Generació digital amb Albert Murillo
Hola, benvinguts a un podcast especial sobre el Saló del Còmic, on repassarem de manera breu el que ha donat de si aquesta 34è edició.
El nostre home dispers, aquesta vegada sense barret de l'obesno, s'ha passejat pels pavellons, als estants i entre els milers de fans que van assistir durant els quatre dies a la Fira de Barcelona per estar més a prop que mai dels seus heros de paper.
Francesc Blasco, com ha anat aquest Saló?
Hola Albert, bé, molt bé. Veure un Saló com aquest que cada vegada creix més i que cada vegada té més acceptació entre la gent sempre és una satisfacció.
Una miqueta de dades va. Van ser 45.000 metres quadrats dedicats al Saló del Còmic, que és la superfície més gran que mai seria dedicat a aquest Saló, al Saló del Manga.
És una miqueta més, però ocupa ben bé la mateixa extensió, Pavelló 1 i Pavelló 2, allà a la Plaça Univers.
Tot i que el Saló del Manga també ocupa un pavelló superior en unes escales, però està molt baix, està posant una miqueta a la part del que seria el Saló del Manga.
Van venir 118.000 visitants, això són 5.000 visitants més que a l'edició anterior, amb el qual també veiem que hi ha un interès creixent.
Va ser molt interessant, per exemple, la Plaça Univers. La Plaça Univers, tendències del moment, va estar tot un dels laterals ple de food trucks.
La moda aquesta dels camions és el lloc ideal. Hi ha molta gent que es passa tot el dia allà dintre i després a l'hora de dinar.
Al Saló del Manga, pel tema de la cultura japonesa, sempre hi ha tot d'estans de menjar japonès, però al Saló Còmic no hi havia res.
El típic restaurant de Fira o el bar de la Fira que queda una mica d'allò.
Tot una sèrie de food trucks amb propostes diferents sempre va donar una miqueta més de color i una miqueta més de modernitat.
Era bastant atractiu.
Espectacular la nau que hi havia allà posada.
Taman real.
Impressionant.
Jo no sabia de què era perquè vaig entrar per darrere i dic, hosti, com vaig arribar a la plaça, serà de la guerra de les galàxies,
d'aquests del Club Star Wars Catalunya que sempre munten veredors i diorames i tal.
Era una promoció d'Independence Day, de la nova Independence Day.
Era una nau de taman real de la pel·lícula que estava allà i que podies fer fotografies al seu costat i era bastant espectacular.
També hi havia els estants del Club Star Trek Espanya i Star Wars Catalunya amb els seus erredors, gent disfressada.
Els de Star Trek Espanya ens van dir, aquest any és el 50 aniversari de Star Trek, a veure si feu un dossi especial.
I jo ja t'ho deixo.
Em sembla molt interessant.
I el tema de l'espai què?
Doncs la veritat és que, a veure, s'ha de dir que va estar tot molt bé, no va haver-hi problemes, no van haver-hi aglomeracions.
Molta pluja, sobretot divendres, dissabte, el temps no va acabar d'acompanyar.
I tot això, la gent fidel, molta cua a l'entrada, molta cua per les taquilles.
Però va anar molt bé, va anar molt bé.
I això és difícil trobar un equilibri entre que la gent estigui a dintre i que després, un cop estàs a dintre, tant d'espai buit que dir desangelat.
Es va dedicar molt d'espai a exposicions, hi havia molt d'espai buit entre pavellons.
Cada cop més sembla que el material relacionat amb el món del còmic o amb el fandom, en general, ja n'hi ha ni tan sols al còmic.
Samarretes diverses, tasses, etc. Sembla que ocupa gairebé més espai que pel còmic mateix.
I això és una cosa que sempre ha creat tensions entre la gent quan ho discuteix.
Però bé, la gent ho vol, la gent li agrada, amb la qual cosa no deixa de ser.
Podem anar a una Comic Con a Sant Francisco i ens trobarem ben bé al mateix.
Gran quantitat d'espai dedicat a marxandatge divers.
És una tendència i està aquí per quedar-se, però bueno, és el que hi ha.
Perquè son un desastre total
Y todo le sale peor
El viejo Mortadelo
Y el noble Filemón
Mortadelo i Filemón, els personatges mítics de Francisco Ibáñez que a poca broma celebra els seus 80 anys i sense deixar el llapis ni un moment.
Aquest home és una cosa increïble.
Ell i Jordi Hurtado tenen una aura d'immortalitat eterna.
Estan allà de tota la vida, generacions senceres els ha vist.
I passionats encara i amb moltíssimes ganes de fer coses.
I treballant, treballant, treballant, Francisco Ibáñez era l'autor del pòster oficial del RECA 34 Saló del Còmic.
A més presentava àlbum nou dedicat a les Olimpiades de Rio 2016, com fa des de Gatolàndia 76.
Va dedicar cada quatre anys a les Olimpiades i no s'ho perd.
I és més, sempre traient àlbums amb tema d'actualitat gairebé cada any.
L'últim va ser el Tesorero, ja sabeu a quina figura, a quin tresorer de partit polític el venia dedicat.
Una de les coses ben maques que ha tingut ha sigut una gran exposició retrospectiva de la seva feina.
Podríem veure alguns originals, que és fantàstic veure originals de feines seves dels anys 50, 60,
Mortador i Filemón, de totes les èpoques.
I era un autèntic plaer poder veure tot el que ha fet Ibáñez.
També una forma molt amable, molt interessant, molt simpàtica,
de celebrar aquest 80 aniversari va ser que es va dedicar tot un plafó de l'exposició
a que 80 artistes diferents de l'estat espanyol li fessin una il·lustració, una vinyeta,
amb els seus personatges o felicitant-li el seu aniversari.
I després ell va estar en el saló perquè va estar signant, perquè se li va fer un petit homenatge
i se li va lliurar recopilat en un llibre els 80 originals.
Però allà en exposició hi havia 80 reproduccions i la gent podia veure la forma en què se li celebrava el seu aniversari.
Recordes la primera historiata de Mortador que vas llegir?
Jo la recordo perfectament, no sé si va ser la primera, però va ser la primera que recordo,
la primera que recordo que és Chapó el Esmerrió o Chapeau el Esmerriau.
Chapeau el Esmerriau, que segurament en dèiem en aquell moment.
Doncs jo, òbviament, llegint de casa dels meus pares o dels meus cosins,
algun Mortador o alguna cosa, la primera no recordo.
Però sí que recordo el típic àlbum que tinc des que era molt petit i que per mi sempre ha sigut cap dalt,
que era Los Kilo Ciclos Asesinos, amb una edició ben fineta, amb un segell,
atenció, aquell segell que sortia al Mortadelo i una espiga celebrant el 25 aniversari.
Imagina't.
Com que ja em porten 50, o menys de 50, el Mortadelo i Filemón.
Però recordo aquell àlbum amb un segell de 25 aniversari.
Déu-n'hi-do.
Doncs aquest era el meu.
Déu-n'hi-do, què podem dir més de aquestes bonyetes?
Doncs mira, parlant d'originals,
he de dir que se'n van veure de molt interessant sempre les exposicions que es fan al saló.
Es va fer un panel de superheroïnes en el còmic,
on podíem veure treballs de gent fantàstic, com per exemple el mateix Frank Miller,
que va venir al saló, i de molts altres actors.
Ara això sí, l'exposició que més atreia, sobretot perquè era molt espectacular
i ocupava molt d'espai, era Vinyetas Sobre Rodas,
on hi havia una exposició de vehicles reals i autèntics que s'han fet populars.
En els còmics hi havia un stand patrocinat per SEAT perquè hi havien sortit,
però escolta, hi estaven sortits com a bé de Fàbrica Brillants i Neus, 600, 127, SEAT, Pandas.
Cotxes no molt espectaculars, potser,
però que formen part de l'imaginari col·lectiu nostre d'una època
i que han sortit, sobretot esclar, en tires de morta de Luis Filemón.
Però tenien, per exemple, el vehicle aquell del Bumblebee dels Transformers,
aquest vehicle esportiu groc i negre,
hi havia un Cadillac de Black Sat,
hi havia un Renault dels anys 30 per Torpedo,
hi havia motocicletes antigues,
de diverses èpoques, tots a darrere,
amb un panell amb la seva referència d'haver sortit aquell model,
o molt d'assemblant, amb diversos còmics.
Ho demostraven, eh? Sí, clar.
Així tu podies veure aquell cotxe allà, en l'ambient còmic,
on se li havia fet referència.
Per cert, si tu tinguessis d'escollir un cotxe de còmic, Albert,
quin et quedaries? Caldíssim.
El meu pare, el que ens va portar a tots els llocs quan era petit,
era un cotxe que estava entre el 127 i una miqueta més grans,
diguéssim, el 850.
Molt bé, doncs escolta...
També es va parlar molt del tema dels cotxes,
del trànsit, dels seus perills,
perquè era un tema recurrent, un tema que es va parlar.
I a més, amb un punt molt tecnològic,
hi havia una experiència anomenada els Guàrdians del Trànsit.
Era una iniciativa d'immersió 3D per fomentar la seguretat,
en un vehicle i patíem 3 situacions de risc,
conduir prestande atenció al mòbil i no a la carretera,
sota els efectes de l'alcohol i sota els efectes de les drogues.
Era una experiència on tu et posaves
amb unes ulleres Oculus, em sembla,
o acte C, i estaves veient un vídeo
gravat en 360 graus.
Per tant, no era una experiència interactiva, sinó un vídeo immersiu en 360.
David Herrero, de NoFrame Media, ens parla de com la gent
reaccionava després de l'experiència.
La gent té una opinió molt positiva, i he de dir que estan
fent una mitjana d'una hora de cua per després experimentar això
durant dos minuts, i tot i així els encanta.
I, de fet, els pares primer ho veuen ells i després deixen
que els nens també ho vegin, perquè veuen que per un costat és educatiu
i per l'altre és interessant per ells.
Deu-n'hi-do, una hora de cua, eh? Sí, sí, estava pleníssim.
Jo t'haig de dir que allò potser enganyava una mica, perquè
hi havia un volant, hi havia unes ulleres de realitat virtual,
i jo crec que això, la gent feia cua, després es santaven allà
agafant el volant i diuen, ei, jo no estic movent res, era un vídeo.
I es mou al cap, veies en 360, però era un vídeo només.
I crec que hi havia un punt de decepció que ell no em va explicar.
Clar, per fer l'hora de cua almenys s'havia de veure una mica de...
De tretzo indetretzo, exacte. Hi havia altres experiències
que es feien en el mateix estat, però aquesta era potser la més divertida.
I fem una miqueta de repàs del que han sigut els guanyadors
dels premis que es donen al Saló. Per exemple, el premi a tota la carrera
s'ha donat de Joan Maria Blanco, que és l'últim supervivent del TVO.
L'últim? El mític TVO.
Ell mateix ha sigut il·lustrador de moltes de les files del TVO,
entre les quals també es va fer càrrec durant una bona temporada
de la família Ulisses, la família del TVO, com popularment se li deien.
El primer, el premi a la millor obra,
se l'han portat els fantasmes de Gaudí, un thriller policia,
que una dona segurament ha vist el fantasma de Gaudí,
que ha vingut per la ciutat, d'El Torres i de Jesús Alonso.
Javi Castro, millor autor-revelació,
entre d'altres obres, Sant Dia per a cenar, ben curiós.
I la millor obra estranger va ser per una aventura d'Espiro,
el botó és verd de caki.
Escoltem la careta japonesa de la sèrie Yokai Watch,
una llicència que ha tingut un èxit brutal al Japó
i que es dona peu a parlar de Nintendo,
sempre present al saló i amb novetats relacionades amb aquesta sèrie.
Doncs sí, Yokai Watch, que sembla que ha sigut una llicència brutal
i que ara desembarca a l'estat espanyol també
amb tots els fronts oberts.
Hi ha manga publicat per Norma Comics,
hi ha videojoc publicat per Nintendo per 3DS
i també s'estrenava la sèrie de tele.
Sèrie de tele que s'estrenaria durant la setmana posterior,
però que allà ja es podia veure en premier el primer episodi.
Aquesta vegada Nintendo volia muntar un stand
on el fan fos al centre.
Havíem posat un hashtag que es deia Nintenderos en el còmic.
Hi havia diversos concursos, un dels quals era de coneixement de Nintendo
on podies participar des de l'stand o si no estaves a Barcelona.
Òbviament podies participar des de Twitter.
Es feien moltes activitats vinculades a comunitats de fans de Nintendo.
Hi havia comunitat de Pokémon,
de Monster Hunter o comunitat Zelda.
També es va demanar a tots els fans que volguessin aportar algun objecte
per una exposició de coses interessants.
Tot s'ha de dir. Hi havia coses maques, com les vèiem comentant al seu moment,
unes nests tonejades i pintades superfantàstiques,
però el que hi havia allà era bastant normalet.
Sincerament.
En Manuel Cordí ens va explicar
que per molt que ells posaven
assegurança i garantien que allò tornava perfecte,
hi havia molts fans que no van fer fotografies,
però no els hi vam deixar res perquè se'n portéssim fora de casa seva.
Jo ho entenc.
Jo com a fànic coleccionista ho entenc.
Coses interessants regalaven un Pokémon exclusiu
amb unes targetes que te'l podies descarregar amb un codi.
Sempre és interessant.
Es va haver-hi un preview del concert que es farà també a Barcelona.
Hi va haver moltes notícies sobre música de la saga de Zelda.
Vam voler saber que algunes de les novetats
que ens esperen d'aquí a finals d'any per 3DS i Wii U
i això és el que Manuel Cordí, cap de productor de Nintendo, ens va explicar.
En 3DS hay muchas novedades a lo largo de todo el año.
Quizá la gran, gran novedad será Pokémon Sol y Luna,
que se lanzará a finales de año, no sé exactamente cuándo todavía,
pero mientras tanto vamos a tener The Fire Ember Fates,
que es considerado el mejor juego que se ha lanzado en la consola.
Tenemos una nueva entrega de Kirby,
tenemos una nueva entrega de Monster Hunter,
digamos que prácticamente cada mes tenemos un lanzamiento en 3DS.
En Wii U está un poco más flojo la línea de lanzamientos,
pero bueno, tenemos todavía Marisonic,
tenemos todavía Minecraft, todavía hay cosas que están saliendo en la plataforma.
Escolta'm, va dir la paraula NX Manuel Cordí o no?
Doncs ens va explicar alguna cosa de NX,
va haver-hi alguna sorpresa, mira, mira, què ens va dir?
Se sabe que es un concepto diferente,
se sabe que sale el marzo del año que viene
y se sabe que sale con el nuevo Zelda.
Poco más, te puedo decir, porque es que poco más sé.
Doncs no ens va dir res, sincerament.
El que sabem tots per les xarxes.
Exacte, la veritat és que encara no se sap res.
Segurament es deu estar farta que tothom li pregunti,
però de moment Nintendo no diu res.
No hi ha hagut convidats d'estrangers,
ni grans noms,
però tot quedava compensat per l'assistència d'un home
al que la banda sonora de Sin City,
que estem escoltant,
doncs, diguéssim que va fer,
que és un dels seus treballs,
que és un dels seus treballs,
que és un dels seus treballs,
que és un dels seus treballs més coneguts,
que és en Frank Miller.
Sí senyor, Frank Miller és l'home que segurament
és un dels autors més mitificats.
També em part a casa nostra per la seva absència al saló
durant molts i molts i moltíssims anys.
Frank Miller, per qui no tingui molta idea,
és el nom que hi ha darrere de...
peces fantàstiques com Running, The Devil Born Again,
en parlarem, Sin City,
i ja des del punt de vista més cinematogràfic
i més referent en els últims anys,
de quan hi ha hagut dos pel·lícules, i totes bastant bé,
o 300, la història, doncs,
dels... bueno, de les termòpiles...
Correcte. I dels espartans.
Ara, és el que anàvem sortint els espartans.
Leónides i els seus 300 espartans.
És el responsable, a més, de dinamitzar gràficament
i argumentalment l'univers del còmic,
sobretot dels superherois, en un moment, aquells anys 80,
on tots els superherois estaven bastant encarcarats
pels manicaïsmes dels 70.
Tots eren massa bons, el Batman,
era un Batman que gairebé sortia de la sèrie,
aquella tan quig i clam dels anys 80 que hem vist nosaltres per TV3,
doncs ell li fa una volta de full brutal a Dark Knight Returns,
que és amb la que, argumentalment, o espiritualment,
es basa tota la famosa i tan aclamada
saga cinematogràfica de Nolan.
També hi havia al saló, per cert, Brian Asarelo,
que ha guionitzat Dark Knight 3, la raça superior,
però, si teniu interès de l'etapa d'aurada de Miller a Batman,
ECC ha publicat una increïble edició especial
de l'aniversari d'aquesta gran obra,
El Caballero Oscuro.
És fantàstica, volum, DVDs, caixa de luxe...
És fantàstica.
Si voleu descobrir unes millors obres de Batman,
la teniu aquí, la teniu publicada a casa nostra per ECC.
Bueno, bufetades per veure'l,
està molt malament de salut, tot s'ha de reconèixer,
per tant, va tenir unes aparicions molt petites,
molt controlades, amb l'aforament també molt limitat,
les assinatures eren per sorteig,
l'aforament a la seva conferència també era per llista,
qui primer s'apuntava i s'omplia a l'aforament,
doncs ja no podia entrar ningú més,
i la veritat és que se'l va veure poc, però bueno, va venir.
Altres noms que abans interessants va ser el de Ben Bucklett,
una cosa fantàstica i meravellosa que a mi m'encanta,
que és El asombroso mundo de Gumball.
És brutal, és brutal aquesta sèrie d'animació.
Sí, una de les millors que ara es veu.
Que venia també perquè Norma publica ara a casa nostra
el seu còmic.
La veritat és que a dintre de l'univers del còmic,
una de les coses que podem dir és que s'està veient molta tendència
a la redicció de material passat, com per exemple,
Batman o Superman, ECC està reditant molt,
Panini o Marvel Gold,
que està reditant grans clàssics de les èpoques,
de John Bynes, de Jack Kirby, etcètera,
i les estem trobant.
I, per exemple, una editorial tan petita com Dolmen,
o petita però molt interessant com Dolmen,
doncs ens reedita coses de material franc belga
que aquí a casa havíem conegut
en una revista que es va dir Fuera Borda,
una revista de còmic que es va dir Fuera Borda,
i que serien com, per exemple, Casa Casa Fulés, Natasha,
o Los Hombrecitos, que de Pier Ceron,
que jo estic encantat que es rediti per fi,
Los Hombrecitos, jo havia seguit la Fuera Borda,
que tenia tots els números...
Deu ser bonic que rediti una cosa que tu tens tan plega,
que recordes amb tant interès.
I tant, i és fantàstic, doncs, això,
és fantàstic que Dolmen els doni una oportunitat
perquè noves generacions ho coneguin
i els que ho vam veure en el seu moment
ho puguem tenir ara en formes completes,
perquè vam veure-ho en una petita part,
i, en canvi, s'han publicat ja 3 volums recopilatoris
de tot el material francès,
i ho puguem veure tan ben editat.
Molt bé, doncs continuem amb aquest resum
al Saló del Còmic, que és com un clàssic també nostre,
que és aquest podcast on ho recimeu en ton plegat.
Vinga, va, allunyem-nos de les hordes de friquis suats,
mal dutxats,
per entrar en un fantàstic i glamurós univers de la moda,
que també es va veure dins el Saló,
i que són els bloggers de moda.
Doncs sí, ho fem de la mà de Georgina Geronimo,
que editava amb Panini Comics la seva primera obra,
mini-blogger,
una mirada divertida al món sovint fals
de la gent que posa la millor versió de la seva vida
a les xarxes socials.
Aquells que tenen un dia fatal,
però de cop i volta es paren un moment, fan un somriure,
foto per Instagram i després segueixen ja en maleïn a tothom
i a tot el que els passa per davant.
El llibre recull les vivències de la mini-blogger,
una persona que intenta fer-se un lloc
entre les reconegudes blogaires de moda.
Li vaig preguntar sobre l'origen de les seves vinyetes,
inventades o basades en blogaires reals.
No estic segura de totes quines eren autèntiques
i quines eren fruit de la meva imaginació.
Després, finalment corroborat.
Per exemple, hi ha una història que és aquí,
ella va a buscar un bolso i intenta que li regalin.
Ven una mica la moto, no?
Jo soc bloggera, si em regaleu un bolso us faré molta publicitat
i arribareu molt lluny.
I diuen, no, no te'l podem donar.
Llavors la noia el que fa és el compra,
i quan surt de la botiga fa una foto al bolso,
i quan el penja a Instagram camufla la veritat dient,
moltes gràcies, el nom de la marca, per haver-me regalat aquest bolso.
Això és veritat, és correcte.
Estic segura que molta gent em lluernava una mica per aquest univers
el que vol és que li regalin coses.
El seu interès és que em donin coses gratis,
i el que fa aquí la mini-blogger és que la gent vegi
que tinc molt bon rotllo, tinc una marca supercool,
no em regalen res, em diuen que soc un amic d'undi,
però jo me la compro i després els agraeixo.
Això està basat en una història real d'una blogger de moda molt famosa
que després en parlarem una mica més.
Georgina ha publicat gràcies a guanyar la beca de còmic del Carnet Jova.
Ella té un estil amable i net, té una línia molt clara, de colors suaus.
De fet, tenim un mini-blogger que ella ens va donar, un còmic.
Sí, el regalarem.
I això em tronca molt clarament
amb tota una nova generació de noies autores de còmic,
que recentment s'estan fent molt populars.
Per això li vaig voler preguntar quines haurien sigut les seves influències.
Potser els últims còmics que vaig llegir
que em van agradar més abans de crear aquest còmic,
que estan dintre del mateix estil,
eren tan moderna de Pueblo com Croquetet i Empanadilla de la Naucina.
Després, les tires de la Laura Pacheco també m'encanten.
Em riu moltíssim.
I després, la Sara Skrivel, no sé com es pronuncia exactament.
No té res publicat aquí, ha publicat en anglès,
però per internet sempre trobes les seves tires,
i també són coses sobre el dia a dia.
I t'acabes rient perquè és com t'ha passat segur.
Doncs la veritat és que totes te'n deixen a tenir un front bastant comú.
Estèticament, se'n sembla bastant.
T'ho anava a preguntar.
És el típic dibuix de nena, una miqueta.
Molt simpàtic, coloretes, mofletes, galtones pintadetes...
Que no és fàcil, allà, de dibuixar això.
I trobar un estil en què aquesta estètica funcioni molt bé.
No hi ha fons blancs, colors pastel, una miqueta,
combinacions de blaus suaus i vermells...
La veritat és que tot és molt maco.
I totes, a més, molt relacionades amb vivències del dia a dia.
Potser és un punt de vista molt femení.
A vegades estan deixant la fantasia,
però a vegades vols ser molt costumbrista.
És un punt que jo crec que és un punt que també agrada molt
a un públic tan masculí com femení, però té aquest punt de noia.
De noia que, a més, està molt ben trobat.
Per cert, no pot haver-hi una persona
que hagi mamat més còmic per absorció que la Georgina,
perquè és neboda del Paco i la Carmen,
que són els propietaris d'Antifaz Còmics.
Això és un detall que em va donar i que em va deixar...
Els meus tietes tenen una botiga de còmics i Antifaz...
Jo vaig dir, els teus tietes són el Paco i la Carmen?
Ella em va dir que els coneixes. Tothom els coneix.
El fandom barceloní del còmic s'ha creat gràcies a Antifaz.
Jo els he dit Paco i Carmen perquè som com de la família.
I va ser un moment molt divertit.
Per últim, atenció, recordeu que quan vam parlar d'ella
a la matinada del dissabte després del Saló,
us vaig dir que m'havia recomanat
tres persones a les que valia la pena seguir.
Una d'elles és una bloguera de moda italiana
de la que va dir, situ textualment,
la Lini Entrevestit molt bé i Rofar Lortera és tan fina...
i parlava de les primeres fotos que es va fer durant el 2012
a aquesta bloguera de moda italiana,
que sí, per cert, és la mateixa de l'anècdota del bolso.
Doncs bé, a Twitter avui ho han encertat
i estem parlant de la Chiara Ferranyi.
Deixarem també a les xarxes les adreces
perquè les pugueu veure.
I després, dues recomanacions més, aquesta vegada de youtubers.
Sí que és veritat que últimament
soc més de youtubers que no pas de bloguers.
Llavors, mira, us recomanaria dos.
La Marta Riumbau, el canal és 87romper.
És una noia que tots els seus vídeos se'ls treballa moltíssim,
a més m'ho han explicat que realment els repeteix
les vegades que fa falta perquè tinguin l'aire de professionalitat
que ella necessita.
I és un molt bon exemple de com fer les coses bé.
I després, si busques humor,
l'Andrea Compton, el canal em sembla que es diu igual,
és molt divertida.
Fa vídeos una mica de tot, potser,
però li ha donat últimament la tendència de comprar-se barbies
i fer un unboxing en directe.
Enric moltíssim, perquè a més té una veu molt bona
d'imitar doblatges.
És molt divertida.
Molt bé, ho posarem, com deies, a la xarxa
perquè serà bo veure-ho.
Un unboxing de barbies? Jo em deleixo de mirar aquest canal, per favor.
El Saló del Comín va organitzar una trobada,
ara que estem parlant de youtubers,
a l'univers youtuber, i per això va escollir la figura d'Eulògio Pic,
que va estar acompanyat a la seva taula rodona
per a Josep Maria Barangueras,
periodista de Tecnología del Periódico, i per a tu mateix.
Per la gent que no conegui l'Eulògio, escoltem això.
¿Tienes frío, eh, perra?
Pues ábra cadabra, tápate guarra.
Presentamos el nuevo producto de Telemierda Entertainment,
la batamanta.
Home, és el clàssic de la batamanta, eh?
Sí, la batamanta, Pajilator, ninjas...
ninjas, segurament.
Hi ha milers de vídeos d'humor fets amb l'estil de l'Eulògio.
Com va anar, què es diu?
Atenció, ple total per veure l'Eulògio.
Atenció, que això de la fama dels youtubers no és fantasia.
Arrosseguen munions de fans que no van desaprofitar l'ocasió
que estava el Saló del Còmic per anar-lo, per veure-lo,
i després, quan va acabar, nosaltres vam marxar,
i ell es va quedar amb una filera de gent
que volia signatures, que volia fotografies, etcètera.
Es va preguntar molt les persones que estaven molt interessades,
ha fet-li preguntes a ell sobre el mitjà,
sobre altres youtubers, sobre com treballa
i sobre què pensa ell de certes tendències,
i es van fer algunes reflexions interessants sobre el mitjà.
Per exemple, l'Eulògio va dir que havia tingut
algunes xerrades amb alguns estaments
que es dediquen a organitzar youtubers, canals que agrupen,
i gestionen drets, i que sobretot es feia molta èmfasi
amb la retenció de la gent, amb tota una sèrie de paràmetres,
i en ningú cas, en totes aquestes xerrades,
se'ls va mencionar el tema del contingut.
La qüestió és igual del que parlis.
Tu intenta crear marca i assegurar-te subscriptors
i generar diners.
Posar anuncis i generar diners.
Però sobretot, el tema del contingut ja ha arribat un punt
i això està arribant a nivells de professionalitat
que es creu secundari.
La veritat.
També es va parlar de la gent jove que vol entrar,
i com van començar molts d'aquests youtubers.
I jo vaig veure una relació, que és que primer aquests youtubers
moltes vegades atreuen pel contingut,
ells generen un contingut que pot ser interessant,
i un cop comencen a explicar-lo d'una forma molt personal,
i comencen a rebre gent, aquest personalisme és el que triomfa,
entre tots els altres youtubers que ofereixen el mateix contingut,
i aquest personatge que ells es cultiven,
és el que va generant marca, tendència, personalitat,
i és el que crea la figura d'aquest youtuber.
Com a moltes altres coses,
com el que vol ser futbolista, com que vol ser estrella del rock,
avui en dia molt jovent vol ser youtuber,
però vol ser el youtuber personatge youtuberiano.
Ara, la part de primer cultivar un bon contingut
i atraure gent per això, no.
Com la mateixa forma de dir,
la part de passar-te hores i hores rasgant una guitarra,
aprenent música per després destrossar guitarres a un escenari
i fer juerges de postconcert, no, això no.
Nosaltres volem anar a les juerges de postconcert.
Jo ja vull ser estrella, no vull currar-m'ho.
Està interessant.
I és això, molts nanos avui es veuen atrets pel youtuber,
i a ell li escriu a molta gent i li parla molta gent,
però veus clarament que volen anar a aquesta segona faceta.
La primera, la de currar-s'ho molt, els és igual.
Ells volen dir quins són els trucos de fer
per ser ràpidament estrella de youtuber.
Còmic, tema youtube i còmic, què?
Doncs mira, poca cosa, sincerament, l'eulògio per Kutma.
Ja ho...
Curiosament, ell és autor de còmic,
va publicar el 2009 engranat un còmic,
per tant, ell estava una mica a les dues bandes.
I bueno, una de les coses que vam dir
és que hi ha youtubers de moltes coses,
hi ha youtubers de moda, hi ha la figura del booktuber.
Però, per exemple, no hi ha, sí que algunes persones de tant en tant ho fan,
però no existeix una figura popular i famosa
en quant a còmictuber.
No hi ha un còmictuber, i per què no?
Per què no hi hauria d'haver autèntics còmictubers?
Doncs escolta, des de la taula vam reclamar tots aquells
que tenien ganes de fer-se youtubers
que hi hagués algú que exprimís d'aquesta faceta
que encara no tenia un gran representant, que és el còmictuber.
I a més, explicava una mica això, que abans de crear un canal
creem el contingut i el de què parlarem, no?
No, i tingues alguna cosa interessant
que la gent vulgui saber d'allò que li estàs parlant
i que després trobi divertit la forma en què ho fas,
i que aquesta sigui la que atraigui a milions de persones.
Però, sisplau, tots els que voleu fer youtube,
comenceu cultivant un bon contingut i després ja feu-vos famosos.
Has calculat la primera vegada que vas anar al Saló?
Hòstia, la primera vegada que vaig anar al Saló...
Te'n parles dels anys 90, final...
La primera vegada que vaig anar...
El meu primer saló del còmic...
He estat al Saló del Còmic a...
Al Bord.
I he estat al Saló del Còmic, a Sants,
a l'estació de França.
I jo diria que havia arribat a anar alguna vegada
quan encara s'havia fet els pavallons petits de la Fira.
Però d'aquí és una nebulosa, que es perden la nit dels temps.
El que garanteixo és que quan s'havia fet al Bord allò hi havia anat.
Salons del Manga, com que es feia en hospitalet al costat de casa meva,
et puc dir que els havia menjat tots.
Deu-n'hi-do.
Però del còmic, per allà aniria.
Francesc Xavier Blasco, gràcies per aquest resum
d'aquesta 34a edició del Saló del Còmic.
Hem parlat de Mortadelo,
hem parlat d'un dels personatges que molta gent estava esperant,
Frank Miller.
I de Nintendo, dels videojocs,
i al final també de youtubers i de la Georgina Jerónimo,
que es fa dir així, eh?
Bueno, es fa dir així, no?
Jo pensava que Jerónimo era...
un nom artístic, eh?
Per la coincidència, Georgior, no?
Georgina Jerónimo.
És una miqueta de nom de personatge de còmic, aquesta repetició.
Total, a mi m'ho semblava.
Moltíssimes gràcies per aquest resum i l'any vinent a la 35a.
Allà estarem, i tant que sí. Gràcies.
¡Has ya tu pedido y de regalo la batamanta!