Avui, comencem l'edició número 682,
i és molt especial,
ja que ara mateix som als Estudis de Ràdio Fabra
per fer un especial del Mirar Festival,
un llibre de la història de la història de la història
i de la història de la història.
I, per acabar,
ara mateix,
amb el programa de Catalunya Ràdio,
que parla de la història de la història de la història,
ens acompanya el Albert Mourillo.
I, per acabar,
ara mateix,
amb el programa de Catalunya Ràdio,
que parla de la història de la història de la història,
ens acompanya el Albert Mourillo.
I, per acabar,
ara mateix,
amb el programa de Catalunya Ràdio,
que parla de la història de la història de la història,
ens acompanya el Albert Mourillo.
I, per acabar,
ara mateix,
amb el programa de Catalunya Ràdio,
que parla de la història de la història,
ens acompanya el Albert Mourillo.
I, per acabar,
ara mateix,
amb el programa de Catalunya Ràdio,
que parla de la història de la història,
ens acompanya el Albert Mourillo.
Molt benvinguts, també,
en Chris, del canal de Chris.
Com estàs?
Molt bé.
Gina, Francesc.
Hola.
Estar des de Tarragona.
Què tal?
Bona tarda, senyors.
Somig meus.
Com estem?
Doncs molt bé.
Per cert,
Chris,
300 mil seguidors a la teva YouTube.
Sí, estàvem a prop fa unes setmanes i ara ja hem arribat.
Quan ho veig, m'emociona molt.
Sí.
No sé que tu, com ho portes?
No canvia gaire.
És els 400.000, no?
De fet, és com... No ho valoro, la gent m'ho diu.
De 299.000 a 300.000, clar, és el mateix, però i clar, no mal.
Gràcies a la Lola Cuadrado per la producció, per fer aquest programa,
a Xavier Cussó, a la feina tècnica aquí al Festival Mira,
gràcies també al Miquel Marimón,
des de l'Alegració de Catalunya Ràdio Tarragona,
al Víctor Lorenz, al Control Central de Catalunya Ràdio,
i també a la Laura Marín,
que ens permet fer totes aquestes aventures del generació digital
a certs llocs digitals de Catalunya.
També gràcies a Christian Lenn per obrir-nos les portes a Ràdio Fabra,
després en parlarem una miqueta d'aquesta emissora de ràdio.
Les portes al festival ja fa unes dues hores que estan obertes,
hi havia cues, gines.
Sí, sí, jo per entrar he estat uns bons 20 minuts, per entrar.
Sí, sí, sí.
Jo he passejat una mica, he vist algunes coses,
després les explicarem, però he anat a un concert que,
com deia l'Estar, si tenia pedres al ronyó, ja no les tinc.
Anem a fer-vos un repàs de les coses més curioses.
Generació digital.
Vinga, repassem ara totes les àrees del Mira Festival,
els quals hem vingut en altres ocasions,
sabem que no és només un festival de música en directe.
No, som el Centre d'Art Contemporani de Barcelona,
Fabra i Coats,
i el primer que hem de dir és que hi ha una proposta expositiva
on participen uns 12 artistes
que mostraran nous posicionaments de l'art al voltant de l'adonisme.
Ara en parlarem,
però alguna d'aquestes propostes utilitza una resposta sensorial.
Gina, tu has anat a la primera xerrada de la llum
i has vingut al festival.
Gina, tu has anat a la primera xerrada d'avui al Mira,
que parlava precisament d'això, no?
Doncs sí, de l'ASMR, que és un neologisme
que fa referència a l'Autonomous Sensory Meridian Response,
que vol dir Resposta Sensorial Meridian Autònoma.
És un fenomen biològic que és una sensació de formigueig
que se sent el queer cabelluc a través d'alguns sons o moviments.
I no tothom ho sent.
Es calcula que només una de cada mil persones ho pot escoltar.
I esteu escoltant-ne a una.
Jo, de veritat, a mi em passen, no em passen tots els sons,
sinó que amb alguns, i fins i tot amb alguns moviments,
sento com una sensació de formigueig al queer cabellut.
Perdona, a mi saps amb què em passa? Amb què?
Amb el wasabi.
T'anava a dir amb la tofa o... No, amb el wasabi.
Amb el wasabi, quan em prenc més del compte,
hi ha una connexió neuronal molt estranya.
Això és el mateix que passa quan algú es garrapa una pissarra?
No, és al revés.
És al revés, quan algú es garrapa una pissarra no t'agrada,
quan algú fa una cosa d'aquestes, és com que t'agrada molt.
És el mateix tipus de resposta? Et posa el formigueig a la pell?
Doncs sí, una mica sí, se't posa a la pell de gallina,
però comença a posar-se de gallina la del queer cabellut.
Correcte. Hi ha una persona que n'ha parlat, d'això?
Sí, es diu Claire Toland,
i és una artista americana resident a Berlín
que treballa bàsicament amb el tema de l'ASMR.
Ella deia, per exemple, que això de l'ASMR
és una cosa molt personal,
que fins i tot dins de l'ASMR hi ha diferents vessants
i no tothom li afecta igual ni de la mateixa manera.
Per exemple, ella va tenir un programa de ràdio l'any 2013,
que durant 3 anys parlava d'aquest tema
i parlava així fluixet com fan la gent que fa temes d'ASMR.
Ha fet concerts, concerts amb orquestra,
col·laboracions amb altres artistes.
De fet, durant tota la seva xerrada
ha explicat algunes de les coses que ha fet,
i és molt poesia.
I el seu últim projecte es diu Shush,
que és un joc de rol al qual ella ha posat la banda sonora,
que està estretament lligada amb el que passa a la pantalla de la tauleta.
Shush és un joc de taula de rol
que passa en un món on els humans
hem perdut el contacte amb les seves memòries.
I en lloc d'accedir a les nostres memòries,
ho fem a través de sentir objectes que ens parlen.
Estem en una tribu petita
i ens reunim al voltant de diferents objectes.
Així que Shush és un d'aquests objectes d'una intel·ligència alienígena
que agafa el control d'un d'aquests grups de persones
i durant el joc viatja i controla altres grups de gent amb amnèsia.
Aquest és el joc Shush,
que sempre sembla que vingui però mai no arriba.
Molt bé. Acaba dient ja.
Amb aquesta... parlant fluixeta.
Aquesta noia és molt ASMR en ella mateixa.
Total, total.
I Francesc, que ha fet una traducció fantàstica en el moment, a temps real.
Relacionat amb el festival,
hem de dir que la setmana passada fins aquest dimarts va haver-hi un taller
que des del programa el veiem molt interessant.
El taller ha estat dedicat a investigar les diverses possibilitats
per crear experiències immersives en full dom 360 graus.
I en aquest workshop i masterclass s'han donat les claus
de l'utilització del programari
i les eines narratives dels entorns immersius.
I una cosa que m'ha encantat i que m'ha recordat Nintendo Labo,
s'han donat les eines per la construcció d'un mini dom de cartró,
així en plan do-it-yourself,
que et permet previsualitzar les teves experiències immersives
amb un prototip personal.
Ja es veu que el poses al cap i ho pots veure, és una bona idea.
Al final, gairebé 30 hores lectives de curs i les pràctiques s'han pogut fer
en el mira-dom que està muntat justament aquí
i que ja han pogut entrar avui mateix.
Cris, hem anat als tres i hem mirat una miqueta...
Bé, la grandària és molt gran.
Sí, és molt gran.
De fet, em sembla que és més gran que els del Sonar,
que també en fiquen un d'aquests,
i la sensació és molt més immersiva.
I, a més, fa molta gràcia, perquè quan tu entres,
han de tancar les portes per temes de pressió.
Exacte. Si no, cau, no?
Sí, sí, temes físics, suposo que hi ha aquest tema.
I és molt important de l'experiència que hem viscut veient això.
També hem pogut entrar dins de la 3D Sound Room.
De fet, escoltem Nícoles Jarr,
que precisament és un dels primers artistes
que han estat utilitzant aquest espai.
Des de les cinc, Nícoles Jarr i Stephanie Janaina fan el seu espectacle...
I mièrcoles, o no, mièrcoles? Sí, mièrcoles.
3D Sound Room, una sala dedicada al som multidimensional
i a la tecnologia auditiva immersiva creada per Interno Labs.
Precisament, Interno Labs.
Francesc, tu has parlat aquesta setmana amb aquesta gent.
De fet, has estat com ho estàvem muntant ahir,
i saps una miqueta del que hem muntat i que no és gens fàcil fer-ho.
No és gens fàcil.
Tenen gairebé uns 40 altaveus i 50 canals de so diferent,
per tal que des de qualsevol púl de la sala,
soni exactament, exactament igual,
es fan una mica al mig de la platea,
no hi ha una situació millor per veure l'espectacle,
sinó que està muntat perquè en el centre hi hagi els actors,
i al voltant tot el públic ho senti tot perfectament bé.
Doncs després en parlarem una miqueta més.
Al mira, evidentment, també hi ha directes.
I és que farem al final del programa
un repàs d'algun d'aquests artistes que podrem veure en directe
i que comencen a actuar avui dijous mateix, a la set,
en un espai que justament ara hi ha les conferències, no, Francesc?
Tenim gent com Tangering Dreams,
Yves Tumor featuring Ezra Myler,
The Back featuring Miss Red,
Asha Devil featuring Emile Barret,
Gaika, Object, Avalon Emerson o Atom.
Per saber més detalls del Mira Festival,
ens fa il·lusió que en aquesta taula la ràdio Fabra
ens acompanyi el seu director i el pastor, benvingut.
Gràcies.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a aquests minuts,
sobretot poques hores després que s'hagin obert les portes
i que, imagino, que ara són aquells detalls, no?
Vas allà, vas allà, els ajustaments, no?
Sí, ara es corre amunt i avall, detectant petites coses,
però bueno, aquest any hem obert bastant tranquils.
Home, has arribat amb un, s'ha de dir,
que el tècnic de Sadaqui de l'estudi s'ha espantat
perquè has arribat amb un walkie-talkie
que era més gros que el teu cap.
Total, sí, sí, el primer dia walkie-talkie,
després l'intentem ja deixar de banda.
Molt bé, molt bé.
Com sempre diem, el mira és absolutament poliàdric,
però hi ha moltes coses diferents.
Sí, el que intentem fer des de fa anys
és muntar una mica una galeria d'art, però interactiva, no?
On hi hagi, doncs, so immersiu, on hi hagi, doncs, visuals immersives,
i que, d'alguna manera, puguis caminar per un recinte
i viure diferents experiències, no només concerts.
Molts artistes com Nicola Jarr, que ara està al 3D Sound Room,
actuen amb col·laboracions amb altres artistes.
Aquestes col·laboracions són propostes seves
o vosaltres hi teniu molt a veure?
És bastant híbrid.
Nosaltres fem una... tenim una part curatorial molt important,
amb artistes visuals que ens encanten,
i allò ens els proposem als músics,
i, per altra banda, cada cop més, com has comentat alguna vegada,
venen més les propostes fetes.
No només per la nostra força com esdeveniment,
sinó que a nivell europeu, a nivell mundial,
la part visual cada cop està més present, el preparar als shows.
Són vuit edicions, ja, no? Sí, sí, sí.
Molta gent d'aquesta edat ja fa l'acumenió, és la vostra acumenió.
Sí, correcte.
Tenim l'Starr a Tarragona,
que ara l'escoltaràs perquè pot dir alguna cosa.
Hola, Starr, eh? Sí, hola, Oriol, què tal, com estem?
Estic lluny, estic en una altra ciutat.
Mira, això del Miradom,
tu dius vuit anys, aquesta cúpula,
doncs és espectacular des del menú número 1,
però la cúpula aquesta l'ha anat millorant,
l'ha anat desfent.
Quina diferència pot haver-hi amb la de fa quatre anys, per exemple?
Bàsicament, la tècnica de projecció.
Els projectors s'han anat avançant a nivell tecnològic.
Primer eren una mica més analògics,
ara porten un chip laser,
al qual la definició millora tots els projectors,
i l'escoltament està aquí.
El nivell de so també l'estem utilitzant multicanal,
quan abans era més d'olvi,
per tant, a nivell tant de so com de projecció s'ha anat millorant.
Però això atreca una miqueta la estructura,
com deia abans l'Albert,
que la porta s'ha de tancar perquè si no pot tremolar o pot fer alguna cosa.
Vull dir, si li poses més volum o li poses més alguna altra cosa,
si la estructura ha d'evolucionar, s'ha de revisar.
O ja està ben parida des del primer dia.
Sí, no, no, l'estructura va a pressió, per tant, no es mou per so.
Va a pressió, perquè clar, no hi ha res que l'aguanti, evidentment,
és pressió, eh?
És com si estigués inventat un globus aerostàtic,
o d'un d'aquests castells inflables saltats, estàs dintre,
per tant, la pressió de l'aire dintre és el que l'infla
i la manté en forma esfèrica.
Quants projectors hem comptat, Cris?
Hem comptat quatre grans i un de petit a sota d'un dels grans, pot ser?
Potser era el lècer, això, no? Potser era el lècer.
5 són lècer. 5 són lècer.
Al final són 5, sí.
Se'n fiquen 4 i el que fa la cúpula dalt del tope,
que és l'estiu zènit, i aquest acaba de fer tota la projecció.
Quan una imatge està girant,
perquè normalment són molt dinàmiques,
el so també varia, gira...
Això depèn del projecte, depèn de com s'hagi enregistrat.
A nivell tècnic, o es pot fer?
Sí, sí, nosaltres, de fet, hi ha un software que apliquem
sobre Ableton, en aquest cas,
en el qual fem un panejat, que es diu, no?,
per adaptar el so a la freqüència.
Ara sonarà un artista que té 30 anys de carrera
i que dieu, de fet, a la vostra pàgina,
que no hi ha ningú com ell.
És Atom, però també he tingut molts noms, no?
Sí.
Abans li comentava a l'Star
que moltes vegades parlem
de música electrònica molt moderna, avançada,
però amb artistes que ja tenen molta edat, diguéssim, no?
Que això, a mi m'agrada molt.
Sí, al final, Atom prové dels segells rasternoton,
com coneixeu, hi ha Byton, també, hi ha el Van Oto,
doncs dels pioners de l'electrònica matemàtica,
que s'anomena una mica així, molt berlinès,
i sempre s'han considerat pioners
amb el tema de la sincronització entre la part visual i la música.
Aquest any, per això,
en comptes de ser tan matemàtic, blancs i negres,
geomètric, quadrats, faran això una mica diferent,
una mica rememorant temes d'impacte social,
temes una miqueta més controvertits.
Molt bé.
Oriol, una vegada que vas venir al programa,
ens vas comentar que Mira havia nascut
per poder veure en directe artistes que us agradaven.
Sí, això continua igual, això continua igual, cada cop més.
De fet, ens passem a vegades de programació.
Què vols dir, que et passeu?
Que teniu tres dies i programeu per quatre?
Sí, totalment, totalment.
Passa molt soint.
Molt bé, som al primer dia del Festival Mira,
el Festival de les Arts Digitals,
que podeu gaudir fins dissabte a la Fabra i Quads de Barcelona.
I, de fet, la relació del festival amb la fàbrica creativa
és, imagino, especial,
i s'ha de dir que fins al 16, si no estic equivocat,
que hi haurà una exposició vinculada amb el vostre espai,
i, per exemple, la Ràdio Fabra fa programació especial
des de fa dies de Ràdio Fabrica.
La relació, suposo, que és molt estreta, no?
Sí, aquest any hi ha una galeria d'art
que parla sobre l'adonisme digital,
que estarà fins al 16 de desembre al Centre d'Art de Fabra i Quads,
i respecte a la ràdio, que és de bastant nova creació,
sí que és un vincle que crec que ens apoya moltíssim
i que ens aporta moltíssim com a esdeveniment, no?,
poder fer programes i potenciar la ràdio des d'aquí mateix.
Molt bé.
I l'expansió del festival a edicions com les que feu a Berlín,
continuen o s'ampliaran?
En principi, anem any a any amb el tema edicions a fora.
Tenim uns recursos limitats, on fiquem tota la força a Barcelona,
i, depèn de l'any, si anem més alliberats també de temps,
si tenim recursos, anirem fent edicions
segons ens vingui de gust una mica.
I han vingut a comprar-vos la idea, és a dir...
Escolta, jo vull fer una edició a Helsinki, no?,
o alguna cosa d'aquestes?
M'han donat mails, t'arriben mails per fer-ho,
però, clar, la viabilitat sempre és complicat,
i tampoc la producció que hem fet a Berlín ha sigut pròpia.
No ha sigut ni franquícia, ni mai hem...
Heu anat vosaltres i...?
Heu fet la programació nosaltres mateixos,
la producció amb gent d'allà, contactes nostres,
i sempre ha sigut bastant feta a casa.
Per últim, com està la teva relació amb els videojocs?
Oriol, sempre preguntem el mateix,
i ens agrada parlar de videojocs amb tu.
Doncs, a veure...
Abans del mira fatal.
Vaig menjar Zelda, una altra vegada, el Zelda.
Ah, molt bé. El de Breath of the Wild.
Sí, perquè portava 100 santuàries, m'han quedat amb 20,
i s'he acabat d'apretar una mica.
No t'has avorrit? No.
No, perquè he deixat descansar 6 mesos o així.
Això és important.
I després he estat ara amb el Thingwell Beach Park,
que és el...
Aquest és el que el Francesc i jo vam fer, Bakers.
Ah, d'acord, sí, sí, molt bé.
Similar a Monkey Island, així...
Del Ron Gilbert. Genial.
Era una aventura gràfica, així, pixel·lada.
Sí, sí, i després algun indie game, així.
Molt bé. I tema videojocs, perdona, en full-dome, com ho tenim?
Doncs...
Per l'audiència, eh? Sí.
Poder jugar el full-dome que acabem d'entrar
i posar, jo què sé, el red del Mitsuguchi, doncs...
No, és que jo m'imagino jugar això al Rocket League,
o una cosa d'aquestes una miqueta més bèstia.
No, no, perdona, perdona.
De fet, parlant que bé, estem fent un programa,
un programa curatorial,
sí, un cicle que farem,
per a la gent d'aquí, per buscar noves narratives
d'intradom amb videojoc, perquè a nivell mundial
no s'està apartant molt.
Aquest any portem un videojoc del David O'Reilly,
el d'Everything, que ha adaptat en format DOH.
Llavors, és interactiu, però a partir de 50-100 persones,
50-80, doncs li costa el funcionament, no?
Llavors, el que hi ha ara mateix són shooters, es pot dir.
Clar, nosaltres a nivell de shooter
no ens enganxa molt com a programa.
Shooters, eh?
Però, per exemple, Matamarsians, tipus Icaruga,
també podria ser... Totalment, totalment.
Però és això, s'ha d'adaptar...
Podem agafar molt llenguatge UBR, 360,
es pot adaptar a aquests llenguatges,
però quan ho fas col·laborativament, amb gran format,
és un tema que encara queda un món,
un món immens per avançar.
Doncs, escolta, si necessites, veda testers,
l'equip del Generació Digital de Catalunya Ràdio,
estem més que disposats d'oferir-lo.
Farem coses, farem coses, perquè em ve molt de gust.
I també amb altres disciplines, no?
A nivell d'il·lustració, comentar amb l'altre dia, còmic...
És a dir, no tot ha de ser processing o digital,
ja allò pur d'ordinador computacional,
sinó que hi ha molts llenguatges diferents que es poden aplicar.
Més orgànic. Sí.
Nois Oriol Pastó, director d'Almira, moltíssima sort,
gràcies per acompanyar-nos aquests minuts, que sabem que són crítics.
Home, no... Molt bé, que vagi molt bé i molta sort.
Gràcies a vosaltres.
Star, per cert, s'entén una mica des de Tarragona,
que tu no has entrat en tot això d'Almira, o què?
Jo de moment només veig que ets...
Bé, ho veig, entenc que és música.
Sí?
M'heu de parlar d'alguna cosa més, home.
És digital, vull dir, ara sí, música, val, és...
Sabem que hi ha música, sabem que hi ha una DOM
que es projecten damunt del sostre.
Més, vull que m'expliqueu més coses.
Abans de res, i com que ara...
la teva veu de tromps ha recordat una miqueta
això que parlava la Gina abans del AMSR.
Always here for you.
Always here for you.
Always here for you.
Hauríem de veure a Gina quan aparegui aquest joc,
poder-lo provar, i realment a tu,
com que saps que et tocarà la part del cuir cabellut de darrere,
doncs que ens expliquis l'experiència.
Sí, jo us ho explicaré.
Aquesta tauleta és digital,
però la noia està preparant com a objectes físics,
estava preparant com les seves mans amb coure i dalt,
perquè interactuin amb el joc.
El que passa és que encara...
Perdona'm, Gina, és molt sinestèsic.
Saps la sinestèsia? Aquesta gent que...
Sí, diumenge blau, etcètera.
Sí, sí, que mescla aquestes sensacions.
Jo potser aquesta noia deu tenir algun temps sinestèsic.
Algú li hauria de dir que pot cridar, eh?
Que...
De fet, la conferència ha sigut.
La conferència ha sigut, us ho explico literalment,
ha sigut aquesta noia parlant molt fluixet llegint del mòbil.
És a dir, tenia el guió com en el mòbil
i anava llegint les coses.
I clar, cada vegada una mica ha format Leo.
Leo parlava fluixet,
eren quatre o cinc persones en el públic,
perquè justament estaven obrint les portes
i la gent estava entrant,
i ha quedat com... Molt bé,
anem a fer tots una migdiadeta aquí, molt agradable.
Ens donem unes mantetes i, escolta, estarem superbé.
El que haurem de fer és veure de quina forma
fa aquest videojoc, com el podem gaudir.
A mi és una cosa que m'interessa força.
Per cert, Cris, de tant en tant,
tu jugues a videojoc de realitat virtual,
i volíem que entressis en aquest miradom
i ens expliquessis una mica l'experiència.
De fet, això que sona
és el teaser de l'obra Age of Dream, de David O'Reilly,
que al final no hem pogut veure,
perquè ens han canviat el programa del full-dome.
Exacte, ens han posat, ho tinc aquí apuntat,
Contemporani Hardcore i Spectrum of the Coral.
Home, doncs el hardcore aquest no sona molt al llac del cíclic.
No, de fet, molt immersives no eren aquestes dues,
són més narratives. La segona més.
La segona més que la primera, són més narratives.
La segona és com un cervell, un circuit de neurones,
que t'explica una mica, doncs...
No, jo veia un satèl·lit, perdona, era...
Un satèl·lit amb un tot de cables.
No us heu vist una altra cosa? Sí, heu vist una altra cosa.
Jo aquí m'he marejat una miqueta, perquè es movia molt i tal.
De totes formes, el personatge més important
que ve portar un dels seus productes
és aquest senyor que es diu David O'Reilly, no?
Exacte. La peça que porta es diu Age of Dream,
representa, i així ho descriu ell mateix,
la creació de l'univers moments abans del Big Bang,
i com es desenvolupa fins a donar forma a la vida,
en el món modern.
És molt místic i filosòfic, i no és casualitat,
ja que David O'Reilly veu molt de la filosofia a les seves obres.
Aquest artista ha fet també,
perquè vaig mirar a la seva pàgina web, videojocs, també.
Sí, en té diversos.
De fet, ho deia ara l'Everything, l'Oriol.
Però m'interessa sobretot destacar aquest mateix l'Everything,
que és un joc que està narrat per la filosofia inspiradora
d'Alain Watts, un filòsof britànic de principi del segle XX,
que va escriure més de 25 llibres relacionats amb identitat personal,
la veritat, la naturalesa de la realitat,
l'elevació de la consciència, la recerca de la felicitat,
entre altres coses, i aquest joc és una experiència interactiva
on tot el que veus és una cosa que pot ser.
Per exemple, pots veure una serp
i com interactua amb un món procedural, que està molt de moda.
Es va creant, eh? Sí, exacte.
Fins i tot pots anar més enllà i veure com evoluciona
sense que tu facis res, com un documental,
un planeta o fins i tot la galàxia.
Molt bé. De fet, a banda d'aquesta projecció,
la gràcia del mira i aquest full-dome és que van passant projeccions
i podrem veure durant aquests dies diferents.
Exacte. No hi ha diferents passis.
Avui, de fet, a les vuit del vespre,
podem veure Antàrtic Tak, de Dasha Rus,
en col·laboració amb Stanislav Glasov,
una obra que et fica de cap i peus
en una Antàrtida abstracta, amb uns paisatges gèlids immensos.
Aquesta obra tindrà una entrada separada,
que costarà 3 euros, poqueta cosa,
i es pot comprar aquí ara mateix fins a les vuit.
A més, hem de saber que l'aforament és limitat, hem de córrer.
Sí, perquè és un espai gran, però...
Sí, l'aforament és bastant limitat.
A partir de les 9 fins a dos quarts de dotze,
podreu veure una projecció cada 30 minuts
de tres obres dins del mira-dome.
Molt bé. Digue'ns, doncs, com es diuen, per exemple,
tres més que es puguin veure durant aquests dies?
Doncs dos, les que hem vist, la Contemporani Hardcore,
de Kongs on Paks.
Aquí no sabria dir-te què.
Bueno, és que eren molt poc immersives.
Això que deies de la realitat virtual,
en contrast amb les UBR de la PlayStation,
que són les que tinc,
no em donava la sensació d'immersió, però sí que marejava.
Lo dolent que té la realitat virtual
ho tenia això i no la immersió.
I us heu tombat a terra per fer-ho?
Sí, perquè si no, et deixes les...
Coi, és impossible.
Si no em mareges i cau, si estàs a terra...
Sí, també.
Ja s'haurà d'haver donat casos, perquè més entrada de la nit...
I el bar no estava obert,
i ja està en cerveses, imagina't després.
La sensació, no sé si l'heu tingut vosaltres, Francesc,
és la sensació de no 4K, sinó 8K.
És a dir... Hi ha qualitat aquí, eh?
D'immensitat, sobretot. De tot molt, molt, molt gran.
Home, la veritat és que el solapament del mapping
dels diferents projectors era fantàstic.
No veies en cap moment que hi havia una diferència
on es juntaven tot.
Per tant, la sensació d'estar veient un objecte total i real
en aquest cel tridimensional que estàvem veient era aquesta.
Això sí, eh?, jo dic d'aquests dissenyadors digitals,
una miqueta actualitzem els gràfics, una miqueta...
Allò, Dreamcast, el 2001, el polígon i la textura,
era una miqueta senzillota.
Depèn de l'obra. Molta qualitat d'imatge.
Bueno, però posa-li processadores i targeta gràfica, tu,
que tampoc no ve d'aquí.
Sabeu que us deia que no teníem el Cristian?
Doncs sí, el tenim aquí. Hola, Cristian, com estàs?
Què tal? Molt bona tarda, com esteu?
Molt bona tarda, moltes gràcies
per obrir-nos les portes de ràdio Fabra.
Un plaer, per això estem, eh?
Sí, sí, no, no, escolta, moltíssimes gràcies, perquè, bueno,
emissora pública, emissora pública, també,
i ens hem d'ajudar.
Escolta'm, l'altre dia escoltava el programa Fabra Magazine,
que presenta, per cert, l'Antònia Folguera,
que és el conegut del programa del Generació Digital,
i deies una cosa sobre la fàbrica, la fàbrica creativa,
i és que l'edifici batega sempre de gent,
de residents, d'activitats, sempre hi ha gent aquí, és veritat?
Sí. El dia a dia?
Hi ha moltíssims residents, tant d'empreses del viver
d'empreses culturals i residents artístics,
i sempre hi ha, sí, aquest batec d'una cosa cultural
i una cosa artística.
Una mica, Radio Fabra està per explicar tot el que passa aquí.
Imagino que van passant totes aquestes persones
que fan coses creatives i perquè puguin tenir veu, per exemple.
Passen els residents, també,
les institucions lligades a la Fabra,
perquè aquí al recinte hi ha moltíssimes coses.
Aquesta és la fàbrica de creació, però al recinte hi ha...
hi ha els castellers, hi ha els amics del Fabre Coats,
el Muba, el Centre d'Art, hi passen moltes coses, aquí.
A part de tots els esdeveniments, evidentment.
I, a més, això és una eina perquè totes aquelles persones
que tinc un programa de ràdio i que no sàpiguen on poden gravar-ho,
això és una eina, també, al servei de la ciutat.
Està oberta, de fet.
Si vas a Radio Fabra, pots presentar una proposta.
Sí, i d'aquí es farà la programació.
Correcte.
La programació, de moment, està començant, portem dos mesos,
però la programació s'acabarà fent amb aquests projectes residents
i els projectes de fora de la Fabra.
Però es poden escoltar, ara, programes.
De fet, aquests dies, amb el Mira,
em sembla que a les 8 comença com una programació especial.
És correcte, fins a les 12 hi ha com una...
Avui hem començat a fer-la des de les 11 del matí.
Fantàstic.
Estarem avui, demà i dissabte, des de les 11 del matí,
passant música del Mira
i passant entrevistes que hem fet amb els organitzadors.
Comencem, quin hi ha que ens pugui interessar o que puguis comentar?
Doncs, per exemple, hi ha el Meet the Residents,
que és un programa on fem un qüestionari a cadascun dels residents.
Molt bé.
Perquè coneixem qui són, què fan i quines influències tenen.
Tenen moltes coses a dir.
I la veritat és que la Fabra és una gran desconeguda, encara.
I passen moltes coses i molt interessants.
O sigui, aquesta ràdio té aquesta intenció, la de fer d'alta veu.
I aquesta...
Molta gent que potser no la coneixia, què ha de fer per escoltar-la?
Doncs, bàsicament, entrar a la web de la Fabra Records.
Google Earth.
Web Fabra Records.
I allà hi ha una pestanya de...
De poder escoltar en directe i també poder escoltar els podcasts, diguéssim.
Sí.
Bueno, ja sabem que ara per ara els on-demands són molt importants.
Molt bé.
A més, és que ens ha agradat molt perquè Christian ens posarà el programa
de generació, el podcast de Ràdio Fabra, quan acabi.
Què dius, que bé, no?
Una mica de viralitat, sembla que sigui fantàstic.
Però tots o només aquest, que els estem fent...
Només aquest.
Bé, hauríem d'unir-nos i...
Estaria molt bé unir-nos, estaria molt bé.
Home, jo per mi encantat, eh?
Sí, sí, no, no, fantàstic. A més, t'he de dir que l'espai mola molt, eh?
És molt bonic, la veritat.
És molt guai, és molt càlid, té un punt modernet.
És molt Berlín, s'ha de dir.
Si heu estat a Berlín, és molt Berlín, això.
Aquesta fàbrica que de sobte està reconvertida
en un lloc on es fan coses artístiques,
que hi ha gent que es dedica més a la il·lustració,
gent que es dedica a temes més digitals...
Està molt bé.
Hi ha gent que faci videojocs, aquí, et sona?
Sí, de fet, sí.
Bonobo Games, hi ha un resident
que té un projecte d'un videojoc artístic,
que no me'n recordo com es diu.
Em sona molt, eh? Després miraré.
És un videojoc que està basat en una novel·la de Lovecraft.
De fet. Deu-n'hi-do, que interessant, eh?
És que em sona molt, em sona molt.
Doncs investigarem i...
I és per nens, el videojoc, a més.
Lovecraft per nens.
Sí, sí, és un joc indie.
És un joc indie. Potser l'està l'indiedef, eh?
Això ens sona, eh? Sí, sí, potser sí.
És que a mi em sona... Jo parlo ara massa, però...
Escolta, Christian Len, com et...
No t'he presentat, però ets el responsable de la ràdio?
Soc el coordinador o dinamitzador de la ràdio,
i bueno, també les veces de técnico.
I una mica de consultor a nivell de ràdio,
per si ve algú que no té gaire experiència,
que pugui utilitzar l'estudi...
Acabo de trobar Bonobo Games,
estan desenvolupant un joc que es diu Silver Week,
que és una aventura conversacional dels vuitanta,
que barreja retrogaming amb Lovecraft i els mites de Chutló.
Estan fent un joc de conversacional, què és això?
T'has vuitanta? Quan més normal, a veure què us espanteu.
Però us falta la part final, que no m'heu deixat acabar.
És que, a més, aquest joc no només és descobrir Lovecraft i Chutló,
sinó és per aprendre anglès mentre es juga en aquest joc.
I a sobre, didàctic. És didàctic, aquest joc ho té tot.
Preníem així anglès, eh, Francesc?
Te'n recordes, a l'hora d'escriure?
I lliçons, manuals, instruccions, quin remei?
I tant. De fet, una mica,
aquest resident està aquí presidencialment pel fet educatiu.
Segurament, si fos un videojoc només...
T'estaria, potser, al canòdrom. Estim.
Sí, sí, no, no, és veritat. I ja està.
Està molt bé, està molt bé.
Doncs, Christian, moltíssima sort a Ràdio Fabra,
i segur que ens tornarem a veure i a escoltar.
Això espero. Molt bé, molt bé.
El Francesc Xavier Blasco va arribar ahir al festival,
un dia abans que les portes s'obrissin,
i tothom està, doncs, en aquell moment, connectant els cables
i els ordinadors i els altaveus,
que en aquests moments estem sentint el nostre cor,
sentiu com tot tremola?
Sembla com s'hagués arribat un tiranosaure rex.
Exacte. I ell, doncs, el que va fer va ser parlar amb aquesta gent.
I és que una de les sales del Mira és molt especial, no?
Sí, és la 3D Sound Room by Son Estrella Galícia,
un espai habilitat per la gent d'Internolabs
per a la reproducció de so envolvent en tres dimensions.
L'Internolabs són un estudi de disseny de so de Barcelona
i el seu responsable, Ludovico Vignali,
ens diu exactament a què es dediquen.
Internolabs han nacido como empresa de desarrollo acústico,
tecnológico,
para crear una nueva tecnología de sonido en 3D,
es decir, poder llevar una sensación inmersiva con el sonido
en espacios reales.
És que això de crear un espai sonor no és gens fàcil, eh?
El Ludovico ens explica com han hagut de desenvolupar
el seu propi sistema tecnològic
per permetre que l'àudio se senti perfectament
si siguis on siguis de la sala.
I no és cosa de posar només tot d'altaveus allà envoltant la gent.
Per cert, tenen gairebé uns 50...
uns 50 altaveus per reproduir 40 canals de so.
Per tant, sons diferents que sonen a través d'aquests 50 altaveus.
El que deia és que cada sala és diferent.
Està feta de materials diferents, absorbeix el so de forma diferent,
rebota la seva pròpia reverberació,
i per tant, tenen una gran feina,
que han de fer molt abans que comenci el mira,
d'estudiar la sala, prendre mesures,
per tal que tot el final acabi sonant com ha de sonar.
I ahir vas ser-hi i vas veure com ho muntaven, no?
Doncs sí, dimecres a la tarda,
vaig estar veient les proves d'Structure,
que és una de les instal·lacions que utilitzarà la 3D Sound Room.
És impactant realment com el so se sent perfectament siguis on siguis.
Ho han pogut veure amb l'espectacle que han fet abans,
que el muntatge sonor també és d'internolabs.
I la veritat, tu ho saps, Albert,
és un sostre molt gran, perquè això és una antiga fàbrica,
té una gran paret plena de finestres de vidre,
i veiem que el vidre és fatal pels temes de so.
Xavier Cozó diu que sí, eh?
I, òbviament, no hi havia gens ni d'eco ni de reverberació.
Era tot el so que havia de sonar.
Deu estar tot superben enfasat perquè s'escolti.
No sé què vol dir enfasat, però endavant.
En fase, està en fase.
Per què en diuen, això del 3D Sound Room?
Doncs mira, ens ho explica el mateix Ludovico.
Da igual que si tú estés lejano o cerca del artista,
da igual que tú le des la cara o le des las espaldas,
pero no es dentro del sonido y de la performance.
O sea, no hay una zona mejor o peor que la otra.
Simplemente es única en la posición a la cual tú estás,
pero no es ni peor ni mejor.
O sea, lo puedes disfrutar en cualquier sitio,
y en cualquier sitio notarás efectos que son por lo menos diferentes
o opuestos de la gente que está en otros sitios.
Això vol dir que anirem a un concert del Rolling Stones
i podrem escoltar-lo com ho escolten els de la primera fila, per exemple?
Exacte, tot és qüestió de dissenyar el so adequat
per cada actuació concreta.
I el que et volgués estar també amb aquesta instal·lació.
Bueno, clar, això ja depèn del qui crea la instal·lació.
El que sí que podem dir és que en aquesta instal·lació,
a part d'Structure, també es pot veure l'espectacle a miércoles,
que és el que està succeint en aquests moments,
de la ballarina Estefany Genaina i del músic Xilè Nicolás Jarr.
És una improvisació compta de tres hores de ball i música.
I com dèiem abans, Structure,
que és de l'artista francès Julien Bale,
on amb música i llums minimalistes...
Atenció, perquè hi haurà una música generada per un algoritme,
cosa que també dificulta la feina d'interno,
perquè no és una peça sonora que puguin escoltar moltes vegades,
sinó que anirà mutant i anirà canviant al llarg de l'espectacle.
La peça Structure ens vol fer reflexionar una miqueta
sobre la saturació d'informació a la qual estem submesos,
i per això vinga a generar aquí audio saturant
i llum casco porro.
Ah, atenció, perquè abans d'acabar,
sí que he volgut parlar amb Ludovico,
que és especialista en temes sonors,
i li he volgut preguntar...
Escolta, tu què creus que és el proper
que arribarà a nivell de tecnologia sonora a les cases de la gent?
Perquè aquí sempre parlem molt de pantalles 4K, 8K, etcètera,
però ens preocupem massa, a vegades, de la pantalla,
i ens caiem la mar de contents
que soni amb els altaveus estereocutres
que venen incorporats amb la pantalla, i ja està.
Això vosaltres.
Jo tinc a casa muntat allò un sound system...
I te'n vas a Hong Kong i et compres auriculars, d'aquests superespecials.
Però la veritat és que la majoria de la gent,
a vegades no es preocupa gens del so i només de la imatge,
i ell diu que està convençut que amb tecnologies com el 8D,
aviat veurem com arriben productes de so immersiu pel gran públic.
Parlem, per cert, d'una mica de les formacions que actuarà el Mira,
i és que Tangent in Dream és una formació pionera
de la música electrònica.
Ells també són alemanys.
Us recomanem molt l'entrevista que ahir va fer en Josep Martín
els seus independents d'ICAT,
que s'emet cada dia a les 7 del vespre a icat.cat o icat.fm.
Jo crec que és un programa imprescindible, per cert.
En aquesta entrevista vaig saber que aquesta formació,
Tangent in Dream, porta 158 discos oficials.
Déu-n'hi-do. Això són molts discs.
Has hagut de tancar moltes vegades a l'estudi
per poder enregistrar tot això.
Són molta gent, també.
No són quatre d'una banda.
No, no. Molta gent.
I, de fet, explicava el Josep Martín,
que us recomano molt que recupereu aquesta entrevista,
que va morir el líder de Tangent in Dream,
però que va deixar molta cosa escrita, molta cosa gravada,
i es veu que tenen una feinada de por,
perquè va deixar molt clar, molt alemany, tot el que volia.
Vull dir que realment està força bé.
Per tant, en lloc de 158,
no sé que d'aquí un any no ens trobem 160, ja.
Exacte. De fet, aquí presentaran el seu darrer disc.
Per molts, per cert, un dels concerts més esperats
d'aquesta edició del Mira és Seafield.
De fet, és una actuació exclusiva a la sèrie espanyola,
juntament amb el treball visual en directe de Tank Owen.
Jo que deies tu d'aquestes col·laboracions
que es fan entre artistes,
presentaran el seu nou àlbum,
que de fet és debut, és del 93,
però el que han fet és una, diguem-ne, remasterització en directe
per celebrar el seu 25è aniversari de la seva publicació.
I és curiós estar, perquè almenys, no sé si m'ho sembla a mi,
però un dels festivals que miren més cap al futur,
doncs hi hagi dos exemples com aquests, doncs...
Tan retro.
Tan retro, bueno, que siguin persones, ja,
que porten més de 25, 30 anys en actiu,
i que vinguin al Mira a exposar el seu treball.
I m'agradaria que tu ens expliquessis què et sembla, això.
Doncs jo tinc una teoria,
o aquests són molt genis o els altres són molt tontos.
Sí? Sí, perquè és clar,
és el que acabes de dir, és gent de fa 25 anys, de 30 anys.
Però és que no només passa amb això.
L'altre dia va ser curiós, va fer un concert,
que s'han tornat a juntar, diguéssim,
han agafat dos grups punk,
el Generation X i Sex Pistols,
i s'han juntat.
S'han juntat.
S'han juntat i canten cançons de Generation X
i de Sex Pistols amb el Billy Haddon al capdavant.
Fa 6 mesos va sortir un nou disc de l'Electric Light Orchestra.
I sonaven... Què dius, sí?
Hello! Amb el Jeff Line?
Amb el Jeff Line, sí, i encara fa concerts.
A veure si ve... Sí, el vaig veure.
Però el Jeff Line es va enfadar en part del grup, no?
Perquè, clar...
Són els demés que es van enfadar amb ell.
Depèn de com ho miris, depèn de qui preguntis.
Sí, no, perquè quan van registrar el grup es deia Electric Light Orchestra,
i van dir, això és nostre també,
farem concerts per la nostra banda i tu per la teva.
Llavors ell li van posar de nom Electric Light Orchestra,
i ell va dir, jo faré la Elo 2.
En un cert moment als anys 70 van haver dos grups,
la Elo i la Elo 2. És veritat, és veritat.
I ara no ha aconseguit els drets,
fa una època que es deia Zoom,
deu fer uns 4 o 5 anys,
va tornar a fer-se completament seu el nom d'Elo,
i ara tornar a tocar i tornar a composar amb el nom d'Elo.
Per això volia dir que era gent...
Igual també el que era el...
Tant gent aniria?
L'home aquest, com es diu, el que va fer l'home Down,
el de...
Michael Phelps.
Michael Phelps.
Han tornat, també.
El Michael Phelps va venir fa dos anys, un any i mig, potser.
Sí, sí, potser.
Sí, sí, amb el Return of the Mardown,
i el David Gillespie també fa 3 o 4 anys també va tornar.
Vull dir que la gent,
ja els que surten del Geriàtric,
diguéssim, tornen,
però tornen a fer coses molt bèsties, molt importants,
i molt ben parides.
I no m'estranya, perquè sempre han fet el mateix.
Els cubs fidels...
No són tipus udors, que udors estan molt bé,
però van canviant, van mutant.
En canvi, si agafes Tangerine Dream,
agafes el primer LP, el que fan número 158,
i pràcticament que són iguals.
Estic totalment d'acord.
De fet, canviava molt poc els patrons musicals.
Sí, sí, tenen un estil, tenen una concepció de la sonoritat,
però això et posava l'exemple de l'Elo.
Tu escoltes qualsevol LP de la Elo,
i és Elo, tu escoltes el Ray Orbison,
i veus que està produït pel Jeff Line.
Escoltes a Tom Petty,
i és la sonoritat de Jeff Line.
Tangerine Dream, escoltes qualsevol disc de Tangerine Dream,
i és sót Tangerine Dream.
Llavors, evolucionen una miqueta amb la forma de fer-ho,
però el que és el germen
de creativitat i de sonoritat,
enllunyada amb això que ara està de moda,
ara ho estem sentint,
tots uns baixos embafats, que sembla que...
Puja els següents, nen,
posa-li uns platillos, posa-li alguna coseta.
Unes campanetes.
Unes campanetes, no sé, cosetes així.
Doncs aquesta gent sempre ha fet el mateix,
ho han fet bé, tenen un estil,
saben que no s'equivoquen perquè el públic respon,
i és allò que deien, la típica frase de
si vols fer experiments fes-les a casa llengasiosa.
Ja, sí, sí, potser sí, potser sí.
Però és curiós perquè quan...
Estava escoltant, per exemple,
Nicola Jarr, que està acostumat a, doncs,
a aquest tipus de tecnologia,
imagino, que s'ha utilitzat,
o que... Clar, ells s'han de posar
en una altra tecnologia.
És a dir, Nicola Jarr ha hagut de venir aquí
un parell de dies abans i preparar aquesta peça.
Ell és jove,
però tota aquesta gent que porta tants anys,
de vegades no els caso
amb la nova tecnologia, jo, eh?
I no sé si només passa amb la música, eh?
Sí i no, sí i no.
Des del teu punt de vista, tant com ho exposes, sí.
La dona s'entén que venen a trobar una cosa nova
i diuen això per on ho agafo.
La iaia que arriba a casa, com es programa el DVD?
Com ho faig per gravar la telenovel·la?
Però no, resulta que és a l'inrevés.
Moltes vegades ve gent gran, diguéssim, per entendre'ns, eh?
Ve el baterà
i es troba una tecnologia que ja coneix.
Ja. Tipus MOOG, com fan els programes que parlàvem.
Sí, sí, sí.
Mira què m'he comprat, un MOOG.
I clar, el que feia deu anys que no el feia servir
i que va néixer amb ell, diu, home, això ja sé com funciona.
O les percusions, aquestes, la línia Rolland,
la 808, i aquestes,
que van ser denostades als 90,
a principis del 2000, i ara, doncs, es paguen
unes barbaritats per tindre aquest tipus de sonoritat.
Clar, arriba el productor músic,
compositor de tota la vida,
que tot això per ell són coses que ja té a casa
amb un racó, esperant trobar-se nova tecnologia
i unes noves sensacions,
i es troba el mateix equipament,
i clar, el fa servir estupendament i millor que tot el jovent.
Clar, clar. I hem de dir, també,
que el sonar va començar a portar, doncs,
aquests grups mítics,
i que jo crec que van ser ells els que van obrir
la tendència aquesta, eh? No sabia dir-t'ho, eh,
perquè no sabia dir-te l'any, però jo me'n recordo
d'anar al Suicide, que són un grup
del 70 i poc,
eren un grup punk, punk tecnològic,
cyberpunk, diguéssim,
de l'onada nord-americana,
i si teniu ocasió d'escoltar alguna cosa,
feu-ho a volum baixat.
Tu els temes portes cap al punk, eh?
Sí, bueno, però és que aquest el teniu que escoltar,
és que Suicide ja per fer tot un programa, també, eh?
És un grup molt, molt peculiar, és molt...
Era un grup que precisament ja pel nom
els volien pagar pel carrer, perquè portaven
una caçadora i posaven Suicide, Suicide,
Suicidar-se a l'esquena i el volien matar,
i van ser els primers que van anar a un concert
sense bateria, i van començar a posar bateries electròniques
i la gent, doncs, no s'ho va prendre malament,
perquè dieu on està el bateria, el baterista on està,
i feien cançons molt, molt...
molt antiamericanes, tot i ser americans,
i aquesta gent, doncs, va anar al Sónar,
que jo em vaig portar les mans al cap,
dic, és que és so molt, molt cru.
Proveu de buscar qualsevol cançó,
qualsevol,
pugeu una miqueta el volum i direu,
hòstia, això és el que escolta l'Star, quan vol anar a dormir,
Escolta, saps que em sones molt
al programa del cel obert d'Eicat,
que tu podries presentar un programa aquest
de música aquí a Ràdio Favre,
o sigui, estic per... estic per que presentis
un projecte d'explicar
batalletes musicales,
es diria la retrotrancadissa,
ho sabeu, no?,
que es diria la retrotrancadissa,
però jo t'hi veig, eh?, fent aquest tipus de programa musical,
explicant aquestes batalletes
electròniques punkies.
A la web, a la web de Ràdio Favre i Cots.
Però aquí l'acabeu de tindre, l'Oriol.
Ara el vaig a buscar,
el vaig a buscar i li dic que et truqui.
Tindrem una conversa amb el Cristian.
Que su agente hable con tu agente.
Per cert, nois, aquesta setmana
hem tingut la sort de visitar
els estudis d'Ubisoft, que ja s'han cogat,
sí, sí, sí, i és que acaben de celebrar
els seus 20 anys.
Molt a prop de l'estació de Mirasol
dels ferrocarrils catalans de la Generalitat,
hi ha un edifici on a hores d'ara
s'hi congreguen més de 130 professionals
fent videojocs.
Ric perquè ha conegut a començar una altra vegada
aquesta vibració del Mirafestival.
M'encanta, m'encanta.
I ens hem agafat tots quatre a la taula.
A veure, són la gent d'Ubisoft
que estàvem parlant, que ja fa 20 anys
que s'hi dediquen, això de fer videojocs,
i que, de fet, és el primer estudi internacional
que va arribar a casa nostra.
Vam ser-hi un grup de periodistes
i a l'inici de la trobada
vam poder veure un vídeo de presentació
on treballadors de la mateixa empresa
parlen d'una de les fites de les quals més treballa l'estudi,
i que és la creativitat, evidentment, en el videojoc.
Aquest n'és, diguéssim, un fragment d'aquest vídeo.
Per a mi, la creativitat,
és molt a la beauté, a la beauté dels gens,
a la beauté dels llocs, a la beauté dels paisatges.
El ser humà, per definició,
vol buscar maneres de matar l'avorriment.
Al final, al cap i a la fi, ens agrada divertir-nos.
Està intrínsec en nosaltres
i ens hem inventat diferents estratègies
per avançar-ho, suposo.
El que ha aportat la comunicació,
les noves tecnologies, és aquest sentit de comunitat,
és a dir, ostres, hi ha més gent interessada
en el que a mi m'agrada.
Per a mi, la creativitat és buscar un camí
diferent de l'habitual
d'una manera totalment diferent.
Això que sona és d'un videojoc força potent, eh, Francesc?
Sí, és el tràiler del videojoc Beyond Good and Evil 2,
una de les presentacions que van marcar més el darrer E3,
i que és d'aquest estudi, bueno, és que en aquest estudi,
ara mateix s'està treballant en tres projectes.
1, Beyond Good and Evil 2,
2, la remasterització de l'Assassin's Creed
i el Rainbow Six Siege,
i també hi ha un equip d'animació que fa les cinemàtiques
dels nous títols d'Assassin's Creed.
Mira, Gina, ara que has fet aquest crit,
quan has escoltat... Beyond Good and Evil 2,
per mi és un dels videojocs...
El 2 encara no hi hem jugat, només hem vist un parell de tràilers.
El 1 és un dels videojocs
que té una protagonista femenina més ben construïda.
Ah, sí? Sí.
Doncs t'he de dir, perquè he vist imatges de...
doncs, quan vam anar, de com estan fent
aquesta segona part, que hi ha moltes dades,
i hi havia el Salva, que vam entrevistar aquí,
de Mary Station, que va fer el llibre de Zelda,
que ell comentant la jugada deia que va ser el tràiler
o l'experiència més potent que va veure l'E3.
Per mi és dels videojocs que, de fet,
el primer tràiler de Beyond Good and Evil 2
el vam veure ara fa uns vuit anys,
potser no dic l'edat exacta, però més o menys uns vuit anys,
no n'havíem sabut res, i aquest any va tornar a arrencar
una vegada amb força i ens va tornar a dir
que estem treballant realment amb aquest videojoc,
estem apostant-hi i creiem que és una de les sortides
últimes de videojocs que més donaran per parlar.
De fet, hi ha gent que ha jugat a una demo
i diuen que és espectacular, perquè una cosa que m'interessa molt
quan jugo a un joc de món obert és fins a on puc arribar.
I en aquest joc ja deien que comences la demo
en una espècie de temple, surtes del temple,
agafes una nau, surtes del planeta,
surtes, diguem, del tot el grup...
De la via làctea. Sí, però sense càrregues.
No hi ha fons, no hi ha fons de negre.
Exacte, llavors, com és de gran aquest mapa?
Perquè Minecraft, que és procedural però té límits,
em sembla que eren 41.000 milions de quilòmetres quadrats,
i és, diguem-ne, un tros de terra.
Com és un espai, vull dir, com s'ho han fet
per posar tot allò en un joc?
Al nostre programa vam poder parlar amb Capel,
estudiò manager de l'estudi,
i li vam preguntar sobre la complicació del codef,
és a dir, el treball en coordinació
de tots els estudis d'Ubi que hi ha al món, que en són uns 40.
Complicat segur que és.
El que passa és que Ubisoft ja ho portem fent
des de fa molts anys.
Llavors, tenim moltes eines, tenim molta bagatge en aquest sentit,
per haver après com es fa bé.
I hem après també dels nostres errors.
Els errors, hem de dir.
Nosaltres fem molts viatges, tenim molta videoconferència,
normalment ens nuclearitzem d'una forma
en què ja evitem aquells possibles problemes de comunicació
que hi poden haver o interculturals.
Però més enllà de complicacions normals,
és una cosa que tenim molt assumida.
De fet, el que veiem nosaltres és la riquesa
del que ens aporta als nostres projectes.
En aquests moments són 130 treballadors
que desenvolupen videojocs per consola i PC i que són AAA.
O sigui, videojocs molt potents
i que estan molts anys en desenvolupament.
Maria Teresa Cordón és la fundadora de l'estudi
i ara és la responsable de recursos humans i comunicació.
Important, recursos humans.
Just ara, l'empresa està en creixement
i que busquen professionals.
En aquests moments, 13.
Hi ha 13 vacants que han d'agafar.
Li vaig preguntar quin perfil han de tenir.
Des de luego, el ser jugador
es una de las características principales.
¿A qué juegos juegas?
Siempre, siempre.
¿Y qué es lo que te gusta en este juego?
¿Y por qué?
Necesitamos personas que se hayan interesado realmente
en el juego y cómo se hace.
A partir de ahí, evidentemente, saber trabajar en equipo,
poner el proyecto por delante de sus propios intereses,
porque nuestra cultura de colaboración, de co-desarrollo,
lo precisa.
El talento español se ha tenido que ir fuera en algunos años.
Muchos están volviendo también.
Eso es una buena noticia.
Pero sí, tenemos buenas formaciones.
Li vaig voler preguntar també
quina és, dins de la multinacional,
la característica principal de l'estudi de Barcelona.
És a dir, com és vista des de Montreal
o des de Bucarest, Barcelona,
aquest estudi, què és el que exactament hi veuen?
Nosaltres tenim molt bona referència,
anem a dir, dins del grup,
i som un equip,
som un estudi que estem molt enfocats als jugadors.
Diguem que quan parles amb qualsevol de l'equip,
en seguitat sap contestar o sap parlar d'e-sports,
de la comunitat, de què és el que funciona,
què és el que no funciona,
com fer les coses millors o pitjors, la competència...
Som un equip molt, molt, molt enfocat a jugabilitat
i a el que és videojoc en general.
És la cosa que potser ens diferencia més de la resta d'estudis.
Vaig veure testers jugant al Rainbow Six,
joc important per a aquesta marca.
Els esports electrònics, aquest joc...
Ara mateix està jugant, de fet.
El dissabte jugaran quarts de final, si no ho he llegit malament,
i estan competint equips de tot el món,
d'Amèrica, d'Europa, d'Àsia i el Pacífic,
i hi ha un equip d'aquí, a Espanya,
que és el G2 Esports de l'Ocelote,
que jugaran... Sí, sí, exacte.
Pot haver semifinal europea
i, si es dóna el cas, doncs un finalista europeu.
Ocelote va ser aquell que li va fer el tir,
el headshot... Exacte.
Exacte. Que vaig a la mirada.
Tota la gent allà cridant...
Sí, sí, perquè l'Holito era el millor.
Bueno, també li va donar el Salvador Raya, eh?
Sí, però això va ser ja...
No era competició, era més una performance que no...
Però l'Ocelote, recordem-ho,
que ha sigut campió mundial de League of Legends.
És molt difícil fer això.
League of Legends, World of Warcraft,
ell ha sigut especialista,
i ara mateix està retirat, té 30 anys, està retirat,
i es dedica només a entrenar nanos i té uns equips.
Retirat de jugar.
De la competició.
Vaig veure, per cert, el Lluís Andreu Pardo,
que ens va donar records per vosaltres,
el vam entrevistar, era aquell en què treballava Ubi,
que treballava precisament en tot l'especte gràfic,
i ens va ensenyar com estaven remasteritzant l'Assassin's Creed.
Curiosíssim, perquè estan agafant aquest Assassin's Creed 3
i el passen pel pedàs de la 4K.
No posen res de nou, és a dir, hi ha un arbre.
Fan un arbre en 4K... Molt millor fet.
Això no es dedicava a les pedres,
es va comentar com disminueixen les pedres i els arbres i les fulles.
Exacte, exacte, sí, sí.
La veritat és que em va semblar molt curiós,
i Francesc, em van agafar grans de jugar l'Assassin's,
des del primer com vas fer tu.
I avui m'ho ha dit també l'Oriol Dalmau.
És que és tota una experiència, sobretot quan els jugues en línia,
almenys fins a cert punt,
mantenen certa coherència argumental i està molt bé.
Òbviament, tots els jocs fluctuen una mica en quanta qualitat,
però hi ha un increixent, no?, i després...
La veritat és que sí, és tota una experiència.
I incorporar coses noves, no només és la qualitat,
sinó història nova, records alternatius,
on, diguem, el... quin era, el Washington, no era?
El dolent, diguem, en el joc.
Es torna boig, té tot el poder,
i el Conor, que abans era un natiu americà,
no aconsegueix ser un assassí
i lluitar com a natiu americà, canviar una mica la història.
I si ho fixeu, no estan buscant estudiants en pràctiques,
busquen professional,
que s'hi dediqui, que hagi acabat la carrera als estudis,
que ja tingui allò una mica de canya,
i que tingui ganes d'aprendre'n un estudi tan gran com aquest.
Jo crec que és una gran oportunitat,
i que tinguem, a més, des de fa tant de temps,
un estudi com Ubisoft a la nostra terra.
I per això volem explicar el Generació Digital.
Tanquem la paradeta,
els qui formem el programa del Generació Digital,
i és que tenim ganes, doncs, de fer-ho
i passejar en el mirar.
I és que això ha estat el programa
que parlar de videojocs, de cultura digital,
de Catalunya Ràdio.
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
I disteu gràcies a la Gina Tost, moltíssimes gràcies.
Gràcies!
Christian Vilche, del canal de Chris, moltíssimes gràcies.
A tu.
Francesc Xavier Blasco, merci per venir.
I tant.
I també gràcies a l'Star, que el tenim a Tarragona.
Gràcies a tothom.
Que vagi molt bé, i al proper, a veure si vens en directe.
I tant, aposto jo.
Molt bé, pot seguir-nos al Telegram, al Twitter, al Facebook,
al Twitch, a Instagram, a spotify.cat, ràdio.cat, barregerer.
Adéu-siau!
Gràcies a tothom.
Gràcies a tothom.