Bona nit, passant 6 minuts de la una de la matinada som en directe al Generació Digital de Catalunya Ràdio,
el programa número 543 des que som a Catalunya Ràdio,
gairebé mil, si comptem els que vam fer aquella emissora que és ella, Ona Catalana.
Dilluns passat vaig participar a la primera ronda del Play Gira,
ja sabeu, aquest campionat del FIFA 16 per a la PlayStation 4,
organitzat pel Tot Gira i per a la Liga de Videojocs Profesional.
En un missatge que ens va deixar el David Clopés i que vam escoltar aquí durant el programa,
ens animava al final a que algú del programa participés i sense ser cap expert em vaig animar
i vaig decidir a participar sense tenir de veritat gaire idea.
El resultat, catastròfic, vaig jugar dilluns 5 a 2, primer partit, i 7 a 0 en el segon partit.
Com que era el millor de 3, doncs cap a casa.
I a hores d'ara, quan passen 7 minuts de la una, estic disposat a passar per una roda de premsa.
Anem una mica de... Anem enrere?
Sí, aneu enrere, sisplau, una mica de calma, contestaré totes les preguntes.
A veure... Hola.
Hola, aquí l'Eli del Generalitat Digital.
Sí.
A veure, eres conscient que la imatge del programa tecnològic de la ràdio podria quedar perjudicada?
Mira, aquí el programa va ser el David del Tot Gira que va fer la proposta.
Tots vosaltres vau estar molt calladets i vaig ser jo el que vaig haver de dir, doncs mira, m'apunto.
Ja vaig dir, no tinc experiència, ja provarem com va i explicaré com ha anat, això és el que hi ha.
Gina?
Hola, aquí la Gina Tos, per la televisió pública japonesa, estàs criticant l'organització, no pots fer una mica d'autocrítica?
No és qüestió que l'organització ho faci bé o malament, però jo, per exemple, quan vaig jugar en aquest campionat,
vaig veure vídeos del Tot Gira on explicaven de quina forma havíem de jugar i en quins equips ho havíem de fer.
És que era absolutament nou en això.
No ho sé, a veure, Xavi?
Sí, aquí Xavi Serrano, del Golden Disaster Reviews.
És veritat que vas sortir en el primer partit amb el Barça i en el segon, totalment desesperat vas fer-ho amb el Madrid?
Doncs sí, precisament per això, perquè en aquests vídeos, per exemple, es deia que el Madrid era el millor equip amb el FIFA que s'havia de sortir
i fins i tot vaig fer alguns canvis que es deien, i que va dir el David Clopés, el seu equip que havien de sortir,
però és que va ser absolutament lamentable.
Alguna pregunta més?
Sí, Francesc Xavi Blasco, del G de Gira, la divisió de videojoc professional del genocidi digital.
Albert, se t'ha passat pel cap la dimissió, ets capaç de controlar el vestidor o és culpa de la pressió de l'entorn?
Tu eres molt malo, Blasco, de veritat, no ho sé, i a més et tinc glitxat a tu, dolent i dispers.
Algú de vosaltres a la propera, el mes que ve a la propera algú s'apunta perquè continua aquesta competició.
No, no, has deixat el nivell del generació digital on toca, ja està.
Jo PlayStation 4 o no, si fos en subbútil potser encara, però PlayStation 4 o no...
I heu demanat al Marquina a veure què en pensa.
Sí, li podríem dir, 5 a 2, 7 a 0, va ser absolutament desastrós,
però la veritat és que, fora bromes, va estar una experiència molt fàcil,
realment la Liga de Videojocs Profesional ho té tot molt ben muntat,
i sobretot la informació que dona el PlayGira i el TotGira,
era una broma que estava explicant, està molt ben fet,
i te n'adones més de 300 jugadors que van participar,
i aquesta cada setmana ja s'acaba i sabrem el guanyador de la primera Copa,
i que d'aquí dos o tres mesos faran la gran final que la faran en directe aquí a Catalunya Ràdio.
Aquest és el telèfon de contacte on podeu trucar i deixar qualsevol missatge.
Ja sigui una pregunta, ja sigui una consulta relacionada amb la tecnologia,
perquè nosaltres el que farem, si ho feu a partir d'ara,
és contestar-la la setmana vinent o l'altre, si no ens hi cap,
i teniu opció de participar en diversos concursos que feu.
I, per tant,
si us plau, heu d'acompanyar-nos,
i, si us plau, heu d'acompanyar-nos,
i, per tant, heu d'acompanyar-nos,
i teniu opció de participar en diversos concursos que fem
on regalem normalment videojocs.
Bona nit, Elisabet, altre cop.
Bona nit. Què ha passat aquests dies a les xarxes?
Doncs han passat moltes coses. Entre elles,
en David Santo, que ens ha recomanat a Twitter
una aplicació feta aquí a Catalunya per identificar espècies animals o vegetals invesores.
I què és això? Doncs són espècies exòtiques
que es troben aquí, al nostre país, i que, en principi,
que no hi haurien de ser. I que fan mal a d'altres.
Exactament. Aleshores, es tracta d'anar-les trobant
i anar-les catalogant.
Es pot consultar en una web, també,
diferents característiques d'aquestes espècies salvatges
per reconèixer-les en el moment en què les trobes.
I l'aplicació es va fent gran a mesura que es va fent servir.
Es pot fer servir sense internet, però sí que utilitza GPS.
Molt bé. És força interessant.
I es diu... Bé, de fet, estaria bé que ho poséssim al nostre...
Posarem a Twitter. Es diu iastracker.
Molt bé. Doncs el David Santos, que ens comenta aquesta iniciativa.
Recordem els regals, el regal que tenim per avui i per la setmana vinent.
Avui donarem el Resident Evil Origins Collection per PlayStation 4,
que serà a final de programa,
amb alguna persona que hagi enviat ja o que encara pugui enviar,
durant aquests minuts, una nota de veu.
I per la setmana vinent tenim el Story of Seasons per la 3DS.
Molt bé. Un joc per la 3DS,
que feia temps que no regalàvem un joc per la petita portable de Nintendo.
Doncs anem ara cap a la primera consulta del programa.
Hola, bona nit.
M'agradaria saber què opineu de que Nintendo
faci un joc tipo Tekken dels Pokémon.
Si l'estreni ara al març.
Bona nit. 638-68-7030.
Era el Pedro Pulpillo,
guanyador d'una Nintendo Wii U, recordo.
Sí, sí, que em va guanyar fa dos concursos.
Des d'aquesta gent que té sort. Sí, sí, exactament.
I què li podem dir d'aquest Pokémon Tekken?
Sí, perquè a tu t'agrada Pokémon, t'agrada Tekken...
És que no sé què és Tekken, era un joc de lluita, no?
Sí, Tekken és un joc tipus Street Fighter.
I Pokenturnament, que és el nom que portarà a tot arreu
menys a Alemanya, que sí que es dirà Pokémon Tekken.
Pokenturnament és una arcade de lluita similar al Tekken,
però amb personatges de Pokémon.
És a dir, saps?, fa nom així.
I de fet és una arcade que ja existeix al Japó.
A on, si no, no? Hi existeix des del juliol de 2015.
És un arcade relativament nou.
Ara arribarà el joc per Wii U,
aquesta primavera, en un llançament global simultàni,
el 18 de març. Molt bé.
A veure, s'ha creat, a més, un comandament especial,
Desenvolupat per Ori, que és una empresa gran de comandaments,
que és el mateix que fan servir les màquines d'arcade
per jugar aquest joc.
Però, clar, és la Wii U.
I sabem tots que la Wii U té aquell comandament gros
per a la pantalla.
Per tant, aquest comandament només estarà disponible
pel jugador 2 i en local,
ja que el jugador 1 haurà de jugar obligatòriament
amb el comandament gros de la pantalla.
I també es confirma que aquest comandament
no es pot fer servir per cap altre joc que no sigui aquest.
Per tant, clar, s'ha despertat en que arriba un arcade a la Wii U,
un arcade que només està disponible al Japó,
un arcade que pinta que han intentat ajuntar els dos fans
i han creat un comandament, que barato tampoc serà,
que només podrà jugar el jugador 2 al local.
I comencem ja amb tots els peros, no?, una mica.
Aquesta marca, Ori,
oi que fa també comandaments per jugar a Apple TV,
si no estic equivocat? Podria ser, sí.
Precisament en una entrevista que vaig escoltar
de Digital Legends, el Xavier Carrillo,
comentava que el seu joc es podia jugar amb aquest comandament.
I suposo que han trobat un nou mercat,
perquè cada vegada hi ha més sistemes i diferents.
I es pot jugar a coses encara més rares,
com, per exemple, la parella amb la qual mires la tele.
Ah, sí? Sí, sí, sí.
Certament, és molt curiós.
O Chromecast o coses d'aquestes.
Anem ara a una consulta relacionada amb pastilles.
Què opineu de la premonició de Nicolás Negroponte
sobre la possibilitat d'aprendre idiomes a base de pastilles?
Doncs, en un principi, Xavier Serrano no ens ho havia plantejat.
Jo no m'havia fet aquesta pregunta.
No, és un vell somni de la humanitat, eh?
Sí? Sí, sí, sí.
Aprendre's una pastilla i fer alguna cosa,
deixar de fumar només amb una pastilla o alguna cosa d'aquestes.
Això va sortir en algun diari, en Fe l'Efecte, no?
Sí, a El País, ha publicat a la pàgina web
una entrevista de Nicolás Negroponte,
que és aquesta mena de guru de l'internet des de fa molts anys.
Se n'ha vaticinat moltes coses,
moltes de les quals se'n ve en realitat i d'altres no.
Però, evidentment, com més coses diguis,
més números tens d'encertar-la, evidentment.
Ha parlat amb aquesta entrevista de diverses coses,
la més espectacular de les quals és l'ús futur de nanorobots
per arribar a les connexions neuronals
i depositar-hi informació.
D'aquí ve el titular aquest d'En un futur.
Podem aprendre idiomes a través de la ingesta d'una pastilla.
La primera meitat dels 80 hem de recordar
que Negroponte ja apostava per les pantalles tàctils
a banda d'augurar que internet ens igualaria a tothom.
La qual cosa, això sí que s'ha complert així, així.
Sí, és veritat.
I per què és important puntualitzar el patrocini d'aquesta entrevista?
Aquesta entrevista venia patrocinada per Vodafone.
Power to you, no?
Doncs perquè acaba parlant, en aquesta entrevista,
de com la connectivitat mundial ha portat avenços i igualtat
a través de projectes desenvolupats a diversos punts del món,
a l'hora i connectats,
permetran alimentar milers de persones,
per exemple, menjar creat a laboratoris
a partir d'ADN animal clonat.
Déu-n'hi-do.
Doncs tot això amb aquesta pregunta que ens ha fet aquest uient.
Per cert, tenim una uienta
que com que ha vist aquesta setmana que parlaríem d'això,
volia dir-hi la seva.
Pastilles per aprimar-se? No n'hi han?
Per aprendre idiomes sí? Quin desastre!
Té raó, eh? Sí, sí.
Però per aprimar-se...
Sí que n'hi ha, no?
A la farmàcia en venen moltes d'aquestes que en diuen miraculoses.
Sí, però no gaire recomanades, sinó...
Jo tinc un parell d'anècdotes relacionades amb això.
Per favor, explica'ns-ho.
Una és una amiga meva que és farmacèutica
i un dia li vam entrar en una farmàcia...
Perdó, i aquestes pastilles que té aquí fora per aprimar-se?
Diu, no, no, això són pastilles, són preservatius. Prime.
És pròviu, no?, a veure què passa.
A veure què passa.
Una miqueta grans, la pastilla.
I l'altra és aquella famosa notícia que va sortir fa uns anys,
que van vendre unes pastilles per aprimar,
i en realitat contenia ous de tènia,
i evidentment la gent s'aprimava, però perquè...
Estàs dient! Sí, sí, sí.
I ho van detectar perquè una persona tenia les pastilles
sobre la tauleta de nit i va veure que allò es movia.
I eren coquets, ja.
Això sembla una llegenda urbana.
Va sortir a la premsa. Déu-n'hi-do.
Sooner or later you learn
They would buy it, you could burn it
Doncs passant 18 minuts a la una matinada,
som al Generació Digital de Catalunya Ràdio.
Aquesta setmana ens ha sorprès molt
conèixer una iniciativa vinculada als llibres,
però a vista, des d'un punt de vista molt curiós.
Parlem de toprogottagonista.com,
una startup que basa la seva activitat
en la venda de llibres personalitzats de diferents gèneres.
N'hi ha de romàntics, esportius, acció i eròtica.
Tenim al telèfon l'Alfons Murgà, el seu coordinador general.
Alfons, molt bona nit.
Bona nit. Què tal, com esteu?
Moltes gràcies per rebre'ns aquesta hora
al Generació Digital de Catalunya Ràdio en directe.
Escolta'm, ara és possible que nosaltres mateixos,
o un amic proper, una persona que coneguem,
pugui tenir una novel·la on ell és el protagonista, o ella?
Efectivament.
Això va néixer d'un projecte ara fa més o menys dos anys,
quan vam començar-lo a iniciar,
i durant aquest temps hem intentat anar-lo perfeccionant
a fi i efecte que succeeix això que deies fa un moment,
que nosaltres mateixos, o qui vulguem, un amic, la parella, etcètera,
el puguem convertir en protagonista d'una novel·la,
fent que en aquest llibre, en aquesta lectura,
hi trobi reflectit tot allò que ell fa habitualment.
Ullens, perquè us feu una idea.
Tenim llibres, si entrem a tuprotagonista.com,
d'aventures, amb títols com,
imagineu-vos, Gina i el secret de la tomba vermella.
Aquí posa't Gina perquè es vegi l'exemple,
que ho veuríem directament a la portada del llibre.
També novel·les eròtiques, com Fantasies eròtiques,
diari íntim de Francesc Xavier Blasco.
Jo el llegiria. Unes quantes romàntiques...
Més aviat burridot, eh.
No, no, la Gràcia, i ara ens ho expliques al fons,
tu quan entres a la pàgina,
doncs, moltes característiques de la persona
a qui vagi dirigida aquesta novel·la, no?
Efectivament, una vegada es tria dia a la temàtica
que més li pugui agradar a la persona
a qui li vols obsequiar, sigui ell, sigui ella,
aleshores entres en un formuari
on se't demana tota una sèrie d'informació,
com és, per exemple, l'edat, nom dels amics,
l'emissora de ràdio que escoltes, quin cotxe tens,
quin és el teu cantant favorit, etcètera,
i, a més a més, hi ha una sèrie de camps
que varien també en funció de l'argument de cada novel·la.
Mentre vas enplanant aquest formuari per pantalla,
també vas veient unes sinòpsies del llibre que es va transformant,
que serà el que després hi veuràs a la contraportada,
i, d'una vegada acabat tot aquest tema,
tens la possibilitat també d'incorporar-hi una fotografia,
ja sigui teva, com a autor, que et converteixes al teu regal,
o del qui li vols obsequiar, i una dedicatòria.
Tot això s'envia online,
entra dintre del nostre sistema,
i, aproximadament, en uns 10 minuts,
està el llibre a punt per anar a taller,
perquè s'imprimeixi,
i perquè, com en molts set dies,
el destinatari rebi el llibre a casa seva.
I això com us ho feu?
Perquè estem parlant de format paper, eh?
És a dir, que t'arriba en paper,
i dieu que són com unes 300-400 pàgines?
No, no tant.
El llibre que en té més en té 200,
però és un llibre totalment de bona qualitat,
amb coberta, plastificada, amb suapes,
que fa la bona llegir,
i que la màxima, la principal dificultat que vam trobar,
és que, com que aquests llibres estan escrits per escriptors,
tal com Gal, i fins i tot per algun periodista,
a qui se'ls va demanar això, sobretot, la confidencialitat,
que ells no sortirien mai com a autors...
Ah, o sigui, el llibre no està signat, diguéssim.
El llibre, el qui ho regala, es converteix en autor.
I, aleshores, per això pot fer aquest regal...
d'una forma tan personalitzada.
Tot això va obligant aquests escriptors a escriure-ho de tal manera
que, quan s'introdueixen tots aquests camps variables,
hi hagi un sistema que ho permeti fer,
sense que després es pot dir res de l'argument.
Aquí va realicar, principalment,
el problema més important que van tenir,
i que durant tot aquest procés s'ha anat perfeccionant,
a fi i efecte, d'ara, diguéssim, castellà, perfectament acabat.
El llibre pot ser en català? O en castellà.
I esteu treballant també perquè hi hagi altres llocs
o altres llengües que es pugui escriure, no?
Efectivament, aprofitant, sobretot, els països llatinoamericans,
que la literatura en castellà és perfectament llegible,
doncs també hem obert marcat en aquells camps,
i a part d'això,
estem també treballant amb altres temàtiques,
d'una banda, la demanda que ens han fet la gent,
com que perquè hi pugui haver-hi també noveda de tipus juvenil,
altres temes que ara no es tenen i que a la gent li poden agradar,
i dins de les mateixes temàtiques que tenim,
hi ha nous títols perquè l'aparador pugui ser força extens,
i tothom hi pugui trobar allò que li agradaria llegir
i el que vol que ho obsequi,
allò que li agradaria trobar per poder-ho acabar.
Les referències, totes aquelles dades que hem posat,
com el cotxe, el que ens agrada, etcètera,
n'hi ha unes quantes, al llibre, eh?
N'hi ha unes quantes, sí, i una vegada el llibre està acabat,
allà t'hi trobes,
depèn del llibre, entre 700 i 1.000 referències personals
del qui és el protagonista.
En cap moment gairebé no hi ha una pàgina
on no et surti una referència que li de la tensió
perquè realment és aquella que tu tens com a teva.
I per tant, aquestes 1.000 referències
les has hagut d'escriure tu en un formulari abans.
Sí, bueno, tu n'has escrit 15 o 20, 25 en algun cas,
que després, evidentment, en el argument del llibre,
es van repetint i arriben a fer-se aquestes 700.000
que jo us he comentat.
Molt bé, per cert, Alfonso,
tu ets coordinador d'aquest projecte,
i ets una persona molt relacionada amb les ràdios,
has passat per unes quantes de ràdios,
és Fiquera del Barça, de bàsquet, és correcte,
relacionat amb el món...
Exacte, relacionat amb el món de la publicitat,
i ara, doncs, ficat en aquesta aventura.
Doncs sí, bueno, és allò de dir que...
anar fent coses que a un li agraden,
no quedar-se mai aturat,
i, vaja, tot és comunicació, no?
Tant la ràdio, aquest tema de les llibres,
el que tu deies d'speaker,
l'època que vaig estar també transmetent
pel disc de futbol uns quants anys,
bueno, és un terreny en el que a mi trobo bé,
i en el que, a més a més de treballar,
el més important és això, passar-s'ho bé.
Doncs tot això ho podeu trobar a tuguioprotagonista.com,
o si poseu... I puntcat, també.
I puntcat, també, exacte.
I allà, doncs, podeu veure com funciona aquesta pàgina web.
Veureu, també, a primera pantalla, els preus de cadascun dels llibres.
Moltíssima sort, i res,
i que tingueu un força èxit amb aquesta aventura,
tan original.
Doncs moltes gràcies,
i està com poder compartir aquest temps amb vosaltres.
Igualment. Adéu-siau.
Que vagi bé. Bona nit.
638-688-7030.
Doncs abans de continuar, ens diu el Rubén a Twitter,
que li sembla un projecte molt interessant,
el que ens acaba d'explicar a la trucada, al fons.
Diu que li sembla molt bona idea i que ja té regal per un amic.
És a dir, que ja li hem solucionat una mica el problema.
50 sombres de mi amigo Pedro.
Ara, quan ho has fet, he mirat el Martí,
perquè me'n sap que era un tall de veu.
Que havia llançat un tall, no? Què és això?
Home, doncs mira, no és mala idea, eh?
No, no.
Pot ser un llibre escrit i pot ser un llibre parlat,
hi ha moltes opcions, no?
Us he de dir una cosa. Avui he parlat amb el Jordi Cellas,
i fa un temps ho va fer.
Ho va regalar a una persona un llibre d'aquest tipus.
Perquè vaig veure a LinkedIn
que l'Alfons estava connectat amb el Jordi.
Llavors, ràpidament, he connectat amb el Jordi i diu...
Escolta'm, que el coneixes? I tant, no m'hi vaig comprovar un.
Escolta'm, sí, sí.
Com diuen les treuïens, pot ser una bona forma de...
De sorprendre algú.
Has de decidir quin tipus, eròtica, tal...
Eròtica, eròtica.
Jo tinc clar, jo te'n regalaré.
Jo crec que faré una col·lecta entre tots, un Berkami,
per regalar-te una novel·la eròtica.
No, no, pot ser divertit.
De tu protagonista, clar, evidentment,
i en farem una còpia per a cada un dels membres del programa,
però amb Albert Murillo de protagonista.
Ei, però que sigui tri de la teva aventura, a més, eh?
Ah, uf!
El que passa és que hauries d'enviar una mica d'informació
sobre aquest tema de l'Albert, no sé si un dia...
Parlarem amb la seva dona i, escolta, ho arreglarem.
I donarà moltes dades.
Dos sombres de Murillo.
Està aquí.
Tenim més? No sé si tenim alguna cosa més, no?
No, no, continuem amb les consultes dels uients.
Molt bé.
¿Podreu parlar de la Dreamhack de StarCraft
en què un ucrania s'ha patat a dos coreans?
A veure, aquí el nostre uient ens ha dit moltes coses
en pocs segons.
De Dreamhack de StarCraft
i de coreans, francès.
Això són esports electrònics, eh?
Sí, mira, pels amics estàvem parlant de lliga d'esports electrònics.
Comencem una miqueta parlant del que és la Dreamhack.
És un esdeveniment de jocs i art digital.
És el que en coneixeríem com una part,
que tota la gent es posa amb els seus ordinadors
a compartir coses i a estar connectat durant uns quants dies.
Doncs la Dreamhack,
que em sembla que neix a Suècia l'any 94,
o sigui que té bastantes edicions a l'esquena,
s'ha anat fent cada cop més gran.
Es realitzen jocs electrònics,
competició de jocs electrònics,
i competició d'art digital.
D'art digital en moltes formes.
Animació, imatge, fotografia, vídeo, muntatges, demos...
El que em feien abans, noten, als 80, les demos.
I tot això, doncs ja et dic,
passa dos cops a l'any.
Hi ha edició d'hivern i edició d'estiu.
I passa a diverses ciutats europees.
No sempre és la mateixa.
Entre les quals, per exemple, València ha acollit una de les Dreamhacks.
I ara anem a parlar d'aquests coreans
i del joc al qual han estat jugant, el campionat d'StarCraft.
Ell deia que s'ha empatat.
Hem d'explicar per la gent que no segueixi els esports
que els màxims campions del món de tots els esports
sempre són asiàtics.
S'han dit, s'han empatat a dos coreans,
és a dir, s'han guanyat dues vegades a Messi.
Doncs la veritat és que un dels primers llocs
on tots nosaltres vam començar a parlar
que l'esport professional, el videojoc professional,
tenia molta pegada era precisament a Corea del Sud.
I ho va fer gràcies a jocs, sobretot jocs d'estratègia en temps real,
que eren els que, a començaments dels 90,
era molt més fàcil de jugar competitivament
i amb un bon rendiment pels equis modestos de l'època,
a les internets de l'època,
eren els que primer van accedir al tema dels jocs professionals.
Entre els quants, StarCraft, que el va crear l'any 98,
Blizzard, el de Wall of Warcraft.
I és una mica això, un Wall of Warcraft, però...
No Wall of Warcraft, un Warcraft, el joc d'estratègia en temps real,
fantàstic medieval, però en aquest cas passat a l'espai.
I el que va passar a l'edició d'aquest gener,
per tant, estem parlant de fa dues setmanes,
doncs a Leipzig, doncs que Bli, un jugador ucraïnès,
va derrotar en quarts de finals i en semifinal a dos coreans,
un que es diu Hydra i un que es diu Violet,
que diràs tu no sé qui són,
però dintre el món de la StarCraft
són el número 3 i el número 4 respectivament del món.
Sí, sí, estem parlant.
Ara, ell, el Bli, que els ha guanyat,
va pujar del rànquing fins al número 2,
però va ser derrotat a la final per un francès.
O sigui que s'ha quedat una miqueta a les portes.
Si us ha interessat, si voleu seguir la Dreamhack,
si voleu tornar a veure aquestes grans partides
on els dos coreans han sigut vençuts pel Bli,
les trobareu al canal de YouTube.
I són, bé, si t'agraden aquests jocs, molt interessants a veure.
Aquesta setmana hem tingut alguna notícia
relacionada amb la marca de la Poma.
En alguns mitjans diuen que Apple està venent pocs iPhones
i això ens genera algunes preguntes
si, per una banda, hi ha un canvi de tendència
i si és veritat que volen fer un telèfon més petit.
Hola.
¡Hala de su cuerpo!
Perdó, perdó, perdó.
A veure, soc jo, la noia de la Poma, d'Apple.
A veure, l'any 2015 Apple va vendre 74,8 milions d'iPhones.
Súperen lleument les vendes del 2014, que eren 74,5.
És a dir, un 0,3 milions d'iPhones, que es diu aviat.
Això vol dir que han pujat, però potser s'esperava més, no?
Sí, penseu que l'iPhone, l'iPhone,
genera dos terços dels beneficis d'Apple,
que diguéssim que no són pocs, tampoc.
Però, clar, és la seva venda estrella.
I per què pot passar això? Hi ha unes possibles causes.
La primera és el mercat xinès,
que és el segon per l'empresa després dels Estats Units,
que ara mateix té alguns problemes econòmics.
Després pot ser que ja no s'innova com abans.
Abans Apple sempre anava a la vanguarda tecnològica
i ara mateix sembla que va una mica al darrere de tot.
Hi ha telèfons en NFC, amb bateries de no sé què...
i Apple una mica segueix fent el mateix telèfon.
I, a part, hi ha molta competència de telèfons intel·ligents.
No és l'únic telèfon d'alta gama,
però és que si no necessites una alta gama,
el gama mitjà o gama baixa n'hi ha a patades.
De totes maneres hi ha rumors, com sempre, en aquesta marca.
Sí, a veure, segons 9to5mac.com,
que és una de les webs que mai falla aquests rumors,
diuen que Apple volen treure un iPhone 5S,
que és el telèfon, si feu els càlculs enrere,
que es va presentar el 2013.
Però el volen fer com renovat.
Es diria iPhone 5SE, seria un telèfon més barat,
una miqueta més gran,
o sigui, vindria entre un 6S i un 6S Plus, no?
Però tecnològicament seria com un 5S,
la càmera sí que seria més avançada.
És com si haguessin fet un R2D2, no?,
i l'haguessin ajuntat per peces.
Sí, però en característiques seria l'any 2013.
Després hi ha altres rumors,
perquè veieu que això d'Apple ens ho hem de creure amb pinces.
La primera és que està fent unes ulleres de realitat virtual
i de realitat augmentada, com el Samsung Gear,
que no sé si l'heu provat,
però és d'aquelles ulleres que poses el telèfon Samsung al davant,
tanques l'alvisor i tens un telèfon,
unes ulleres de realitat virtual.
Sembla que està treballant, també.
Sí, perquè Tim Cook, en una entrevista,
va dir que li interessava el tema.
I una altra cosa que diuen que també estan treballant
són carregadors sense fils.
Però, clar, tinguent en compte que IKEA ja té els seus,
doncs, home, a Apple també t'hi podries posar una mica,
perquè ara estic aquí asseguda, al teu costat,
perquè el meu telèfon no té bateria i estic enganxada...
Per cert, parlant de carregadors,
aquesta setmana també ha sortit la notícia
que molts carregadors d'ordinadors i iphones
poden tenir algun problema,
que han trobat 12 o no sé, una desena.
Es veu que hi ha alguns carregadors que tenen risc d'incendi,
que n'hi ha molt pocs, però per prevenir-ho una mica,
Apple et canvia el carregador si tu mires el número de...
Tinc com un número de referència,
si tu mires d'una llista que no sigui el teu número o no estigui allà,
si està, te'l canvien.
És això, ja està.
Sí, sí, ha sortit a tots els mitjans d'això.
Sí, clar, perquè és iPhone, és Apple.
Això i el mosquit zica.
Els dos temes.
Són els dos temes de la serpana.
He dit mosquit, però no, el virus zica, de mosquit.
Ha quedat clar, ha quedat clar.
Ho diem molt poc sovint,
però tota la música que sona al nostre programa
és música acabada de programar en la radiofórmula Dicat.cat.
En aquest sentit,
el seu coordinador, Carles Alero, ens fa una consulta.
I està relacionada amb la telefonia mòbil i les dades.
Jo el que em pregunto és quan arribarà el 5G,
que tothom parla que és la tecnologia del futur o del present,
però no l'he vist encara,
però sobretot quan la tecnologia mòbil permetrà,
la tecnologia i les operadores,
permetran que no hi hagi límits de dades en tota la mobilitat,
i a més a més tinguem una tarifa plana,
és a dir, no estem pendents de si ens gastem o no ens gastem,
però que això ja sigui una cosa normal,
o una mena de wifi brutal que està tot arreu.
És a dir, quan ens deixarem de preocupar
de quants diners ens gastem amb la tarifa,
i sobretot que no tinguem límits de dades,
que puguem navegar i veure el que vulguem,
i fer el que vulguem a través de la xarxa,
sense tenir cap límit.
Això ens ho diu un coordinador d'una ràdio per internet,
i que evidentment per la nostra part
hi ha molt interès que això passi.
Són dues preguntes.
Primer ens fa la pregunta del 5G, que quant es podrà tenir?
No sé si el Carles té fills, però...
No en té.
Carles, pots posar-te a tenir fills, tenir-lo,
un nen, una nena, portar-lo a la guarderia,
fer P1, P2, a l'escola, P3,
i aleshores començarà a arribar el 5G.
Quan et demani un mòbil,
quan tinguis 12 anys o 9 anys et demani un mòbil.
En aquest Mobile World Congress, que és d'aquí 3 setmanes,
el 5G és un dels temes estrella.
Estocolm, en principi, serà una de les primeres ciutats
que obrirà la primera,
que oferirà aquesta velocitat en la transmissió de dades
al 2018, estem parlant.
Tallinn, d'Estonia, serà la següent, o pràcticament paral·lela,
segons les proves que s'hi estan fent.
Les companyies Ericsson i Telia Sonner, perdó,
van ser pioneres a l'hora de crear a la capital sueca
la primera xarxa 4G.
Amb la tecnologia 4G LTE, que és l'actual,
podem navegar fins a 100 megas, que no és mai això real,
sempre és bastant menys.
5G no vol dir 5G, però coincideix, en aquest cas.
I per què aquest interès? Perquè l'ample demanda mòbil
sigui tan gran, no només per a nivell d'usuari,
per tenir wifi il·limitat, sigui on sigui,
sinó també per la digitalització industrial,
per aquesta revolució industrial que estem vivint,
la digitalització i la robòtica, per poder controlar
totes aquestes bèsties enormes de robots
que estan matant els llocs de treball.
I també per l'internet de les coses, com que ho sapigueu.
Huawei i Samsung, esclar, són les capdavanteres
en el desenvolupament de terminal 5G, que molt possiblement,
estem parlant del 2018, doncs les terminals fins al 2020.
D'això s'està parlant ara d'aquí pocs dies
al Mobile World Congress, veurem què és el que confirmen.
Poc a veure amb el 5G, perquè es calcula que oferirà això,
navegació de 40-50 vegades més ràpida que la 4G LTE.
En aquest sentit, tenim indicis de cap on va la cosa.
Està fent experiments amb drons alimentats amb energia solar
per oferir a aquests serveis el projecte que s'anomena SkyBender.
Ha comprat terrenys a Mèxic per fer les proves aquestes.
Déu-n'hi-do. I, Francesc, això de les dades,
aquesta segona pregunta que feia
és un dels negocis de les operadores i de la indústria.
Arribarem a aquest futur o és una utopia?
Doncs depèn de com t'ho miris.
Recordeu com era internet abans de les tarifes planes?
Sí, horrorós.
Internet no tenia tarifa plana, no?
Va haver-hi un moment que n'hi va haver.
Doncs home, a mesura que cada cop més i més serveis
operen des del terminal mòbils, com deien en Xavi,
sobretot l'internet de les coses,
cada cop més coses, a part de nosaltres mateixos,
s'estigui connectant a algun lloc per a ser controlat,
o per a ser supervisat, o amb llança d'informació,
cada cop hi haurà una pressió més gran, tant del consumidor,
per poder disposar lliurement d'aquests serveis,
intentar fer pressió a les companyies
perquè ofereixin cada cop tarifes planes,
o accés a internet més ràpid i a millor preu.
Ara, hem de dir que,
a diferència del que passa amb la internet terrestre,
que funciona per al cablejat,
hem de parlar de tot el que és l'aspecte radioelèctric.
Tenim un problema d'ample de banda
que no és tan fàcil solventable a l'internet,
que ens connectem tots a la vegada a través d'un cable,
i el nostre proveïdor d'internet,
que quan ho fem via inalàmbrica,
allà hi ha un ample de banda que és limitat per llei,
que té uns usos reservats per certes coses,
i, per tant, no es pot donar un accés de tota velocitat a tothom.
Per això, quan us reuniu 50.000 persones veient un concert
al Primavera Sound us quedeu sense internet,
bàsicament per això.
Per tant, aquí tenim un problema.
També hem de dir què vol dir tarifa plana.
Jo tinc una tarifa que va de sobres pel que necessito,
i quan la supero no em quedo sense internet.
Segueixo podem tenir tota l'internet que jo vulgui,
però amb una velocitat més baixa.
El que no podré fer és veure vídeos
i descarregar-me coses inalàmbricament
a través d'un servei de 5G o 4G,
que suposo que és el que ell demana,
poder-ho fer tot a través d'un inalàmbric global i mundial.
Jo crec que això encara està lluny.
Com es deia l'oïent, l'Edo? El Carles.
Carles, que sàpigues, ara faré publicitat,
però que Yoigo té una tarifa que es diu Sinfin,
que ofereix internet il·limitat, molt barato.
És un sinfin de diners, o no?
Sinfin de dades.
Sí, però després has de pagar un sinfin de dades.
És barat, crec que val 20 euros.
De fet, si cada vegada estem més pendents de les coses en streaming,
ja siguin vídeos de Periscope,
ja siguin pel·lícules, sèries de televisió, partits de futbol,
és normal que cada vegada la demanda de la tarifa plana il·limitada
sigui més gran.
I aquest dimarts un nou episodi del Generació Digital del 33,
concretament l'episodi 165.
Aquest dimarts a la nit del Generació Digital del 33
anirem fins al centre de control del metro de Barcelona
per descobrir com la tecnologia facilita
que tot funcioni com ha de funcionar sota terra.
També us farem un recull dels nostres time-laps preferits,
uns time-laps que teniu disponibles a la xarxa
i que podreu gaudir i mirar i remirar quan vulgueu.
I també ens fixarem en una de les professions de futur,
la de pilots de dron.
Anem a una acadèmia per descobrir les noves fornades
de pilots de dron.
Per cert, vosaltres què?
Sabeu fer anar aquests dispositius?
Sabeu fer-los enleirar i, sobretot, que terrin en condicions?
Tot plegat, recordeu-ho,
podreu veure dimarts a la nit al 33.
Us hi esperem.
Doncs mira, ja que ens ho demanes i que podríem dir aquí...
Jo condueixo molt bé, jo condueixo molt malament.
Fem una prova. Tenim un minidron en aquests moments.
De fet, ja va estar aquí l'estudi fa uns mesos.
I el Francesc té el comandament a les mans i el farem volar.
Ara, silència.
Molt bé. Molt bé. Fantàstic.
És l'estona que més ha volat, eh?
Perquè hem de dir que abans l'hem estat practicant a fora.
De fet, aquest és un nanodron,
que és el que comentàvem al Periscope,
perquè abans del programa avui hem fet un periscope molt llarg.
Una hora. He calgut una hora. I hem tingut 88 persones mirant-lo.
Fantàstic.
I està penjat a Twitter, per tant encara ens poden mirar.
Sí, perquè durant uns dies, dos dies, aproximadament es pot veure.
Crec que després sí que desapareix.
Però comentaven que com més petit,
més difícil és de portar-lo i de conduir-lo.
Jo volia dir que si la gent vol veure usos xulos de drons,
hi ha un vídeo, hi ha un canal de vídeo musical,
que són francesos,
concerts, emporter,
concerts per emportar, els coneixes, són moníssims.
Canten. Grups indis fantàstics.
Hi ha un vídeo dels fènixs,
als jardins de Versalles,
i el vídeo està fet tot amb dron.
El vídeo, el dron comença a sonar la música,
ells tocant en directe amb un organillo,
amb una guitarreta i tal,
i el vídeo comença amb el dron sobrevolant,
la carretera que porta fins a Versalles,
i els comença a voltar a renda terra.
És molt espectacular. Podem buscar el link després, si et sembla?
No, i a més, els vídeos que hi ha de molts músics
tocant en directe amb un so,
els que ens agrada el so,
doncs masclat... Ja està, ja hi som, ja hi som.
De veritat, masclat molt bé.
Hi ha un demític d'Arcade Fire dins d'un ascensor.
Sí, sí. No, no, és meravellós.
Més la percussió estripant paper, per exemple.
És brutal. És brutal.
Per cert, tindrem més coses, no, també, a Canal 3, aquest dimarts?
Doncs sí, hi haurà més coses, com, per exemple,
el seguiment de les constants vitals d'un nadó
i de gent que han assenyat als Estats Units.
A més a més, apadrinaran també un arbre
per lluitar contra la deforestació dels boscos
a través d'Internet,
i crec que faran el perfil digital de la Neusica Bonin.
Sí, sí, tot això serà aquest dimarts al Canal 33,
al Generació Digital, els nostres germans de televisió,
i ara, doncs, comentem que, doncs,
hi ha un pauc d'un nadó
que controla, doncs, les teves constants vitals,
i precisament volem parlar-vos de l'entrevista
que hem fet aquesta setmana al Generació Digital a la nostra web.
Doncs l'entrevista que hem fet aquesta setmana a Internet
ha estat a Òscar Tomico,
que és investigador en disseny tèxtil
i expert en wearables del Centre Tecnològic Eurekat.
Amb ell parlem d'aquesta incipient indústria
que està començant a canviar la roba esportiva,
industrial i, fins i tot, la mèdica.
I us convidem molt que sentiu l'entrevista
que hem fet aquest expert
i hem parlat, per exemple,
de les possibilitats que tenim hores d'ara
amb la roba intel·ligent a nivell esportiu.
El que és interessant és les possibilitats que et dona.
Ara, doncs, l'electrònica és una mica el que tira,
però d'aquí uns anys que sí,
tindrem recobriments amb nanotecnologia,
amb cristalls líquids, bueno, què podem fer ara?
Bueno, ara el que podem fer, per exemple,
és fer coses que s'encongeixin,
fer coses que canviïn de color, coses que s'escalfin,
coses que canviïn de forma.
Això és una mica el que podem fer ara.
En tema d'actuació, el que podem fer
és fer, com hem dit abans, totes les constats vitals,
a part de posició,
a part de moment del dia,
altra gent que tens al costat,
llocs en els quals has pesat.
Això són coses que ara ja es poden fer,
a part de moviment del cos i coses així.
Llavors, la qüestió és combinar aquestes dues coses
i a veure què podem fer.
I no només combinar aquestes dues coses,
sinó, a més, combinar-ho amb tota l'altra informació
que està penjada per a algun lloc.
Amb l'Òscar Tomico també vam parlar
de com pot afectar positivament
el moviment maker en aquest sector.
El que ens està ajudant
és que la gent conegui el món de l'electrònica
i que vegi que no és res més difícil
que utilitzar un ordinador de casa.
I també que puguin tocar
les plaques aquestes
i que vegin que no se'n rampen,
que no els he pillat,
que no tenen cap electromagnètic raro ni res.
A part, el que també és molt interessant
és això que la gent entén
que existeixen, aquestes plaques.
També fa que potser
es comenci a demanar,
si jo a casa estic programant això
per fer-me el meu Internet of Things o no sé què,
un dels objectes que potser també m'agradaria
tindre connectat és la roba que porto,
o les meves sabates, o el braçalet que porto,
o l'anell.
Això també fa un canvi en el que seria
el possible mercat.
Doncs ell és l'Òscar Tomico,
investigador en disseny tèxtil de Eurecat.
Aquesta conversa de 22 minuts
la podem escoltar sencera al nostre
espai web de Gateronya Ràdio.
Us convidats, atenció, uients,
i també qui som a la taula, perquè ens fa una pregunta
relacionada amb la roba intel·ligent.
Doncs a mi el que m'agradaria preguntar
és què és el que mai us posaríeu.
Quina és la roba intel·ligent que mai us posaríeu?
Posaríeu, per exemple,
els paücs, el vostre fill,
per comptar per les constants vitals?
Sí, perquè els primers dies d'un nadó,
els pares, o el primer any,
els pares solen estar molt nerviosos, no?
Bàsicament per la famosa mort sobtada.
És una manera de...
de dormir tranquil o d'estar una miqueta més tranquil.
Però vas dir el que sí que et posaries,
no el que no et posaries.
No, el que no et posaries mai són uns calçodets amb wifi.
Certament. Més que res...
Per les zones, perquè, clar, afecten un sector que no t'interessa.
Superinteressant la conversa amb l'Òscar,
perquè parlava, per exemple,
d'unes plantilles
que es poden posar en sabates de gent gran,
connectades al telèfon,
connectades al metge,
que poden posar o pronosticar una caiguda
en properes dies, setmanes.
És a dir, el caminar, que cada vegada es fa més estrany,
i pot dir...
Compte, que pots caure i fer-te mal al febrer, per exemple.
Molt interessant.
Jo penso que és una de les apostes tecnològiques...
És molt xulo. És molt, molt.
I segur que d'aquí poc hi haurà fi.
Jo vull a Brics que s'escalfin, no?,
perquè no tens fred a vegades només amb...
Això a mi m'agradaria.
Ho tenen per ciclistes, això, ja.
Són proves en ciclistes.
Aviat al General de Tele,
parlarem de roba calafectada. Per fredoliques, com jo.
De totes maneres, fixeu-vos,
totes aquestes coses connectades
són les que es van menjant aquest ample de banda,
que ens impedeix tenir l'internet...
Jo només necessito que foti un...
Si es passo, ja m'escalfis, ja està.
No, però sobretot que surti aquesta roba
i que es pugui posar la rentadora sense problema.
Perquè, clar, has de treure aquesta capa,
que és una mica pala, en alguns casos.
No, jo no rento mai, eh?, s'ha acabat.
No.
Perdona, Gina, que has dit que no rento mai?
Que no rento mai.
Ah, d'acord, d'acord, perdó, perdó.
Si vols, després m'oloraràs. Va.
Què és aquest so?
Aquesta música forma part de la banda sonora d'un videojoc
que s'anomena Room Trip.
I els qui seguim la Gina al Twitter
han vist que va anunciar que se'l va acabar
i, a més, de les màximes formes possibles, oi, Gina?
Sí, a veure, explico una mica des del principi,
que aquí hi ha com moltes preguntes.
La primera és...
The Room és una saga d'una empresa anglesa
que es diu Fireproof Games.
I jo estic malalta d'aquest joc des que va sortir,
perquè, a més, el vaig descobrir
quan treballava per la web de l'IgN, analitzant videojocs.
Vaig publicar una ressenya el 16 d'octubre del 2012
i li vaig posar un 9,5 de 10.
Oh, és molt... Molta publicació, eh?
Sí, sí, sí.
A més, uns mesos més tard, aquest videojoc,
que jo li vaig posar molta puntuació,
va guanyar un premi BAFTA al millor joc britànic.
Apple el pujava com al millor joc del 2013 a iTunes.
Eurogamer, Kotaku, Pocketgamer, Tiga...
A la GDC el millor joc de mòbil.
Déu-n'hi-do.
Jo l'única cosa que li vaig retreure, aquell 0,5,
és que valia 4 euros
i només em va durar dues hores de joc.
I em semblava curt i no és un joc rejugable,
però jo creia que valia la pena gastar-se'ls.
A veure, de què va?
Aquest joc és una aventura gairebé gràfica
que tracta d'obrir capses.
The Room 1 només obres capses, no?
A cada pantalla és una capsa que cada...
Diguéssim que si tens, per exemple, un candau,
has de buscar per la capsa on està la clau.
A vegades és una pota que s'obre,
a vegades és un codi que has de desxifrar...
Però és tota una capsa.
A The Room 2,
en lloc de capses hi ha sales on hi ha capses.
I aleshores una miqueta més et mous.
I les capses cada vegada són més variables.
Per exemple, recordo una que és un barco pirata.
I a The Room 3, que és el joc aquest que m'acabo d'acabar,
les capses són capses que estan a dins d'un castell.
Per tant, no només hi ha capses i sales,
sinó que hi ha tot un castell per explorar
amb mil secrets i mil coses.
Recordo un moment, hi ha una escorça de l'arbre
i quan poses una mica l'escorça, l'enretires i ja pots posar una clau.
A més, està molt pensat per dispositius tàctils
i quan has de girar una clau en lloc de tocar,
has de fer el moviment del gir amb el dit perquè la clau giri.
A veure, m'he passat la tercera part, això va ser el meu tuit.
I amb el primer final amb dues hores i mitja.
Perquè aquest joc té quatre finals diferents.
I amb tots els finals són 5 hores i 20 minuts.
Que sapigueu que els quatre finals
depenen de com resols els últims puzzles.
És a dir, segons com obres la capsa, l'última capsa,
si l'obres per la dreta, a l'esquerra,
fa servir el destornillador, no fa servir...
Tens un final diferent, veus coses diferents
i, de fet, és com si et donessis una visió del futur
del que et passarà.
I tu el que pots fer és anar enrere per intentar fer una altra final.
El joc ja diu, mira, has descobert el primer dels quatre finals,
ara intenta trobar-los. Ara bé, no tindràs pistes, eh?
Que el primer final sí que tenen pistes durant tot el joc.
Els tres últims finals ja et diuen, no, no, ara ja t'espaviles,
però hi ha YouTube.
Això en el Room 3 o això passa amb altres?
No, només en el 3. En els altres dos primers, no.
El joc el teniu per iOS, per Android, per Amazon,
i ara per Steam han tret els jocs per PC.
Molt bé.
Tots els telèfons mòbils tenen la possibilitat
de fer fotografies panoràmiques i ara volem parlar d'aquest tema.
De fet, normalment es fan de forma automàtica,
però ens agradaria saber, aprofitant que tenim el Xavier Serrano,
que és aficionat a la fotografia, com les hem de fer correctament
i també si hi ha llocs on es puguin veure les millors en aquest format.
No sé si existeix, allò, algun Instagram...
o alguna pàgina de fotografies.
De fet, és bastant engorros, no està ben dit.
És bastant feixuc veure fotografies panoràmiques
amb pantalla petita, no sé, que la facis gran,
llavors vas passant i això és el que permeten molt,
per exemple, les càmeres que fan fotografies en 360 graus,
tu amplies, veus, toco per la pantalla,
llavors has d'anar passant amb el dit a veure què.
El format panoràmic és...
ja és una cosa comuna en tots els mòbils
i la majoria de càmeres també amb rèflex o sense mirall o lesíbal,
fan les fotos panoràmiques sumant petites fotos verticals
un al costat de l'altre, una única foto.
Per això, si algú es mou, apareix aquell efecte curiós
de persones amb una sola cama o amb dos caps,
no sé si ho he vist mai, això és una cosa molt curiosa.
I, com dèiem, a l'hora de veure-les,
sempre surten massa petites,
amb la pantalla de la càmera o la tauleta o el mòbil.
Hi ha una opció que són les fotos en format 16.9,
vindria a ser això, no?
Retallar per dalt i per baix.
I llavors el que perds és resolució.
Aquí és barres negres. Sí, exacte.
Si vols una altra cosa,
pots gastar-te 1.500 euros pel que et vagi
i comparte una càmera panono, es diu així.
És una esfera plena de petits objectius
que fa les fotos automàticament quan la llancem a l'aire.
Quan la vols llançar, aguantes amb un pal,
controles amb una aplicació des del mòbil i vinga.
Les fotos són 360 graus reals,
perquè tota l'esfera està plena de petits objectius.
Això és l'estil d'aquests vídeos 360 graus
que van veure per YouTube.
Hi ha un de la Meridiana, de l'11 de setembre.
No heu vist aquest? No, aquest no.
Hi havia una càmera que anava seguint el cotxe, el punter aquell,
i tu pots anar-te movent per la pantalla.
Vas amb la tauleta i vas veient el que hi ha al davant, al darrere,
el cel i el terra.
Després hi ha una de més barata, que és la Fly 360 Fly.
Està sobre els 500 euros.
És una única lenta amb ull de peix.
I va ser una mena de GoPro, però amb ull de peix la poses plana,
per exemple, a la bicicleta,
i t'està captant tot el que tens al voltant.
Una altra cosa són les fotos panoràmiques
fetes amb càmeres analògiques.
En trobareu uns quants models.
Jo tenia una, una Zenith, que feia 180 o 140 graus.
Que ja déu-n'hi-do.
I això fa movent un petit objectiu a una velocitat considerable.
I ja està, ja tens la foto panoràmica,
i no corres el perill que la gent es mogui
i surti amb dos caps o tres caps.
L'homografi té una càmera panoràmica que gira sobre un eix.
T'hi vas de la corda i deixes anar i fa...
i gira la càmera sobre l'eix.
T'has de posar sota, perquè no t'agafi a tu,
perquè l'objectiu té una mica de gran angular.
I ho fa així de ràpid? Gira bastant ràpida, sí, sí.
I ja està. No té més.
I gasta pràcticament mig rodet
del que estàs fent servir, perquè és fotografia analògica.
I és clar, recordeu que tant Apple Store com Google Play
estan plens d'aplis
que us facilitaran fer panoràmiques i fotos en 360 graus.
No, no.
Ara fa uns dies va morir en Marvin Minsky,
un científic estudiós de la intel·ligència artificial.
A la Wikipèdia, en català, trobem referenciada una cita d'Isaac Asimov
en la que descriu Minsky com una de les dues persones úniques
a les quals podia admetre com a més intel·ligents que ell,
i l'altra diu que és en Carl Sagan.
Què més en podem dir d'aquest personatge francesc?
Vinga, vols un titular? És el creador de la tortuga del logo.
Sí? Ostres!
Però si era un triangle.
Va fer intel·ligència artística.
No, no, no.
El triangle va venir després. L'original és una tortuga robòtica.
Realment, a veure, el logo ha estat desenvolupat al M.I.T.
pel Seymour Puppert,
i el director, el que coordinava el Departament d'Intel·ligència Artificial
del M.I.T., que gairebé és una de les persones que va iniciar
el Laboratori d'Intel·ligència Artificial del M.I.T.,
era doncs en Minsky. Molt bé.
I ell és una de les persones que estava ficat
en molt àmbit de la intel·ligència artificial,
de la robòtica, també, dels gadgets.
Per exemple, és una de les primeres persones a construir
el que avui en dia són les Oculus Rift.
Doncs un wearable, un visor gràfic pels teus ulls.
D'aquest model han desenvolupat després
tots els invents de realitat virtual,
de percepció en mons virtuals,
amb aquest gadget d'ulleres que et posa aquí.
Ell ja havia construït gadgets d'aquest estil al M.I.T.
I, per tant, segurament, ell, que era el director,
no era el que estava allà posant tornillos a la tortuga,
que era un robot que es movia.
De fet, és Tom Callahan, el que el construeix,
però ell és una de les persones
que va estar en l'equip de creació del logo
i de la famosa tortuga del logo.
Déu-n'hi-do, però és tot això, una persona que ens va deixar...
aquest dilluns passat, si no m'equivoco.
Atenció, perquè hi ha una cosa molt interessant.
Apareix citat a 2001 Odyssey de l'Espai.
Ah, sí?
Tant en el guió de la pel·lícula com en el llibre.
Vull dir que compte, persona molt interessant.
Però surt-ho amb el seu nom.
Sí, sí, hi ha un moment en què, clar,
pensa que què passa a 2001 Odyssey de l'Espai.
És una de les versions artificials, és el Hall.
Doncs hi ha una cita que menciona a ell
i la feina que estan fent.
Doncs a mi em sembla artificial, com parlant en passat.
Allà a finals dels 80, i parlen d'ell.
No tinc la cita aquí, no te la puc dir de memòria,
però se'l menciona.
És on recordeu de la pel·li de 2001, el...
Desi, desi...
Quan se li anaven desconnectant les memòries.
Qui dobleva Hall en castellà?
No, no ho sé.
Felip Peña.
No ho sabia.
Per la Vicky Peña.
Impressionant, aquesta pel·li.
Pensa que també va construir als anys 50
un dels primers ordinadors que simulava un teixit neuronal,
una xarxa neuronal, fins a 40 neurones,
i que era l'Snar, que era el primer ordinador que tenia cap...
Perdona, perdona, què?
Esnar.
Esnar.
Home... Ai...
T'imagines l'Snar? És un terminista vingut als anys 50.
¿Me va a decir usted cómo tengo que matar?
La qüestió era que tenia capacitat d'autoprenentatge.
Era capaç d'autoaprendre a resoldre sortides d'un laberint.
Doncs m'agrada l'Snar.
Després de l'informatiu amb el Jordi Tenes,
l'audivisual amb l'Àlex Gorina,
programa que revisa les bandes sonores més importants
de la història del cinema avui, les pel·lícules de Jacques Tourneur.
Qui és el guanyador, Eli?
El guanyador és el Jordi Rodríguez
i és el guanyador d'Origins Collection per la PS4.
Doncs per ell aquest joc, Generació Digital, sou tots vosaltres,
i també la Ginatòs, Francesc Xavier Blasco,
Xavier Serrano, Albert García, Star, Elisabeth Sánchez,
i que us parli l'Albert Murillo, el control tècnic, el Martí Rigol.
Dimarts, el 33, i nosaltres hi tornem d'aquí una setmana.
Adéu-siau.