esquerra i a la dreta, vas ballugant.
Sempre amb un marge acotat, perquè si no entra en pànic,
la cosa podria entrar en rotacions rares,
però sí, bàsicament és amb els ulls.
I com que hi ha un rail, anem directament amb un rail, no hi ha problema.
Per diferenciar el joc entre la gent que no té el problema de mobilitat
i els que la tenen, per facilitar una mica les coses,
i la gent que té el problema de mobilitat és més fàcil,
que de l'altra forma seria complicat.
Estàs comentant que està en fase de desenvolupament
i esteu en un procés de crowdfunding?
Sí, la idea és que el setembre fem un crowdfunding d'això
i demanem capital per poder desenvolupar-lo.
Perquè tenim un problema a Biogames Studio,
que és un estudi amateur.
Els nanos entren i estan cinc mesos.
Donar continuïtat a un projecte amb qualitat
que canviï a la gent de producció cada cinc mesos
és una cosa molt complicada.
Necessitaríem intentar professionalitzar el desenvolupament.
I d'aquí intentem aconseguir diners per poder-ho fer.
Obrireu el setembre?
Sí, la idea és llançar-ho al setembre.
Tenim el Premi de Terrassa del Serious Games,
vam guanyar l'assessorament d'una empresa
Estar, tu que has col·laborat amb els jocs
en alguna petició en algun dels seus jocs
com més especial?
Sí, a nivells d'extrem,
però sí que em vaig trobar amb una petició ben curiosa
d'un jugador de MSX
que em va demanar si podien adaptar els colors d'un joc
perquè tenia problemes de daltonisme.
Hi havia una caragueta, que era un punt de mira per disparar,
i no l'acabava de veure bé.
La cosa que em ve al cap és que amb una cosa tan evident,
els colors,
si no és que tinguis un problema greu del daltonisme,
un vermell és un vermell, un blau és un blau,
això vols dir que es té en consideració?
Ja no a part de problemes més greus,
de mobilitat, inclusió i tal,
a nivell d'industria com ho veus?
És una cosa minoritària.
Tinc un company que el vau tenir aquí unes setmanes,
Rafael Pérez, que s'ha fet el joc de BitLogic,
i tenim una alumna a classe,
que és del tònic,
i ha començat a aplicar filtres,
però és una dificultat fotuda.
En el League of Legends van canviar la vida blava
per una verda o al revés,
però és curiós perquè els desenvolupadors
s'hi posen a favor en el moment que ho comentes.
La Gina, amb els comentaris de la persona
que ens ho explica,
ell també ho explica, és a dir,
que els desenvolupadors estan a favor.
I poder agafar un videojoc,
potser m'estic posant en un tema que potser no em toca,
però potser agafar un videojoc que ja existeix i els vostres alumnes
no tenen certs tipus de discapacitats perquè els sigui molt més fàcil?
Sí, estaria molt bé,
jo crec que per on van els fabricants és més a nivell hard,
intentar fer mandos, comandaments, històries adaptades
a gent amb problemes de mobilitat,
però clar, no s'imaginen els extrems dels que estem parlant,
estem parlant d'un problema de mobilitat absoluta,
que no poden moure les mans, però bueno,
realment estaria molt bé, seria una cosa molt xula.
No és fàcil que et donin els drets per ficar-hi mà,
no és fàcil.
Sar, tu també parles molt de l'ergonomia.
Sí, perquè soc molt prepunyat, això,
perquè tu penses que avui en dia,
en general,
ara fan, per exemple, recreatives,
máquines recreatives que les refan, saps?
Quan es feien, es tenia en compte una curva que tenia
per posar la comoditat dels peus,
l'inclinació de la pantalla, que ara no hi és.
Per descansar, exacte.
Això ja no es posa, les pantalles tenien una inclinació
que tenia a veure amb l'alçada del jugador,
d'aquí ve la costum típica espanyola del taburet del bar.
Després ens trobem coses com els visors d'aquests de Vier,
que no s'acoplen bé si portes ulleres,
per veure si ets meu, per exemple.
S'ho recordeu de Microsoft quan va ser la primera Xbox,
que va dir que el comandament japonès era perquè
els japonesos tenien les mans petites?
Sí, perquè era massa gran.
Igual que el de Tari Jaguar, que era un telèfon.
O els mateixos telèfons mòbils, que són rectangulars.
Només va sortir un dispositiu que es deia Civico,
que tenia una mena de forma de màquina més còmoda.
Tot això és antiergonòmic.
Per què la indústria no fa res?
És que no en són conscients o tant els dibufa?
Bé, ara de fet Microsoft sí que ha tret...
L'adaptive controller.
És curiós que l'empresa que va fer
el pitjor comandament de la història,
que és el de la primera Xbox, hagi tret l'adaptative controller,
que per cert és un comandament car, però està molt bé
perquè s'adapta a molts tipus de discapacitats.
No és només per a un tipus.
I això per què ha de ser car? Aquestes coses em sonen a paper dineros.
És que no és car.
És car si ho comparem amb el que costa un comandament d'Xbox normal,
però dintre del que serien tots els productes
que formen part d'aquests nínxols especials,
com coses especials per a persones amb mobilitat reduïda
o amb una altra discapacitat, és un producte molt econòmic.
No sé si rondarà els 90 o 80 euros,
però podria estar perfectament a la franja dels 200 o dels 180
per ser un producte molt exclusiu que només és per a una certa persona.
Sí, però ells no els compren perquè volen.
Els compren perquè ho necessiten.
Sí, però també és veritat que Microsoft n'ha donat molts
a moltes institucions i hospitals, és a dir,
que darrere de Microsoft hi ha Bill Gates,
que és el senyor aquest antropòleg...
Filantro.
Filantro.
Estic fatal.
Aquest és el que fan les amanides, filantro.
El filantro, per excel·lència, aquí sí que assumiran molt.
De fet, ho agraeixo jo.
Sí, però altres empreses no.
Només el fet que aquestes recreatives o els telèfons mòbils,
que és això, és una capsa, és un quadrat, un rectangle,
no té una forma una miqueta per les mans, com un comandament...
No sé si m'explico.
Perquè l'adaptative controller, com funciona,
no sé si l'heu vist funcionar, però el que fa és que
tu pots treure hardware de dins de l'adaptative controller
per adaptar-lo a les condicions de la persona
que l'està fent servir.
Sí, però el mòbil que portes no l'han pensat per tu ni per mi ni per ningú més.
No, però l'adaptative controller sí que està pensat amb això.
Si el mercat és limitat, el que deia Francesc,
si el mercat és limitat per un sector amb discapacitat,
per la resta, que en teoria no en tenim,
sembla que ens vulguin fer discapacitats, que acabarem amb mal de polze
i amb malalties d'aquestes.
No, però el que sí que és veritat és que estic pensant en un producte
de Microsoft que és un teclat ergonòmic, per exemple.
És tres vegades més car que un teclat normal.
I en el fons és un disseny diferent.
I perquè hi ha un IMSD darrere.
Però si ja està inventat, continua fent-lo, de sèrie, no?
Suposo que és el que diu l'Estar.
Carles, abans de parlar amb aquest noi que ha parlat la Gina,
m'agradaria saber en quins projectes ara esteu ficats.
Stargaze és un d'ells.
L'altre que estem fent és un projecte per un doctorat
de la Universitat de Barcelona d'una persona
que vol donar classes, vol ensenyar,
vol demostrar que a través d'un Serious Game
per ensenyar història als nanos de primer de Batxillerat
amb una història immersiva, la capacitat per ensenyar
és superior a no pas als sistemes i mètodes clàssics habituals.
Llavors estem recreant una mica
una fàbrica tèxtil de primers de segle passat
i els nanos els guiarà per allà,
els explicarà una mica de com anava allò,
com vivia la gent en aquella època.
De fet, vam anar al Museu de Terrassa
la setmana passada per immergir-nos,
a veure com era això, com si vivia,
que ens ho expliquessin bé, perquè quan has de recrear alguna cosa
ho has de viure. Com vam fer el de Bombers,
també vam anar allà, ens vam posar les bombones,
ens vam posar els trajos, vam entrar en un lloc
estatutament a segles, ens vam orientar a les palpentes.
És una mica perquè els programadors sèpiguen
que el protagonista saltava i brincava com si fos...
Això no pot anar així.
Dels alumnes que heu tingut en aquests 3 anys
que heu estat treballant, has vist algun cas
que després s'hi ha dedicat, que ha entrat en alguna desenvolupadora?
Realment, he de dir sincerament que no,
és difícil perquè tenen el currículum
que tenen molts d'ells, com que són cicles formatius de grau superior,
perquè les empreses que venen de Valmers i Granollers
segueixen estudiant algun setman a Tecnocampus,
altres se'n van a ENTI, altres se'n van a l'UPC
i segueixen una mica el seu recorregut.
Ells comenten i critiquen el fet aquest de la dificultat
d'enviar molts currículums i de tenir la dificultat de dir
bueno, és que ningú em contesta o em fan una prova
i clar, és que demanen gent de la NASA
i certament l'altre dia en una conferència d'aquestes
les empreses demanen moltíssima gent i tenim en aquests moments
un boom d'estudiants de temes de videojocs enorme
perquè són molts els que ens hi hem posat a fer-ho
i en canvi se'n van a buscar la gent a fora.
Alguna cosa no estem fent bé o bé les empreses
no coneixen prou bé el que estem oferint
o bé no hi ha lloc o potser és una bombolla.
De totes maneres, tota aquesta experiència relacionada amb el videojoc
estàs convençut que els hi pot servir per altres coses
De fet, fer un videojoc és fer un programa informàtic
i bàsicament el cicle formatiu de programació
el Dan Biot que fem a Granollers i a Balmes
és un cicle que no només s'ensenya a fer videojocs
si tu saps programar un videojoc
s'ha de programar qualsevol tipus de programa
llavors tot el que són bases de dades, xarxes, programació de mòbils
tots aquests coneixements són transversals
després aplicats i concentrats en el que seria una cosa concreta
i això provoca que té el Dan Biot aquest
que són uns estudis que ensenyen la base de la programació
i a part et centres en el que seria videojoc
Ui, com m'agrada aquesta cançó
Aquesta setmana tenim un convidat amb qui hem parlat pel programa
molt especial, Gina, explica qui és
Doncs és l'Antonio Ignace Martine d'un home de Sevilla de 42 anys
És un home en anglès, caniplay.com
on analitza videojocs des del punt de vista de l'accessibilitat
però l'Antonio té una atròfia muscular espinal tipus 3
coneguda com a la malaltia, atenció, Kugelberg-Wellander
però com ve l'Antonio apunta
l'accessibilitat no és només per a persones amb discapacitat
sinó també per a persones que necessiten adaptar-se a un joc
per exemple pujant o baixant la dificultat o canviant la configuració
d'uns botons perquè et sigui més còmode
Però qui millor que ell per explicar de què va aquesta web
Lo que hacemos es analizar juegos
desde el punto de accesibilidad para personas con
problemas de audición o de movilidad
le informamos sobre las opciones que tiene el juego
qué tipo de mecánicas tiene
en qué consiste
y así ellos pueden formarse una opinión sobre si el juego
es accesible para ellos o no
y le damos información a los desarrolladores
sobre qué características o qué opciones
están bien o qué parte del juego
representa una barrera y necesitaría ser
arreglada y cómo
La història de la web és bastant patcuriar
una dona, la Susan, amb la seva companya Kurni, va crear aquesta web
per analitzar jocs adaptats al seu problema de sordesa
allà van fer bastanta feina però un dia la Susi va obtenir un infart cerebral
i va perdre la mobilitat
i tenia certs problemes de comprensió i comunicació
així la web va ampliar el seu punt de l'àlisi
i no només era per gent amb sordesa
Aquí és on entra l'Antonio a col·laborar i a ser el seu editor
en aquesta web
El març passat la Susan va morir per culpa d'un altre infart cerebral
i tots els col·laboradors van decidir que el llegat de la Susan la Kurni seria super important
per al futur
La música que escoltem és la favorita de la Susan
que tot i que no hi sentia, els cops rítmics del rap li agradaven molt
Què ha aconseguit aquesta web?
Aquesta web aconsegueix que els desenvolupadors posin en el punt de mira
una cosa que no havien pensat abans
que els seus jocs puguin ser jugats per persones que no ho tenen tan fàcil
i creieu-me que alguna cosa està canviant en aquesta indústria
Aquestes músiques les hem posat perquè...
Sí, sí, la primera és la favorita de la Susan
i aquesta és la favorita de l'Antonio
i jo vaig dir, escolta, si a tu et fa il·lusió, jo te la poso
Molt bé, tenen algunes línies que els desenvolupadors
haurien de ser molt importants
per al futur
i per al futur
i per al futur
Molt bé, tenen algunes línies que els desenvolupadors
haurien de seguir? Doncs sí, l'Antonio ho té claríssim
Sí, porque desde el punto de vista del consumidor
normalmente no dispones de este tipo de información
en las web corrientes de videojuegos
Te evita la frustración de comprar un juego que está dejando de disfrutar
y encontrarte con que no puedes jugarlo
Por no hablar de la pérdida de tiempo y para los estudios este feedback
es valioso si quieren abarcar un mayor sector de público
que es mejor para decirte que vale la presencia de tu producto
que aquellos que la experimentan y tienen que enfrentarse a ellas cada día
I es pot saber quin és el millor i el pitjor joc adaptat?
De fet, li vaig preguntar i l'Antonio no volia fotre pels a ningú
de manera gratuïta perquè diu
home, no soc jo ningú per dir que algú ho està fent malament
però sí que ho fa perquè les empreses aprenguin a millorar
i ens fa una llista de jocs que sí que estan bé
No hay un juego perfecto que recomendar incluso ahora
y muchos desarrolladores están cada vez más concienciados
y se incorporan al mundo de la accesibilidad
Hay mucho por hacer aún pero personalmente los siguientes juegos
creo que tienen un buen número de opciones
y que su jugabilidad es lo bastante accesible
para una audiencia muy amplia
Los títulos que recomendaria son Far Cry New Dawn, Apex Legends
Coral, Assassin's Creed Odyssey
Shadow of the Tomb Raider y Spiderman
Està dient que Apex Legends està adaptat
I Coral també parla
De fet, haig de dir que l'Antonio me'l va presentar el Carlos Coronado
que va venir aquí al programa fa un parell de setmanes
perquè la veritat és que és una persona molt bé
que ha cansat molt d'aquests temes
i voldria ressaltar que estem parlant de videojocs adaptats
a gent amb un problema físic o cíclic molt determinat
però si per exemple a mi no em surt jugar Sekiro
Per mi ja el desenvolupador està fent una adaptació
per a una part de la societat
o si per exemple posen uns subtítols per a la gent que juga sense auriculars
també no vol dir que hagin de ser sorts
perquè posin aquests subtítols
Moltes vegades aquesta empatia per part del desenvolupador
és molt necessària
Ajusta la lecibilidad
mediante opciones de tamaño de subtítulo
poder añadir un fondo al mismo, indicar quien habla, entre otras
Respecte a movilidad, que se puedan remapear
todas las teclas y botones
ajustar la sensibilidad de los controles
permitir pulsaciones simples en lugar de mantener pulsados los botones
que la secuencia de eventos en QuickTime no sean forzadas
Hay monitores de recomendaciones en cada artículo
Lo más importante es que pregunten a la comunidad
y siempre recibirán información vueltas
I no hi arriba
Crec que estem creant una bretxa digital involuntària
i que sigui involuntària encara la fa pitjor
perquè vol dir que no hi pensem i que no tenim aquesta empatia
I m'ha semblat increïble i torno a l'Apex Legends
un joc que ara està molt a la moda
i a l'Spiderman 4
Jocs molt difícils de jugar
A priori, perquè tenen moltes mecàniques
i les necessitats no vol dir que...
No, per això, perquè jo de cor a l'almo esperava
perquè és un joystick, no té res més
però jocs tan complexes, ostres, m'alegro, està molt bé
T'ha agradat parlar amb ell, oi?
M'ha encantat, m'ha obert els ulls
Ara farem un canvi, un joc que l'Oriol Dalmau
tenia moltes ganes de jugar aquesta setmana i sobretot comentar-lo
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vistiplau
Super Kickers League
Super Kickers League
El teniu en PlayStation 4 i per Switch, que és la plataforma on l'hem jugat
i on té més sentit aquest joc, ara us explicaré per què
El preu està entre 15 i 18 euros, més aviat 15
I, bueno, pel preu jo, veieu que no estem parlant d'un triple A precisament
No cal dir-ho, estem parlant d'un joc Indie
arcade de futbol, molt inspirat en aquell mític
Super Mario Strikers de Gamecube
que potser el veu jugar, és una de les joies més recomanables de Gamecube
Aquell Super Mario Strikers
venia a ser en el seu moment el Mario Kart
però en el món del futbol, amb tots els personatges de Nintendo
moviments especials, atacs super heavies
diversió, diversió, diversió, màgia de Nintendo, diversió
fotre gols sense regles, doncs això
Aquest Super Kickers League és el mateix portat a la tecnologia
molt superior de la Nintendo Switch
amb molt bons gràfics que tenen realment un acabat
notable, alt, amb molta coloraina, molt xulo
se'ls han currat, uns gràfics tipus cartoon
per fer el joc més divertit, són els que millor li van
en aquesta tipologia de jocs i realment
molts resultones, no sé si és correcte amb català
resultetlles
Però esclar, quin ha estat aquí el problema? Que aquest joc no l'ha fet Nintendo
no aposta pels karts, aposta pel tenis
però pel futbol no, i això té conseqüències
ha perdut el carisma que tenia el fet de jugar
amb els personatges de Nintendo
en el de Gamecube, doncs clar, podíem jugar amb Mario
amb Peach, amb Donkey Kong, amb Luigi
ara tenim uns xavalets petits, amb el cap gros
més o menys genèrics, que van canviant una mica dels uns als altres
són uns personatges suposadament molones
ara tenen unes mascares, ara tenen uns barrets
però sincerament semblen els personatges
de l'equipo Actimel
semblen els cromos d'unes galetes cuetere de les que es fot la meva filla
doncs això
aquest per mi és el gran handicap que té Super Kickers League
i crec que sincerament és aquest el motiu pel que segurament aquest joc
que va sortir fa un meset i pico ha passat tan desapercebut
i ho dic perquè la resta de coses
els partits són divertidíssims
amb molts atacs especials, diferenciats segons si l'ataca el fa un jugador normal
si el fa el capità, són partits de 3 contra 3
ràpidíssims, el terreny de joc es pot destruir
i partits on passen coses molt loques
pot ser perfectament que a mig partit aparegui un ovni
comenci a bombardejar tot el camp
acabi tot el terreny de joc destruït
encara que vagis perdent 20-0 es pot capgirar tot
és impossible avorrir-se
perfecte per fer partidets amb la Switch
la IAA és veritat que és fluixeta però qui la necessita?
perquè poden jugar fins a 6 persones a l'hora
tu imagina't això a l'estiu, deixa't de botellones que és dolent pel fetge
deixa't d'anar a la platja que és dolent per les barruques
pots un campionat amb uns col·legues a l'estiu i amortitzeu els 15 euros mil vegades
i casi que el joc t'obliga a fer-ho amb col·legues
perquè jugar sol... a veure l'objectiu del joc al final és anar desbloquejant personatges
i els personatges són LKC i immunites que ens importen una merda
i jugareu dues hores
i quan acabeu desbloquejat tres personatges que són pràcticament tots iguals
doncs us en cansareu
per tant la pregunta és molt clara, teniu una Switch?
teniu 15 euros? guai, teniu 5 col·legues tan friquis com vosaltres?
doncs ja està, aquest estiu ni operació en bikini ni punyetera falta que us fa
us agafeu el Super Kickers League i us passarà l'estiu volant
no us menjareu un torrat en tot l'estiu, això també és veritat
però diversiona raudal, és per 15 euros
jo no sé, sempre que vaig a Retros Barcelona
i aquests jocs, els jocs retros de futbol
encara fan que molta gent hi jugui
clar, el sensible, el soccer, el kickoff
és que no hi ha res millor
l'internacional superstar soccer de la Nintendo 64
o de la Mega Drive em sembla
el tanto, amb el que dius
el primer FIFA va ser actualment revolucionari
encara que diu que Nintendo no hi creu gaire
en Dalmau ens ha parlat d'aquest joc
que ja fa unes 3 o 4 setmanes que està a la venda
i ara no vols obrir la porta
doncs l'obrim per parlar una mica de la xarxa, Gina
comencem pel tema de Telegram, que s'han parlat moltíssimes coses
com cada setmana, per exemple l'Israel ens comentava que Huawei
treurà el seu sistema operatiu per mòbils al juny
i que les aplicacions d'Android seran compatibles
veurà el president sortint per la tele a jo, una mica més xulint
també va dir que la situació era com estar en ple vol
i que se t'incendia és un motor
ens recomana una sèrie
que diu que si ens agraden les comèdies gamberres
està començant a veure Deadbeat
i que diu que li pinta bé
jo no l'he vist però me l'apunto
perquè el nom és un ritme que et mata
coses pitjors hem vist a Joc de Trons
sobretot l'última temporada
també hi ha hagut notícies
en Mironet ens ha convertit una notícia
diu que la conferència de premsa de Pokémon 2019
que és la Pokémon Masters
ha quedat confirmat, es tracta d'una aplicació nova de dna
i de Pokémon Company que va camí cap als dispositius intel·ligents
de fet diu que no hi ha molts detalls disponibles
però que només se sap que ens enfrentarem
és que estic traduint directament del castellan
i m'està costant molt
i ens acompanya el Mestre Pokémon
amb els nostres preferits
s'espera que surti aquest any
i durant el mes de juny sabrem més coses
aquest any entre el Minecraft per mòbil a l'estiu
el Harry Potter, les novetats de Pokémon
que hi ha una cosa que és per dormir
si no tens suficient de jugar al Pokémon GO de dia caminant
també tens recompensa
algú vol que aquest estiu no ens avorrem
han fet un esdeveniment
pensant en això, amb Snorlax
han preguntat a molts Snorlax
que són els Snorlax?
un Pokémon que dorm
quan jugues a Pokémon hi ha una zona que no pots entrar
perquè hi ha un Snorlax dormint enmig d'un camí
i l'has de despertar amb una flauta
jo quan feia solfeig
també els despertava amb la flauta
tu acabes allò, l'himne del Barça
doncs això és tot del Generació Digital
el programa de tecnologia creativa i videojocs de Catalunya Ràdio
Carles Bonet, professor d'enginyeria informàtica i CEO de BioGames
molta sort en tots els vostres projectes
el nom de l'empresa
BioGames
ve de videojocs i oci digital
el Dan Biot es diu per això
es diu desenvolupament d'aplicacions multiplataforma, videojocs i oci digital
per marketing potser
el Biot li vam posar el robotet
hi ha una empresa de videojocs
que es diu Void Games
el Void és el de la programació
vols dir aquells de la realitat virtual
els domos de la realitat virtual
potser sí
però a partir d'ara és Biot Games
moltíssima sort
moltíssima sort
i al setembre quan hi hagi això ja ens avisaràs
i tant, us mantenim informats
Generació Digital, no s'entén res, però distreu
i distreu gràcies a
moltíssimes gràcies per participar
en aquesta edició d'avui
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
х2
х3
х4
х5
х6
х7
х8
х9
х10
x11
x11
x12
x13