Benvinguts al Generació Digital, el programa dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya
Ràdio, el primer programa de l'any, del 2018.
Durant els propers minuts parlarem d'aquest, d'aquest any que ens espera, d'aquests 12
mesos i de què ens depara a nivell de tecnologia creativa en videojocs i en tendències.
Això és Generació Digital, Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez i avui amb l'Albert
García.
Hola, com esteu?
Hola, bon any.
Us senta molt bé el 2018?
Sí, amb bon peu.
Amb bon peu, exactament, exactament.
Gina, 2018.
Creu?
Creus que arribaran les pantalles enrotllables?
Crec que si no les veiem al mobile és molt possible que no arriben.
De totes formes, jo les he vist, ja fa temps que veiem fotografies.
Sí, sí, i les hem vist al mobile, però fins que no s'implementin i no siguin només
una cosa d'aquestes curioses que ensenya NTT Do Como, NTT Do Com, NTT Do Com, NTT Do Com,
NTT Do Com, NTT Do Com, NTT Do Com, NTT Do Com, NTT Do Com, NTT Do Com, NTT Do Com, NTT Do
Com.
Fins que no hi trobin una utilitat real i que realment, que se'n diu funcioni, no només
ensenyin imatges, sinó temes de bateries, temes que siguin segures per a l'usuari.
Fins que tot això no passi, no sé el que veurem.
De fet, vaig veure fins i tot que eren en color, és a dir, ja no és només en blanc i negre.
Bé, ja veurem.
Francesc Xavier Blasco, aquest 2018 creus que arribarà el Shenmue 3?
Sí.
El Shenmue 3, recordem que és un videojoc mític per a la Dreamcast, que fa uns anys el seu
creador va fer un Kickstarter, no?
Exacte.
I el va posar en marxa i va tenir una resposta al·lucinant de la gent.
Però d'ansar, llavors, hem vist molt que recaptava molts diners, que estava sempre
demanant, us voleu afegir, us voleu apuntar, encara hi ha temps.
Tenim molts altres premis per a persones, seguim invertint encara que s'hagi acabat,
i el que hem vist ha sigut de moment poqueta cosa i sabem que ja vam retard.
Per tant, estaria molt bé que el poguéssim veure aquest 2018 o almenys veure alguna cosa
jugable, una miqueta més de cara i ulls aquest 2018 per deixar a tots els que hi vam
invertir una miqueta més tranquils.
Després parlarem amb l'Albert García de videojocs d'aquest 2018.
Segur que arribaran, que almenys estan ja anunciats de forma més o menys oficial.
Però abans, Elis, volia parlar amb tu per veure què en penses si aquest 2018 tindrem les
bateries que arribin al final del dia.
Espero que arribin al final del dia.
No sé quant més duraran, la tendència és que vagin durant cada cop més, si no malament
anem.
Al final del dia, no ho sé, si ens ho anem bé.
Us passa o només van passar a mi que mentre el telèfon es va fer més antic dura menys
les bateries?
Mireu que jo sempre tinc el telèfon endullat aquí a l'estudi.
Quants anys té el teu telèfon per això?
Un.
Ara aniria bé que arribessin a meitat del dia les bateries.
Jo crec que és el gran drama de la dècada, no sé si de la centúria o no sé.
Albert, què tal?
Hola.
Molt bona.
Estàs bé?
Aquest 2018 què?
Tu, l'entrada bé?
Doncs bé, sí.
No puc queixar.
Molt bé.
Estem parlant aquí una miqueta que ens depararà i el programa anirà una mica d'això el 2018,
però tu creus que què farà aquest 2018 l'Elon Musk?
Creus que, no sé, la darrera que he escoltat és que un dels cotxes Tesla el vol deixar
a Mart?
No sé si ho heu escoltat.
Per què?
Per exposar?
Per exposar.
Per exposar.
Per exposar.
Per exposar.
Per exposar.
Estaria bé marcar-se un repte una mica més realista, de moment, que arribi a la lluna.
Jo no crec que sigui un tema de realisme, jo crec que sigui un tema d'utilitat.
Que primer faci aquests túnels que vol fer de The Boring Company i que ajudi el tema
de les renovables, també que ajudi el tema d'aquestes carnes processades a través de
laboratoris, que és una de les altres empreses que té invertides, i una de les que té
més dèbils.
És una de les empreses que té més dèbils.
És una de les empreses que té més dèbils.
És una de les altres empreses que té invertides, i una vegada faci aquestes coses que ajuden
realment a tota la humanitat, després que obri concessionaris a mar, a la lluna, o
on vulgui.
Si us fixeu, el tema Elon Musk és bastant valor de marca.
És a dir, és generar informacions sorprenents, que segurament hi ha molta cosa veritat,
i té uns cotxes que són increïbles, estan al carrer i tot això, però es parla més
del que realment jo penso que hi ha.
De totes maneres, la darrera anuncia que va fer dels camions, a mi, em va sorprendre
molt veure aquells camions, o sigui, molt futurista, i a més, tocant certs llocs que
sí que poden anar molt bé per l'ecologia.
Després parlarem una miqueta d'aquesta exposició del CCCB.
Vull dir que ells ho sap, que això li pot anar bé a nivell d'una bona presència i
que la gent en parli bé, però jo crec que aquest 2018 ens escoltarem bastant de les
seves històries que faci, penso.
La setmana passada vam fer un resum del millor que ha donat el generació digital
el 2017, va ser molt difícil elegir el millor, i la veritat és que, vista en perspectiva,
déu-n'hi-do la quantitat de coses que han passat.
Hem anat al Mobile World Congress, al Sonar, al Game Lab, a la Barcelona Games World,
un programa que vam fer al final de temporada, des del CCCB, dedicat a l'expo de la Björk.
Per cert, ara ha canviat aquesta exposició, i hi ha una preciosa que en vam parlar fa
unes setmanes, de canvi climàtic, i has anat, Gina, no?
Sí, es diu després de la fi del món, el CCCB està comissariada per el José Luis de Vicente,
que és el comissari també del Sonar Més D, i que és una persona molt intel·ligent que
ha fet diferents instal·lacions, bé, d'ella ha comissariat diferents instal·lacions
d'artistes, per explicar com serà el món després de la fi del món.
Fins al finals d'abril encara la tindrem, et va agradar?
L'habitació del 2044 o el 2000 tal?
Aquesta estava molt bé, però per mi, la de les madusses.
Ah, sí, si no podem dir res aquí...
No t'aneu més vistes.
És com un Rumsky.
Jo vaig escoltar-vos i em vaig quedar amb el no spoilers, per favor, perquè encara no
hi he anat i tinc ganes d'anar-hi fins a l'abril.
Fins a l'abril, finals d'abril, però de veritat, sí, sí, és cert.
Te'n recordes que ho vam comentar, tu em vas dir no diguis res, i sorprèn, sobretot,
fins al final.
Sí, sí, és a dir, al principi no entens res fins que ho entens tot.
Esteu creant molt hiper.
No, és que flipes molt.
Va la pena, va la pena.
De sobte, en aquella habitació fosca, la teva vida pren perspectiva, t'ho prometo.
O sigui, sembla aquí que sigui...
No, no, t'ho juro, prens perspectiva de la teva vida.
Estimats Reis Max, aquest any m'he portat molt bé.
No, espera, començo.
Estimats Reis Max, aquest any no m'he portat malament.
Bueno, gaire malament.
Soc el número de súper 8456374...
En fi.
I m'agradaria tenir un ordinador nou per jugar online sense pagar.
El pare ja s'ha cansat de pagar el plus i ho vol canviar pel Netflix,
però ell no sap que Joc de Trons és a una altra plataforma,
però ja li està bé.
Serà la meva petita venjança.
També m'agradaria tenir un Ferrari,
per poder vendre'l i poder pagar el Dragon Ball Fighter Z,
amb tots els extras que haurien de venir inclòsos,
però que fan pagar a part per poder explotar una franquícia
que ha viut a la generació dels 80 i 90,
i que ja no són nens i tenen un poder adquisitiu autosuficient,
no com jo, que ha vist de la paga dels meus pares divorciats,
però que ja em va bé perquè volen comprar el meu amor
amb regals i diners.
La competència dels mercats sempre és bona per al client final.
En fi.
I per últim, salut i amor.
Però si es pot canviar per una Switch,
que és tot amor i ja en tinc de salut.
Moltes gràcies, Miquel.
Era el Cris del canal de Cris,
que ha acabat desmentant la Switch.
I encara recordo que també aquest any
vam conèixer la Nintendo Switch abans que sortís,
perquè es va fer un viatge a Madrid,
i s'ha aprovat la consola, no?
Sí, vam anar al Francesc i jo,
i va ser curiós poder tenir-la i poder provar-la,
perquè és una consola molt diferent.
Monyibaques i...
Monyibaques coses, posar-nos uns barrets...
Exacte.
Estem parlant d'una consola
que per primera vegada, aquest passat Nadal,
va passar el seu primer Nadal.
És a dir, és molt nova,
sembla que faci temps que en parlem,
però té menys d'un any.
També recordo que vam conèixer A Harp,
que és un instrument que es toca amb els ulls.
La Gina i l'Albert Garcia
van conèixer el videojoc Rhyme abans que sortís a la venda.
És de llàgrima, aquest...
Perdoneu que el David Garcia,
que és el compositor de Rhyme,
és també el compositor de Hellblade,
diguéssim, el artista de so, de Hellblade,
i ha guanyat el premi dels Game Awards
al millor disseny de so.
És a dir, perdoneu,
tenim aquí un artista del so,
amb el que a tu t'agrada el so, Albert,
que el vam tenir al sonar fa no gaire,
fa uns anys, és que quan ningú parlava d'ell,
ningú el coneixia.
Doncs mira, ara li estan donant premis internacionals tan potents.
Doncs mira, recuperarem aquella entrevista
perquè la gent pugui escoltar l'àudio i la seva veu,
i efectivament un artista que ha anat creixent,
i el Rhyme, que també ha guanyat premis, no?
Sí, sobretot el que és a l'àmbit d'aquí,
que també som molt de donar-nos premis a nosaltres mateixos.
És que si no ningú ens els dona, Albert.
Però sí, ha anat fent recorregut.
Va sortir també a finals de l'any passat per la Switch,
que s'esperava aquesta versió,
i sí, és un joc que, tot i que ja fa mesos que va sortir,
val la pena recuperar-lo,
perquè potser no és molt rejugable,
però la partida que fas està molt bé.
I l'has de jugar fins al final.
Això mateix.
Perquè si no, no entens res.
És clau.
Sabeu que jo, aquest joc, l'he deixat de jugar per un joc
que no hi havia manera de sortir-me?
Envien-nos un missatge.
Mira, no t'ocupis, però això, ens portes la consola,
i l'Albert i jo en un moment ho traiem.
Ens enviem WhatsApp.
Això és com els primos maiores, el que t'ensenyaven sempre a sortir.
Estava en una cova amb aigua,
ell té aigua fins a la cintura,
i no hi ha manera de sortir d'allà i passar a l'altre nivell.
El 2017, l'any passat, vam conèixer també el bitcoin
en la crisi del Oneacry, us en recordeu?
Vam fer un programa especial amb el Marc Pastó
per parlar del seu llibre,
però que no vam parlar del seu llibre,
sinó que ens va, per exemple, dir,
es van recordar de converses de pel·lícules
de l'Indiana Jones, que se la sap de memòria.
Vull dir que hem fet forces coses, en general.
Home, és que el Marc Pastó és una persona molt especial
i molt intel·ligent, per tant,
no cal només parlar del seu llibre per promocionar-lo.
Exacte, exacte.
Hem parlat amb salons recreatius tan avançats
que en aquests moments ja han tancat les seves portes a Barcelona,
i hem carregat un programa nou en directe
del ZX Spectrum per la ràdio,
entre molts i molts continguts que podeu recuperar
a través del nostre podcast.
Doncs sí, aquest programa, recordo que el que vam fer
és posar un joc de l'Spectrum d'un museu de Berlín,
que em sembla que vaig ser jo l'únic que vaig poder carregar
a casa.
Hi va haver certa controvèrsia al final,
sobre si es carregava o no es carregava.
Sí, sí, però ho vam demostrar.
I, efectivament, el que dius dels salons recreatius,
un saló recreatiu que vam anar amb l'Albert García,
amb la Gina, i que ja tancat, era tan nou que ja tancat,
ja no existeix.
Era un saló de realitat virtual.
Sí, virtual playground, es deia.
Perquè era un saló arcade virtual, però era de realitat virtual.
Exacte.
Aleshores, clar, és que tot és tan nou que dóna la volta.
Fem el botó verd i obre la porta.
Fes-ho.
Hem arribat fins aquí, gairebé al final del videojoc.
He corregut, saltat, i m'he enfrontat a tot tipus de monstres per tu.
I ara no vols obrir la porta.
Fem el botó verd!
Tots els que formen part de l'equip del generació digital
saben perfectament que el botó verd obre la porta
a l'entreteniment i a la creativitat digital.
Doncs ara és el moment per parlar del futur,
i ho farem des de la perspectiva de les empreses,
de les videojocs i de les tendències tecnològiques
que tots hauríem de conèixer aquest 2018.
Hem fet coses al generació digital.
Ara parlarem de videojocs.
Albert, les dades de la nova consola de Nintendo
estan anant més bé del que molts imaginàvem, no?
Doncs molt bé, gairebé.
En el primer any, la venda de la consola
ja ha venut tant com l'anterior consola de Nintendo,
que va ser la Wii U.
Que no era gaire difícil, tot s'ha de dir, eh?
Home, però en un any, vendre tot el que ha venut
en tot el seu cicle de vida l'anterior consola
va començar bé.
Sí, però l'anterior consola era la Wii U,
que no gaire gent entenia aquella consola.
En canvi, la Switch ha començat molt bé.
El màrqueting l'han fet bé, han après.
La gent entén de què va la consola, no?
Sobretot, jo crec que és això,
han ensenyat una consola nova que amb la Wii U
realment no tenies la sensació que era una consola nova.
Era aquest el problema.
La gent no sabia si era un comandament espacial o...
Què era, no?
La Switch és un concepte nou i ha funcionat molt bé.
Hi ha altres marques importants, com per exemple la Microsoft,
també ha presentat la seva nova consola.
Com li va?
Ells mateixos amb les seves dades diuen que molt bé,
però des de fora...
Des de fora la percepció és que...
més que no sigui la darrera consola de Microsoft,
és la percepció que hi ha dintre,
bueno, que hi ha fora de Microsoft.
Pel motiu dels jocs,
no té jocs exclusius.
Realment no té...
és com una versió ampliada
de la Xbox One,
que té televisors 4K, sobretot,
que poden gaudir de millor qualitat d'imatge,
però no...
li està costant, s'està venent,
però no és allò d'una gran consola nova.
És una pena, la veritat,
però clar, això és un peix que es mossega la cua.
Els desenvolupadors no faran jocs per a aquesta consola
si no ven, i aquesta consola no vendrà si no ja té jocs.
Per tant, diguéssim que és una roda.
Una pena, perquè la consola està molt bé.
Segur?
La pena és l'acompanyament dels videojocs, els programes.
I per últim, per PlayStation,
la consola de les ulleres.
També ells diuen, no sé si vaig llegir,
que s'han menut 2 milions de...
2 milions d'unitats del casc PlayStation VR,
la realitat virtual de PlayStation,
i el tema és que la percepció,
jo penso, de fora,
és que no van bé, generalment, de la gent,
però Sony, de moment,
està demostrant que els dona suport
amb força videojocs.
Te'ls surten força experiències,
sobretot experiències, no jocs,
i jo penso que hem d'esperar una mica
que la consola té una mica de futur
la recta virtual de Sony.
Doncs ara el que anem a fer és parlar d'empreses.
Generació digital.
I és que, en aquest 2018, quines són
les millors empreses per treballar?
Més enllà de quines són les millors
amb productes venuts o amb milions d'usuaris
o diners guanyats, les empreses tecnològiques
han adquirit fama per ser llocs molt especials on treballar.
I, esclar, també es fan rankings
sobre quines són les millors empreses tecnològiques
on anar pencar cada dia.
I aquest tipus de ranking també
ens pot donar una idea de quins són
els productes més encertats en aquests moments.
Vinga, va, empresa tecnològica
a lloc per treballar,
tots ens fem una idea molt clara al cap del que volem dir.
Gent molt jove i molt guai,
sobretot que té una...
Sembla molt guai, de la forma en què vesteix,
de la forma en què camina, de la forma en què porta
els pentinats i les barbes, aquestes coses.
I tant, oficines que no semblen oficines,
com les passadissos amb monocicle,
sofàs estranys pertot arreu
i zones de descans amb consoles o taules de ping-pong.
A la web de Glassdoor,
que cada any elabora aquest informe,
han llistat les millors empreses on treballar
en base a milers d'enquestes a treballadors
i també a ex-travalladors,
i han valorat coses com les possibilitats de promoció
dins la pròpia empresa, les compensacions,
la cultura empresarial, els valors
i tot d'altres paràmetres.
Entre elles hi ha els sospitosos habituals,
però també moltes empreses de les quals
no haureu sentit a parlar-ne mai.
Fem un repàs d'algun dels millors llocs
on treballar en tecnologia.
Doncs abans de començar, es queda fora
d'aquest top que farem,
algun gran conegut?
Doncs mira, un dels que en parlàvem ara fa molt poquet,
Microsoft, que està en la posició número 18,
en el 15 Adobe,
els dels PDFs,
i en el 12 Activision,
que de fet és l'empresa de videojocs
més ben situada.
En lloc 20 trobaríem la següent, que seria Electronic Arts.
És curiós, perdona, Eli,
que Adobe està realment fent
tot el seu producte a través del núvol
d'una manera formadescaradíssima.
Aquí treballem
a la ràdio amb alguns
dels seus productes,
i cada vegada la tendència és cap al núvol.
És a dir, que tu te'l descarregues i treballis amb ell al núvol.
No sé si serà
la tendència o no serà la tendència aquest 2018.
Doncs deixant de banda
aquestes empreses que no entren dins del rànquing,
comencem amb el rànquing amb la desena
d'una empresa que es diu Nvidia.
És el fabricant de chips i targetes gràfiques,
el gran rival d'Ati
en aquelles lluites.
Ati ara està en hores baixes, si és que encara existeix,
que no n'estaria segura del tot.
Una guerra similar a les consoles
és la que van lliurar Nvidia i ATI
en aquells finals dels 90 i primers 2000
pel univers de les acceleracions 3D,
de les targetes gràfiques al món del PC.
És un tema que no hauríem de parlar, d'aquesta mena
de guerra fratricida, que semblava molt
la de Sega Nintendo, cap als 80.
El cas curiós és que mentre Nvidia
està a la posició número 10,
el CEO és el més valorat de tots.
Està a la primera posició del rànquing de CEOs
en Jensun Juan.
Està just per sobre de Elon Musk
i de Marc Zuckerberg.
Creieu que tot això d'Envidia
que estigui en aquesta posició al gaming
li ha anat a favor?
Jo tinc la sensació sobretot per la quantitat de laptops
i ordinadors preparats
amb les tecles vermelles per jugar.
Treballar Nvidia fa molta envidia.
Perdó, perdó.
El seu CEO hauria de canviar d'empresa.
Veia l'Albert que estava com inquiet.
Podria dir-ho.
Perdoneu-me.
Creieu que un CEO
marca molt l'empresa
en aquest nivell?
A part de dirigir l'empresa, de com és per dintre?
Depèn molt del CEO o no?
És una qüestió d'exemple,
també.
Si tens un cap d'empresa
que és un autèntic tirà, suposo que els treballadors
no estaran contents per pura lògica normal de la vida.
Trobem en novena posició
una empresa que es diu DocuSign
que genera eines per a la validació de documents
i la signatura electrònica online.
És un tema el de la signatura electrònica
que per a molts encara sembla allunyar,
ja que les solucions que es volen implementar
o que fins ara s'han intentat posar
segueixen sense estar a l'abast de tothom,
perquè encara no estan acceptades a tot arreu
o tecnològicament
tenen certes carències,
com passa amb les compatibilitats dels DNI electrònics,
per exemple, que ens haurien de servir
per validar i signar documents.
Òbviament, en un món cada cop més digital
realment necessitarem signar i validar fitxers.
I una cosa que em fa molta ràbia
és que ja no hauria de fer falta
que quan algú ens demana
que li tornem un document signat
ens l'enviï escanejat per correu electrònic
perquè nosaltres l'imprimim,
i li tornem a enviar.
Per favor, això no pot ser segle XXI.
I ho estem fent moltíssim.
És un drama màxim.
És un drama perquè signar digitalment
encara és més drama.
És molt difícil.
El Mac això ho soluciona bastant fàcil.
El programa de vista prèvia
que és com el predeterminat
que tens per obrir documents
té una funció que tu li dius
escanejar, firma.
Simplement firmes un paper, el poses davant de la webcam,
et detecta què és el paper
i què és la signatura en voli,
te'n fa una imatge i tu quan vulguis signar
qualsevol tipus de documents
en qualsevol extensió, ja sigui png, jpg, pdf, etc.
és com un tampó.
Fes el copy-paste d'una imatge
on tu tinguis la teva signatura.
Però és el Q3.
Això ho fas amb Mac i amb qualsevol ordinador.
Ho fa automàticament.
Seria catalans que més o menys poden fer el mateix?
Hi ha una empresa que és com
competència directa de DocuSign
són uns catalans que van sortir d'aquí
d'Incubo, que és una incubadora de Barcelona
i de fet són el seu super
megacast d'èxit perquè es veu que
s'estan menjant al món.
Doncs vinga, al 8 ens trobem amb LinkedIn.
Té la xarxa social enfocada al món laboral
on està en contacte o localitzar altres
professionals del teu sector, visualitzar
currículums, entre moltes altres coses.
Jo crec que ja prou coneguda per tot.
Jo tinc aquells correus de vegades
que fa una setmana i mitja que
no els havia vist perquè no entro sempre.
Potser els que tenim la sort de tenir feina
no hi anem tan sovint.
Però sí que és una xarxa que...
Jo tinc la sensació que ha canviat força
però l'estètica més o menys és assemblant.
Ara. És com un bloc.
Realment és com
un Facebook molt diferent.
Realment els que ja tenim feina potser no
ho fem servir però sí que els que de vegades
contractem persones
i això funciona molt bé. I no funciona perquè
entris a LinkedIn i busquis, sinó perquè
algú et parla d'una persona i la busques
a LinkedIn. Aleshores allà tens la informació
que et completa una mica el que ja t'han explicat.
Perdoneu, a mi m'han intentat lligar per LinkedIn.
Una cosa és lligar per Instagram
lligar per Facebook, lligar per Twitter
però per LinkedIn s'ha d'anar molt desesperat.
La següent són poc conegudes
i totes dedicades al servei de la gestió
empresarial a diversos nivells.
Al set hi ha Salesforce.
És una empresa que proporciona a altres negocis
un programari de gestió al núvol per les seves necessitats
de marketing i vendes.
Aquests guanyen pasta segurs.
A més, és caríssim la llicència de Salesforce.
Déu-n'hi-do.
En portem una altra.
En portem una altra.
En portem una altra.
En portem una altra.
Deu-n'hi-do.
A la posició 6 ja sap.
Aquestes segurament, potser sí que l'hi soni algú,
tenen un conjunt de programes
i bases d'adades capaços de gestionar-ho tot.
Però quan dic tot és absolutament tot, tot, tot.
Ara, tot i que està bastant enfocat
a grans empreses de l'estil.
Ferroviàries, companyies aèries, hospitals, centres de recerca...
Tu parles del CEM Hospital.
CEM Hospital.
Aquesta gestió d'hospitals que ho podies fer tot també.
Químic.
CEM Hospital.
Ara que parles de Theme Hospital, fa res just abans dels Nadals.
Hi havia una pàgina, que és GOG.com,
que vindria a ser com un Steam, però no és ben bé un Steam,
que pots comprar jocs, a vegades jocs molt clàssics i antics,
reempaquetats, perquè et funcionin amb ordre de dos models.
I mira, justament el Theme Hospital estava per un euro,
que estan d'ofertes, perquè aquestes festes han estat d'ofertes,
i jo el recomanaria moltíssim.
El Theme Hospital és brutal. El joc i la pàgina web d'aquesta.
I, a més, aquest Nadal, el Green Fundango estava gratis, a GOG.com.
Vull dir que has d'anar mirant, no?
Has d'anar mirant, i, a més, quan et compres un joc en aquesta plataforma,
no tenen DRM.
Per tant, mira, si vols passar-li al teu amic,
doncs hi pots passar, no hi ha cap problema.
Molt bé. Va, doncs seguim amb el rànquing.
Anem al cinquè lloc, que és per Ultimate Software,
que amb aquest nom semblaria de videojocs, però no,
fan programes de recursos humans.
I la quarta plaça aniria a la consultora tecnològica
World Wide Technologies,
i el tercer, per l'empresa de programari de marketing i ventes,
el HubSpot, que també segur que a molta gent
li ha vingut el nom en alguna de les cercades que ha fet.
I abans de dir les dos millors empreses tecnològiques on treballar,
que jo crec que gairebé tots ja sabem quines seran,
us voldria fer aquesta pregunta.
Per vosaltres, quines són les característiques
que hauria de tenir el vostre millor lloc de treball?
Al final és els horaris, no?
Un bufet d'esmorzars èpic.
Durant tot el dia, no? 24 hores.
Perquè jo veig unes empreses tecnològiques
amb uns bufets d'esmorzars que jo estic fent una galeta
i penso, ai, si treballes aquí.
Si treballés allà pesaria 120 quilos.
No, però són molt healthy, no?
Però ja et pots fotre 50.000 quilos de muesli
que no et preocupis que engreixa.
No, això penso que al final, la pregunta que fas tu, francès,
que és el tema, sobretot el tema dels horaris.
De fet, és una de les coses que molts de la gent
que va respondre aquestes enquestes
i com valorava el seu lloc de feina, valorava sobretot això,
les concil·lacions entre la vida laboral i la vida familiar,
les possibilitats que la pròpia empresa et formés,
potenciés el que tu poguessis arribar a moltes més coses
i no només, mira, vostè l'hem contractat per aquí
i estarà 20 anys aquí, no?
I fent només la mateixa cosa, no?
Tot això, jo sobretot crec que avui en dia
la concil·lació laboral és el que tots més valorem, no?
Tenim més llibertat pel nostre temps lliure
i no estar lligats a l'empresa amb jornades astronòmiques,
tot i que en el món, moltes vegades, de la tecnologia,
hi ha aquesta imatge de jornades inacabables,
però que estaria potser més cap al desenvolupament,
cap als llocs on hi ha deadlines, en dates d'entrega inamovibles,
que no pas en empreses com de gestió,
que és el que hem estat veient fins ara.
Eli, i quines són les dues primeres?
Doncs les dues primeres són Google i, al capdamunt, Facebook.
Què creieu que han fet aquestes dues empreses
pels seus treballadors perquè siguin gairebé
el paradigma de l'empresa moderna?
Jo t'ho diria, però...
Digues.
Fer uns sous brutals, llavors estan contentíssims tots.
Clar, però també viuen uns llocs on els lloguers són caríssims.
Tu vas anar a Nova York aquest estiu...
I a Palo Alto, també, i vaig visitar Google i Facebook per dins.
I vas veure una miqueta el nivell, no?
Sí, només us diré que una casa normal
del lloguer a Palo Alto són 10.000 dòlars al mes.
Mare meva...
Quins sous voleu que tingui, aquesta gent?
Han de pagar bons sous perquè la gent pugui viure...
Però si no van a casa, aquesta gent.
Han de guardar les seves coses d'alguna banda.
No van a casa.
Fa temps vaig veure un 30 minuts
on precisament es parlava de la gent que viu a Silicon Valley,
que tots treballen per grans empreses,
i tenies enginyers de software que vivien gairebé
en la indigència, en un passadís,
en habitacions compartides, en una cortina, amb altres gent,
perquè és que no es podien pagar,
amb aquests sous que podien arribar a tenir,
que no tothom té el mateix tipus de sous,
però inclús amb sous que ens assemblarien molt bons,
no podien pagar-se res més per viure a prop de la feina.
O sigui que agafessin tres o quatre hores de viatge.
És el que diu l'Albert,
que pràcticament és millor que visquin a la feina aquestes persones,
perquè, a més a més, amb aquests sous,
jo crec que deuen estar hores i hores al lloc de feina.
Tenen dutxes, tenen campus de bàsquet, d'esport,
tenen massaggistes, tenen...
A Google, per exemple, era molt graciós,
perquè Google són com molts edificis baixets
en un campus molt gros,
i per desplaçar-te d'edifici a edifici,
a part que hi ha uns autobusos elèctrics,
hi ha bicicletes dels colors de Google
que no estan lligades amb cap candau,
simplement tu agafes una bicicleta,
te'n vas a l'altre campus i deixes la bicicleta allà.
Has recordat que vaig anar fa uns anys a Electronic Arts,
a la central de Vancouver, al Canadà,
i vaig anar al FIFA, als jocs esportius,
de futbol americà, de cotxes, els esportius,
els famosos d'Electronic Arts,
i tota la part aquesta esportiva, camps en plural,
de bàsquet, de futbol, de tots els esports possibles,
de tenis, els tenien allà.
Jo faig cinc anys vaig anar al d'Electronic Arts,
però el que està també a Sant Francisco,
que està a Redmond,
i també tenien camps de bàsquet, de futbol, de hockey,
que dius hockey?
Doncs sí, de tot per a l'esport.
Jo vaig anar a Baifugona, a Riu Kort,
encara que no hi havia res.
La seu d'Electronic Arts de Baifugona.
Ja que estàvem fent una miqueta de repàs del 2017,
dic que aquest 2017,
hem tingut aquesta pel·lícula protagonitzada,
parlem a Watson, que diu The Cycle,
El Círculo, que a part del seu argument,
una mica també ens dona una forma de veure
com és la vida també en aquestes empreses,
que gairebé com que t'ho donen tot i no has de viure d'allà,
pot ser una miqueta absorbent,
treballar en aquests llocs.
Anem anant en compte.
Doncs continuem el Generació Digital a Catalunya Ràdio,
primer programa del 2018,
i el 2017 ha estat, indubtablement,
un molt bon any pel món del videojoc,
ho dèiem, hem tingut noves consoles
i sobretot molts jocs i molt bons.
La pregunta que ens fem ara és si aquest 2018
podrem dir el mateix.
Elis, repassant la llista de jocs més esperats
que ha preparat l'Albert García,
doncs tot indica que no, al contrari.
El calendari gamer per aquest 2018
ja es força ple de dates assenyalades,
de moment no tenim noves consoles a l'horitzó,
però sí molts videojocs.
Per exemple, dos de tan esperats
com el Red Dead Redemption 2
o el nou God of War.
I, Albert, seran aquests els dos jocs
que marcaran aquest any?
Jo penso que sí, hi haurà molts més,
però, si voleu, comencem amb el plat estrella,
que és el Red Dead Redemption.
Mr. Morgan.
Maybe when your mother's finished mourning your father,
I'll keep her in black, on your behalf.
L'has posat perquè tu hi creus molt, en aquest joc.
Moltíssim, moltíssim.
Tinc moltes ganes que arribi la primavera d'aquest any
i de poder jugar per fi a la segona part de Red Dead Redemption.
Red Dead Redemption és un videojoc,
pels que no conegueu, del salvatge oest,
de pistolers, de la típica història western.
I, per entendre'ns,
vindria a ser un joc dels creadors de Gran Theft Auto,
però transportat en aquest escenari
de finals del segle XIX, començaments del XX.
Sí, perquè, de fet, és una mica ja,
si és argumentalment continua la història
o està posat en la mateixa època que el primer Red Dead Redemption,
és ja als finals del oest, la civilització ja està arribant,
llum elèctrica en alguns ranxos...
El tema és que encara no sabem ben bé on se situarà.
Els que som fans volem saber quins són els personatges,
i no ho sabem encara perquè els trailers no deixen clar
si serà una abans o després del primer.
Perquè el primer és una història de venjança,
i no direm res, però hi ha un argument
en què apareix el fill del protagonista i acaba així.
I, clar, la lògica que et porta a pensar
que és el fill del protagonista,
és el fill del protagonista,
però, clar, dius que ho podria ser qualsevol cosa.
Hi ha molts dubtes. Mireu els trailers, si podeu,
com estan fets els personatges, l'animació facial de les cares...
Els cavalls. Els cavalls? Sí.
Impressionant. Moltes ganes.
Què és això?
És la serpenta del món.
Que no tenen cap tipus de mirament
a l'hora de mostrar una violència, doncs, bestial, no?
I, per fi, arriba, Got of War,
a l'actual generació de consoles, per tant, a la PlayStation 4.
Kratos, què? Igual, com sempre o no?
No, no, Kratos ha canviat una mica. Què dius? Què farem ara?
Ara és pare. Kratos és pare.
I qui és la mare? No ho sabem, no ho sé.
Hauríem de veure aquest joc
per descobrir quina dona pot aguantar aquest homenot.
La veritat.
El tema és que és espectacular, visualment, també,
i tenim moltes ganes.
Perquè digo en un promès fa poc
que seria una història bastant extensa, bastant potent,
i, normalment, si podeu mirar algunes imatges,
té una pinta espectacular.
Aquest és el joc que deia el Cris,
que està ja començant a fer butxaca, no?
Que s'ha de comprar un Ferrari o algo així.
La veritat és que el nou videojoc de bola de drac
és molt esperat, és el Dragon Ball FighterZ,
amb una Z al final, ordinador, Play 4, Xbox One.
Surt d'aquí no res, el 26 de gener,
i és el somni fet realitat pels fans de bola de drac.
Es veu brutal.
Els personatges...
Sembla la sèrie d'animació, directament.
Sí, oblideu-vos que esteu jugant a un videojoc,
tipus Budokai, si us agrada.
Esteu jugant un capítol de bola de drac.
Sí, la polèmica ha estat que, clar,
a bola de drac hi ha molts personatges,
tothom té el seu preferit,
però en el joc inicial només vindran els típics inicials.
Potser una vintena.
Per ampliar la col·lecció hauràs de fer pagaments a banda.
I la gent això li ha molestat.
No deixes una cosa que gent que li molesta això,
ho veurem sempre, a partir d'ara.
Comencem a acostumar-nos a estar així, la cosa.
I s'enfada molt, aquesta gent.
Perquè té molt de temps lliure.
En lloc d'estar jugant, està encaixant-se.
I tenen motius per enfadar-se.
Però el tema és, deixem-nos de la polèmica,
intentem gaudir del joc,
i la veritat és que l'aspecte és sensacional.
A veure, la Gina i jo hem fet el mateix moviment.
El mateix.
El moviment de pirata, del pirata que balla.
Això fan els pirates? Aquest moviment que demora els braços.
Una botella de pez limon.
Bé, doncs us tocarà fer-ho,
i espero que ho feu quan juguem online, aquest videojoc.
Perquè és un videojoc Sea of Thieves, és el nom.
El mar dels lladres, dels lladregots, no m'ho imagino.
Els pirates sortirà per la Xbox One i per PC.
I és interessant perquè és un món de pirates.
És un món en el qual podrem fer el que vulguem.
Assaltar un altre vaixell,
serpar i anar a investigar illes desconegudes,
buscar un tresor amb un mapa del tresor.
No manscai. És el simulador del pirata.
No diguis això, tant de bo no siguem no manscai dels pirates.
És un món en el qual podem fer de pirata,
que és el somni que tots tenim.
I podem tenir el vaixell generació digital,
amb els pirates generació digital?
És que imagineu-vos, no? Tu, per exemple, el Timo.
Sí, evidentment, jo.
L'Albert, què podries fer? Tu estàs allà mirant els mapes.
Decidint on anem, anem aquí, anem allà.
La cartografia, tot això, sí.
Posem el Xavier i l'Estar disparant els canons, no?
Francesc Kelly amb les veles, no?
Jo, si voleu, em poso allà dalt. Afregar terra.
A la còfia. A la còfia del vigia.
Anava a dir de posar-me allà dalt,
perquè és petitó, l'Albert.
No encaixo gaire. El Cris allà dalt.
Ja està. Que no hi és, no?
Jo també li busquem una ocupació.
De màscaró de proa.
El vaig provar fa uns mesos a la Gamescom,
i és maco, és maco, és a estar en un món de pirates.
És cooperatiu, eh? És cooperatiu, completament.
El vaixell, si no estem tots cooperant,
allò no comença a avançar. Molt bé.
Ok.
Tots aquests jocs que estàs comentant no han aparegut.
No. Encara no es poden jugar.
Alguns sí que ja ho has fet tu perquè has tingut oportunitat.
I aquest, de què va?
Aquest és a Way Out, és el nom del videojoc,
i la premissa és Escapem-nos de la presó.
Bàsicament és una aventura molt cinematogràfica,
o sigui, no és gaire original.
La premissa no és gaire original,
però el tema és que és 100% cooperatiu.
Necessites conèixer una altra persona...
Necessites fer amics, eh?
Aquí sí, a la presó, suposo que per escapar...
Ho fas amb amics normalment.
Però això és online?
Aquest és un cooperatiu, ara, doncs ara que ho dius...
Jo crec que deu ser un al costat de l'altre, no?
Jo et diria que és un al costat de l'altre,
perquè s'han vist imatges amb pantalla partida.
Sí.
Però ara no sé ben bé si serà online o no.
Perquè recordeu de Dinàmic, quan encara era Dinàmic,
potser l'últim projecte de Dinàmic com a Dinàmic...
Ah, sí. Era d'una presó.
Una presó que havies d'escapar.
Ja ho havia fet en l'època dels 8 bits amb Dustin,
que a mi m'encanta, aquest joc,
i prèviament també has d'escapar d'una presó,
i allò va ser un fracàs, la prisió.
Va ser una cosa que va vagar-ho a enfonsar tot.
Tant de bo no acabi sent un fracàs,
perquè té molt bona pinta, és molt cinematogràfic,
i llavors...
O sigui, té molt bona pinta, el videojoc.
A mi la premissa ja m'encanta.
A veure, aquest és un videojoc que és dels creadors de...
Del Brothers.
És que t'anava a dir... A veure, si no l'heu jugat, el Brothers,
és un joc cooperatiu amb tu mateix.
És a dir, tu mateix portes dos personatges a la vegada.
Ah, que bo. Sí.
I aleshores, aquest joc va molt bé,
sobretot si no saps fer servir un comandament amb dos joysticks,
va molt bé per entrenar-te.
Jo ho he fet servir amb la gent que tinc a casa
que no en sap tant, doncs va molt bé.
I clar, aquesta gent en sap molt,
de fer cooperar dos personatges.
Jo tinc moltes ganes de jugar-hi.
De fer... El director d'aquest videojoc
és un director del cinema.
Ve del món del cine i va entrar en el videojoc amb el Brothers
i, de veritat, el que s'ha vist és molt potent.
És realista? És a dir...
És realista i té un tarannà, una mena d'estètica molt cinematogràfica,
però les imatges donen la sensació de...
Realment sou dues persones que voleu escapar
i d'entrar molt dintre de la història.
I acabem amb un joc índi,
perquè també hi haurà, evidentment, molts jocs índis.
És el de Last Night.
Aquest l'he posat perquè he pensat que vosaltres, aquí al Generació,
sempre he pensat que sou gent molt cyberpunk, molt Blade Runner,
i dic, vaig a posar un, una mica de quota cyberpunk,
sempre en el programa, sempre ha d'haver,
sempre a quota de...
Jocs estil Blade Runner, veritat? Oi que sí?
Doncs és un joc que sortirà per ordinador i per la Xbox One,
data per confirmar.
Novament us recomano que busqueu les imatges,
són espectaculars, és un estil pixel art,
però la il·luminació veu molt de les pel·lícules
d'aquest tipus de gènere de cyberpunk,
i és una passada.
És que ara el nom m'ha recordat aquell...
Com es deia aquell joc?
Aquell joc que era genital,
i havies de portar tota una manada de gent
cap a un costat i cap a l'altre.
No, no, no.
No, no, ja ho diré, ja ho diré i ho deixaré a xarxes, eh?
És un joc que vam comentar aquí alguna vegada.
Bé, és igual, és igual.
Ara ens quedem aquí amb aquest misteri.
Crec que es diu The Last Alguna Cosa.
Bé, per Play 3 el vaig jugar.
Hi ha hagut un moment que m'ha semblat que era aquest.
Quins més pots dir així, ràpidament?
Ràpidament, el nou Monster Hunter,
que la gent que són fans l'estan esperant moltíssim,
però molt, molt, molt, molt, molt.
No té res a veure amb el que vam parlar
el dia de directe a l'Oriol.
El Monster Hunter és el que ha sortit per la...
Per la Switch?
No, va sortir una versió per Nintendo,
però aquesta nova versió és per la Play 4,
i els que són fans l'esperen molt.
Un altre que fa dies vam recomanar també al generació
és un que es diu Kingdom Come Deliverance,
és el simulador de l'època medieval.
Molt bé, directe, eh? Directe.
És superrealista.
Anthem, el nou videojoc dels creadors de Mass Effect,
el Nino Kuni 2,
si us agraden les pel·lícules de l'estudi Ghibli,
l'estudi del Totoro... La segona part, eh, ja?
La segona part de Nino Kuni, exactament.
La Psychonauts, joc de culte en el qual plataformes mental,
per dir-ho d'una manera,
en el qual estem dintre d'un cervell, durament.
La tercera part de Kingdom Hearts,
aquesta barreja entre personatges de Final Fantasy i Disney,
durant anys esperada.
Detroit, Become Human, el nou joc del David Cage,
joc narratiu,
joc de triaté aventura, però segle XXI,
per dir-ho d'una manera,
i la nova aventura de Spider-Man,
que malgrat que sembli un altre joc de Spider-Man,
aquest sembla realment que està molt bé.
I jo en tinc dos més, que el primer és el nou Metro Exodus,
que per primera vegada en el joc de metro sortirem a la superfície,
i un joc indie, que és així com molt cookie,
que és gairebé com uns pokémons molt cookies, molt monos,
que es diuen Ooblets.
I és un joc independent,
que m'agradaria molt que miréssiu el tràiler i l'art que té,
perquè crida molt l'atenció.
No hi ha gaire jocs de la Switch, pel que veig.
És que l'any 2017 ha sigut molt potent per la Switch,
però el 2018 a veure...
Hem fet recerca i...
No hi ha màries, no hi ha una cosa anunciada, no hi ha res.
I m'he fixat que de la llista aquesta
no hi ha cap protagonista femenina.
Fa una mica de pena, eh?
També potser és la meva tria.
No, no et passa res.
A veure, pensa que...
No t'enfadis.
No va contra tu, però sí que és rellevant
que passin aquestes coses,
que no n'hi ha cap de les llistes aquestes que fem
que acabin de ser protagonitzades per una dona,
perquè tampoc n'hi ha tants per triar.
Bola dragzeta, home, potser la...
Això no es pot comptar,
perquè són, al final, millores estètiques.
Detroit sí que té una protagonista femenina.
Sí, això és veritat.
Doncs continuem amb el generació digital.
Què necessitarem saber
pel 2018 a nivell de tendències tecnològiques?
Abans d'explicar-vos-ho,
anirem amb el Cris del canal de Cris
amb la col·laboració, ja escoltareu,
de l'avi del Doraemon avui.
Benvinguts al generació digital,
el programa dedicat a la tecnologia...
¿Que m'ajudaries a fer-me un compte a les xarxes socials?
I tant, que sí, avi.
Això de la internet és molt fàcil.
L'únic que has de fer és evitar els hackers i els trolls
per evitar els estalquejos a Twitter, Facebook i LinkedIn.
Molt important entendre els memes
i no caure a les enganyifes dels magufos
perquè després quedes en ridícul i et fan un xop amb la cara
i no vull que et passi res d'això.
Ho has entès, Savi?
Sí, molt bé, però abans d'encendre l'ordinador,
mira amb la televisió que crec que els canals s'han borrat.
No has entès res, oi?
Res de res.
No te metes a mi Facebook
No te metes a mi Facebook
L'any passat, les paraules que havíem de saber eren
intel·ligència artificial, big data i internet de les coses.
Sí, que es veuen genties una mica.
Gina, quines paraules hem de saber per aquest 2018?
La primera és criptomonedes.
Tots heu sentit parlar dels bitcoins,
però no són les úniques monedes virtuals que existeixen.
N'hi ha d'altres que ara pugen
i de les quals sentirem a parlar o no,
perquè això tot és molt volàtic.
La primera és Ethereum,
que és la segona més utilitzada després del bitcoin.
La hitcoin, que es veu que està pujant tant,
que la gent que va comprar la hitcoin
és molt més gran.
No sé si heu comprat criptomonedes,
però és com anar a comprar cromos al mercat de Sant Antoni.
Sempre arribo tard amb aquestes coses.
Amb el tema del bitcoin, que fa molts anys recordo,
vam parlar amb un expert
i vam dir, Albert, compra alguna cosa.
Jo al final no vaig comprar,
però si hagués comprat deu bitcoins ara...
Ara mateix?
Seria tan fàcil de canviar, o no?
Quan vam parlar, ja no podies comprar ni un bitcoin.
Ja estàvem parlant de fraccions de bitcoin.
És veritat, era tot bastant més complicat.
Igualment, si l'haguessis comprat avui en dia,
tenint en compte que està el bitcoin com a 17.000 euros,
deu-n'hi-do, eh?
Veig que no has dit la Petro,
que és la criptomoneda vanesolana
que va presentar el president de Venezuela fa poc.
Teniu-vos la Petro.
El que veu el Xavi és en ocells?
Sí, fia-te'n.
Fem de la volatilitat del Petro.
Però fixa't com tothom s'està fixant en aquesta tecnologia.
No, jo tinc un munt d'amics
que estan invertint en monedes virtuals.
La següent paraula és blockchain.
En català, cadena de blocs.
És la tecnologia darrere dels bitcoins o de les criptomonedes.
M'han parlat ja fa temps del generació digital,
ja que és el sistema del valor a internet.
No hi ha una transferència
i que no se'n fa una còpia de les dades.
Quan et passo 1.000 euros, Albert,
d'aquests 1.000 euros que em sobren de tant en tant,
jo no em quedo 1.000 euros i tu tens 1.000 euros.
Tot això, quan no hi ha un intermediari tipus un banc,
és gràcies al blockchain.
El que fa és que fem una cadena de còpies de seguretat
que van encadenades, per això és cadena de blocs,
en milers d'ordinadors a la vegada.
I així queden assegurats perquè ningú ho pugui hackejar.
Perquè realment sembla ser que cada vegada que tu fas un canvi,
tot canvia absolutament,
perquè ningú pugui dir com vius hackejar-ho.
Per hackejar-ho hauries de hackejar tots els milers de blocs
que estan copiats a milers d'ordinadors a la vegada
i ho hauries de fer al mateix moment.
Per tant, és pràcticament impossible.
Una de les paraules que havien sortit el 2017
és el carnet de les coses, bé, 2017 i anterior.
Els objectes connectats.
Aquests generen un munt de dades
i per poder explotar aquesta quantitat contingent de dades
no hi ha una ampla banda necessària.
És l'equivalent per on hauríem de passar les dades
per poder-se anar a analitzar.
És per això que aquí entra la següent paraula.
Edge computing.
Edge computing és el substitut del cloud computing.
Ara que parlàvem de Cadova i el cloud computing,
que és una manera d'optimitzar el cloud computing
de diferents maneres, és a dir, hi ha moltes tècniques diferents,
per reduir aquest ampla de banda
que es necessita per tot el que arriba connectant,
la nevera, el cotxe, la tele, tot això.
I per acabar, Gina, una que m'encanta, digital detox.
Sí, hem tret a fer una nota digital.
Hauríem de fer tots, tots, un digital detox,
que és un periodi, un periode,
que és un periode sense estar en contacte
amb productes digitals.
I ara, com que és un luxe, no és gaire fàcil.
Ara tenim la tele, la tauleta, l'ordinador, el portàtil,
el mòbil, la consola...
De vosaltres, d'aquí a la taula,
quant és el màxim de temps que heu estat sense cap tema digital
en els últims cinc anys?
Home, jo crec que tenint en compte que fem aquest programa
és una miqueta injusta, no seria l'exemple clàssic.
Però és veritat, jo puc estar-me, de vegades,
amb els dies desconectats i tan tranquil, eh?
Jo em sembla que no.
Això passa quan, mira, si tens uns dies de festa,
el primer dia no et desconnectes, però ni que vulguis.
Però cada vegada que passen els dies,
no us passa que aneu desconectant una miqueta més?
Sí, sí.
Doncs bé, suposo que seria tenir uns dies més de festa,
uns dies més de vacances per acabar-nos de llistar.
Has demanat més festa. Per exemple.
El que és curiós és que aquest digital detox,
ho podem veure i gairebé ho podem entendre
perquè hem viscut l'entrada digital,
hem absorbit totes tecnologies digitals
i les hem incorporat a la nostra vida
i que han anat substituint moltes altres coses que fèiem,
perquè quan érem petits les fèiem diferents.
Ara, les persones que són, les anomenen ja natives digitals,
els nostres fills, no?
Que per ells el més normal és tenir la tauleta, tenir tot.
Com veuran, ells, aquest concepte de detox digitals?
És molt difícil perquè per allò no és algo que n'abusin,
és la seva forma de viure.
Estan connectats completament perquè viuen així.
A ells sí que serà molt difícil fer això
o inclús entendre que algú necessiti fer un detox digital.
Del Tetris hem après que les coses bones desapareixen
i els errors s'acumulen.
Què hem après del Candy Crush?
Doncs ràpidament fem un repàs de què ha passat a la xarxa.
Anem a Twitter, que sempre parlem de Telegram.
A Twitter hi ha un usuari que es diu Piensa3D,
que ens diu que ens agradaria creure el seu canal sobre tecnologia.
Piensa3D és un canal de YouTube format per tres enginyers electrònics
en el que es posen diversos continguts
relacionats amb el món de la tecnologia.
Ells mateixos ens comparteixen el seu vídeo o presentació,
però perquè us en feu una idea tenen vídeos amb els títols següents,
per exemple,
o crear jugos sencillos en Python.
També ens deixen la seva pàgina web, que és www.piensatresd.com,
i aquí es poden trobar coses molt interessants.
Acabem aquest primer programa del 2018,
aprofitant que hem conegut alguns temes interessants per aquest any.
Acabem amb una iniciativa del TermCat
que recull 260 termes relacionats amb els atacs,
els mitjans tècnics de seguretat,
els comportaments socials vinculats amb aquest àmbit
i també les tecnologies que tenen una incidència rellevant
en les estratègies de ciberseguretat.
I n'hem recollit un, cadascú dels que som aquí a la taula.
El primer, el dic jo, mira, Bomba Lògica,
programa maliciós que s'ha introduït en un sistema informàtic
i s'executa només quan es compleixen unes condicions predefinides.
També tenim el no repudi,
que és la propietat que impossibilita
que una de les parts implicades en una comunicació
negui que hi ha participat totalment o en part.
Jo em quedo amb Pesca d'escombraries,
que sembla molt analògic però és digital.
És l'acció de buscar informació valuosa a les escombraries d'una entitat
per produir-hi un ciberatac.
Pesca d'escombraries, que això jo vaig veure a Jocs de Guerra,
fa molts anys.
I la meva és dades massives.
Conjunt d'ades que pel seu volum,
la seva naturalesa i velocitat a què han de ser processades
ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals.
I jo em porto dues, perquè soc així de xulo.
El web fosc, que és part del web profund allotjat en xarxes xifrades,
superposades a internet que utilitzen l'anonimat
per intercanvi d'informació.
I el web profund, que és part del web,
que per la seva estructura de construcció
no pot ser classificada per cercadors ni per directoris.
Al termcat.cat podeu trobar fins a 260 paraules
fruit de la col·laboració entre el TermCat,
el Centre de Sobrevetat de la Informació de Catalunya,
CSICAT i altres experts d'aquest àmbit.
Aquest projecte pretén oferir un conjunt de terminologia oberta
a l'actualització que faciliti la comunicació en català
en aquest àmbit i que ajudi a la comprensió i a la divulgació
dels conceptes més rellevants.
I mira, aquest any, ho he decidit ara.
Farem una mica de cada dia, almenys una paraula.
Sí, perquè el TermCat fa una feina diària d'actualització
i que està bé, des dels mitjans i des del generació digital,
que anem parlant d'aquest tema.
I que ens avisin un dia per parlar de termes de videojocs.
Sí, del que sigui.
Bé, jo aquesta setmana passada vaig fer una cosa molt guai,
que va ser parlar amb Optimot,
que són els que fan aquestes optimitzacions
de les paraules en català pels sostenidors d'augment.
Sostenidors d'augment.
Perquè crec que en català és molt poc sexi dir això,
i aleshores vam acabar amb la conclusió
que, agafant la paraula Lleidatana, popa, i ap, apè,
sostenidors d'augment hauria de ser pop-up.
I la Mariola Dinarès està encantada.
Encantada.
Que ja ho sap, la Mariola. Sí, la vaig etiquetar.
Perquè vaig dir, home, sostenidors d'augment,
o sigui, compares push-up amb sostenidors d'augment
i sembla una cosa ortopèdica.
Necessitem una cosa una miqueta més de gràcia, no?
I més curta. Pop-up.
Molt bé, aquestes coses que es decideixen a la taula molta gent, no?
O a Twitter. O a Twitter, correctament.
Molt bé, molt bé, sembla molt bé.
Doncs nosaltres ens acomiadem en aquest programa,
que és el 643, no ho he dit abans,
643 programes, acabarem aquest any, el juliol,
ja amb gairebé 700 programes.
No es diu aviat, eh? Sí, sí, es diu molt aviat.
Gràcies a tots per haver vingut en aquest programa
i a tots els que vindran. A tu.
I també al Control Tècnic hem de recordar
que hem tingut el Ricard Portal.
Nosaltres hi tornem, com sempre, a la mateixa hora,
la setmana vinent, és a dilluns dissabte, a la mitjanit,
o si voleu escoltar-nos abans,
podeu fer-ho els dimecres a les 6.
Adéu-siau.
Gràcies a tots per haver-nos acompanyat.
Gràcies a tots per haver-nos acompanyat.