OK.
Oh, yeah, yeah.
Oh, yeah.
Oh, oh, yeah.
Icat, la ràdio inquieta.
Generació digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació Digital. Aquesta és l'edició número 956.
I avui parlarem de la darrera aventura de Kirby.
Intentarem saber què ha passat
amb una de les expos més importants de videojocs, l'E3,
d'un videojoc de mòbil que mescla el món del surf i el dels trens.
I coneixerem en profunditat nova pantalla,
l'exposició que es pot veure al Palau Robert
sobre el món del videojoc a Catalunya.
Salutacions, Elisabet Sánchez, com estàs?
Molt bé, bona tarda.
Bona tarda, França Xavier Blasco, tot bé?
Sí, tot bé.
Com anem aquí, tot ben general?
Sí, jo volia dir que 956 programes són molts programes.
Ja estaria.
Heu de descansar, heu de descansar.
És veritat, són molts programes.
956 sembla molts, però són quasi 1.000.
Sí, sí, sí.
Que sembla molt més, és una borrada, eh?
Si continués l'any vinent, faríem els 1.000.
No, perquè no ho continuem, no ho sabem.
No ho sabem, però una celebració dels 1.000...
Home, avui ha d'haver.
Són programes que té més mèrit que 1.000 diaris.
Clar, exacte.
Tots borratxos, aquí.
Molt bé, tenim el Dani Jiménez, el control tècnic, tot bé?
Hola!
Hem de dir que som a Twitch, Eli, i fem una pregunta avui.
Potser molta gent o algú que ens està escoltant i veient
tindrà vacances de Setmana Santa, alguns no,
però si en teniu, us plantegeu aquests moments per...
¿Vaig a agafar-me aquest joc i me'l vaig a acabar?
O vaig a fer aquesta anissaga? No ho sé, que...
Que ens diguin el que...
M'ha agradat molt la pregunta que has dit.
Algú que ens està veient potser té vacances,
perquè molts... molta gent no té.
Perdona, perdona.
No vull encetar aquest tema,
però jo veig gent que fa vacances a Setmana Santa,
vacances a Nadal i després 30 dies a l'estiu.
O sigui, no surten els números.
No surten els números.
Sempre, tota la meva vida.
No em queden dies, sempre està fora.
A mi això no m'ha passat mai. A mi tampoc.
Deu ser que agafen els que no ens ha passat mai.
Suposo.
Tu parles de profes, no? Aquest és el tòtic.
No, no pensava...
Són els que fan tota la setmana sencera.
Amb ells no parlava dels profes, en absolut.
I a més, estan en un moment que se'ls ha de...
Se'ls ha de cuidar. Se'ls ha de cuidar, i tant que sí.
Molt bé, doncs fem aquesta pregunta a Twitch,
a veure si, jo què sé, agafeu alguna anissaga que teniu ganes.
Tu ho has fet francesc moltes vegades.
Un estiu em vaig fer els 6 inscrit,
tots els que vaig poder, un d'altres, almenys 5 o 6.
Faràs algun o descansaràs?
Perquè, clar, tu jugues molt, jo, entre temporades,
no sé si ara descansaràs a videojocs, aquests dies.
No, descansar no crec que descansi.
Doncs vinga, continuem a Generació Digital.
Els teus amics estan connectats al Generació Digital.
I és que ara parlarem dels videojocs
que han aparegut aquesta setmana.
Un, per exemple, el Chrono Cross,
de Radical Dreamers Edition.
Chrono Cross originalment va aparèixer
per la primera de les PlayStation, l'any 1999.
Un clàssic joc de rol japonès
i que era la seqüela de Chrono Trigger,
que es va llançar anys abans per la Super Nintendo.
Aquest Chrono Cross, de Radical Dreamers Edition,
l'ha refet un equip de 40 persones, també d'esquadrènics,
i ha millorat un munt de funcions.
Hi ha possibilitats, per exemple,
un tema que escolto molt sovint, darrerament,
que és que ha fet que els combats siguin una mica més senzills.
La senzillesa, el fet que sigui més senzill el videojoc,
no ho sé, darrerament ho estic escoltant més.
Potser és cosa meva.
La dificultat dels videojocs, no?
El que passa és que els 90...
Estaven mal fets.
Aquesta és la diferència.
És que quan et toquen a alguna cosa
et diuen, vamos a rebajar esto un poquito,
és que era una borrada.
I, a més, un joc com aquest, no?
I, a més, un joc com aquest, no?
Però durant molta època, els jocs eren horriblement difícils,
perquè no podien ser més llargs,
amb el qual havia... era una qüestió tècnica.
I això es va quedar, però cada cop té menys sentit,
que siguin en segriu d'algú molt concret o una història.
I, a més, quan tens 40 anys, no tens paciència ni temps...
És veritat, això.
Sí, ja està.
Aquest videojoc arriba per Nintendo Switch, Xbox One,
i també per Steam.
I, a més, el Lego Star Wars de Skywalker Saga.
L'entrada li costa, però ja ho veureu.
De fet, diuen que aquest videojoc és força gran, no?
Doncs sí, sembla ser que és el més gran que mai s'ha publicat.
El Lego Star Wars de Skywalker Saga
fa un recorregut per les tres trilogies
en l'ordre que vulguem
i on podem elegir els herois de les pel·lis
o elegir el costat fosc de la força.
I, de fet, abans comentàvem, micròfon tancat,
això que pots elegir qualsevol episodi,
però ho has de fer en el primer de cadascun de...
Sí, has de començar pel primer episodi de cada trilogia.
Doncs es bloqueja ràpid, sí, sí.
Tu ara estàs jugant, ara ho has vist per Twitch?
Sí, jo he jugat perquè estic en un directe patrociní, que dic jo,
i és que és boníssim.
És que és molt divertit.
A veure, no són jocs difícils, és molt senzill.
També està pensat per jugar amb família, per jugar amb crius.
Però és que està molt ben fet.
I si ets fan de Star Wars, a mi m'agrada molt Star Wars,
però no soc el megafan.
La gent que és megafan és que flipa.
Perquè és que està tot.
No sé si hi ha 430 personatges...
És una bogeria.
És una de les coses que tenen tots els Lego Star Wars.
Tenen aquesta facilitat per molts personatges, molts col·leccionables,
molts secrets dins els nivells,
haver de col·leccionar tots els objectes amagats,
totes les peces que estan per aquí,
després tornar a jugar al nivell però amb altres personatges
amb altres facilitats, no?
Has fet la mateixa història del Luke,
però la fas amb el Darth Vader, però és la mateixa història, no?
És una miqueta de contradicció, però és divertit.
Moltes vegades que companys de feina em pregunten per algun joc,
que puguin jugar els seus fills,
jo moltes vegades sempre els dic els Lego.
És que són molt... Tenen cooperatiu i tota la història...
Exacte. I una de les coses que més agrada,
és que quan, per exemple, mors d'un enemic,
es fan les peces i això,
sempre ho tinc comprovat, agrada molt, els pares.
A més, pels que som viejunos
vam jugar els primers Lego Star Wars a la Nintendo DS,
que era un horrible pels ulls,
perquè era un pseudo 3D una miqueta
i jo recordo patir bastant visualment per poder-lo jugar.
Jugar-lo ara segurament en versió Switch, no?
Que també pots jugar a pantalla gran, ha de ser una delícia.
I, a més, molt... Santit el humor, no?
És molt divertit.
Aquesta època no se puede hacer humor sin molestar a nadie.
Sí, sí, sí, sí es pot.
No diré, no l'explicaré, però la batalla amb Darth Maul...
és algo espectacular, eh?
Mira, estava plorant de riure.
És molt graciós. A més, saps que hi ha moments tràgics?
Clar, clar, clar. Hi ha moments fotuts.
Estan, però els hi donen una volta, perquè acabin rient.
Està molt ben portat.
De fet, aquest Lego Star Wars de Skywalker Saga
arriba pels sistemes Xbox, Playstation, Nintendo, Switch i PC,
i està recomanat per majors de 7 anys.
Arriba també aquesta setmana The House of the Dead Remake.
Please, help!
De fet, les sortides d'aquesta setmana, en el fons,
són totes molt retros.
Un remake d'un videojoc dels 90,
uns ninotets fets per una empresa nascuda als anys 1930,
i ara un remake d'un clàssic com és The House of the Dead.
Efectivament, el videojoc original és del 1997,
i ara li han rentat la cara i apareix per la Nintendo Switch,
amb una recomanació d'edat de 18 anys.
D'aquest 18 anys, juga amb els oicons,
no es pot jugar amb les pistoles, però pot estar bé.
És un d'aquells gèneres que encara t'ho oblidats
per l'evolució del mercat de les consoles.
Han desaparegut els shooters,
que tanta alegria ens havien donat en els salons recreatius,
que és l'únic lloc on encara els pots trobar una miqueta,
i Nintendo, gràcies a la Wii i el Wiimote,
i que ho han mantenit posteriorment,
és gairebé l'única que realment aprofita una miqueta...
Dóna la possibilitat de tant en quant aquest gènere aparegui,
amb el que era el MUF de PlayStation, hi ha hagut el Kinect,
amb això es podien fer coses que poguessin ser shooters,
han fracassat sempre.
I l'única que ha sigut mantenint la possibilitat de tenir un shooter
d'aquest estil tipus arcade ha sigut Nintendo.
Sort encara que podem seguir jugant aquesta mena de jocs,
almenys pels que som fans.
És una cosa rara, perquè si hi ha una empresa que fa un joc
que està xulo, que està realment ben fet,
i tal ben a la preu normal amb una pistoleta de plàstic,
això ha de funcionar.
És com que ha separat per desaparèixer.
Sí, jo crec que és impossible que a Nintendo passi això.
L'altre dia mirava informació d'aquest joc a la pàgina oficial de Nintendo,
es veia molt, als 18 anys,
es veia poques fotos i poca informació.
Jo tinc la sensació que Nintendo, amb aquests jocs que són violents,
crec que no els agradava molt mostrar-ho.
Bueno, perquè després tens que, òbviament,
ja el gatxet aquest de la pistola,
el qual crida una miqueta de la violència,
que Nintendo es vol separar del tema,
és l'únic sistema que ho permet,
pel tema del canvi de format de les teles,
només les coses amb sensor de moviment permetrien això,
i això és, dic, una llàstima.
Què diuen els ullents a través de Twitch?
A què jugaran els nostres ullents?
La Gina ens diu,
aprofitaré les vacances per jugar al nou del Kirby.
Avui el Francesc en parlarà. Molt guai, molt guai.
El Carmen Cesc.
El Den Ring s'ha d'anar avançant.
Si em poso a un altre, l'acabaré deixant a part.
I aquí hi havia molta gent, o força gent,
com l'Ed, que diu que jo tindré més feina que una setmana normal.
Sí, per això. Pensava en tu, Ed.
Pensava en tu i en totes les persones com tu.
Exacte.
Gina, escolta el que parlarà el Francesc del Kirby,
perquè no només parlarà ell.
Atenció, perquè hi ha una sorpresa important.
Generació digital és ara tendència.
Molt bé. Avui he mirat per sobre...
de què anava aquest joc amb unes imatges,
i se m'ha fet molt estrany,
perquè com l'has definit se m'ha fet estrany.
A veure, és un joc que transfua dos universos molt diferents.
Sí, i de fet és una mica estrany,
perquè clar, en aquest joc, et transformes en un surfero...
que fots de la policia, però no al mar,
sinó que en una interminable estació de tren.
Molt bé.
És a dir, que surfeixes per unes vies de tren,
o a través d'unes vies de tren.
D'acord.
Es diu Subway Surfers,
i és un joc de plataformes en què això...
Ens espassem tot el joc fugint de la policia,
corrents per unes vies de tren
amb les que passaran trens a tota velocitat i tu has d'esquivar.
D'acord.
Aleshores, és un joc totalment debilitat,
molt colorit, molt visual, molt xulo,
però sí, sí, has de passar-te l'estona corrent, esquivant obstacles,
i perds la partida quan acabes xocant amb un d'aquests trens
que és quan aprofita la policia per enxampar-te.
Molt bé, estàs explicant un drama, però la música és així, eh?
Sí.
No passa res, no?
Sí, de fet no passa res,
perquè si xoques contra un tren t'agafa la policia
i tornes a començar la partida, per tant, aquí no ha passat res.
Molt bé, és una mica similar al que passa de vegades a la policia.
Sí, seria una metàfora.
Sí, hi ha dues coses que poden passar,
o que et xoquis directament i t'agafi la policia,
o que tinguis alguna topadeta, i això fa que redueixis velocitat,
i aleshores ho tinguin més fàcil, de sobte tens la policia al darrere,
i has de tornar a agafar aquesta velocitat per escapar.
El nostre personatge, que és aquest surfer,
va sempre a la mateixa velocitat,
nosaltres no fem res per graduar això, sempre és la mateixa,
excepte quan topes amb algun obstacle,
que llavors pares una mica i l'has de tornar a recuperar.
I sempre tens tres carrils per moure el protagonista
lliscant el dit sobre la pantalla.
A part d'aquests moviments de costat amb les vies del tren,
que sempre van passant trens a tota velocitat i has d'esquivar,
també has de saltar algunes valles o algunes coses que apareixen,
o rodar per terra per passar per sota en alguns obstacles,
fent el swipe de forma vertical, així pots pujar i baixar.
I hi ha una habilitat, la més xula, penso jo del joc,
que és quan toques dues vegades la pantalla,
que aleshores puges sobre un skate,
i això fa que durant un temps limitat
puguis rebre tots els cops que tu vulguis,
que no et passarà res, però no et pots confiar,
perquè al final ja tornes l'altre cop a que et puguin picar.
Has d'anar calculant el temps que queda,
menys d'aquesta potència per...
Aprofites per fer molt camí,
i després ja pares perquè saps que et tornaràs a xocar en algun moment.
Molt bé.
Totes aquestes variants fan que siguin curses bastant frenètiques,
però molt emocionants,
perquè has de recórrer el màxim de quilòmetres possibles.
Quan t'enxampa la possibilitat i tornes a començar,
has de fer-hi una altra partida
en què guanyis més quilòmetres que la partida anterior.
Molt bé.
En aquesta partida que no pares de córrer, no només has de córrer,
sinó que també has d'anar recollint monedes i complint missions,
i així amb aquestes missions augmentes la puntuació,
i amb aquestes monedes pots anar comprant altres artilogis,
com seria l'Skate,
o altres que et fan saltar, que tenen diferents habilitats.
Molt bé.
I què més?
Això també podem...
Bueno, és un joc molt, molt entretingut, és senzillet.
Sí, perquè al final el control també és molt senzill,
i saps què hi ha, els trens que van venint i tu que has d'anar canviant.
Sí, i la cosa és que, a més a més,
pots competir amb els amics que tens en línia,
i que, a més a més, cada vegada que acabes una partida,
surt el nom de la persona amb qui has quedat més a prop.
Aleshores et pots picar o amb tu mateix o amb gent
que també estàs jugant en aquesta partida,
i, a més a més, aquestes partides estan constantment en actualització,
o sigui que és un pòdium, diguem-ne,
que després tota l'estona canvien.
És a dir, que ara lluites contra un i després...
I tu saps que pots estar en bones posicions,
però d'aquí res ja pots... Que les pots perdre, exacte.
Sí, ja està, està desenvolupat per Kilo i Cibo Games,
que són desenvolupadores que tenen seu a Dinamarca,
és gratuït i està disponible per Android i per iOS,
i el trobes per Kindle i Windows Phone.
Windows Phone, diguem-ne, que segurament això ja...
Encara funciona, encara hi ha gent que tingui Windows Phone.
És vintage, eh? Totalment, totalment.
És com si haguessin tret per PS Vita.
Jo que estic convençut que hi ha gent que porta la BlackBerry.
Hi ha una persona en aquesta casa
que fa un any que el tenia, ara potser ja se l'ha canviat.
Però segurament, a nivell d'actualitzacions i tot això,
ja no crec que funcioni, però si tens els jocs aquells...
Clar, els jugues. Sí, sí, sí.
Molt bé, per cert, recordem el nom.
Es diu Surfers... No me'n recordo, Subway Starships.
Subway Surfers, molt bé.
Generació digital, l'únic programa de ràdio...
que no necessita cap requisit del sistema.
Doncs no, una ràdio necessiteu.
Només si voleu escoltar-nos els divendres a les 11 de la nit
amb aquell efecte FM, estereo,
que també fa molta gràcia, fer-ho de tant en tant.
Ahir, Eli, vam estar tu i jo... Sí.
amb els tres comissaris, que són el Joan B. Galí,
l'Albert Garcia i el Marc Engrill,
a la nova exposició al Palau Robert, nova pantalla, i ens va agradar.
Ens va agradar molt, vam passar una estona molt agradable, la veritat.
De fet, si voleu saber molts detalls més dels que diré ara,
podeu anar a icat.cat barra GD,
i allà trobareu que vam estar passejant amb ells tres,
a més, vam tenir molta sort,
perquè era just abans que obrissin les portes,
i que s'inaugurés oficialment amb els polítics, allà, ja ho sabeu.
Doncs, d'una a la volta, no hi havia ningú,
i ells ens van explicar tots els detalls.
Va ser un passeig bastant de luxe,
perquè, a més, els vam poder tenir tots tres,
i el que no ens explicava un ens l'explicava l'altre,
i vam sortir d'allà amb una experiència molt xula.
Després, a les 6 vaig anar també a la inauguració,
hi havia moltíssima gent, va ser molt interessant.
Per exemple, amb aquest passeig,
si ho escolteu, podríeu escoltar l'Albert García,
que li vam preguntar,
escolta'm, heu de fer una exposició de videojocs per a Catalunya?
A Catalunya? Sí, hi ha molt moviment, hi ha molts videojocs,
però una exposició, teníeu por de no omplir, per exemple?
Quan la vam començar a fer, no teníem por,
perquè avui dia ja és possible fer això,
però si haguéssim fet aquesta exposició,
si s'hagués muntat fa 10 anys, potser hauria costat més,
però avui, per sort, és més fàcil.
De fet, només entrar en aquesta introducció
veureu un munt de pantalles, una quarantena de pantalles,
tots videojocs diferents,
perquè el que es busca és donar aquest impacte,
de dir, wow, tot això és el que veurem a continuació?
Aquesta és la idea.
Doncs sí, i a més, només comences,
hi ha gairebé 5, crec que diu 40 i escaig, pantalletes petites,
on apareixen tots els videojocs
que tu veuràs
i que estan comentats pels seus creadors,
o estan explicats per ells mateixos.
La cosa és que tant la informació que donen en l'expo
és superinteressant com la manera de mostrar-ho, no?
Sí.
Una mica la posada en escena és molt bonica
i et fiques molt a dins dels videojocs.
Totalment.
I la impressió que et dona des del moment d'inici, dius,
eh, aquí això està molt cuidat.
De fet, això que deia,
poden ser tots els videojocs catalans,
ells van fer una tasca molt important
per intentar que no es deixessin ni un.
Sí, i tant, de fet, al final de l'exposició
tenim un interactiu
on apareixen tots els estudis catalans que estan en actiu,
i hem intentat que, al llarg del recorregut,
apareguin el màxim possible
d'exponents catalans del videojoc.
Clar que no és possible que surti tothom,
i sempre teníem aquesta por,
doncs, home, sap greu
que si parla del videojoc a Catalunya no hi sigui el teu videojoc,
per això l'interactiu del final compensa una mica
que es pot veure tothom reflectit.
I penso que és una exposició fantàstica per pudena,
per exemple, amb el teu fill,
doncs, si no té clar què és el que ha d'estudiar,
o si no té clar quins són els oficis
que hi ha en cadascun dels videojocs...
Basta amb la superinteressant la manera en què apropen
tots els departaments que intervenen en un videojoc,
en la creació d'un videojoc,
com ho expliquen i com qualsevol persona que vagi a sortir
sabent com funciona, no?
És com un món una mica desconegut, encara.
Totalment. És que té molt la pedagògica, aquesta exposició.
I, de fet, hi ha una sala enorme d'oficis
que un dels seus comissaris ens ho explica.
Al procés més artesanal de fer un videojoc
i representar-hi tots els perfils professionals,
perquè els visitants poguessin fer-se la idea
de tota la feinada que hi ha al darrere.
És a dir, nosaltres només veiem el videojoc
que ja funciona perfectament, però darrere hi ha un guionista,
hi ha un il·lustrador, hi ha un animador, hi ha un programador.
Tota aquesta gent en aquesta primera sala dels oficis
és el que hem volgut que te'n puguis fer una idea
de com treballen i quin és el resultat de la seva feina.
Hi ha una sala que no l'hem d'explicar gaire,
sinó que l'hem d'explicar les sensacions.
No volem fer cap spoiler,
però us ben asseguro, de veritat, Víctor, Francesc,
que... És brutal.
Però quan parlem dels oficis,
el primer que li diuen als nens és...
No ho facis o...?
No, perquè al final és el menys que ho coneguin, no?
Com a mínim que sàpiguen el que hi ha.
El meu nòvol està de jugar molt, massa,
d'aquells que l'estàs parlant i està completament...
I penso, un dia voldrà dedicar-se als videojocs,
donar-me que en aquesta família hi ha algú
per dir-li que no ho faci.
Però passa amb tots els oficis, eh?
A l'Audiovisual tinc una cosina
que si vol dedicar-hi és com...
Què t'he de dir jo?
Jo també he fet comunicació audiovisual, digue-li que parli amb mi.
Si no l'he convençut jo... Jo la foto en una enginyeria ràpid.
Doncs el que us deia, una fantàstica sala,
que no donem molts detalls,
però que quan entres fas...
Jo diré només dues paraules, infinity room.
Molt bé.
Que busqui aviam què...
Està molt bé, és molt xula.
Com us agrada, eh?
També hi ha una sala on es parla
de la diferència de les empreses indies
i de les empreses grans.
La diferència entre les dues.
A més, fa molta gràcia perquè una d'elles,
diguem-ho, és Ubisoft,
l'altra era Cadària Fatal, però no me'n recordaré el nom.
Digital Legends?
No, una de petita.
Mango, Mango.
Clar, una d'elles ens ensenyen
les instal·lacions, espectacular,
i l'altra, les dues eren en temps de pandèmia,
doncs és casa de cadascú.
És a dir, perquè en aquell moment,
cadascú estava a casa seva fent el joc, saps?
I també te n'adones la diferència entre uns i els altres,
i després hi ha una sala de jocs de mòbil
que també és força interessant.
Val molt la pena. Sí, la veritat.
Estan fins al setembre, hi ha molt temps encara,
però no us ho perdeu.
I jo us diria, aneu una hora, sapigueu que no hi ha molta gent,
per intentar estar sols en aquella sala.
Sí, sí, sí.
Que jo crec que és interessant.
I si voleu escoltar tota la conversa, aneu a icat.cat.gd,
que ens escoltareu a l'Eli i a mi,
parlant amb els tres comissaris,
i flipant molt.
I felicitat als tres, i més concretament a l'Albert García,
que forma part del Generació Digital,
que ahir està molt content, i nosaltres també.
Generació Digital, el programa de videojocs de la ràdio pública.
Doncs vinga, anem pel Kirby,
i la magnífica boleta rosa de Nintendo torna a les consoles,
a Kirby i la Tierra Olvidada, per Nintendo Switch,
on fa, de nou, un pas cap a les plataformes en 3D.
Aquest serà el joc número 36 de la franquícia Kirby,
si comptem els jocs principals i els nombrosos spin-offs,
i arriba a Nintendo Switch després de dos anys de desenvolupament
per celebrar el 30 aniversari del personatge.
I com és en Kirby la Tierra Olvidada?
Mira, feu-vos la idea, és igual que el protagonista.
És un joc rosa, ensucrat, bo fonet,
ple d'arts de Sant Martí, porporina per tot arreu.
És un joc rodó, molt, molt rodó.
És un joc que respira el spirit de Nintendo pels quatre costats,
i a veure, no és gens estrany, eh?
Al laboratori, els pares de la criatura ja eren experts
a fer personatges adorables,
com en un dels meus jocs preferits de MSX,
que es podia traduir com porquet i calçotets.
A mi m'encanta, tot el que sigui una cosa xutxable, m'encanten.
Quan Nintendo va adquirir Hall va posar una condició
que en fos el seu director un tal Satoru Iwata,
que es devindria amb el temps cap de la mateixa Nintendo.
Però això no és dolent, no, Francesc? No, no, en absolut.
És una preciositat de joc amb tots els elements molt ben posats.
És un manual perfecte d'equilibri de game design
amb una personalitat molt marcada
i que sap jugar molt bé totes les cartes que el fan especial.
Entorns bonics, música que acompanya perfectament l'acció,
diversitat de nivells, trenca closques, enèmics variats,
armes, power-ups, compatible amb Amiibo,
una cosa que feia temps que et trobava a faltar, etcètera.
Però esclar, a veure, aquí hi ha un problema.
Els enèmics són tan ultrabufons,
és que comences el joc i t'ataquen una colla de gossos peludets,
amb grans orelles i ulls enormes...
Això no pot ser el teu enemic.
Clar, tu els vols abraçar!
I veia el Kirby, se'ls fot a la...
Xucla! I tu dius, Kirby, no, dolent!
Deixa els perretes, deixa'ls!
Et fa llàstima eliminar uns dolents com aquest, home, no es fa això.
Però Kirby ha estat un videojoc com sempre a les plataformes,
i ara dius que passa al món de 3D, com li va aquest canvi?
Doncs mira, és força curiós, eh?
No és un plantejament així estil obert,
com a un Mario Odyssey, en què tot sigui 3D.
Saps realment un camí, típic dels plataformes 2D, no?
Saps realment per on has d'anar,
tot i que hi ha alguns nivells on es generen diversos camins,
una miqueta de l'averint.
Però el que es fa amb aquest 3D és jugar una miqueta amb la càmera.
I llavors, mentre vas passant pels diversos escenaris,
a vegades la cosa gira i et pots trobar que vas de dret a esquerra,
però de cop i volta estàs anant cap a dintre de la pantalla,
com a la vegada, en alguns moments,
estàs sortint de la pantalla cap a tu i els enemics estan a darrere.
És una mica de pista, si m'enteneu,
que tu et pots moure de dret a esquerra
per on pel camí que has de fer.
Això també juga a nivell de disseny amb els escenaris,
de forma que has de buscar, a vegades,
que darrere aquella capsa hi ha un petit caminet
que et porta cap a una plataforma
que, si no, no haguessis descobert i no haguessis vist.
El desenvolupament del joc, per això, no té misteris.
Una força estranya xucla el Kirby i els Waddle Dee,
que sona aquesta mena com de semi-pingüin sense bec,
cap a un món misteriós on hi ha les restes d'una mena de civilització,
ja que ens trobem anant per paratges naturals,
però també per ciutats abandonades
o centres comercials envaïts per plantes i enemics.
El Kirby pot xuclar els enemics per llençar-los,
però també pot adquirir diversos poders,
com espases, discs, escopetes, foc, gel, altres i bastants més.
Té la capacitat també d'embolcallar, és molt divertit,
embolcallar alguns elements de l'escenari,
se'ls posa a la boca però no se'ls pot tregar
i es queda com un gorro de piscinar
d'aquells que li fan posar empazos,
es queda allà posat i es converteix en un cotxe,
o en una estanteria, o en un andami, etcètera, o barques.
Se fegeix, a més, un element diferent,
i podem jugar a dobles.
Per tant, és un joc que podem jugar a dobles
per un costat, portem en Kirby,
i per l'altre el Waddle Dee de la llança com a jugador número dos.
Però són cooperatiu, diguéssim.
L'objectiu sempre és arribar al bosc final de cada nivell,
a més cal que en salvis suficients
perquè per desbloquejar el nivell del bosc final
has d'haver-ne acumulat una sèrie de números.
Què vol dir això?
Que pots repetir els nivells diverses vegades
si te n'has deixat algun fins a arribar al número que necessites.
A més, hi ha altres missions secundàries,
com encendre llums, descobrir fruites, etcètera,
que et piquen una mica, allò per dir...
Ai, t'has deixat de trobar dos plàtans!
Tornem a veure si fem el 100%.
A part del mapa del món,
amb els nivells apareixen fases extra
on es posa una miqueta de repte
sobre aquests poders espacials.
Si hi ha el de llança gel, hi ha una fase especial,
en cas d'utilitzar el poder de llança gel,
per, potser, amb temps en contra,
intentar focar certes coses,
i és una miqueta de desafiament.
I bé, una altra cosa que tenim
és que serveix d'enexa al poblat d'aquests Waddle Dee
que anem salvant,
que van construint una miqueta el seu poblat
i serveix d'enexa entre les diverses fases.
I en aquest poblat podem fer diverses coses.
Hi ha una mena de cinema
on podem veure escenes d'animació
de les fases que ja hem superat.
Tenim la possibilitat de veure com construeixen diverses botigues.
Hi ha una maquineta d'aquestes gaixafons
on podem posar monedes
i anar traient boletes i jugatets a dintre.
Aquestes màquines que a vegades veiem al costat dels súpers.
I col·leccionables, vaja.
Molt bé, tot sona molt bé.
Però no sé que tinc la sensació que hi haurà un pero aquí.
Doncs mira, sí. A veure...
Però es nota que està fet pensant
per un perfil jo crec bastant més novel·ll.
Vull dir, de xavalí més jove,
perquè... o per tota la família.
M'agrada el xavalí, m'agrada.
Però a veure, hi ha dues dificultats.
Hi ha la suau i la salvatge.
Jo estic jugant en salvatge.
I clar, dic, home, de salvatge, amic meu,
com a repte no és.
Digue-li... Salvatget.
Clar, digue-li, no sé, suave, suave plus o alguna cosa així,
perquè a salvatge li falta.
A veure, jo crec que això és un joc
que està molt enfocat a nens i nenes,
molts joves, tot i que el pot gaudir tothom.
Així que he pensat que per fer-te una valoració final més justa,
doncs escolta, que te la faci un noi d'ons anys.
Casualment en tinc una a casa. Ah, d'acord.
Kirby, la Tierra Olvidada, és un joc que per mi està bastant bé,
encara que a vegades sigui una miqueta fàcil,
però això facilita la gent que no juga a videojocs
o que juga quasi mai.
També una cosa que m'agrada d'aquest joc
és que Kirby pot fer servir oders
i també es pot transformar en objectes.
Una altra cosa que s'ha de destacar
és que, encara que els nivells siguin molt fàcils,
hi ha alguns secrets que fan que el joc sigui interessant.
La meva puntuació per a aquest joc és d'un 9.
Un 9!
Déu-n'hi-do! Molt bé!
És curiós perquè no li vaig dir res.
I vas explicant una mica el mateix que us he explicat jo,
els nivells extras, que és molt fàcil,
però escolta, és que és un joc que encanta, un joc que n'amora.
És fàcil, és simpàtic, és bonic i t'ho passa superbé.
Jo crec que ho té tot.
Si ell diu un 9, si el Conan diu un 9, per mi és un 9.
Veu jugar junts en cooperatius?
Sí, ell ha estat jugant pel seu compte i jo també.
Mira que a mi m'agraden els jocs difícils.
Jo soc de la vieja escola i m'agraden les dificultats ben fetes.
M'agraden molt.
I m'agrada tant que el Kirby sigui tan fàcil.
Soc tan feliç jugant al Kirby.
A més, el Kirby...
Bueno, el jugador dels enemics són cucos.
És que l'enemic del joc és el Kirby.
És l'enemic de tots.
És un salvaje i un sàdico i un seriento de sangre.
El problema és que ha aparegut un sociòpata,
és menjar de penya.
Ets superior a tots els nivells, a tot el que et trobis.
Jo estic encantat.
Enderings i sifus, històries, arriba això i dius...
És el teu moment de felicitat.
Poc fàcil és.
Hi ha hagut un moment que quan ha començat ell a parlar del Kirby
ha dit que potser molta gent no ho ha escoltat
o la gent que ens està escoltant per l'FM és el gorro de la piscina,
perquè estàvem parlant que tu deies que vas a la piscina
i et fan posar gorro.
I la barba no et diuen res.
Però, ¿sabes?, estamos en un mundo en el que yo ya no...
Hem arribat a un punt que jo acato.
Sí, exacte.
Tírese por esa zanja ahora mismo, caballeros.
Yo no discutejo ya, pero no entiendo nada.
Exacte.
Ens ha agradat molt que hagi participat el Conan en el programa
i esperem que no sigui l'última vegada.
De fet, ja va participar...
Ah, no, va participar la teva filla a la generació municipal de la tele.
Els dos van sortir.
Sí, van sortir tots dos.
Però trobo que se li dona bastant bé això de parlar...
Bé, doncs vés a saber.
Següent programa ja veurem si torna a sortir.
Molt bé.
Només a iCat, generació digital.
Doncs ara parlarem amb la Laia Nerín,
que la tenim a un altre lloc, que està enregistrada.
Però és que és interessant, escolteu el que dirà.
Molts coneguts em pregunten com s'ho han de fer per extremejar,
per fer vídeos en directe.
De vegades no són precisament coneguts del món dels videojocs,
sinó que són periodistes o persones amb unes aficions
que tenen ganes de demostrar.
Sempre els dic que posar-s'hi no és fàcil
i que requereix una organització
i un treball anterior jo penso que important.
Laia, molt benvinguda al generació digital una setmana més.
Avui ens ajudaràs a contestar algunes preguntes
perquè diguem-ne que tu fa temps que fas vídeos en directe, no?
Ostres, amb la broma sembla que fos ahir,
però ja deu fer com més de dos anys
que vaig fer el meu primer stream.
Mare meva, com passa el temps.
Abans que qualsevol persona vulgui dedicar-se,
què és el que ha de preguntar-se abans de començar?
Doncs trobo que el que s'hauria de preguntar a tothom
és quin contingut vull fer
i quin tipus de canal o amb quin tipus de directe
sé que m'ho passaré bé.
Preguntar-se, vull fer directes exclusivament de videojocs,
o vull només dibuixar en el meu canal,
o cuinar, o el que sigui el meu hobby.
O vull tenir espais de només xerrar amb el xat, o fer-ho tot.
Una estona dibuixaré, l'altra jugaré,
i potser després em poso només a pata la xerrada.
Hi ha streamers que des dels seus inicis
només i únicament fan streams d'un videojoc.
Només juguen a League of Legend, o només juguen al Fortnite.
I el seu públic, per tant, el que van guanyant de públic,
és bàsicament espectadors que els hi moli molt aquell videojoc
i a sobre els hi caigui bé la persona que fa el directe.
Si en algun moment l'streamer s'avorreix del Fortnite
i es posa a provar altres jocs, o a fer just xatting,
doncs segurament, no tothom,
però la majoria del seu públic marxarà.
Dic que és una mica important saber si vols fer un tipus de contingut
o variat, per després no sentir que la gent
no es queden els teus directes,
que és una sensació una mica estranya.
Per exemple, abans de començar a fer directes,
jo tenia molt clar que el que volia era agafar
i posar-me jocs en directe.
Està jugant que la gent em comenti el joc,
me'n recomani d'altres,
o està xerrant de tot menys del joc,
perquè a vegades el joc està de fondo.
Recordeu, l'Ago Fall Off la trobareu a Twitch,
posant Go Fall Off directament,
i la veureu acabant-se els jocs gairebé cada dia.
Laia, a nivell tècnic què es necessita, diguem-ne, per començar?
La veritat és que es necessita ben poc.
A nivell tècnic també depèn molt del contingut que facis.
Si simplement estàs xerrant amb la gent que va passant pel directe,
o estàs cuinant,
llavors potser amb un mòbil o una tauleta
ja en tindries suficient per iniciar un directe.
Però si el que et dediques és els videojocs,
o el dibuix o coses així, clar,
llavors la cosa ja canvia.
Jo, per exemple, el que tinc és una torre d'ordinador,
que és la meva principal i potent,
amb la que jugo i visc diàriament, bàsicament,
i una segona torre,
que és la que agafa la imatge de la primera,
i és la que tira el directe.
Però, ja et dic, aquesta segona torre no és gens necessària.
Després, també tinc dues pantalles.
Una o me la col·loco com el més al costat,
que és on veig el que s'està veient en aquells moments
i com es veu el directe.
I la pantalla que tinc realment davant, que és la principal,
és on jo veig els jocs,
i també és la pantalla que es comparteix en el directe,
que és la que veuen els espectadors.
Amb això, tinc un parell de focus, dels quals realment utilitzo un.
Tinc l'habitació com il·luminada amb leds,
que els he col·locat resseguint el sostre,
llavors fan així un ambient blau, rosa, verd,
el color que tu et vulguis posar,
llavors el focus està com per il·luminar més un xic la cara.
I per acabar també el que es necessitaria és un micro,
que si els vostres auriculars ja en porten,
realment no caldria,
i una càmera de vídeo,
que aquesta part de la càmera també és molt opcional,
si vols mostrar,
si vols que et vegin o no.
Jo, per exemple, trobo divertit
que un streamer ensenyi la cara per reaccions, interacció, saps?
I per últim, Laia, tu que ja portes força temps,
quines coses recomanaries a nivell psicològic
a una persona que vol fer stream de forma més o menys diària?
Doncs aquí tinc dos punts importants a comentar.
No sé si molt al principi al Pazos també li hauria de passar,
però el que et recomano molt fortament
és que cap viewer ni seguidor
val per aguantar amb els comentaris,
ni al més mínim, ni situacions incòmodes.
Si algú t'està incomodant,
si tu estàs fent un directe
i el que s'està parlant al xat
o el que t'estan intentant dir o demanar algun viewer
no t'està agradant,
tolerància zero,
no val la pena aguantar situacions incòmodes.
Per molt que just comencis a tenir interacció al xat
o que sembli que tot seguidor compta, no és veritat.
El teu canal és com casa teva,
i a casa teva ningú t'ha de venir a fer sentir incòmode.
Si una actitud no et mola,
el millor és tallar-ho.
Ho pots fer de moltes maneres,
traient-lo directament del xat,
fer una broma intel·ligent per dir-li cap prou,
és que no t'han de pressionar per res.
Al principi em tallava una mica,
dient, ostres, saps, a sobre que passa per aquí.
No, no val la pena.
I l'altre punt important,
tot i el que he dit al principi de tot,
que penseu al contingut i tal,
el més important del directe,
el que trobo,
és que vagis a passar-t'ho bé.
O sigui, que obris d'strip
quan en tinguis ganes,
i sempre en tot moment has d'estar fent el que tu vulguis,
el que a tu et vingui de gust.
Perquè si no t'acabes cansant, cremant, ratllant,
sobretot, no t'has d'aprendre
a fer streamings com una obligació.
Que si sona la flauta, ja podràs guanyar-te calerons,
com el Pazos o qualsevol altre streamer d'èxit.
Però és que no és gens fàcil.
Llavors, prendre't el streaming com una obligació
per anar a intentar tenir èxit, guanyar diners,
és que t'acabaràs frustrant,
perquè escrius molt a poc a poc, amb constància,
obra directa quan et vingui de gust,
que els viewers ja s'aniran quedant.
Molt bé, Laia, escolta, gràcies, i gaudeix de la Setmana Santa.
Moltíssimes gràcies a vosaltres,
i descanseu durant Setmana Santa.
Molt bé, Pazos...
M'ha agradat molt calerons com el Pazos,
o qualsevol altre streamer d'èxit.
Sí, sí. M'he sentit com...
Una il·lusió.
El caràcter havia com el Pazos o algú que merezca la pena.
Sí, sí, gràcies, però sí que estic d'acord.
Estàs d'acord amb el que dius?
Jo sempre dic que ho faig directe i jo estic a casa meva.
I mi casa no és una democràcia.
És així de clar.
Tu digues així de clar.
A casa meva és casa meva i a casa meva es fa el que vull.
Jo tinc molta tolerància, perquè a més jo...
Hombre blanco hetero, Cisetero.
És a dir, a mi m'arriba molt poca merda.
Sí, hi ha gent que...
Això que diu la Laia és important, has de fer el...
Perquè la gent és idiota, tots som idiotes, en general.
Aleshores, a vegades se'n pot escapar una tonteria.
A mi m'arriba molt poc.
Quan m'arriba algú que no m'agrada, ho tallo automàticament.
I és important perquè tu has d'estar a gust.
I sobretot a l'inici, perquè és el que deia ella.
Ostres, em sap greu dir-li alguna cosa, perquè està aquí...
Això passa.
A veure, és un valor important,
perquè al final és gent que està utilitzant el seu temps...
a veure't a tu.
I això és superimportant i s'ha d'agrair moltíssim.
Però hi ha d'haver un límit.
En totes aquestes situacions,
hi ha el cas del troll,
que més o menys és el que passa, el que ve a dir,
que és com tu dius, no?
Tu consideres que aquella persona està invertint el seu temps en tu,
i jo crec que hi ha persones que no.
Ells aprofiten el seu temps per passar-s'ho bé a ells.
I venen al teu canal a passar-s'ho bé a ells com...
emprenyant-te o fotent merder.
És molt diferent.
Però el fet que hi ha gent, que jo ho valoro moltíssim, no sé quant,
que vingui a perdre el seu temps amb mi,
jo també puc decidir si el vull perdre amb tu.
Sí, sí, sí.
Jo normalment soc bastant tranquil·let.
A mi m'arriba algun dia una tonteria i normalment és...
Què te passa? Necessites un abrazo? Quieres algo?
I molta gent diu... He tingut mal dia.
Uno, jo no soc psicòleg, i dos, queda-te-hi i guai.
I a penya que no, l'has de veure fora.
I l'altre superimportant és fer el que vulguis.
Sí.
Perquè no tots entrem amb la mateixa...
Jo vaig entrar en YouTube ja i va anar funcionant,
vam anar movent, i mira, hi ha una part de sort, evidentment.
Però has de fer el que vulguis fer, perquè tots...
Jo crec que tothom que fa streams, en algun moment,
ha fet coses que no tenia massa ganes de fer.
Ja. I es nota.
Perquè tu no pots estar interpretant un paper durant 7 hores.
Clar, és impossible. No pots.
I es nota. Hi ha una diferència molt bèstia...
Inclus potser que juguis a allò que vulguis,
tu estiguis passant bé i hi hagi molta menys gent,
que de l'altra manera, però la gent que hi ha s'ho està passant millor.
Perquè és molt evident quan disfrutes o quan t'estàs frustrant.
Certament. Què diuen els ullens a través de Twitch?
Doncs, com diu el Paz, és que hem de ser agraïts amb els ullens,
i amb la gent que ens veu,
agraïm el Matías Serena i el Badillo, que ens han començat a seguir.
Saludem el Vicky Banyes, que ha participat en el chat per primer cop.
Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies.
Sí, sí, efectivament, això és fantàstic.
Generació digital, reprenem la partida.
I és que, aquesta setmana, la música, per parlar de l'E3,
perquè s'ha confirmat una notícia que feia temps
que sabíem que podia passar, no? Era el podia passar.
Sí. Era l'E3, l'event més important,
hi ha més pes de la indústria de videojoc,
ja no hi és, ja ha marxat. És fort.
És un exevent.
Aquest 2022 no tindrem E3, segons confirma l'organització,
ja que es volen preparar per l'edició 2023,
que és a fer-la més gran, més llista, més guapa,
més forta i més tot. Molt bé.
Aquest any per té més Covid, encara no sabien
si anaven a fer-se ni presencial o online,
i al final van cancel·lat.
I és un moment històric per la indústria,
que sembla que... que va ser ahir, però...
Fon, 95.
Era la reunió anual per tots els comilles, gamers, comilles,
i tota la indústria anunciava tot el més gordo que tenien.
Era un lloc de reunió i descobriment,
no només per a grans empreses,
sinó també per al desenvolupament independent.
És cert que no es poden presentar grans obres cada any,
i és cert que l'E3 anava perdent força,
però seguia sent un moment per unir-nos tots
i disfrutar sobretot del hype, del fum, que li diuen,
i dels anuncis i la bogeria.
I creus que tornarà?
Bueno...
Jo sempre m'he dit que soc realista,
però, en realitat, crec que soc bastant pessimista.
Aquest any l'han cancel·lat,
i encara que diuen que torna el 2023, jo tinc els meus dubtes.
Primer, perquè les companyies
han començat a fer tots els seus propis events online i en directe,
i segon, per al senyor Joff Kidley,
que és l'hombre omnipresente,
que és un senyor de la premsa americana,
jo t'explico, potser em vaig escalfant.
Recordem el nom?
Joff Kidley, el Joffrey.
Joffrey, que dic jo.
Aquest senyor és un senyor de la premsa americana
i ha estat a tots els events i a tots els E3
que s'han fet durant tots els anys,
i a poc a poc s'ha anat convertint en la cara absoluta dels videojocs.
Fa uns anys va crear el Game Awards,
que són els oscars de los videojuegos,
i a poc a poc va anar deixant clar que l'E3 ja no és el que era.
Va deixar d'anar en pos d'anar a Gamescom,
que és l'avencaça colònia, dient que aquest era molt millor.
Aquest començava a ser més guai, aquest, ja.
Ja fotent la poteta.
L'E3, que ja estava fluixet i amb la pandèmia,
va acabar de caure.
Just el moment que el senyor Joffrey
creava el seu propi event online, Summerfest,
que és l'evento interminable,
un mes d'events més petits,
fets per stream,
que ha suposat que, junts amb les altres companyies,
tinguem més events que jocs a presentar,
que és una cosa perquè...
L'últim, jo vaig estar mirant tot,
perquè jo em dedico a això, vaig mirar tot.
No sé quants events de jocs indis van fer.
Va ser una bogeria.
Vist el primer, ja s'havien vist tots.
Perquè és que no n'hi ha més.
Clar, i tots parlaven una mica del mateix.
Clar, aquí està la cosa.
Aleshores...
Què t'estava dient, jo?
No, que et deies una mica el que abans eren...
Sí, correcte.
Ara és tot això,
com una sèrie d'events molt exagerats,
i el que abans eren tres dies d'alegria,
són setmanes de tortura, per mi.
Personalment.
Tot perquè aquest senyor, el Jof Kidley,
volia ser la bandera dels videojocs,
i junts amb els Game Awards, doncs ara ho ha aconseguit.
Ja no té una competència directa.
Déu-n'hi-do, això ho ha aconseguit un personatge, eh?
Sí, sí, sí. Només ell, eh?
Però és que té molts contactes, no sabem per què.
No tenim massa clar per què coneix tothom,
i pot parlar amb tothom.
I això que ha passat en algú, que per mi era evident,
perquè jo m'avorreixo i m'agrada pensar en conspiranoies,
i a més m'agrada tenir un enemigo, saps?
Com si fos un superhéroe.
Però el tema és que després de la vent de l'any passat,
el Jofri ja va fotre una punyaladeta a l'E3,
una altra més,
fent referència a que va ser fluix i que ell ja ho va avisar.
Ell ja ens tenia sobrevist de...
Esto va ser muy flojo, el mío es mejor.
A més, va aconseguir tenir l'exclusiva
de la primera presentació real de l'Elden Ring.
Que, tot i que la resta de la vent no va ser cap meravella,
va guanyar, absolutament,
perquè l'Elden Ring es va presentar allà, al primer tràiler llarg.
I ara, just al moment en què es confirma que l'E3 tancarà un any,
de moment, que ja es veurà,
el paio, aquest senyor, fa brometes a Twitter
i s'alegra i aprofita per recordar a Bombo i Platillo
que el seu Summerfest es segueix fent,
que encara ens podem apuntar tots i podem fer co-stream,
que és un tio molt simpàtic, aquest senyor.
Jo soc l'únic que detecta un comportament un tanto de merda?
Pues sí, ¿no?
Pregunto, perquè potser soc jo, perquè...
Ja ho tenim, els haters, aquest home, o no?
Hòstia, però no els veig!
Per una vegada, a la vida, guanya la gent positiva.
I el grupúsculo este de haters no tenen prou veu.
No m'acabo d'entendre, però bueno.
L'E3 era algo que tocava renovar.
Potser fer-ho cada dos anys per donar temps a les empreses
a tenir joc, juntar-ho a un event online, adaptar-se als temps.
Inclusa a mi em cansava una miqueta com funcionava l'E3,
però era important, i ara, de moment, és mort.
I no em sembla a algú del calegrar-se.
Sobretot perquè els events actuals, junts amb els del GEOF,
no són res massa diferents del que era l'E3
i compartim els mateixos problemes a l'hora de presentar jocs.
Inclusa en temes, ja que ara necessiten patrocinadors,
hi ha talls per parlar de Netflix, o de no sé quina sèrie,
o de no sé quines patates ondulades...
És a dir, no entenc que sortim guanyant amb tot això,
però sí que entenc que està guanyant el senyor Joffrey.
Això ho tinc claríssim.
Al final, jo sempre penso...
¿Algún dia li interessarà a Nintendo
fer la presentació dels seus jocs en un esdeveniment,
i no fer els vídeos, per exemple?
Tal com funciona ara mateix, no?
Llavors dius... no sé.
Però Nintendo, al final, igualment,
la casa de l'àrbol i tot això que feien era dins del marc de l'E3.
Sí, sí, és veritat.
Ara tots s'han dissipat i aquest senyor intenta...
bueno, ha intentat i ha aconseguit quedar-se.
Però el que jo et comentava en un vídeo em fa molta gràcia,
ens queixàvem de l'E3, com un ente, com un concepte.
Ara tenim nom i cognom, eh?
No volies ser el rei del...
És veritat, és veritat.
No volies ser el gallo del corral, doncs vigila.
Jo recordo haver anat Francesc amb tu a Mobile World Congress
i de vegades les presentacions es fan fora del dies abans,
als hotels que no tenen res a veure amb el mobile,
de marques que decideixen per horaris,
pel que vulguin anar a la seva una miqueta, no?
Sí, sí, però tot i això, sempre estan enmarcades...
dintre del paraigua del mobile, no?
En canvi, ja sabem que Nintendo fa molt de temps que va per lliure.
Els de Devolver no els deixaven entrar a l'E3.
Ah, no? No, aleshores el que van fer...
van ser agafar un pàrquing que estava...
Jo l'any que vaig poder anar era espectacular,
van agafar com un pàrquing i tenien uns... com uns tràilers...
on tu podies entrar i provar el joc amb el desenvolupador,
et deia, el del sèrio s'anava a demanar el joc,
i et donaven de beure de menjar gratis,
i jo a dins de l'E3 vaig estar dues conferències,
i en total potser vaig estar tres hores.
Ara, el pàrquing del Devolver, que podies anar a esmorzar,
i et quedaves tot el dia, era meravellós.
Doncs fantàstic, hem sabut una miqueta més de l'E3,
del perquè no, i potser, si algun dia, potser tornarà.
Ja veurem.
Participa a la comunitat del generació digital
el nostre canal de Telegram.
Ara parlarem i mesclarem una miqueta
les novetats de la setmana
amb el que ha comentat la gent a través del nostre Telegram.
Sí, perquè precisament s'ha parlat bastant del monkey ice.
Exacte. És que és la notícia, diguem-ne, de la setmana.
A més, és un bon moment per jugar...
els que no hem jugat cap dels jocs...
Què dius? Sí, sí.
Què dius? T'ho juro, jo tenia l'amiga,
i jo no tenia aquest joc.
No tenies per amiga?
Sí, jo no el recordo, per amiga, no el recordo.
No el tenies per amiga, segur? Sí, segur.
He de dir que el primer que vaig jugar és el 3, eh?
Ja amb una edat vaig jugar el 2.
Però els he jugat! Sí, sí, no, no, no.
De fet, no sé qui l'altre dia ho deia a través de Twitter,
que deia quines hores que no heu jugat,
quines aventures que us esperen, que descobrireu.
Ho va anunciar Devolver Digital.
A més, fa molta gràcia,
perquè Gilbert ho va anunciar el dia 1,
que en teoria, clar, ningú li va fer cas...
I això venia d'abans, eh?
Fa uns anys ja va dir...
Nunca hago bromes para cuando la haga, ¿sabes?
No la creáis.
I, tio, ho va dir el 2018 o el 2017...
S'han recordat, les merdes!
Fixa-t'ho, va ser boníssim.
L'1 d'abril és com els sants innocents.
Això és perquè la gent no es va creure...
I els ullens estan contents una miqueta?
El comentari general va ser d'un fil que va treure el Raül,
que compartia un tuit precisament de Devolver,
que això es presentava el retorn a tu, Monkey Island,
i que el nou joc de Ron Gilbert
arrencava després del 2,
no del 3, per mi, de més endavant.
El comentari general era
per què aquest nou joc se'n anava enrere
i era seguit el 2.
Perquè són els dos jocs en què Ron Gilbert va ser responsable.
Després de Debbie, que em sembla que ell va deixar el casars...
Ell considera que el 3 es va parlar d'aquest fil,
que el 3 és cànon, no sabem bé com encaixaria en la història,
però ell considera que el 3 és autèntic Monkey Island,
i els altres ja són apòcrips.
Però ell vol fer el seu 3.
Ell vol fer el seu 3 o vol fer un Monkey Island 2,5,
entre com acaba el 2 i com començaria el 3.
Com si fa el 0, tio, és igual, és el Ron Gilbert.
I, a més, amb Devolver...
Tu comentaves aquí, Francesc, que el problema que tenia Ron Gilbert
és que el Monkey Island 2 són mites.
Sí, són intocables.
A veure, Ron Gilbert ja ha fet el que farà ara,
que és fer l'aventura gràfica clàssica
com si se l'haguessin trobat un calaix oblidat
d'una caixa del magatzem de LucasArts que ningú hagués descobert mai.
Va ser el Twinville Beat Park,
una aventura gràfica amb tot el sabor de la LucasArts dels 90,
que és una miqueta el que inspira
aquest retorn cap al Monkey Island.
Però com que ja ho va fer,
i el resultat va estar bé, va estar tan bé,
que és una aventura gràfica dels 90, com parlàvem abans, Pazos,
que no s'ajusta a la jugabilitat i als esperits d'avui en dia,
inclús els que ho hem viscut i ens podem posar,
i jo vaig ser Massenes, el seu Kickstarter,
per tant, jo soc el fan número 1 d'aquest joc.
Tot i això, notes que és un estil de joc que ja ha passat,
que és molt difícil, que costa molt, que no el gaudeixes tant,
perquè els que tenim l'edat per haver-ho gaudit en el seu moment
ja no tenim tot el temps per dedicar una aventura gràfica sense pistes
i allà anar-li foment amb el ratolí i veure què trobes per la pantalla,
i a mi el que em fa por és que si aquesta aventura va estar bé,
però va tenir aquest puntet de no l'he gaudit tant,
i era una història totalment nova,
imagina't si el que vol fer és una mena de continuació
del més gran que has fet mai en aventures gràfiques.
És molt complicat, el que passa que estan...
A mi el que em va agradar molt que estigués Devolver pel mig,
que no s'ho superava ningú,
és que Devolver donarà llibertat, no et dirà res,
el que farà segurament és donar-te més pasta.
Necessito 10.000, 10.050, perquè estan sonats.
Aleshores, a veure qui té els pavrotges de Devolver
de fotre-li presses al Ron Gilbert.
No és perquè tu ni l'Eli Pard no estiguis mal acabat ni res,
jo trobo que està...
No, però té una sensació noventera.
Segur que li donen les llibertats a Ron Gilbert
perquè faci el seu monquiaig l'entrés de somni.
El problema és, potser els que som el seu públic,
ja ens pot arribar a decepcionar, per molt ben fet que estigui,
perquè hem passat molts anys i perquè ell i ell dos són autèntics mites.
Com et compares amb un mite? És molt difícil.
Encara que siguis en Ron Gilbert... Inclus el teu.
Encara és pitjor com et superes a tu mateix.
I també hem sabut que porta dos anys desenvolupant aquest videojoc,
i ja porta molt de temps, des que va acabar tu i amb el bit,
i que segurament veuràs que hi havia negoci
per les aventures gràfiques clàssiques...
Si sortís com hauria de sortir, hauria de sortir a 20 euros,
que és el que deia la Monkey Island,
nunca te gastes más de 20 dólares en un videojuego de PC.
Ja estarem. O sigui, donarà igual.
O sigui, ens dóna absolutament igual, sentint la musiqueta,
veient el gaibús, veure-us i demés, ja estarem.
O sigui, això ho té fàcil.
Ara també sabrem què ens diuen els ullents de les pel·lis,
perquè hem parlat de pel·lis, també, amb Falla Effect.
Hem sabut, també, aquesta setmana, que surt un nou Tomb Raider,
que s'ha anunciat, o que...
Que a mi em fa il·lusió, perquè crec que amb Falla Effect,
un dels últims que he acabat va ser un Tomb Raider.
Està al nivell meu, saps?
M'agraden i me'ls acabo.
Tupendo.
I vaig veure una fotografia d'una gent
que van presentar una cosa que vaig dir,
m'agrada molt, una pantalla que encaixava perfectament
a la Xbox Series S, però que encaixava perfectament,
és a dir, feia com un clic, feia la consola una miqueta més gran,
i tenia una pantalla que es podia, com si fos un portàtil,
que tu podies, com una capsa de sabates, emportar-t'ho amb un i avall.
I vaig dir, jo? M'agrada? No ho sé.
Jo això vaig veure fa molt de temps,
em sembla que hi ha una PS2...
Jo ho he vist per Dreamcast. O per una Dreamcast.
No era una cosa que es comercialitzés.
Algú s'ho havia fet i et penses,
aquesta és la millor idea de la història, jo necessito això.
Exacte, exacte. Era espectacular.
Per cert, continuem sense PlayStations 5,
no sé si aquí no en diu res, però encara no es poden comprar.
És el que direm, serà potser la més fracassada
millor consola de la història, a nivell de ventes.
El trobo al·lucinant.
Alguna cosa relacionada amb pel·lis, no?
Sí, la Laura treia el tema del Sonic 2,
em preguntava si algú l'havia vist i què li semblava.
Tinc moltes ganes. No l'he vist.
És que a mi la U m'agrada molt.
Ho vaig passar a l'Alba, dic, mira, la és divertida,
i a mitja pel·li em va dir, això és una merda, i dic, a veure, sí.
En general, el comentari és aquest, que és com tonta i ridícula.
Però és molt guai, i el Jim Carrey és súper...
Que hem recuperat l'isventura, quasi, una mica de respecte.
Tinc moltes ganes de veure-la.
És molt divertida i en alguns fons ridícula,
però que val la pena, que està a Netflix,
i que és d'aquestes que hauria d'estar en català.
Ah, sí? Sí, sí.
Home, ara, en teoria...
Però això, la U està a Netflix, no?
La U... Sí, sí, sí.
Exacte, parlava de la U.
Me'n vaig... Me'n vaig corrent a casa.
Ell parlava de la U quan la Laura preguntava...
Algú ha vist la 2, diu, no, jo he vist la U, està molt bé,
si és en la línia de la 2, doncs escolta...
Segur que és xula. Segur que està molt bé.
I sens dubte el tema de la setmana ha estat un que ha arrencat el Roger,
que envia un vídeo increïble d'un gos conduint un Tesla.
Bé, no és que el condueixi,
sinó que el Tesla va sol per l'autopista,
i el gos està assegut al seient del pilot.
És força curiós. És molt curiós.
Tothom diu, o molta gent diu, que és un fake.
Ha sortit un article on sembla que intenten demostrar que és un fake.
El Roger Espolet ens l'ha compartit, també.
Però llegint-se'l bé, diu,
hi ha la self-driving, que no cal que estiguis tocant el volant.
Hi havia molts audience que deien,
però això s'ha d'estar tocant el volant cada tant, i el gos no.
Això no ho pot fer.
Diu, però sembla que no, que el self-driving no cal...
que estiguis tocant el volant, tot i que pot ser que sigui un fake.
Segurament ho fan, que vagis tocant el volant,
perquè no t'hagi passat alguna cosa al volant.
És a dir, que hagis perdut el coneixement, per exemple.
O perquè estiguis atent a la carretera,
perquè sabem que la intel·ligència artificial
en la conducció a vegades té problemes,
a vegades sempre hi ha hagut, ja sabem, històries d'algun accident,
i suposo que el que volen és precisament que no et posis a dormir,
que t'aixequis al matí, posis el cotxe en marxa cap a Barcelona,
i et posis a fer la migdiada, que hi hagi algú atent per si de cas.
Arribarà un dia, ojo, eh, Blade Runner, que m'estic creant al cap,
arribarà un dia que tu podràs no agafar el volant,
no em treguis la música, que sempre parem a Solemne.
Ah, vale.
Imagina't que un dia et doni un infart,
i el cotxe detecti que les constants vitals han baixat,
i et porti directament a l'hospital.
Hòstia, tu!
És que això potser ja no és tan difícil.
O per un barranc, potser no li caus bé el cotxe.
Clar, la cosa és que de sobre t'hauràs de portar bé amb el cotxe.
Perquè, si no, malament.
El Sarafí deia, i tinc prou esperances en l'autoconducció.
No sé si arribarem a aquests extrems.
Jo crec que no ho veuré.
A mi m'encantaria. A mi em dóna molta ansietat agafar el volant.
No condueixo perquè em dóna molta ansietat.
Ara que em portin, a mi anar en taxi m'encanta.
Que et portin el cotxe al compte. Que et porti un gos.
Ojalá.
Jo m'agradaria un túnel d'aquests transparents
on cada minut hi ha un ou que poden seure quatre persones...
I fu! I fu!
I una barra entre l'hiperlup i el fotograma.
Exacte. Jo vull això.
I sempre que vaig per... Ara no sé per què...
Sempre que vaig.
És que sempre que vaig per l'autopista,
m'imagino aquests túnels.
Seria brutal.
Per cert, ens n'anem.
Gràcies, Dani Jiménez, al control tècnic.
Un dia posarem una càmera perquè almenys es vegin els seus ditets.
Falta la càmera del Dani.
Sí, sí, sí.
També gràcies, Elisabet Sánchez, Laya Nerín,
Francesc Blasco, Víctor Matute.
Fins la setmana vinent o quan sigui, que vagi molt bé.
Gràcies.
Marxem amb la música del videojoc Street Fighter 2.
Perquè feia temps que va sortir
i escoltarem un clàssic pixelat.
Vinga, que vagi molt bé.
Ah, per cert, setmana vinent especial música de videojocs.
De videojocs fets el 2022.
Aquests quatre mesos han donat per molt
i farem música d'aquesta època.
Que vagi molt bé.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.