OK.
Oh, yeah, yeah, oh, yeah.
Oh, oh, yeah.
Icat, la ràdio inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Què tal? Benvinguts a Generació digital.
El d'avui és el programa 997.
Hi ha quedant dos pel programa especial, que després en parlarem.
Avui ens posem l'uniforme militar
per gestionar el darrer campament militar
que s'ha d'entrenar per fer retrocedir les forces del mal.
Coneixerem tots els videojocs que apareixen aquesta setmana
i parlarem amb una col·laboradora del programa,
molt coneguda, que es diu Laia,
que ha aconseguit totes les fites del Dark Souls.
Comencem.
Has descarregat Generació digital.
Molt bé, bé, ara, passem llista,
contesteu i saludeu militarment dient present, sisplau.
D'acord? Pol Ragàs, Dani Jiménez, de Control de Sol.
Hola! Molt bé, perfecte.
Star, des de Tarragona. Jo, com ho feia l'Amelie.
Vigente! Ho feies així?
Mare de Déu. A l'estudi, Elisabeth Sánchez.
Present. Albert García.
Present. No li agrada gaire fer-ho així.
Laia Nerín. Senyor, sí, senyor.
Això em sembla que només ho fan a les pel·lícules americanes.
A les pel·lícules americanes.
Sí, sí, és veritat.
Segur, perquè jo també vaig fer l'Amelie,
i en cap moment em deien que digués això.
No, avui fem aquesta conya,
perquè avui parlarem d'un campament militar molt seriós,
que s'ha de rangar, que s'ha de posar a punt,
i crec que era manera de fer-ho.
Tenim alguna pregunta, no, avui?
Sí, tenim una pregunta molt important,
que és volem saber què han de fer els ullents,
quina cosa han de fer el dissabte dia 1 a les 10 del matí.
Exacte, què fareu, vosaltres?
1 d'abril. 1 d'abril, sí.
Jo crec que hem d'estar per aquí, no?
Exacte, perquè farem el programa especial 999,
edició 999, del Generació Digital.
Aprofitarem que s'emet per l'IFIM de 10 a 11,
obrirem el públic, tenim regals...
Avui, mira, a banda dels...
Sí, mira, tens una capsa aquí, Albert, que vam ensenyar...
L'altre dia vam veure molts llibres.
Vam veure la secció més literària.
Exacte, però fixa't el que hi ha, Albert,
la primera cosa que trobaràs, que és una capsa...
És una passada, això que he vist.
A veure, què hi poses, aquí?
La Ambernic és una consola portàtil,
d'aquestes que tens moltes possibilitats,
molts videojocs, té una pinta espectacular.
Vaja, te la passo, perquè facis una mica d'envòxing.
És una... A la càmera, sisplau, càmera, sisplau.
Té una... Com ho diríem?
Una aparença molt clàssica, no?
Jo no vaig arribar a tenir, d'això.
Una Game Boy, sembla. La puc treure de la boca?
Sí, sí, que deia l'Starr, l'ensenyarà una miqueta a càmera.
Uaaaah!
Una de les persones que vingui en aquest programa especial,
i cabran 12, eh?, vull dir...
És més gran del que sembla, del que jo recordo del Game Boy.
Sí, sí, sí. Perquè hi ha moltes...
Doncs una persona se l'endurà.
És molt xula, perquè té de tot, té com la creueta,
té l'Stick, té botons per tot arreu.
Té el L-T-R-T dels mandos.
També, també.
Em portarà una persona convidada, un dels públics, no nosaltres.
Exacte, no? Què dic?
Claríssim.
I a banda d'això, per exemple, ara has trobat una cosa
que ha fet l'Starr, també.
Un mini-espectrum en format de... Què és això?
Una llibreta. Una llibreta mini-espectrum.
Estarr, boníssima, això.
Fa temps que ho vas fer i encara en tenies, Estarr,
i també has aprofitat les seves llibres,
els que vam comentar la setmana passada.
I també, mira, aquí tinc dos paraigües.
Ah, molt bé, no? De Catalunya Ràdio.
Molt discret.
Un és groc.
Un dels llibres és aquest de la Gabriel Zevin,
que està súper de mod, aquest llibre, que és demà i demà i demà.
Que aquest dia es corre per casa, aquest llibre,
i sempre que me'l miro obro les pàgines de forma aleatòria
i hi ha una referència de videojocs increïble.
I la gràcia és que a mi m'ha recomanat gent
que no és gens de videojocs
i et diuen que és una de les millors que han llegit darrerament.
Sí.
I et parlo de gent que fa programes de cultura a aquesta casa.
Sí, l'altre dia el Garcet la va entrevistar
i vaig estar allà en l'entrevista, estava molt bé.
Molt bé. No, no, farem una...
Farem més d'un regal, no només una persona s'ho endurà,
sinó que s'enduran uns lots on hi haurà llibres...
Que quedarà repartit, els premis quedaran repartits.
Exacte, perquè crec que és interessant.
I no sé què és el darrer...
Com ha de vindre, Murillo? Ai, ai.
Ara ho explicarem. Ara, ara, ara.
Estic nerviós, estic mirant aquí la pantalla,
que m'han posat aquí a l'estudi l'Albert Cot.
Molt bé, no. Un llibre de l'Espiri.
Exacte, el llibre de l'Espiri. Signat per l'Espiri.
Força única, exacte.
Signat per l'Espiri. Home...
Per cert, tu comentaves com poden venir la gent,
els audients que ens escoltin, és molt fàcil.
Correu a generaciodigitalarroba4radio.cat.
Ho dieu si voleu venir acompanyats d'una persona, una persona, dues.
Més no, perquè, si no, ja...
Sí, sí, exacte. Doncs cap problema.
Generaciodigitalarroba4radio.cat.
Hi ha un parell de persones que ja estan...
Ja tenim alguna que diré ocupada.
Que sapigueu que vindrà l'Oriol Dalmau.
Que bé!
Com a convidat, com a...
Com que no és al programa, també serà una persona del públic.
No em diguis que també participaran.
Jo penso que sí. Home, jo penso que no, eh?
Ja, ho podem decidir nosaltres.
I també li vaig dir la Gina Tost.
A veure si s'apunta, però ara no sé si amb tota la feinada que té...
ho podrà fer o no.
I res, l'Anims ha posat aquesta música de...
De... De concurs.
De concurs, de concurs, sí.
No, de... Barres i estrelles.
És una mica d'Òscars.
El programa d'abans, no?
És com el podcast del... d'Òscars.
Després ens posa Riemem Bergüen
i aquí el més clàssic és ell, eh?
És el més clàssic.
Total, total, és veritat.
El Dani el tindrem, també, el dia 1.
El sortejarem, també.
Sí, sí, vull dir...
Amb ell, em portaran cap a casa.
I tu, si tu vols venir, també vindràs, perfecte.
Escolta'm, què podem demanar més?
Serà una festa, la festa del 1999.
Pocs programes, han arribat a mil edicions, eh?
Molt pocs. Està molt bé.
Molt bé, portem 6 minuts de programa
i hem de començar perquè tenim moltes coses per explicar-vos.
Vinga, anem-hi.
Aquesta és la sintonia de l'Star
i de tant en tant el que fem és, a l'inici del programa,
no sé, comentar notícies que m'he llegit aquesta setmana
i a veure què en penses tu.
He llegit un article al País Star...
Al diari El País? Sí, sí, sí.
La tendència de la slow gaming.
És curiós, perquè jo fa temps
que parlava d'aquests jocs
que et permeten jugar tranquil·lament.
Jo havia dit, amb una copa de vi a la mà,
us ho recordeu, que és tal...
Amb la bateta, amb la bata...
Exacte, amb tranquil·litat, saps?
Com l'Ending Ring, que tu jugaràs, que ens comentaràs després.
Això és una tendència o res?
Doncs mira, et posaré un exemple
que moltes vegades hem dit aquí al Genesú Digital.
Una vegada fa anys que va vindre l'amic el Manu Guix
i va comentar que a ell li agradaven molt els jocs de golf,
els jocs de golf,
perquè ell era fumador, ara no sé si fuma,
però en aquella època era fumador,
i deia que això, que mentre... Veus? Mira.
Saps? Picava la piloteta i el que pum,
queva la piloteta, llavors...
Aprofitava per fer una caladeta, saps?
I pensar el proper...
El proper cop i tal, no? Exacte.
Per mi, que això és l'entornomàcia
del que seria la slow gaming, tranquil·litat, tal.
Però, per altra banda, penso que també la slow gaming
és un tipus de videojoc, entre cometes,
que no té final, saps?
El tipus que han dit gras derivats, o recursos,
aquests que fas gestió de recursos d'una ciutat,
que com que no té final, tu vas fent punts,
fas una partideta, avui pares,
els típics jocs de mòbil, per entendre't,
que el final no és l'objectiu,
no es van jugar una mica cada dia.
Suposo que la slow gaming
és el mateix que el relax.
Sí, el relax aquest, tendència, home,
què vols que et digui, no?
Per mi és molt agosarat, no?, sentar a càtedra
i donar cuny a diverses formes d'entreteniment,
que tot plegat fa farum.
Saps aquestes expressions de noves tecnologies,
startups, 2.0.
El hub. El hub, saps?
Aquelles paraulotes que, en general, les diuen senyors,
que amb la seva punyetera vida han estat
el dia del qual s'envolta,
i un dia, escolta, mira, descobreixen que una cosa es fa popular,
i pam, la fan seva.
I ara diuen això de slow gaming.
També vaig llegir un nou estudi
que el videojoc ja està una miqueta estudiat.
Un estudi gentífic. Sí, exacte.
I aquest va estar publicat de la Journal of Media Psychology.
La mostra eren 60 estudiants preadolescents
de l'escola pública, és a dir,
70% de baixos ingressos,
i que jugaven entre 2,5 i 4,5 hores diàries.
El resultat no mostra una relació directa
entre jugar i el rendiment cognitiu que se li suposa.
És a dir, allò que moltes vegades hem escoltat,
que el videojoc pot anar bé, per cert,
doncs en aquest estudi no ho demostren.
Això sí, sembla ser que per a nens molt petits
sí que té resultats positius,
és a dir, aquests nens que juguen amb la tauleta, etcètera,
sembla ser que els pot anar millor que no uns preadolescents.
I un dels investigadors treu importància, atenció,
el fet de jugar tantes hores
pugui treure la potència cognitiva.
Únicament diu que s'ha d'anar en compte
amb tantes hores, tantes hores, a veure...
4,5 diàries és telè?
Sí, bé, què fa el resta de gent?
Els que no juguen a videojocs tenien que veure què fan.
Exacte, mira el mòbil...
És que tot això, quan fan aquests estudis,
és com quan deien que el rock'n'roll és satànic.
O quan deia allò que portes el cabell llarg,
això és que ets un brut.
És que t'ho havien dit, això, tard.
I tant, i tant, de vegades, i tant.
I allò que a la tele acabaria amb la ràdio.
Aquestes coses que molesten, que són novetats,
i la gent no acaba d'entendre i de seguida...
Videojocs dolents...
Res, nen, collonades, no?
Els videojocs és com tot, no poden o no poden ser bons, no?
Com poden ser bons per la salut, poden ser dolents...
Escolta, jo què sé, com portar el mòbil, també.
Saps allò que deien, també, del mòbil,
que ens sortirien els dits gegants,
que ens farien que mutarem amb monstres terribles...
Hòstia, no sé què, no? Són coses...
I això que deien...
Tots que juguen a videojocs...
Tu tens més reflexes, Murillo, des que jugues a videojocs?
Si jo et foto un tir, tu pots esquivar la bala?
No, no puc.
I si et ve ara una mala persona, et vol atracar, et treu la navalla...
Ets més àgil? No, tampoc, tampoc.
Això és que no jugues prou a videojocs, llavors.
Segurament, segurament. Saps el que vull dir, no?
Són aquestes coses, no?
El que em sobta, però, és que encara hi hagi gent
que faci estadístiques, no?
A mi em sona que busquen coses negatives.
Pel temps que una persona dedica als videojocs.
Jo, en sèrio, convidaria aquest tipus de gent
a fer una paritat, com et deia, d'altres disciplines, no?
A veure, vostè, quantes hores llegeix?
Com que té la seva capacitat cognitiva,
quantes hores mira vostè la televisió?
Que ho facin amb altres coses, eh?
Clar, i potser els mateixos, que ho supleguin a tots ells mateixos,
i si tot això millora, això que diuen del rendiment cognitiu.
I és que em sap greu donar aquest titular,
però les criatures s'han de viure el temps que els toca viure.
No n'hi ha més. És el que vam fer nosaltres,
és el que van fer els nostres pares, els tres avis,
si cadascú viu el que li toca, no?
Si cadascú vol patendre,
jutjar els beneficis o les mals de les coses,
els agrada dir-ho o no.
És que no són nostres, ara són del jovent el que li toca viure.
Està, i per últim, ara li dono a la Eli una capsa,
que m'agradaria que obris, perquè ens hem deixat un regal.
No, però digue-li que no hi ha el que hi ha dins.
És que, clar, fa una estona que veig l'Albert
amb una caixa de bombons,
i no sé què li ha agafat aquest home ara mateix.
Doncs va, tu obro i explica'ns una miqueta què és.
Per cosa teva, Eli.
Ella té la culpa. Ella té la culpa meva.
Què vols dir, per cosa meva?
El que conté aquesta capsa, que ara l'està obrint,
és alegria i felicitat, Murillo.
És una d'aquelles cosetes que m'agrada regalar-vos
de cada vegada que fem un programa especial,
i és clar, 999 programes és un programa molt especial.
I si em permets, volia fer un petitó parèntesis, no,
perquè aquesta setmana, el dimarts mateix, el 16 de març,
va fer anys, 41 anys, exactament,
una de les meves cançons preferides d'aquestes del Top 5.
És la way that I meant to be,
de l'album Time de l'Electrilator Orchestra.
Sí, l'he escoltat avui aquest matí.
I de veritat ho dic, no ho he llegit.
Perfecte, doncs és una cançó que em fa feliç,
per múltiples motius, no?
I la voldria compartir per preparar-nos
a celebrar una altra fita feliç,
els 999 programes del Gènere Social.
I la capsa que ara té l'Eli a les mans,
com deia abans, això és gràcies a l'Eli,
a l'Eli, a l'Eli, a l'Eli, a l'Eli, a l'Eli, a l'Eli, a l'Eli,
i la capsa que ara té l'Eli a les mans,
com deia abans, això és gràcies a, o culpa d'ella,
que sense voler-ho em va donar la idea.
Es pot dir el que és?
A veure, jo he tret...
És una capsa que està plena de capsetes petites...
Ah, exacte, no hi ha bombons?
No, semblen bombons, perquè són unes capsetes
que van embolicadets amb un paperet
que posa 999 programes de color blau moníssim,
generació digital,
i aleshores obres aquestes capsetes petites...
Perdona, hi ha un com un dibuix a la capseta.
Hi ha un dibuix com d'un mòbil d'unes mans
que agafen un mòbil en horitzontal
amb dos dits polses tapats,
i aleshores obres aquesta capseta petita
i dins...
Clar, jo he vist que hi havia com una mena de...
Ai, no puc obrir-lo ara.
És com si fossin mitjons pels dits.
Són mitjons pels dits.
De dalt, de tela.
Són com uns... De dalt, per gaires.
Són de dalt mitjonets.
T'hi poses els polses. Va, home, va.
Els polses.
I...
I això, quan juguis amb el mòbil...
Per estar brigat. No, perquè...
Són d'aquests capacitats, com ho diuen, capacitadores.
Que pots utilitzar la pantalla.
Que bo!
A mi m'havia arribat a passar, i ara...
Que de tant fer anar el mòbil i de tant de rascar,
em perds una miqueta de...
De...
Guella dactilar, diguéssim, que la perds.
Jo és que he jugat molt, encara que no ho sembli.
Ja no en dec tenir, doncs.
Hi ha una frase que va dir l'Eli
en un dels jocs que va jugar,
que se't cansaven els polses o alguna cosa vas dir.
Que estan ràpids.
Exacte.
Això, diguéssim, no et farà mal, diguéssim.
A l'hivern també n'hi ha un miqueta més de brigatet,
i si això ho fas al metro, la gent et mirarà i dirà,
hòstia, mira aquesta nena que preparada que va.
I les persones que ens vinguin de públic,
cadascú tindrà un, i hi haurà un número,
que serà el número...
Que ja el tinc preparat.
I amb aquest número podrà participar tots els altres regals.
Generació digital, cuidant la salut dels jugadors...
Correcte.
Des de fa 20 anys.
Quin programa de ràdio pot fer una cosa com aquesta?
Canviu. Exacte, exacte.
Generació digital.
Doncs vinga, el proper joc la jugaràs amb aquests...
Clar, ja m'hauria agradat tenir-ho aquesta setmana per jugar amb el joc.
Amb quin has jugat?
Doncs he jugat a un joc que es diu Tarnate Boy,
com mitja tax evasion.
És molt llarg, això.
És molt estrany, aquest nom, i molt llarg,
però, al contrari del nom que sembla,
és un joc molt senzill i molt bufó, i molt maco.
Molt bé.
És una aventura, més o menys a l'estil del cel de clàssics,
en el que portes un personatge que es diu Tarnate Boy,
que és una mena de vegetal que jo diria...
que és entre un rava i una sabeta, molt graciós,
que ha estat acusat d'abadir impostos...
per l'alcalde de la seva ciutat, que es diu...
és l'alcalde C. Boya.
Aleshores, per evitar una multa abusiva i recuperar el seu honor,
aquesta sabeta, el Tarnate Boy, decideix emprendre una aventura
en què apareixeran tota mena de personatges pel camí.
És un RPG amb una càmera situada al cel, diguem-ne.
Tu estàs com al cel i veus tots els mons,
i hem d'anar explorant diferents pantalles o mons
on anem trobant diferents personatges
que ells són els que ens indiquen quins han de ser
els nostres propers passos per anar obrint portes i avançar de nivell.
Per exemple, et trobes un obrer en una determinada porta,
que et diu que li agradaria menjar-se un entrepà,
i tu has de buscar, o bé en el pantall que estàs,
o a l'anterior o a l'anterior o a la següent,
la manera d'adquirir aquest entrepà per portar-li amb ell...
I aleshores pots obrir aquella porta.
I així amb tot el que et vas trobant.
A vegades has d'arregar una flor
per poder agafar la flor i obrir la porta,
diferents coses que et van marcar en els personatges.
Aleshores, pots anar endavant i enrere d'aquestes pantalles per explorar,
és ben bé del que es tracta, tota l'estona anar explorant i caminant.
I memoritzant una miqueta el que has trobat.
Sobretot el que et trobes i el que et diuen,
perquè els personatges et van dient.
Aleshores, has de fer-me un favor
i troba'm el meu gatet vermell.
Doncs potser d'aquí una estona ja no recordes el gatet vermell
i t'apareix, vull dir que sí.
Has de tenir allò a poder de retentiva.
Només començar, pots triar en posar-te Moda Invencible,
que no et maten mai.
I també que el teu atac valgui per dos o per tres.
Per mi treu la gràcia jugar d'aquesta manera,
però crec que és molt bona manera d'aprendre, si ets nou.
Perquè al principi és veritat que costa bastant saber com funciona el joc.
Has d'explorar i has d'estar molt en deteniment
per entendre com funciona.
I a més a més els diàlegs dels personatges, en molts casos,
són bastant llarguets i tampoc són molt aclaridors.
Fins que no t'assabentes bé del que t'estan demanant,
t'han fotut un bon rotllo.
En el camí de cabances també pots anar agafant altres elements
que et serveixen per coses en determinat.
Per exemple, una regadora amb la qual vas aconseguir
que es facin grans unes plantes explosives.
Aquestes plantes explosives també les llences contra una porta
i t'ajuden a obrir-la.
Hi ha un ganivet que, quan el tens, et vas trobant enemics.
Els teus enemics principals són els cargols.
Clar que ets una herba.
Clar, és veritat.
I amb aquesta espasa vas matant cargols.
Hi ha uns més difícils que altres, uns jefes una mica finals, etc.
Molt bé. Déu-n'hi-do, és completeta.
Té bastanta cosa. En general és senzill.
Un cop que li trobes la manera de jugar-lo,
en general és bastant senzill.
I després també et vas trobant una mena de gent
que et dona uns documents que entenc que són com multes,
com que t'estan perseguint perquè has abadit impostos,
tu, cada vegada que entrengues aquests documents,
vas assolint fites o logres.
Em fa gràcia, com ja ha entrat en els guions dels videojocs,
és la cosa més normal.
I res, tot plegat té un aspecte molt simpàtic al disseny de nivells,
com els personatges, que són moníssims,
et vas trobant maduixes, rabes, aquesta és la musiqueta, sí.
Rabes, obrers, patates podrides, etc.
I res, és un joc per jugar-lo amb molta tranquil·litat.
Mira, aquell que dèiem de...
Exacte, exacte.
Fem la valoració del disseny artístic.
A nivell gràfic trobem que és un món pixelat amb molta gràcia,
amb detallets, amb molta gama de colors,
acompanyats d'un joc d'ombres,
i, a més, els seus personatges tenen molta, molt carisma.
Li posem un 5. La música i els efectes.
Doncs els efectes de so són bastant distintius i funcionen bé,
cosa que també passa amb la música,
té personalitat, però potser amb menys varietat del que ens agradaria.
Un 4. La jugabilitat.
Tot plegat és molt agradable i molt senzill,
és un joc alegre en general, li posem un 3.
Anem a la narrativa.
Té una narrativa interessant, bueno, interessant, és graciosa,
i sobretot molt amigable amb la gent
que està actualitzada a internet,
és a dir, fa moltes referències a altres jocs,
a xarxes socials, etcètera, un 4.
Molt bé, les mecàniques i els aspectes tècnics.
Té un únic control que mou amb un sol dit
per recórrer els mapes, només cal lliscar,
i per atacar, pulsar fàcil, un 3.
Es podrà jugar amb aquesta fundeta?
Sí, funciona, sí.
Molt de grau. Sí, sí, sí.
La dificultat. Només és difícil a l'inici,
perquè s'ha de saber el que s'ha de fer,
però esforçar fàcil i te'l pots pesar en un parell d'horetes, més o menys, un 3.
Quan et canses de jugar, pots guardar i sortir,
per tant, comences on ho has deixat, no has de tornar enrere,
però també pots decidir començar de nou,
per tant, és molt rejugable, un 4.
Originalitat.
Doncs jo crec que el seu disseny el fa molt original, un 4.
I plataformes. I està per Android i iOS, un 5.
Molt bé, aquest ha estat el joc,
que et recordem un altre cop del nom, perquè és una mica tallat.
És molt llarguet, es diu Tarnate Boy Commits Tax Evasion.
Generació digital.
L'únic programa de ràdio amb accés anticipat.
Aquest mes de març ha estat important
per l'estudi barceloní Abilite.
Després de molta feina a les seves esquenes,
ha aparegut el videojoc d'estratègia One Militari Camp,
on hem de gestionar un campament militar que cau a trossos.
Bàsicament, en aquest campament militar,
s'ha d'ensinistrar la tropa per parar les intencions d'en Dragan,
que és el darrer cap d'estratègia.
Aquest cap d'estratègia ha estat important
per l'estudi barceloní Abilite.
Després de molta feina a les seves esquenes,
ha aparegut el videojoc d'estratègia One Militari Camp,
que és el darrer cap d'estratègia Abilite,
que és el dolent del videojoc
que només ha deixat aquest campament oblidat de la mà de Déu.
I en aquest campament, el reclut es fa la seva vida, no?
Sí, la instrucció, l'entrenament, l'alimentació,
la higiene i el descans,
i tot ha d'estar perfectament per poder lluitar contra el Dragan.
Eva Gaspar, Theo Abilite, benvinguda al Generació Digital.
Hola, bona tarda, gràcies per convidar-me.
Mira, vas venir el febrer del 2020.
Vaig mirar-ho. Ah, m'he dit fet.
Res, setmanes abans del confinament.
Vaja, que sí.
Ha canviat molt l'estudi amb el confinament?
És a dir, treballa d'una altra forma, ara?
Sí, sí, totalment.
A nosaltres, tan malament, però a nosaltres ens va venir bé,
la pandèmia,
perquè, tot i que jo ja estava treballant en remot,
perquè vaig tenir la meva filla,
la resta de l'equip era tothom a l'oficina, sempre a l'oficina,
i amb la pandèmia, doncs, teníem ja les estructures adaptades,
perquè jo estava en remot,
i abans que es decretés, ja vam enviar tothom a casa,
i, de fet, vam poder créixer molt,
perquè vam doblar o triplicar la plantilla,
sense... sense totes les complexitats que té
haver de portar tothom cap a Barcelona,
des de diferents punts del món o d'Espanya, no?
Déu-n'hi-do, el que expliques, eh?,
perquè és una experiència que moltes vegades n'hem parlat,
que tothom ha de posar les piles, i vosaltres, mira...
Les teníem més o menys posades, però va demostrar...
la pandèmia va demostrar a tots els membres de l'equip reacis al remot
que era possible, que ho podíem fer.
I està molt bé perquè, referent a això,
penso que hi ha moltes empreses que han tornat a la manera tradicional,
que dius que no hem après res amb la pandèmia,
dius que a tu us ha funcionat molt millor.
Això que dius és veritat, jo... i nosaltres no.
O sigui, sí que tenim oficina, perquè tenim oficina a Barcelona,
i hi ha gent que hi va a l'oficina,
una persona que no va voler mai fer remot,
només es va quedar a casa les dues setmanes obligatòries,
la resta sempre va estar anant a l'oficina,
però el 95% de la plantilla està en remot.
I no canviarà,
perquè jo no penso anar a l'oficina una altra cop.
Sincerament, jo no veig tanta diferència.
Entenc que el jovent sí que vol anar a l'oficina pel contacte,
perquè és on fas nous amics, noves experiències i tal,
però jo crec que això ja està, no?, ja està fet.
Ja tens prou amics. Exacte.
Sí, total. Doncs no.
I sí que nosaltres sí que fem ja reunions setmanals
al començament de la setmana amb tot l'equip,
a final de setmana també amb tot l'equip,
tractem de fer trobades físiques,
presencials amb la gent de l'equip,
però el dia a dia, a la feina,
jo per mi, 100% millor que no pas estar tots a l'oficina.
En el cas del joc que presentes, el One Military Camp,
va començar abans de la pandèmia el desenvolupament?
No, no, què va, què va.
No, no, va començar el novembre de 2020.
És quan vam començar a desenvolupar aquest joc,
el One Military Camp, sí. Molt bé.
Sí, plena, no?, plena.
Va durar dos anys.
Va durar només tres mesos i, oh, no.
I aquella època encara era bastant a l'inici.
Totalment, totalment. Bueno, estaven tots superpancats.
Sí, sí, sí.
Qualsevol pregunta que voleu fer, Laia, Albert?
Jo tinc moltes preguntes.
El que sí que està clar és que és un joc que quan tu el poses
ens hem de fer amics del Sargento Hawkins,
que ens ajudarà una mica que entenguem aquest camp,
i, de fet, ell ens porta per un tutorial que t'he de dir
que és fantàstic.
Quins importants són els tutorials?
Sí, la veritat és que sí.
Era una de les missions que nosaltres ens posàvem com a equip,
entrant en aquest gènere,
acompanyar el jugador que no fos...
Perquè són jocs que són de moltes hores,
no és un joc que tal puguis acabar en dues hores,
sinó que està previst que duri mils d'hores.
Llavors, clar, li has d'agradar el que no ha jugat mai
i el que ha jugat milers d'hores.
L'ideal per nosaltres era fer un bon acompanyament a l'inici
perquè tothom pugui entrar
i després cadascú es vagi adaptant al joc
segons la seva habilitat.
M'agradaria explicar una mica el funcionament del joc,
perquè si algú no l'ha vist, es faci una mica una idea,
hem explicat l'escenari, que és un campament militar.
Però com funciona el videojoc?
Bàsicament, perquè he estat jugant aquests dies,
i finalment fa poc vaig entendre la mecànica
i vaig veure-ho completament.
Bàsicament, nosaltres gestionem un campament d'entrenament militar,
que és enorme, té moltes opcions, com hem dit ara,
i l'objectiu és anar entrenant a diferents membres d'aquest campament
perquè vagin a fer les missions
i puguin anar conquerint el territori,
a poc a poc, i puguin anar a estendre pel territori.
Llavors, té una gran part de gestió econòmica.
No és un joc d'acció, no és un joc...
És un joc de gestió.
És com el CEMA Hospital, però amb un escenari diferent.
Un hospital és un campament militar
i té totes les particularitats del campament.
Hi ha una cosa que és molt particular d'aquest títol,
des que el vau anunciar, Eva, que a mi m'ha cridat l'atenció,
és que a Catalunya, a Espanya, fins i tot es podria dir,
es fa un tipus de joc.
Una mena de joc narratiu, de plataformes, d'aventures,
però molt poques vegades, molt poques,
a Catalunya, específicament, encara més,
jocs de gestió no es fan.
Per què?
Perquè són molt cars.
Perquè són complicats.
Sí, és molt complicat, és un joc extremadament complex.
Nosaltres...
Enric, per què?
A mi me'l van plantejar com en 6 mesos el podrem acabar.
I tu t'ho vas creure, d'estar a casa teva, teletreballant...
Fantàstic, fantàstic!
En 6 mesos traiem un joc complet, fantàstic, superxulo.
I hem estat dos anys i mig, abans de llançar,
una primera, el que és l'accés anticipat,
que no és ni tan sols.
Nosaltres sabem que el joc no està acabat.
Ens queda bastant per davant per acabar i dir,
més o menys, ja està acabat.
O no està previst.
És veritat que vam començar a desenvolupar-lo pensant,
si ens estem 10 anys treballant en això, fantàstic.
Però és això.
Es necessiten molts perfils molt específics.
Aquest és el segon joc que fem, d'aquest gènere.
És el primer que fem nostre, de la nostra IP,
l'hem publicat, l'hem desenvolupat, és tot nostre.
Però és el segon que fem.
I això, vulguis que no, a nosaltres ens ha servit per rodar,
perquè els membres de l'equip ja sàpiguen el que s'ha de fer,
com s'ha de fer, com millorar.
Evidentment, quan estàs fent una cosa que no has fet mai,
o que l'has fet ja dues vegades,
sempre és una iteració contínua i constant.
Llavors, es regaleixen molts perfils,
molts perfils específics, amb un rodatge.
I mantenir aquestes plantilles costa molts diners,
dos anys i mig desenvolupant.
És el projecte més ambiciós que hem fet mai, a tots els nivells.
Això sense cap mena de dubte.
Va haver-hi un moment, quan l'estava jugant,
que hi ha un personatge que et diu Sabandija.
Espera't, jo ja vaig dir...
Ole.
L'única vegada que m'han dit Sabandija va ser l'Emili, un sargento.
Sabandija Murillo, em va dir.
I vaig dir, Sabandija? Què diu aquest home, no?
Sí, sí, no ho sabia.
Aquest home ha llegit molts TVE. Segurament.
Però quan vaig veure que era al joc...
Totalment. A mi em van dir Sabandija.
Exacte, va ser un canvi militar, no?
Vull dir que això...
Ens ho ha mirat molt, eh? Sí, sí, es nota.
Gràcies per notar-ho, perquè la veritat és que...
Sí, el llenguatge, les formes...
Sí, s'ha impactat moltíssim.
Molta gent que no era necessàriament...
no es dediquen a fer guions de videojocs,
però, bueno, que és...
tots els membres de l'equip d'Avilight,
la veritat és que...
és crema.
Molt bé, molt bé. Molt boníssim, sí.
Molt bé. Ho deia, Mel.
El capament és com si fos la darrera esperança al món,
perquè Dragan s'ho està carregant tot.
I som com... saps l'al·lea aquella dels irreductibles gals?
Allò que queda a l'última? Sí, sí, sí.
I el que hem de fer és molta tasca d'arranjament.
Perquè hi ha moltes variables, Albert.
Moltíssimes.
És que hi ha molts elements que són...
de construir la logística del camp,
que és l'electricitat, per exemple.
La qüestió elèctrica, has de tenir en compte la qüestió elèctrica,
has de tenir en compte el soroll...
Per exemple, no pots posar una caseta
al costat d'un fan entrenament de tir,
perquè no podran dormir, o de la cafateria.
Hi ha moltes variables.
La forma com el videojoc et visualitza aquesta mena de...
condicionants que hi ha a l'hora de construir el camp
és clarament... T'has de dir, Albert, que a mi em va costar...
Jo crec que, precisament, per no haver fet l'Emili,
i no estar familiaritzat amb aquest llenguatge,
a mi moltes paraules d'aquest món em costaven una mica, la veritat.
I deia... Home!
I no m'ho acabava d'explicar bé al començament,
a mi em va costar al principi i vaig dir...
Uf, no acabo d'entendre com va aquest món.
Però vaig anar a jugar, el vaig acabar entenent,
em va agradar molt el fet de, per exemple,
els treballadors del camp, els cuiners,
la gent que s'encarrega del manteniment,
de portar els recursos als diferents edificis especialitzats.
Cadascú en té una caseta, no?
Jo sempre s'ha hagut de posar la caseta més guai a cadascú,
al camp que m'he anat a Norris, en el meu cas,
perquè, clar, tu veus els balanços, entrar diners, despeses...
fatal, fatal, jo.
Però, escolta, tothom té unes cases increïbles a Norris.
Tothom està molt content.
Tu, Laia, jugues aquest tipus de jocs, d'estratègia?
Sí que n'he jugat i també la majoria han anat a Norris.
Però m'encanten les imatges que estic veient aquí,
per lo divertit que és quan els veus entrenar,
veus gent donant-se contraportes allà...
I, sobretot, quan tires endavant amb el joc,
vas veient el que estàs creant,
com tothom té la seva feina, com tothom camina i tal,
i no sé el codi d'aquest joc,
però deu ser al·lucinant que tot estigui...
Sí, sí, sí, com et dic, és el segon...
El més complicat és el codi o...?
Bueno, jo no soc programadora, a mi em diuen que sí.
La programació és la més complexa? A veure, sí que ho és,
perquè la programació, al final,
és el que uneix totes les coses que estàs muntant, no?
I...
Aquí ja parlo del que m'han explicat,
però...
el projecte, a mi, d'acabar evolucionant o que es va fent,
comença a agafar vida pròpia.
I una cosa que potser en paper dius això és així, així, així,
quan ho executes resulta que no acaba de quadrar per la pròpia...
identitat que agafa,
i llavors és quan... i ara ho has de refer,
fins que agafes i afines tot.
És un projecte de dir-hi joc,
és un projecte extremament complex.
No és només agafar una mica d'art, una mica d'aquí, una mica d'allà,
sinó que és una obra en si mateixa, també.
Sí, sí, és complexa.
Estard, tu no has jugat al joc, oi?
No, jo vaig tenir a prova amb l'Emili, jo.
Exacte, no, ja volia preguntar, per això de l'Emili,
el joc, per exemple, d'un campament més...
el que consideraves més important.
Home, el que considero jo i el que és són dues coses diferents.
El més important, sens dubte, és la cantina.
La cantina. Aquí en trobem, eh?
És el punt de reunió, és el punt més...
El punt de reunió és el punt més important.
Ara, per mi...
Ostres, jo diria que era a l'oficina on feia la feina jo.
Jo m'encarregava de buscar els prófobos.
Què dius, ara? Mare de Déu.
I, sobretot, els andorrans.
Sí, ara que estan de moda, doncs sí.
No, però no els passava res, els trucaven per dir-los que, si us plau,
regularitzessin la situació i que es podien fer...
M'agrada això que digui que, si us plau, eh?
No, de veritat, no, era així, era així, eh?
Els informaves, no?, que podien...
Sí, sí, sí, sí, no, en sèrio.
Però si eren andorrans fallant l'Emili?
Sí, sí, les de la part de la Seu, la Lleida.
Ja, hi hauria d'haver algun tenità.
Molt bé.
Ja està, jo no explicaré res més de l'Emili, però hi havia...
Hi havia un lloc més important perquè era al Caliu, on es veia tot.
Aquí hi ha oficines, hi ha cantina,
una cantina que al principi està feta un desastre i que després...
Doncs s'ha d'arreglar, que posin recreatives.
A Lleida hi ha recreatives, eh?, dintre de...
Veus, veus, doncs allò, tens els soldats contents.
Allà, i a mi m'agradava molt una espècie d'edifici
que es deia la Mediateca, on ja podies escoltar música,
i anava altres hores tardes, allà, escoltant música.
Mai m'havien dit que es pogués anar a escoltar música a l'Emili.
I tant, és perquè tenies moltes hores lliures.
Sí, moltes, moltes. Nois, tornem al joc.
Ja està bé de batallar-te, ja està bé.
No, llogia, llogia. Tornem al videojoc.
A mi em fa gràcia perquè l'heu publicat en format Early Access,
però és que ja és l'habitual, avui en dia.
El joc, jugant-lo, jo, aquests dies,
es veu molt ben acabat.
És veritat? No haver arribat a les últimes estadis del videojoc,
hi ha diferents passes importants,
però això vol dir que teniu una intenció
que la cosa duri d'evolucionar-lo molt?
Quin és el full de ruta, una mica, resumidament?
Realment...
A veure, aquest és un joc extremadament gran.
Estem parlant de... de... de 100 hores.
Llavors, això, realment, no ho pots avaluar...
quan estàs desenvolupant.
Com jo dic, no hi ha...
no hi ha pressupost que t'aguanti un equip de QA d'aquestes...
d'aquestes dimensions.
QA són els testers, no? Exacte.
Són la gent que prova i que diu,
això no funciona bé, això s'ha de canviar,
o això s'ha de corregir, o això és un error.
Llavors, actualment tenim aquest sistema de publicació digital,
que és l'accés anticipat, l'early access,
i... va costar, eh?
És una decisió que no va ser, va, fem això.
No, vam pensar moltíssim,
vam donar moltes anades i tornades
a early access, full launch, early access, full launch,
i al final vam decidir early access,
perquè era el sistema de publicació
que ens permetia assegurar-nos
que quan diguéssim, això ja està acabat,
la qualitat fos la que volem, extrema, la més alta,
i la satisfacció dels jugadors fos també extrema.
Per això ens tenim.
Tenim nosaltres un joc en early access
que una de les reviews que ens han fet, o crítiques,
ha sigut que posa el llistó molt alt
per a altres jocs que vagin a early access,
que no és la primera...
Per això ho deia, l'acabat és molt bo, clar.
Molt, molt bo.
Però bueno, que sí, que vindrà molt més contingut,
un pla de desenvolupament durant early access,
idealment jo, si m'ho preguntes a mi,
voldria que fos el més curt possible,
si fossin quatre setmanes, no firmaria més,
però no, seran uns quants mesos
que anirà ampliant el contingut, l'acabat, certes coses,
que hem fet en menys de dues setmanes,
no, ara ja són dues setmanes,
i hem fet ja quatre autates,
perquè clar, és que són moltes hores de joc.
I estem treballant a mil.
En aquests moments es pot jugar per PC?
Sí, sí, sí.
Hi ha alguna idea que es pugui jugar a altres plataformes?
Seria fantàstic.
Però de moment no, eh? De moment no.
De moment estem treballant exclusivament amb PC.
Molt bé. Amb PC i Windows, sí.
Quan tu jugues en aquest joc i no estàs jugant,
és a dir, ha passat un dia o dos, quan connectes,
ha passat alguna cosa?
El temps. El temps, sí.
Però això li ha afectat a la...
problemes o sorpreses desagradables, entre cometes?
Sí.
A veure, sorpreses desagradables, no.
Però això...
En el joc, vull dir que algú que havies posat a treballar
ha passat molt de temps i ara què passa?
Continua treballant.
A veure, en un principi,
sí, hi ha un transcurso del temps,
el temps és real, hi ha un dia, una nit,
i has d'estar pendent
de què és el que va passar en el joc.
I avançar les missions...
De tota manera, no està pensat per putejar,
no se't morirà ningú.
A mi tampoc és...
A més, el trobaràs exhauste, ja, al cap d'entrada.
S'ha remarcat que no és un joc violent, tot i la temàtica.
Mira, això no ho hem dit.
És important remarcar-ho, perquè hi ha una cosa,
la comunicació que heu dit, un missatge,
que és la nota de la premsa,
que deia, One military camp,
un juego pacífico en tiempos de guerra.
La guerra real, al món real, a Ucraïna,
d'alguna manera la comunicació haurà afectat, imagino.
A veure, realment no, i a mi em sobta molt,
perquè constantment estan publicant jocs que són sobre guerra,
el nostre no ho és, realment.
El nostre és la temàtica... No s'ha de matar ningú.
És militar, però no és guerra.
Evidentment, no hi ha cap mena de violència.
És un joc pacifista, en realitat,
perquè el que tu fas quan estàs jugant a One military camp
no és una massa informe,
i tiros per aquí, tiros per allà...
Però tu estàs contractant cada nou membre del teu exèrcit.
El coneixes.
Has de fer que sigui feliç, has de millorar-lo,
has de fer-li un pla de desenvolupament personal,
has d'enviar-lo a les missions adequades.
Vull dir, no és una cosa...
L'exèrcit és tot una massa informe, no coneixes a ningú.
I són números, i les bajes són números.
No, no, aquí és...
Tu coneixes cada membre del teu exèrcit
i has de tenir una visió global
de com guanya la guerra per ser-ne els millors.
La guerra és l'excusa, no?
És l'atenció de fons.
Sí, sí, sí.
Un altre joc que també no és el mateix,
també és la gestió, que és el de Nintendo, l'advance wars,
però té un enfocament diferent,
perquè ja sí que estàs en el camp de batalla,
en aquell videojoc, tot i que l'estètica és infantil.
En aquell cas, Nintendo va endarrerir un any
el llançament d'aquest videojoc, no?
Perquè també tenia unes imatges
que gráficament podien recordar l'exèrcit rus, fins i tot.
I no és el vostre cas, és diferent, trobo,
però, ostres, deu haver afectat una mica,
almenys en la comunicació, és a dir, anem en compte?
Clar, no, a veure, evidentment...
O sigui, has de ser sensible,
nosaltres tenim membres de l'equip que són d'Ucraïna, vull dir, a veure.
És que, quan...
evidentment,
nosaltres vam anunciar el joc a l'octubre del 21,
i la guerra és del març del 22?
Sí, sí.
Llavors, home, no és ideal, però no és ideal.
A Ucraïna hi ha altres...
Hi ha irà, hi ha...
Sí, sí.
Hi ha molts conflictes, de fet, em sembla que n'hi ha desenes,
de conflictes armats al rev del món.
Sempre hi ha alguna cosa, però...
i tractes de ser sensible,
perquè estem en una societat que tot està superconnectat,
torno a repetir,
nosaltres tenim membres de l'equip que són d'Ucraïna,
i, home, evidentment,
jo, almenys, tracto de ser conscient i considerada,
però el joc en si, de veritat, no és violent,
no va de la guerra,
va de... bueno, de l'organització militar,
que, al cap i a la fi,
ens va semblar que era un tema molt bo
per fer un joc d'organització, de construcció,
que és el que és, en realitat, aquest joc, no?
Sí, sí, certament.
Estava pensant i estava veient les fitxes
de cadascun dels personatges
amb les variables que hi ha.
O sigui, realment, el poder de decidir
què fer en aquell moment és important.
Sí, sí, sí, i els comentaris de cadascun d'ells,
perquè tot l'humor envolta el videojoc.
No tan sols que, per exemple, recordo molt la primera emissió
on tu vas, realment, entrenar-los perquè vagin a fer l'emissió,
és perquè han d'alliberar un poble
que els hi han prohibit un...
un vegetal que els agradava molt, no ho recordo,
els naps o algo així.
Els han prohibit i, clar, és que no pot ser això.
Aquest és l'enfocament del joc.
Aquest és el problema que ens trobem en aquest títol.
Hi ha una cosa que a mi em fa gràcia,
em produeix curiositat, vull dir, d'avilite,
que és que trobo que, a nivell de marca vostra,
i que ja porteu molt temps,
sou un dels estudis catalans que porteu més temps,
i creat aquí, a Catalunya,
doncs creant títols de forma constant.
Amb els últims anys heu fet més la part
d'editar jocs desenvolupats per altres equips,
i ara heu volgut tornar a fer un propi,
després d'un quant temps,
però volia fer-te una pregunta, Eva.
Teniu Avilite Barcelona, que desenvolupa,
i Avilite Estudió, que publica.
Hi ha un moment en el qual es produeix aquesta distinció?
També teniu Avilite Shop?
Sí, amb unes edicions increïbles als jocs.
Entenc que voleu crear una marca aquí,
al voltant del vostre estudi.
Avilite seria... seria tot, no?
Però és que...
A veure, nosaltres vam començar el 2003,
en realitat, 4, jurídicament, quan vas afirmar el notari,
desenvolupant videojocs,
el 2009 vam començar a publicar,
i el 2020 a distribuir, que és la shop.
Però causava molta confusió.
Ningú sabia quan em presentava,
o què causava confusió,
què era, què és el que feia Avilite,
què era una portinghouse, què era developer, què era publisher...
Era molt confós.
Llavors, el 2021, em sembla, o el 2020,
vaig dir, anem a fer un rebranding,
clar, posarem Avilite,
Avilite és la paraula... la catxiparaula,
però es distingirem.
Barcelona és el developer,
Estudios és l'editora, com has dit,
i després tenim la shop,
i l'editora és l'editora de la publisher,
de l'estudios,
però amb vies, amb vistes, qui sap si en un futur
hi haurà un Avilite, no sé, Nova York,
jo què sé, Austràlia, el que...
Clar, que n'hi haurà, dona, que digues que sí.
Estem en un moment de por, llocs que ens faci il·lusió.
Gràcies.
Estem en un moment en què a Catalunya
estan desapareixent els estudis autòctons.
Que bé que va tot a Catalunya, però, si us fixeu,
cada vegada ja menges estudis catalans autòctons d'aquí,
i que sigui una iniciativa sorgida d'aquí,
i que sigui una multinacional que ve aquí
a pujar els preus dels viulers.
Però això és un altre tema per un altre dia.
Tenim algun uient que pregunti alguna cosa?
Demanen dos uients, l'Arandur i el Totsin Racing,
si aquest videojoc el podrem gaudir en català.
Sí, i tant.
Està molt bé, perquè és una confirmació.
Crec que això no s'havia comandat enlloc.
Tenim que buscar el diccionari, que com es diu?
Una nova exclusiva del generació digital.
Això és un problema pels traductors.
Home, hi ha molt text aquí.
60.000 paraules.
Una altra de les cosetes, de les perles d'aquest desenvolupament.
A mi m'agraden molt els jocs que tenen poc text.
Honestament.
Aquest no ho és? No, aquest no.
Però veus, l'Hyperlight Drifter,
que és un joc que hem publicat nosaltres,
a Switch i a EOS,
té, no ho sé, 100 paraules.
Sí, però bueno, estem parlant de...
El dia i la nit.
Exacte, i aquest en té 60.000 només dintre del joc.
60.000 paraules que han de passar per una lingüista, etcètera.
Per molta gent.
No és barat, eh? No.
Això se'n parla poc.
Moltes vegades reclamem que els videojocs siguin en català,
però també s'ha de dir el que costa per una desenvolupadora.
És caríssim.
A més, en aquest joc hem tingut un problema fàgic,
i és el tema de l'humor.
Aquest joc és tema militar,
però nosaltres no volíem que fos seriós.
O sigui, la mecànica de jocs són molt bones,
són molt serioses del gènere,
però estàs passant una bona estona,
i la idea és que puguis riure.
L'humor és el més difícil dels sentits,
perquè depèn molt de la cultura.
Clar.
De la cultura de cadascú, de les experiències compartides,
a la família te'n riuràs més,
si t'agraden les pel·lis militars, encara més,
perquè hi ha moltes referències,
que si tens aquesta sensibilitat les veuràs,
si no, et farà gràcia i punto.
Però costa molt de traduir,
costa molt fer aquests enclaixes a cada idioma.
Nosaltres, d'entrada, hem fet l'anglès,
que tot i que tots sabem anglès,
hem hagut de fer revisió extra,
per fer bendiciments,
perquè hi ha hagut molts Estats Units
i els nazis natius d'allà d'allà...
d'englès, que vivien anglès,
alemany i francès.
I ha sigut duríssim, complicadíssim, de veritat.
Aquest projecte és com si...
em sento que hagués començat a ser un altre cop
perquè uns reptes que no ens haguéssim trobat mai.
Doncs estar en català, quan sigui, amb un update.
Està molt bé.
Tu i jo ens preguntem...
Bé, pregunta, Eva, quant creu que estarà acabat?
Home, a mi, si m'ho pregunten...
A mi m'agradaria que...
que aviat, que molt aviat,
esperem que cap a l'estiu...
i aquesta és la meva honesta...
L'estiu d'aquest any, eh?
Això és el que m'agradaria.
Estem a l'abril, pràcticament, a l'abril, juny, juliol...
L'estiu em sembla que va fins al setembre, però bueno...
Sí, amb positius. A l'agost, a l'agost.
Quan tornin de vacances, quan vagin un altre cop al col·le,
quan arribin al setembre, ja està.
Quanta gent sou ara, treballant en aquest joc?
Són 20. 20 persones.
Heu tingut algun pic amb més gent? Sí.
Hem arribat a ser 26 o 27.
I, a més, bueno, posant música extern...
Hem tingut diferents col·laboradors externs.
La música l'han feta originàriament per aquest joc?
Sí, sí. I les veus i tot, eh?
Jo visc els creïts, que és l'Alberto González, qui fa la...
A veure, l'Alberto és el productor musical,
és el director de la música,
però la música, música, el que són les musiquetes,
les ha fet... em matarà.
Jo és que soc dolentíssima...
No passa res, no et matarà.
Però és una persona que ho fa molt bé, oi?
Sí, a més, actualment està treballant a Game Kitchen.
No, ja ho diré.
Bona persona i excel·lent professional.
Ara ho busques en un moment i ens ho comentes ara.
Jo només comentava 3 impressions del joc d'aquests dies.
Sí, sisplau.
És un joc on has de gestionar moltes coses
i el meu missatge preferit en tot el videojoc
és quan apareix a la pantalla, està tot en ordre.
Quan surt, està tot en ordre, dius...
Uf, per fi ningú s'està queixant que la seva casa no és petita.
O que no sé què, o no sé quantos.
I trobo que és interessant quan vas anant pels diferents arbres,
perquè hi ha molta cosa, és un build game,
és un joc de créixer, de construir, d'anar fent tot això.
I m'ha sorprès per acabar el sentit de l'humor
amb referències de jocs com el Theme Hospital
o aquest altre de l'hospital, com es deia?
El Two Point.
Hi ha un moment que dieu...
A l'hospital guia a la vora del campament es diu...
Ho tinc per aquí apuntat.
És la que està després, eh, Albert?
Sí, sí.
Ho teníem aquí.
One Sanitary Camp.
Era com m'ha agradat la referència.
O que també hi ha especialitzacions com la salut mental dels soldats,
teràpies motivacionals...
Sembla el woke.
Hi ha moltes coses que et sorprenen, que no són les típiques.
Doncs ja sabeu, uients, si voleu jugar en aquest joc,
aneu al PC, aneu a Steam, el trobareu allà, a 20... 24?
Ara a 24.99. Molt bé.
Però estigueu atents, perquè crec que és interessant baixar-lo,
que té moltes updates i algun dia apareixerà en català.
No te'n vagis, Eva,
perquè continuarem més coses a parlar
del 15 Nite a les xarxes dels uients
sobre l'experiència de la Laia
per acabar-se un joc al 100%.
Generació digital és ara tendència.
Què ens han dit els uients aquesta setmana?
Mira, en Raül ens parla de dos videojocs.
Ens diu, ens deia l'altre dia,
ojo, el nou de Nova Rama, un Call of Duty català,
es diu United 1944
i el titular és el tiempo
para que la gente común tome acciones extraordinarias.
El Pastanaga diu, oi, està ambientat al 2GM,
ha pensat que seria la guerra dels segadors,
o el 2017, o l'octubre, o la plaça Orquinaona, etcètera.
Molt bé, més coses.
I ens parla d'un altre videojoc, en Raül, que és el nou de Tintín,
que s'ha fet a Espanya, que diu que pinta molt bé,
ens comparteix el seu tàiler, es diu Tintín Reporter,
Cigarro de Faraó.
Exacte, Cigarro de Faraó era un dels meus...
Va ser el primer que vaig tenir. Ah, sí?
Mira, es veu que sortirà el 2023
i sortirà per PlayStation 5, PlayStation 4, Nintendo Switch,
Xbox Series, XS i PC.
Molt bé. I, per últim, el Ventosa...
ens explicava que l'altre dia va anar a una boda civil
i que va conèixer una dona de 92 anys, totalment analògica,
i diu que va ser una experiència brutal.
Diu, això sí que és un Dark Souls de la vida.
Quan parles amb algú així, se't cauen tots els principis a terra.
No hi ha ni intel·ligències artificials, ni bitcoins, ni llibres,
és una pura saviesa de la vida.
Aquesta savidoria no s'hauria de perdre, és meravellós.
Generació digital, els dissabtes a les 10 del matí, a iCat.
Recurreu, farem el programa en directe a l'1 d'abril,
el de 10 a 11, en directe, i podeu veure,
i si envieu un correu a generaciodigital.cat, ràdio.cat,
podeu venir i potser guanyar algun dels premis que tenim.
Si no compartiu una estona amb nosaltres, meravellosa.
Que segur que farà bon dia i serà fantàstic sortir a les 11.
Laia, tenies una espineta clavada amb el Dark Souls, oi?
Més que espineta clavada,
vam rejugar-lo amb un dels meus millors amics,
i va dir, va, que són fàcils els assoliments, els logros.
Ah, o sigui, tu, en teoria, no ho feies per...
Jo anava a passar-me els souls, però jo començava per l'1, el 2, el 3...
Correcte, sí, que recordo.
Diu, va, que són fàcils, jo me'ls trec, i dic, vinga, va, jo també.
En quin moment vaig dir, va, vinga, jo també.
Va costar.
Va costar, perquè hi ha moltes tonteries, no tonteries, tampoc,
però hi ha un dels assoliments que és,
aconsegueix tots els miracles del joc.
Com tu de les mages.
Està dient que sí, l'Albert García.
És que és bastant cancino, això, perquè ja no és jugar, és fer feina.
És farmajar, és fer els pactes correctament,
seguir les històries dels personatges dels NPCs correctament,
perquè et donin aquell miracle i tu,
per favor, deixa-la anar ja, que t'he ajudat prou.
Doncs són hores, o sigui, m'hi he estat d'hores.
Quantes, quantes vegades ja vas jugar?
Jo crec que, no ho sé, unes...
És que me l'he passat 3 vegades, per aconseguir-lo.
Mare de Déu.
Un... ho vaig deixar estar,
perquè se m'havia posat massa complicat,
no tenia els nivells repartits, i com que és el més antic,
no et pots redistribuir les habilitats.
Va ser un... deixem-ho, torno a començar.
Molt bé. Està quina decisió, eh? Sí.
No, no, és important decidir això.
Això sí que és slow gaming, eh? Totalment.
Va, mare, cap aquí, cap allà...
Avui, per cert, avui és dijous,
i ja aquí el piano, quan heu entrat, avui és un piano, no?
Ara estem escoltant també aquest piano,
perquè avui... De quin vídeo és això que vols parlar, Laia?
Doncs torno a treure el tema de l'Elden Ring.
Correcte.
I per què? Quina passada de joc.
Però que complicat.
O sigui, podríem dir que trobo que és com el...
és souls, rotllo souls,
perquè agafa moltes armes,
molta estètica, les mages, els miracles,
és tot souls,
però a la vegada és massa gran.
El ser món obert, dius,
molts jefes, molts bosses,
els estic deixant enrere del pal.
Mira, quan magia sigui més poderosa, ja tornaré.
Malènia, no? Bueno, aquesta n'hi he arribat.
Malènia és...
Malènia és l'enemic més icònic del vídeojoc,
perquè és molt complex.
M'han parlat que la malènia, per exemple,
té més claus i potser ni el trobes.
Sí, és que per arribar amb ella és tot un què?
Jo no me l'he passat, és el que em falta.
Quantes de les portes, tu, Laia? Ara unes 50, en aquesta partida.
Però has fet moltes més, tu,
perquè has fet diverses partides a l'Elden Ring.
Jo el vaig començar fora de stream
quan va sortir i li vaig dedicar unes 100 hores.
I vaig dir que aquest joc molt a molt el vull fer en directe.
Ja.
Us estimo molt, viewers, però en aquest moment...
Et tens constància d'un jugador que porti moltes hores en el vostre?
O a Military Camp?
Sí, sí, ens deixen revius.
Sí?
És que, com a Albert, vicia molt.
I els propis membres de l'equip, que han sigut els primers testers,
no només han estat allà a la jornada,
sinó que després continuaven jugant.
Hi ha cap de setmana i dic...
Això va bé, això va bé.
I és molt identificant quan et surten bé les coses i tot.
I enganxar, no pares de fer coses en jocs així.
Eva, en un joc d'aquest tipus i tan gran, diguéssim,
que pots fer gairebé de tot, com aquell que diu,
uevos de pasqua, n'hi ha, no n'hi ha?
Es pot dir?
Uevos de pasqua...
Això vol dir que sí?
Sí, lo bo...
Clar, jo porto molt de temps desenvolupant
i abans, quan feies un joc i el llançaves,
t'oblidaves d'aquest joc, ja passaves al següent.
Però ara no, ara es desenvolupa i continues fent.
I ara som acudits a això, i ara podem fer això.
I ara, per exemple, pel dia de la dona,
sí que van llançar un concurs
i els jugadors que van guanyar el concurs
doncs entren a no sé quina sala és
i es troba una figura que vam fer, que és la dona aquesta...
Sí, que està ensenyant el braç.
Exacte, és una escultura...
Perdó, una escultura exclusiva...
S'ha oblidat.
Una escultura exclusiva per a aquestes persones que van guanyar.
Molt bé.
Tu, per cert...
Que els jocs, a més a més, tinguin aquest tipus de recompenses,
aquestes sorpresetes,
anima més a jugar encara.
Ilaia, tu dius que tens problemes amb ordinador
i que no pots jugar gaire bé.
No sé si començo a relacionar-ho amb...
Amb la potència del joc?
Sí, que el meu ordinador no aguanti.
Fes directe a la vegada que jugues al Dark Souls,
jo ja noto que perdo qualitat del joc per estar fent directe.
A mesura que passi el temps.
Llavors ja l'últim directe, que va ser aquesta setmana,
és com que se'm va apagar l'ordinador dues vegades seguides.
I començo a considerar que pot ser per l'Eldenring.
I ara escoltem la musiqueta.
Aquesta és de... oi que volies parlar d'un DLC?
Pot ser? Pot ser.
Aquesta música que estem sentint
és la batalla final d'Eldenring.
Correcte.
Escolteu-la bé,
perquè jo, en el meu cas, trigaré bastantes hores a veure-la.
I a sentir-la.
I sí, lo guai és que m'han donat pressa amb l'Eldenring,
perquè no sabem encara quant exactament,
però el passat 28 de febrer,
en el Twitter oficial d'Eldenring,
van dir... van reconèixer que estan treballant en un DLC.
Molt bé.
On la imatge que vam publicar
és una imatge que jo encara no he vist.
Shadow of the Earth Tree.
És el nom del DLC.
I hi ha teories, hi ha vídeos, hi ha articles sencers llarguíssims.
Hi ha gent que ha fet vídeos a YouTube.
Amb una sola imatge.
Amb teories de mitja hora.
Amb una sola imatge i ja s'ha enfamurat.
Això és fantàstic, perquè al final...
Per cert, la gent que ens està mirant a Twitch.tv
a la nostra pantalla gran
està veient unes imatges que ens l'ha passat el Jerry,
són d'Eldenring,
i és de l'univers G8CO, que aquí coneixem,
i que ell el que fa és, amb la moda foto,
crear una història, una edició...
Brutal.
Són vídeos amb fotografies al seu Instagram.
Jo estava veient-lo i dic... No em sonava cap tràiler, aquest.
Són brutals, les imatges, i ara acabo de lligar caps.
I ens ho ha passat i m'ha dit...
De tant en tant, la Laia en parla.
Dic, mira, coincideix i ho comentarem,
perquè, Eva, això del moda foto, dels videojocs...
I la gent fa com...
Bé, com fa el Jerry, doncs fa de realitzador de cinema.
És que és al·lucinant.
A més, és un joc que no té moda foto, per tant...
Deu haver jugat, no?
Aquí és ell que ha fet unes triquinyoles molt interessants.
I ell fa directes, és el canal de Twitch de G8CO,
on es para, fa la imatge, grava...
Vull dir, increïble.
I t'hi dedica moltíssimes hores i t'adones,
que les aventures que nosaltres hi juguem...
Hi ha meravelles com aquesta que estem veient,
amb jocs de llum, al·lucinants...
A més, el que fa és passar el temps més ràpid.
El joc i els paisatges són increïbles.
O sigui, tornar a veure els paisatges per primera vegada...
M'ho ha dit molta gent.
És que, ojalà, pogués tornar-lo a rejugar amb la memòria al zero
i tornar a impressionar-me amb els paisatges de l'Elden Green.
Saps això que acabes de dir? Ho vaig dir una vegada fa molt de temps.
A una persona que no havia vist Magnum,
una sèrie que a mi m'agradava molt...
Quina sort que tens que tu no saps qui és i tal.
Imagina't, fa molts anys que ho vaig dir.
Però res, escolta'm...
Cada vegada que ho consultem. Sí, sí, quan surten aquí coses.
Eva, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies a vosaltres per convidar-me.
I estarem atents a totes aquestes novetats del joc,
i quan acabeu, el setembre, a veure què hi ha,
a veure què treballeu, i quan es pugui dir, ja ens ho direu.
Molt bé, així ho farem. Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres, Star, des de Tarragona.
Qui tenies avui de tècnic? Albert Cots.
Gràcies, Albert Cots, també, per estar per aquí.
Aquí, gràcies també al Dani Jiménez, al Pol Regàs,
que vagi molt bé.
Albert, Laia, Eli, que vagi bé.
I espero, Laia, que no t'hagin posat multa avui.
Sí, sí, ara ho veurem, ara us ho explicarem.
Molt bé, molt bé.
Semana vinent, més coses,
i, per cert, més gent que fa videojocs catalans.
Adéu-siau.
Fins aquí el programa d'avui.