Bona nit.
Benvinguts al programa dedicat a la tecnologia creativa
de Catalunya Ràdio.
Avui parlarem de Final Fantasy en partida doble.
Avui ens acompanyarà l'Oriol Boira,
amb qui parlarem de videojocs i del Club Super3,
entre moltes altres coses.
A més, també contactarem amb Xavier Bové,
creador d'un videomaping espectacular
que podrem veure i sentir aquest cap de setmana.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui amb l'Starr.
Molt benvinguts a tots. Com esteu?
Hola, guapos. Hola, guapa.
Hola, Estarr. Hola, Oriol.
Slava, molt benvenit al programa.
Que vagi bé.
Estorpe cake.
On vas?
Inst fisica двух dies després la meva Comparena.
Sí, molt bé.
Estàs a Tarragona.
Sí, un altre cop.
A Catalunya Ràdio.
Mira, l'altre dia recuperava el seu llibre
Breve Història del Tiempo, del 88,
que hi ha una frase que a mi em va fer molta gràcia,
que és la razón de ser del universo.
Si encontramos la respuesta a eso,
sería el triunfo definitivo de la razón humana.
Pues entonces conoceríamos la mente de Dios.
I aquests dies he estat veient moltes fotografies...
doncs d'ell amb gent coneguda
i realment tenia molt sentit de l'humor.
Home, és que n'has de tenir molt, eh?
N'has de tenir molt per estar en la seva situació
amb una ment brillant com la seva,
i haver-se de...
Jo entenc que era un home molt calmat i molt pausat i molt d'allò,
perquè diguéssim que la part física l'impedia,
però que al cap li anava a una velocitat
i a una profunditat que nosaltres no tindrem mai.
Jo no.
Realment, a més, l'altre dia també vaig veure cites d'ell,
i també en entrevistes deia,
que jo em poso ulleres de sol i continuo...
de la gent em continua coneixent, etcètera.
I la de la festa pels viatgers del temps, la coneixeu o no?
I tant, sí.
El que va fer una festa pels viatgers del temps.
Primer va fer la festa tot buit i després va fer la invitació.
Si hi ha viatgers del temps podran venir.
Haurien anat abans d'hora, esclar. Exacte, exacte.
Tenim bones notícies, perquè tenim entrades per veure Tomb Raider
a les sales Cinesa. Jo vull, Albert!
Doncs mira, són dues entrades dobles
i ens donarem algun dels nostres uients de Telegram.
Els contactes de Telegram.
El pot acompanyar a la gina, si volen anar.
Exacte, podem anar junts, eh?
Sí, sí.
Aquesta pel·li s'estrena aquesta mateixa setmana.
¿Qué haces aquí, Lara?
Llevo siete años en esta isla.
Tu padre el me trajo aquí.
Ahora veo el parecido, la inteligencia, la temeridad.
¿Qué se hace de mi padre?
La setmana vinent jo la vull anar a veure i ja farem la crítica.
De moment, si la voleu anar a veure, dues entrades dobles,
envieu-me un missatge personal a Telegram,
perquè és la forma més fàcil, eh?
Abans de diumenge a les 12 de la nit entre tots ells farem un sorteig.
Molt bé, perfecte.
Per cert, existeix un vot per fer concursos al Telegram?
L'he estat buscant, però no és tan perfecte
com el que nosaltres necessitem.
Però et prometo que el trobaré i, si no, el programaré jo.
Exacte, ara parlem més de Telegram, eh?
Gina, nosaltres tenim un canal de Telegram
ja amb gairebé 330 audience
que podem seguir a telegram.me barra generació digital.
Aquesta setmana al Telegram.
A veure, Albert, què ha passat?
Això t'ho hauria de preguntar jo a tu, eh?
Perquè Albert Murillo confessa.
Aquesta setmana al Telegram de generació digital
hem instal·lat un joc de tallar troncs,
que és això que sentiu de fons, que es diu Lumberjack,
i a tu t'ha agradat bastant.
M'ha agradat molt perquè m'ha recordat
a un joc que tinc des de fa molt de temps,
fa uns tres anys, aproximadament,
que funciona de la mateixa forma però que està pixelat.
És diferent, però l'estructura és la mateixa.
És un joc que m'enganxa moltíssim
i que hi vaig dedicar unes quantes hores.
La culpable vas ser tu perquè ho vas instal·lar tu, eh?
Sí, vaig instal·lar aquest joc i les posicions estan de la següent manera,
perquè evidentment hi ha un rànquing
on es pot veure tothom que ha participat del grup com està.
A veure, en el moment d'elaborar aquest guió,
Pemarc ha fet 666 punts,
Nil n'ha fet 402, però aquests dos no els compteu
perquè han confessat que han fet trampes amb un vot automàtic.
I això ha estat meravellós perquè han explicat
més o menys com ho han fet.
I han publicat una programació en Python
perquè l'ordinador jugués sol.
Exacte, i a més han publicat l'escript, el codi,
perquè la gent pogués copiar-ho i pogués fer-ho.
A mi m'ha semblat meravellós.
Per tant, el rànquing comença així
i evidentment a la tercera posició hi ha el Gerard amb 282 punts,
en Xavier amb 310,
i el número ui campió és el molt honorable director d'aquest programa,
Albert Morillo, amb 316 punts.
Molt bé, molt bé.
Amb un pique amb el Xavier i jo, de veritat, va ser molt emocionant.
I a més, és que, curiosament, en el moment que fas el rècord,
en el moment es publica, el telegram, és que va molt bé, això.
Està molt bé.
A mi m'ha agradat molt instal·lar això,
fer aquesta prova amb vosaltres i tenir-vos de conillets d'índies.
Això que sona, vols dir que és el joc o estan dient alguna cosa?
No, no, no. És el joc, t'ho juro.
Estic insonat que s'ha pogut traduir.
No, no, no.
Anem a canviar la música, per favor.
De fet, vaig veure una mica la llista i no hi ha dones a la llista.
No, no, no tenim dones en aquest podi, em sap molt de greu,
perquè sí que en tenim en el grup de telegram,
però no hem participat, o ens ha fet mandra,
o simplement us hem deixat a vosaltres
que anéssiu picant-vos amb aquesta competició.
Per cert, amics del Generació Digital i Albert Morillo,
pregunto, ¿puc instal·lar un altre joc
dins del telegram, del grup de telegram, a part del Lambert Jack?
Sí, però com ho fas, això? Com ho trobes?
És un bot.
De fet, un uient del Generació Digital,
que ara buscaré el nom, em va enviar un missatge i em va dir,
que pots instal·lar un videojoc dins del grup i així ens piquem,
i va ser com, vinga, aprovaré, i vaig veure una llista de jocs
i vaig pensar, aquest li agradarà a l'Albert i no em dirà que no.
Per què jo faig aquestes coses sense demanar-te permís?
A mi m'encanta, a més va ser abans del programa de Metres el dissabte,
i la veritat és que va ser molt divertit,
fa molt del Generació Digital, això més.
Sí, sí.
Perdona'm, hi ha gent que fa jocs i els publica
i hi ha gent que fa videojocs?
Sí, aquest era un videojoc que ja estava fet.
El podies trobar, crec, per navegador,
i a més crec que està per Google Play, el Lumberjack,
i ara, mira, també el tenim per bot per Twitter.
De fet, també ho tens al xat de Facebook.
Sí, també? Ah, això no ho sabia.
Jo vaig tenir un dels estudiants
que van passar per la meva assignatura de geni de videojocs a l'UPC,
el van fitxar de... De fet, és el que va guanyar la Jam de King.
L'empresa King de Candy Crush, l'equip que va guanyar la Jam,
ell formava part, i se'n va anar a Califòrnia a Palo Alto
i està fent jocs pel xat de Facebook.
Pel xat de Facebook? Sí, pel Facebook Messenger.
D'acord, d'acord.
Us deixo triar entre dos jocs, un joc de matemàtiques
o un joc d'esquivar bales de canó?
Esquivar bales de canó, per favor. Molt bé.
Estem d'acord, no, Star? Matemàtiques?
Ah, no, no vull dir, no. M'he equivocat.
Ja teniu instal·lat aquí el joc de bales de canó,
que es diu Coursers, és a dir, com pirates, cursaris.
Per tant, Albert, quan vulguis, et pots picar també en aquest joc.
Fantàstic, gràcies, Gina.
Està, Star, això de la gent fent trampes
per estar dins del rànquing d'un top,
això ha passat sempre? Sempre han volgut estar al top, no?
Sí, val, Pique, sempre he estat.
Des del 76, si no ho recordo malament.
El 76, primera recreativa que va posar la parauleta High Score.
Que era Space Invaders? No, el Sea Wolf, de Midway.
Era un de vaixells.
El Space Invaders va ser el primer que tu podies ficar les inicials.
Que sempre explico també l'anècdote
que mai m'avoureu a mi amb records,
no perquè sigui dolent, eh?, tot al contrari.
Jo sempre signo amb la S, la E i la X.
Si ho proveu, sobretot amb les màquines de NeoGeo,
de CNK, no t'ho deix.
Ah, no, et deixa per... Et censura.
Clar, perquè ho saps. Però és curiós, eh?
A més, et surten uns símbols japonesos,
suposo que vol dir, nen, rentar la boca amb sabó,
però per això no m'avoreu mai els recreatius.
Ja ho aniré a veure.
Del Tetris hem après que les coses bones desapareixen
i els errors s'acumulen.
Què m'ha après del Candy Crush?
L'Oriol Boira és amic del programa,
és dissenyador de videojocs, és profe universitari,
és divulgador, investigador.
Durant quants anys portes treballant en els videojocs del Super3?
Sí, potser sí, no ho sé.
Pot haver fet coses diferents.
Diuen que és el creador de videojocs català
que més videojocs ha fet.
El nombre sí, ara no us imagineu jocs de play,
però com a nombre de videojocs...
Saps el nombre o no? Sí, i tant, més de 200.
Home, no el concret nom, però més de 200 segur.
Clar, són 17 anys, només que...
Normalment no treballes només en un videojoc.
Estàs en un videojoc que està en QOA,
un videojoc que està en Game Design,
on s'està fent, per tant tu pots estar alhora
treballant d'alguna manera en tres jocs, tranquil·lament.
I després darrere els novetats,
és una eina que ens ha encantat,
sobretot per la creativitat
que demana els usuaris del Super3.
És una eina molt senzilla,
però molt potent, és un full en blanc
perquè els nens i les nenes facin un dibuix,
el puguin decorar amb estiques, per exemple,
i el puguin compartir.
Sí, en aquest cas no és tant un joc,
sinó el que vam agafar és,
davant de l'èxit de les famoses stories,
de l'Instagram que ens han provat de passar,
el WhatsApp i altres sofres,
i totes aquestes xarxes no estan pensades pel públic infantil,
això no vol dir que el públic infantil no hi sigui,
però no estan pensades, per tant,
si el nen t'agafa el mòbil i et publica el que ell vulgui,
te la lia una mica, ningú et garanteix
un entorn protegit per fer això.
Nosaltres vam veure aquesta oportunitat,
com que des del Super3 estem molt capficats
al públic infantil, és el nostre públic,
el que vam voler és,
com pensem unes stories per nens i nenes?
Vam dir, punt 1,
de moment, com a mínim, no exposarem la seva imatge,
és a dir, no és la teva cara, el teu...
No, punt 2,
què és innat en un nen, nena, de qualsevol cultura,
de qualsevol raça, de qualsevol edat,
el dibuix? I tant.
I vam dir, d'acord, doncs agafem els dibuixos,
follant blanc,
que dibuixin el que vulguin, i a partir d'aquí,
hi afegim elements nous de comunicació,
com per exemple els stickers. Molt bé.
Què ens hem trobat? Amb una rebuda impressionant.
Perquè encara no ha començat la campanya de comunicació,
és a dir, vam voler penjar-ho,
com se sol fer en software. Soft Blanch.
Vam voler fer un Soft Blanch
que vagin provant, a poc a poc, els early adopters.
Molt bé, molt bé.
Els primers usuaris. Sí.
Amb això també ens ha permès anar corregint petites errades.
Molt bé. I veure com ho fan servir,
perquè també donar al públic
una cosa que és molt oberta
et pot sorprendre de moltes maneres.
I el que ens hem trobat és amb això.
En 10 dies teníem més de 200 dibuixos,
i en 15 dies,
ens anem als 400,
i és una cosa que hi hagi hagut campanya de comunicació.
Si ara sortirà un anunci a tele,
ara sortirà nota de premsa,
avui és el primer dia que estic en un mitjà.
Generalitat digital sempre amb l'actualitat.
Escolta'm, com li dieu?
Perquè clar, està anunciat en aquests moments com adhesius.
Els adhesius.
A veure, nosaltres el que hem volgut és que això,
com que el concepte de dibuix és intrínsec a l'ésser humà,
és a dir, siguis nena,
siguis de qualsevol cultura, de qualsevol raça,
el dibuix és una cosa intrínseca.
Tu et vols expressar i fins i tot abans que saps escriure,
pots saber fer gargots.
No hi hem volgut donar un nom concret,
per no encasellar-ho,
juguem a dibuixar, dibuixem.
I a partir d'aquí, el botó diu Crea.
I com crees amb tot el que et donem?
Unes coses que hem descobert,
és que, per exemple, quan va nevar,
l'esticker més posat era l'inot de neu.
Tu dius, previsible, potser sí,
però també hem estat molt pendents
que no hi haguessin continguts conflictius,
doncs no neu, cap.
Cap!
Perquè els dibuixos, abans de publicar-se, els mireu?
No, tal com es publiquen, els mudarem.
Podria passar que durant uns segons,
però, res, sí, no, no...
Però sí, estem a sobre, estem moderant, això.
Aleshores, podria passar
que hi haguéssim algun contingut fora de to.
I, de fet, hi ha un text legal que ho diu.
Doncs no ens n'hem trobat ni un.
I això ens ha donat una alegria.
Primer, que en 15 dies tinguem gairebé 400 dibuixos,
i segon, que cap d'aquests sigui buscant cap problema,
aquesta setmana, Instagram ha tingut un delta baix,
perquè ha hagut d'eliminar els GIFs
per culpa d'un contingut racista.
És a dir, en lloc de solucionar el problema
d'una manera racional, pensada i tal,
han dit, mira, el problema quin és?
Que hi ha GIFs racistes fora els GIFs.
I, clar, de sobte, hem començat a trobar stories
a Instagram de gent trobant-los a faltar.
Em falta una part d'això.
Aleshores, vosaltres preteneu incorporar GIFs?
Ho vam pensar. A veure,
jo parta això d'una reflexió.
Jo crec que les stories són el millor que ha passat a internet
des de Twitter. Això és greu, eh?
Twitter és una de les coses més importants que ha passat a internet,
perquè és l'únic mitjà que ha aconseguit
que el president dels Estats Units sigui ell qui tria aquest mitjà
per fer una declaració.
Em sembla que va ser ahir que per comunicar que feia fora...
L'altre dia vaig veure la llista de la gent que ha fet fora.
Sí, sí, però... O que ha marxat.
És a dir, el que donaria qualsevol mitjà per una decla d'aquest home
d'un dels homes més poderosos del món, sinó el que és.
I, en canvi, aquest home tria voluntàriament ell, aquest mitjà,
seguint les seves regles,
perquè no li han ampliat el nombre de caràcters per ella.
Pugeu-me a 500, que no. No.
280 i fins fa poc 140.
Per mi, Twitter, el que suposa la dinàmica que genera
és que has d'estudir.
I les stories, per mi, són el següent gran pas.
Per què? Perquè et donen prou eines
com perquè tu diguis el que està...
Seria la informació, no?
És a dir, com tu vius el que està passant, això és el que té valor.
Aquella viva això ja que hi és
No hi ha gira ni escrivia jo
Fins ara que és la cançó perquè sé que t'agrada.
Molt. Estàs nova, ets una setmana.
Exacte, exacte, ja s'han aparicat.
Tu has fet dibuixets, no, Gina?
Jo he fet dibuixets i, de fet, els tinc aquí mateix,
perquè, a veure, si havíem de parlar amb l'Oriol Boira
i havíem de saber com funcionava aquesta eina,
el millor era que ho provés i que digués,
com a artista digital, aquesta nova eina,
jo, evidentment, no l'he pogut pujar perquè no soc súper,
diguéssim que no entro en aquesta franja d'edat,
m'hauria encantat poder posar el meu número d'usuari de súper
i el meu nom d'usuari, però no.
Ha passat un parell d'anys, des de fa...
Exacte, un parell de mesos.
I he dibuixat amb el ratolint, no he fet servir ni la Wacom,
he posat un sticker, de fet, després l'he anat millorant,
però quan vaig fer la captura de pantalla,
perquè, clar, si no ho pots pujar, què fas?
Perquè internet és meravellós per aquestes coses.
La vaig passar al grup del Generació Digital.
Albert, tu, com a director del programa,
i tu, Oriol, com a creador, què opineu de la meva obra?
M'agrada molt.
Noto que la mà, l'has agafat, te l'ha donat...
És un sticker.
És un sticker que l'aplicació ja te l'ha pogut donar.
Sí, jo no sé dibuixar mans.
Aleshores, quan vaig veure que hi havia un sticker de mans,
vaig dir, escolta, aprofitem-ho.
Vols que et digui una cosa? Digue'm.
Aquest dibuix que has fet, Gina,
amb tothom, m'ha emocionat molt per un motiu.
La Gina i jo ens escrivem molt,
per molts motius, però el 2015 vam veure la meravellosa experiència
d'escriure un llibre junts.
Que és com parir, però pitjor.
I publicar-lo, vam escriure un llibre junts.
I els dibuixos d'aquest llibre,
dibuixos que parlen sobre videojocs i game design,
són totes obres de la Gina.
I quan ara el fulleixo, perquè des del 2015 ha passat ja 3 anys,
veig tots els dibuixos, és, induptablement,
l'art de la Gina Tos.
Vaig estar fent de llibretera a Giga Meix,
amb el Samuel Muglina, el Fukui,
i vaig vendre dos vida extra i els vaig firmar.
Que bonic. És que és meravellós.
Encara en tenen, allà? Encara en tenen, Albert.
Hi ha gent que els compra, voluntàriament.
O sigui, correu, aneu corrents a Giga Meix,
que me'ls queden de les mans. Això sí.
Veus? Hòstia, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Això ho passeu al telegram, aquest dibuixet que vas fer?
Vinga, me'l vaig apanyar al telegram,
per favor, no em destorceu gaire.
Darrerament estic jo molt al·lucinat amb Twitch, molt.
I dedico moltes hores,
i dedico moltes hores a veure Twitch amb els meus fills,
i vaig molt sovint també a l'apartat de creativitat.
Hi ha un botó que poses creativitat, no sé si hi has anat,
i és absolutament espectacular,
perquè hi ha un botonet que posa manga,
i hi ha gent dibuixant manga, i explicant com ho fa.
Correcte. És molt bèstia, això.
Clar, és que per mi és donant el clau
de com una sola regla canvia tota la manera com ens comuniquem.
Penseu que Instagram abans era un fit de fotos,
com podria ser un mur de Facebook o Twitter,
quan van entrar les stories, no sé vosaltres,
però a mi on m'han posat public Marvel de l'última pel·li
Black Panther a les stories? No, en el fit, no?
Perquè la gent moltes vegades entra a Instagram últimament
i no mira les fotos, mira les stories,
perquè és com fer zàping a la tele però a internet.
Coses molt curtes,
coses que no passin de, em sembla que són 10 o 15 segons,
coses que estan passant ara,
que no és el que passa, sinó com el que t'ho explica o viu.
A mi el que m'interessa, la persona que m'interessa,
és el que li està passant, la resta és informació.
Jo almenys és una de les coses que més estic gaudint darrerament.
Per cert, Oriol, tu ets una persona que llegeix molt,
i m'agrada que quan llegeixes un llibre tu li dones la volta,
sigui el que sigui, sí, tu li dones la volta
i el portes al teu terreny.
Quins estàs llegint ara que puguis recomanar?
A veure, l'últim així una mica tècnic que he llegit
és la Tabla Rasa, que és de l'Steven Pinker.
Aquest potser és una mica tècnic,
però sí que hi ha un llibre que m'agradaria recomanar
que m'agradaria recomanar a tothom qui has de dir
que jo l'he fet servir, el model que explica,
per crear aquestes històries.
És un llibre que explica molt bé
com funciona el cicle d'ús de tants productes digitals
que actualment estan triomfant,
i la gent que es dedica a fer serveis
o sistemes d'engagement, videojocs,
jo crec que li agradarà.
Es diu Hooked.
Enganxado, sí.
I us el recomano que el compreu en versió original anglès,
perquè la traducció al castellà va dir que deixa bastant que desitja.
Autor o tal busco.
No te'l sé dir, però és que Hooked no en trobaràs gaire.
A Amazon només en sortirà aquest.
És una pel·lícula del Peter Pan, eh?
Allò és Hooked.
Clar, és que ara m'heu agafat així una pregunta.
Es diu Hooked, i el llibre aquest el que explica
és el model de comunicació,
que coses que mentre llegeixes dius,
ah, clar, sí, però potser no t'havies plantejat fins aleshores.
És a dir, el cicle entre jo publico alguna cosa,
la gent m'hi posa like, per tant jo em sento motivat a publicar més.
Nir Eyal.
Correcte. El vull recomanar.
De fet, la gent que ens escolti és Uri Boira,
a Twitter, per exemple, on pot seguir tota aquesta història.
Per cert, anem a una altra història una miqueta diferent.
I és que al Generació Digital ens agrada
parlar de noves formes d'aprenentatge
utilitzant noves eines que tenim a l'abast.
Udemy és una proposta relacionada amb la formació en xarxa
que en aquests moments té més de 20 milions d'estudiants registrats
i un catàleg de 65.000 cursos
amb més de 50 idiomes diferents.
Per parlar-ne, avui tenim la sort
de compartir una estona amb Denise Halm,
que és directora general per Espanya Hispanoamèrica.
Bienvenida al Generació Digital.
Muchas gracias. Hace justo un año,
ahora hace justo un año hice un curso en Udemy
porque quería hacer un podcast, pero quería hacer un podcast desde cero.
Perfecto. Sí, sí, perfecto.
Recuerdo que me costó 10 euros, me fue muy bien,
fue mi primera experiencia en Udemy
y tuve la primera sensación
que casi todo lo que te pueda interesar
puedes encontrar algún curso relacionado.
Hemos dicho 65.000 cursos, son muchos cursos.
Exactamente, y tenemos todos esos cursos
en 50 idiomas diferentes.
Entonces, hay una variedad, no solo de temáticas,
idioma, de todo, que puedes verdaderamente encontrar
lo que estés buscando.
De hecho, una de las cosas que más valoré
cuando lo acabé es la relación con el profesor.
Tuve algunas preguntas que él me contestó...
Sí, interactuaron. Exacto.
Sí, muchos estudiantes se benefician de eso,
o sea, en todos los cursos tú siempre puedes poner una pregunta
al instructor a través del sistema de mensajería interno
de la plataforma, y además el instructor,
cuando ve que muchos estudiantes tienen las mismas preguntas,
las puede publicar en las preguntas frecuentes del curso
y ahí cada estudiante va viéndose,
ok, estas son las dudas que están teniendo.
Y además de eso, lo que los instructores hacen
es reciben esa retroalimentación a través de las preguntas
en la mensajería con los estudiantes
y haciendo el curso según las necesidades de los estudiantes,
agregando vídeos, agregando recursos o haciendo clarificaciones
según la retroalimentación.
Pero todo esto depende del profesor, ¿no?
Bueno, sí, nosotros los llamamos instructores...
Instructores, perdona. No, no pasa nada.
Los llamamos instructores porque pensamos, o sea,
estas son personas que entraen su experiencia práctica,
o sea, su experiencia en la temática,
tanto sea en el mercado laboral o en el ámbito personal,
y desarrollan esos cursos y enseñan desde su propia perspectiva.
Nos distinguimos un poco de los profesores académicos
que están en la aula de clases.
Todo el mundo puede hacer un curso, pero todo el mundo puede ser instructor.
Verdaderamente, Udemy es una plataforma de aprendizaje en línea
verdaderamente abierta y global.
Y con abierta quiero decir que cualquier experto en un tema
que sienta las ganas de que quiera compartir su pasión y su conocimiento
puede venir a Udemy y darse de alta como instructor
y crear un curso.
Pero le ayudáis a crearlo.
Sí, claro, cuando tú te das de alta como instructor
tenemos un montón de recursos de cómo crear tu curso.
Desde qué equipo de audio, qué equipo de vídeo utilizar,
a qué formatos de tus clases.
Hay gente que le gusta estar mucho frente a la cámara,
otra gente que prefiere grabar su pantalla,
agregar recursos, actividades prácticas,
entonces tenemos un montón de apoyo en temas de recursos
de todo tipo para los instructores para que los cursos salgan muy bien.
El vídeo es muy importante para el curso.
Es decir, los alumnos... ¿los alumnos puedo decir o no?
Estudiantes.
Usuarios.
¿Piden más vídeo que quizá escrito o no?
Bueno, la plataforma está centrada en lo que es vídeo
y los cursos hoy en día están mayoritariamente en formato de vídeo,
pero tienen muchos recursos adicionales
en formato de actividades prácticas,
de documentos en formato PDF y links a páginas externas.
Pero todos los cursos sí se miden, o sea, la duración,
en cuántas horas de vídeo tiene cada curso.
Muy bien. Explícame un poco cómo nació Udemy
y por qué quiso hacer una plataforma de aprendizaje.
Sí, claro. Udemy nace en 2010, en San Francisco.
La empresa es establecida en San Francisco,
pero sus fundadores son de origen turco.
Ellos empezaron a desarrollar esta idea en Turquía
porque el fundador era en Bali,
creció en un pueblo remoto en la parte rural de Turquía.
Entonces, cuando él tuvo la experiencia muy joven
de recibir una computadora o un ordenador,
como le dicen aquí en España, se le abrió el mundo.
Pudo desarrollarse en el mundo de las matemáticas
de una forma mucho más avanzada y más veloz
de lo que él podía en la aula de clases en su escuela rural.
Entonces, él quiso hacer que los conocimientos,
el aprendizaje, sea abierto y accesible
para todas las personas alrededor del mundo.
Entonces, Udemy, aunque nació en San Francisco,
en 2010 siempre tuvo un aspecto muy global,
de darle acceso al aprendizaje a todas las personas en todo el mundo.
¿Quién estudia en Udemy? ¿Es gente joven?
Las edades varían muchísimo.
Nuestro enfoque es en el desarrollo profesional y personal
más allá de la educación reglada, como la llaman aquí en España.
O sea, nosotros no venimos a sustituir
la educación secundaria o terciaria.
Creemos que esas son bases fundamentales
para toda persona que quiera desarrollarse
en el mercado profesional.
Pero lo que vemos es que ya no es suficiente
que una persona termine su carrera universitaria
a los 22, 23, 24 años
y abandone el aprendizaje de por vida.
Eso no es realista.
Sabemos que hoy en día el mercado laboral
está cambiando muy rápidamente
y que las personas se ven que se les demandan nuevas habilidades,
la actualización constante.
Entonces, Udemy hace una apuesta a esto,
al aprendizaje a lo largo de toda la vida.
Por esto, la edad de los estudiantes en Udemy
es un poco más avanzada.
No solo hay chavales que están en la secundaria,
sino que hay personas de 20, 25 y más años,
y tenemos de edades mayores también.
También tenemos personas que buscan complementar
estudios universitarios. Es muy amplio.
El català está... Bueno, ¿hay algún curso en español de catalán?
Aquí un poco depende de nosotros, ¿no?
Exactamente. Udemy es una plataforma abierta
en la que tenemos cursos en 50 idiomas
y tenemos cursos en català.
Tenemos, creo que, 5 a 7 cursos.
También hay cursos para personas interesadas
en aprender el idioma.
A todos los doyentes les digo, por favor,
traigan sus cursos, que todo el mundo quiere aprender
en su idioma local, entonces cada curso
en todos los idiomas es muy valorado.
Algunos de los cursos, ya para acabar,
son gratuitos, otros tienen...
Bueno, depende del día que entras,
es más barato porque hay algunas promociones.
Promociones, exacto.
¿Esto quién lo marca, Udemy o lo marca el mismo instructor?
Es el instructor quien es el propietario del contenido
y quien puede decidir el precio de su curso,
pero al su mismo tiempo Udemy tiene promociones.
Hacemos campañas promocionales porque nuestra filosofía
es que el aprendizaje sea muy accesible.
Entonces, tú quizás adquiriste tu curso por 10 euros,
nuestros precios varían de 10 a 200 euros,
según lo que el instructor determine
y según la campaña promocional en la que estemos.
Por eso, los precios varían según el calendario.
Denys, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos
en el Generació Digital, i mucha suerte con la plataforma.
Moltíssimes gràcies a ti.
Heu fet cursos d'aquests d'Udemy o Cursera?
Jo un de Cursera de sobrecamificació,
el del Kevin Bemberg, i el recomano.
Jo m'agradaria molt fer-ne algun,
però tinc la sensació que el començaré i que no l'acabaré.
Ja, ja, ja.
A mi m'aniria molt bé que fossin com cortets,
dues o tres hores i amb una tarda ho tens.
Jo el que vaig fer de podcast des de zero,
que em va anar molt bé, van ser deu hores,
em van sobrar algunes perquè hi havia coses que no volia tal,
i realment dos dies, si ho fas aproximadament.
Mira, tu t'has d'acabar aquell videojoc
que et van posar de deu hores,
i jo faré un curs de Cursera.
De fet, els cursos més estudiats en aquestes plataformes,
primer, primera posició, Machine Learning,
segona, Deep Learning,
i un dels cursos més sol·licitats és Aprendre a Aprendre.
És a dir, de quina forma podem aprendre d'estudiar,
que també és una cosa força curiosa.
Amb tota aquesta conversa que hem tingut ara d'Udemy,
abans, jo recordo quan era més jove,
que era molt important el fet de tenir l'homologació del curs.
Ara això...
Depèn del que vulguis fer i de qui no sigui la teva carrera professional,
però al final, quan has d'estar reciclant,
jo crec que és molt més important el reciclar-se per ser,
que no pas el títol que tinguis. Exacte, sí, d'acord.
Totalment d'acord.
I perquè el sistema tampoc pot assolir el ritme
al que va a la tecnologia i al que van als avenços.
L'Starr i l'Oriol Dalmau... Hola, què tal?
No us fa falta cap tipus de cursos perquè ho sabeu tot.
M'ha costat saber que estàveu parlant,
se'n sentia unes paraulotes que deieu al curs.
Cursera? Cursera no et sona?
Bé, és plataformes d'aquestes que tu pots...
Gent que corre pel carrer, no? No, que apren per internet.
Això, al final ho he entès, ho he entès.
Tu podries fer, per exemple, un curs
i penjar-lo a la xarxa de com fer humor per ràdio.
O de guitarra, per exemple, això està molt de moda.
Abans, abans havies de compartir uns llibrets...
No, havies d'anar al cau.
Havies d'anar al cau i aprenies el guatxiquer,
t'aprenies a carregar-ho a les cordes de dalt,
i ara, realment, si tu tens temps,
hi ha vídeos per avorrir cursets seriosos.
Són guants fins a l'altre centenar.
Quina corda s'ha de posar al cigarreta?
Sí, sí, això també.
Hi ha una manera d'aguantar un cigarro amb una guitarra.
Mira, és igual. Seguim. Sí, perdoneu.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vistiplau.
Hòstia, Oriol, avui fas cara de Final Fantasy.
Et veig els ulls blaus, cabells llargs...
Però així com de Tokyo Hotel.
Sí, una imatge...
Ets mig masculí, mig femení.
Aquestes espases de quatre metres i mig...
Sí, això és l'espasa.
Exacte. És que m'alegro de veure't.
Avui parlarem de dos Final Fantasy.
Començarem pel Final Fantasy XV Royal Edition.
A veure, Final Fantasy XV va sortir per PC4, Xbox One,
ara fa un any i mig, més o menys.
Quan va sortir va ser tot un esdeveniment.
Ja sabeu que té una legió de fans, Final Fantasy.
És una saga que sempre era com el referent del rol japonès,
fins que es va començar a posar de moda a criticar-ho tot.
I criticar també, dir que els Final Fantasy eren una merda,
que potser no eren tan mítics, però eren més lineals.
Van començar a criticar-lo i això va provocar
que el que havien de fer el nou Final Fantasy,
doncs se'ls va apretar una mica el culet,
teníem molts dubtes de com fer-lo,
i aquest Final Fantasy XV va costar molt.
Va ser un desenvolupament llarguíssim, dramàtic,
el joc va canviar de mans, va canviar de nom,
es va cancel·lar diverses vegades, es va reprendre.
Al final va sortir un fuet socat en un petit suïc.
Sí, és una poti poti de diferents idees barrejades,
és un món obert, però només la meitat del joc,
després es tornava lineal, el 50% del joc,
la història no estava gaire ben explicada,
però deien que si miraves una pel·li abans l'entenies més,
unes zones més treballades que altres,
la part final ja es veia que no tenien ganes,
la part final ja va acabar l'oeste,
que s'acabava com ho seria...
Les màgies, feies una màgia,
i prejudicaves a tots els teus companys.
Dius, hi haurà alguna ordre perquè s'aparten?
No existeix l'ordre encara que s'aparten.
És un joc feta a trossos.
Això se li va ajuntar al hype, el hype de Final Fantasy,
i va tenir unes notes una mica discretes.
Va passar com el Mass Effect Andromeda, que la gent s'esperava més.
La cosa és que Square Enix no ha deixat el joc de banda en absolut,
i ha anat traient millores i millores DLCs,
alguns de pagament, altres gratuïts,
l'ha anat millorant i polint molt el joc.
I ara, un any i mig després,
surt el Royal Edition per PC4, Xbox One i, ui, per PC.
Què ha canviat?
Home, han afegit coses.
Jo m'he baixat el joc amb un codi de descarga, són 75 gigs.
Però la cosa haurà canviat.
Sí, demanava clemència a la Play.
Què tenim?
Tenim el Final Fantasy XV que hauríem d'haver tingut des del principi.
Millora una mica tot, la narrativa, fins i tot.
Hi ha més cinemàtiques, s'explica millor la història,
hi ha zones noves.
S'amplia el mapa, no molt, però algunes zones sí.
Canvia el final, que es veu que el final va ser molt criticat.
Afegeix jefes obligatoris, jefes secundaris.
Pots controlar tots els personatges.
Càmera en primera persona.
Tots els d'alesers que han sortit fins ara.
Capítols addicionals, allò que a la gent li agraden.
Les armes, les canyes per pescar diferents.
Tot això ho tens, coses estètiques.
És com un megapassi de temporada que fa que el joc,
ara sí, si no l'heu jugat, valgui molt la pena.
Perquè es carrega tot allò que grinyolava.
Fins i tot ha millorat a nivell narratiu,
que en el Final Fantasy la història és el fonamental.
Això sí, hi haurà que surti massa tard aquesta actualització.
Clar, si no teniu el joc, que està per uns 40 euros,
val molt la pena, però els que ja el tenen,
es van gastar 60 oracos al seu dia.
I ara per actualitzar els hi cauen 20 més,
és allò que et sents una mica lúser.
En fi, agradols, però jo diria bravos,
quarenics per no abandonar Final Fantasy XV,
escoltar els fans, tot i que una mica tard.
I aquesta és la música, la banda sonora,
d'un altre joc també de la Nissan Final Fantasy.
Es diu Dissidia Final Fantasy NT,
una edició de col·leccionista que ens ha arribat molt curiosa,
que té una llauna com de Red Bull de suc de dissidia.
No m'he atrevit a tastar-ho.
El que se l'emporti tastarà...
Ah, que el regalarem.
Que bé, encara ho hem dit per l'antena.
El regalarem.
A veure, de què estem parlant? Només és per PC4, aquest.
I aquí estem parlant d'un joc de lluita
que és un port de les maquinetes recreatives japoneses.
Perquè ja sabreu que a Japó segueix analitzant
els solons recreatius, aquelles màquines que es diuen Candis,
que es diuen Beulix,
que no són per estar dret i estar 10 minuts i que et maten,
és per passar-hi la tarda.
Són màquines per estar tot el dia asseguts.
Perdona, està ara. Això és veritat o no?
Sí, sí, sí.
És una pantalla inclinada, amb un seient així ben acotxat,
el culet se te'n posa molt bonic, allò.
Clar, a Beulix li diuen iaieulix, per ser els iaios.
Van allà seuen i estan còmodament durant molta estona jugant.
Els japonesos hi passen el dia.
Doncs és un port d'aquestes consoles
i és un joc que ve directament d'aquí
i està molt enfocat a ultrafans de Final Fantasy,
perquè aquí la gràcia és veure personatges de Final Fantasy
fotent-se clatellades, bàsicament.
Joc tridimensional amb personatges voladors.
Per tant, ja tornem a tenir les desorientacions
que tenia la Xenoverse, que m'hi foten nerviós.
És l'edat, eh?
Sí, jo crec que és l'edat. Això els jovenets ho veien...
Jo no trobo res.
Jo trobo els finals de l'escenari,
que posen aquell panel de beja, no?
Sí, sí, sí.
Semitransparent, jo me la foto contra allò tota l'estona.
S'ha intentat polir el sistema de combat,
que és una mica raret.
Aquí no va de fer combinacions de botons a porrear botones, no.
Aquí és timing, això.
I cada vegada, hòstia, que pegues, et deixa una mica venut.
I cada vegada que esquives, igual, has de trobar el ritme.
És com ballar, has de trobar...
El seu swing.
Bàsicament tens dos tipus d'atac
i es veu que hi ha uns combos a la parra,
però no t'ho expliquen enlloc.
Jo crec que els que han fet el port tampoc no ho sabien.
I l'advertència aquella que diu la play de peligro
para personas fotosensibles que pueden tener ataques d'epilèpsia,
l'han posat per aquest joc.
Està bé.
Ja amb visió que el 2018 sortiria, perquè, mare meva,
tenim una pantalla que sembla les falles valencianes
de fogonazos i explosiones, però...
Ai, canso una mica, això sí.
I després tens molta informació.
Sembla que estiguis controlant l'IVX 35.
Moltes barretes de colors numerets que salten,
en tens un 10%, però et sents una mica a prop.
I té molta història, però, en fi, ja us podeu imaginar.
Juego de tronos no és.
És una història...
Bàsicament, vas bé ahir
i fot unes quantes gardeles, però és el que vull fer.
Això, si no ho he comentat,
és un combat que normalment és de 3 contra 3,
però només controlaràs un.
A la vegada?
No, res de fer canvi, saps com el Fighter Z,
que apretes un botó i surt un disparat.
Aquí no, aquí tens un per tu
i la resta per la intel·ligència artificial.
Això què vol dir? No és que, efectivament,
aquest joc està pensat per jugar en companyia.
Amb dos amics meus.
Amb dos amics online i aquí és on es nota més
que estàs venint d'un port, directament d'un arcade,
en el que la Gràcia és C2 a l'hora, lluitant contra un tercer.
Està a uns 40 euros,
aquest DC de Final Fantasy NT.
Si us el compareu segur perquè us ho compreu tot,
que ja ens coneixem,
que sou sempre iguals els fans de Final Fantasy.
Jo crec que ni juguen, se'l compren,
van posar-se a l'estanteria i ja està.
Si no sou molts fans, estalvieu, estalvieu
i millor aneu al Japó i el jugueu a l'hora creativa,
que és com s'ha de jugar aquest joc.
Segur que hi ha alguna pàgina
que ha comptat els jocs de Final Fantasy que han aparegut.
Deuen ser molts, no? Moltíssims.
Jo no els he comptat, però sí que hi ha una mica de discussió
de quin és el millor.
Ara s'està fent el remake del set.
Jo he de dir que Final Fantasy és una saga
que sempre m'ha fet molta mandra.
Ho diria amb la boca molt petita, però...
No, no, ja ho pots ben dir.
La cultura japonesa, a vegades, no et deixa entrar gaire.
A mi m'agrada molt. No és molt amable.
Oriol, vigila. A mi em passa això.
M'agrada molt Doraemon, el professor Layton
i Hello Kitty, si m'apuro.
Però un joc de lluita de Doraemon m'agradaria molt.
Fins i tot la Gardela amb el gegant.
Final Fantasy té aquest rotllo, com deies tu ara,
com una mica pretensiós...
Tokyo Hotel. Molta tonteria, no?
Jo ho he dit, això, perdona.
Aquesta sensació de tios que no són només senyomes,
dones amb aquests cabells i així.
Que és una cultura que a mi m'és una mica aliena.
Però vaja, sí, el Final Fantasy 7,
que es veu que és el millor de la història,
estan fent un remake i diuen que va tan bé.
Quan surti, el provarem.
Mira, abans que parlàvem de Twitch,
el que faig, també, sovint és anar al botó retro
i hi ha gent que juga a jocs.
I l'altre dia, precisament, estava amb el Final Fantasy 7
que sí que és veritat, oi que es va dir que aquest joc
era com el millor de la niçaga?
El 7 era el més car, jo recordo.
Si es volia comprar la segona mà.
Era una altra època que el combat era per torns,
tot això s'ha anat eliminant,
s'ha anat convertint en jocs molt més trepidants.
Ara hem de veure com fan el remake d'ara,
perquè és un joc que se li té, jo crec,
molt de carinyo per la nostàlgia, també.
Clar, clar, clar. Molt bé.
Escolta'm, regalarem aquest, ens portaràs aquest?
El DC, és que és una edició que és molt maca.
Però què dius, que porta un líquid...
Hi ha edicions de col·leccionista que no porten el joc.
Aquest porta el joc, porta una...
Sí, hi ha casos, eh?
El State of the K2 no porta el joc, per exemple, d'Xbox.
Aquest porta el joc, porta una llauna com d'un Red Bull curiós,
porta els grips aquells per al mando de PS4.
Això és una xorrada, però...
Però hi ha gent que li interessa.
Creus que la gent s'ho posa, ja?
A veure, jo us explicaré que tinc un problema,
que és que tinc les ungles llargues, molt fortes i boniques,
i destrosso els estigs.
Tinc el de PlayStation 4, que té unes ratllades de les meves ungles,
que ho saps allà, com pretos, i ara no em surto.
És per la fúria d'apartar-hi l'Irre 3.
És la fúria gamer.
Hi ha gent que fa coses pitjors, que és posar-li vinils a la consola.
No ho heu vist, això? Sí, però...
La gent agafa la Play i la converteixen de camuflatge.
Aquests sí que directament els hi traurien la Play
i hi posarien serveis socials.
Pitsos són les tribals. Els tribals són pitjors.
Els tatuatges tribals? Les PlayStation tribals.
Els vinils, els vinils tribals. Em semblen pitjors,
però això em recorda una estètica una mica xoni que no m'agrada.
I sempre et preguntes com deu quedar això el dia que ho treus, no?
És que no ho treus mai. És perquè es quedi sempre.
Però tu dius de la part de la consola.
Sí, imagina't, a la consola li enganxes un vinil,
que és com un dibuix tribal.
Jo aniria més enllà.
O sigui, un tatu tribal és, per mi...
Però aquí ens estem fotent en un jardí, no faria falta.
Perdona, has començat tu.
La culpa és de Nintendo, que va començar amb la Game Boy.
Perdona, jo tinc una Game Boy Advance SP del Zelda,
que em va tocar en un concurs que és tribal,
i que, em sembla, l'Escòria s'ha de dir.
Nintendo va a la culpa de tot.
Doncs mira, el mateix que se sient, però digue-li tatu real a la pell.
Escòria, també.
Generació digital.
A veure, has anat dient coses, però no estàs gaire xerraida.
Des d'aquí et notem com una mica ensopit.
Et trobes bé per això o no? I tant, perfectament.
A més, aquí el Miquel m'ha tractat de conya,
m'ha portat una aigua fresqueta, genial.
A més, és com una ampolla que recorda una poció màgica.
Heu passat fotos, ja. Molt macos, molt bonic.
Doncs bé, el que et deia això...
Estic bé, el que passa és que em sento com un glitch d'aquests de Matrix.
Saps allò que sortia un gatet i es repetia l'escena,
que era una mica d'explicació dels deja-bús?
Doncs això em sento una mica així.
Mira, fins i tot ara, ara que dic Matrix, l'exemple Matrix,
ha afrator-se sobre si mateix, perquè no sé si ho vaig llegir a Twitter
i m'he sentat fa uns dies l'Abert Garcia,
que molts joves ja no saben ni el que és la pel·lícula Matrix.
De quin any estem parlant? 99, potser?
99. Fa 19 anys.
19 anys, sí, esclar.
M'ho sento una miqueta així.
És com el joc aquest, el lumberjack, que dèiem abans.
Jo no puc evitar relacionar-lo amb la musiqueta
dels lumberjacks.
Ah, mira, aquesta. Mira, escoltem.
Ah, clar. Tu et recordes això, eh?
Sí, sí, sí. Digue'm desviat, digue'm...
No, no, no, en absolut.
No, ja ho dic jo abans que vol metge o això, no?
És que aquest lumberjack, aquest joc,
és una revisió del Churi King Kun
o un altre que es deia Hypersomen, de Konami,
que eren dels anys 66-88.
Imagina't.
Un perquè van sortir a la recreativa
i l'altre perquè van sortir pels GMSX.
Per exemple, l'Hypersomen portaves un nen que estava assegut
i feia engrapats d'arròs a dreta i esquerra
i tu, dreta i esquerra, havies d'anar agafant el menjar
abans que l'arròs toqués a terra.
Ah, o sigui, igual, eh? Igual, igual.
Això és un game and watch, que diuen.
Això estava en recreativa.
El de recreativa era el Churi King Kun.
Era un nen que estava darrere d'un monjo budista
i tenia unes sofrenes i mentre el monjo rasava,
tu anaves per darrere i li foties el menjar.
Molt bé. I havies d'evitar que t'enxampés.
D'això fa 30 anys.
I la mecànica del joc segueix funcionant molt bé.
30 anys, eh? I tant.
Això que dèiem de l'Odemi, que em fa molta gràcia,
perquè me'n recordo d'una rocada molt gran
que vam fer aquí a Tarragona.
Suposo que com a tot arreu, els catalans estan fent coses.
A la Diputació de Tarragona vam fer uns cursos
per aprendre, ojo al dato, a fer gorres de cop.
O, com diu una forra a l'estranger, xichoneras.
I tant. Xichoneras, allò que li fotien als nens petits,
que era com un gorro de... no ho sé, com de fusta.
Sí, sí, era horrorós. Una cosa molt estranya.
Vam fer una fotografia de mi mateix quan era molt petit.
La penjaràs al telegram? No.
No, no. Això, si ho dius, ho penges.
Això després ho hacedit, no? Això ho tallaràs.
Exacte.
Doncs bé, que això, que després vam fer un curs d'aquests,
que van quedar tres palets plens de gorres de cap.
Clar. Perquè ningú les volia.
Et van ensenyar com fer-les, però un cop les aprens...
Ja està, ja ho tinc fet, ara què?
No ho sé, no?
Que això d'aprendre en línies fantàstic, eh?
Sigui homologat o no, és fantàstic. Sí, està bé.
Que, per cert, em consta que ara ens escolta
des d'Arenes d'Aiguña, a Cantàbria,
i que, ves per on, està aprenent català,
gràcies a nosaltres, al Genació Digital.
Què dius, ara? Sí, senyor. T'ho juro, eh?
O sigui, així queda com sona.
Ell fa estudis, així, des de casa.
Que vulguis o no, potser quatre dures podríem fer, eh?
Nosaltres posant-se-ho de mi, perquè...
Escolta, al Genació Digital està ensenyant català,
almenys amb una noia aquí a Cantàbria, eh?
Clar, clar. Està molt bé, eh? Sí, sí.
Més coses d'això, que em sento una miqueta...
gatet de Matrix.
La pel·lícula de Lara Croft, per l'amor de Déu.
D'aquí m'esperaria una pel·lícula del Nathan Drake,
el protagonista de l'Uncharted. Per exemple?
No per res, eh? No per allò que sigui jo macho men.
Aquest només és per no repetir un tema
que ja va fer l'Angelina Jolie el 2001
i que va tenir una continuació el 2003.
Un altre dia, si vols, expliquem una anècdota
de Lara Croft.
Suposo que en parlarem d'ella amb la pel·lícula del passat,
que és el que és molt divertida.
Però l'Angelina Jolie ja no queda bé.
Ho explico ara o un altre dia? Molt bé.
Si vols, ho explicaràs.
Vam fer un programa del Game Over de Dona Catalana.
Vam fer un programa, tu hi eres,
vam fer un programa de videojocs dedicats a l'esport.
Ahà.
I el dia que el vam registrar
i el dia que el vam emetre a l'antena,
el vam volgut Jordi Sellas, estava conduint amb el cotxe.
Jordi Sellas, que era el presentador i director del programa.
Estava conduint i ens estava escoltant.
Doncs bé que una mica més ja el mato, pobra xiqueta.
Per què? Perquè li va agafar un atac de riure
quan vaig dir que el Tomb Raider
es podria considerar un joc de trekking.
Sí.
Doncs mira, et diria que veient el tràiler de la pel·li,
aquesta nova, també es podria dir.
Ho veus? Soc un visionari.
Totalment. Un visionari raro,
també no trobeu els metges encara, però no anem fent.
Doncs a veure, per acabar...
És que no ho sé, em sap greu
que t'hagis preocupat per mi, moltes gràcies.
No, no, no, escolta.
A més, això ja em va bé,
això d'entre comet a repetir temes,
de reviure al mateix temps una altra cosa,
està molt bé, mana l'actualitat, però insisteixo,
Albert, jo el que vull són coses voladors.
Jo vull implants genètics d'internet nativa,
que hi ha al cervell.
Vull anar de vacances a Mart i vull anar
en un parc temàtic on hi hagi dinosaures vius, coi...
Apa, ja ho he dit. No és el que vull jo, home.
A la xarxa, a GIN han passat coses.
Sí, la setmana passada vam fer aquell programa especial
parlant de Zelda i en Jorge Sánchez,
que sabem que és de Benalmadena i que també aprena el català amb nosaltres,
diu que està encantat amb aquesta edició d'Heroes de papel,
aquest llibre de Zelda i els seus llibres,
i diu que tenen molt de mèrit.
I tant, és que són molt bonics, jo en dir-ho.
També aquesta setmana el francès,
que ha anat a Madrid a jugar amb el nou Nintendo Labo,
que surt el 27 d'abril.
Ha anat amb els nens.
Es va apuntar, no? Tota la família ha anat, eh?
Sí, fantàstic. Tota la família.
I a més, ens ha fet molta enveja perquè ha fet moltes fotos,
que podeu trobar al seu Twitter, a l'SkyBlast,
i ens ho vindrà a explicar la setmana que ve,
al Francesc, t'ho diem molt des d'aquí, com sàpigues.
Ha fet algun spoiler de si li sembla que realment això triomfarà?
Què és màgia?
La setmana vinent, Oriol. Sí, sí, sí.
Però si vas al seu... Títular?
A l'SkyBlast... Què és màgia?
Va quedar força content, eh? Molt bé.
A més, aquesta setmana s'ha afegit el nostre Telegram,
gent molt indústria del món de la tecnologia,
com l'Albert Cuesta, que és una de les primeres coses que ha sigut.
No sé per què encara no hi era, en aquest canal de Telegram.
Així que benvingut. És veritat, perquè no hi era.
No hi era, no hi era.
Volem parlar qualsevol a telegram.me barra generació digital.
L'ordi no s'hi va posar.
El director de Telegram no ho sabeu, no?
No he dit res, encara. No, no he dit ningú, però ell és...
Està observant, a veure què diu.
I és tard, és tard tu i ets o no?
Sí, sí, el que no em dóna temps per escriure, coi.
És que hi ha tanta cosa, quan el llegeixo,
estic escrivint i ja deu missatges després ja se m'ha perdut.
Jo el tinc silenciat, eh? Vaig entrant de tant en tant i vaig llegint,
però el tinc silenciat.
A veure, per cert, l'Ster ens informa sobre la Wikimedia hackathon
que tindrà lloc a la UAB del 18 al 20 de maig.
I, simplement per apuntar-s'hi,
heu de buscar Google Wikimedia hackathon 2018.
Molt bé, doncs déu-n'hi-do, les cosetes que han passat.
Sí, sí, una última que ara a aquesta us agradarà molt,
perquè hem parlat de diverses apps de missatgeria,
com WeChat, Telegram, Cacau, QQ, Line, etc.
I en Josep i el David García Tort ens explicaven
quines apps es feien servir més segons quin país.
I per exemple tenim que a Taiwan fan servir Line,
a Xina fan servir QQ,
a Alemanya, a Alemanya, a Alemanya, a Alemanya, a Alemanya,
i per exemple tenim que a Taiwan fan servir Line,
a Xina fan servir QQ o WeChat.
QQ és més professional, seria com més Slack,
i WeChat seria el nostre WhatsApp.
A Corea fan servir Cacau Talk.
Cacau, m'encanta.
Cacau, no ho heu sentit mai.
Les dues amb K.
I a Japó, sobretot, i és bastant evident, fan servir Line.
Molt bé.
Prem el bot obert i obre la porta.
Fes-ho. Hem arribat fins aquí.
Gairebé al final del videojoc.
He corregut, saltat, i m'he enfrontat a tot tipus de monstres per tu.
I ara no vols obrir la porta.
Prem el bot obert.
Tots els que formen part de l'equip del generació digital
saben perfectament
que el bot obert obre la porta a l'entretaliment
i a la creativitat digital.
Stupid.
Doncs aquesta setmana, divendres, dissabte i diumenge,
l'artista visual Xevi Bové
fa un videomapping espectacular.
La instal·lació s'emmarca en els actes commemoratius
del 80è aniversari del Bomberdeig de Barcelona,
organitzats per l'Ajuntament de Barcelona.
Xevi Bové, molt bon dia.
Xevi Bové, molt benvingut al generació digital.
Molt bona tarda i moltes gràcies.
De fet, l'obra es diu L'arbre de la memòria
i es veurà sobre la façana de l'Ajuntament de Barcelona, no?
Efectivament.
L'arbre de la memòria va ser com una alegoria a la pau
i a la llibertat.
El que vaig voler fer és donar veu a totes les persones,
a tota la humanitat,
per fer aquest crit conjunt
per reivindicar això que hi hagués pau i llibertat.
No era una representació directa del dolor
del que va ser el Bomberdeig i del terror
que es va voler sembrar amb la població civil
mitjançant aquestes 48 hores
durant els tres dies
de Bomberdeig indiscriminat a la ciutat.
De fet, una de les coses que més m'agraden
d'aquestes instal·lacions, Xavi,
és com s'acosten descaradament a la ciutadania
per la seva espectacularitat.
Són immensos i es veuen d'una hora lluny, no?
De tota manera, he volgut fugir
una mica dels recursos típics i tòpics dels mappings.
És una peça que vol ser molt conceptual
i a partir d'una idea molt senzilla,
que és invertir el moviment de les bombes
que cauen del salt cap a terra
i crear alguna cosa que vagi del terra cap al cel,
d'aquesta llavor que sembra en el sentiment
dels barcelonins en el seu moment,
però en molts llocs del món avui en dia
segueix passant això, segueix sembrant terror,
aquest sentiment de voler aferrar-se a la vida
és aquesta llavor que va creixent i va tirant cap amunt.
Per tant, conceptualment, és només una idea molt senzilla
que estarà implementat també d'una manera
aparentment molt senzilla,
que per arreu hi ha una tècnica molt complexa,
però que quan l'espectador vegi una figura d'un arbre,
per resumir-ho així, que va evolucionant i va creixent,
doncs sí que és gran i impressionant,
com dius per les dimensions,
perquè en el fons pretén ser una mirada humil, d'alguna manera.
A més a més, sí que en aquesta peça...
he volgut incorporar també les llums.
Utilitzarem 30 projectors de llum que apuntaran cap al cel
fent una extensió del que seria la projecció a la façana,
que els llums simbolitzen com els fruits de l'arbre.
I això farà que aconsegui aquest moviment invers
que deien del terra cap al cel,
i a més a més, fer que aquesta peça sigui visible
des de diferents punts de la ciutat,
fent una extensió a més llocs.
El generació digital, sobretot la Gina,
té un somni que des de fa molt temps,
que és poder fer una partida al Supermario
contra una megafasana.
Tu ho has fet alguna vegada, de jugar videojocs contra una fasana?
No ho he fet mai, però ho he vist.
A més a més, aquí propeta el festival Fade
de la Cèl·lera de Terres, fan unes edicions,
i hi havia la possibilitat de diferents programes
i diferents videojocs que havien creat artistes diferents,
podien, com a participant del festival,
podien jugar-hi sense cap problema.
Doncs escolta, n'hem de muntar una altra vegada algun aquí
en conjuntament amb Nintendo o amb qui sigui.
El tamaño importa. El tamaño importa, sempre.
Per això ens comprem teles grans.
Evidentment, mai són prou grans, les teles.
Exacte, és una manera de tenir la tele més gran possible
per jugar un videojoc.
Per últim, el programari que utilitzes
per controlar tots aquests llums,
què és? Quin programa és?
Podem saber el nom o què utilitzes?
Bueno, és una combinació de diferents software i tècniques.
Això ho faig amb l'estudi d'Expert Mapping de Barcelona,
que és Onion Lab, amb en Jordi Pons,
que és l'altre director artístic,
i el que hem fet és generar els continguts
amb diferents software, entre ells el Cinema 4D,
però també hi ha Maya, també hi ha un software específic
per a creació tridimensional d'arbres,
i aquest material es passarà a un sistema
que es diu WatchOut de control de la imatge
que es projectarà sobre la façana.
No sé si he parlat amb Ruz, amb Chino o amb el Xino.
No, amb senyor.
Al costat d'això, el piro musical és una tonteria d'una casa.
Jo els porto amb grup electrògen propi, no?
Perquè si no, deixaràs sense llum a mitja Barcelona.
No, mira, per això ara estem a dos d'aquests edificis més emblemàtics.
Ara mateix estic a la Pla Sant Jomo,
al terrat de la Generalitat,
on estem instal·lant els projectors de vídeo,
i des d'aquí hi ha molta potència, no hi ha dubte,
i des de l'Ajuntament hi haurà la resta de projectors, però de llum,
i ens podrem enganxar sense problemes a la llum.
Doncs mira, tot això a l'arbre de la memòria,
als audience que ens estiguin escoltant,
cada 15 minuts, d'un quart de nou a les 10 del vespre, divendres,
i de dos quarts de vuit, si no estic equivocat,
fins a les 9, dissabte i diumenge.
Ho has dit perfectament.
A l'Ajuntament, eh? A la Pla Sant Jaume.
A la Pla Sant Jaume, de Barcelona,
el divendres a les vuit i quarts de la inauguració,
i es fan repetir cada 15 minuts.
Doncs xavi Bové, moltíssimes gràcies i molta sort en aquest projecte.
Moltes gràcies a vosaltres. Adéu-siau.
Adéu.
Hi ha moments que en aquest programa ens posem molt tècnics.
Ah, mira, aquestes són les preguntes que em molen.
Clar, però t'ho imagina la meva mare escoltant això, quan em pregunti.
Perdona, la meva mare, des del minut dos,
ja comencem a dir coses molt tècniques.
Però la meva mare ho pilla tot, i som gent que ens ho passem bé.
A mi el que m'agrada d'aquestes preguntes és que ell digui
que utilitzen un programa que fa arbres.
Un programa que fa arbres.
Que genera arbres de manera aleatòria.
Imaginau-vos, és que això només es pot...
Sí, sí, sí.
Home, no.
Soc de Morial Boira, gràcies per acompanyar-nos.
A vosaltres per convidar-me quan vulgueu, torno.
Clar.
No ens ho tinguis dues vegades, eh?
Recordo, per cert, que tenim entrades per veure Tomb Raider
a la sala Cinesa, dues entrades dobles.
Directament envieu-me un missatge personal a Telegram
demanant-ho abans de diumenge a les 12 de la nit.
Entre tots ells faré un sorteig.
Exacte, i qui vulgui pot anar amb mi.
Generació digital. No s'entén res.
Però distreu.
I distreu gràcies a Elisabeth Sánchez,
Francesc Xavier Blasco, Oriol Dalmau, Gina Tost,
Sart i Albert Murillo, i al control tècnic, Enricard Portal.
Mentretant, segueix-nos a Telegram, Twitter, Facebook, Twitch,
Instagram i catradio.cat, barra GD.
Gràcies a tots. A tu. Gràcies, adeu.
Gràcies a tots. A tu.
Zahuminoid.