Catalunya Ràdio, les notícies de les dotze.
Bona nit, us informo, Jordi Barranca.
Aquesta matinada toca canviar d'hora
i a les dues avançar els rellotges fins a les tres.
En la mesura que s'aplica, seguint una directiva europea,
pretén aprofitar més hores de llum i estalviar energia.
Alguns experts, però, creuen que està perdent eficàcia.
Juan Cuescovar, cap de la Divisió de la Gestió Energètica
de l'Institut Català d'Energia,
explica per què consideren que ara l'estalvi és menor.
Els últims anys ha entrat en una tecnologia molt forta,
que és la tecnologia LED,
que permet que consumim el 10% del que consumíem abans.
Hi ha una segona part que està lligada al format del nostre rebut,
pràcticament la meitat d'aquest rebut,
que és una part fixa, que nosaltres no podem tocar,
que correspon a la potència que tenim convertida i altres impostos.
El canvi d'hora pot portar associades
a algunes repercussions en la salut
que afectin sobretot nadons i gent gran.
La resta, tot i que pot notar més somnolència
o més falta de concentració, no ha de tenir problemes en adaptar-s'hi.
Més notícies, ara al Mazuque.
Xavier García Albiol ha estat escollit amb un 93% dels vots,
nou president del PP català en substitució
de Lícia Sánchez Camacho.
En el mar del XIV Congrés dels Populars,
ha assenyalat que el PP ha de convertir-se
en el referent del centre dreta
i ha criticat durament el procés d'independència.
Som el partit del Sí.
Sí a treballar i a defensar als homes i a les dones
harts d'independentisme excluïnt.
Del Sí a la convivència i al respecte
per sobre els debats de banderes.
Del Sí a els catalans, que estem fins a la coronilla
del procés de la consulta i del referèndum.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont,
acusa l'Estat d'estar disposat a tot
per impedir que Catalunya suleixi la seva llibertat.
Puigdemont ho ha dit en el començament
de la campanya del PDeCAT per demanar el Sí al referèndum.
Quin camí està disposat l'Estat a seguir per impedir
que els catalans tinguem la llibertat de decidir?
Aquesta pregunta se l'apeta.
I a fe de Déu que se l'ha respost, i de quina manera?
Perquè estan disposats a tot, a tot, sense límits.
Molt més enllà, fins i tot, del que diu la seva pròpia Constitució.
Si cal vulnerar-la, si cal incomplir-la, ho faran.
Protecció civil ha desactivat les alertes d'inuncat i d'eneucat
per la millora del temps,
però recorda que els cavalls dels rius i rieres van plens
i cal extremar les precaucions.
La tempesta ha deixat un record de pluja
a les comarques barcelonines en un mes de març.
De fet, a Barcelona Ciutat s'han registrat
fins a 115 litres d'aigua per metre quadrat.
L'Alcà i la Conca de Barberà
han rebut una llau de visitants aquest dissabte
després de la nevada inesperada.
A les comarques de Lleida,
el temporal ha deixat problemes per circular
i talls de subministrament elèctric en poblacions com Guissona i Trem,
però el sector de l'esquí està molt satisfet,
perquè s'ha renovat la qualitat de la neu
i això garanteix un bon final de temporada.
Vine'm a buscar, vine a robar-me l'aire,
vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna...
Festival Estrenes de Girona va atar el rècord d'assistència.
A la seva inauguració, un concert de xarango al centre de la ciutat
ha reunit 10.000 persones segons els organitzadors.
El cantant de xarango, el Gemickel, estava impressionat.
Home, nosaltres coneixem molt la ciutat de Girona.
Si un dia ens haguessin explicat que seríem aquí dalt,
veient avall la ciutat plena de gent i poder tocar des d'aquí és brutal.
De fet, és una foto impressionant que la guardarem aquí dins, segur.
I a més a més, fa pràcticament un any i mig que no toquem aquí a Catalunya,
o sigui que tornar a tenir les sensacions del directe
i en un lloc així és com de somni una mica.
Pel director del festival, Xavi Pascual,
aquesta resposta de públic fa esperar unes trenes de rècord.
És la inauguració més multitudinària que hem viscut,
i llavors, doncs, vaja, tot aquest èxit de públic...
apunta a les bones sensacions que estem vivint des del festival,
amb les entrades que, per molts concerts,
o estan esgotades o estan pràcticament esgotades,
i vaja, això pronostica, d'alguna manera,
que aquesta edició pot ser la més exitosa de la història del festival.
Els amics de les arts Mishima o Julieta Benega
són uns dels artistes que passaran pel festival
a estrenes fins al 30 d'abril.
Els esports al Barça posaran el nom de Jokhan Cruyff,
el nou mini-estadi després de l'acord
entre el club l'Aguaran i la família de l'exjugador i ex-tècnic mort
ara fa un any.
També hi haurà una estàtua de l'olandès al Camp Nou.
La família Cruyff, per la seva banda, sedeix el club.
La pilota d'or que l'olandès va guanyar l'any 1974.
A segon el Giron ha perdut el Camp de l'Oviedo per 2-0
i en cadena dues derrotes consecutives.
Mentrestant, el Nàstic ha guanyat per 1-2
el Camp del Valladolid.
Els tarragonins són 154 punts per sobre del descens.
I acabarem aquest bulletí dient que el català Maverick Vignoles
sortirà des de la Pole Position
al Gran Premi del Catar de Motociclisme
que es disputa aquest diumenge el mal estat de la pista
per culpa de la pluja ha fet suspendre la jornada de classificació.
Fins aquí el programa d'avui.
Compartim la música.
Benvinguts, aquest és el programa 607 del Generació Digital,
el control tècnic Lluís Ángel Alonso
i el control central en Carles Morales.
Si ens estàs escoltant per l'FAM passen uns 6 minuts
de les 12 de la mitjanit i recorda que també pots escoltar
o descarregar del programa
a través del nostre podcast de Catalunya Ràdio
i trobar tots els continguts del programa
a catradio.cat i generaciodigital.cat.
I és que Generació Digital és el programa de Catalunya Ràdio
que parla de la cultura i l'entreteniment digital
a les nostres pantalles
i de com podem alimentar la nostra creativitat
amb la tecnologia, amb la programació,
amb els robots o els videojocs.
Avui ens acompanyarà un enginyer
que ha creat un llibre electrònic per sexe.
Escoltarem una ocarina que obre portes
i entre molts altres continguts
aprendrem que això de digitalitzar textos ve molt de lluny.
Tard, hola.
Bona tarda.
I també una salutació a l'Albert Cots,
que és el tècnic que teniu a Tarragona en aquests moments.
Tot bé? Perfecte.
L'Albert ha saludat, ha dit hola. Molt bé.
Igualment, Albert.
Francesc, la setmana passada,
em vaig oblidar a dir-te una cosa
que vas posar a través de les teves xarxes, al Twitter,
que vas aconseguir un joc de taula molt especial.
Ah, guai, molt bé, vaig aconseguir un Donkey Kong.
Un Donkey Kong dels anys 80, no?
Bueno, en aquell moment en què els recreatius,
perquè venia dels recreatius, es feien molt populars,
molta gent que no es podia comprar un videojoc,
doncs una llicència, una forma barata de tenir...
Els videojocs de les recreatives a casa, jugar amb família,
era tota una sèrie de diverses adaptacions
que es van fer de grans clàssics de les recreatives.
Com el Pac-Man, no?
Hi havia el Pac-Man, hi havia el Tentipede,
hi havia... hi ha hagut el Tetris, també...
La cosa és fer la llista dels que no hi eren, eh?
Sí, sí, sí.
El Zelda, per exemple, que ara en parlem molt,
també hi havia hagut un Zelda en joc de taula.
I és divertit jugar-hi amb taula, el Donkey Kong?
A veure, la mecànica està molt ben aconseguida,
veus una cosa que s'assembla molt a la recreativa original,
però, bueno, el joc...
peca una miqueta de ser molt simplista, això sí.
Ara, hi ha una cosa fantàstica, que és el moviment del Donkey Kong.
El Donkey Kong és una peça de plàstic físic
que li poses tot de petits barrilets a dintre,
i després, movent-li la mà, ell, pum,
els va depositant un a un sobre el teulé de joc.
Això és fantàstic. Només per això ja val la pena.
Jo ja el tenia, però tenia aquesta peça trencada.
I així que l'heu pogut aconseguir...
Has comprat un joc per tenir una peça de recanvis.
Sí, en aquests casos has de fer això.
Per cert, Gina, què et passa amb el Zelda?
Ara que parlava del Zelda, el francès...
Ai, per favor, mira, jo estic jugant el Zelda de Switch
sense cap tipus de guia.
La guia sou vosaltres.
Tenim un grup privat de WhatsApp amb l'equip del programa,
i cada vegada que tinc un problema,
hi ha gent com el francès, com l'Albert Garcia, com el Cris,
que m'ajuden i...
Però se't veu com molt desesperada en alguns instants.
A veure, hi ha quatre anàmics finals.
I vaig pel primer, i és horrorós.
De fet, al francès, que avui li he portat la Switch,
a veure si m'ajudava, i què, francès?
No, no, molt complicat,
perquè en un sol cop ja has de tornar una altra vegada...
Quina mandra. I has de tenir molta paciència.
I el Cris em va dient...
No, gens molt fàcil, gens molt fàcil.
El Cris portarà davant, això.
Ara et posaré el to. Tenim un segon, oi?, perquè jo...
I tant, i tant. La diferència d'altres jocs.
Igual és que no ho consultes, no?, a través de WhatsApp ni amics.
No, no ho sé. I sabem ja el que s'ha de fer.
El problema no és no saber-ho, és la execució.
...se eliminar, bombas explosivas deberás usar.
Això és el Cris? Això és el Cris, també, això.
De Yoda.
Va fent aquestes coses...
Però t'ajuda o no t'ajuda?
Com a mínim, em va fer bauetes i...
Bueno, ric una mica.
L'Oriol Dalmau ens ha deixat sense joc per aquesta setmana,
perquè ens ha demanat que li deixem una setmaneta més
per provar l'Horizon,
que el regalem la setmana que ve.
Així, doncs, si volen aquest videojoc per la PlayStation 4,
ja saben el que han de fer, enviar notes de veu,
o participar activament a les nostres xarxes socials.
Per cert, la banda sonora d'Horizon,
que és un joc que es fa a l'horitzó,
és un joc que es fa a l'horitzó,
és un joc que es fa a l'horitzó,
Per cert, la banda sonora d'Horizon fa 4 hores.
O sigui, trobo...
I reiem de les de No Man's Sky, eh?
Però és molt exagerat, no?
No m'estranya gens, el joc és molt maco,
i que vulgui una setmana més és molt normal.
Li hem preguntat si li agradava la música i si li agradava el joc,
i que ens fes una miqueta un teaser.
En un futuro muy, muy lejano,
el planeta Tierra ya no nos pertenece.
El planeta es ahora de las máquinas,
terribles criaturas de origen desconocido,
asesinas como dinosaurios gigantes metálicos
que esperan detrás de cada arbusto,
acellando, preparadas para atacar.
Los pocos humanos que sobreviven
malviven en tribus aisladas, maldita sea.
En medio de la devastación nace Aloy,
la guerrera, la heroína de origen desconocido,
y con la misión de salvar a la humanidad
el yugo de las máquinas.
¿Y todo eso que suena tan, tan chulo?
Hoy tu regal a Generació Digital,
el programa de Catalunya Ràdio.
Horizon Zero da un PlayStation 4.
¡Hola! ¡El juego de moda, maldita sea!
¡Por la patilla, by the face!
¡Vamos, participa, qué demonioso estás esperando!
¡Pitas, pitas, pitas, vamos! ¡Venga, buen trabajo!
Som molt fans de l'Oriol Dalmau.
De fet, haurem de regalar el joc i el tícerc.
M'encanta, perquè s'ha fet menjar gamet.
No t'havíem avisat que he comprat unes galetes.
Les he vist ara i no he pogut aguantar.
Les he comprat jo, però són les pitjors que podria comprar,
que són unes galetes de coco, que dius fins aquí ve,
però són molt dures.
A veure, a veure, a veure.
Prunxi, prunxi.
Jo pensava pitjors, no, perquè estan bones.
Justament el que més soroll fa del món.
Estic a terra plorant, eh? Estic a terra plorant.
Sembla un carquinyoli, eh?
S'ha de menjar per la ràdio, que és tovet i no fa...
Ara ho sabem per un altre dia.
L'altre dia, ho pensava,
i no ho diem només per l'arribada del Nokia 3310,
sinó perquè sembla que hi ha tot un moviment,
els experts li diuen els feature phones,
que cada vegada són més senzills,
però que incorporen atenció, 4G, wifi, vidres Gorilla,
és a dir, cada vegada són més potents,
o càmeres fins a 3 megapíxels.
Com veieu aquesta tendència?
És a dir, telèfons barats, però que pots parlar en WhatsApp, per exemple.
A veure, si pugen els vinils, com no ha de pujar el 3310, dic jo, eh?
Tu el vas tenir a les mans.
Sí, vaig estar-lo provant durant el Mobile World Congress,
a finals de febrer, i és un telèfon...
Jo crec que hagués funcionat molt millor
si haguessin agafat exactament el mateix disseny.
L'Heli suat la galeta a l'altra punta de l'estudi.
Però sí que és veritat que el van refei,
i a mi no m'agraden tant els botons.
Ara la pantalla és espectacular,
perquè és com una pantalla d'un mòbil de fa 10 anys,
però actualitzat i per ara.
I la serpiente, però segueixo sent de la serpiente original.
Jo crec que hauria de sortir un 3310 com ara els que estan sortint,
que connexió 4G, etcètera.
Això ho tindràs, segurament sí.
Crec que el mercat del telèfon cada cop s'està trobant
que ha acopat ja tots els ninxos possibles,
i en aquest moment mirar cap endarrere
troba que hi ha un mercat per telèfons no tan avançats,
sinó tot el contrari.
Telèfons, sobretot, que aprimen la funcionalitat per trucar
i la bateria, la vida de la bateria.
El que tenim nosaltres, això no és un telèfon, això és un ordinador.
Això no l'hem de posar a la línia evolutiva dels telèfons del 3310,
l'hem de posar a la línia evolutiva dels ordinadors.
Línia evolutiva, m'agrada molt.
Cada vegada s'han fet més petits perquè el puguem portar a la butxaca
i casualment també truquen, però no, és només un telèfon.
És la meva agenda, és un calendari, és Twitter,
és clar, hi ha mil coses aquí.
I es recupera la ràdio, també.
La meva ràdio és per 3G.
Per això et dic que aquests petits normalment tenen ràdio.
Això va molt bé.
Tu saps el que... no ho sé, tu i jo, que som gent de ràdio,
que ens agrada escoltar...
Per cert, el Festival Off, en 3F, recordeu, celebra la 17a edició
els dies 6, 7 i 8 d'abril al Museu del Disseny de Barcelona,
després d'haver viatjat per diferents ciutats de Bèlgica,
Mèxic, Estats Units, Rússia,
i exportant el seu talent creatiu de casa nostra.
Pep Salazar és el director executiu del Festival Off
i ens explica les històries que trobarem a aquesta nova edició.
Aquest any tenim una novetat bastant important,
que és que el festival convida un altre festival
a formar part de la programació,
i aquest any tindrem l'experiència del Festival Blanc,
festival de referència del talent creatiu a Barcelona,
dintre de la programació del Festival Off.
Per tant, el que fem és unir forces i obrir les plataformes a tothom
perquè puguem gaudir de tot aquest talent
i de tota aquesta creativitat que tenim al voltant nostre.
Destacats creatius aquest any, com per exemple l'equip que forma...
tota la imatge i tota la visió de la famosa sèrie Stranger Things
i Vinyl, tenim gent de casa nostra molt potent,
que està fent coses superinnovadores arreu del món,
com els homenatge d'art streamers,
i tenim, com sempre, una gran sorpresa
amb els títols agraïts del festival.
Doncs bé, la primera setmana d'abril,
els voltants del Museu del Disseny es tindran de disseny, art,
gastronomia i creativitat per a tothom.
Doncs era el Pep Salazar,
que és el director d'aquest festival ja 17 edicions,
17 anys d'aquest festival a Barcelona,
i que, com m'explicava, ha viatjat per tot el món.
Stranger Things, heu vist aquesta sèrie?
Sí.
Ara es prepara una temporada ja.
Hi ha moltes ganes de veure com ho faran evolucionar
i què buscaran, molt interessant.
Netflix, a mi és que ja ho sabeu, m'encanta.
Els responsables de la desenvolupadora
de videojocs catalana Cosmic Games
ens diuen a través de les xarxes
que han desenvolupat el seu primer videojoc
que ha acabat amb x,
i que es troba tant per Android com per Ayos.
Així sona, d'aquesta forma,
i de fet és curiós perquè aquest joc l'han fet l'Àlex Casabó,
el Guillem Ros,
i aquesta música l'ha feta el Joan Vilà.
I mira, l'hem descarregat,
és un joc que enganxa força, t'ha agradat, Francesc?
Sí, està molt bé, és d'aquests jocs d'estil totalment minimalista,
amb una paleta de colors també suau, agradable,
combina aquests colors blabosos i tal.
És certa tendència en disseny,
d'aquests jocs d'aquest estil estètic i gràfic.
Però és supersimple, has de moure una petita peça,
navegant-lo entre aquests laberins,
que ells diuen que són unes peces que van rodant,
mentre intentes capturar
totes unes petites monedetes o peces grogues que hi ha.
I tu has de moure només amb el dit.
Vas movent el dit a dreta, esquerra, amunt i avall,
i així vas movent la teva peça.
Hi ha moments que el moviment dels enemics, entre cometes,
fa que l'efecte visual sigui molt espectacular,
i la veritat és que el que dius tu és molt senzill,
però, com deien ells, és un joc molt senzill,
però veureu que és molt potent, i estic molt d'acord.
La veritat és que és un joc que és simple,
és divertit, per passar qualsevol moment.
Aquests típics jocs per plataforma mòbil,
que són els de jugar cinc minutets, deu minutets,
sense cap problema, ho deixes quan vols,
et superes a tu mateix,
intentant desbloquejar el proper món
per veure unes músiques diferents, uns colors diferents,
la veritat és que és força interessant.
Gina?
Jo ja estic jugant, ara estic una mica enganxada,
perdoneu si no parlo gaire.
Sí que és veritat que has de tenir un bon mòbil,
perquè he trobat la diferència entre el mòbil del Francesc
i el teu mòbil, Albert,
i en el teu mòbil, que és una miqueta millor que el del Francesc,
va més fluït.
I per tant soc millor en el teu mòbil.
Start, per cert, ens vols parlar d'una ocarina smart?
Sí, sí.
A mi la musiqueta de l'ocarina no és que em faci gaire cosa,
però tot sigui pel generació digital i els nostres ulls.
T'has trobat alguna cosa curiosa, no?
Una cosa va d'un noi amb molt de temps lliure, però molt.
Es diu Alan Pan, que amb una Raspberry Pi,
mitja dotzena de relés i quatre mòduls wifi,
quatre fustes mal tallades i molta cinta americana,
i una ocarina de juguina,
doncs ben segur que té tots els veïns supercontents.
Ah, l'ocarina, diem, és... Una flauteta.
Una flauteta, si no m'entens.
L'alta que toca el Zelda, no? Exacte, que tots coneixem.
Els que tenim una edat, la que portava la nena del Capità Harlock.
Eh? Ara us he fotut, eh?
Certament, certament. Molt bé.
I què ha fet aquest noi? Doncs mira, la punyeta ha fet.
En poques paraules.
Ha apromat un sistema domòtica d'aquells que s'activen amb la veu
i ha substituït totes les ordres vocals per melodies
que ell toca amb una ocarina,
que són melodies estretes del joc de Nintendo 64, Ocarina of Time.
Recordeu allò de l'otípic que entraves a una habitació,
picaves de mans sense tenir els llums,
aquells clauers que es van posar de molts 80...
Que xiulaves. Xiulets.
Això és el mateix però per a gent molt avorrida.
En aquella època va sortir aquest clauer que xiulaves.
Jo jugava tant amb ma germana amagant-lo
i xiulant per trobar-lo, de veritat.
Els pares devien estar supercontents.
El nen xiulant com un boig per casa.
Doncs això és una cosa el que passa amb el senyor Alen.
La cosa és que han registrat un vídeo, l'ha penjat a YouTube,
per ensenyar a veure com ho ha fet.
Mira, per començar, ell entra a casa seva,
i per entrar a casa ell toca l'ocarina.
Però ha tocat des de la finestra perquè està fora de casa.
I per obrir la porta sona això.
Això és el tema de l'Olovi, que és la cançó de nana i tal.
Llavors, ha entrat a casa.
Fa una miqueta el que fa en cinc minuts un tur a casa.
S'assenta al sofà i, perdoneu que ho diga,
però mostra la seva droperia fotent xivarri per activar mil coses.
Agafa el noi i diu, hòstia, tinc fred.
Tinc fred, doncs toca el Bolero Fire.
No, s'activa, eh, realment.
Amb els relers, posen en marxa i pam-pam.
Que les llums estan apagades, tot i que és de dia,
ell fa la demostració, doncs toca Sans Son.
I viu sol, no? Sí, viu sol.
No exacte, però tu no imagines el merder de quatre persones...
Jo espero que amb una casa allà.
És que és molt groc, ho diu.
Quina hora tenim?
Toca, un altre cop, l'eucarina, el Song of Time.
Hòstia, sí.
Vinga, xivarri.
Que ha de regar una planta?
Res, deixa que el cul que va.
Agafa l'eucarina i toca el Minuet of Forest.
Hòstia, però funcionava bé.
Amb això activa un reler,
que fa que hi hagi una font petiteta i fa que regui.
Molt bé.
Així s'entén l'humificador i de pas tocar això als veïns.
Baixeu una miqueta els suïents, la ràdio,
perquè ara sonarà el Song of Storms.
I aquest paio fot uns xiulets.
Us imagineu això a les dues de la matinada?
Posaré l'humificador. Mare de Déu.
Doncs així quatre coses més.
Es deu tota l'estona fins que toca el dos de casa
i interpreta el Song of Feeling per fer reset de tot el que ha fet abans.
Ah, molt bé, fa un reset.
I se'n va.
Els veïns aplaudeixen.
T'imagina't aquest senyor arribant de festa un dia a casa seva,
una miqueta perjudicat a les 3 del matí
i no trobant el so de l'aplaus.
Tota l'hora.
Vinga, xiulets, vinga, xiulets.
Amb això quines idees tindríeu?
Útil, útil... Home, sí que en té una miqueta d'utilitat.
Però també perdo de temps també té una miqueta.
Una miqueta, sí. Què faríeu vosaltres?
A mi m'agrada el fet que ho hagi fet, no?
O sigui, realment el tio...
I avorrit, també. Sí, també.
I amb el veí, també.
Potser viu una casa a quatre vents, no?
Potser.
Si algun dia viu amb algú, aquest algú s'haurà d'aprendre
totes aquestes melodies.
Tu t'imagines el marcet? S'ha d'accelerar.
El marcet de 4 persones visqueren al mateix pis.
Perquè tu és tard, que tens alguna idea més, o no?
Sí, mira, jo he posat-se a fer el pandareta,
a tocar els trons als veïns i als companys de pis,
jo faria algunes petites modificacions.
Mireu, a veure, que ha de vindre la sogra a casa.
Una cosa que es veu que no fa gaire il·lusió,
a la gent, no?
Apagaré les llums perquè es pensés que no hi ha ningú a casa.
Molt bé.
Així, eh? Ho faries d'aquesta forma.
Saps el rotllo que venen els aliens? Sí, d'acord, d'acord.
Que vull encendre la consola per jugar.
Nen, tiro de clàssics.
He de comprar una ocarina per això.
Sí, sí, certament, certament.
Que tinc el dia molt tonto, vull que em vingui a buscar
al Tribunal Constitucional. Doncs una altra clàssica infalible.
A més a més, aquest ritme de flauta.
És infal·lible, eh?
T'ho aprendries, eh? Sí, sí.
Em vindria un exèrcit d'aquests adjudges,
d'aquests que van de negre, que seria brutal.
I aquí a Tarragona, doncs, un dia em perd el nàstic,
que els veïns fan massa soroll,
o que senzillament m'entren ganes d'escanyar,
que, d'acord, tens un dia... Mira, tinc ganes d'escanyar algú, no?
Doncs me'n record la pel·lícula Stolander,
que deixàvem ben clar que s'havia de fer,
que la música s'havia de sonar per activar el teu instint assassí.
A veure? Home...
Aquí hi haurà molta gent que estarà desacord, eh?
La pel·lícula, escolta, jo Hollywood.
Jo el que digui Hollywood. És veritat, és veritat.
Estar, tot això era real, eh?, l'anterior, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí.
El de les lautetes, aquesta de l'Himne d'Espanya,
i de la sogra, som-hi a l'anterior.
Però tot el que més és real. Perfecte.
Doncs ara, al Generació Digital,
hem de saludar en Carlos Madolé, que és l'estudi, ens acompanya.
Molt benvingut. Molt bona tarda.
En Carlos és enginyer electrònic industrial
i juntament amb el Luis Peris han creat Braillebook,
que és un llibre electrònic amb Braille,
que ara el que li fa falta a aquest llibre
és l'ajuda de tothom perquè tiri endavant.
Molt bé. Sí, ara ho explicarem.
Carlos, primer de tot, gràcies per inventar-te
un aparell d'aquest tipus.
Com vas tenir la idea? Expliquem exactament en què consisteix,
però teníeu alguna persona propera
que ho necessitava o que us ho demanava?
No, va ser un dia que anava amb el bus
i vaig estar llegint amb el llibre electrònic
i va entrar una persona cega
i vaig començar a pensar com ho fan,
com ho fan una cosa tan senzilla com veiem nosaltres,
que és poder llegir en qualsevol lloc.
Llavors vaig venir amb internet, mirant,
vaig parlar amb associacions d'aquí, de Barcelona
i a partir d'aquí em van dir que no tenien,
que trobava mala falta al mercat
i a partir d'aquí vam trobar el producte.
Al principi del programa preguntava a l'equip
si havíeu fet la prova de llegir amb Braille.
Per cert, aquest aparell que en aquests moments
estem veient és un aparell,
que en aquests moments esteu fent és molt petit,
és a dir, abans del programa ho comentàvem,
quan veiem la imatge d'una persona que llegeix
amb aquest sistema, els seus dits es mouen.
En aquest cas, no, és a dir,
hi ha un dit que està sempre quiet, no?
Correcte. El que hem fet és que sigui el text
el que es mogui per sota del dit.
Per això hem reduït tant l'espai i tant el dispositiu
perquè sigui més còmode de transportar
i de llegir en qualsevol lloc.
Llavors hem fet que sigui el text que vagi passant
i amb el moviment dels punts del Braille
va llegint tota la frase com si fos ell
i que mogués tot el dit.
Però això, tècnicament,
és molt complicat moure aquests puntets tan petits.
Bueno, hi ha un sistema mecànic a sota
que està ja estipulat per dir-ho d'una forma,
i només hem fet l'adaptació d'aquest sistema,
que ja existia,
hem fet l'adaptació per fer amb un software
i fer que funcioni tal com nosaltres volem.
Recordeu que fa unes setmanes
hem entrevistat una persona que feia entreteniments,
jocs per sexe
i portava un aparell com el vostre,
però molt més gran,
i recordo que ens va dir que era caríssim,
perquè aquests sistemes,
no sé si per patents o alguna cosa semblant,
són molt cares?
Sí, bueno, el tema més car és el caràcter amb Braille.
Aquest sistema mecànic que et baixa i puja els punts
són la part més cara.
Llavors nosaltres hem reduït molt el preu
perquè només amb un sol caràcter
podem fer la lectura.
Llavors hem reduït fins al 90% del preu final del producte.
Sortirem al mercat a menys de 300 euros
i ara el que és més semblant costa 1.500.
O sigui, que estem parlant d'una quantitat bastant important.
Molt bé.
És un tema que a mi sempre m'ha apassionat,
que és la tecnologia que utilitzen gent que,
per exemple, té problemes de visió,
i a més és gent que té moltes possibilitats,
però a mi m'ha fet especial gràcia
el fet que escoltar i veure la vostra pàgina
i aprendre a fer-ho,
és un tema que a mi sempre m'ha apassionat,
és un tema que a mi sempre m'ha apassionat,
és un tema que a mi sempre m'ha apassionat,
i aprendre, perquè no ho sabia,
que no tots els secs saben llegir amb ratlla, no?
No, no, normalment aquí, sobretot,
parlo sempre d'Espanya, no?
Fora és diferent, fora és diferent,
però aquí a Espanya on fer, quan neixes de sec,
sí que, diguem-ne, a l'escola,
tota la part d'escolitació psico fan bastant bé,
però què passa quan una persona es queda cega amb l'edat,
amb una malaltia o un accident o què sigui,
llavors aquesta gent queda desemparada,
o sigui, no troben res per poder aprendre,
i a part, els sistemes que tenen a prop,
els sistemes que tenen actualment són molt caros,
com hem comentat, llavors és,
quina estimulació tinc jo per aprendre el braille?
Si em costa un aparell aquesta, bueno, besteja,
doncs clar, és una miqueta, bueno,
doncs agafo l'audiolibre,
agafo unes altres alternatives, però no estàs llegint,
o sigui, realment, el sistema braille no és un idioma,
el sistema braille és un sistema que és,
si és el braille no saps ni llegir ni escriure,
o sigui, una persona és molt important,
sapiguer tot el sistema,
és fundamental per a les persones cegues.
En el vídeo que hem vist de presentació del vostre projecte,
a Bolsa Social, que ara explicarem en què consisteix
i de quina forma podem aportar en aquest projecte,
en David Ramírez, que és un usuari de Braillebook,
ens explica això.
Los problemas que hay para leer textos en braille hoy en día
son básicamente el espacio que ocupa
el sistema de lectoescritura de los ciegos.
El braille es un sistema de puntos y es voluminoso,
el papel es más gordo de lo normal,
con lo cual un libro en braille a veces hasta tiene
cuatro o cinco volúmenes y un diccionario son 33 libros.
I, de fet, en el vídeo es veu ell caminant pel carrer
perquè, a veure, físicament és com si fos, no sé,
com es diria, com un telèfon, gairebé, no?
Sí, bueno, és una miqueta més primet que un telèfon,
però sí, el que hem intentat fer és que sigui molt còmode
per agafar-ho amb la seva mà.
O sigui, amb el seu dit, estiguin tot, diguem-ne, ergonòmic
amb la mà perquè sigui molt fàcil i molt transportable.
Molt bé. I té una entrada d'SD, no?
Sí, té, bueno, tenim una entrada d'SD,
però també es pot descarregar per Bluetooth o per cable d'USB.
I què és descarregar? És a dir, quin format t'has descarregat?
Actualment fem TXT, PDF, AEPUF...
O sigui, tenim el 90% dels llibres de dos documents digitals
que n'hi ha al mercat, o sigui, qualsevol llibreria digital
podràs descarregar i podràs llegir.
Això facilita molt la lectura per internet, per exemple, no?
Sí, bueno, hem agafat aquesta, diguem, la part de reader,
també per l'educació, per dir-ho d'una forma.
N'hi ha molts nens sexos fora d'Espanya
que no estan escolaritzats per falta de matèria adaptat.
O sigui, estem parlant d'una cosa que a dia d'avui
no es podria fer això.
Llavors, què necessitaríem aquests nens?
Que la mestra agafi el document, li passi en PDF,
a un doc o el que sigui,
i pugui seguir la classe amb total normalitat,
com una persona amb visió.
Com ho feu perquè es puguin moure pels menus
i agafar el document?
Porta un jòstic, amb el jòstic pot agafar el menú,
pot obrir el document, agafar un altre llibre,
i fins i tot, dins del mateix text,
pot anar cap endavant, cap endarrere, paraula, frase,
pàgina, per moure tot el text.
O sigui, ostres, és que em costa...
Però el canvi de document o llibre,
ells com ho noten?
És a dir...
Bueno, tu agafes el menú, surts al menú,
o si estàs llegint, surts al menú i diu
i obres, agafes el document que tu vulguis,
cliques i a partir d'aquí obres aquest document.
Et surt l'última... on estaves, l'última lectura.
Si vols tornar a començar, també es pot tornar a començar.
Com els nostres consells que utilitzem.
Si en feim el mateix.
Em queda una miqueta, costa més imaginar-ho, però és el mateix.
Estem tan acostumats que tots aquests dispositius van amb una pantalla,
i que depenem tant de la visió,
que de sobte poder imaginar això sense visió,
em sembla espectacular.
Hem parlat de la bolsa social,
que és perquè ens entenguem tots, és com una espècie de Verkami.
Sí, és una campanya que no ho fan dir,
però és per equity, no és per premi,
és equity, sinó tothom que vulgui ser soci de l'empresa.
O sigui, bueno, cal...
Amb accions? Sí, comprant accions de l'empresa.
A l'edema que ens reparteix els dividends,
agafes la teva part i ja està.
O sigui, amb una forma molt fàcil,
a partir de 500 euros pots agafar ja la teva participació,
i fer ver la realitat d'aquest projecte,
que ara mateix és molt important.
I també, persones que ens estiguin escoltant i interessades,
amb aquests diners poden aconseguir també l'aparell?
De moment estem per accions,
perquè hem agafat aquesta campanya de crowdfunding
pel tema de... no volem només compradors o només usuaris,
sinó també formar part de l'equip.
És molt important per a nosaltres treballar amb ells,
que ens digui què necessiten, què més podem oferir.
Per exemple, nosaltres sempre a partir de...
ara està com un e-reader, un llibre electrònic,
però el que hem fet és comunicar-lo amb el telèfon mòbil
per llegir directament el telèfon mòbil.
Amb GPS, agafar el mòbil i fer-ho amb Braille.
Tot això és adaptacions.
I amb 500 euros quantes accions tens o què tens?
És un percentatge.
És una regla.
Ara no directament.
Per 100.000 euros hem agafat el 17%, més o menys.
T'anava a dir per què teniu un màxim de gent?
No, hi ha un màxim de quantitat.
Per quantitat sí que estem de 75.000 a 100.000.
Quan arribem a 100.000 tanquem la campanya,
perquè per llei d'Espanya no es pot agafar més.
Hi ha un límit, també.
De fet, ara ho posarem al Twitter,
on es pot trobar tota aquesta informació.
Si no, directament poseu el Google, Braillebook,
i poseu bolsa social,
i directament us portarà cap a aquesta pàgina,
on hi ha tota la informació,
que és la que es pot trobar.
De moment, per fer una mica de recerca
del què ha passat aquesta setmana al Telegram.
Aquesta setmana hi ha hagut una miqueta de tot,
hi ha hagut consultes, ens han fet propostes,
ens han parlat de coses que no sabíem,
i ara hem d'anar al Twitter, que ens descobreix Paladín,
que diu que és un Overwatch gratuït.
Ah, mira, que interessant.
Mira, exacte, m'esteu mirant tots a mi a la taula.
No sé per què.
Paladín, eh?, doncs ja aprovarem.
L'Oriuan Kenobi es fa ressò d'una notícia
llegida a El Chapuzas Informático,
on diu que, efectivament, dins de la Nintendo Classic Mini NES,
hi ha un Raspberry Pi.
Ah, ho vaig preguntar jo, perquè no sabia exactament.
Doncs mira, dins de la pàgina El Chapuzas Informático...
Sí, sí.
Per tant, a l'inici no hi podia haver un VSC, un superordinador.
Suposo, llavors, que ja està acajada, no?
Sí, de fet, ja, sí. I tant.
I tant. I tant.
O sigui, hi pot posar més jocs, segurament?
Sí, sí, tot el català.
Tu t'imagines posar jocs de Sega a dins d'una NES mini?
Segur, segur que hi ha la imatge.
Els nens dels 90 estarien superenfadats.
És que ja existeix, diguéssim, la Mega Drive Mini.
Sí, però jo no dic que existeixi la Mega Drive,
sinó que tu voluntàriament vagis i li posis jocs de Sega...
Jocs de Sega a dins de la Nintendo.
Hi ha la NES mini, diguéssim, aquesta, hi ha la Mega Drive mini,
hi ha, també, la simpatitat feta a Brasil.
Que pot fer el revés, agafem la Mega Drive i posem el Nintendo.
Si fas això, Gina, jo crec que el món es paralitza.
Exacte, el món es paralitza.
És internet implosiona.
I en Francesc Morales ens pregunta
on podem trobar el catàleg de Nintendo Switch,
però amb jocs confirmats.
Mira, ens hem fet les còpies aquí perquè hem rebut de Nintendo.
Doncs tenim les sortides de videojocs que sortiran independents
i tots els títols que ja estan anunciats,
els que ja hi són, i déu-n'hi-do, no?
A veure, els que ja hi són,
els Zelda Breath of the Wild, 1-2 Switch,
Super Bomberman R, Shovel Knight de Spectre Torment,
Fast RMX, Blaster Master Zeroes,
Snipperclips i Amsetzuna.
Hi ha de sortir, encara per determinar, més o menys,
Sonic Forces, ARMS, Super Mario Odyssey,
Mario Kart 8 Deluxe, Ultra Street Fighter,
Dragon Quest Hero 1 i 2, The Binding of Isaac, After Birth,
el Rime, que és un joc que m'espero moltíssim,
Chronicles 2, Splatoon 2,
que avui han enviat una nota de premsa sobre el tema.
Aquesta setmana ja estarà obert de prova.
Rime and Legends, Has-Been Heroes,
Shovel Knight's Resort 12, Troll and I,
Stip i Disgràcia Sink Complete.
Això són els oficials.
Després hi ha la part dels indis, també.
Hi ha moltíssims, no són coneguts,
però sí que es nota, i almenys, o almenys,
l'esforç que fa Nintendo per intentar demostrar
que hi haurà un catàleg gran.
Home, els pèrners que té Nintendo,
tot i que molts no surten en aquesta primera llista de jocs,
són alguns bastant importants a nivell de triple A.
Hem de veure què és el que preparen per suïc.
Nintendo sí que es va comprometre davant de l'aparent falta
una mica de catàleg interessant a la sortida de la consola,
que ells es comprometien a cada mes
treure un joc de tipus triple A.
Almenys, per part de Nintendo, hi haurà sempre un gran nom
en els següents mesos, almenys durant el primer any de la consola.
De fet, que sapigueu que tots aquests fans d'Stardew Valley,
per PC, que sé que sou molts, sortiran també per Nintendo Switch,
el que passa que encara no té data de llançament,
o com a mínim no l'hem trobada.
Però hi ha moltíssims jocs, sobretot indis,
també Runner 3, Team World League 2, Team 17,
Playtonic Games, Blaster Master Zero,
Rumble, Flipping Deaths, Mr. Shitty...
O sigui, hi ha tantes coses que sí que és veritat que ara mateix
no hi ha gaire catàleg, sincer.
Hi ha quatre, cinc jocs, sis, set, vuit, deu...
Sí, sí, poc a poc. Mires a l'Shop i...
Està una mica buit, però aniran sortint coses.
Doncs avui molt i molt interessant el que ens porta en Cris,
del canal de Cris.
Fem un repàs a les xarxes.
La comunitat d'Overwatch dona parts dels seus ordinadors
a un jugador que havia de jugar amb una resolució de 800 per 600.
Això li ha passat a Snowearn.
Un jugador d'Overwatch que fa un parell de dies
va pujar a Reddit un gif amb una jugada destacada.
Quan la comunitat va veure les condicions amb què jugava,
va decidir fer donacions i donar part d'ordinadors
per fer possible una nova màquina gaming.
Victòria!
En el món dels esports coreans,
la professió se la prenen molt seriosament.
Fa uns dies, el jugador Pinot, jugador de SK Telecom,
va anar a la seva després de beure unes copetes amb els amics
i, begut, va començar una retransmissió.
Va ser el seu entrenador, qui, corrents des de casa seva,
va aturar el directe personalment.
Què és el caixi?
Leonardo Viscarra és un nen bolivià
que s'ha fabricat la seva mà robòtica.
Leonardo, de 14 anys, explica que la seva nova mà,
feta de termoplàstic, funciona amb fils de niló
que recullen els moviments del seu canell
i els transmet als dits de la mà robòtica
feta amb una impressora 3D.
Les mecàniques que venen les empreses
et poden arribar a costar 15.000 dòlars.
Si bé no és perfecte, és molt funcional.
Arriba a YouTube l'opció Moda Restringit,
que forma part del conjunt de mesures de seguretat
de la plataforma de Google.
El problema es dona quan aquest filtre no té cap sentit
i bloqueja vídeos que no inclouen cap tipus de contingut
per a adults inedequats o violents.
Per cert, aquest filtre s'ha activat per error
a molts usuaris de YouTube.
Per activar o desactivar aquesta opció,
fins un altre dia, Equip Generació Digital.
Per cert, la setmana passada,
la Mariola Dinarès del Pop Up va entrevistar en Jaume Rouras
i va dir coses com aquesta
en referència als esports electrònics.
Escolteu el que va dir en el moment
en què la Mariola li pregunta sobre la sinergia
entre la Lliga de Videojocs Profesional i Media Pro.
Nosaltres el que hem fet és juntar la gent que venia de la Lliga
amb la gent nostra, diguem-ne, de digital.
Ara estem fent una plataforma que es diu Arena,
enfocada a la gent que no és professional
però que vol jugar i pugui jugar.
Estem impulsant l'expansió internacional d'aquesta Lliga,
que és la més important d'aquí, la quarta d'Europa.
I estem incorporant el que nosaltres aprenem.
Nosaltres tenim una infraestructura tècnica important
i el que fem és adaptar-la a les necessitats d'aquests joves
que miren les coses d'una manera diferent
a com les mirem nosaltres.
I quan dius joves, diu el Sergi Messonero, per exemple,
de la Lliga de Videojocs Profesional, que recordo,
fa molts i molts anys, trobant-me al tren, em deia,
Albert, estem muntant una cosa molt potent i fixa't ara.
Jo crec que fa potser sis anys d'això.
Recordeu quan anàvem a la LVB, allà al The Hubs, a Glòries,
que no coneixia ningú, que érem quatre friquis.
Diuen quatre friquis, déu-n'hi-do, la quantitat de friquis,
i anàvem mirant aquelles pantalles i de sobte, clar,
arriba el gran boom dels esports, i ara tothom, no?
Ara fins i tot el Jaume Rauras, ara tothom.
Exacte, exacte.
Aquesta setmana també un uient ens enviava aquesta pregunta.
Hola, bon dia, soc l'Alex.
Volia saber si hi ha alguna manera de convertir la música baixada
amb l'Apple Music, convertir-la en mp3,
per poder sincronitzar-la amb una iPod Nano que tinc,
que no té connexió a internet. Gràcies.
Gràcies a tu, però aquest uient vol utilitzar aquest aparell,
perquè encara que tingui molt de temps,
escoltava molt bé la música.
I Gina, tu que ets la que domina més l'univers Apple de la taula,
què li podem dir?
Si ets usuari d'Apple, saps que pots accedir a una espècie
i com pots escoltar infinitat de cançons en streaming.
Però si te les descarregues,
aquestes cançons compten amb una encriptació
que fan que només es puguin escoltar amb dispositius Apple.
I fa temps que Apple els ha substituït per una app
dins del nostre iPhone, per tant, ja no els dona suport.
L'última iPod va sortir el setembre del 2014 i sense connexió.
Per tant, el sistema aquest de l'Apple Music no funciona.
Per tant, el que demana aquest uient no es pot fer.
Però el que sí que es pot fer és una cosa que us explicaré
que funciona per a un iPod o per a qualsevol reproductor MP3.
És un sistema, atenció, molt rudimentari,
però, clar, m'he hagut de posar una mica creativa, és efectiu.
I segueix els següents passos.
Primer, descarregue i instal·la al teu ordinador
el programa Wondershare Streaming Audio Recorder.
Existeix per Mac i per Windows.
Ja he trobat una alternativa perquè ningú se l'enfadi.
Aquest programa el que fa és enregistrar el so
que passa per la targeta de so.
I, per tant, tot el que reproduïu en el vostre ordinador
quedarà enregistrat.
És un micròfon.
O sigui, tot el que sigui de sortida de l'ordinador, no d'entrada.
Què faria jo?
Aquest botó té un rec gegant que fa la funció d'encesa.
Per tant, pitgem el rec i, al cap d'un segon,
pitgem el botó Play del nostre ordinador a l'iTunes
i deixem que soni la cançó que volem gravar.
Quan acaba la cançó, aportem el programa i a l'iTunes
i se'n generarà un arxiu MP3 que només haurem d'exportar.
Això és com la versió segle XXI de la doble petina, no?
Exacte.
Escolto la cançó...
A veure, és un sistema, jo us dic, una mica rudimentari.
No, no, però si ell vol continuar utilitzant aquests aparells,
fantàstic.
Per cert, aquesta setmana hi ha hagut notícies d'Apple,
perquè ha presentat amb aquesta típica...
Al final no ha sigut una típica keynote,
sinó que ho han dit d'una forma diferent, no?
Sí, han enviat quatre e-mails amb quatre notes de premsa
de quatre temes diferents.
Això es va notar perquè van tancar la botiga en xarxa
durant un parell d'hores,
van enviar aquesta nota de premsa i què van presentar?
I, per altres coses, un iPhone red,
que és el primer, un parell dels beneficis
van per la lluita contra el VIH.
Sabeu que aquests productes red d'Apple
són aquests iPods i similars
que lluiten contra el VIH, contra el SIDA.
Però mai havia passat amb un iPhone.
I aquest és molt bonic perquè tenen aquest color vermell.
Doncs és de color vermell metalitzat, la part del darrere.
Em fa molt una delenc.
A mi m'agrada molt.
Després també han tret un nou iPad, més potent,
i 200 euros més barat que els anteriors.
Sí, sí, val, entre 399 i 499,
i té 9,7 pulgades, la pantalla.
Per tant, està molt bé i és bastant potent.
A més, han tret corretges per l'Apple Watch
i fundes per iPhone amb nous colors.
Per tant, ha d'arribar el bon temps i la primavera,
és el moment de lluir els accessoris per als nostres productes.
I han tret una aplicació per fer vídeos,
anomenada Clips, per fer vídeos curts,
i compartir-los a la xarxa principal, xarxes socials,
Twitter, Facebook, Instagram, WhatsApp...
Molt bé, això és el que ha presentat Apple.
Apple, per cert, estava pensant a estar...
Tu, que ets també de tenir aparells antics,
tema música, n'escoltes al carrer amb algun aparell antic, tu, o no?
Amb un iPod normal, diguéssim.
I com t'ho fas? T'ho fas posant les cançons directament...
Sí, sí, amb iTunes, sí, sí.
Amb iTunes, eh? Sí, sí, sí.
Fa tant de temps que no utilitzes iTunes?
Com que és un catxar rovell, diguéssim, s'ho traga tot.
És una cosa molt estranya.
Tenia que ser al revés.
Com t'ho diria?
Amb una màquina nova, amb un dispositiu vell,
normalment la màquina nova diu que coi, massa endollat,
doncs aquí passa al revés.
La vella diu, mira, un senyor modern.
Llavors sí que s'entén.
Llavors, sí, sí, jo encara amb l'iTunes,
carrego el d'això, l'iPod normal,
l'edició aquesta que tinc d'U2, que és vermell,
precisament, no és de la Sierra Red, però és vermell pel davant.
I, escolta, jo la mar de conten.
A més a més, és una xorrada el que diria ara.
Com que no té el límit de volum,
escolta, ho foto tota canya i a mi què exploti el món, eh?
Aquest és un tema que, en el fons,
clar, estan obligats a fer-ho, no?
Sí, sí, sí, però es passen.
Sí, de vegades...
Hi ha cançons que convida que les escoltis a tot volum,
i escolta, doncs te deixa ja a mig de les ganes.
Aquest, com que és un model vellet,
doncs no, no, tu li pots posar i fins que aguantin les orelles.
No, i a més, com més gran et fas i més sorbeta estàs, doncs clar...
Sí, clar, més volum n'has de posar, i tant, i tant.
Sí, sí, molt bé, molt bé, fantàstic.
Per això volia preguntar la teva experiència.
Generaciódigital.cat
Doncs vinga, va, continuem parlant del Breakbook,
amb Carlos Madoley.
A la vostra pàgina teniu vídeos molt interessants,
com un, on parla en José Ángel Carrey,
que ell és de l'Associació Catalana per la Integració del Sex,
que explica les diferències entre llegir amb audiolibres i amb bralla.
Debido a que las líneas brallas tienen un costo muy elevado,
también acaba haciendo que mucha gente
se necesita más por escuchar los libros,
mediante la síntesis de voz, que por leerlos.
Y eso es un retroceso,
porque a veces se hace perder un poco el contacto con la lectura
y con cosas como la ortografía,
un retroceso que hay que intentar compatibilizando
el uso del braille tecnológico, además de la síntesis de voz.
Que curiós, això que comenta, la ortografía.
És a dir, és una mica el que comentaves tu, no?,
que el que et fa és no perdre una sèrie de coses
que potser els que no entenem no en teníem ni idea.
I això al teu idioma, però si marxes fora,
per exemple, va comentar un usuari que es trobava a Holanda
i què va fer, com és...
Clar, li deia al carrer i no sabia on estava,
perquè no entenia res la pronunciació i estic perdut.
És bastant fotut, no s'aplica el braille.
Déu-n'hi-do, ell parlava d'audiolibres, de fet,
els utilitza gent que, com per exemple jo,
és una fantàstica manera per aprendre, per exemple, ingrés
o altres idiomes i és molt utilitzat també pel sexe, no?
Sí, sí, el que sí que tenim el concepte que l'audiolibre
és pel sexe i això és mentida, és una passió.
Amazon ja ho sap, per això ha fet l'audible o l'audible,
que està força bé i que, a més, mira,
dona feina a actors de doblatge o actors de veu,
boníssims, absolutament,
i ells també utilitzen aquesta tecnologia, no?
Hi ha gent que sigui evident com nosaltres
i que sàpiga el braille?
Bueno, hi ha professors dels nens que aprenen el braille
per ensenyar-s'hi, també.
És que ara m'envia el cap que això seria una multitarella
diària increïble.
Jo em veig ara pel carrer, amb el dit, llegint,
però és clar, controlant tota la resta, perquè si tu vas amb
les auricules escoltant, deixem que et concentres amb allò.
Si vas llegint, doncs també perds una miqueta l'oremos de tot el que t'envolta.
I això fa que tinguis tots els altres sentits disponibles
i veig receptiu llegint, o no?
O queda una miqueta la ment coaccionada, diguéssim,
perquè pren massa tensió llegint amb el dit?
Bueno, això ja és cadascú el que sigui.
Hi ha gent que li agrada agafar la vida o escoltar música
mentre et va caminant, i diuen que és perillós, també.
Clar, per això.
Jo també...
Comentaré una netduta que em va comentar un home de 11,
que em va dir que el Braille no es va inventar pel sexe.
Va ser la primera guerra mundial,
que estaven agafats en un altre país,
i l'exèrcit va crear aquest sistema
per comunicar-se amb la base i que no li fessin les dades.
El sistema Braille el va agafar Lluís Braille després
i va adaptar-ho pel sexe.
Però no era un sistema del sexe.
És una cosa que nosaltres no sabem res de la història del Braille,
per dir-ho d'una forma,
i jo crec que és molt important que sàpiga una persona evident,
una persona amb visió, perdona, que sàpigués el Braille.
Estar en una conferència i poder llegir mentre estàs explicant,
o caminant, és molt important, també.
També diem que la discapacitat sempre és d'un sentit.
Jo, per mi, soc discapacitat del sentit de la mà,
perquè jo no identifico res.
De fet, en un dels vostres vídeos hi ha una persona que ho explica
i diu que la gent que ha après Braille
després, o quan ja ha sigut gran,
la sensibilitat del dit, evidentment, ja no la té com un nen.
I, clar, necessites una sensibilitat brutal.
L'has d'entrenar, o sigui, és un entrenament.
Jo he intentat aprendre el Braille, però és més impossible.
La veritat és que és molt difícil.
Imagino que teniu competència, no?
Sí, sí, tenim competència.
Estan les línies Braille i actualment,
tot això sí que estan fent algun tipus de tablet,
tipus de relògia, també digital, smartwatch.
Estan sortint coses en Braille, perquè és molt important.
És una cosa que s'estan adonant que és molt important
i s'estan donant inversions potents en aquest sentit.
I pels uients que vulguin participar en aquest projecte,
per què creus que el vostre és competent,
és a dir, que és bo i que pot funcionar?
Nosaltres el que hem fet no és adaptar el que tenim
a les persones amb visió i adaptar-ho en Braille,
ni res, sinó què necessiten ells, què em demanen,
perquè són ells els que han d'agafar i han d'utilitzar
tots els sistemes. Nosaltres no podem crear...
A veure, per dir un exemple, els smartwatch estaria molt bé,
però clar, caminar, mirant-se al braille,
com caminen, aquesta gent? És més dificultat.
Només té quatre caràcters. No pots agafar una frase sencera.
Has d'anar actualitzant la frase i això és un inconvenient.
Hi ha moltes coses que si parles amb una persona cega,
i no sé què dirà. Està molt bé per un costat i no tan bé per un altre.
Nosaltres hem lluitat per el tema de la comoditat,
el transport, que sigui molt ergonòmic,
que sigui còmode, que sigui...
Hem treballat per això, hem treballat per el tema de comoditat,
que sigui una cosa que actualment no tenen,
que és poder portar-ho i llegir caminant
o fent el que vulgui. Aniran piles o amb bateria?
Amb bateria. I heu provat quanta estona pot...
Actualment estan 6 hores. 6 hores.
Hem d'anar millorant el sistema optimitzant per acabar millorant.
Abans estàvem parlant de quin format es passava aquest llibre,
i això de passar llibres a digital, bé, de lluny, no, Francesc?
Mira, de lluny com... Podríem posar el 1.450 euros.
Sí, directament. Escolta'm això, escolta'm.
Essentially, 1.400 in Germany.
Yeah, that's him, good-bye.
Són els History Teachers, un canal de YouTube,
que agafa cançons populars de la música pop, de la música roca,
sentim a Blondie, per exemple, una versió de Blondie,
cantant sobre la biografia d'en Gutenberg, l'inventor,
que se'l considera un dels inventors de la impremta,
que l'any 1.450 donts imprimia la Bíblia,
un dels primers llibres impresos, i va ser tota una revolució.
Doncs aquest segon pas, aquesta segona revolució digital,
una miqueta agafa també el seu nom
i està reunida en el que es diu el projecte Gutenberg.
L'any 1.971, que és quan realment comença el projecte Gutenberg,
ens trobem amb un jove, Michael Hart,
que uns amics li regalen, atenció,
accés gratuït a un ordinador, a un mainframe, a un gran servidor.
L'any 71, això només estava en institucions, universitats i tal.
A més, estava connectat a ARPANET i li regalen...
El temps d'accés als ordinadors es pagava i es cotitzava
i la gent tenia només unes hores per poder-hi accedir.
No sé per quin motiu, la qüestió és que gairebé...
les fonts varien, però diuen que gairebé li van regalar
com 100 milions de dòlars en hores de connexió.
I es va trobar amb això, i va dir...
això haig de fer-li alguna cosa, que et retorni també...
a la gent alguna cosa, no?
Va decidir usar tot aquest temps per un projecte
que va pensar ha de ser útil a molta gent.
I va passar a digital, va picar a màquina,
i ho va guardar de forma digital, i accessible a la xarxa,
la Declaració de l'independència dels Estats Units,
que va ser el primer text que va digitalitzar.
Actualment, el projecte Gutenberg, que neix d'aquí,
té avui ja digitalitzades 53.000 obres,
totes textos lliures de drets.
Perquè quan parles de lliures, això és important,
perquè no totes les obres són lliures de la mateixa forma.
Exacte, si parlem del lliure, hi ha diversos sentits.
Podríem dir-ne que alguns són lliures perquè són gratuïts,
però tot i ser gratuïts,
poden tenir drets d'autor que s'han de respectar,
i afecten a la seva distribució o el que tu pots fer amb aquest text.
I en canvi, alguns que són lliures,
en el sentit que els pots regalar, els pots vendre,
o els pots incorporar als teus propis projectes.
És un estudi, un projecte adjuntar-los amb el teu text, etcètera.
A la mesura del possible,
els textos del projecte Gutenberg són lliures de drets als Estats Units,
que això també és una cosa que varia segons els països,
i es troben en el format més compatible de tots.
Text ASSI PUR.
ASSI és la forma en què els ordinadors codifiquen cada caràcter per un codi.
És el més simple i el més senzill d'utilitzar.
De totes maneres, amb el temps, sí que s'han posat disponibles
en format HTML, EPUB, o inclús en format Kindle.
Això vol dir, per exemple, que en el vostre aparell,
podríem posar una tarja, descarregar-ho i llegir-ho allà, no?
Una de les coses interessants del projecte Gutenberg
és tota la sèrie de projectes associats
que es nodreixen precisament dels seus textos com a font.
Per exemple, estàvem parlant del tema dels audiolibres,
existeix el projecte LibriVox,
on voluntaris es graven a ells mateixos llegint aquests llibres,
per tal de fer una biblioteca lliure i gratuita
de textos del projecte Gutenberg en format d'audiolibre.
I, per tant, podien ser accessibles a persones invidents
o a persones que el volen escoltar mentre van en cotxe
o fan running o el que vulguis.
Vinga, ràpid, en quina mena de textos podem trobar-hi?
Doncs mira, com que són llibres de textes lliures de drets,
la majoria estan en anglès i són anteriors al 1923, l'any 2019.
Vinga, l'any 23 ja entrarà dintre de les llibres de drets
segons la legislació americana i en tindrem uns quants més.
Un top 5 de les llibres més descarregats per la gent.
Una bona idea, el top 5 d'aquest mes,
perquè fan un rànquing setmanal, mensual, etcètera,
el d'aquest mes era la metamorfosis de Kafka,
descarregat 11.700 vegades.
Les aventures de Sherlock Holmes de Conan Doyle,
descarregat 12.800 vegades.
En Frankenstein de Mary Shelley, descarregat 13.643 vegades.
Alicia al País de les Maravelles, 16.591.
I en el top 1 tenim Orgull i prejudici de Jane Austen,
amb 37.000 descargues.
Molt bé. Teies en català, eh?
Sí, tenim 31 obres
i podem trobar-nos a traduccions de clàssics llatins al català,
o, per exemple, obres de Shakespeare,
i alguns autors catalans com Prudenci Bertran, Víctor Català,
o Carles Capdemont, entre d'altres.
Interessant. Seria molt interessant veure el Park Mason
i l'altre tema de drets. Exacte.
Si voleu ajudar aquest projecte,
sapigueu que funciona amb l'esforç de voluntaris.
Si voleu ser voluntaris i ajudar a que hi hagi més obres
en català disponibles... S'ha de picar?
Exacte. Heu d'agafar obres lliures de drets
als textos o digitalitzar un llibre,
i, a través de programari OCR, reconeixer els caràcters,
repassar que el que s'ha reconegut automàticament funcioni bé,
i anar-los apujant al projecte gut.
Saps què vaig fer? Vaig agafar el llibre de la Gina.
No sé si queu com està de drets.
Albert, tu pots fer el que vulguis.
Ja t'acaba donant drets.
No, que tindré problemes, tindré problemes.
Com va el vostre llibre?
Es va venent.
Però clar, és que està a Amazon i va fent, no, imagino.
A les llibreries i biblioteques,
si la gent que vulgui pot comprar el vida extra,
en català per columna,
i en castellà per grihalbo,
escolta, que està molt bé,
perquè és un llibre de disseny de videojocs fàcil.
I escrit amb l'Oriol Boira.
Sí, que és un crac.
Sense l'Oriol, aquest llibre no seria el mateix.
Vinga, va, acabem a Twitter.
Últimes places, Eli, per RoboTac.
Sí, que és la tercera jornada de robòtica educativa.
Diuen que el dissabte 1 d'abril,
l'apunteu de 10 a dos quarts de tres de la tarda al Punt Multimèdia,
torna amb la seva tercera jornada lúdico-educativa sobre robòtica
al Parc de l'Espanya Industrial RoboTac,
per compartir amb família, infants, adolescents i joves,
hi trobaran tallers i activitats oberts tot el matí,
i també us podeu inscriure
als tallers de construcció i programació de robots.
En cinc anys, tot això de robots, programació, ha fet un boom.
No ho noteu? És brutal, eh?
Estem en un moment, no ho sé, m'agrada molt.
M'agrada molt perquè estàs aprenent a scratch, Albert.
Exacte, exacte. Per cert, ens hem comentat alguna cosa...
En directe, sí, mentre fem el programa, ens diu el Per quin pasme,
que ens en recordem que avui és l'aniversari de Resident Evil.
21 anys fa ja la famosa saga de terror de Capcom.
Doncs no ho sabia.
Doncs mira, el diumenge faré una partideta.
Estar, tu fas jocs per màquines obsoletes.
Què estàs fent ara, amb què estàs treballant en aquests moments?
Abans de sortir de casa estava preparant una maquetació
d'un joc de Dreamcast. De Dreamcast?
El matí estava fent la maquetació d'un joc de MSX,
i ara quan arribi a casa em tocarà un d'Amstrad.
Doncs, Tarragona Star, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé.
Adéu-siau, Eli, Francesc i Gina,
gràcies per ser Generació Digital i fins una altra.
I en Carlos Madurey, de Breakbook, moltíssima sort amb el projecte.
Moltes gràcies.
Nosaltres també hem de dir que el control tècnic
hi és el Lluís Àngel Alonso,
i tornem al canal d'internet els dimecres a les 6 de la tarda,
i a l'EFMA dissabte a les 12 de la nit, però hi som sempre.
Atenció a Telegram, WhatsApp, Twitter, Facebook i Catràdio.cat.
I recordeu que diumenge, abans d'Alta Notícia, es vespre a TV3,
un nou episodi amb Lluís Marquina, del Generació Digital,
on debatran quan hem de donar el mòbil als nostres fills.
Adéu-siau.
Vols iniciar o millorar la teva presència a internet
o a la del teu negoci? Nominalia.
Deixa't acompanyar per una empresa catalana líder
i el millor preu cap a l'exit. Nominalia.
Crea el teu web per dos euros al mes.
I si no tens temps, te'l fem nosaltres.
Què esperes? Nominalia.com. Tu ho guanyes.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no