Molt bona nit, passen 6 minuts de la una de la matinada.
Aquest és el programa número 559 del Generació Digital.
Divendres, al matí de Catalunya Ràdio,
la Mònica Tarríbas va entrevistar la Gabriela Coleman,
antropòloga cultural que ha dedicat 3 anys a estudiar
el desafiament que suposa el moviment hacker Anonymous.
Anonymous és un fenomen tan interessant
perquè evidentment, amb el nom d'Anonymous,
que vol dir anònim en anglès,
ells creuen en l'anonimat i la intimitat, la privacitat.
I aquesta, d'alguna manera,
és l'única ideologia universal que està darrere aquest moviment,
precisament pel simbolisme que implica el seu nom.
Però de guta que és un nom que qualsevol podria assumir
i la gent implicada anònim Anonymous no poden fer un seguiment
de qui utilitza el nom, això també significa
que hi ha molta flexibilitat i dinamisme
i molta diversitat, també, en el ciutat.
Sí, d'Anonymous, de manera que el nom ha estat utilitzat.
Per tot allò que va des de recolzar
les revolucions socials de l'any 2011,
incluent el moviment dels indignats aquí a Espanya,
per la cultura mègica, per denúncia a la brutalitat policial,
per denúncia a la censura, podria continuar durant hores.
De fet, l'entrevista va ser de 20 minuts,
on es parla fins i tot de Finness Fischer,
que és el responsable del ciberatac als Mossos,
on Gabriel Coleman diu que és anònimus,
però no utilitzava la seva icona.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, star, Elizabeth Sánchez,
molt bona matinada. Hola, què tal?
A mi, sempre que parlen d'anònimus, sempre m'interessa.
I sobretot, escoltar aquesta persona que portava 3 anys
dedicant-se a estudiar un grup tan complicat d'estudiar,
perquè no és un grup organitzat, de fet, no?
És ben curiós, sembla que es parla d'aquest grup.
És que hi ha molta informació contradictòria, no?
Cada persona d'anònimus té una versió, un discurs,
i depèn amb qui parles, acabes triant una conclusió o una altra.
Però majoritàriament són molt graciosos, eh?
L'últim que van dir que acaben d'atendre...
Per què ho has fet? No, per los lolers.
Per los lolers? Del lol, del lol.
Sí, sí, directament.
Doncs totes aquestes entrevistes senceres
es pot trobar a gatradio.cat, de fet, si poseu Gabriel Coleman,
ja trobareu l'entrevista sencera que va fer la Mònica
aquest mateix divendres.
Generació digital amb Albert Murillo.
I en el programa d'avui tenim un ullent preocupat per Windows Phone.
Parlem de problemes que té el fill d'un ullent
amb el League of Legends i tornem a parlar de la Nintendo NX.
Això és Generació digital.
I avui és aquella nit en què tenim, un cop al mes,
el nostre company Star amb el candystar Saga.
Es compañía llamando a Cuervo.
Fantástic tall, eh? Home, aquest tall és fantàstic.
Aquest tall és mític.
Escolta'm, d'aquí uns minuts, de què ens parlaràs?
D'una pel·lícula de l'època,
i que no té cap respecte per la vida humana, ho sento molt.
Ah, no? No, gens ni mica, ja ho sabeu, ja ho sentireu.
Has estat introduït, no?, aquesta setmana, amb aquesta nit.
Sí, sí, a tope.
No, no, no, no, no, no.
Ha sigut una jornada intensa. Molt bé.
Eli, què ha passat a les xarxes del Generació digital?
Doncs avui destacarem dos comentaris que ens han fet a les xarxes.
Un d'ells és d'un uient que es diu Carles Ponsí,
que és dibuixant i humorista,
i ens presenta el seu llibre Socorro,
mi madre tiene Facebook.
El trobem tant en format paper com en digital,
i ens mostra un futur molt real,
replet de familiars iniciant-se en el món de les noves tecnologies.
En aquest món, el que un mateix es converteix en un servei tècnic
per a tots aquests nens.
El converteix en un servei tècnic per a tots aquests familiars
que no en tenen ni idea i que li han de preguntar a alguna persona.
Molt bé.
El trobem a Grafito Editorial,
i a la mateixa pàgina de l'editorial es pot descarregar en format digital.
Molt bé. I més coses?
Doncs més coses. Un altre uient que ens va passar informació
per xarxes sobre una obra de teatre anomenada El soberano,
que s'ha estrenat avui i que parla de les tensions
entre classes socials del segle XVIII,
i també s'ha animat a enviar-nos una nota de veu,
perquè aquesta obra de teatre té molt de digital.
Hola, Generació Digital.
Soc en Samuel i contacto amb vosaltres
per parlar-vos d'un projecte propi que potser és del vostre interès.
Properament, el 28 d'aquest mes,
tindrà a Iocari Pullet una obra de teatre interactiva
gràcies a una aplicació web per a smartphones que he dissenyat.
Aquesta tecnologia permetrà al públic prendre decisions amb temps real,
les quals definirà el transcurso de l'obra.
O sigui, que és una obra de teatre que té diverses trames
i, en funció de les opcions escollides pel públic,
serà cap a una banda o cap a una altra.
Molt bé. Aquest uller ens deia que...
De fet, ell ho deia, ha estat avui, doncs, l'obra de teatre,
però que segurament tindrà, doncs, més dies de representació,
però encara no ho teníem molt clar,
i que això, amb una aplicació,
la gent que hi anava doncs decidia cap on anava,
cadascuna de les històries.
En aquests moments és en el que es veu quan un actor ho fa bé o no.
Exacte, exacte. Realment.
Clar, s'ha d'anar adaptant a tot el que passa.
Què regalem aquesta setmana i la vinent?
Doncs aquesta setmana tenim per regalar el Resident Evil Revelation 2
i també un còdigue de youtubers live,
que ho donarem a final de programa,
i per la setmana vinent una fantàstica edició
del Homefront de Revolution per la PlayStation 4.
És una edició molt bonica, Gina, la tens ara a les mans, metàlica.
És una d'aquestes que ens han enviat directament,
i que, doncs, si envieu una nota de veu a partir d'ara mateix,
doncs aquest joc pot ser vostre la setmana vinent,
que farem, doncs, el concurs.
És un joc fantàstic per tenir l'estantaria,
perquè la veritat és que fa molt de goig.
Sí, de què va, aquest joc, una mica, Gina?
Mira, aquest joc de Homefront de Revolution,
podem dir que és la seqüela del primer Homefront,
o sigui que, si us sona el nom, és per això.
És un joc de 13 en primera persona,
el que se'n diu un FPS cooperatiu,
i en aquesta versió encarnem uns militars
en una guerra imaginària del 2029
entre Corea del Nord i Filadèlfia.
Aquest joc és d'aquest tipus que se'n diuen de món obert,
és a dir, que pots anar a explorar moltíssim,
per barris molt diferents, pots sequejar,
muntar-te les teves armes amb peces que vas trobant, no?
Són aquestes, ja, craftets. Sí, sí, sí.
Exploració, aventura i, evidentment, trets.
Molt bé. És a partir de 18 anys,
però aquí confiem molt en el criteri dels nostres ullents,
perquè la gent que hi participi tingui aquesta data.
Sí, de fet, hauran de demostrar que tenen més de 18 anys,
si no, no podríem, doncs, donar aquest joc.
Per cert, portem molta estona, ara comencem el programa,
però portem molta estona fent un programa previ,
que ha estat, bueno, ha sortit pel periscope,
ha estat publicat, de fet, ja està publicat al periscope nostre.
I, de fet, hem estat amb el Christian Negre.
Christian, molt bona nit. Hola, bona nit.
De fet, a tu et vam escoltar amb una nota de 10 fa ja uns mesos.
I no era la primera. I no era la primera?
No, no era la primera. Molt bé, molt bé.
I, de fet, no sé si els nostres ullents se'n recorden,
va parlar d'una experiència relacionada amb un moment
d'obrir unes capses,
que tot es pot trobar a Breakoutedu.com,
i vam dir, escolta'm, per què no vens?
I abans del programa, doncs,
fem aquesta iniciativa de veure si som capaços d'arribar al final
i obrir la capsa.
Qui hem vist al periscope, hem vist tota una història,
el Christian ens ha posat una bata blanca
i ens ha explicat que Catalunya tenia un problema, no?
De fet, a nivell mundial, pràcticament és una catàstrofe,
el nostre ullent s'avorreix.
S'avorreix?
Sí, hi ha un virus que actua molt lentament, que es diu apatovirus,
i el que fa és que el ullent entri en una mena de patia,
que fins i tot arriba a la violència, que és una cosa molt desagradable.
Molt bé. I el que hem de fer gairebé...
Bé, hem estat una hora, però ho hem fet en menys minuts, no?
Sí, sí, de fet, heu aconseguit el record en aquests moments del joc.
Molt bé, aplaudiments. Moltes felicitats.
Per nosaltres, que ens ho mereixem.
Gràcies, Catalunya. Gràcies, Jovem Català.
Aquesta experiència, amb qui la fas? Com ho fas, tu, això?
Doncs la faig amb alumnes d'infantil, de primària, 9, 10, 11 anys...
Aquest és professor? Sí, sí.
Faig de mestre de primària, de secundària,
i darrerament faig formació per professorat.
Hem hagut de contestar preguntes de tot tipus.
Sí, des de quantes hores dona voltes al sol
sobre ell mateix, a part de 365 dies?
Mm-hm, eren 6.
Exacte, ara ja ho tenim clar.
Quants ossos té el cos humà? 206, si no m'equivoco.
Ara, veus? Ara sí que et recordem.
Un cavall de mar què és? Exacte.
Un cavall de mar. Què és un cavall de mar?
És un peix, ja hem dit de tot.
Són peixos, perquè la pregunta tenia tràmpere en plural.
En aquest cas, el tema era la ciència,
però la gràcia de l'activitat és que es pot personalitzar
per qualsevol temàtica.
I podríem dir que és per totes les edats.
Sí, ja t'ho dic jo, ho he fet amb adults, amb famílies,
ho he fet amb els meus fills, amb els meus amics,
ja t'ho dic amb mestres, amb nanos.
La gent que ens escolta i vulgui participar
i vulgui provar una, oi que es pot fer?
És a dir, pots descarregar-te les instruccions,
agafar una capsa, posar uns candaus i provar-ho?
Sí, no deixa de ser com una consola i els jocs,
on el material comú seria la consola,
tal com explicava en Francesc Xavier fa unes quantes setmanes enrere,
i les activitats ben fetes que s'adapten al material per fer-ho.
Ha estat molt divertit perquè un dels candaus
era molt especial, jo no l'havia vist mai,
i gràcies al Francesc hem pogut acabar,
perquè hi ha hagut un moment que ell ha dit,
s'ha de resetejar.
S'ha de resetejar el candau.
I ha fet un, i dos, i l'ha precat dues vegades,
i ens hem quedat com...
Perquè Francesc, abans d'estar al Genesos Digital,
té un passat.
I a més de tirar una cosa, quan em deia dreta o esquerra,
amb aquest candau que té com amunt i avall, dreta i esquerra,
tipus Codi Konami,
jo pensava, ara no fotis la pota, saps?
I la teva dreta, que sigui la dreta de tothom.
Va ser molt bé, la primera, i fantàstic.
Ha sigut un treball en equip.
Francesc, que t'ha semblat tot plegat.
Molt divertit, ens ho hem passat superbé, i tant.
Doncs Christian, no ho sé, si vols quedar et quedes, ja ho saps,
però sabem que...
Que tens casa.
I vius lluny, però si vols quedar una estona,
et quedes a nosaltres, moltíssimes gràcies per aquesta zona.
Moltíssimes gràcies a vosaltres per l'oportunitat.
I per aquesta estona que ens has fet passar,
i no sé per què algun dia potser ho volem repetir.
Bueno, ja ho volem. Tens dinar. Moltíssimes gràcies.
Doncs, a través d'un missatge a l'equip d'atenció a l'audiència,
l'Eduard ens envia aquest missatge per escrit.
Diu...
...de forma unilateral i sense demostrar la seva infracció.
Li diuen que ha fet servir scripts quan ell no en sap suficient,
no ha instal·lat cap programa
que modifiqui el comportament del joc
ni cap altre software expressament prohibit.
En demanar-los les evidències que demostrin el que diuen,
fins i tot si fos possible que li haguessin usorpat la identitat,
s'han tancat en banda i no tenen explicacions.
I podem fer alguna cosa, podem prendre alguna acció legal,
sabeu si podem reclamar en algun lloc,
i va invertir molt de temps, 4 anys, i diners no massa,
però fàcilment uns 200.
En aquest compte ara estan perduts.
Moltes gràcies i felicitats pel programa.
Uf, Francesc, abans de res, primer, té un problema, oi?
I tant, bastant gran.
Abans de res, ell ens parla d'escripts. Què és això d'un script?
Doncs, mira, un escript és un fragment de codi.
Sovint ens referim a script per parlar de petits llistat d'instruccions
que operarien, potser, dintre d'un programa més gran,
modificant-lo o fent alguna cosa.
A veure, en el cas aquest, que ens ocupa una miqueta dels jocs,
recordem, els més vells del lugar, com diríem,
que l'escript vindria a ser com aquells cargadors de vidres infinites
o aquells poques que fem servir,
i tant, per modificar el comportament del joc i poder jugar.
Què passa? Que quan tu jugues a casa teva,
mira, això és fet per el solitari, tu mateix,
però quan jugues en xarxa,
les empreses consideren bastant greu, està molt penat,
perquè perjudica l'experiència de joc de molts jugadors
que persones intentin jugar contra altres
i utilitzen avantatges addicionals que ells no tenen.
Sobretot, quan hi ha diners pel mig,
hi ha persones que paguen, a vegades,
no serà el cas del League of Legends, em sembla,
però paguen per estar connectats a un servidor i jugar,
i aquesta és una pràctica que totes les empreses persegueixen
i operen de forma bastant dràstica
contra les sospites d'estar utilitzant scripts.
Però pot passar que tu juguis de forma legal
i sense cap tipus de problema
i hi hagi un script que et posin en el joc?
Mira, és molt difícil de poder dir.
Jo diria que no pot passar.
Ara, el cas que ens ocupa el del propi orient,
League of Legends, Riot, que hi ha l'empresa aquí darrere,
per començar,
no considera...
Tots els diners que s'inverteixen en el joc,
segons les instruccions estipulades en el contracte amb l'usuari,
són donacions.
Es consideren donacions que ells et gratifiquen
amb punts del joc que tu pots utilitzar
per gastar, comprar armes, armadures, etcètera.
Amb el qual, ja no són uns diners que tu estàs pagant,
legalment tenen un altre varem i, per tant,
aquí és més difícil intentar-los reclamar
que tu has gastat diners en aquell joc.
És una forma que tenen moltes empreses
de protegir-se contra reclamacions posteriors.
He estat investigant el cas d'una persona
que el 2015 va tenir el mateix cas que el que ens ocupa.
Una persona venejada de forma unilateral per Riot,
conforme feia servir scripts,
i ella deia que no els feia servir.
La veritat és que no ha aconseguit res més.
L'únic que se li ha dit a través dels fòrums de suport,
i jo li ho transmeto a aquest orient,
és que hi ha diversos tiquets,
que és com es diu la forma en què tu et comuniques
amb el servei d'atenció al client,
perquè a diverses persones que ho puguin llegir
algú prengui potser una miqueta més de consideració.
Ara, l'empresa té aquesta política.
No expliquen per què ho saben, que ha utilitzat scripts,
perquè diuen que si expliquen com ho saben,
això farà que els que utilitzen scripts
sàpiguen més informació de com ocultar-lo.
És un peix que es mossega la cua una mica.
La veritat és que sembla que això està bastant...
Ells ho tenen com a bastant clar.
S'ha de dir que pots considerar-se un script
qualsevol cosa que modifiqui el joc,
encara que ell no en sigui conscient.
Alguna cosa que et canvia el color del teu personatge,
alguna modificació extra que no sembla que tenia efectes pel joc.
Però ells consideren que això és un script,
i sí, ho poden fer, ho poden benejar unilateralment.
Si estigués una miqueta...
Si ell volgués portar-ho a instàncies superiors,
l'única cosa que li quedaria
seria portar-ho a l'Agència Catalana de Consum.
Molt bé.
Hola, amics i amigues de Generació Digital.
Em dic Xavi.
Pots seguir-vos des de València.
Bé, tinc un iPhone 6S Plus
i un iPad Pro de 9,7 polsades.
I quan descarrego una aplicació
en un dels dos dispositius apareix en l'altre.
No sé per què.
Òbviament, hi ha aplicacions que utilitze per a l'iPad Pro,
com somdofimàtica,
que no les volia l'iPhone.
D'altra banda, preguntar-vos
si coneixeu, per exemple,
programes,
processadors de textos,
per a l'iPad Pro que puguin substituir més o menys,
ja sé que no és el mateix,
però substituir més o menys a un portàtil.
I, finalment, com veieu,
aquesta convivència
entre els tablets de gran format
i els portàtils.
Jo crec que no els fa cap favor.
Doncs estic...
Estic molt d'acord amb ell,
perquè cada vegada veig més gent
amb aquests iPads,
i hi ha gent amb corbata
i fent la seva feina amb l'Excel, etcètera.
Vols dir que és gent seriosa, no?
No, no, gent que utilitza Excel.
És a dir, que fa molta feina d'oficina, etcètera,
amb el seu aparell.
Sí, el convent, Xavi, ens ha fet com moltes preguntes.
Així que començo per l'inici,
que és que el que necessites
és la configuració de l'iCloud,
perquè les aplicacions que es descarreguen a un dispositiu
no se li descarreguin també a l'altre.
Això és molt fàcil.
Se n'ha d'anar a la configuració del dispositiu,
a les rosques, allà hi ha un apartat
que posa iTunes en App Store,
o sigui, iTunes i App Store,
i allà dins tens el teu compte,
selecciones el que vols que sincronitzi
amb la resta de dispositius,
la música, els vídeos, les aplicacions, etcètera.
I a més també ho pots fer a l'ordinador,
però per fer-ho has d'anar a iTunes directament,
allà hi ha la configuració
i allà hi ha un apartat que posa botiga, tienda, stor,
i allà ho tens tot.
A més, allà pots veure moltes més coses.
Es dic moltes vegades allà, oi? És igual.
Música, vídeos, aplicacions...
A més, comprovar sempre si hi ha descarregues disponibles,
descarregar els vídeos en acte a mida completa,
sincronitzar la informació de reproducció,
és a dir, que fins i tot, si estàs mirant una pel·lícula,
l'iPhone, i et quedes en el minut 45,
quan vagis a l'ordinador, comenci el minut 45, o que no.
De fet, això ho pots triar.
Més coses que deia, no?
Programes per processadors de textos perquè sembli un ordinador.
Ei, Xavi, un secret, l'Office està per iPad.
Per tant, cap problema.
El mateix programa que tens exactament a l'ordinador,
el pots tenir també per la teva tauleta.
I el que dius de la convivència
entre els tablets grossos i els ordinadors
és un debat que hem tingut aquí moltes vegades
i que depèn molt de l'ús que em faci cadascú.
Sí, sí, sí, però la gent s'està acostumant, eh?,
de treballar amb aquest llapis,
i realment vaig provar-ho,
perquè l'Albert Cuesta va portar-ne un,
i és com tenir una punta fina,
i realment és espectacular, sobretot quan dibuixes,
per exemple.
Però és car, eh? Sí?
És car, sí, sí, és car. Només pensa que el llapis val 100 euros.
El llapis sol, 100 euros. 100 euros.
I clar, es queda sense bateria de tant en tant.
Has de fer servir el dit.
I, clar, tornar al dit és tornar als deep jobs.
Molt bé, déu-n'hi-do.
Doncs passen 24 minuts a la una de la matinada.
Estar, l'anissaga d'avui és una anissaga d'aquelles
amb tots els ets i uts, eh?
Sí, senyor, perquè són 4 pel·lícules correlatives,
i que, a més a més, cadascuna té relació amb coses
que han passat en l'anterior.
Les pots veure totes seguides i no et perds res.
Està molt bé.
Si els ullents aquesta setmana ens han seguit una miqueta per les xarxes,
haurem vist que l'Eli va enviar una imatge,
no l'Eli, jo, perquè jo l'hi vaig passar amb ella.
O sigui, jo la vaig coaccionar, jo la vaig...
L'Eli la va penjar a les xarxes.
Sí, senyor, és veritat.
És una imatge on surt una mena d'aixabola,
un lloc així una miqueta tronat, amb un gos molt bonic,
hi ha un gos ater, molt maco i tal,
però hi ha un senyor també que ensenya el cul.
Va caminant, no està fent un calvo, allò que se'l diu.
Els ullents que no han sabut de qui era aquest cul,
informar-los que era el senyor Mel Gibson.
Molts ullents han conegut aquest cul.
Això és preocupant, ullents masculins, eh?
I l'anissaga, evidentment, doncs és armaleta.
El que passa és que la banda sonora era com una miqueta
i molt de saxo, molt desbuitant, de molt bé.
Hem quedat avorridota i he preferit posar-vos la versió...
del videojoc, versió supernès.
Sempre queda bé, eh? Sempre, sí.
Qualsevol videojoc és... Ja et dic, està molt bé.
A veure, avui ens sentirem una miqueta grandets, una miqueta vells,
perquè la primera pel·lícula és de 1987,
i els protagonistes són el Mel Gibson, amb el paper de Riggs,
i el Dani Glover, amb el paper del Sargento mortal.
És una pel·lícula d'acció violenta,
però violenta quan la veus al seu moment,
però ara, al tornar-la a veure-la,
té el seu punt d'aquells que et deixen mal cos,
perquè representa que el Mel Gibson és un poli que està molt,
però, seriosament, està molt afectat per la mort de la seva dona
i té tendències suicides.
I es posen situacions una miqueta compromeses.
Si us en recordeu, fem una miqueta memòria.
L'escena aquella on en teoria el Gibson va a rescatar un llupi
que vol saltar des d'un terrat, se'n recordeu?
A veure, escoltem-ho.
Sí, mataría un policía psicópata.
Sí, soy un psicópata, pero también soy policía.
Una mierda, yo me tiro.
¿Te veras? ¿Quieres tirarte? ¿Quieres tirarte?
Bien, pues por mí estupendo. Venga, vamos, gilipollas.
¿A qué esperas? Yo quiero tirarme. Venga.
Aquest era la policia bo, eh?
Això ho direu bastant al llarg d'aquesta nit.
Els Estats Units, el que es recorda,
més perquè el Mel Gibson fes de sonat,
és una frase del Danny Glover que es repeteix a totes les pel·lícules,
més o menys, d'una manera o altra,
però que aquí, quan la van doblar, no tenia tant de cos.
Val a dir que les pel·lícules aquestes, paraulotes, a punt de pala.
Paraulotes a dojo.
He intentat camuflar-les, però és que era un xiulet continuat.
Ho sento molt, Albert.
Aquesta frase, que aquí,
tot i que hi hagi moltes paraulotes a tota la pel·lícula,
la versió original no es tallaven, també,
i es també posaven paraulotes.
Aquesta és la versió original
de la frase aquesta del Danny Glover, que es va fer tan famosa.
I'm too old for this shit.
I'm too old for this shit.
Suposo que el xit aquest s'entén.
Aquí, l'estat espanyol, doncs, mira, no sé,
van ser una miqueta més com de dretes, i així va quedar.
Yo soy demasiado viejo para esto.
Esto. Aquest esto ho deixem aquí amb l'aire.
Molt bé, molt bé. Aquestes pel·lícules estan molt bé, no?,
és la típica body movie de dos polis.
La relació que tenen ells dos és fantàstica.
És perquè és la del poli jove, Mel Gibson,
i el poli vell, que és el Danny Glover.
A més, que és poli blanc i poli negre. Correcte.
A mi em va fer molta gràcia,
perquè representa que el Mel Gibson, que feia de poli jove,
representava que...
representava que Gibson té 38 anys a la pel·lícula,
però a la vida real en tenia 30.
Però el Danny Glover representa que en té 50 i en tenia 40.
És el revés de normalment, no? Normalment sempre volen fer de joves.
Són vells que fan de joves.
Aquí no, que són jovenets, que fan... fan... fan... molt grans.
Aquell cul no és molt gran, eh? No, 30 anys.
30 anys. Aquell cul l'havien d'haver maquillat una mica més.
No et preguntaré com saps aquestes coses, Gina, no ho preguntaré.
Bé, com de si la veieu ara, eh?, a veure si com de si la veieu ara,
perquè trenca bastants molts els esquemes que tenim ara,
que estem acostumats de com és un policia.
Els polis de cine eren així.
Van a matar a tu hija, ¿sabes?
Y si quieres recuperarla, creo que vas a tener que quitarse la.
Hagámoslo a mi manera. Dispararemos a matar.
A matar a todos los que podamos.
Lo único que hay que hacer es no fallar.
No fallaré.
Aquest és el bo, eh?, que quedi clar. Aquest és el poli bo, eh?
Oh, central de dates, central de dates.
Una cosa molt important, molt, molt, molt, molt, molt important.
Com us ho explico? 1987, val?
Armaletal és la primera pel·lícula on surt un telèfon mòbil...
Bueno, mòbil, com ho diria? Portable. Portable.
D'aquells que pesaven 8 i 15 quilos.
Es nota perquè surt el Dani Glover, que és un paio gran, és gros,
i se'l veu com que va arrencat.
A veure, era publicitat, perquè surt de forma gratuïta,
perquè surt un moment que el Dani Glover parla amb el telèfon
a la comissaria, que diu...
Pots agafar la ràdio de comissaria,
la ràdio del cotxe de policia, per parlar amb ells.
Va ser maco, ho veus? La publicació directa, m'agrada.
Això era de 1987, la segon pel·lícula, 89.
I cal destacar, per destacar alguna cosa,
que surt la Patsy Kensitt.
Ara m'ho corregien, que no és que ella fos coneguda com a Ace Wonder,
sinó que era la cantant del grup Ace Wonder.
Era així com molt...
Trista. Sí, sí.
Com dius, li ha passat alguna cosa? Era com una nina, no?
Però guapíssima. Molt guapa, un cabell preciós, era molt maca.
No era exuberant, ni molt menys.
Tenia aquesta careta, tipus...
Vareja paradise. Sí, sí.
I allà s'estan posant en terrenys una miqueta...
Sí, bé.
I el que ens deia al principi, l'entrada,
que la violència el no respecta per la vida humana,
segueix present, aquesta nissaga.
Ve't aquí les estratègies del personatge d'Emil Gibson,
a l'Arma Letal 2,
per entrar a casa del dolent i agafar-los.
Ve por la parte delantera de la casa.
Espera mi señal.
Y entonces entra si te cargas a esos cabrones.
Van així, eh? Però continuament.
La senyal, per si no ho sabeu, és de ruir la casa.
O sigui, agafa la furgoneta i es tira els ciments i la tira d'això.
Tot i que hi ha l'Arma Letal 2, si no l'heu vist, la recomano molt,
perquè hi ha l'escena mítica de la bomba sota el lavabo
del Dani Glover quan està fent de ventre.
Correcte, correcte. És mítica, és mítica.
Aquestes pel·lis van donar molts quartos, encara que no ho sembli,
i el que és contrari a Déu que se sol fer,
els productors ho van dosificar.
L'Arma Letal 3 no arribaria fins al 1982,
i tot i que el temps entre pel·li i pel·li...
No, al 92. 92, sí.
Si no arribés al 92, sí, sí.
Tot el temps que ha passat entre pel·li i pel·li,
com es deia abans, hi ha els runing acts i les frases i coses...
Per exemple, el Gibson diu que deixarà de fumar
a la següent aixeta de fumar.
Li diuen tallar-te el cabell a la següent s'ha tallat el cabell.
És a dir, que té com una estructura...
Com una continuïtat, sí, sí.
I de ser un poli que a la primera no tenia sentit per viure
i que tenia intencions suïcides,
l'Arma Letal 3 sembla que ja està molt mític.
No es mi problema. No eres la única familia que tengo.
Trist me hace la colada, pivo de tu nevera, pivo en tu vida.
Dime qué es lo que tengo que hacer.
No me importa. No me importa.
Sí, te importa. Sí, te importa.
Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do, sí, sí.
O sigui, de voler-se fotre-se un tet al cap,
doncs ja que, escolta, mira, que...
Aquí, de fet, és pare.
Té un pare i, clar, la cosa li canvia, no?
Bé, bé, m'agrada. A la quarta...
Bueno, quan se separa, justament quan comença la quarta.
Quarta quin any? En 1998.
Vull dir que quatre anys després, sis anys per dos.
I està molt bé, perquè ho tanca,
perquè aquí, a la quarta, Dani Glover és pare...
El Dani Glover. El Mel Gibson és pare.
Correcte. I el Glover és avi.
Molt bé. I fa molt de gràcia,
perquè tots que van començar, que a diferència entre ell i el jove,
aquí, és que els dos ja són iaios.
Us recordeu que us deia que a la primera
sortia el primer de telèfon mòbil.
Aquí, 11 anys després, la cosa ja estava completament normalitzada.
Ellos vuelven a cobrarte ese jodido primer minuto
con esa tarifa tan alta.
Tienes suerte como para poder volver a llamar,
porque en la batería de tres horas solo te duran 20 putos minutos.
Estás detrás de una puta colina y empiezas...
I veieu que és una conversa bastant del dia.
A mi m'agrada que parlis ara ja de l'Armalet del 4,
perquè hi ha una cosa que no he vist en el guió,
i jo la comento.
Us en recordeu de la Jungla de Cristal 3?
Tenia que ser la secuela de...
La Jungla de Cristal 3, on surt el...
El Samuel L. Jackson.
El Samuel L. Jackson fent de company negre del...
Exacte. Del Bruce Willis.
Del Bruce Willis, que en veritat era la parella d'Armalet del 3,
el Mel Gibson i el Dani Glover.
Va fructificar com a Armalet,
i es va acabar reciclat com a la Jungla de Cristal 3.
Sí, hi ha cosetes...
Jo intento sintetitzar-ho tot,
perquè podria estar tota la nit parlant d'aquestes pel·lícules.
Això que et deia el mòbil fa 18 anys,
i si ho heu sentit fa una miqueta de relació.
El gasmòbil, com ho són...
Una altra curiositat d'Armalet del 4,
que és la primera pel·li nord-americana,
en surt el Jet Li, el xinesa aquest baixet.
No és que els xinesos són baixets,
ara he dit una cosa que no deixo.
Que no s'enfadin que jo també soc baixet.
No ho dic amb molt bon cor.
Hi ha dues curiositats amb respecte a això.
El Richard Donner, el director, quan el van contractar,
va començar a fotre guits amb les pinyes,
i li diu, perdona, Jet, que podries fer una miqueta més lent.
És que la càmera no agafa tan ràpid, els moments tan ràpids...
I el Jet Li, ja escolta, que val el que et digui.
Abans d'ell li vèiem proposat el paper de xinès dolent,
el Jackie Chan, perquè era l'únic xinès que coneixien,
però el Jackie Chan té una màxima,
que és, jo no vull fer de persona dolenta el cinema.
Va llegir el guió i va dir que no.
No, va dir, no, si tinc que fer de dolent, no deixo.
Un altre punt molt marcat de l'anissaga armeletal
és l'humor aquest molt americà que té,
de xafar-se els diàlegs, de parlar un damunt de l'altre,
de parlar de coses molt absurdes.
Així comença Armeletal 4, veureu.
Hagamos una cosa. Quítate la ropa.
¿Y por qué mandarlo? ¿Por qué?
Verás, tú corres. El hombre llama, se gira,
te ve en calzoncillos y se distrae.
A mí me distraería y entonces le disparo.
Totalment absurd. La cosa és que funciona.
O sigui, surt l'Annie Glover amb calçotets,
allà corrents i el dolent es distreu.
Ara recordo, és veritat, d'això.
Jo us convido a que la revisiteu,
més que res perquè ja s'ha anunciat,
hi ha tràiler d'Armeletal, la sèrie de la visió.
Ah, i no...
Jo li vaig comentar a l'Albert García i em va dir...
Dius, surten dos... com ho va dir?
Ara no me'n recordo, ara me'n sortirà.
Però són els mateixos? No, no, són dos jovenets,
dos metrosexuals, va dir. Molt bé.
Són dos jovenets que la gràcia que era un de vell, un de jove,
l'altre és blanc, l'altre és negre,
però són d'això, són dos metrosexuals que dius...
Ara recordo això que comentaves dels calçotets,
de l'inici de la quarta,
i és veritat que és molt més moderna que la primera.
El pas dels anys es nota. Sí, sí, es noten.
Però el sentit de l'humor, les grasses, els escarrills,
aquestes coses, i la violència, i les paraulotes, duren.
Hola, bona nit.
Em dic Rubén i volia preguntar-vos,
no creieu que Google, als darrers anys,
li ha guanyat la partida Apple
envers el desenvolupament del seu sistema operatiu per a mòbils?
Recordeu que, com el Rubén,
podeu enviar les vostres opinions, preguntes o iniciatives,
a través d'una nota de veu al 638 68 70 30.
Bueno, pregunto una miqueta enverinada, eh?,
si no, compromesa una miqueta.
La gent està dient no.
¿Google ha de superar a ellos com a sistema operatiu?
Vaja.
Doncs home, la veritat és que, com sempre,
la quantitat d'envolupaments independents...
Pugeu les porcianes. ...que es fan en ecosistemes d'Android,
de la veritat és que són molt més grans que en cas d'aios.
Molts d'aquests acaben moltes vegades absorbits
dintre del mateix sistema, sobretot si a vegades depenen
d'alguna empresa que Google acaba absorbint a la seva vegada,
i que la sensació que en els últims anys
Android pugui incorporar característiques molt més avançades
o molt més interessants, per defecte,
en les diferents versions del seu sistema operatiu.
També que el seu cicle d'actualitzacions
és una miqueta més gran que el que vindria a ser el d'aios.
Això sí, sempre tenim el gran problema del rendiment,
degut a l'enorme gama de sistemes, els quals té cada suport.
Mentre que aios, que és un sistema operatiu,
d'aquells que en diem una mica tancats,
funciona molt bé amb el sistema amb què està pensat,
amb els iphones.
I això, per molts usuaris,
és molt millor aquesta facilitat de funcionament,
aquesta falta de problemes,
i aquesta millora de rendiment,
això, per una usabilitat amb unes aplicacions molt concretes,
li és molt més gran que no pas les possibles rentatges
que podia tenir aquest nou sistema.
Segurament el nostre avi en el Rubén ho ha dit,
perquè jo he llegit aquests dies al diari,
un diari generalista que parlava d'això,
és a dir, començava a posar-los ja de pare a pare,
o com si ja Android comences a superar aios.
A qui estimes més, a ta mare o a ton pare?
Una mica és això, eh?
Què és més, d'Espèctrum o d'Amstrad?
És més de Megadrive o de Super Nintendo?
Això és una opinió molt personal, cadascú ha de valorar el que vol.
Molt bé. D'acord.
Hola, molt bona nit.
Era per preguntar-vos què opineu sobre la rivalitat
entre plataformes, per exemple, PS4 Drive, Xbox One, Wii U,
si encara es pot dir que està la batalla de la Next Gen.
Qui surt guanyant amb aquestes batalles?
Només les marques?
Només surt guanyant Microsoft i PlayStation en qüestió de calés?
O també surten guanyant els usuaris
per termes de, bueno, millors llocs,
pels usuaris finals, millors prestacions?
Què opineu?
Doncs què li podrien dir, Gina?
Doncs mira, quan no hi ha un monopoli,
és a dir, quan hi ha una competència sana
com tenen Sony, Microsoft, Nintendo,
qui surt guanyant és el consumidor, perquè té millor preu,
perquè totes intenten tenir el mínim preu
per guanyar com a mínim aquesta partida,
els millors serveis...
No, és que PlayStation, el servei online, és gratuït.
No, a vegades és de pagament.
El tema de la innovació, no?
No, vídeojocs en 4K i l'altre no.
I el tema de producte, de jocs,
és a dir, quantes vegades s'ha comparat en un vídeo,
un vídeojoc, per exemple,
un Call of Duty d'Xbox,
amb un Call of Duty de PlayStation.
De fet, hi ha pàgines que s'hi dediquen,
a veure les diferències.
Per tant, qui surt guanyant, bàsicament,
és el consumidor, nosaltres.
Ens sembla molt bé que vagin competint
i que es vagin fent la punyeta una mica, que així estem animats.
Molt bé. Ellie, recordem una miqueta el telèfon
que tenim per aquesta setmana.
Doncs sí, el telèfon és el 638 68 70 30.
Es poden enviar notes de veu a partir d'ara.
I tenim un premi per la setmana vinent,
que es pot participar durant tota la setmana.
El premi és un joc que es diu Homefront,
de Revolution, per la PlayStation 4.
Amb una edició metàl·lica fantàstica.
Molt bonica, s'ha de dir.
I a partir d'ara, si envieu aquestes notes de veu,
doncs el joc pot ser vostre la setmana vinent.
Ara escoltarem una nota de veu que té molt a veure
amb el que estàvem explicant ara,
que és la competència i diferents marques
i que la cosa tiri endavant.
Generació digital.
Mireu, soc usuari de Windows Phone.
Tinc el mòbil de Windows i l'ordinador de Windows.
Cada vegada noto que m'estic quedant més estancat
amb el sistema operatiu mòbil
perquè no ofereixen bones actualitzacions de les aplicacions.
És inimaginable tenir el mateix ventall de possibilitats
amb l'Android o l'IOS que amb el Windows, òbviament.
Què em recomaneu? Que segueixi donant-li oportunitat al Windows
i que em compri un altre mòbil d'aquests?
O miri de comprar-me un altre mòbil d'un sistema operatiu diferent?
Aquest mòbil, el que tinc ara, el Windows Phone,
és bastant assequible
i té un sistema operatiu molt fluït.
En canvi, trobo que l'Android,
perquè et vagi bé, perquè et vagi fluït,
ha de ser un mòbil molt costós.
Què em recomaneu?
Que es compri una BlackBerry.
No, és broma.
Un Equip del Fire. Un asca cúndenca anirà.
No, el que dèiem, no?
Una marca que, a poc a poc, el mateix usuari ho nota, no?
A veure, ell té molta raó, sobretot quan parla de Windows Phone,
perquè la pròpia Windows està ja depreciada,
allò que s'anomena el sistema operatiu Windows Phone,
enfront de la seva versió del Windows tot en u.
Aquest Windows 10, que és el mateix sistema operatiu
que es comporta diferent en el que seria aspecte mòbil,
tauletes, Xbox One i PC.
Com es deia aquest ullent?
Aquest noi que es diu Moha,
també ens diu que li preocupa l'enteniment mòbil-ordinador.
És a dir, ja que ara ha funcionat molt amb Windows a la butxaca
i a la taula,
ell es pregunta si és un problema tenir Windows a l'ordinador
i Android al telèfon.
No tindrà cap mena de problemes.
A nivell de ordinador sobre taula, PC, el Windows ha de ser
global, per tant, qualsevol cosa segur que està garantida
que almenys funcionarà sense cap mena de problemes amb Windows,
ja sigui connectant-lo a l'ordinador
i veient-lo com un dispositiu extern que s'hi ha connectat,
o a través de la pròpia marca de Calivenc
i aquell telèfon, en aquest cas Android,
que és el que estava comentant ell,
aplicacions característiques especials com la de Samsung,
que es diu Keyes, el típic programa que es connecta
i t'ajuda a sincronitzar agendes, moure imatges, vídeos, fotografies,
tons de trucada, etcètera.
Jo tinc un Windows Phone, veig que a poc a poc es va quedant enrere,
però va molt fluït,
i té por que hagi de comprar-se un telèfon molt potent
perquè un Android li vagi fluït.
No necessita comprar-se un telèfon molt potent, això sí.
Tot dependerà del que ell consideri fluït,
de quines aplicacions vulgui executar, etcètera.
Li puc recomanar un telèfon? Sí, esclar.
Mira, d'aquí un parell de setmanes o un mes, com a molt,
surt el OnePlus 3, que és la tercera edició,
més que no es necessitarà una invitació per comprar-lo,
i que, bé, de fet, és un molt bon mòbil per 300 euros.
Molt bé.
Podríem dir ja que l'hem contestat amb el Moja,
que ens ha enviat aquesta...
A mi jo m'he sentit molt identificat,
perquè vaig ser usuari de Windows Phone...
Et vas passar blackberry.
Sí, perquè se'm va espatllar el telèfon, se'm va caure,
però sí que és veritat, i molts ho dèiem,
que quan va aparèixer aquell sistema operatiu anava molt bé,
molt fluït i tot anava molt bé,
però al final dones compte que no hi ha les aplicacions més bàsiques...
perquè tinguin davant.
Però tenies el Flapivert. Exacte.
Aquest dimarts un nou episodi del Generació Digital del 33.
En Lluís Marquina ens ho explica.
Hola, família, aquest dimarts tornem amb un nou Generació Digital
del 33 i ho fem amb històries com, per exemple, la de Colin,
un exclampista,
que ara es dedica a fer invents d'allò més esbojarrats,
a publicar els vídeos a internet d'aquests invents,
i així està triomfant perquè té grans idees.
Per exemple, una bici voladora
que ja acumula més de 10 milions de visionats a YouTube.
Ens provarem unes bambes que ens guien per la ciutat
sense haver de consultar el navegador del nostre telèfon mòbil.
Tot això i moltíssimes coses més,
aquest dimarts a la nit al 33.
I parlarem d'un cercador
que ens permet plantar arbres mentre el fem servir.
Molt interessant i una gran causa a defensar.
I això em porta a preguntar-vos
quin és el vostre cercador per excel·lència.
Quin cercador feu servir?
Em temo que conec la resposta de tots.
Però a veure si em sorpreneu.
Sí, jo Google.
Sí, no? Tots Google?
Depèn del que busquis.
Si busques receptes, per exemple, a mi YouTube em va molt bé.
I vinc? Feu servir?
Jo soc més radical i de tant en tant fa al webcrawler, per exemple.
Jo recordo abans...
L'Alta Vista i tot aquest.
Sí, i abans a Google, el The Web.
El The Web ho tenia tot.
I encara continua a funcionar,
perquè Google posa molta merderada en l'ordinador
i fa moltes coses dolentes, ja som parlant d'algun dia.
Sí, hi ha coses que són molt lletges,
perquè quan faig servir ordinadors no excessivament actuals,
vaig veure tot el que fa, vaig veure tots els procediments,
i és molt fàcil, jo em poso amb l'iPhone, amb el eMac i el Mac Mini,
els tres simultàniament fan la mateixa recerca
des de la mateixa habitació, de la mateixa paraula,
i els tres surten resultats diferents.
I, com cada setmana, el Generació Digital de Catalunya Ràdio
coneix continguts en format entrevista
d'iniciatives que ens semblen interessants.
Si voleu proposar-nos qualsevol tema que us interessi promocionar,
ho podeu fer a través del nostre correu,
generaciodigital.cat.
Aquesta setmana hem parlat amb Marga Tejedor,
que és la directora d'experiència
al client de l'aplicació Autopistes en Ruta.
És una aplicació que vol ser un copilot
a l'hora de desplaçar-nos amb cotxe
i que ha publicat amb la col·laboració
d'una empresa catalana experta en geolocalització,
que es diu Nexus Geogràfic.
Ella ens explica com va néixer.
Però crec que el punt destacable que tenim nosaltres
és que donem serveis i donem informació pensada de l'autopista
per quan condueixes per l'autopista.
Aquesta aplicació està per iOS i Android,
és gratuïta i podeu escoltar tota la conversa
a través del nostre espai de Can Ràdio del programa.
Per cert, no ho hem dit,
però aquesta aplicació està feta per Abertis.
Diguéssim que ells tenen tota la informació
i ens explicaven una miqueta
que moltes vegades volien donar sortir d'aquesta informació
en aquesta aplicació.
Hi ha una cosa curiosa,
que és aquella que si fas una frenada sobtada
el telèfon et pregunta si ha passat alguna cosa,
estàs bé, detecta geolocalitzant-te,
que has frenat de forma molt brusca,
i si tu no contestes,
directament farà trucada al 112, per exemple.
Està molt bé. Com ho veieu?
Això ho vaig comentar amb la Mònica,
que t'arribes el divendres i dius que ja no tenim cap espai
on tot està controlat.
A veure, és perillós perquè pot generar falses alarmes.
Suposo que tu mateix te n'adones quan ella et pregunta.
És fàcil de donar-te'n, perquè si no pot generar que es creï...
Imagina't que és el meu cas que jo vinc en autobús.
Imagina't els 60 persones que estem allà que tinguéssim l'aplicació,
per qualsevol motiu, que fes una frenada,
i els 60, que hi hagi 30, que no responguin.
Això és una aplicació que et connectes tu
quan vas conduint amb el cotxe, suposo que no la portes.
El que passa és que entrem en aquesta cosa
que hem dit moltes vegades.
Ens agrada el que ens ofereix les possibilitats futures
per algú que pensi per nosaltres.
Hem de sacrificar informació nostra perquè això sigui així.
Ens agrada que el telèfon ens ofereixi coses
que nosaltres estem buscant o que pensem,
però per fer-ho això el telèfon ens ha de conèixer,
per tant, el telèfon ha d'investigar sobre nosaltres.
Per tant, el telèfon ha d'enviar algun lloc
on es farà el processament i ens enviarà la informació.
Què vol dir? Que si nosaltres el que volem és que el telèfon
ho detecti que hem tingut un accident i envia els serveis d'emergència
quan nosaltres estem inconscients i això ens sembla genial,
hem de comprendre que al moment en què passa alguna cosa
que s'assembli el telèfon ens preguntarà què passa
i ho podem considerar una invasió de la nostra intimitat.
Home, hem de valorar els pros i els contres.
Jo vull el pas més endavant, no?,
que aquesta aplicació estigui dins del cotxe,
el cotxe estigui ple de sensors i que no m'hagi de preguntar a mi
si estic bé, sinó que el cotxe ja ho sàpiga.
Ja hi ha cotxes que tenen, això.
És que, clar, hi ha cotxes que ho tenen.
És el futur, és el futur de la tecnologia.
Per cert, hi ha un tema, aquesta aplicació que es diu Autopista en Ruta,
que també té, que troba el cotxe si no saps on les aparca.
Ah, veus?, això a mi m'agrada.
És el que necessito. És pràctic, això.
Pels pàrquings dels centres comercials, és perfecte.
Sí, però pot funcionar també dins d'un pàrquing.
Menys 2 Tortuga 4B.
Els menys 2 o menys 3 potser no ho detecten,
bueno, no hi ha senyal o el que sigui, però...
També pots agafar i fer una fotografia al número, eh?, del pàrquing.
No, no, no.
La Col·lumna 4F.
Sí, fa foto i després...
Però després fas la neteja de les fotografies,
les neteges que fem, i què és això que hem fet?
Què és aquest 4F de color lila?
Sí, sí, certament.
Tota aquesta conversa la podeu trobar a cartradio.cats
i poseu directament Generació Digital, anireu al nostre espai,
que, per cert, anirem donant notícies...
de les novetats que anirem fent fins a final de temporada,
sobretot temes de streamings que farem del Generació Digital
i coses diverses que farem a la xarxa
i que tenim moltes ganes d'explicar d'aquí uns dies.
Generació Digital amb Albert Murillo.
I ara anem a un tema recorrent últimament al Generació Digital,
la Nintendo NX.
Bona nit, soc el Carlos.
Veieu que la Nintendo NX apostarà per les streaming?
O ho veieu massa aviat?
Have I seen through the essence of the cave?
Bé, com cada setmana diem, poca cosa se'n sap...
de forma oficial, no, Gina, de tot el que explicarem ara?
Tots el que diré a partir d'ara són especulacions,
rumors, que han aparegut en aquestes últimes setmanes.
Per tant, és com posar-me el marcador el dia de què ha aparegut
sobre la Nintendo NX.
Comencem.
La NX podria fer servir cartutx i no pas disc,
perquè es diu que una empresa que es diu Macrònics,
una companyia que fabrica chips rom pels jocs de 3DS,
preveu un gran creixement dels beneficis
al primer quatrimestre del 2017,
que coincideix casualment amb la sortida de la NX.
M'encanta la gent que investiga i que treu...
Això passa cada dos per tres que Apple fa una patent nova,
la gent està investigant, això ho han patentat,
perquè surten el nou iPhone, etcètera.
Està molt bé, m'agrada.
Podria aparèixer el març del 2017
i que no es veuria l'E3, la fira de videojocs més important,
que es fa al juny a Los Angeles, allà també tenen el seu juny digital,
i es presentaria la NX més endavant,
però abans d'acabar l'any fiscal, que és el març,
perquè diuen que els ajudaria a pujar els beneficis,
que ara mateix a Nintendo estan una mica de cap a caiguda.
Més, The Legend of Zelda es retrassa fins al 2017
i sortirà simultàniament a la Wii U i a la Nintendo NX.
A més a més, diuen que apareixerà una versió femenina de Link,
que és el personatge masculí de Zelda, que es dirà Linky.
Ho liaren més, perquè era el Feldo, hi havia...
Linky, Feldo.
La famós cartell samarreta, no de Felda, és de Gel.
Doncs ara veuràs, ara és Linky, Link, mare de Déu.
Més coses, més coses.
La Nintendo NX podria comptar amb una potència més gran
que l'actual PlayStation 4
i podria reproduir jocs en resolució 4K.
Per qui no sàpiga, això és com... molt bona capacitat.
Seria molt típic de Nintendo, treure una consola nova
amb característiques de la generació que ja tenim ara.
Porten molts anys fent el mateix.
Sí, però és estrany que Nintendo intenti apostar
per una gran potència de màquina,
quan sempre ha apostat cap a una altra cosa.
Diguéssim que el camí de Nintendo és un altre.
Uns van cap a un gandó i Nintendo segueix el seu.
Tenint en compte el 2017, el 2020 i algo,
la consola apostar per la potència de PlayStation 4
no és apostar per una gran potència.
I l'últim rumor.
Que és que Luigi's Mansion 3
sortiria com a títol de llançament de la Nintendo NX.
I això que ens preguntava l'Oyen, Carlos,
si hi haurà streaming, què creieu?
Suposo que sí, no? No ho sé.
És que no en tinc ni idea.
Tota la informació que hi ha a internet te l'acabo d'explicar.
Això que m'expliques tu no ho he trobat, sincerament.
Sincerament, soc una mica automàtic,
que et pregunten una cosa i en respon una altra.
Com que ens preguntava què em pensàvem,
jo crec que si no té joc en streaming, vaja...
M'agradaria molt que poguessis fer Twitch en directe
des de la Nintendo NX. T'imagines?
Estaria molt bé.
De fet, potser ho podrem fer.
El senyor Nintendo te deu estar escoltant ara prenent nota.
Això espero.
Generació digital.
Bona vesperada.
M'agradaria saber què en penseu
sobre els nous rellotges intel·ligents de Pebble.
Pebble 2 i el Time 2.
I, sobretot, m'agradaria saber la vostra opinió
respecte del Pebble Core,
aquest wearable del que també n'han parlat aquesta setmana
i que acabem de sortir.
Ara feia temps que no parlàvem de rellotges intel·ligents,
oi, Francesc?
La mare de tots els rellotges intel·ligents.
Un Kickstarter absolutament arrasador, el 2012,
va posar a la palestra el tema de l'Smartwatch.
Pebble, la seva característica,
i és la que s'ha mantenit fins ara,
és la de la pantalla de tinta electrònica.
La diferència a tots els altres
els dona una vida de batalla molt llarga
i una estètica molt interessant.
Ell ens parla d'aquests nous rellotges de Pebble
que han sortit amb un nou Kickstarter,
que, per cert, encara que en tenen 30 dies,
i vulgueu demanar-los, ja ho podríeu fer,
encara us en queden 30 dies.
De fet, ja han recollit més de 8 milions
del milió de dòlars que demanaven,
o sigui que segur que això va a fàbrica.
Són tres productes nous, el Pebble 2,
que és de tinta electrònica en blanc i negre,
el Time 2, que és tinta electrònica en color,
i atenció, a casa metàl·lica, sí,
i el Core, que és aquest gadget que ara us parlaré...
us parlaré una miqueta.
La diferència, aquests pebbles nous dels antics,
a part de totes les millores que hi puguin haver-hi,
en quanta pantalla, la duració de bateria, etcètera,
és que intenten entrar una mica
en el camp dels mesuradors esportius
i tots incorporen la funció de detector ritme cardíac.
Llavors van una miqueta cap aquí.
Pebble 2 comença a partir dels 100 dòlars,
podeu trobar en el Kickstarter, si us hi poseu,
a partir dels 100 dòlars,
i a partir dels 170 el Pebble Time 2,
que és aquest en color, el de 170.
M'està agradant molt, això.
Atenció, que són pantalles d'inta-rectònica,
però no són pantalles tàctils.
I anem cap al Core.
El Core és una petita, com si fos d'un clauet,
un petit clauet rodonet, quadradet, molt, molt petit.
Sembla un d'aquestes etiquetes que a vegades...
aquests tacs que es poden fer servir
i tracejar-los en una aplicació,
doncs el posen a les maletes, a les claus, al cos,
per on para.
Bàsicament és ben bé això.
La intenció és que sigui,
anant cap a la banda dels mesuradors esportius,
el que tu t'emportis quan vas a córrer,
allò porta un GPS, atenció, que funciona en 3G.
La idea és que allò portis tota la teva música,
es comunica amb Spotify, pots escoltar música,
pots córrer, fa un tracking del teu recorregut,
i després això sincronit amb les teves aplicacions
de fitness i esport,
i, a diferència dels smartwatch normals,
tens que tenir sempre vinculat el teu telèfon mòbil,
per no portar sobre, volguis o no volguis.
Això no, és 3G i és GPS, per tant, no necessita res més.
És independent? És totalment independent.
I el pots portar sol.
Però l'altra gràcia, l'altre vessant que hi volen donar,
és que l'han fet de forma que sigui un maquinari obert,
programable i hackejable.
Té dos botons programables,
té la característica de 3G i GPS,
i hi ha totes les especificacions
perquè tu puguis fer el que vulguis.
El vols després aprofitar per programar aquests botons
que et cridin un taxi, una trucada automàtica ober,
ho pots fer. Pots fer el que et doni la gana.
I aquesta és l'altra gran gràcia que tenen,
que el Core pot ser el que tu vulguis,
i a partir de 70 dòlars el teniu disponible.
És una maquineta per jugar, programar i el que et doni la gana.
I dius que tenim fins al 2017... No, perdó.
Tenim 30 dies? 30 dies encara queden.
Per tant, teniu temps de pensar-vos,
mirar-los i veure si voleu portar-vos,
i apareixerien al mercat a partir del 2017.
Jo fa temps que no et veig a la llengua...
Bé, és la primera setmana que avui no tenia bateria.
Ah, sí? Però portes, normalment? Sí, sí.
No ho sabia. Fitbit, iWatch...
Vaig canviant. Perfecte.
I a través del 638-68-7030,
una iniciativa catalana que ara està al Kickstarter.
Hola, vull presentar-vos un projecte increïble
que reuneix literatura, art i tecnologia.
Hem inventat els clàssics universals
per convertir-los en lectures interactives
il·lustrades per a smartphones i tablets,
a mig camí, entre un llibre i una pel·lícula.
Volem adaptar-los a Android,
i per això hem començat una campanya de micromecenatge
a Kickstarter, activa fins al 7 de juliol.
A més a més, donarem accés gratuït a un nou estudiant
per cada euro aconseguit.
Ens ajudes a fer aquest projecte més gran?
Busca iClàssics a Kickstarter. Moltes gràcies.
Doncs ja porten recollits forces diners,
però necessiten, doncs, més ajuda.
Bona tarda i clàssics, directament al Kickstarter,
i veureu tots els detalls d'aquesta iniciativa catalana
que està superbé,
i que, la veritat, només veient els vídeos de presentació,
al·lucines.
Doncs ara a l'audivisual,
on escoltarem les bandes sonores de Chorus Line,
Set Núvies per Set Germans o Sòrbal Grec,
i hem de dir també ell i el guanyador del nostre concurs.
Doncs el guanyador és el Xavi,
que ens ha enviat aquesta nota de veu des de València.
Molt bé, Generació Digital, sou tots vosaltres,
la Gina Tots, Francesc Xavier Blasco, Xavi Serrano,
Albert García, Star, Elizabeth Sánchez
i qui us parla, l'Albert Murillo.
El control tècnic, la Matilde Seuane, dimarts vinent, el 33,
i nosaltres hi tornem d'aquí una setmana.
Adéu-siau.