OK.
Oh, yeah, yeah.
Oh, yeah.
Oh, oh.
Yeah.
Icat, la ràdio inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts a la Generació Digital.
El d'avui és el programa número 1.500
i avui volem fer un programa que ja és un clàssic per nosaltres,
que és parlar de la propera edició del Sónar i del Sónar Més D
amb dos dels seus responsables.
A més, també tindrem temps a la darrera part del Generació Digital
per parlar de l'experiència completa de joc
que ha tingut l'Albert García
amb The Legend of Zelda Tears of the Kingdom.
Per cert, el Sónar celebra els 30 anys d'història.
El Sónar Més D, 10 anys, i el Zelda, 37.
Has descarregat Generació Digital.
Tenim el Dani Jiménez i també el Pol Regàs al Control de Sò.
Què tal? Benvinguts.
També l'Elisabeth Sánchez, com estàs?
Molt bé, i tu?
Albert García, Francesche Velasco, com esteu?
Molt bé. Bé, bé, bé. Cansat.
Això dels aniversari... Cansat. Cansat.
Després en parlarem, perquè el Zelda t'ha afectat a tu.
Anímicament no, però físicament sí, eh?
Físicament sí. Sí, sí.
He dormit molt poques hores, en els últims dies.
Ja se't veu més prim i més democrat.
Gràcies. Estàs acabant una mica de feina o no?
Estic acabant encara, però el principal ja està fet.
Sí? Molt bé, molt bé.
Avui tindrem temps de parlar una miqueta de...
I tant, sense espòilers. Sense espòilers, eh?,
que és molt important, això, per molta gent.
Molt bé, estàvem parlant, això, dels aniversaris,
i és molt fort que Sónar 30, Zelda 37...
Sí, casualitats o no,
o gent que fa molt temps que treballa i que li surten bé les coses.
I hem aprofitat una miqueta per fer aquesta pregunta.
Doncs sí, ho hem preguntat a Telegram,
hem preguntat quants anys fa que els nostres uients juguen a videojoc,
i hem tingut respostes de tota mena.
En Roger Pimpana ens deia que fa més de 30 anys que juga.
No especifica l'edat, no sabem si és tota la vida o menys,
però en Ventosa diu...
Tinc 43, això no ho hem fet gaire bé.
Dic, tinc 43 anys, m'he duplicat només un cop, pel que a 66 anys.
Això és d'aquells jocs de lògica
que ja... després pensarem.
Tenim tot el programa per pensar-ne.
L'Ed Caballer, massa pocs,
diu que va començar amb 8 o 9 anys, déu-n'hi-do.
El Felip deia que creu que va començar amb 10,
en té 48, per tant porta 38 anys,
l'Obi-Wan, 34,
i en Xavier diu que uns 32,
i que no sap si es va estrenar ben bé o amb l'ANES o amb la Game Boy.
Tenim uients ja grans al Telegram,
no vol dir que de tots els que ens escoltin.
No, tenim de tot, una miqueta.
Recordeu la primera vegada que vau jugar, a l'edat, més o menys?
Jo sí, uns 6 anys.
6 anys? Sí.
Més o menys devien ser, per això, 5, 6 anys,
en uns recreatius allà al poble, a l'estiu.
Jo crec que una miqueta més endavant, eh?, penso.
Deuria ser 9 anys.
La jugada a videojocs engloba tot, no?
És a dir, el primer dia que va caure una maquineta d'aquestes a casa,
potser tenies, i també molt petita.
Jo crec que 9 anys.
A Tarragona, amb una sala de maquines.
Avui ja comencen molt més joves.
És que avui en dia ja forma part del seu catàleg habitual
de joguines i entreteniments.
Era una cosa molt novedosa,
i fins que fossin maquinetes que regalaves als nens el dia de la comunió,
no deixaven de ser cares, perquè eren novetats.
O aquells rellots que abans tenien un joc,
que també era el primer videojoc que molts arribaven a tenir.
No sé, fem la pregunta, també, si vols,
la podem fer per escrit al nostre Telegram,
si voleu participar en el programa ja ho sabeu, podeu venir i comentar-ho.
Ja tenim coses.
Mira, ens diu el Roger Pimpam amb la Game Boy amb 6, 8 anys, pensa ell.
I el Sergi, el regi Sergi,
amb PC, PC-895, amb 6 anys.
6 anyets. Molt bé.
Sí, sí, una mica com el meu fill.
Mira, parlant d'aniversaris, el que et vull comentar és que,
demà surt al Telda, que és el dia 12,
és l'aniversari del meu fill.
I està molt content perquè sempre que passa per la pàgina de Nintendo,
mira, hi ha com un compte enrere, pel Telda,
i diu, m'estan fent el compte enrere pel meu aniversari.
Òbviament sap que no, sap que és pel Telda, no és tan petit, però...
Però t'ho vas recordant a tu, també.
Cada dia s'aixeca i diu, saps que falten dos dies pel Telda
i pel meu aniversari, cada dia al dematí.
I a més, t'està preparant a tu perquè...
Sí, és molt subliminal, no? És un missatge subliminal.
Doncs vinga, continuem el Generació Digital,
ara amb el videojoc d'aquesta setmana de l'Heli,
i després per parlar d'aquest esdeveniment tan important
que és el sonar, que ha arribat als 30 anys de vida, ja, a Barcelona.
Generació Digital, els dissabtes a les 10 del matí, iCat.
Recordo la setmana passada que estaves tu cansada.
Molt cansada. No sé com...
Segueixo bastant cansada. Molt bé.
Bueno, aquesta vegada, aquesta setmana, m'ho he pres amb més...
Amb més calma i té a veure això, o sigui...
No ho sé, però realment aquesta setmana he trobat un joc que m'ha encantat,
m'he enganxat molt, suposo que he tingut una mica més de temps,
i he tingut aquestes més estones per provar-lo,
però realment el joc també crec que té mèrit propi,
perquè està molt bé.
Es diu Slime Legend, o Legend of Slimes,
i no s'assembla en res,
però em recorda bastant el Plants vs. Zombies.
Sí, home, sí, sí.
No sé si és potser pel tipus de personatges i gràfics,
o per l'adictiu que és, però no s'assemblen gens,
però m'agrada molt la seva combinació,
que és entre un, connecta tres, però té uns tocs d'estratègia,
i ho barreja molt bé.
Aquesta és la música?
Sí, sí, és molt xula, de fet, que ve bastant addictiva.
Molt bé.
I res, és això, és un joc que, en teoria o en principi,
és un maig tres, que es juga en un taulell,
on s'han d'unir figures iguals per formar columnes o files,
i que aquestes desapareguin.
Pots fer tres, quatre, cinc, sis combinacions,
i a cada torn hauràs de fer el màxim de combinacions possibles
que ja no n'hi ha més.
Si fas un combo, tens l'opció de fer combinacions additionals.
Els combos són allò que et perds, que comencen a desaparèixer...
Exacte, i no sé si també...
Sí, però en aquest no passa tant, tan bèstia.
Quan aconseguim fer aquestes tres figures o més,
la cosa és que no només aconsegueixes que desapareguin,
perquè en sortim de noves,
sinó que també aconsegueixes evolucionar personatges.
És a dir, si combino tres espases que no tenen cap mena de valor,
les converteixo en un slime,
que és un personatge verd que llença unes bales.
Si combino uns tentacles, aconsegueixo crear uns demoniets
que ataquen amb foc.
Però a la seva vegada, si aquests personatges nous,
evolucionats, els combino entre ells, segueixen evolucionant.
Per tant, tenim uns personatges que ataquen cada cop més fort.
És com un Pokémon...
Sí, sí, és com una combinació estranya.
Després, un cop que hagis agotat les combinacions,
ve una horda d'enemics que t'apareixen per dalt,
i els animals que tu aconseguis tenir, aquests personatges,
són els que han d'atacar i han de guanyar en aquesta horda
de personatges que venen per una banda de la pantalla.
Has d'aconseguir que aquests soldats no passin els teus personatges,
perquè has d'aconseguir que no arribin a la teva base
perquè no et destrueixin.
Tens una vida de mil punts, diguem-ne,
i cada vegada que aconsegueix passar-ne un,
t'estàs perdent aquesta vida fins que l'acabes.
Si toquen els personatges, els apareixen o no?
No, els fa mal, si en toquen més d'una vegada, es desapareixen.
Molt bé, molt bé.
Aleshores, passades les primeres 10 rondes,
t'has d'enfrontar a un cap final, a un boss, diguem-ne,
que té molta més força,
i aquest sí que no has de deixar que...
Aquest sí que toca directament la teva base, et destrueix.
T'has de treballar totes les teves forces en que no passi.
I això, quan els personatges aquests s'aconsegueixen arribar a la teva base,
s'acaba el joc sempre que sigui abans del nivell 20.
Abans del nivell 20 s'acaba i tornes a començar.
Uf! Això és una mica... És horrorós.
El que passa és que conserves algunes millores
i conserves algunes agilitats que has aconseguit
a les anteriors jugades.
I si és a partir del 20,
aleshores comences des del moment en què t'has quedat.
És superentretingut, és una combinació de diferents jocs...
Sí, perquè no és gaire usual, no?
Jo no he trobat...
És com si barrejessis un Candy Crush, un Tower Defense.
Primer vas fer això i després... Amb els slimes el trobo en quest.
I té com col·lecció, també, de personatges.
Exacte, sí, sí.
No, més que no, tu deies que...
Que estigui mirant l'Albert i no estigui parlant amb el micròfon.
No hi ha problema. Sí, sí.
Evidentment, hi ha després aquella cosa de...
Un joc per enganxar-te.
Que també hi ha moments d'apagament, etcètera,
però si tu vols jugar a la part més bàsica,
i jugar i prou i anar fent,
doncs ho pots fer perfectament, sense entrar ja en altres subdivisions.
Molt bé, doncs escolta, anem a fer aquesta ràpida valoració,
i que la gent s'ho apunti,
i si val la pena, doncs que s'ho descarreguin.
I que ens diguin el què. Comencem amb el disseny artístic.
Doncs m'agrada molt el disseny,
dels personatges sobretot són força divertits, un 4.
Música i efectes.
La jugabilitat.
Doncs és una experiència molt gustosa, entretinguda, senzilla,
i et reptes a tu mateix, que està molt bé, un 4.
La narrativa.
Doncs no deixa de ser el que és.
L'objectiu és combinar i matar, un 3.
Les mecàniques i els aspectes tècnics.
Es juga amb un sol dit, lliscant, i ja està, és molt fàcil, un 4.
Difficultat.
A partir d'un nivell es torna força complicat,
jo no he aconseguit passar del nivell 4,
i he dedicat força hores, per tant, li posarem un 3.
Els cops que tu vulguis,
perquè sempre canvia quan tornes a començar, un 4.
Originalitat.
La combinació entre el connecta3 i l'estratègia
el fa força original, un 4.
I plataformes. Per iOS i per Android, un 5.
Molt bé, doncs recordem el nom del joc,
perquè la gent doncs pugui buscar.
Slime Legend.
Doncs proveu i comenteu aquí,
i sobretot, també ho diem,
vull dir, si hi ha propostes que els audience puguin dir-te
per jugar al joc.
Que donin idees, que jo durant la setmana...
Sempre faig cas. Molt bé, molt bé.
Doncs vinga, anem a parlar del sonar.
Ricard Róbel és director del Festival Sonar,
Antonia Folguera, comissària del Sonar Més D.
Benvinguts al Generació Digital.
Hola, gràcies. Hola, gràcies.
Quina època jugueu a videojocs?
Jo segurament 40.
Sí? Sí. Molt bé.
Jo, haig de ser sincer,
vaig jugar molt poc i fa molts anys.
A què vas jugar? Recordes algun joc o com era?
Màquines?
Et parlo de fa molts anys, és una cosa molt rupestre.
Però màquines als bars, per exemple?
O tenies alguna consola de petit?
Sí, el primer que va arribar són als bars.
Després són unes coses que no me'n recordo ni com es deien.
Que era tot molt elemental, blanc i negre,
amb un soroll terrible.
Les maquinetes. Sí, les Game of Watch.
Les Game of Watch eren lamentables.
Sí, sí. No, no, però és això.
Però ara no jugues, eh? No.
Molt bé. Tu, Antonia, sí? Jo sí.
Jugo poc, perquè, bueno, és addictiu,
i jo no acostumo a tenir molta mesura amb les coses,
però sí, sí, sí, i sempre m'ha agradat molt jugar.
Molt bé, molt bé.
He sentit soroll terrible,
però sí, la música chiptune és una música meravellosa.
Al Sonar heu tingut una miqueta de música chiptune.
Sí, és veritat.
Ahir era pitjor. Era abans, era abans.
És que allò... és que no tenia ni 8 bits, allò.
No, no, era, de fet...
No, de fet, les primeres músiques es feien amb electricitat, de fet.
Sí, sí, sí.
El zumbador del... Sí, sí, exacte.
Els Space Invaders, el tut-tut-tut.
El speaker, també, de l'ordinador, que era com...
Sí, sí, molt, molt música.
Era música, era un soroll... Sí, sí, sí, sí.
Molt, molt, molt bruller.
Molt bé, als dies 15, 16 i 17 de juny arriba l'edició número 30,
que aniríem del Festival Sonar a Barcelona,
3 dies, amb una activitat enorme,
amb més de 250 propostes,
on hi trobem concerts, dígits, masterclass, xerrades...
Avui parlarem una miqueta de tot.
No podrem fer-ho, evidentment, tot,
però comentaves, Ricard, l'altre dia, a la roda de premsa,
que són 30 anys,
però que la funció vostra no ha canviat,
que era aquella mirada de la música del futur i de les arts digitals.
I això dir-ho, en 30 anys, doncs, hòstia, mola molt, no?
Però és que, si no, no pot ser d'una altra manera,
perquè el festival va néixer amb aquella voluntat
d'investigar, explorar i connectar el present
i intentar esbrinar altres línies de com aniria el futur, no?
Si ara estiguéssim fent un exercici de nostàlgia,
de com ho vam fer de bé en aquell moment,
perds el teu agent, perds el teu sentit, no?
De manera que l'altre dia, explicant de què aniria l'aniversari,
vaig haver de ser així com una mica tajat de dir,
no farem nostàlgia, no farem autobombo,
farem el que fem sempre, mirar el present i el futur,
i divertir-nos, també, evidentment, no?
Però aquesta és la funció amb què va néixer
i no la volem abandonar.
Hi ha hagut vegades que us heu plantejat, hòstia,
anem bé per aquí, perquè, clar, sempre esteu mirant,
i sempre esteu decidint, no, al final?
Cada dia, tu preguntes cada dia, però és inevitable,
jo crec que amb aquest ofici,
i a més, si tens aquest component de vocació de risc, no?
Sempre estàs exposat a que allò que imagines,
bueno, et passi per sobre, o sigui, un error,
i n'hem fet uns quants.
Després parlarem de la intel·ligència artificial,
i des de quan en parleu, al Sónar?
Perquè també ho vas comentar, tu, Antònia?
Sí, des de 2016.
Des de 2016 que... Sí.
Que aportem continguts, ja sigui de vegades experiències artístiques,
però aportem científics, pensadors,
artistes, d'aquests que ja miren a Passat Demà treballant-hi,
també crec que les primeres persones,
diguem, en el nostre terreny, el de la creativitat,
que han estat crítics també en els aspectes d'aquesta tecnologia,
són precisament els mateixos artistes,
la gent de l'entorn creatiu,
per tant, crec que portem des del dia 1,
donant una perspectiva que inclou els usos creatius,
què ens espera per Passat Demà,
què és el que es podria fer o el que no,
i també, bueno, dir...
Compte, aquesta tecnologia,
les mans inadequades o usades sense pensar,
pot no ser tan bona.
De fet, en aquest sentit, al Sónar també valoreu molt
com heu après de les comunitats de la ciència i la tecnologia.
I vas comentant-se amb la tu, Ricard,
i com ara diu l'Antònia,
l'art no només ve dels músics i els artistes,
sinó també de molts altres llocs,
que això, dit fa uns anys, pot sonar molt estrany,
i que cada vegada sona una mica més lògic.
Sí, però si tu busques el sentit etimològic de la paraula creativitat,
acabes descobrint que és la capacitat per resoldre problemes.
No és ser molt sensible i tenir molta gràcia
o fer coses molt boniques.
La creativitat està en molts llocs,
i en els darrers anys s'ha posat en valor que el món de la ciència,
que sempre està resolent problemes i plantejant-los,
pot tenir un rol creatiu.
L'hem acreditat d'aquesta manera.
Però és veritat que, a més a més,
el món tecnològic, des de l'inici, però el món de la ciència,
cada s'ha costat més a formes de pensar, a formes de treballar,
que són més pròpies dels artistes.
Per tant, aquestes comunitats, amb el nostre cas,
al llarg de 30 anys, que comences, diguem,
amb el que t'apassiona, que és el món de la música,
però que tens les orelles i els ulls oberts,
vas incorporant altres sensibilitats.
I ara mateix, de tot natural,
que estiguin discutint, treballant i compartint,
això, científics, investigadors, tecnòlegs,
perquè són creatius, també.
És perquè formen part de la cultura,
la música no existeix en un buit,
qualsevol tipus d'expressió artística no existeix en un buit,
i la ciència tampoc existeix en un buit,
tot està connectat i forma aquesta fotografia
del que és la cultura, ara mateix, el 2023.
És veritat que hi ha científics
que els costa sortir de l'aula.
Investigadors que els costa sortir de l'aula.
Però aquests que han sortit ja no tornen.
Ho tornen d'una altra manera.
Nosaltres hem tingut la immensa sort,
durant tot aquest temps,
de captar amb el bon sentit sensibilitats
i gent que ha volgut prendre riscos.
I un cop hi són,
es converteixen en membres integrats
d'una comunitat creativa que no sospitaven
que pogués congeniar també amb el que ells estan fent
a l'aula o al laboratori.
És una experiència molt xula.
Des de Telegram, perdó, des de Twitch,
si voleu comentar alguna cosa o preguntar,
cap problema, i també a la taula, sense problema.
Un dels espais del Sónar Més Lligat a Tecnologia Digital
és el Sónar Més D, que en aquesta cohesió renova
la seva àrea expositiva, projectària,
amb més de 80 expositors de tota mena,
i, a més, tindrem un tema com a eix principal,
que està avui en dia, com dèiem en bocadors,
que la paraula és la que coneixem tot.
Exacte, és la intel·ligència artificial.
Ara mateix l'Antònia en parlava
i deia que el Sónar ja en parla des del 2016.
Jo recordo, crec que era l'edició passada,
en una xerrada molt interessant,
on una persona que havia treballat amb molts tipus
d'intel·ligència artificial de generació d'imatges,
de combinació de vídeo, etcètera,
el futur del creador no serà tant crear sinó curar,
perquè la intel·ligència artificial
li podrà generar tantes variables diferents
d'aquell concepte que ell vol,
que simplement la seva funció serà escollir quines són les bones,
i no, entre tota la palla,
que una intel·ligència artificial en dos segons et pot generar.
Però el fet és que tindrem la possibilitat
de veure i tocar experiències amb intel·ligència artificial,
un petit festival de cinema creat per intel·ligència artificial,
organitzat conjuntament amb l'UPF,
i diverses masterclasses sobre el tema.
El Sónar Més D està reformulat en espais i també en horaris, no?
Aquest any?
Sí, aquest any comencem, o tornem a començar,
un moment prepandèmia, millor no fer referència en aquest moment,
però abans... Has sortit, tu has dit tu.
Sí, sí, ens tornem a aixecar-nos ben aviat al matí,
i obrim portes a les 10,
les activitats de Sónar Més D comencen a dos quarts d'11,
i les activitats de Sónar Més D
posanirien fins a les 7 de la tarda aproximadament,
i a partir d'aquest moment hi ha tothom a ballar i a passar-s'ho bé.
És molt bona notícia perquè tindrem temps de preparar el programa.
El programa!
Els últims anys era complicat.
Sí, sí, sí.
Aquest any, per cert, ja ho farem per Twitch,
i que us sàpiguen, farem el programa el dijous,
dia 15, a les 4 de la tarda.
Vull dir que... Déu-n'hi-do.
Precisament com a vosaltres, que hau sigut un festival...
que ha promogut la música feta per màquines,
tant com a instruments, que és la base de la música electrònica,
com la generació d'aquesta música per a intel·ligències artificials,
ja fa moltes edicions que en el Sónar
sempre hem vist algun exemple d'aquest tipus de música autogenerada.
Creieu que l'estat actual de la intel·ligència artificial
ens ha portat a una mena de punt d'inflexió en aquest moment
en què hem de començar a prendre una decisió
sobre què farem i com utilitzarem la IA d'avui cap al futur?
I que si deixem passar aquest moment potser ja serà massa tard?
O serà un debat que tindrem recursivament al llarg del temps?
Eh... et donaran un Nobel per aquesta pregunta?
Sí...
Deu-n'hi-do.
Perquè té una resposta complexa,
i ojarà te la poguessin donar amb certesa.
Jo crec que comentàvem fa pocs dies al despatx...
Nosaltres estem parlant de IA des de 2016
i de moltes temàtiques que hem intentat ser...
però una mica precursors i avançar-nos, no?
En aquest cas estem a punt que ens passi per sobre.
És la primera vegada que tenim una temàtica
que ens supera per sobre,
que la realitat va més de pressa del que t'has pogut intuir.
De manera que el que estem dient aquests dies
és que no ens fem els llestos
i convidem la gent a que parlin i escoltin els experts.
Perquè hi haurà molta discussió al voltant
del que t'ho acabes de preguntar i la resposta serà múltiple.
De fet, vosaltres comenteu que vau posar la IA
més o menys sobre la taula el 2016,
però jo estic segur que aponents del festival
ja parlaven de IA en moltes edicions molt anteriors.
La intel·ligència artificial té una pila d'anys
i, de fet, així, per buscar, com l'exemple,
la primera peça de música que es va fer
en intel·ligència artificial és de 1957.
Per tant, són dues àrees que porten en relació
gairebé des del principi de la intel·ligència artificial.
I la intel·ligència artificial, com altres tipus de tecnologia,
sempre troben un espai a la música.
És a dir, la música és un camp per innovar.
Penseu en qualsevol tecnologia estranya
que no serveixi per fer música
i algú diu, mira, això ho podem utilitzar per fer música,
per escoltar música, per distribuir música,
això passa tota l'estona.
Sí, això ara em recorda precisament alguns exemples
de crear música en base a Big Data,
que hi ha hagut en el son,
amb tot de dades recollides de tots els sensors
que hi havia per la ciutat de Barcelona,
en què tenia tota una sèrie de sensors posats a les seves vinyes
i generava també música, a part del que...
I ho tenia en un blockchain, i això ja fa uns quants anys.
Sí, sí.
Per exemple, l'any passat vaig veure una altra conferència d'IA,
que era molt curiós perquè no tenia a veure amb la música,
era amb la literatura, que era un estudiós,
ara no recordo el nom perquè era un nom molt raro,
però que estava fent un programa que generava una novel·la,
també la portada la generava la IA,
però el que més em va sorprendre
és que la posava a la venda a les botigues online
i també a les crítiques de la novel·la la generava la IA.
Per tant, tot era un buble.
Sí, a l'Andreas Resgaard,
que el vam tenir a Sonar Istanbul fa dues setmanes.
Justament. Que bo.
Que ja feia novel·les per vots.
De fet, l'any passat un xatbot ens va estar generant
una sèrie de biografies falses a tots nosaltres.
Sí, sí. Però sigueu sincer.
Heu estat temptats de deixar que el xat GPT
us faci totes les notes de premsa del festival, per exemple?
Temptats, no, però n'he experimentat.
Ara és quan diuen, no, sí, estan fetes.
Des del 2016, les fa.
Des del 2016, les fa.
El que està clar és que totes aquestes eines
i totes aquestes metodologies t'obliguen a reubicar-te.
Això, sens dubte.
Només que et desplacin o que et treguin fora de joc,
i que si tu vols continuar pintant amb un pinzell,
ningú et traurà aquesta possibilitat.
Però és una tecnologia que ha anat tan de pressa,
de manera tan impactant, que t'has de reubicar d'alguna manera.
I també estem en fase d'aprenentatge.
Ara estem en fase de què es pot fer,
i és com fase demo.
Encara hem d'aprendre per poder trobar
quins són els llenguatges que encaixen amb aquesta tecnologia
i amb aquestes noves maneres de fer,
perquè jo crec que la tecnologia canvia la nostra percepció,
la nostra lògica, i nosaltres com a humans,
també, com que la creem,
diguem que transformem aquesta tecnologia.
I en aquest loop ja ho veurem quins llenguatges surten,
quina música surt.
A mi em fa molta curiositat i jo ja tinc ganes de veure-ho.
Jo crec que tindrem tres dies fascinants.
Amb moltes veus, amb molta disparitat,
i amb molts criteris que es trobaran allà
i que trobarem conclusions que ara mateix ens sospitem.
Serà una edició molt xula.
De fet, va quedar palès a la presentació de la premsa
que vau fer fa un parell de dies.
Antonia, veure't amb la passió explicant, de veritat,
és fantàstic.
I relacionat amb la intel·licència artificial,
vas explicar, o almenys vaig veure que els ulls et feien...
Em sortaven.
Quan vas comentar que vindria la Kate Darling
per parlar de la relació entre la ia i la màquina.
Per exemple, aquest és...
No podem parlar de tots els exemples, però aquest pot ser un, no?
Sí, home, a mi em fa molta il·lusió que vingui la Kate Darling,
perquè és un referent universal,
amb temes de robòtica sobretot,
i això que explicava dic el robot,
com a una intel·licència artificial en cos.
I aquesta relació humà-màquina,
que és quan juguem a videojocs,
i és quan manipulem el mòbil, l'ordinador, etc.
I a mi em fa molta il·lusió que vingui,
precisament perquè la seva feina és posar el dit
en aquelles qüestions que poden esclatar en algun moment.
És a dir, tot és molt bonic, els robots molen molt,
mira que guai,
però també diu, ei, compte,
que s'ha de parar atenció a això,
perquè a partir d'aquí hauries de revisar què fas,
o potser ara mateix vull sortir una notícia
que la comunitat europea dona llum verda
a les lleis que regularien la intel·ligència artificial.
Hi ha pensadors com ella,
que potser porten tranquil·lament vuit, deu anys,
dient, compte,
però el més fàcil és mirar cap a un altre lloc.
I a mi m'agrada molt que podem tenir aquest tipus de veus
i aquest tipus de pensadores en el programa.
Ricard, en aquesta edició hi ha algunes cites de música en directe
on, ho comentàvem abans de començar el programa,
sense les ulleres de reïtat virtual,
pots gaudir un concert en directe
d'una forma absolutament immersiva.
Hi ha forces d'exemples, no?
Sí, n'hi ha un sobretot emblemàtic,
que realment és un pas més enllà
amb el concepte de show immersiu.
És Hollow, d'Erik Prys,
aquest artista que ha estat alguna vegada al festival prèviament,
punxant i fa molt bé,
però aquest show ha aconseguit una tecnologia
que no té tanta complexitat, però sí molta ingenuïtat,
que tu tinguis l'efecte, estan allà al mig del públic,
que estàs a sota d'una holografia.
No és realment una holografia,
però s'aconsegueix el mateix efecte.
I a part que són bonics els visuals,
hi ha un disseny i una gràcia,
l'efecte immersiu és apavullant.
És un joc amb dues pantalles i fet d'una manera molt particular.
En aquest sentit, preparar tot això,
també per la gent, per exemple,
estic pensant per la gent que monta aquests espectacles,
és un canvi, no?, perquè segurament m'estic imaginant,
deuen posar, no sé, més pantalles del...
no sé què és el que fa que sigui immersiu.
És un repte tècnic,
és entendre, diguem, la relevància artística
que persegueix Eric Pris, en aquest cas,
i adequar-ho en un espai que té unes característiques,
unes limitacions i possibilitats.
Hi ha un component, també, des de la tècnica, molt creatiu,
perquè l'efecte que s'ha imaginat en una pantalla d'ordinador
funciona en un espai tan immens com el Sonar Club.
Efectivament, el show és apavullant.
La gent plorarà i cridarà, fascinant com és, no?
A més, és un altre pas, amb el show immersiu, sense ulleres.
Ja ho havíem fet amb el seu moment en Craftware, amb les ulleres.
Sí, i tant, me'n recordo. Amb el 3D.
Però com és, com que és el que es veu?
Perquè he vist alguna imatge estàtica,
però amb la imatge estàtica no acabo d'entendre.
Has vist els vídeos a YouTube? Sí, hi ha uns vídeos.
He vist una imatge estàtica d'una mà...
Et surt una mà així, hi ha un ull així...
Però la mà et ve cap a tu? Sí.
O sigui, estem parlant de...
Ho recordeu, la pel·lícula de Revers al futur, a segona part del...
El tauró. El cine. Exacte.
Si vas a la virtut de passar el holo, a Eric Pritz,
ho veuràs, si tot hi ha algun concert sencer, no?
El que rebem aquí és l'últimíssima versió,
perquè es va actualitzant el show,
i apareix una mà espacial, una mà...
Després hi ha tot un tema de llums que acompanyen tot l'espai,
però visualment, realment, la sensació és molt nova.
I per molt que ho expliquis bé no li fa justícia.
També és el que tenen les mogudes immersives,
que si no estàs dintre no ho pots explicar.
No pots explicar amb una fotografia
una cosa que tu vius des de dins.
Que vius i que comparteixes.
Que això és fonamental, no?
Tècnicament et pot impressionar a nivell estètic, també,
però la comunió que genera,
amb una sensació que es comparteix d'aquesta manera,
li dona un grau especial d'excitament o d'excitació.
Perquè si no portes ulleres, al cap i a la fi no estàs aïllat,
perquè quan te poses les ulleres...
Comparteix amb una experiència més privada,
amb això estàs compartint amb tothom que tens al voltant.
Com d'experiència social col·lectiva.
Això tindrem coses, també, durant el dia, sonar més bé,
però com a gran show immersiu,
el de holo, això és dissabte a la nit,
és d'hora, és cap a les deu de la nit.
Perfecte.
És un pas més, és un tipus d'experiència nova.
Jo crec que molta gent hi sospita la sensació que és.
I aquell espai personal club està molt ben parit,
perquè això tingui...
Això amb un espai a l'aire lliure no es pot fer.
Molt bé.
Seguim parlant una miqueta de l'espai Més D,
que estarà dividit en diverses àrees.
Art i ciència, disseny, gaming,
musical sound, reality is Més D,
VR i augmentada.
Per què aquesta distinció aquest any?
Aquestes àrees?
Home, sempre en el programa i en la part expositiva,
intentes no presentar coses aïllades
que no tenen connexió entre sí.
I llavors, si busques què ballugar,
què rellevar ara mateix,
doncs busques fer una selecció al voltant d'un tema.
Cada projecte i cada proposta
sempre és de son pare i sa mare, no?
I intentes fer que totes encaixin entre sí,
però surt també d'una manera natural.
Hi ha realitat virtual? Sí, perquè...
tot i que encara no acaba de transcendir el públic general,
els creadors estan entusiasmats
amb aquest tipus de format.
Hi ha realitat augmentada? Igualment,
perquè els creadors, creadores, artistes
volen presentar coses amb aquest format.
De fet, hi haurà com un monstre, no?
Allà passejant amb realitat augmentada.
Però enorme, eh?
Un monstre enorme, meravellós,
és una peça d'un artista que es diu, a veure si ho sabré dir,
Teo Trintifalidis,
que és un nom així una mica sofisticat.
Molt bé.
Un altre dels concentrats del sonar més bé
serà un altre tema d'actualitat,
perquè per desgràcia és l'emergència climàtica.
Què s'ha muntat al voltant d'aquest tema?
Mira, com et deia abans,
que per part de la intel·ligència artificial,
potser les primeres persones, almenys,
que nosaltres hem vist ser crítiques són els artistes.
També els artistes, evidentment,
com a humans vivint el món d'avui en dia,
són sensibles al moment que estem vivint,
i moltes de les seves propostes,
ja sigui a nivell conceptual,
ja sigui a nivell d'aproximament a aquests temes,
hi és, la ten, des de fa molts anys.
Nosaltres diem a veure què més podem aportar,
quins altres aspectes podem explicar,
i convidem a persones interessants, creatives,
a que ens expliquin el seu punt de vista.
Per exemple, tindrem els Playmodes,
no sé si els coneixeu,
però si busqueu playmodes.com,
pensareu, ah, sí, els he vist,
que és un estudi de recerca audiovisual català,
que fan normalment instal·lacions de gran format,
de llum, de vegades interactives,
treballen amb molts formats,
i ells es pregunten, i si en algun moment
haguéssim de fer la nostra feina,
però sense tecnologia, i sense electricitat?
Sense electricitat, eh?
Vosaltres us plantegeu com jugaríem
si no tinguéssim electricitat?
T'ho juro que m'ho vaig preguntar quan ho deies,
perquè al final te n'adones que l'electricitat
és el que, vull dir, és el sangrial,
és el que humot tot.
Sí, sí, totalment.
I dius, hòstia, com ho podríem fer?
Ells treballant a nivell especulatiu i investigant,
de dir, si nosaltres treballem amb llum,
com ho podem fer sense electricitat
o sense aquesta tecnologia que allibera CO2?
Diu, la llum dels astres.
Mentre escalfi el sol i brinyin els estels,
segurament que podem fer coses.
I han estat treballant amb investigadors de la UPC,
a Telecos,
i han desenvolupat una sèrie de prototips
i presentaran aquesta investigació,
que esperem algun dia veure-la a l'escenari de Sonar
o en algun lloc al món.
És una manera de recolzar d'alguna manera
el treball d'aquests artistes.
Serà un espai que tindreu desendollat.
Ja veuràs.
D'aquí uns anys hi haurà el que no hi haurà electricitat,
perquè tot es mourà...
Podria ser.
Recuperarem aquest tall d'aquí...
El més futurista.
Sí, sí.
Amb temes d'emergència climàtica,
hi ha molts artistes
que hem de reaprofitar el que hi ha,
potser no cal generar coses noves,
i molts treballen amb tecnologia obsoleta.
Sí.
Hi ha moltes de vegades
plantejant-se reptes grans
treballant amb tecnologia obsoleta,
perquè hi ha coses que no s'han de llançar,
s'han de reaprofitar.
Crec que això ho anirem veient més.
Parlant d'ecologia i de calor,
i la zona de dia,
és un espai que hi ha dies que fa calor,
i que faci menys calor, no?
Que faci menys calor...
Això no ho sé, però que passi menys calor la gent que hi hagi.
Tenim molt en compte tot això
i s'habilitarà l'experiència al village,
que és l'escenari d'aire lliure,
amb una carpa que ja existeix,
però que encara tindrà més cobertura.
Passarà l'aire igualment,
però la protecció del sol serà més alta.
I distribuirem també l'espai
perquè es pugui ballar i circular més comodament,
i la part de restauració que estava al village,
ens l'emportem cap a dintre, amb aire condicionat,
per fer-ho també més confortable.
Molt bé, i de fet, canviar també en el village,
on estan el que és el gran escenari,
també canvia de lloc, eh?
Sí.
Volem que l'experiència sigui una mica més confortable
perquè som conscients que hi ha dies que la temperatura...
fa una mica difícil.
Els tècnics, el públic, els artistes,
arrencarem un parell d'hores més tard el festival,
el mes de les 10, com deia l'Antònia,
i a partir de les 3, sobre el públic,
continua el mes de...
És obert a tot el públic, igualment,
a part de 10 a 3, és professionals, experts, estudiosos,
gent curiosa, inquiet, tothom està convidat,
i a partir de les 3, totes les activitats estan obertes
a tota l'audiència,
i estarem en unes condicions climàtiques
una mica més favorables.
Sí, perquè mentre no inventin una app de Frascó...
Sí, sí.
És un bon reclam, eh?, la Frascó.
Per mi és molt important.
Serà un festival molt més confortable.
Ja ho era, però crec que hem fet millores importants,
en aquest sentit.
Us heu aliat també, aquest any, amb l'UPF,
i el seu Rain Film Fest,
el primer festival europeu de films generats
per intel·ligència artificial,
en parlareu, i també s'hi podran veure
alguns continguts que ells estan també ensenyant.
Això és un reclam, veig, jo tinc moltes ganes de veure...
Ja, ja.
Sí, sí, l'UPF farà el festival de cine el dia 14,
que és el dia prèvi a Sonar,
i després organitzen un samit, un simposi,
els dos dies, el dijous i el divendres,
i l'enfoquen a la intel·ligència artificial,
a dins del món de la creativitat,
i a l'específicament a la narrativitat,
i també a la Web3,
perquè també ens plantegen reptes
per plantejar què és el que fem amb la creativitat.
Molt bé.
I la veritat és que tenint en compte que ara pots fer...
O sigui, cada setmana surt algun motor d'intel·ligència artificial
que fa algú més meravellós amb vídeo, amb imatge i amb música.
Segurament ara, a dia d'avui, es poden fer més pel·lícules,
que fa un parell de mesos quan es va fer l'Open Call
del Festival de Cine a Mia,
i jo tinc moltes ganes de veure el resultat.
Van fer ja un festival a Nova York el març,
i les peces que es van presentar allà,
amb allò de pressa acabant les coses, ara mateix...
Què dius, sí? En mesos, eh? Sí, en mesos.
De fet, darrere vostra,
si esteu mirant a Twitch.tv barra Generació Digital,
estem veient el vídeo d'aquest any, que és com un resum,
es podria dir, dels 30 anys,
surt el Maradona en algun moment donat,
però tot està fet amb aquesta imatge
que ara ens ve ràpid la imatge de generació d'intel·ligència artificial.
Em sembla que feien alguna cosa, no?
Sí, sí, sí. Al·lucinant, eh?
Exactament, això.
El que es va fer és ficar totes les campanyes de 29 anys
i deixar que la màquina treballés fins que ens va donar la gana.
Llavors, estàs veient el procés, no estàs veient el resultat.
Llavors, aquí veus com la màquina especula, inventa...
Tu t'hi fixes, vas veient cap on la màquina intueix
que ha de fer la seva feina,
però no acabem d'entregar un procés,
no ha fet una reconversió ni una reinvenció
de totes les campanyes,
sinó que estàs veient com...
És que no hi ha una ia preparada per realitzar tot el que heu fet.
Jo m'imagino, vau entrenar la ia
i vau començar a fotre els diferents cartells,
totes les produccions que heu fet,
i la màquina va dir, escolta, d'aquí a deu anys potser m'ho preguntes,
però no puc assumir-ho tot això.
No, és la gràcia.
Això és com si veiessis el pensament de la intel·ligència artificial.
La imatge és el data set, que és com la matèria primera,
i aquests data sets formen part d'una cosa que en diuen espai latent.
I en aquest espai latent és on hi ha totes aquestes dades
i on es creen les interpulacions i aquestes coses que dius...
Ai, no funciona!
Això és la màquina quan intenta anar del punt A al punt B
de la manera més fàcil possible
o de la manera que considera correcta.
I llavors és quan genera aquests disbarats fantàstics.
Molt bé. És com la vam enxampar, diguem.
Par aquí, no?, que es vegi el procés.
Ho vau fer vosaltres mateixos a...?
Al Sergi.
Sí, al Sergi.
I ho vau fer allà al vostre lloc on treballeu, eh?
Amb les màquines o en algunes...
Una bona part, sí.
Molt bé. No, no, espectacular.
Espectacular.
Per cert, vau parlar també a la presentació
de totes aquestes sinergies,
per exemple, amb el Meet, el CERN, a la Supercomputing Center,
amb artistes com Daito Manabe,
empreses com Ableton, Soundcloud...
El Sónar és com una...
Com veniu, no?
O sigui, és un dels parcs importants
i que es veu des de sempre, no?
Sí.
Volem acollir a totes aquelles entitats,
persones, organitzacions,
que són rellevants, culturalment, ara mateix.
I crec que és bonic
poder tenir al mateix festival el CERN,
un centre de recerca,
i Soundcloud, que és una empresa d'estreaming o de música.
Tenir aquestes persones totes juntes
a sota del mateix
Under the Same Roof,
que diu el nostre company Phil,
és molt guai.
Molt bé. També hi ha videojocs.
Sempre han tingut presència als videojocs,
però tindreu com a presència de Jocs Indie.
Sí.
Pel que fa als videojocs,
tindrem la gent de Game Barcelona, que coneixeu,
i portarem una selecció de Jocs Indies de la ciutat,
que crec que a Barcelona brilla bastant.
Les productores de Jocs Independents
són especialment brillants.
Hi haurà, de fet, molta cosa de la ciutat.
Perquè havia de ser així,
amb un aniversari has de poder celebrar,
i la ciutat ens ha donat molt,
i és una manera també que això estigui present
en aquesta edició.
Hi haurà molta cosa de música, de l'audiovisual, de videojoc.
Estarà molt present els diferents mons creatius,
grans, petits, això.
És una casa comú.
I dos detalls
que jo crec que al públic del generació digital
li poden fer il·lusió.
Per exemple, hem triat buscar-ho amb experiències
al voltant del videojoc,
que no fos exactament jugar.
Perquè hi ha artistes que empren aquesta tecnologia
o aquestes plataformes.
Hi ha dos artistes d'aquí
que tenen un univers particular,
que fan servir el Game Boy
com a plataforma
per fer coses que no són joc.
Per començar, un, l'Aleix Pitarch,
que és cineasta,
que ha fet una novel·la visual.
Però que en lloc d'un llibre
es viu a través de la Game Boy.
El vam tenir aquí fa uns mesos.
L'Aleix i l'Albert,
perquè fa un disc
amb intel·ligència artificial
que s'ho agafa i ho codifica
dintre dels 8 bits de la Game Boy.
Avui, el Telegram,
el nostre amic lluient,
l'Aleix Pitarch, ens ho comentava
dels dos concerts
de dues persones que han passat pel generació digital
i que ens va absorbir la seva història.
Sobretot perquè estava feta...
Pots conmoure
amb aquesta tecnologia tan antiga.
I vosaltres el teniu al sonar,
que això és al·lucinant.
Fantàstic, fantàstic.
I per tant d'espais hauríem de recordar també
que el sonar s'estén més enllà
de les seves parets a Fira, Barcelona.
Tindrem l'exposició al Design Hub de Glòries
i sabent molt, Albert, que t'agrada especialment aquest espai,
tindrem també intel·ligència artificial al Mies van der Rohe.
Què hi haurà?
Vau explicar una mica que hi haurà piano
i intel·ligència artificial, també, no?
Sí, sí, sí.
Com anirà la cosa?
Seguim amb el projecte Piano AI,
que vam iniciar pel festival d'intel·ligència artificial
i música amb el Marco Metquida.
21.
I llavors hi haurà un piano al Mies?
Hi haurà un piano al Mies
i convertirem el Mies en un laboratori,
en un gran assaig, no?
I es farà servir el pavelló
com a laboratori per entrenar
aquesta intel·ligència artificial
que interactuarà amb diferents pianistes.
Més enllà del Marco,
el Marco agafarà la batuta, el testimoni,
i el passarà a altres artistes.
Que aniran passant.
Això és molt xulo.
És un projecte que neix
en ple de pandèmies,
ho dic així en baixet,
però s'havia de fer el que es podia fer en aquelles èpoques,
però va sortir una col·laboració magnífica
entre el Marco Metquida i enginyers de l'UPC.
I no va ser puntual per entregar aquest show.
Ha continuat, segueixen treballant,
estan especulant encara amb les possibilitats
i ho tornaran a compartir aquesta vegada
amb més artistes,
que el Marco ha sigut molt atrevit
i molt valent i molt generós,
i els hi entregarà fins on han arribat
i seguirà altres gent especulant
en què es pot fer amb aquest piano.
Hi ha una guia que han entrenat durant dos anys.
Molt bé. Hi ha més coses a Barcelona
que es puguin fer?
En Digital Impact pot ser que també hi ha com un acord?
Digital Impact fa una col·laboració.
Que és una exposició que la fan ara al Hub,
que a més és molt recomanable,
i vaig anar ahir i em va encantar.
I també teniu algun tipus de coseta?
Sí, sí.
El Digital Impact, primer,
un dels artistes, suposo, amb qui hi heu anat,
ho heu vist com una peça gegant
que utilitza intel·ligència artificial
dels Universal Everything,
que hi ha tots aquells personatges que van passant...
Que van caminant.
...que van caminant als Universal Everything,
els convidem a sonar més bé perquè ens expliquin com treballen.
Molt bé.
I què més? I farem alguna activitat al...
Sí, després.
Sí, perdona, perdona.
I després, una de les notícies sonades,
i acabem amb això, si us sembla,
que és que participareu en un dia
de l'especial per Barcelona
amb un espectacle que em va encantar.
Explica-ho, explica-ho tu, Ricard.
Ricard, dius.
Això... estem superemocionats.
És que és molt guai. És molt guai.
Acabem de fer un hype aquí.
És molt guai.
Sí, farem la música del Piro Musical de la Mercè.
Ostres.
Vol dir una responsabilitat importantíssima,
però també un goig i una alegria immensa.
I resumir en 27 minuts,
30 anys de festival,
té la seva gràcia, té la seva guassa.
I tant.
Ens ocuparem de posar la banda sonora d'aquest Piro Musical
i estem superexcitats.
Estàvem mig despatx allà fent playlist
per què hauria de sonar, no?
Clar, clar, clar.
És una manera també de celebrar amb tota la ciutat,
la gent que vingui al festival, fantàstic,
i aquella que no pot o no vol,
per la raó que sigui,
poder compartir també aquesta experiència
amb una cosa tan emblemàtica com el Piro Musical
és un sovint.
Doncs gràcies, Ricard, gràcies, Antònia.
A vosaltres.
Podríem tenir molt més temps per parlar-ho,
però que sapigueu uients i uientes,
15, 16 i 17 de juny,
trentena edició del Festival Sònar,
dezena, dezena o onzena?
Onzena edició de Sònar més de...
Però deu anys. Exacte, deu anys.
No us ho perdeu.
Sònar.es ja podeu comprar si voleu les entrades.
Moltíssima sort en aquesta edició.
Ens veurem allà.
Que bé. I ja comentarem la jugada.
I tant. Espero que us ho passeu bé.
Segur. I ens explicareu les conclusions.
Ara. Totes aquestes converses.
Jo crec que hi ha molt a aprendre, aquest any, i molt a disfrutar.
Molt bé. Gràcies per acompanyar-vos.
A vosaltres.
M'ha indicat l'Albert en quin moment podia entrar.
És que és bona, la música d'aquest joc.
Ja ho sé, ja ho sé. És molt bona.
És com molt èpica, la d'aquest en concret,
de Tears of the Kingdom. És com... uau.
Sí, sí, sí. De fet, aquest divendres...
surt a la venda el The Legend of Zelda Tears of the Kingdom.
Per molts, aquest és el videojoc més esperat...
d'aquest 2023.
L'expectació és màxima.
¿Podrà Nintendo superar el gran èxit...
del Zelda Breath of the Wild?
Aquesta és la pregunta que farem a la persona,
que en els pròxims minuts provocarà més enveja...
entre la comunitat gamer de Catalunya.
L'Albert García, que l'ha jugat més de 70 hores.
Se l'ha passat,
i avui el Generació Digital ens farà la seva review.
Albert, review sense cap mena d'espoilers.
No en diré cap, i si en dic algun...
Mateu-me.
M'acomiadeu. Home, no tant!
M'anava a dir m'acomiadeu del programa!
Mateu-me!
Doncs sí, intentaré que no sigui cap spoiler.
Al final del joc, no, tranquil·litat, no.
Perquè és un joc molt esperat,
i justament, com és una continuació...
directa de Breath of the Wild,
que això és una cosa que és interessant,
perquè la Zelda generalment era com un Zelda nou,
i era un nou protagonista, i un nou Link, una nova Zelda.
Aquí és una continuació directa,
que és una cosa que no hem vist gaire
en els 37 anys d'història de Zelda,
que continuï tan després.
L'única dada que els seus creadors han donat
per poder-la compartir,
perquè són molt...
intenten mantenir el segret dels seus mateixos creadors,
és que el joc passa mig any després
del final del Breath of the Wild.
I fins i tot,
i fins aquí és el que diré dintre del joc.
Passa una catàstrofe,
i això mou l'acció un altre cop,
i has de portar l'heroi
a fer les diferents missions
per salvar el regne d'Hyrule.
S'acuella de Breath of the Wild,
ha estat 6 anys en desenvolupament,
cosa que és sorprenent,
perquè, clar, un pensaria,
la feina granja la van fer, no?
La feina granja era fer el Breath of the Wild.
El disseny del món obert, aquí canvies l'argument,
canvies les coses,
però és això, no?
L'experiència de món obert ja la tens.
Totalment. Ja ho tenen, aquesta base.
I els personatges, i els gràfics, si te'l mires així,
veus que, més o menys, és el mateix videojoc.
No ha canviat gaire, la consola és la mateixa.
Llavors, què ha passat aquí?
Per què han estat 6 anys fent aquest videojoc?
O molt temps, perquè potser ja el tenien fet fa dos anys,
però per què han trigat tant?
La qüestió és que han volgut posar moltes novetats.
Nosaltres tornem al món d'Hyrule,
i sabem,
perquè això ho hem vist des del començament
que fa anys que ho estem veient,
que el cel cobra molta importància en aquest videojoc.
Tu pots anar al cel, pots explorar el cel,
i, de fet, Link pot saltar del cel a la terra,
i a terra,
amb la paral·lela i tot això.
Llavors, Nintendo ha creat,
ha ampliat l'escenari, per entendre'ns.
Tenim el món d'Hyrule, tenim el cel,
i tenim més coses.
I hasta aquí puedo leerlo. Tenim més coses.
Per tant, no puc dir res més,
però hi ha molt contingut nou també d'escenari.
El càmen Cesc diu, ostres, és un DLC.
Abans podíem jugar sense haver jugat els altres.
Ara què faig si no m'he passat?
El Breath of the Wild.
No, juga directament el nou.
I després, si jugaràs el Breath of the Wild,
te'l prens com una precuela.
Molt bé. Al final ets tu el que...
Sí, no, perquè així aprofites, juga-l'hi ara,
perquè així veuràs tota la comunitat que estarà parlant.
És un joc de comunicació.
I la gent aquests propers dies dirà,
entra per aquella cova, has descobert això,
pots compartir-lo.
De fet, Nintendo diu, o té l'esperança,
que hi hagi molta comunitat que ensenyi,
mira què he fet, amb quin cotxe he fet,
no sé què he fet.
Jo porto dies fent això de forma reduïda
amb dos companys, amb en Salva Fernández,
de Mary Station, i en Enrique, de Eurogamer,
que són les dues persones que he compartit
amb elles de l'experiència, perquè és que
de vegades m'he quedat encallat.
Tinc una mica de pressió per avançar,
per arribar al final, per veure la història i tot això,
i algun moment m'he quedat com no podia avançar,
d'un dia provant i he recorregut
amb ells, en plan...
Què haig de fer?
Quina és la solució, perquè no la trobo.
Jo sí que recomano que si no heu jugat a Breath of the Wild,
oblideu, aneu directament a aquest,
que per mi és millor, conclusió,
per mi és una mica millor, m'ha agradat més,
i es pot fer perfectament.
Al final, el Tears of the Kingdom,
igual que el Breath of the Wild,
l'important no és tant la història,
que en aquest cas és bastant xula,
és una mica més...
que te la prens més en sèrio, una mica més fosca,
diguéssim que els personatges,
com que molts d'ells tornen,
ja estan construïts,
i això ajuda que sigui més interessant.
Llavors, més que la història,
la gran novetat és que tu pots fer moltes coses.
El protagonista té molts poders
que li permeten ara, doncs, a travessar una muntanya.
Imagineu-vos, esteu en una cova,
i surts per l'altra part de la muntanya, per dalt.
Això és una cosa que et costa integrar.
I tant.
Quan jugues, i mai te'n recordes, ostres, puc travessar parets.
És que jo, quan vaig veure la imatge,
que anava cap amunt a través d'una paret,
és com si ara féssim un salt, Eli,
i anéssim a la redacció d'informatius.
És veritat.
I les primeres hores de joc, jo no recordava mai aquest poder,
i sempre era la clau de moltes solucions.
Llavors, una cosa molt interessant,
és que és un joc que està pensat
com perquè tothom es pugui expressar,
jugar-lo,
i pugui fer les coses que et proposa,
com tu vulguis.
Jo he arribat a llocs,
a temples, que no hauria d'haver arribat.
Perquè m'he construït
un aparell, que era una mena de fusta,
li he ficat uns coets, unes piles,
un manillar...
He fet un vehicle, volador,
i he arribat on el joc, en principi,
no hauria d'haver arribat.
I he arribat i he estat jugant allò
que suposadament feia hores que...
Encara trigaria molt a arribar.
Aquí hi ha un punt de Kerbal Space Program.
Sí, és veritat.
A tu et va agradar The Breath of the Wild,
i això que va ser un dels motius, aquí fliparàs.
Perquè pots crear vehicles.
Un parell de preguntes que et faig,
que no desvellin cap spoiler,
sent-te't lliure de no contestar.
El parlar del cel, he sentit,
i potser algú es pot portar aquesta idea,
és la...
No s'acaben, ho hem dit, no?
Els jocs del Zelda no acaben d'estar lligats
els uns amb els altres realment,
però aquest efecte del cel vol dir
que hi ha cert lligam amb Skyward Sword?
Hi ha una mica de lligam.
De fet, Francesc, et dono una clau
que és molt interessant.
El director del Tears of the Kingdom
és el mateix de Skyward Sword,
que és el Fuji Bayashi,
és l'actual director de Zelda,
i sí que té una relació molt interessant
amb l'argument amb Skyward Sword.
Tot i que cronològicament els separen
molts i molts anys.
I una altra cosa, una de les coses que passa
amb el Zelda moltes vegades és això,
és que comencem des de zero i anem creixent,
i en canvi aquí parlem
d'aquesta cuella directa del primer.
Per tant, tu acabes amb un link
una miqueta supertxetado,
i en canvi aquí tenim encara molts més poders.
La meva pregunta és comencem també una miqueta des de zero,
o comencem tal i com acabaria
amb els mateixos poders, etcètera?
Aquesta no la puc contestar.
Perquè aquesta és que la gent l'ha de veure al començament.
Per això ho preguntàveu,
com que és una cosa del començament, però no.
Aquesta no la puc contestar,
perquè l'emoció de la primera mitja hora
és com... uau!
Molt bé, què més?
Doncs moltes coses, per exemple.
A mi, elements que m'hagin sorprès,
la part creativa.
Realment és molt creativa, el videojoc.
I també és una cosa que s'està comentant molt,
que és la part tècnica.
És que el joc és per la Nintendo Switch, això.
Clar, allò que ja fa molts anys que existeix.
La meva visió és sobre això.
El joc va una mica més fluït
i es veu una mica millor que l'original.
Per un motiu, el Breath of the Wild
es va desenvolupar per la Wii U.
Llavors, van fer un port per la Switch.
Ara, aquest mateix equip de programadors,
perquè no han canviat els programadors,
són els mateixos, tenen més experiència
i programen per una màquina que poden optimitzar més.
Per tant, es veu una miqueta millor,
jo ho he percebut,
però així d'entrada és com molt similar.
Però una mica més bonic els gràfics
i una mica més amb un rendiment
més suau i interessant.
No arriba a la potència d'una PlaySync
o d'una Xbox Series, evidentment.
Però és que Zelda, i en concret,
amb els dos últims, allà on no arriba el múscul tècnic,
posen un múscul artístic
que rebassa totalment la part tècnica.
Creus que el tant per cent que estàs parlant d'aquest joc
això li molestarà? És a dir, per això, oi que no?
Gens i mica.
I per això em sembla com absurd el debat,
perquè, justament, quan la direcció artística és tan potent,
us dono un exemple que a mi em fascina.
No crec que se'n parli molt,
tot i que avui s'han publicat ara mateix les reviews del joc.
Hi ha un element que ja estava en l'anterior
que a mi em fascina, que és que tots els personatges del joc
són diferents.
A vegades, en un joc d'aquests de rol,
arribes a una ciutat i trobes com el mateix personatge 37 vegades.
Aquí ningú personatge es repeteix.
I en aquest us puc confirmar
que hi ha bastants més personatges.
Cadascun té la seva característica
de l'alçada, la mida, la cara, el color...
És com supercuriós.
I no es repeteixen.
Per tant, o sigui, valorem els jocs per la resolució?
Però que tots els personatges siguin iguals?
O els valorem per la part artística,
que és l'autèntica cosa important?
Que s'hagin currat els gràfics.
Jo crec que ells ho tenen claríssim.
És una sensació.
Ja sabem que fa molts anys que Nintendo juga en una altra lliga.
Perquè en cap dels casos ha presentat...
Des de fa molts anys no ha presentat màquines
amb potència com per rivalitzar a nivell de gràfics
amb el que ofereix la competència.
I què ho fa?
Amb les seves IPs i tot el que poden aportar,
que saben que els altres no ho podran fer mai.
I aquí és el que tens.
Mai l'èxit de Brett Dodd del primer Brody Wall
va ser per no proposar artistes.
Va ser per una proposta artística diferent a les altres Zeldas.
Aquesta mena de cell shading,
aquesta mena d'animació especial
que triomfava un toc característic.
Però no perquè la potència gràfica estigués fora
del que havíem vist en consoles i jocs del moment.
Però era un Zelda i estava molt ben fet.
Jo no sé, Albert, si alguna vegada a la vida
algú t'ha dit que t'odia.
Però jo ja ho he vist a Telegram aquesta setmana bastants cops.
I ara el Ventosa reitera que t'odia i que té enveja infinita.
El Ventosa podrà jugar-lo tranquil·lament.
Clar, però no ara.
Jo he fet això que es diu en amunt del vídeo,
això que l'he ruixiat.
Més de 70 hores.
Jo que he marcat la Switch, 70 hores o més.
És el que em posa la Switch a la mateixa.
Bàsicament entre 70 i 75.
Llavors, a la primera setmana,
m'ho vaig prendre tranquil·lament.
I l'última ha sigut com que no arribo,
que no arribo, que no arribo.
Us dono un exemple supercollós d'aquest joc.
Tu pots...
veure al final,
pràcticament hi ha diversos finals, però el veure al final,
sense haver fet les missions principals.
Això està molt bé. Vinga!
És que és una fantasia de llibertat de dir...
Això estic a favor. Saps?
Una de les coses que abans comentàvem amb el grup
és que l'Albert s'ha jugat 70 hores per acabar-se'l.
Quan sortirà el joc i quan trigarà apareixer el vídeo d'un que se'l passa
amb calçotets i amb un pal?
Amb vuit minuts i està acabat.
A més, és que hi ha una altra cosa potent.
Les missions secundàries.
També aquí estan més treballades, són més maques.
Els encàrrecs de l'INC tenen més sentit molt en molt.
Hi ha alguns molt divertits que tenen a veure
amb els poders de construcció.
Hi ha un personatge que l'has d'ajudar sempre
perquè està per tot el món d'Irul
amb un cartell que cau a terra
i tu l'has d'ajudar a mantenir-lo dret.
I és tan adorable, aquest personatge,
perquè estigui nevant, estigui plovent,
estigui enmig del foc,
està el tio ja aguantant el cartell,
i tu, va, vaig a ajudar-te.
Hi ha moltes secundàries molt xules
i és interessant perquè jo,
tot i que ja me l'he passat,
en el fons em queden moltes hores.
Jo l'anterior vaig jugar 150 hores.
Jo tinc ganes de continuar ara i tranquil
ara que he vist la història.
De fet, m'he deixat alguna coseta.
Hi ha diversos finals.
I m'he deixat alguna cosa
perquè tampoc volia veure-ho tot automàticament.
Molt bé. Ens queda un minut.
Eli, no tenim temps.
Hi ha alguna cosa de xarxes que vulguis comentar?
Bàsicament, no.
Aquesta setmana s'ha parlat moltíssim de sèries.
En Serefiens donava unes idees
i la seva valoració d'algunes, com el Ted Lasso,
a Apple TV, que està molt sobrevalorada,
que és un sis per ell. Estic d'acord.
A The Morning Show, sí, hi havia més d'una persona que ho deia.
The Morning Show diu que té moments exagerats,
però s'ha de veure, un 8 i... alt, li donava.
Molt bé.
I Community a Prime, una comèdia amb capítols excel·lents
i d'altres correctes, un 8 i mig.
L'Ed, a cavaller, estava d'acord amb The Morning Show,
però que no li donava gaire puntuació.
I tot això ha desencadenat tota una conversa
que ha començat el Jordi Borràs,
que li deia, a mi em passa el mateix amb The Office,
que la trobo horrible, mira que hi ha molta gent que li agrada.
I tant, que li agrada.
I en general es deia que l'americana és la bona,
i en canvi, l'anglès crec que és la...
És l'original.
L'original deien que eres més fluixeta.
Doncs Dani Jiménez, pels regals, és el control de sou.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies, Francesc, Eli i Albert,
pel temps fet a la generació digital.
Gràcies.
Adéu-siau, ullens.
Gràcies.
Gràcies.