OK.
Oh, yeah, yeah.
Oh, yeah.
Oh, oh.
Yeah.
Icat, la ràdio inquieta.
Generació digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts a la Generació Digital.
Aquesta és l'edició número 965 del programa,
i avui parlarem de la situació actual dels videojocs de lluita.
Se n'estan anunciant de nous
i veiem molt d'activitat relacionada amb aquests jocs a les xarxes.
Sabrem què farà Retromaniacs aquest cap de setmana,
escoltarem la música de Víctor Mamé,
farem una travessa amb aquest E3, que no és un E3,
i aprendrem a cada bé.
Salutacions, Elisabet Sànchez, tot bé?
Tot bé, molt bé, molt bé.
Albert García, benvingut. Molt bé.
I benvingut, soc.
Vint d'anys o en ràdio.
Gràcies.
Benvingut, també, estar. Hola, què tal?
Avui, quan ha entrat, m'han ofert cafè aigüe i el que vulguis.
Home, home, home...
Per què no anem a Tarragona a fer el programa?
Veniu, veniu. Sí, sí, ja ho hem dit.
I no ho hem fet encara, però compta que al final és fàcil.
Ja s'acaba, ja s'acaba. És veritat, però ho faré.
Salutacions virtuals, també, Víctor Mamé i Apazo64,
i comencem aquest Generació Digital.
Hola!
Ens saludava el Dani Jiménez,
som a Twitch i fem una pregunta aquesta setmana, no?
Sí, fem una pregunta.
Volem saber si els nostres ulls són de videojocs de lluita.
I si és que sí,
quin personatge normalment agafeu quan hi jugueu?
Ah, val. Home, aquí, Albert, podria dir alguna?
De lluita i personatge? Sí.
Home, el clàssic és Street Fighter Rio,
però després, quan fem la secció, fem una mica de hype,
parlarem de jocs una mica més desconeguts.
Però tu agafaves sobretot aquest personatge?
Ah, sí, soc molt típic amb això.
És com agafar el Messi, és com una cosa bàsica.
Molt bé, és tard, tu.
Jo sempre agafava la noia. La Chun-Li.
Però la que fos, eh? Jo sempre era la Chun-Li.
El joc de lluita, sigui el que sigui, sempre agafo les noies.
No era l'única noia, no? Va sortir després...
A Street Fighter, sí, en aquella època.
En aquella època sí, la Chun-Li, i després van ficar la Kami.
Ah, d'acord.
És curiós que només hi hagués una dona, no?
Sí.
Bé, bé, són els temps, també...
Hòsties, què vols que et digui? Tampoc, millor que no n'hi hagin, eh?
Ja, ja, però es van convertir...
En aquest sentit d'haver-nos malinterpretat, no?
Jo t'he malinterpretat, eh?
Si tens que fotre gent així a fotre els mastegots...
No sé, fot a imbècils, però una tia, no? No fotis.
Molt bé, molt bé. D'acord, d'acord. Deu ser-hi algú?
No, que, de fet, segueix sent un dels personatges més icònics.
I, de fet, amb l'última entrega,
només han sortit dos i un, la Chun-Li.
Parlem una mica, no?, de tant.
D'acord.
Comencem el generació digital,
comencem el programa de videojocs de Catalunya Ràdio.
Saludem tota la gent que tenim a twitch.tv barra generació digital.
Hem tingut una entrada de gent, no?, perquè...
Sí, gràcies a l'Ed Caballer.
Ens ha fet una raita o incursió.
Una raita o incursió, eh? És el seu aniversari.
Ai, felicitats, moltes felicitats.
A més, l'Ed Caballer és una persona molt activa...
al telegram del programa. Absolutament.
Ens dona sempre molts temes de conversa.
Gràcies per fer que, doncs,
persones que no coneixen el nostre canal,
doncs se'ns coneguin i vegin com fem el programa de ràdio.
Els dijous, normalment, un quart de quatre...
és quan fem el programa,
que es cement per l'IFM i CAT a les 11 de la nit, el divendres.
I per podcast el teniu a partir de les 12.
Els teus amics estan connectats al generació digital.
I aquesta setmana ha aparegut el Mario Strikers Battle League Football.
La imatge més adulta de Mario
apareix en aquest caòtic videojoc multijugador de Nintendo,
on sembla que tot s'hi val.
L'equip el formem amb els personatges del Regne Xampinyó,
en Seran Cuatre i el Porter.
Cada personatge té les seves característiques al camp.
Molt bé, a Mario Strikers Battle League Football,
també podem participar en moda Club Strikers,
on podem crear el nostre propi club des de zero,
amb tot tipus de personalització.
El joc ha aparegut aquesta setmana per a Nintendo Switch,
costa 60 euros i està recomanat per majors de 7 anys.
I tu ja l'has pogut jugar, no, Albert?
Sí, a més, bastant a fons.
Hi participaran tornejos de premsa que hem fet aquests dies online.
I, de fet, li va... o suposo que es pot comentar.
Ho va organitzar Nintendo, aquest torneig per premsa.
Li va dir la copa de xampinyones.
Era el nom del torneig.
I a mi, el joc m'ha agradat, sobretot pel que és la base,
per jugar sol el veig més limitat.
Trobo que es nota que no l'ha fet Nintendo directament,
l'han fet una estudi mèrica.
I, per una altra banda, té molt bona mà per la part tècnica.
El joc veu molt bé i corre molt bé.
Però el tutorial no és gaire fi.
I per jugar amb companyia està molt bé,
però per jugar sol i tal no el veig tant.
Des del 2005 existeix aquesta anísaga de un idò?
Sí, vam fer una al 2005, el del 2007 per la Nintendo Wii,
i hem trigat 15 anys a fer-ho.
I, a més, a més, a més, a més.
I hem trigat 15 anys a fer el nou.
Molt bé, has fet un gall, ara. Sí, sí, estic fent de tot.
Ara al Wii, una mica. Sí, sí, que et faci gràcia.
Molt bé, doncs, també apareix aquesta setmana De Quarry.
De Quarry ens porta al final de l'estiu
d'un grup de joves monitors
que passen el darrer dia sense nens al campament la darrera nit.
Controlem el destí d'aquests monitors en una nit de terror,
i el tema és que de vegades haurem de decidir,
en pocs segons, les accions futures.
De fet, el moda multijugador d'aquest De Quarry
és diferent del que ens podem imaginar,
perquè s'entra per imitació, per un anfitrió,
i el joc avançarà per votacions.
És una mica la moda d'aquests jocs
que es van posar de moda fa un any.
Apareix per PlayStation, PC i Xbox.
I la veritat és que és un joc d'aquells
que has de pretar el botó en moments determinats
per decidir si t'emprenyes o no t'emprenyes,
si te'n vas o no te'n vas, saps?
I està molt a prop d'un tema cinematogràfic, no?
Total. De fet, si us fixeu la història,
és els clitxers que va posar fa trenta i escaig anys
He Builded, a posició infernal.
O sigui, una caseta enmig del bosc,
un grup d'adolescents,
la majoria imbècils totals,
ho sento, però és que és així,
i un tio assassí per allà al mig
que es vol passar bé.
I sembla que serà un joc bastant potent, aquest de Quarry.
A la gent li va agradar molt Until Dawn,
que és l'anterior joc de Supermassive Games.
A mi no em va agradar,
a mi em va semblar com un rotllo,
aquest joc que he jugat i m'agrada gens.
Però crec que aquest joc, més enllà del meu gust personal,
que ningú se l'inrefot, serà un èxit d'aquest estiu.
Molt cinematogràfic amb actors i actrius potents,
actors de pel·lícules de por mítiques,
des de Scream fins a coses més actuals.
Molt guai.
Heu estat monitors d'acampaments, alguna vegada?
Jo era entrenadora de bòlei de nenes més petites,
que era el mateix perquè ens anàvem de...
Ah, d'excursions? Sí, fèiem d'aquells tornetjos...
que ens anàvem tot el cap de setmana,
o inclús quatre o cinc dies,
i sí, sí, havíem de cuidar d'aquelles nenes,
que érem nosaltres igual de nenes,
perquè, no ho sé, potser ens portàvem quatre o cinc anys.
Però eren les monitores i les entrenadores.
Exacte.
No sé si has anat a acampaments o has fet de monitor.
Vaig anar una vegada fa 20.000 anys,
i monitor... home, et veus que tinc cara de ser monitor.
No ho sé, no ho sé. De ser responsable monitor.
Home, responsable...
Jo no em considero responsable.
Jo no he sigut un monitor que em cuidi a mi.
Ah, d'acord.
Feia moltes tonteries, jo.
A mi em deixa suelto al mig del camp.
Jo penso que seria un bon monitor, l'Estar.
Jo el veig com a monitor.
Faria una dinamitzaria, la situació.
Són les gincanes.
Doncs vinga, va, on s'ha de tirar el currículum.
I ara, aquesta setmana, el Tour de França 2022.
Ara et sona, no, aquesta cançó? I tant.
Atenció, atenció, espera.
Tour de França 2022, eh? Sí, sí, però escolta, eh?
A veure.
Estoy volviendo loco, estoy volviendo loco,
poco a poco, poco a poco.
Sí, sí. Molt bé.
Tour de França 2022.
És el vídeojoc oficial de la cursa de bicis de França.
Volem ser el nostre propi ciclista i elegir què volem ser.
Si escalador o esprinter.
Exacte, i a més,
aquest Tour de França 2022 es juga amb comandament,
però no amb teclat i ratolí.
Això ho avisen molt en el vídeo de presentació,
i tampoc hi pots connectar una bicicleta ni res, eh?
És a dir, és molt de gestió, etcètera, etcètera.
Apareix per PC, per PlayStation i Xbox,
i està recomanat per tots els públics.
No ho sé.
Sembla fer gràcia, a mi, els videojocs de bicicleta.
Sí, fan gràcia.
Ho sentien, eh? Hi havia el cadany.
El Tour de França i la volta a Espanya,
aquestes coses eren unes coses que eren...
Era de cada estiu, eh?
Però és que, a veure, això està claríssim.
Hauríem de jugar-lo a algú per stream,
que algú el jugui encara que no sigui amb nosaltres,
perquè volem veure com és això.
Volem que algú es posi amb la P.I. de l'entrenador d'un grup de...
Saps qui ho pot fer molt bé? El Roger Valdoma.
Que és molt de bicicletes, ell.
És veritat, i de velocitat.
Doncs a veure si l'animem i muntem, no sé, algun stream.
Un equip i que hi hagi una temporada i tot.
Què ens diuen, els ullents, al Twitch?
Doncs mira, parlen de jocs de lluita, diu el Kamensés.
Des que va sortir el Dragon Ball Fight 3rd, que no jugo,
em vaig colar en un directe del Passo 64 a jugar una mica,
i diu el Led Cavaller que ell, de l'Street Fighter,
el seu lluitador preferit era en Vega.
Aquí hi ha com una polèmica de...
diu el Kamensés, quin Vega, el japonès o l'occidental?
Sembla ser que hi havia noms diferents, no?
Al Japó es deia Balrock, però el Balrock és el boxejador,
i en el Balrock es deia Bison, no?
Sí, és aquí el tema està.
El boxejador es basava molt en el personatge del Mike Tyson,
i al Japó em sembla que li van dir Mr. Bison,
o Mr. M. Bison,
però quan van exportar el joc a Occident,
van dir que s'assembla massa al nom,
i li van canviar els noms a tots.
Un merder total que encara s'hagués 30 anys després.
Que bonica.
Generació digital és ara tendència.
Ah!
Elia, què he jugat aquesta setmana amb el teu mòbil?
Doncs, mira, aquesta setmana, amb el meu mòbil,
he jugat al Dumb Ways to Die,
un joc bastant curiós on l'objectiu és fer que el teu personatge
sobrevisqui a tota mena de minijocs diferents.
I quan dic sobrevisqui, és tal qual, has de fer que no mori.
Perquè ha de passar una sèrie de proves i no ha de morir.
Són uns minijocs que alguns s'han de resoldre mitjançant la lògica
i alguns altres, doncs només amb reflexos,
on s'han de reaccionar també en pocs milisegons.
El més curiós del joc és que els seus adorable personatges,
són unes cosetes molt mones, es remunten al 2012.
Van néixer a partir d'una campanya publicitària
de l'agència McCann Melbourneer per Metro Trains,
que és l'empresa encarregada de la xarxa de transport ferroviària
de Melbourne, a Austràlia.
I amb aquesta campanya es van llançar a tots els mitjans possibles,
van llançar un vídeo que es va fer molt famós,
un vídeo musical que ho va petar.
Aquesta era la música del vídeo, sí, sí.
I té com un estribillo, com una tornada,
que es va fer molt viral i molt famosa,
i que té una pila de visualitzacions,
que em sembla que ve ara.
Sí, sí, em sona, eh? Doncs sí.
En el vídeo es veuen diferents personatges morint de maneres absurdes,
i per això es devia fer viral. Segurament.
Avui en dia compten més de 162 milions de visites,
i són una mena de personatges que tenen com forma d'ou,
alguns més rodons, alguns més allargats,
tots de colorins, amb uns peus i unes mans...
Són com croquetes, també. Sí, són com una mica croquetes.
Així com allargats. Sí, però, a més, tenen columna vertebral,
perquè en algun moment algú mor tallat
i se li veu que li surt la sang i de tot, sí.
Doncs aquests personatges moren de diferents maneres,
doncs en el vídeo, eh?,
moren electrocutats per una torradora,
atrapats en una rentadora, picats per milions d'avelles, etcètera.
Aquesta campanya va fer molta gràcia,
i el seu objectiu era conscienciar dels perills de fer l'idiota,
a prop dels trens, des de la perspectiva de l'humor més negre.
La traducció del vídeo seria Formes idiotes de morir.
Aleshores, va arribar el punt que aquesta campanya
va ser la més premiada de la història
del Festival de Creativitat de Cants, imagina't.
I... Bueno, però escolta-li una cosa.
A mi ja m'està bé, parlar d'idiotes és una cosa que més m'encanta.
De campanyes de publicitat, de trens, amb els trens,
potser no em fan tanta cosa, però, escolta, això és un videojoc?
Sí, sí, perquè a partir d'aquest vídeo que es va fer tan famós,
va sortir un videojoc, aprofitant aquests personatges.
Ara tenim...
Aleshores, apareix el videojoc,
és un joc que comences amunt d'aquests personatges,
i has d'anar passant proves curtetes en un temps determinat.
L'objectiu és aconseguir passar aquestes proves sense morir,
i, en alguna, això ha de ser àgil, prement la pantalla del mòbil
amb el dit per córrer més que un cucodril, que t'està perseguint,
a d'altres has de fer lliscar el personatge per esquivar uns cons,
mentre et persegueix un tren,
a d'altres has d'aconseguir pitjar sobre un munt de velles,
que corren per la pantalla i et volen picar, i així les mates,
i, en algun cas, potser només has de fer un canvi de sentit
en una rentadora en la qual t'has quedat atrapat,
i, si no canvies de sentit, no pares.
Això el passar, quedar atrapat a la rentadora és una cosa...
Són coses molt... Cotidianes.
Sí, molt quotidianes.
Aleshores, a mesura que guanyes aquestes petites proves curtes,
la velocitat va augmentant,
i passar-te aquestes pantalles es torna frenètic.
Superràpid. A tota castanya.
I, aleshores, quan et maten, et maten, et van matant,
et poden matar només tres vegades a mesura que vas fent aquest joc,
i quan ja t'han matat aquestes tres vegades,
para el joc, a la tercera vegada,
i vas a un mapa ambientat en una estació de tren
i avances tantes estacions com punts has guanyat,
depenent de la velocitat.
Es posa en plan impossible game?
És a dir, et maten perquè et maten al final?
L'objectiu és matar-te en un moment donat,
que no passis moltes pantalles sense ser matat.
Però fa gràcia? Rius quan et maten?
Sí, és divertit.
Jo crec que la gràcia del joc és això, els personatges...
El tipus de jocs és molt absurd, però sí que és graciós.
És graciós i no et fa res que et matin, realment.
Molt bé.
Aleshores, què passa?
Amb el temps els jocs comencen a repetir-se,
alguns no te'ls has aconseguit passar mai perquè t'han matat,
i els acabes superant.
I és això, és un joc que passa l'estona,
no té més història, però sí que el pots agafar de tant en tant.
Molt bé, recordem el nom del joc.
Es diu Dumb Ways to Die, i el trobem per Android.
I per a ells és gratuït, però conté forts anuncis.
Molt bé. Heu estat alguna vegada a prop de la mort?
Continuament.
És un viatge inassurable cap a la mort, el que estem mirant.
Això és veritat.
Més a prop que això.
No, però vull dir, un ensurt, d'aquests...
Sí, tu sí? Es pot explicar o no?
A prop de la mort, no.
Però amb la meva vida m'han atropellat dues vegades.
Hòstia. Vull dir...
Ja n'hi ha prou, eh, ja n'hi ha prou.
A mi una només.
Va allà, home, senyors conductors, que teniu mania aquí.
Fa molts anys treballava a Ona Catalana.
Vaig sortir a fer unes còpies d'unes claus
i vaig passar per un pas de vianants
i una moto es va saltar al pas de vianants
i se'm van portar però metres més enllà.
M'estàs dient, no? Un mes de baixa.
No vaig tenir res greu, però té la lo escandalós que va ser tot.
I fa un... i fa res?
Fa uns mesos em va atropellar una furgoneta
i jo paradeta en un semàfor amb la moto
i aquella furgoneta que la tenia al darrere
es va passar al semàfor com si jo no hi fos davant.
I també, bueno... Drama, drama.
Però bueno, però mira... Aquí estàs.
Viva i re greu. I parlen molts anys.
I tant, i tant.
Molt bé, no sé per què he fet aquesta pregunta, però...
Perquè ets així, Murillo, no.
Has volgut donar un toc sensacionalista al programa.
Digues la veritat. Ara, ara...
Doncs canviarem de terç, però parlem de jocs de lluita.
No deixarem... La mort.
Preguntarem si ens hem barallat o no.
Exacte.
No, no ho faré.
Millor que no. Millor que no preguntis això.
Generació digital.
El programa de videojocs de la ràdio pública.
Fa una setmana, Capcom va mostrar
les primeres imatges de l'Street Fighter 5.
La 6, la nova edició de la sèrie de jocs de lluita
per excel·lència.
Arran d'aquest anunci, que va tenir molt bona acceptació,
avui volem fixar-nos en aquest gènere,
els anomenats Fighting Games.
Un tipus de jocs que sembla que viuen un moment molt especial.
Doncs sí, mira, el Mortal Kombat,
el Tekken, el King of Fighters,
l'esmentat Street Fighter...
Tots aquests jocs de lluita mítics encara avui
segueixen estant d'actualitat,
però també estan apareixent una nova fornada
de jocs al voltant d'aquesta temàtica.
Albert, sé que són un tipus de jocs que sempre t'han agradat,
n'hem parlat molt, el generació digital,
però volia fer-nos una panoràmica
de la situació actual dels jocs de lluita.
Doncs ho intentaré, com a mínim ho intentaré.
De moment...
Abans de res, a la gent que estigui mirant Twitch.tv
per a la generació digital,
he pensat en posar alguna pantallata aquí, de fons,
i he decidit posar aquesta.
La gent que no ho està veient...
Estigueu a punt de veure la pelambrera...
No, xoc Norris.
Xoc Norris i Bruce Lee lluitant.
I aquesta és la música, ara s'està traient la...
Podien ser perfectament uns personatges de videojocs.
S'estan despullant.
Segurament van inspirar molts dels primers videojocs de lluita,
aquests cavats,
com s'ha demostrat dels japonesos mirant pel·lícules occidentals
i copiant escenaris i de tot.
Quan de pèl. Sí, sí, quan de pèl, no?
On hi ha pèl i alegria, morint, diuen.
Exacte, exacte. Perdona, García.
M'agradava molt aquesta imatge de fons, bons referents.
Us vaig a fer...
un resum, en un minut,
de la història dels videojocs de lluita.
Estem preparats per aquest súper mega resum.
Els videojocs comencen més o menys a ser populars
en meitats dels 80,
amb jocs com el Karate Champ o el Gear Kung Fu.
Agafen molta popularitat a començaments dels 90
amb l'Street Fighter 2,
encara avui dia el gran joc de lluita.
Els grans tornejos d'e-sports de lluita
comencen també cap a meitats dels 90,
aprofitant l'èxit de Street Fighter 2.
Per tant, és un dels primers e-sports, els jocs de lluita.
És veritat.
Cap a finals dels 90 i començaments dels 2000
és l'època fosca.
Els jocs de lluita es converteixen
en un tipus de joc de ninxol.
Com que els arcades i els salons recreatius
perden popularitat i un joc vol d'aquest espai
es queden reduïts.
Tot i que apareixen durant aquesta època
finals dels 90 jocs de lluita boníssims,
segurament els millors que s'han fet mai
són d'aquesta època, els juguen 4 gats.
Per aquí ja no són populars.
En aquella època estan de moda els jocs d'acció
en primera persona i altres tipus de jocs.
Però a finals de la dècada passada,
l'any 2008,
va tenir tot el món del videojoc de lluita
una rapifada molt important
amb el Street Fighter IV.
Amb el IV ja hi ha com una rapifada
i el fan una mica més popular
i deixa de ser tant de jugador molt expert en tot això.
I amb aquest renaixement,
per exemple,
apareixen projectes com el Visaina Fighter.
Correcte, és una iniciativa molt interessant
dintre del món del joc de lluita.
Sembla que ha aparegut fa poc,
però porten temps treballant.
És una associació d'aficionats,
aficionats als jocs de lluita
que tenen molta presència a casa nostra,
BCN Fighters, com podeu deduir.
De fet, des de fa un parell d'anys
tenen un espai propi a Barcelona,
al carrer Pujades, al Poblenou,
on es fan tornajos presencials.
I una cosa que a mi em va cridar molt l'atenció.
Vaig entrar a la seva pàgina web
quan estava documentant el guió
i organitzen unes colonies d'estiu
dedicades a la lluita, a Santa Susana, al Maresme.
Reuneixen tots allà...
Monitors i videojocs, és la meva feina.
I veient que els jocs de lluita
que juguen a BCN Fighters
és fàcil fer-se la idea de quins són.
Els de BCN Fighters
i també els del torneig més gran
de jocs de lluita del món,
que és a l'Evo, que se celebra a Las Vegas.
I aquest torneig, Evo,
es celebra el 5, 6 i 7 d'agost a Las Vegas.
Com dius, se sap alguna cosa ja o no?
Ja tenim detalls importants del torneig,
que serà aquest estiu, com deies, Albert,
i en total es competirà
amb nou videojocs de lluita, el que us deia.
Ah, doncs mira, serà bo conèixer quins són, no?
Exacte, la forma de veure
com està actualment aquest tipus de jocs
és veure quins jocs es juguen
amb el torneig més gran del món, amb diferència.
Que es juga? A Street Fighter V,
es juga a l'última entrega fins ara de Street Fighter,
que és un joc que va tenir un començament molt dolent
i que amb els anys ha anat remuntant,
i avui dia és una referència.
Es juga també per primera vegada
debuta el Guilty Gear Strife,
que és un dels últims jocs de lluita que ha sortit.
Guilty Gear és d'aquella època que us deia abans
que va començar a finals dels 90,
aquesta saga, i per una empresa japonesa,
Arc System Works,
i són jocs molt bons, amb una bona entrada,
també per persones que mai han jugat aquest tipus de jocs.
Un altre clàssic,
Mortal Kombat 11,
més competeix en aquest videojoc,
ja el coneixeu, Super Gore,
Super Gamberro a Las Vegas,
amb l'última entrega,
i també el Tekken 7,
que és el joc més veterà
que es juga a l'Evo, al Festival Evo d'aquest any,
la sisena aparició d'aquest videojoc.
També el Tekken 7
és el joc de Tekken més venut de la saga,
i atenció amb aquesta anècdota
que em vaig trobar l'altre dia investigant sobre aquest videojoc.
Hòstia...
Ha baixat aquí el...
Què és aquesta música, Albert?
De lluita, de lluita, no...
Aquesta música és catalana,
tradicional catalana del segle XVIII,
i és la cançó del lladre,
que és una cançó
que ha interpretat el Serrat,
molts grups,
jo la conec de la Trova Kung Fu, del Joan Garriga,
d'aquell disc del clavell morenet,
i l'altre dia estava documentant
les músiques i tot això dels jocs de lluita,
i estava buscant la banda sonora del Tekken 7
i dic, la cançó del lladre,
a la banda sonora d'un joc japonès,
publicat fa 7 anys,
i vaig buscar a internet, no hi ha res,
però la cançó del lladre...
Sí, la cançó del lladre surt al Tekken 7,
per tant, si algú que ha jugat molt aquest videojoc
ens pot dir el context en el qual surt aquesta cançó,
tradicional catalana
i molt interpretada per molts grups,
m'agradaria saber-ho.
Sí, haurem de veure el fil, no?
Sí, haurem de veure quin context té,
si és d'un personatge que és d'aquí,
per què aquesta cançó catalana
enmig d'aquest videojoc de música tan canyera
i si algú el coneix, que ens ho comenti,
i continuem amb el tema.
Hem fet ràdio de servei, ara, eh?
Si algú sap, aquesta cançó...
Ara ho volem saber, clar.
Micròfons oberts, obrim els micròfons.
I tant. La cançó del lladre té aquest, no?
Sí, sí.
El típic de Jocs de lluita és això que està sonant ara mateix.
És el rotllo. Totalment, totalment.
Per cert, després escoltarem el Víctor Mame,
que ens parlarà també de música i Jocs de lluita.
Jocs de lluita, no us ho perdeu.
Però abans has dit que amb l'Evo hi havia 9 Jocs.
Has fet una llista, en portem uns 3 o 4, i 15 mil Jocs més.
Sí, els altres cinc són el Dragon Ball Fighter Z,
la gran revelació dels últims anys,
el joc de bola de drac de lluita ha agradat moltíssim,
Dark System Works continua existint,
i tinc unes ganes brutals que treguin per fi l'edició
amb tot el contingut adicional, perquè m'agradaria molt tenir-la.
El King of Fighters XV, que també debuta,
la nova entrega de King of Fighters,
he de recordar que ara mateix el 96% de l'empresa de King of Fighters,
SNK, està en mans del govern d'Aràbia Saudí.
Totalment, sí.
Estan invertint en videojocs perquè els hi sobren diners del petroli,
mentre fan la guerra al Lle, m'animaten a periodistes,
i jo m'he negat a qualsevol joc de SNK,
tot i que m'encanta el passat d'aquesta companyia,
per mi és com si no existissin, però bé, estan en aquest torneig.
Molt bé, Albert.
És un joc d'estètica anime, així com manga,
sobretot noies lluitadores, com una cosa més urbana, més actual,
que porta 20 anys, i jo no sabia que existia,
i és un joc de lluita que té competició,
Granblue Fantasy és un altre joc que ha debutat aquest any,
i també el Skull Girls,
que aquest últim Skull Girls també és molt diferent,
graficament com de dibuixos animats, com més canyero, molt més diferent.
Són tots ells molt diferents, i toquen de tot,
vull dir que per dominar tot cadascun d'ells deu ser difícil,
suposo que la gent el que deu fer és especialitzar-se, no?
Per descomptat, per descomptat.
Cadascú agafa el seu joc i és impossible controlar-los tots.
Després en parlarem més, però el Super Smash Bros. de Nintendo...
també entra dins dels jocs de lluita?
Entra, però no entra dintre de la competició d'Evo.
I això d'entrar dintre dels jocs de lluita, aquí hi ha debat sempre.
Qui el considera un partigame i un joc de lluita, tenés.
Al final és una etiqueta, no?
És una etiqueta, i és un videojoc
on els personatges s'estomaquen completament.
Per tant, una mica de lluita tindrà.
I és interessant, perquè ara sortirà un nou tipus de joc,
semblant que es diu Multiversus, que el fa Warner,
i crec que aquest us morirà molt, perquè és free-to-play,
em sembla que també està per mòbils, per consoles, per tot arreu,
i els personatges són el Bugs Bunny,
el Batman, Superman, Gandalf,
el Tom i Jerry...
Atenció al Tom i Jerry com lluiten.
Quan agafes el Tom i Jerry,
els personatges, el Tom i el Jerry, s'estomaquen entre sí,
com a la sèrie. Mai s'estomaquen al rival.
Però en la seva acció...
El rival rep.
És boníssim.
A nivell de disseny és molt bo, perquè, clar,
totes les animacions busqueu a internet, busqueu,
perquè totes les animacions és ells dos lluitant,
i, clar, si et veia enmig, acabes rebent.
L'acció d'ells dos era pagant-se, i això n'ha aconseguit que està molt bé.
Ha aconseguit integrar-ho, i és boníssim, aquest punt.
I, bueno, finalment,
a nivell de jocs destacables de cara al futur,
tenim, bàsicament, doncs, el Street Fighter VI
i el Project L, de Riot.
Sobretot, el Street Fighter, i el va presentar l'altre dia,
molt bona presentació, amb novetats interessants,
com, per exemple, Moda Història.
Estan fent justament el que no van fer amb el 5.
I el Project L és aquest nou joc de Riot Games,
els de League of Legends, que aquest té pinta de...
Bueno, sortirà l'any vinent, sembla ser,
i pot agradar moltíssim, perquè són els personatges d'aquesta companyia.
Molt bé.
Si heu vist la sèrie d'Arcane, la protagonista,
que ara no recordo el nom, ara no em ve al cap,
doncs, però és molt icònica, amb la trena aquesta de color blau i tal,
i altres personatges surten en aquest joc,
i penso que serà molt exitós
l'entrada dels creadors de Riot Games, de League of Legends i de Valorant,
en el món de la lluita.
Molt bé. Li he volgut preguntar, ara escoltarem el Víctor Matute,
el Pazo64, sobre...
Parlarà del 9e3, de tot el que està passant aquests dies.
Li volia preguntar abans quin és el seu videojoc de lluita favorit,
i ja ha estat molt clar, eh?
Hombre, el meu joc favoritíssim de lluita, mira que n'hi ha,
és el... és un de Naruto, de la Gamecube, que era el Naruto.
Gekito Ninja Taisen 3!
Bueno, m'encantava l'1 i el 2, i el 3 també m'humulava molt.
I el 4 ja no, el 4 ja...
Ja era major i no sabia jugar,
però m'encanten, són els que més m'agraden,
els he disfrutat sempre moltíssim, són lios,
i ja no se'n fan, i és una llàstima.
Acabes de fer una captura.
Continuem amb el Generació Digital,
continuem a Twitch.tv, a Generació Digital,
la gent nova que ens està veient...
Sí, sí, sí, sí.
Mira, per exemple, l'Imeo Metal és una persona nova
que ens està seguint, la Benvinguda, i el Molotov Inox, també.
Molt bé, doncs gràcies per estar per aquí.
Passa el 64, Víctor Matute.
Quina setmaneta els que informeu del dia a dia dels videojocs, oi?
I què passa? Com estem en aquesta meravellosa setmana,
ja que comença el 9.3?
On tindrem 1.000 conferències per veure jocs nous?
Per l'altra banda, és una setmana horrible,
ja que comença el 9.3,
on tindrem 1.000 conferències per veure jocs nous?
Perquè si veus els resums el dia següent és estupendo,
però si has de cobrir les 1.000 conferències que toquen,
ja no fa tanta gràcia.
Però bueno, el tema és que en realitat ja va començar
la passada amb l'State of Play de Sony,
que va ser una gran presentació.
Per començar, un remake del Resident Evil 4,
que té una pinta espectacular, el nou Final Fantasy XVI,
que va ensenyar totes les invocacions i el combat,
i em sembla que les invocacions tenen bastant a veure
amb l'argument, una cosa molt xula.
Si no m'equivoco del combat,
s'encarrega el tio del Devil May Cry 5,
així que, bueno, pinta interessant, com a mínim.
També molta coseta per la Sub-R de la PS5.
El joc d'Horizon, aquest, que és tan guapo.
El Walking Dead 2, va, matar zombies.
O la Resident Evil Village, en VR, que lo va jugar Rita.
Una miqueta de Street Fighter VI,
diversos... Quins serà, aquesta Rita?
Diversos indis molt interessants,
com el de RollerDrome o l'Stray, que és el del gatete.
I, finalment, el calisto protocol
dels creadors del Dead Space original,
que han fet un altre Dead Space,
així saltant-se el copyright.
I té una pinta espectacular.
I també hem pogut veure el nou Sonic, el Sonic Frontiers,
però això no és un joc, és una broma de mal gust.
Però, àvia en pazos tan dolents...
És que em fa una miqueta de vergonya parlar d'això, eh?
Però no s'aguanta per enlloc, i no ho dic només jo.
La pròpia fanbase està demanant que, sisplau, el retrassin.
És a dir, quan el teu públic objectiu et demana que, por favor,
no saque ese sabor tu audiovisual, no sé jo, eh?
Pinta superbé.
Però ara comença el gordo, lo sabrosón,
que és el Summerfest, el circ que monta el Joffrey Kidley
i que hi ha moltíssimes expectatives.
Com sempre, i com sempre la gent sortirà emprenyada.
Però bueno, el joff ha demanat una miqueta de calma,
que el que veurem són jocs que ja coneixem,
així que, bueno, imagina't el nivell.
Tot i així, a l'E3, o no E3, es veu amb il·lusió.
Per això la gent després es posa a plorar una miqueta
perquè no han sacado lo que yo quería.
Bueno, chicos, a ver, ¿te he flipado?
Sí, però veig que fan bingos, prediccions i coses d'aquestes.
Hi ha mil idees i mil porres.
És com una broma recorrent cada any
i molta gent ho penja a la seva conta de Twitter, jo també, per exemple.
La meva no hi porto on de pillar-la,
i la meitat m'hi beatifiquen, crec jo.
La gent espera borrades, des de la presentació de Silksome,
passant per Bloodborne de PC5 i de PC,
al Spider-Man 2, al Wolverine,
algú nou de Naughty Dog,
ja sigui el multijugador de Last of Us 2 o qualsevol cosa,
jocs nous de Riot,
inclús m'ha arribat gent dient com em molaria un MDK3,
perquè aquí mos venia a jugar, saps?
Hi ha qui espera el DLC del Den Ring, que acaba de sortir,
però és igual, el Nou Bioshock 4, un Gran Defaut 6,
jo, inclús, ja estic abogant per recuperar
el joc aquell cancel·lat de Drax,
a l'scalabone, a la conferència de Microsoft,
o a un Nou Fable o al Perfect Dark,
i jo què sé, un Black and White per Peter Molyneux,
perquè si me pongo a pedir locuras me quedo solo.
Però tot això són les conferències bèsties,
no ens oblidem que queden coses precioses
com la Guerrilla Collection o el Holsom Direct,
que són un munt de jocs indis superbonics i mega-ultra-cookies,
i sempre surten coses fantàstiques,
o, per exemple, la tan esperada Conferència de Devolver,
que ja em torna igual el que presentin,
només així ens encanta perquè sempre és irreverent
i divertida per iguals.
Bueno, i que és Devolver, el que treu aquesta gent
normalment sol ser boníssim.
Segur que hi haurà presentacions inesperades i genials,
bueno, és que ja n'hi ha hagut, i segur que en falten moltes,
però cada any ens tornem tots bojos de ganes i anticipació,
i després venen les decepcions.
I l'important d'aquesta setmana,
és la setmana de los videojuegos, és disfrutar,
és riure, cridar amb les presentacions,
tornar-se una miqueta boig,
i muntar del fum que evidentment tractarem de colar.
Ara bé, el dia següent, passado el frenesí de las fiestas,
hem de ser cavalls i entendre que hem participat en algo
que està expressament muntat per exagerar el nostre hype
i les nostres necessitats lúdiques.
Així que, en realitat, dona igual.
A l'E3, o no E3, en aquest cas, no hi ha part de dos,
però sí que hi ha uns clars guanyadors,
nosaltres, que tindrem jocs nous,
i dates d'altres que ja coneixem,
ojalá el The God of War ja d'una vez,
i ja està, nosaltres sempre guanyem,
que tenen granages, que deien a Joe Robot.
Ja saps, quan a Will Smith solo le pegaba a cosas
hechas con el ordenador, saps?
Joder, quin temps, eh?
Sí, ha passat molt temps, eh, realment.
Tu seguiràs totes aquestes conferències,
he vist ja la gent que ha posat els horaris...
Sí, sí, jo vaig a ser aquí, clar, per fer les notícies.
És que jo soc tant de després de veure els resums...
Uf, com tant de bo, Albert.
Jo porto un anxesitjant que algun dia arriba el moment de fer això.
És com un moment de feina,
i és com un extra, s'ha d'apretar una mica.
Sí, sí, certament, certament.
I suposo que deus tenir una pràctica al·lucinant, no?
És que jo ja estic tan...
com molta gent, però jo estic acostumat des d'un punt de vista...
que és una qüestió de feina, i realment no tinc gaire il·lusió.
A mi m'il·lusiona el present,
i el que vindrà fins que no el tingui al davant...
Això és molt filosòfic, eh?, és guai.
Sí, sí, sí, sí.
És que literalment és així, eh?
Molt bé, doncs, fantàstic Victor Matute.
Victor Matute.
Nosaltres, per cert, si el voleu veure en directe la setmana vinent,
farem un programa des del Sónar.
Sí, és veritat. I serem gairebé tots, eh?, vull dir que...
Posarem el Twitch, no sé com, espero que hi hagi wifi, sí.
El Sónar sense wifi no m'ho podria creure, eh?
Exacte, exacte.
Ja ho veurem, ja ho veurem.
Depèn de la gent que hi hagi igual, de vegades no funciona res,
perquè hi ha molta gent.
Vull dir a tothom que sortim en un cartell,
apagueu el wifi durant una estona, si us plau.
És el 16, més o menys a aquesta hora, eh?
Segurament més a les 4 que no passa a les 4 de 4.
Ja us anirem informant. Molt bé, doncs continuem.
Generació digital. Cada divendres a les 11 de la nit.
És curiós perquè m'estava llegint el guió que em va enviar l'Star,
aquesta setmana, el dilluns, me'l va enviar,
i vaig pensar, una de dues, que ha contractat una altra,
perquè li faci la feina,
o s'ha fotut una trompada i ha perdut l'oremus.
No fotis, home, què dius?
Perquè comences dient, hem de quedar bé amb tothom.
I no sé, això de vegades no fa gaire per tu estar.
Ah, sí, és que avui us porto una cosa d'aquestes molt de manual.
Saps aquests corsets per a empreses que fan de lideratge,
i aquestes coses, no?
Són aquestes coses que a mi em treuen lo pitjor que porto dins.
Aquesta cançó, per cert, sona tan bé,
sempre ho he pensat, sí, sí.
És molt bona.
És molt bona i, a més, està molt ben gravada, sempre ho he pensat.
Avui és un d'aquells dies que traiem les crispetes
per sentir tot el que ens portes, no?
Avui cremem les naus, Murillo, avui anem a saco.
Perquè això tot té a veure amb què volem fer videojocs.
Som un grupet o som una persona que volem viure fent videojocs.
Doncs bé, l'últim que t'interessa
és que, per exemple,
l'últim que t'interessa és tindre gent en contra.
Per tant, per lògica, ens interessa tindre quanta més gent a favor, millor.
I com podem tindre el màxim de gent a favor?
Quedant bé amb tothom.
I com podem fer per quedar bé amb tothom?
Sent més que imparcials, més que equidistants.
Tenir menys personalitat que un peix bullit.
Que com es fa per tindre personalitat d'un peix bullit?
Us posaré exemples, vinga.
Digueu-me frases, notícies, coses titulars
que creieu que un tarregoni com jo
em pot costar de donar una resposta imparcial.
Vinga.
No ho sé, ara...
Tu mateix, digue-m'ho.
Agafa el Twitter o el diari, el que vegis.
Començo jo, eh?
El reial Madrid, campió d'Europa.
Doncs per quedar bé, per ser imparcial,
jo diria felicitats a tots els nostres agents del reial Madrid
per aquesta gran fita,
ha guanyat el millor aquesta temporada.
Enhorabona.
Està molt bé. Ara jo.
Aquest estiu s'esperen 5 milions de turistes,
molts d'ells creueristes.
Em costa?
Mira, va, ho intentarem, vinga, va.
Després de dos anys llargs de pandèmia,
l'hostaleria té l'oportunitat de berrarifar-se.
Qualsevol diner és bo, vingui d'on vingui.
Ànims, amics hostalers.
Molt bé. Molt bé, eh?
Intento jo. A veure, a veure.
A veure si pot ser amb aquesta estada.
El govern d'Aragó posa pals a les rodes
de l'oposició dels Jocs Olímpics Barcelona Pirineus.
Hòstia, he d'anar a fer ioga, eh?
Vinga, va, doncs gran oportunitat
per les nostres contrades de la Catalunya Nord.
Per fi, les inversions en infraestructures
que fa tant de temps que demanen, les tindran.
Els Jocs Olímpics són i seran sempre sinònims d'amistat.
Molt bé, no?
És molt estimulant, com fa la cançó, no?
Perquè és trobar-te la part amable, fins i tot falseta,
de les coses, que diu-se això i així no s'emprenya ningú.
A més, has donat unes respostes molt escèptiques, no?
Sí, perquè això és el que heu sentit a la meva boca.
El que hi ha al meu cervell és una altra cosa.
Perquè el meu cervell, per exemple, el futbol a mi me l'arrebufa.
Jo considero que el futbol és una cosa...
Anava a demanar perdó, però no, no demanaré perdó.
Perquè el futbol és una cosa per friquis.
Friquis i cosplayers de Passoquat amb oli.
Persones que riuen o ploren segons el que facin 22 milionaris,
i aquesta gent que riu i plora
va vestit pel carrer de futbolistes.
Per l'amor de Déu, home.
No quiero ser normal si ser normal es ser como tú.
No quiero ser normal si ser normal es ser como tú.
Això, que no vull ser normal si ser normal és ser com aquesta gent.
Els creueristes, els creues amb turistes, jo els esfonsaria a tots.
Els esfonsaria a tots perquè, a veure,
ajuntaments, governs, esastaments es fan estalviar amb la llum,
amb contaminació, que si no, gasteus, no sé què.
Em fan pagar per entrar en cotxe a Barcelona,
però els creues, hòstia, que és que contaminen mil vegades més,
i venen, pum, que t'hi fa vermella.
Els que venen a Tarragona, els que venen a Barcelona, tal.
Prineu, què, Prineu? Prineu, Prineu de...
Què és això, de Barcelona? Jo espero que alguna vegada
m'ho respongui, igual que el Ferrari porta aventura a Barcelona.
És una cosa que no entenc. Què vol dir, Barcelona i Prineu?
La punyetera, Barcelona.
Jo vull que la capital de la futura Catalunya independent
sigui Reus, que sigui Lleida, que sigui Olot.
Però si dius això faràs emprenyar molta gent, és tard.
Exacte, i com deia, no és el que ens interessa
quan volem publicar un videojoc.
Em sona que ja ho hem parat alguna vegada.
En recomanes mentir, o sigui, hem de dir coses que no pensem?
No ho recomano, però és el que hi ha, Murillo.
Avui dia, avui dia, avui dia, avui dia...
No obstant, n'hi ha una altra opció...
Ui, què deies de buf? Sí, sí, no, aquesta cançó és boníssima.
L'has ballat vegades, també, punyetera.
Tots tenim un passat.
Tenim una altra opció, si no volem ser així tan mentides,
diguéssim que podem ser com l'Albert Serra, el cineasta.
És, per mi, sonil, aquest paio és el puto home, és un crac.
Que com que el tenen molt valorat a França,
aquí potser és un malcarat.
És un paio molt ben valorat. I tant.
Què passa? Que aquí els mitjans catalans li permeten tot.
O també podem ser com el mallaurat Pepe Rubianes.
Com que estava de tornada de tot,
tant se li en fotia i deia el que deia sense portar-li les conseqüències.
Però, per desgràcia, partim de la base que som uns nens
que volem fer videojocs, que ens volem dedicar amb això,
i que això que fa aquestes coses,
aquests senyors que fan olor a Rompujol i Brúmel,
com deien la setmana passada, no l'avi de la Elis,
2022 fan olor a Cunyac i a Rompujol, a Brísard, a Brúmel i tal,
aquesta gent ens veu com és els inferiors,
i el que ens interessa és quedar bé amb ells.
Solució, que aquests senyors que fan aquestes olors
els hem de tractar com els que són. Imbècils.
Generació Digital, l'únic programa de ràdio
que no necessita cap requisit del sistema.
Doncs molt bé, continuem a Generació Digital,
continuem a twitch.tv barra Generació Digital.
Què ens diuen, els ullens?
Hi ha una persona que diu que els de Reus són millors que els de Tarragona.
Ai, ho trobo molt bé.
No ho discutiré, perquè...
Hauries de canviar, hauries de dir, no, els de Reus o els de Tarragona...
Són iguals, iguals, iguals...
Jo he de fer content amb aquest senyor.
Exacte, a dir-te, escolta'm...
Sí, sí, tens raó, molt bé.
Ara en direm una altra cosa, també diré el mateix.
Digueu-li coses a l'Estar, que a veure com contesta.
A veure, poseu la prova.
Segur que no hi ha ningú de Tarragona, no estic solet.
Per cert, hem parlat amb el Víctor Mame,
hem volgut dir-li que avui tractàvem el tema dels Jocs de Lluïta,
i ell volia dir la seva amb el seu piano al davant,
i ens parlarà de Jocs de Lluïta i de la seva música.
Hola, Víctor.
Hola, estimats i estimades amants de la música, el piano i els videojocs.
Jo soc el Víctor, el Víctor Mame, les meves xarxes socials,
i avui volem parlar de la música dels videojocs de Lluïta.
Si hi ha un gènere on la música és realment important,
aquest és els videojocs de Lluïta.
Les dinàmiques d'aquests acostumen a ser repetitives i poc sorprenents,
i aquí és on la música juga un gran paper
per aconseguir que l'experiència de jugar aquests videojocs
sigui realment gratificant.
Les melodies dels videojocs de Lluïta acostumen a ser molt rítmiques
i amb molta intensitat, i són d'una àmplia gama de gèneres,
des del rock, passant pel metal, música electrònica,
sempre buscant un punt d'epicitat.
Ara tocaré amb el piano la intro i la melòdia principal
del videojoc Super Smash Bros. Ultimate, anomenada Life Light.
Lluïta és una de les grans cançons de l'estat espanyol
de l'Estat espanyol.
I si parlem de música de videojocs de Lluïta,
no podem deixar de mencionar la banda sonora
de Super Street Fighter 2, composada per Yoko Shiba.
Si en parlem de música,
no podem deixar de mencionar la banda sonora
de Super Street Fighter 2, composada per Yoko Shiba.
Super Street Fighter 2, composada per Yoko Shimomura,
una de les meves compositores preferides.
Shimomura va seguir la clàssica tècnica de fer una cançó
per cada personatge o per cada escenari de lluita.
Quan va veure per primera vegada els escenaris de lluita
de Street Fighter 2, va pensar que no eren gent realistes,
sinó exageracions plenes de clixers, i va decidir
fer el mateix amb la música, composar unes cançons
del que ens podríem imaginar que sonarien aquells països.
Quan el personatge en qüestió li queda poca vida,
la música s'accelera donant una sensació de pressa
o d'angoixa al jugador que està jugant la partida.
Una curiositat és que ella, Yoko Shimomura, va fer
totes les veus i tots els efectes de so del joc.
De sagas de jocs de lluita n'hi ha moltíssimes.
Street Fighter, Mortal Kombat, Guilty Gear, Capcom vs. Marvel,
Super Smash Bros., Dragon Ball, The King of Fighters,
Fatal Fury, de la WWE, Fantasy Strike
i moltíssims més.
M'agradaria saber quin és el vostre preferit,
a quin heu jugat més hores,
i si teniu algun personatge preferit dins del vostre joc.
Moltes gràcies, i ens veiem la propera. Que vagi molt bé.
Adeu-siau.
Aquesta pregunta que ha fet de les hores dedicades,
Albert, tu podries dir en quines has dedicat més hores?
No em sabria gaire veure.
Dragon Ball FighterZ, per exemple,
la BCN FighterZ, és el joc estrella.
Sí? Sí, el de bola de drac.
És el que...
Per cert, Víctor Bama està a tope amb doctor Prats.
Estan de gira... Tota l'estiu, no?
Sí, sí. Els haurem d'anar a veure.
Sí, sí. I sempre diu, ostres, perdona que he enviat tard el vídeo,
però, clar, estan en concert a tope, aquests dies,
amb doctor Prats.
I si tot va bé, el dia 8 de juliol,
que farem, ja us ho direm, al programa,
que ara al públic, si hi ha sort, podrà venir amb el piano.
Ai, tant de bo. Tant de bo, tant de bo.
El portarà, ell, el piano?
No, perquè precisament... S'ha de fer amb un piano...
No, no, perquè el dia 8 de juliol tenen concert,
i precisament, doncs, no el podria portar.
Però bé, ja veurem si podem, però estaria molt bé.
M'hi talo. Farem el possible.
Ui, és bo, eh?
Ui, és bo, eh?
Molt bé. Fantàstic.
Per cert, si us agrada aquesta música,
no us podeu perdre el programa Casa Babylon,
dedicat, de veritat.
No us ho porteu setmana a setmana,
perquè és brutal a nivell musical.
Per cert, l'Elo Tortosa, que és de Retromàniacs,
ens va trucar l'altre dia a la redacció del Generació Digital.
No, no tenim redacció, però... A casa teva, sí.
A la redacció digital, digui'm.
El contestador automàtic. Automàtic.
Sí, sí, no, ens ha deixat doncs un correu de veu,
al nostre... al nostre caset, on es graven...
El contestador automàtic.
El contestador automàtic, perquè aviat, de fet,
aquest dissabte passarà una cosa molt important
sobre Namco a Retromàniacs, i ens ho vol fer saber ell mateix.
Hola, Elo, com estàs?
Estic aquí per invitar-vos, aquest dissabte a tots,
a passar un matí, una tarda o una jornada
a tope amb els videojocs clàssics de l'legendària marca Namco.
És una marca que ha passat a la història
per grans videojocs com el Pac-Man,
el Miss Pac-Man, el Galaga, el Galaxians,
el Rally X, Tekken, el Soul Calibur,
sagas de lluitas i d'altres gèneros
que encara estan vigents.
I és una marca molt prolífica.
És per això que li dediquem aquest esdeveniment,
que és un esdeveniment que constarà de dues parts.
La primera part, matinal, comença a les 10.30,
i estarà fins a les 14.
La secció de tarda començarà a les 16 i acabarà a les 20.30.
Portarem consoles, material arcade, ordinadors clàssics,
de tot una mica, perquè pugueu jugar i disfrutar.
El matí a les 12 del migdia tindrem una xerrada,
amb la que farem tot el repàs de la història de Namco.
I per la tarda, a les 6 de la tarda,
tindrem un torneig de Tekken 3, que jugarem amb una recreativa,
i que es projectarà amb una pantalla gegant.
Només cal dir-vos que això serà aquí a Barcelona,
al barri de Sant Andreu, molt a prop de la maquinista,
de Sant Andreu Condal del Tren,
a les hores si vagis o a la Sant Andreu, el teniu a tocar.
Si voleu més informació, la teniu a la web de Retromaniacs,
retromaniacs.es,
i jo crec que no t'ho pots perdre.
Doncs, Elo Tortosa, de Retromaniacs,
moltíssimes gràcies per aquest missatge,
i la veritat és que és un bon tema, aquest Namco.
Clàssic, clàssic. Tu jugaries al Pac-Man.
Al Pac-Man, al Tekken, al Ridge Racer,
amb els que tenen...
La pregunta hauria de ser a què no jugaries.
No, no, no.
Aquesta gent s'ho monta molt bé. Molt bé.
Fan coses molt ben fetes, a més a més.
Sí, sí, i a vegades penso...
el mal en tots els àmbits que ha fet la pandèmia,
però, ostres, totes aquestes coses que...
no estàvem gairebé acostumats.
No, ens n'havíem oblidat, sí, sí.
I ara estem una mica desbocats, també he de dir,
que la bogeria és absoluta.
Ha anat al límit. Sí, sí, sí.
Fantàstic. Com ha dit ell, Retromaniacs.es,
ja teniu tota la informació.
Aquests dies, coses de temes de videojocs,
m'ha sorprès molt una pel·lícula que es diu Project EMA.
L'has vista, Albert? L'he vist un tros, sí.
Que és com una pel·lícula feta per orinador,
i, de fet, amb tecnologia que fan videojocs, no?
I han fet com una pel·li,
que, la veritat, és que és immensa, és molt bonica.
De fet, la tecnologia és a Unreal Engine 5.
Això és veritat. I vola molt,
perquè ja és un motor gràfic
que a poc a poc està començant a fer-se servir,
i és una pel·lícula que ha anat al sal,
al sal que suposa respecte a l'anterior.
Els ulls, per exemple.
Els ulls, la il·luminació, les textures...
Molt, molt potent.
Espectacular. Em vaig quedar molt parat.
I allò que deies abans, Albert, de l'Arabia Saudita,
que compra el 8% d'aquest grup que aglutina
molts estudis de videojocs, no?
Que ha estat realment un...
No s'ha encarat tot, evidentment, és un tant per cent,
però déu-n'hi-do la quantitat de jocs que estan involucrats, no?
D'estudis. Embracer Group, et refereixes...
Exacte. Electronic Arts, Activision, Tech Zoo...
O sigui, no, Embracer Group és un estudi que són suecs,
i tenen llicències fa poc com Tomb Raider, com Deus Ex,
tenen un munt d'estudis,
i a Arabia Saudita s'ha quedat amb un 8% d'aquest Embracer Group
i un 5% en la taula de decisió.
Però és que des de començaments d'anys,
d'aquest any, perdó, del 2022,
que aquesta empresa pública d'aquest país
està fent inversions sense parar.
Llavors, a començaments d'anys,
Electronic Arts, Activision, Blizzard, Tech Zoo,
Nintendo té un 5% de Nintendo,
també Capcom, Nexon...
O sigui, a aquest país els hi sobren molts diners
amb el tema del patról i cada vegada veuen
que no tindran tanta capacitat de producció,
perquè s'acaba algun dia,
i estan apostant pels videojocs,
igual que per a altres sectors, com el turisme, com...
Sí, sí, sí, sí.
Però és una mica qüestionable des del punt de vista...
Perdoneu, aquí és on es farà el Mundial de Futbol?
No, no, allò es fa a Qatar.
A Qatar, sí.
No estic gaire enterrat, jo, per això.
I és curiós, això, per exemple, a Andorra,
que ja fa anys, fa més de 10 anys,
que veu també que la neu, doncs,
d'aquí a 20, 25 cada vegada n'hi haurà menys,
i el que fa també és portar gent de tecnològiques
i intentar curar-se del futur.
Sobreviure d'una altra manera, sí.
I ells veuen clar que el patról i d'aquí a quatre...
No, no ho sé, ara estic fent d'expert.
Estic fent de tertulià, ara, eh?
Sí, jo abans he comentat allò de SNK,
perquè a Aràbia Saudí té un 96% de SNK.
Per tant, quan et compres un joc,
el 96% dels calés marquen el país,
que fa aquests crims, aquests...
En fi...
És una qüestió d'ètica.
Té un 5% de Nintendo, deixaràs de comprar Nintendo,
perquè té un 5%, pots decidir, també.
I tant, i tant.
Però clar, per mi, personalment, no és el mateix un 96,5.
Ja arribarà el dia que ho tindrà tot i diré, ja està, fora.
Albert, has deixat els videojocs, sí, sí.
Aràbia Saudí s'ho ha comprat tot,
i per tant em dedico ara a llegir novel·letes.
I me'n vaig amb el meu cos elèctric.
Participa a la comunitat del generació digital
al nostre canal de Telegram.
A la gent que ens veu per twitch.tv barra generació digital,
heu de saber que tenim un canal de Telegram,
que és telegram.me barra generació digital.
Allà, durant la setmana, passen coses,
i la gent comenta coses relacionades amb la tecnologia,
videojocs o no?
Sí, normalment ens assabentem de l'actualitat
a nivell de videojocs, tecnologia...
Tot el que va passant va passant per aquest canal de Telegram,
és molt interessant.
Aquesta setmana s'ha parlat molt de jocs.
Començava un dia en David Navarrete
a explicar-nos...
Ens ensenyava un joc retro, que s'ha currat els de la NASA,
es diu Roman Space Telescope,
i diu que...
ell diu que només es pot jugar des del PC
o des d'una tauleta amb teclat,
com a mínim diu que no ha sabut començar amb el mòbil,
i aquest joc...
es diu...
és d'un telescòpi que es diu Nancy Grace Roman Space Telescope,
que és un telescòpi especial,
l'infrarotx de la NASA, que actualment està en desenvolupament,
i serà com a màxim el maig del 2027.
Déu-n'hi-do.
Aleshores, el que diuen els desenvolupadors del joc, que és la NASA,
és que el seu objectiu per aquest joc
és informar i inspirar els jugadors
sobre els increïbles objectes còsmics del nostre univers,
i el que el Roman pot veure d'una manera divertida i atractiva.
Mira, una manera, la NASA,
d'explicar les seves coses en forma de videojoc.
D'explicar el que fa, no?, d'una manera divertida.
Exacte.
Els audience també han comentat coses relacionades
amb el tema del dia.
Sí, sembla que ens ha enllegit el pensament,
i sobretot han parlat molt de les Street Fighter 6,
i m'ha sorprès, perquè realment hi ha opinions de tota mena,
i molt diferents.
En Raül ens ha compartit el tràiler i ens diu que a ell,
particularment, no li entusiasma la pinta de moment.
L'Isaac Besora diu que a ell tampoc,
que no sé què li veuen d'espectacular,
és un joc cross-gen,
i pel meu gust, diu, amb un disseny de personatges horrible.
En canvi, el Seraphí Lliteres diu que té una pinta espectacular,
diu una cosa de dit, tot i que els grafics m'agraden,
m'han recordat els Madelman.
No ho sé, cadascú té la seva visió de les coses.
L'Ed Caballé diu que a mi no em convenç gens,
ha perdut tota l'essència del joc original.
Aquest estil li veig més el Tecken que el Street Fighter.
I, bé, el Jordi Borràs deia,
i els finals rollo fatalí em recorden el Mortal Kombat.
I el Sani Pen deia que els dissenys d'aquest Street Fighter
són xulíssims, se'ls ha encorrat,
en els entrenaments de l'Street Fighter V.
És que és totalment diferent el que opinen unes persones que altes.
Sí, cadascú.
Perquè el Sani Pen és un estudiant que vaig tenir del grau artístic,
s'ha fixat en els dissenys.
Clar, clar, molt bé.
Jo trobo que l'han fet molt i esports per la nova generació.
Llavors, a mi, personalment, tot i que li veig uns valors,
estic amb molts de les nostres obvients
que potser no és el que coneixem com a Street Fighter,
però és que, clar, les franquícies evolucionen
i ara són el públic objectiu.
És una mica com que ha perdut l'essència, va cap a una altra banda.
Cap a una altra cosa que no era que ja coneixíem.
I tenim temps...
També hem parlat de pel·lis, de sèries,
sempre podem agafar idees aquí, no?
Això no falla mai, mira.
El debat d'aquesta setmana ha estat
qui serà el proper Jacques Sparrow de Pirates del Carib?
Perquè, com ja sabem, el seu protagonista, el Johnny Deep,
està ficat en una cosa de judicis amb la seva exdona, unes històries.
Ho han seguit tots els nens de Catalunya.
Ho han seguit tots. Realment és penós.
L'Ed Caball ens comparteix aquesta notícia.
Es diu que és possible que el substitut d'en Johnny Deep
sigui el Dwayne Johnson, que és la Roca.
I, clar, diu, uf, jo no l'hi veig, a aquest home.
I l'Isaac Cisa deia,
el Dwayne la Roca Johnson, ho sento molt,
però el paper no li pega ni amb superglue.
Si la saga ja estava agonitzant amb la 4 i la 5,
diu que la 6 ja serà el funeral.
I la Laura diu que els fans del Johnny Deep
li faran boicot si en fan més sense ell.
Però bé, que, de fet, ella tampoc no el veu, en aquest home,
com el Jacques Perrot.
Realment és un canvi molt bèstia de personatge.
No ho sé. Molt, eh?
Interessant. Per cert, vaig anar a veure Top Gun.
Em va agradar molt. Ah, jo la vull veure, eh?
Sí, em va agradar molt.
No sé per què vaig viure aquella pel·li quan era més jove i tal,
però no ho sé.
Ai, mira, jo crec que veuré Top Gun, l'antiga, abans d'anar al cine.
No cal. Jo crec que no cal.
La setmana passada, i jo m'ho estalviaria.
Jo l'havia vista i vaig dir, això té tant èxit, però bueno.
És que jo l'he vist però fa moltíssims anys,
mai més l'he tornat a veure.
I has vist la nova? No. Ah, d'acord.
Com que no ha dit res, potser no li ha agradat gens.
Jo faré el revés, que tu veuré la nova i l'altra me l'esperaria bé.
Bé, però jo quasi no la recordava, aquest...
Vull dir, sí, em va agradar pels avions, eh?
O sigui, sí.
En aquella època, tot el tema aquest de los Amoríos i tal...
Jo volia veure la F-14. I el Tom Cruise, què tal?
Bé, bé, bravo, jo m'agradaria... Potser fas un xaval, no?
Sí, sí, sí. Maria, coneixa'l, aquest tio.
O sigui, es nota que fa... està fent el que vol totalment.
Sí. No sé.
Artur, què en penses, del Top Gun? Hòstia, si no m'han d'anar...
No, perdona'm, perdona'm, no, tinc cap curs...
No, no, jo penso que sí que està molt...
Has de dir-ho, molt bé. Ara el xip, no?
M'han pillat, m'han pillat.
Estava aquí amb els peus damunt de la taula, aquí al mig,
amb la copeta Cunyac.
Molt bé, molt bé. Ah, mira, ens en anem amb aquesta música, va.
Per cert, gràcies, Dani Quiménez.
Ei, el control tècnic, eh? Com sempre.
Adéu-siau.
També la correcció lingüística del guió.
Gràcies, Anna Llubet,
perquè soni una mica millor del que escrivim, realment.
També gràcies, Elisabet Sánchez, Ginatòs, Albert García,
Víctor Mame, Víctor Matute.
Fins la setmana vinent, és tard, també, que vagi molt bé, eh?
Molts petonets. Molts petonets.
I també la correcció lingüística del videojoc Sulcalibur 6.
Mira, és de Namco,
i com que lliguem Namco amb Jocs de Lluïta...
Tot per... Sí, és un joc mític.
Adéu-siau, fins la setmana vinent.
Gràcies, Adéu-siau.
Gràcies, Adéu-siau.
Gràcies, Adéu-siau.
Gràcies, Adéu-siau.
Gràcies, Adéu-siau.
Gràcies, Adéu-siau.
Gràcies, Adéu-siau.