Molt bona nit, passen 6 minuts de la una de la matinada.
Som en directe al programa número 550 del Generació Digital,
programa de Catalunya Ràdio que parla de tecnologia i cultura digital.
Des de fa molts anys,
aquest programa va néixer l'any 2002,
i des de l'any 2006-2007 està a Catalunya Ràdio.
Elisabet Sánchez-Ginatós, Francesc Egeblasco i Albert García,
molt bona matinada.
Un amic del programa ens ha enviat un missatge.
Escolteu-lo, perquè és molt interessant.
Hola, guapos, soc en Ludo de Mosega la Poma.
Us explico una història de por,
i és que aquesta setmana m'ha passat una cosa estranya.
El meu cunyat es veu que es compra un cotxe
i m'ha enviat per WhatsApp una fotografia d'aquest cotxe.
No ha rebut cap mail, no ha buscat res,
el respecte d'aquest cotxe per internet,
ni cap altre senyal, només una fotografia d'aquest cotxe.
Ara, quan navego per internet,
m'ensenyen anuncis d'aquest cotxe pertot arreu.
Això vol dir, en meva opinió,
que WhatsApp està escanejant les fotografies
que m'envia la gent a les que jo envio
per redirigir-me anuncis cap a mi.
A mi em sembla que és una cosa interessant,
que pot saber la vostra audiència,
i que penseu-hi quan envieu fotografies per WhatsApp
que potser algú se les està mirant.
Fins aviat i gràcies.
Gina, com es deia això? Tenia un nom una mica estrany.
Un crawler.
Em fa rastrejar la xarxa buscant...
És una mica el que fa Google,
perquè després pugui indexar totes les pageses web d'internet.
Jo vaig dir fa un parell de setmanes
que a la meva empresa havíem començat a rebre visites
als nostres servitors dels crawlers de WhatsApp.
I me'n llaman un loca! Mira, mira, el Ludo.
O sigui que no és casualitat i no...
No, no, estan començant a fer una mica big data.
Us heu fixat que sempre són els cunyats
que es compren els cotxes? Sí.
Però, o sigui, el meu cunyat s'ha comprat un cotxe i mai...
Mai és un mateix. Sí, sí, és molt curiós.
Ludo, moltíssimes gràcies per aquest missatge,
i realment estem connectats i controlats per WhatsApp.
Doncs anem a recordar, si sembla, Eli,
el que regalem avui i el que regalarem la setmana vinent, no l'altre.
Doncs per avui, que ho regalarem al final del programa,
que ja no es pot participar,
hi ha un Super Mario Maker,
que és un que encara ens quedava d'aquests que teníem,
que és per la Wii U.
Magnífica capsa, eh?, i que la gent pot tenir si té una Wii U.
Exactament, doncs direm el nom del guanyó del final del programa.
I tenim un altre regal, que no serà per la setmana vinent,
perquè fem un especial Setmana Santa,
si no, que el guardarem per la següent,
que és un Street Fighter V per la PlayStation 4,
si no m'explico, sí.
Molt bé, parlarem, de fet, de la setmana vinent de Go.
I parlarem una miqueta de tot el que va passar amb el Fagou,
de Google, amb aquest campionat entre home i màquina,
d'aquest joc Go tan... i tan antic, no?, francès.
Sí, un joc d'origen xinès,
però que és totalment popular i conegut a tot l'Arcas i AT.
Doncs parlarem amb una persona que hi entén molt.
Tot això a la setmana vinent. Molt bé, i què més?
Doncs què més? Coses que ens envien a Facebook, a Twitter,
que, recordem, tenim un telèfon del programa,
que és el 638-78-30,
per enviar notes de veu amb consultes o amb propostes,
que després parlarem durant el directe.
Però també tenim un Facebook i un Twitter del programa,
que anem consultant i anem rebent propostes molt interessants,
com la que ens fa en Ferran Mayling,
que és una proposta per gent que li agrada l'esport,
que anem al gimnàs però que té horaris molt complicats
o que viatja, fins i tot.
És una startup, una petita startup,
que es diu Gym4Less,
intenta modernitzar aquesta manera d'anar al gimnàs.
De quina manera?
Doncs tu t'inscrius via web o aplicació, tenen les dues coses,
pagues una tarifa mensual,
i amb aquesta tarifa, que n'hi ha de bàsica,
i n'hi ha d'una miqueta més premium, de dos preus diferents,
tens passa per assistir a 400 gimnassos
que estan repartits, bueno, els gimnassos que anem als de sempre,
que tu ja hauries d'entrar en una quota fixa,
doncs no, pagues aquesta quota,
i pots anar provant un o altres gimnàs
depenent d'on et trobis, de tot Catalunya, de tot Espanya.
Està molt bé, això, no? Què us sembla, Albert?
Doncs molt bé, perquè sempre t'havies de limitar un sol gimnàs,
com heu dit, i aquí pots anar provant
fins que trobes aquell que té la piscina que t'interessa...
Exacte, si hi ha activitats que t'agraden d'un,
però no t'agraden de l'altre, doncs pots anar variant.
L'interessant d'això és que no has de pagar ni matrícules,
ni tens permanències, quan vols t'apuntes,
i quan vols, et desapuntes.
Jim Forless. Exactament.
I, de fet, la JimForless.com ja tenen tota la informació,
i, de fet, a la pàgina web,
directament ens poden direccionar
cap a l'aplicació d'Android o d'iPhone.
Molt bé, molt bé.
De fet, ara tu comentaves que la gent ens envia per escrit
les seves iniciatives,
però també ens han enviat alguna amb audio, ho escoltarem.
L'he posat la primera, aquesta cançó, expressament, eh?
Perquè a la Líia ens posem a ballar.
Exacte, exacte. Automàticament.
Doncs això, hi ha gent que fan allò que tant ens agrada,
que és enviar-nos una nota de veu i explicar-nos una iniciativa,
en aquest cas relacionada amb les alertes d'emergència.
Hola, Albert, i amics de Generació Digital.
Moltíssimes gràcies per convidar-nos avui a parlar d'AlertRai.
AlertRai és una aplicació
per enviar i rebre alertes d'emergència a la població.
És molt semblant al WhatsApp, però la diferència és aquesta,
que no només ho envies als tuos coneguts.
A entitats i cossos d'emergència com Protecció Civil, com Bombers,
com Policia Local ja l'estan fent servir.
Us animem a tots i a totes a baixar-vos
a aquesta aplicació de manera gratuïta,
a través d'Android o iPhone,
i ens dieu què tal funciona.
Moltíssimes gràcies un altre cop.
638-68-7030.
I, a més, ens han enviat un missatge,
que ens anima més coses, la gent d'AlertRai.
Ara estan treballant perquè les alertes arribin,
encara que no hi hagi cobertura,
i ho fan amb una tecnologia que ells mateixos estan fent,
estan creant, com que el projecte és interessant en cas d'emergències,
quan cau, per exemple, la cobertura,
ho presenten com a projecte a la Unió Europea.
I la setmana passada l'Àlex ens preguntava
sobre la recuperació de dades d'un ordinador.
Doncs aquesta setmana la nistega continua.
¿Volrías saber quién es el mejor programa
para poder crear un clon de un PC en Windows?
Muchas gracias.
Gina, l'Àlex està treballant, i, de fet, des de la setmana passada,
que està treballant amb el que li havíem dit,
però ara necessita un programa d'aquests que li pugui funcionar.
A veure, tenim diverses opcions.
Ei, el micròfon.
El micròfon.
A veure, tenim diverses opcions.
Ei, el micròfon no et va, Gina.
Que fort, és el periscope que acaba de...
Hola. Ha fet interferències.
Ah, sí, estàs... No, no, no, saps què et passa, Gina?
Estàs apretant el botó de la tos amb l'ordinador.
Aquell botó que tenim aquí que mai toquem.
Perdó, perdó, perdó, perdó.
No, anem a explicar als ullents que tenim dos botons aquí davant.
Un és de la tos,
quan realment tens ganes de tossir el prems
i fa que el micròfon estalli.
Perdó, i és allà on tenia recusat el telèfon mòbil
per poder fer els periscopes.
No passa res. Ja hi som, ja hi som.
A veure, tenim diverses opcions
per fer córrer Windows en un Mac.
Ja us dic, per experiència,
el que serveix més per fer coses d'ofici màtica
que no pas per fer córrer videojocs.
Francesc, que sàpigues que pots girar la càmera
si fas dos clics a la pantalla.
Ho dic pel periscope. Molt bé.
A veure, les opcions que us donc
són, per començar, Parallels o Bebaixa MWare Fusion,
que són opcions de pagament,
que són opcions de Windows per fer-les córrer,
tot i que tenen un temps de testing gratuït
que dura 30 dies.
Que potser li donava temps, no? Sí.
Una versió gratuïta i open-source, i per això m'agrada molt,
és Virtual Box per Mac, que funciona igual que Parallels,
i a mi m'agrada més perquè la seva filosofia aquesta més oberta,
i gratuïta, és millor.
El Bootcamp és un altre
que et permet instal·lar Windows al mateix disc d'oc al Mac,
i aquí el performance de l'ordinador,
és a dir, la manera en què treballa l'ordinador,
perquè és com si instal·lessis realment el sistema operatiu,
no fa una màquina virtual. Molt bé.
CrossOver Mac permet fer córrer software de Windows al Mac,
és a dir, no fa falta que tinguis el Windows,
si el que vol l'Àlex és...
Mira, jo vull fer córrer un programa que només funciona en Windows,
doncs CrossOver Mac no necessites el sistema operatiu,
sinó que fa servir els mateixos programes de Windows.
I si no, sempre pots fer anar el Remote Desktop
per poder accedir al teu Windows,
si tinguessis un altre PC que és un Windows,
pots fer servir en remot aquell ordinador des del teu Mac.
Existeix també com a extensió de navegador Chrome,
i es pot fer anar des de tauletes, no només des d'un Mac,
des de qualsevol dispositiu.
I un altre uient ha escoltat o ha llegit novetats d'Instagram.
Hola, em dic Jordi,
i he escoltat que Instagram està a punt de canviar,
ha semblat-se bastant a Facebook.
¿Pots explicar quins canvis hi haurà?
Hi ha molta gent que està preocupada, Francesc, no?
Doncs sí, la veritat és que...
A veure, recordem tots una mica que Instagram, de fet,
forma part del conglomerat empresarial de Facebook,
i que, per tant, no deixa de ser lògic
que comenci a adoptar algunes de les característiques
que Facebook utilitza en la seva pròpia xarxa social.
I, de fet, què ho veig, això?
Doncs l'únic motiu de mantenir-te,
intentar mantenir-te més temps dintre de l'aplicació,
per, òbviament, veure més publicitat relacionada,
una cosa que també diuen que pot acabar passant a Instagram,
que comencis a veure petits anuncis, petita publicitat, etcètera.
A partir del 15 de març, què passarà a Instagram?
És que canviarà la forma en què mostra
les fotografies dels teus seguidors.
Primer, en grups d'usuaris concrets,
i després s'anirà aixamplant a tota la base d'usuaris d'Instagram.
Passarà una mica com el que passa a Facebook,
que el teu timeline ja no és cronològic,
sinó que comences a rebre...
Se't presenta, primer, aquell contingut
que l'algoritme de Facebook considera,
a nivell d'Instagram, considera que és més interessant per tu.
Per què? Perquè la temàtica coincideix
amb el que tu estàs fotografiant, amb el que tu més comentes,
la proximitat o la coneixença que tens amb aquell usuari en concret,
i també una mica la cronologia, l'hora que és.
Es considera que no perdràs res, però simplement se't mostrarà diferent.
Quan va passar a Facebook també hi va haver gran rebombori,
la gent es va queixar molt,
ells volien veure les coses com es publicaven...
S'ha diluït una mica, segurament a Instagram,
hi haurà un cert conat de resistència al principi,
i després la gent s'hi anirà acostumant.
Es considera, diuen els càlculs,
que gairebé el 70% de les imatges d'Instagram,
segurament aquells que tenen molts seguidors,
se queixen molta gent a Instagram, l'esperen.
Se't queden diluïdes en el teu timeline.
S'intenta una mica promocionar aquell contingut
que creuen que és més important per tu,
perquè estiguis més satisfet,
vegis més fotografies, comentis més fotografies,
estiguis més temps enganxat a Instagram.
Us passa que en les xarxes socials com Instagram,
hi ha vegades que tens ganes de canviar
i veure altres coses noves,
i faries un canvi de seguidors, els posaries a zero i tornaries?
En canvi, amb això,
sembla que volen donar-te més del que ja vols seguir.
És això, és una de les queixes que hi ha hagut,
que si el que tu de cop i volta
vols fer alguna cosa diferent o descobrir gent diferent,
això t'ho farà una mica més difícil.
També diuen que això farà més difícil
que persones noves entri
dintre del que serien la gent que té molts seguidors a Facebook,
perquè costarà descobrir gent nova.
En canvi, tots aquells que ja tenen grans seguidors
seguiran protegint-se una mica més contra perdre seguidors.
는
Generasio Digital
Hori de récob
Hem entrat a la primavera i això significa que fins a finals
del mes de juliol,
i prepararem d'anar a esdeveniments i donar-vos tots els detalls
de les coses que passaran en cultura digital, que seran moltíssimes.
I aquesta setmana s'han presentat els darrers artistes
que conformen tot l'univers del Festival Sònar.
I per parlar-ne en directe hem establert comunicació
amb el codirector del festival, en Ricard Robles.
Molt bona matinada. Hola, bona matinada.
Hola, Ricard, moltíssimes gràcies per agafar el telèfon a aquesta hora.
A vosaltres deu haver d'agafar-n'hi falta, ja ho saps.
Molt bé. Escolta'm, sona de fons el guinxo.
El Generació Digital ens entusiasma, a mi personalment m'entusiasma,
perquè utilitza moltes joguines que fan sorolls,
i bé el Sònar, perquè ho heu anunciat aquesta setmana, no?
Bé, el Sònar, i a més a més, bé amb Disney, que acaba de sortir.
I amb l'estrena del que serà el show en directe,
que és la primera vegada que es veurà tot el desplegament
de tota aquesta catxarreria, aquestes joguines,
han format en bio, és una...
Per nosaltres ens ha encantat,
és una de les celebracions que tindrem aquest any al festival.
I a més, és un artista força nou, no?
Però que ja sembla que tingui una...
bé, a darrere té un parell de dits, però poca cosa més, no?
Té poca producció musical, però de molt de pes.
És un artista que va aconseguir, amb les seves formules a peticions,
fer-se un espai propi,
amb un discos realment on es barallaven influències
que venien de molts llocs, com un component electrònic low,
amb un profile,
i amb la incorporació d'instrumentacions no tan convencionals,
de manera que va aconseguir això arribar
i crear com un espai propi que té un perfil molt, molt definit.
A més, les seves col·laboracions, en el cas de Dior, de manera molt concreta,
el van situar com un estatus una mica especial després,
va desaparèixer del mapa durant bastant de temps,
i ara torna amb un nou àlbum i amb un nou show,
i és una de les presències més esperades d'aquest any.
Ja hi ha interès i ganes per veure
què ha estat fent el Guimxer durant tot aquest temps
i com es cura això en directe.
De fet, el tret de sortida del Sonar Més D va començar dijous,
amb aquest Ateis tot fosc Sonar Més D, de Mazda Rebels,
on es va poder escoltar a Martín Messier.
I, a més, a l'abril i al maig, nous tasts de Sonar Més D,
que van marcant el ritme d'un festival que no ho sembla,
però ja està a sobre.
De tant en tant, veiem al Twitter l'equip del Sonar Més D,
ja treballant,
i suposo que tot deu estar força lligat, no, Ricard?
Estem en aquella fase ja, diguem-ne,
que el puzzle ha de tenir totes les peces al seu lloc.
I, de fet, encara hi ha alguna cosa que s'està acabant de decidir,
o que ha acabat de tancar a l'últimíssima fase,
però, en breu, tindrem notícies.
D'aquí pocs dies farem un avançament del que són
les activitats més de conferències i taules rodones,
la part més de talks, diguem, de proponents,
això es veurà aquí una setmana o deu dies, una cosa així,
i, més endavant,
més la presentació definitiva del programa,
i amb totes les activitats més de networking,
la part de la market lab, la part més de business per start-ups,
tota la complexitat d'activitats que finalment estan interrelacionades,
les podem desplegades cap a mitjans del mes d'abril,
podem donar molta més informació de com participa,
si hi ha un format estant o com a professional acreditat,
i totes les cares del mes de les podrem desplegades,
hi haurà novetats i algunes coses que us explicarem en detall,
però ja és imminent, ja està, diguem, la cuina,
ja està quasi, quasi a tot.
Molt bé. De fet, aquest dijous, amb això d'aquest tast,
aquest primer tast que vam poder veure,
va parlar una persona, que és en Fernando Cotxieti,
que nosaltres el que vam fer és trucar-lo l'endemà,
ell és el cap del grup de visualització científica
al Barcelona Supercomputing Center,
i ells, durant la passada edició del Sónar de dia,
van recollir dades i després les van analitzar,
van fer allò del Big Data i després les van cuinar
i les van explicar.
Tot això ens ho ha explicat aquest dijous i ens han fet un resum,
per al nostre programa,
i, de fet, ell ens explica què és exactament el que vam fer.
¿Vieron allí cinco minutos o se vieron en la hora completa?
La gente de marketing llama el engagement de la audiencia.
Entonces podemos medir eso
y lo que sacamos fue un ranking mucho más diferente,
muy diferente del ranking simplemente midiendo la audiencia.
Hubo algunos artistas que resultaron muy importantes
para alguna gente que estuvo en el festival.
Eso creo que es una conclusión que les gustó mucho.
És curiós perquè una gent que treballa amb el Mare Nostrum
aquest superorinador, va al Sónar Més D,
controla, entre cometes, els moviments de la gent
a través del seu mòbil, si estan connectats al wifi,
i veuen els moviments de concert a concert,
de concert a talk, etcètera, etcètera,
i per vosaltres això deu ser superinteressant, no?
Sí, és molt interessant el valor de la dada,
però sobretot és interessant
una cosa que nosaltres volíem quan vam crear Més D,
quan vam decidir el canvi de seu i el nou relat transfestival,
i és la possibilitat
que l'esdeveniment fos un camp d'experimentació,
un laboratori.
Són curioses aquestes dades, i et diuen, per exemple,
si l'audiència va a visitar la part expositiva de Sónar Planta,
o va a veure una sèrie de conferències,
enténs el comportament i els gustos del teu públic, i això està bé.
Però sobretot el que ens interessava,
i el que ens continua interessant i sobre el que volem treballar,
és fer d'aquest festival un territori
perquè puguem experimentar amb el DSC, en aquest cas,
o amb altres entitats, o amb altres equipaments.
És convertir un esdeveniment cultural en una eina
sobre la qual puguem fer coses innovadores,
aprendre'ns a aprendre, a explorar.
La possibilitat de trascendir
el fet de ser únicament un esdeveniment lúdic o festiu, no?
I aquesta és la voluntat amb què vam establir aquesta col·laboració
amb el DSC,
la manera que podíem posar tot el potencial i la capacitat
d'un gran supercomputador a dintre d'un festival,
una cosa absolutament atípica,
buscant una finalitat que també era útil,
que és el valor d'aquesta dada,
o donant-li valor en si a la possibilitat que el món de la cultura
i el món de la supercomputació
tinguin un territori comú de treballar.
Aquest és el discurs sobre el que Sónar Planta vol incidir.
El valor essencial és aquest,
ser capaços de convertir-nos
en un territori d'experimentació, en un laboratori,
en un esdeveniment cultural,
pot ser útil a altres comunitats
que no són necessàriament el públic que li agrada el guinxo,
o qualsevol altre artista.
No podem fer més coses en un festival.
I aquest és el recorregut sobre el que volem seguir treballant.
Molt bé. Mira, escolta això.
Això que sona, com ja ho veieu, ha reconegut molts,
és Jean-Michel Ja,
i és que sempre tenim algun artista universal al festival, no, Ricard?
Sempre tenint aquesta quota, sí, d'artista,
que en el seu moment va aconseguir trencar motllos, no?
M'agrada especialment aquest perfil de creador
que trascendeix als gèneres, no?, i Jean-Michel Ja,
en el seu moment, que ja fa bastant de temps,
que és un artista que fa molt,
en el seu moment, que ja fa bastant de temps,
va aconseguir que l'electronica i el pop
fossin un llenguatge totalment universal.
És un home, diguem, amb una carrera molt coneguda,
i amb un tipus d'espectacle també molt, molt, molt vist,
que ha estat un temps quiet i en silenci,
que torna ara amb dos discos,
el segon està a punt de sortir ara mateix
amb col·laboracions de tot tipus,
i amb algunes inclús molt sorprenents,
que s'està veient aquí pocs dies,
amb pràcticament tots els estils de la música electrònica
imaginades de la música de ball
fins a la part d'experimentació més crua, no?
I que tenim la gran sort que el nou espectacle en viu
s'estrenarà al festival o qualsevol cosa,
és també un motiu de celebració
que torni, diguem, una d'aquestes figures,
diguem, atemporals o històriques o de sempre,
a un nou show, que serà la primera vegada que es veurà,
a dintre de les sortes vàries que tenim aquest any,
i una, Jean-Michel Ja,
un artista que més trasfendeix generacions
i perfils de públic,
jo crec que són d'aquests moments especials
que només es veu en el sonar.
Sí, sí, sí, certament.
Ricard, aquest és la inauguració des del Generació Digital
de la relació d'un any més que farem amb el sonar,
amb el sonar més de sobretot.
Volíem fer-ho amb tu, amb una trucada avui,
en directe al Generació Digital, moltíssimes gràcies per atendre'ns.
I res, nosaltres ara, atents amb tot el que feu,
sobretot des del programa, a explicar a l'audiència,
sobretot això que estaves explicant
a la primera part de l'entrevista,
que va més enllà de la música,
i sobretot que ens toca molt de prop en el Generació Digital.
Moltíssima sort i gràcies.
I gràcies a vosaltres, com sempre.
Hi ha molts detalls dels quals podrem parlar durant les últimes setmanes,
i ens haurem encantat de fer-ho amb vosaltres.
Molt bé, Gina, volies dir alguna cosa?
La gent al Perescope, hola, Ricard.
La gent ens demana si farem el programa en directe des del sonar.
Sí, encara no podem donar molts detalls,
perquè nosaltres ara tenim un altre horari,
llavors la cosa pot ser complicada o diferent,
el que passa és que és molt probable que hi hagi...
és que no puc dir res, perquè encara no hi ha res concret,
però hi ha moltes ganes de fer el programa en directe.
Les ganes és de fer-les des del sonar car pujats als altres d'això.
Sí, això seria fantàstic.
Jo sé que hi sereu. Home, segur.
Jo sí que puc confirmar que hi sereu.
Ara ja veurem com ho despleguem, això,
però que hi sereu, segur.
És possible que ara estiguem al sonar de nit
sobre l'escenari amb en Jemit del Jard, no?
Potser anem des d'allà, al programa. Segur, segur.
És possible, és possible.
És possible, és possible.
D'una manera o l'altra, és possible, segur.
Molt bé, doncs molt bona nit,
descansa i sobretot molta força per aquesta nova temporada.
Gràcies a vosaltres, que vagi molt bé.
Adéu-siau.
La setmana passada parlàvem d'un llibre
que ens anima a ser més endreçats
i que això també ens afecta a nosaltres i a les nostres relacions.
En Pau, un uient del programa, ens fa la següent reflexió.
Hola, el meu nom és Pau,
i estic escoltant el podcast del programa passat.
I estàveu parlant sobre el llibre La màgia de l'ordre.
I la veritat és que estava pensant que, i tant,
que té molta relació amb la tecnologia.
Perquè sempre he pensat que només veient l'escriptori
de l'ordinador d'una persona,
ja pots veure una mica la personalitat d'ell o d'ella,
perquè de seguida es veu si és molt endreçat.
Hem explicat això en el programa d'esports d'abans,
si algunes persones creuen una cosa, d'altres d'altres.
Jo sí que estic d'acord que...
En el fons, quan tens l'escriptori endreçat de l'ordinador,
tens l'escriptori de casa teva endreçat.
És un reflex de la teva vida normal.
A mi el que em passa és que si tinc l'escriptori de l'ordinador
desendreçat, exactament, tinc la taula desendreçada.
O sigui, estan com intercomunicats.
Mimatitzat, eh? Totalment.
Doncs a mi no, a mi passa tot el contrari.
Tinc l'ordinador molt endreçat,
soc fan de fer carpetes i subcarpetes,
guardar-ho tot en el seu lloc,
i, en canvi, el meu escriptori no hi trobaria res.
I l'Albert García ha viatjat a Nintendo aquesta setmana.
I on has anat? Què t'han ensenyat a Nintendo?
Doncs he pogut veure la primera aplicació de Nintendo.
La primera aplicació per dispositius mòbils,
gratuïta, iOS, Android,
està a la venda al Japó des del dijous.
Està sent bastant exitosa, ha sigut un èxit bastant gran.
I és el Mitomo.
És aquesta aplicació, primera aplicació de Nintendo,
bastant curiosa.
Vaig poder provar-la, també, vaig poder interactuar amb ella.
Precisament, una cosa molt simbòlica i curiosa.
El dia que va sortir, es va publicar,
aquest dijous passat, feia exactament un any
que l'anterior president de Nintendo, en Satoru Iwata,
va presentar els plans de la companyia
per arribar al món dels telèfons mòbils.
Hi havia cert simbolisme amb el president de Nintendo,
i tot això va ser bastant maco.
Vaig preguntar-li diverses coses a la gent de Nintendo
i que m'expliqués com era aquesta aplicació.
I, si us sembla, podem sentir, de moment, una definició
que ens farà el responsable de marketing de Nintendo,
en Nicolás Begnez, que ens explica què és Mitomo.
Mitomo, a contrario de las redes sociales,
digamos, tradicionales,
lo que hace es no te permite decidir en algún momento
me apetece compartir algo, lo voy a hacer,
con un texto, una foto, un vídeo,
sino que te ayuda en que, de forma reactiva,
vas en l'app i, de sobte, l'app te va plantear preguntes.
Aunque no tengas una idea de qué compartir,
la app te va proponer unas temáticas.
I van a ser preguntes cachondas, muy diferentes, muy Nintendo,
para que puedas responder y expresar lo que piensas.
Vaig preguntar-li, hi haurà censura?
Perquè sabeu que els productes de Nintendo...
Està molt controlat, això, sí.
I determinades paraules no pots posar-les.
Ara ho han tret, això. No hi haurà censura.
No hi haurà censura!
Atenció, atenció, perquè hem d'anar en compte...
Amb l'aplicació, jo vaig veure, vaig estar provant-la una mica,
no serà una aplicació d'agafar molts amics nostres,
de tota la gent que coneixem, i posar-la ja.
Perquè jo crec que serà una aplicació per a grups petitons.
Aquí, als generacions, podríem fer tots...
Serà microgrups, eh? Sí, perquè, clar, és que...
des del moment en el qual tot va a partir de preguntes,
jo entenc que, a vegades, tothom, cadascú de nosaltres,
té diferents nivells de comunicació,
doncs, amb els col·legues parles d'unes coses,
amb la parella parles d'una altra...
Però hi ha com... diferents universos de pensament, no?
Tot això.
I, clar, si tens tothom allà posat, és una mica caòtic, no?
Jo ho pensava.
Després, és important perquè...
És curiós, perquè fins que no la veieu ja ho veureu,
perquè és difícil fer-se una idea
del que és realment aquest mitomo, no?
Vaig preguntar-li també al Nicolàs Begnes,
el responsable de marketing de Nintendo,
sobre aquest moviment de la companyia, no?,
de com una empresa centenària del món del videojoc,
amb més de 60 anys de Nintendo, es va fundar a finals del segle XIX,
com ha donat finalment aquest pas i què significa?
No podemos obviar una realidad,
y es que a día de hoy casi todo el mundo tenemos un teléfono móvil
y deberíamos ver estos teléfonos móviles
como una oportunidad para alcanzar nuestro objetivo,
no como una amenaza.
Por lo tanto, Nintendo ha decidido lanzar aplicaciones para los móviles,
pero no van a ser en absoluto experiencias comparables
que son los videojuegos tradicionales
que Nintendo va a seguir
y sigue siendo el principal negocio que tiene Nintendo,
que son las consolas de videojuegos dedicadas,
digamos, las experiencias premium de videojuego.
Has dit que el Japó ja ha sortit,
i t'estan preguntant pel periscope quin dia surt, no?
Doncs des de Nintendo ens van dir
que segurament el més probable, 99%,
sortirà abans que acabi el mes de març.
O sigui, en qüestió de dies...
Tu no la tens, és a dir, no te la vas endur a la teva tele?
No, no la vaig poder endur-me-la,
però si vols trobar la versió ja en castellà,
perquè estarà en castellà, en aquest cas,
té veus, té aquesta veu sintetitzada, tipicada...
Ah, a mi...
No, però, o sigui, el que fa és sintetitzar-te les paraules
i és com un robotet que parla.
Està bé, és molt simpàtica, m'agrada força.
I quan et creus el personatge,
pots dir-li quin to de veu vols que tingui.
Perquè tot el que tu interactuis
i la resposta dels teus amics
les sentiràs amb aquesta veu que ells han escollit
per anar amb el seu mi.
Hi ha gent que es vulgui fer una idea de tot això
que sàpiga que a YouTube, al canal oficial de Nintendo,
hi ha el trailer, teaser trailer en castellà d'aquesta aplicació
i podran veure-la funcionar i saber què et permet fer.
Jo, per exemple,
em vaig traslladar el meu pròpi avatar de la Nintendo 3DS
a l'aplicació, ho pots fer.
Fas una fotografia i es trasllada tot.
Quan va aparèixer la Nintendo Wii?
El 2006.
El 2006 vaig entrevistar el Nicolas Begnaz.
10 anys després, ha millorat molt el castellà.
Porta 20 anys, a Nintendo.
És una persona veterana dintre de Nintendo.
Brutal, brutal. Molt bé.
Fantàstic.
Quan puguem descarregar aquesta aplicació i la podem provar,
ho farem i ho comentarem aquí al Generació Digital.
Aquest dimarts un nou episodi del Generació Digital del 33.
En Lluís Marquina ens ho explica.
Aquest dimarts a la nit del Generació Digital del 33
ens preguntarem com la tecnologia
ha millorat la seguretat dels nostres vehicles, dels cotxes.
És a dir, com, gràcies a la tecnologia,
cada vegada es construeixen cotxes més segurs
i també quins sistemes incorporen
perquè la conducció també sigui més segura.
Ens acostarem al perfil digital de l'actor Jordi Planes,
célebre, entre d'altres,
pel seu paper a la riera de TV3.
I ens acostarem a dos telèfons mòbils
que prometen ser indestructibles.
Pràcticament, on és el Moto X Force,
el Moto X Force de Motorola
i l'altre és el King Kong 2 de la marca Hisense.
Els posarem una mica a prova
i descobrirem quines són les seves principals característiques,
perquè vosaltres sou d'aquells que asseguren
que els telèfons mòbils han d'anar sense cap mena de protecció,
sense funda,
o sou dels que dieu...
No, no, jo em compro un telèfon mòbil
i la primera que faig és posar-li una funda pel que pugui passar.
A veure, digueu-m'ho.
A mi m'agrada sense funda.
Pel que ve que sobre d'aquesta taula
no hi ha ningú que porti funda al darrere.
Hola. Accepta l'agina.
Encara estàs fent el periscope?
He dit que sobre la taula, el telèfon el tens a la mà.
Sí, perquè, clar, algú ha de fer el periscope.
Aquest és l'únic telèfon que aguanta una hora i mitja de periscope.
Avui està allargant molt, el periscope, no?
Sí, mira, avui. Però van dient coses, la gent.
Sí, perquè avui estan molt revolucionats.
Estan de vacances, molts d'ells ja potser no tenen exàmens, no sé...
Estan demanant coses impossibles,
perquè no tenia la funda mentre estic fent un periscope.
Doncs no, és absolutament impossible.
Doncs ens ho explicava el Marc Quina,
al programa del 33, aquest dimarts, a dos quarts d'11, aproximadament.
I com sabeu,
tota la música que sona al Generació Digital sona a icat.cat.
Ara escoltarem el responsable d'icat.cat, en Carles Aledo,
que ens dona una exclusiva en el nostre programa molt sonada.
Hola, companys del Generació Digital.
Bé, la notícia és que la setmana que ve,
setmana santa,
concretament dissabte i diumenge de la setmana santa,
Catalunya Ràdio i icat.cat ens ho fem junts.
Què vol dir això?
Doncs que després del totgira de la programació d'esports,
cap al vespre, tant dissabte com diumenge,
doncs icat entrarà en escena a Catalunya Ràdio.
Es podran escoltar programes com el Cel obert,
de Lluís Gavaldà, el líder dels pets,
i també tindrem un especial homenatge a David Bowie,
del Five Songs, el programa dedicat que presenta Blai Mercè.
Així doncs, atents al cap de setmana que ve.
Catalunya Ràdio i icat.cat, compartim la música.
Doncs ho estarem, estarem atents la setmana vinent i més endavant,
perquè aquesta sinèrgia lògica només ha fet que comença.
Per cert, avui la música ve, no?Molt bé.
Aquesta música que sona és la que ha entrat aquesta setmana
i icat.cat, i és el que fem sempre, potser no ho diem cada setmana,
però és la música que ha entrat a la Radio Fórmula,
que nosaltres aprofitem per posar-la.
Doncs abans hem parlat amb el codirector del Sonar Festival,
el Ricard Robles,
i ara volem recordar-vos l'entrevista que tenim
al nostre espai web de Catalunya Ràdio,
on hem parlat amb Fernando Cotxieti
del Supercomputing Center de Barcelona,
i el seu superordinador Mare Nostrum
ha estudiat el Big Data generat pel festival
durant el sonar de dia de l'edició de l'any passat.
I amb ell hem parlat del Big Data
i sobretot de la visualització de les dades
i de les aplicacions que podem tenir
fent aquesta quantitat de dades,
o cercant aquesta quantitat de dades,
i que podem tenir al nostre abast.
Precisamente de eso van algunos proyectos que tenemos ahora
que, bueno, todavía no salen en la prensa,
porque algunos están comenzando
y otros porque no tienen el calle cultural
de un evento como Sonar.
Pero, por ejemplo,
este mismo tipo de estudios se pueden hacer
sobre grandes, grandes cantidades de pacientes,
información y datos de grandes, grandes cantidades de pacientes,
pruebas médicas, pruebas médicas automatizadas,
sobre pequeños pedazos de tejido,
sobre el tipo de tecnologías
con las que se revolucionó la genética,
que es como el microarray ahora,
se pueden utilizar estas cosas
que están preparadas a simulaciones de órganos,
que es un proyecto que hacemos aquí en el Centro de Visualización,
para poder predecir
cómo va a reaccionar un medicamento
con un paciente específico, por ejemplo.
Us passa a vegades que,
quan es fa un estudi de Big Data,
quan ho visualitzen, no en tens gaire,
que és el que ens estan dient,
és a dir, les dades són tantes
que visualitzar-les és també una feina bastant important.
I això ho veig molt als diaris, moltes vegades.
Hi ha, a nivell del món del periodisme,
l'especialització del periodisme de dades,
i és superimportant, i sembla ser que té molt futur,
com agafar tot això i convertir-ho en informació per tothom.
D'aquí la moda de les infografies, una mica,
perquè ara mateix tots els diaris digitals, tots els blogs i demés,
ofereixen la seva informació
d'una manera molt clara amb infografies.
Fa bastants anys,
quan jo estava fent una càrrega científica de recerca,
ja ens comentava que els diferents tipus de pràctiques que pots fer,
allò que en diuen, recerca in vivo o in vitro,
que se'ns sumaria a una altra, una tercera,
que seria la recerca in silico, en silici, en ordinador,
perquè les proves aviat començaran a generar
tant quantitat de data biomèdiques,
començaran a creuar tantes publicacions
de tanta gent treballant amb les mateixes coses a la vegada,
que seria molt difícil que les persones que estan fent recerca
puguin tenir accés a tot.
Hi hauria tota una sèrie de nous investigadors
que el que farien seria treure resultats
en una feina molt complexa per obtenir nova informació.
Tot i que hi ha una tendència,
també recalcant el tema aquest de les Hades
i el món del periodisme,
que és fer tot el tema aquest de recerca d'Hades
amb eines tipus Google,
que sembla que sigui l'única que hi ha,
i vinga, Google diu que la paraula més buscada de setmana ha sigut, tal,
i això també s'ha d'anar en compte,
perquè, clar, si convertim el periodisme Hades en això,
s'ha d'anar en compte.
Per cert, aquesta entrevista que li vam fer
amb el Fernando Cotxieti,
es pot escoltar a través del nostre espai web,
Catalunya Ràdio, és una conversa d'uns 15 minuts,
molt interessant, on explica què és exactament el que van fer
al Sónar Més D l'any passat,
i que ho van anunciar aquest dijous al TAS del Sónar Més D.
Recordem el telèfon i, sobretot, què és el que regalem.
Recordem el telèfon, que és el 638 68 70 30,
i per el regal d'aquesta setmana,
que no el donarem fins aquí, dues,
perquè també recordem que la setmana que ve
fem un programa especial a Semana Santa,
que parlarem de jocs de taula, parlarem del go,
tindrem un convidat que ens en parlarà extensament.
Tenim per regal d'aquí dues setmanes
l'Street Fighter V per la PlayStation 4.
És un joc important que ens ha enviat la gent de Capcom,
en aquest cas.
Doncs, fantàstic, continuem amb una aplicació
que la setmana passada va comentar per sobre la Gina
i que a mi m'interessa molt.
La cultura digital a Catalunya Ràdio.
Ens en parlava la setmana passada la Gina,
és una aplicació que es diu Zenly,
i ella ens diu que creu que pujarà com l'escuma.
I, a més, aprofitant ara que hem parlat de dades i geolocalització,
perquè una mica està vinculat amb la geolocalització, no, Gina?
Sí, l'aplicació es diu Zenly i directament.
És una app de geolocalització.
Podeu trobar més informació a zen.ly.
A veure, heu de pensar que l'aplicació encara està en beta.
En un mes, aproximadament, surt la primera versió,
i que per això encara no n'heu sentit a parlar.
És a dir, aquí, els audience que ens estiguin escoltant...
poden ser early adopters.
Fantàstic, molt bé, molt bé.
Ja va passar una mica en WhatsApp.
Vaig descarregar-me WhatsApp i no hi havia ningú.
Doncs amb Zenly m'està passant el mateix.
M'he descarregat Zenly i no hi ha ningú.
A veure, de Zenly ha sortit d'una altra app que es diu alert.us.
Era una app que permet als pares saber com estan els seus fills.
Tu, Albert, que tens fills, segurament ho trobaràs molt interessant.
Per exemple, si els queda bateria al mòbil,
si estan a l'escola, a l'hora que toca, de fet, t'avisen,
l'Àlex ha sortit de l'escola,
el Marc ha arribat a la classe de tenis.
I d'aquesta manera, a quina hora arribaran a casa.
I, a més, els menors els donen accés a un botó de pànic,
perquè si els passés alguna cosa...
De fet, Apple la va destacar com a una aplicació imprescindible
a les seves app stores pels pares preocupats pels seus fills.
Clar, bé, la gent...
Bé, no, no, escolta'm,
cadascú aquí faci el que vulgui amb el control dels seus fills.
A partir d'una edat, potser està bé, no?
A partir d'una edat, potser els nens...
Clar, jo m'imagino un nen que, d'uns 10 o 11 anys,
que deu anar de casa a l'escola en patinet,
i que un dia cau al carrer i es fa mal.
Què fa, no? Moltes vegades ets un nen i t'espantes i...
Pot ser, pot ser.
Truques o el que sigui, l'estupret és aquest alert,
i a totes les persones que tu has definit que són els teus tutors
o gent de contacte els arriba una notificació
i el que està més a prop s'hi pot acostar a veure què li ha passat al nano.
A veure, a partir d'aquesta aplicació,
vam obrir un sistema de geolocalització
que no consumeix bateria i que és més segur per a l'usuari,
gràcies a que vam fitxar una gent de Google
i una de Facebook de Silicon Valley,
i van estar 3 anys desenvolupant aquest sistema.
Heu de pensar que des de maig del 2013 fins avui són 3 anys.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
I a més, va ja dos, no? Google i Facebook.
Sí, sí, vull dir que aquesta aplicació és francesa,
però els treballadors són tots de fora.
Molt bé.
A partir d'aquí vam pensar en una aplicació extra de geolocalització,
i vam pensar en aquesta, en Zenly,
que és una xarxa social pels teus amics.
Però només pels teus amics,
perquè no et deu ningú que tu no tinguis afegit.
A veure, la gent diu...
Jo tinc una mica de por que sàpiguen on ets,
però no et preocupis, perquè sempre podem amagar un som
i només ensenyar-ho a qui volem.
Ser invisible, és el que se'n diu.
El botó de la tos, el botó de la tos.
Avui sí que he ensaprat el botó de la tos.
Va bé per allò típic de...
Avisa'm quan estiguis a l'autobús i que et quedin dues parades, no?
O has quedat amb un amic que no li queda bateria i no saps on arribar.
Tu què volies dir?
És precisament perquè em fa gràcia,
perquè avui hem parlat de dues aplicacions de temes d'alerta,
i aquesta mateixa setmana s'ha publicat un estudi
que han estudiat que els assistents de telèfon mòbil,
el Siri i Cortana,
aquests dos assistents no funcionen realment,
si tens una emergència de veritat.
O sigui, tu els dius... És veritat.
Jo necessito... M'està passant això.
I es queden com... Molt bé, molt bé, que vagi bé, no?
Déu-n'hi-do.
Per exemple, m'imagino que quedem nosaltres a la ràdio
i que no sabem quanta estona li queda a l'Albert Murillo per arribar,
o al Francesc, que normalment el Francesc és dels primers a arribar
i, ostres, el Sony 4 encara no està aquí.
Què està passant, no?
Avui ho tenim gravat i no me l'he enterat jo, o què?
Doncs a en Genly podríem saber on està el Francesc,
si li queda bateria, si té algun problema,
i si no, ell podria dir...
O estic a la conxinxina i no vull que sàpigueu on soc.
A més, ara mateix no té moltes funcionalitats.
Ara només pots veure exactament una mica on està tothom.
Però m'ho vas ensenyar a l'esquena passada i és espectacular.
O sigui, visualment és espectacular i el que ensenya és molt potent.
És molt potent i ja et dic, no gasta bateria.
És a dir, si ningú no reclama veure on ets,
l'aplicació no envia senyal i, per tant, no gasta.
De fet, aquesta tecnologia la tenen patentada
i, si volen, la pots comprar.
O sigui, si tu estàs desenvolupant una aplicació de geolocalització,
poden veure aquesta part del codi.
És molt, molt potent.
I, en breu, m'han dit que, a final de mes,
trauran aquesta primera versió
amb una espècie de xat i moltíssimes més coses.
I, a més, han millorat molt la interfície,
que jo ara la trobava una mica caòtica.
Molt bé. I això es pot descarregar.
Per iOS i per Android i és gratuïta.
La setmana vinent s'estrenen els 150 minuts
de la pel·lícula Batman vs. Superman,
amb el Ben Affleck com a Batman i Henry Cavill com a Superman.
Ja veurem qui guanya a la pel·li,
però Albert García, què ho fan, els videojocs?
Superman o Batman?
Està clar que si agafem els dos superherois i a sobre del paper,
el que diríem tots és que el superheroi del preneta Krypton
seria el guanyador, no?
Per això és un superhome amb superpoder.
Henry Batman, Bruce Wayne, pobre ratpenat,
és només un home ric, no?
Sobre paper diríem això, però hem vist amb els còmics,
que alguns còmics, i el Francesc potser aquí,
ell també en sap molt,
que a vegades ens podem dur alguna sorpresa, no?
A vegades no sempre el que sembla més fort
és el que acaba tenint la victòria.
I fins aquí podem llegir, per entendre'ns.
Però amb el tema dels videojocs,
amb el tema dels videojocs,
aquí sí que hi ha una autèntica golejada per part de Batman.
Perquè realment, en tota la història dels videojocs,
hi ha hagut videojocs tant d'un com de l'altre,
de Batman com de Superman,
però els de Batman sempre han sigut generalment
molt millors que els de Superman,
que són bastant, bastant, bastant, bastant dolents
entre els pitjors videojocs de la història.
Ah, sí? Es pot dir això, eh?
Es pot dir això, perfectament.
Per exemple, en el cas de Batman,
podem recordar, segurament la gent se'ns recorda,
els quatre videojocs de Batman Arkham,
considerats els millors videojocs de superherois de tot.
Molt bona premsa.
Molt bons, aquests videojocs de Batman, Batman Arkham.
Són quatre videojocs bastant recents.
A banda, doncs, ràpidament, Batman Returns, Batman The Video Game,
els jocs de Lego de Batman també són bastant divertits,
estan bastant bé.
Fins i tot el clàssic que recordareu
els més veterans per microordinadors,
aquell que es veia amb aquella vista des de dalt, isomètrica...
Batman de John Rickman.
Doncs aquest també és donidor, és molt recordat,
té molt bon record, la gent.
Va sortir per Spectrum, Amstradim, SX,
per molts ordinadors d'aquella època.
En canvi, Batman, perdó, Superman,
molts recordareu Superman 64,
una autèntica tortura.
És aquell de les anelles, no?
El de les anelles, una tortura de videojoc.
Sí, que va volant i has de passar pel mig.
Sí, sí, sí.
De fet, a YouTube s'hi posa Superman...
Costava 14.000 pessetes, això.
La gent que ens escolta molts diran, és poc, és molt...
Què són 14.000 pessetes, ens preguntaran?
Doncs sí, són molts diners.
I el passat 6 de març llegíem la notícia de la mort
d'Akira Tago, un psicòleg japonès molt vinculat
a l'univers del professor Layton.
Les segades jocs Layton porten anys fent-nos anar de cap
resolent petits trencaclosques
i investigant sempre un gran misteri
que hi ha al fons de cada joc.
Per tots aquells que no conegueu el significat dels picarats,
el Francesc Xavier ens porta per tancar el programa
un mini dossier sobre el professor Layton.
Els jocs del professor Layton i el seu aprenent Luke
ens han arribat de la mà del Level 5
i del seu creador Akihiro Hino.
Però l'autèntic origen de tot aquestes segades jocs
l'hauríem de buscar més endarrere, hauríem d'anar fins l'any 66.
Aquí és on Akira Tago, aquest psicòleg pública,
gimnàstica pel servei,
un llibre d'enigmes i trencaclosques
que va captivar enormement el públic.
De fet, n'han arribat a sortir fins a 23 entregues d'aquesta col·lecció
i se n'han begut fins a 12 milions de còpies al Japó.
I entre tots aquests fans, el creador de Layton, Akihiro Hino.
Quan Hino va desenvolupar la idea d'un joc de misteris,
amb l'intensió de portar aquesta fascinació pels puzzles
a una nova generació,
ha visitat amb l'ajuda de Tago,
que ha sigut l'encarregat de dissenyar
molts dels desafiaments mentals de la saga
i, de fet, dintre d'alguns dels videojocs
se li fan unes quantes referències ocultes.
Actualment, de la saga Layton, per Nintendo DS i 3DS,
n'han sortit 6 jocs publicats.
Tenim, des del 2008, Villa misteriosa,
La caixa de Pandora, El futur perdut,
Crida de l'espectre, Màscara miraculosa
i El llegat d'Esran, el 2013.
Els tres últims, a més, són paraqüeles dels tres primers.
També han hagut spin-offs, o com diríem en els còmics, crossover,
perquè Level-5 és també la desenvolupadora
de Phoenix Wright e Isaturny.
I hi ha un joc per Nintendo 3DS
que és el professional Layton contra Phoenix Wright,
que és molt divertit, on aquests dos universos es creuen
i s'han d'investigar un cas i resoldre un judici a la vegada,
i vas saltant d'un equip a l'altre
utilitzant un sistema de joc creuat entre els dos.
La veritat és que és molt divertit.
Els últims jocs que han sortit de Layton,
per això ho han fet amb plataforma mòbil,
han sigut Layton Brothers, que va sortir ensenyat el 2013,
i Layton 7, que va sortir aquest agost passat del 2015,
per iOS i Android.
La qualitat gràfica, jo crec que és una de les coses
que primer destaca quan obres un joc de Layton,
és fantàstic, és preciós.
Veiem aquestes portades, aquest grafisme,
totes les animacions que juntades ens donarien com a pel·lícula,
perquè realment va acabant d'hi haver-hi.
Una pel·lícula de Layton, la viva eterna,
i no és d'estranyar.
L'univers Layton està ambientat en aquesta mena de...
navega una mica temporalment, és una miqueta temporal,
navega entre els anys 50 i l'era victoriana, es mou per aquí,
però la veritat és que els seus escenaris
i els seus decorats són fantàstics.
A casa nostra hem vist publicat el manga
i el futur de la saga avui en dia és bastant incert.
Diu el seu creador que li interessaria portar-la a Wii U.
Això amb la pantalla tàctil faria molt fàcil recuperar la jugabilitat.
I tant, i tant.
I l'últim joc que us podem dir de Layton
és que jugueu als Layton, regaleu als Layton,
és el típic joc que hauríeu de regalar tots aquells que diuen
els meus nens, els videojocs, la violència, no.
I no només pels nens, vosaltres mateixos,
gaudireu moltíssim, si us agrada, un desafiament intel·ligent,
doncs qualsevol joc de la saga de Layton,
que crec que és un gran tribut a ella,
doncs a la feina d'aquest mestre dels trencaclosques,
Nekira Talgo.
Déu-n'hi-do, Gina, sempre que penso en Layton penso en tu.
Gràcies, és un gran...
És un detall.
A la saga que t'ho has jugat, gairebé tot...
A tot, a tot, a tot.
Fins i tot els de Ayos, i els de Phoenix Wright.
De fet, he jugat els de Phoenix Wright amb i sense Layton, també.
I què tal els de mòbil?
No m'agraden gens.
Haig de confessar que em semblen horrorosos.
En aquest de mòbil també sortia en Sherlock Holmes, no?
Sí, tenia alguna cosa...
Em vaig quedar com... Ostres, tinc ganes de jugar a això,
que surti aquí en Sherlock, un duel Layton-Sherlock.
Tens la veu que poses quan t'indignes, Albert?
Fas així una mica, eh?
Està indigna que ha de dir una miqueta, com veiem nosaltres.
Em feia molta gràcia això, en Sherlock Holmes,
que estem parlant de dos grans mens, no?
Sí, sí, sí, totalment.
A més, sempre són grans misteris, però jugat un,
saps que després tots els misteris aquests
que s'expliquen com si fossin fantasmes o coses increïbles,
s'acaben explicant per la física i les matemàtiques.
Per cert, hem dit del començament,
perquè no sabíem què volen dir els picarats,
que és una moneda que tens durant el joc,
que pots anar recopilant i que et serveix.
Si ets incapaç de resoldre un trencaclosque,
es pots gastar picarats perquè et doni fins a tres pistes o quatre,
i l'última sol serà bastant definitiva.
Si no la resolta millor, plega, eh? Els Layton no són per tu.
De fet, la gent que busquem picarats,
sabem que hem de picar totes les finestres,
totes les portes, totes les plantes,
perquè a cada pantalla del paisatge
per on ens movem amb el Layton,
sabem que hi ha sempre tres picarats.
Molt bé.
Com ha anat amb el Periscó,
perquè he vist que durant tot el programa...
De fet, no ho havíem fet mai.
Normalment el que fèiem era quan portàvem uns minutets de programa,
desconnectàvem.
Sí, però avui he intentat aguantar fins al final...
Ho has fet perquè el programa d'esports...
Estem contraprogramant, estem contraprogramant!
Ens hem picat, ens hem picat.
Ha anat bé? La gent escoltava l'altaveu?
Sí, sí, la gent ho ha sentit tot, la gent anava participant,
la gent ens envia molts cors, i estan molt contents, la veritat.
I clar, què passa, que com que estem fent un programa de ràdio,
no puc parlar per contestar totes les coses que...
El que fas és escriure. I dibuixar.
Molt bé. I demanen que després faci tires còmiques,
que ho enviï el Mac...
I hem tingut la gran baralla, la de sempre, eh?
Que és vídeo vertical o horitzontal.
Què demaneu vosaltres?
Home, jo crec que aquí, de la forma que estem a la taula,
és horitzontal. Molt millor, no?
Si estàs d'acord, Gina.
Clar, el tema és que molta gent que ho està fent des de l'ordinador,
no ho veu bé si és...
No està pensada com és napset, amb vídeo vertical.
I quan ho gires, de vegades, dona problemes.
Molt bé. Són els problemes que passen...
quan fas periscopes en programa de ràdio.
Doncs us hem d'explicar ara quan falta un minut
perquè arribi l'informatiu,
que després hi haurà el programa de l'audivisual,
amb l'Eisborina,
que avui fa un homenatge a l'obra de My Fair Lady,
de George Turner Show,
que fa 60 anys que es va estrenar al teatre.
I és curiós perquè tot això ho escoltarem
de dues a tres de la matinada.
Hem de dir el nom del guanyador del joc de la Wii U,
el Super Mario Maker,
que finalment el podrem regalar un ullent.
Serà l'últim, ja, no? L'últim, l'últim.
Aquest últim se l'emporta el Pau,
que ha estat qui ens ha obert aquesta reflexió
sobre l'ordre dels escriptoris dels ordinadors.
Aquesta és l'únic que ens ha obert aquesta Wii U.
Dilluns ens posarem en contacte amb ell
i li enviarem el joc a casa seva.
Generació digital sou tots vosaltres i també la Gina Tost,
Francesc Xavi Blasco, Xavi Serrano, Albert García,
Star, Elisabet Sánchez i qui us parla, l'Albert Murillo.
El control tècnic, el Martí Rigol.
Dimarts a la nit al 33.
I nosaltres hi tornem d'aquí una setmana
amb un programa especial dedicat al go i als jocs de taula.
Un programa diferent.
Veureu que l'estructura és força diferent.
Gràcies per acompanyar-nos.