Conami.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació digital,
el programa de Catalunya Ràdio que parla de videojocs,
creativitat i cultura digital.
Avui comencem l'edició número 701
i ens fa molta il·lusió dedicar-lo a una gran marca
de la història dels videojocs.
Conami.
Coneixerem el passat, el present i el futur
de la creadora del Pro Evolution Soccer,
del Castlevania, del Silent Hill, del Gradius o del Metal Gear,
ara que precisament es compleixen 50 anys de la seva fundació.
A més, també ens acompanyarà un responsable de Retro Maniacs,
que aquest dissabte 23 dediquen tota una jornada a Conami.
Això és Generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez...
i avui amb l'Albert García i l'Starr.
Què tal? Molt benvinguts. Com esteu?
Molt bé. Molt bé.
Aquesta setmana, no sé si heu provat el PlayStation Now.
És una de les notícies de la setmana,
ja feia temps que en parlàvem,
però s'ha posat en funcionament, que és el núvol aquest de PlayStation.
Totalment. De fet, ha estat un anunci sorpresa,
perquè no se sabia exactament
quan començaria aquest servei a funcionar,
a l'estat espanyol i a altres països.
Sí, l'he estat provant,
i és sorprenent la funcionalitat que té.
Expliqueu una mica per qui no sap com funciona.
Primer, diguéssim que és el servei de núvol
per poder jugar sense descarregar-te del joc.
En aquests moments pots jugar a 600 videojocs,
a l'instant, sense descarregar, o tenir-lo físicament.
Aquesta és la idea.
Encara que hi ha jocs que en teoria te'ls podràs descarregar,
el preu és de 14.99 el mes,
o 100 euros l'any aproximadament,
i pots jugar a jocs de la Play 4, de la 3, de la 2,
i els jocs de la Play 4
també es poden jugar en un PC amb Windows.
És a dir, els jocs de Play 3 no es poden jugar en un PC.
A més a les coses, pel que he llegit, sí que has pogut...
He pogut jugar avui un joc de Play 3 amb aquest servei amb ordinador.
El tema és que des de PC
no pots descarregar-te els videojocs de Play 4.
Això, és veritat. Tens raó.
Pots jugar, però no descarregar.
No, no. Descarregar només està disponible amb la Play 4.
La descàrrega serveix perquè, en principi,
el videojoc et funcioni a un millor rendiment,
que si està, com deies, al núvol, que està retransmatent-se en directe.
Però tu, en canvi, Albert, has pogut jugar?
No, no. Jo ho vaig provar ahir i em sortia una...
De fet, vaig intentar connectar-me...
Ho vaig fer per PC, per intentar...
Em feia il·lusió connectar el comandament,
el dualjoc a través del PC i poder jugar.
De fet, em pot anar molt bé,
perquè al PlayStation sempre estan jugant els meus fills.
Clar, no tinc temps.
Em sortia a File, note found,
i vaig veure que és un error força recurrent
quan intentes connectar-te.
Sí, jo m'ho he trobat també,
perquè si vas a l'adreça oficial que et dona Sony per connectar-te,
no va.
Però si la busques per Google, surt una altra, que sí funciona.
Què dius, ara?
Doncs mira, Albert, aquí ho tens.
Si ho busques... És la forma que he fet servir per entrar.
Però perdona, jo estic intentant jugar a través d'una aplicació.
Que m'he descarregat.
Sí, per ordinador t'has d'escarregar l'aplicació,
i quan ho has fet, connectar el comandament,
que té la seva gràcia, l'ordinador,
amb una mena de dispositiu espacial.
Però quan ho fas, sí, veus tot allò.
Igualment, abans hem comentat, i és una mica la meva primera review,
després d'haver jugat dues horetes a aquest servei,
des de l'ordinador.
Si sents videojocs, tu quan entres,
tens la mateixa sensació que pots tenir
quan estàs a un servei tipus Netflix o el que sigui.
Hi ha molt, però en realitat...
Que m'interessi, no n'hi ha tant, no?
Exacte. Això no pot ser que passi sempre amb tot.
Per què passa sempre amb tot? No és veritat, això.
En realitat, jo crec que, contra més opcions,
et donen més tatabales i no saps què triar.
Però realment, si te'n donessin tres d'aquests, jugaré a tots tres.
A l'hora de la veritat, sempre hi ha un problema de llicències.
Són jocs que s'executen en una PlayStation,
però no són jocs fets per Sony.
S'ha de veure quins acords té Sony en aquest moment actual,
perquè a vegades grans clàssics no apareguin mai
en recopilatoris, en lo mejor de PlayStation 2, etcètera.
Sempre trobes a faltar els que t'agradarien.
Per cert, és una cosa que ha preguntat molts usuaris,
no fa falta que tinguis el PS Plus per poder jugar multijugador.
És a dir, pagant aquests 14 euros, ja pots jugar multijugador.
I no cal que tinguis la PlayStation 4
per poder jugar els jocs en el teu PC.
Doncs ja està, ja puc jugar!
Això és el secret.
Simbòlicament, et dono un regal amb una capsa,
dintre hi ha un comandament de PlayStation 4,
i tens 300 jocs de la PlayStation 4 per jugar sense la consola.
Aquesta és la gràcia.
Moltes vegades hem estat parlant del suport físic,
quan els jocs desapareixeran els TVs, els cartuts, etcètera.
Ara ja estem parlant de si desapareixeran les consoles,
perquè això comença a fer que el sistema
sobre el qual corres un tipus de joc ja comenci a ser irrelevant.
Per tant, PlayStation futura...
competència, d'estim, de l'Epic Store,
i de totes aquestes que estan apareixent,
totes aquestes botigues on-line.
Les consoles d'ara s'acabaran bull-marting
en aplicacions o entons que córreran sobre qualsevol dispositiu.
Però avui hem vingut a parlar de Konami, no?
Sí, sí, sí. D'acord, vinga.
Doncs resulta que si eres propietari d'un bar al Japó
a la regió d'Osaka, de principis dels anys 70,
i, per exemple, se't trencava la màquina de discos,
altrament coneguda com la Jukebox, us en recordeu,
doncs tenies l'opció de portar-la a una jove empresa de reparació
que es deia Konami.
Aquesta empresa estava fundada l'any 1969,
com moltes altres empreses de videojocs,
i Konami va tenir uns inicis modestos
allunyats de la tecnologia digital,
però l'any 1973 va saltar dins de la bombolla dels recreatius,
i el seu nom estaria per sempre lligat a l'oci electrònic.
Konami, que, per cert, vol dir onades petites,
obté el nom d'ajuntar lletres de tots els seus fundadors,
Enkage Masu Kozuki, Yoshinobu Nakama,
Hiro Matsuda, Ishochi Ishihara.
El seu primer videojoc va ser un clon dels molts que corrien
a l'època, i es deia Block Game, i va ser l'any 1978.
Però el seu primer èxit propi va arribar l'any 81,
i estem parlant de Scramble i de Frogger,
paternitat amb la qual ha tingut molts litigis amb Sega,
que estava ficada entre mitges
sobre qui era la propietària del Frogger en aquest concret.
Els recreatius Konami hi va tenir els seus grans èxits
inicials a mitjans dels anys 80.
Des de l'any 83 és un reguitzell de grans èxits.
Tenim el track and field, que és de l'any 83,
un autèntic trencacanells,
perquè si jugaves movent el joystick,
si no et deixaves les ungles en aquells botons
clicant cada cop més de pressa,
que va sentar una miqueta les bases
que farien ja tots els simuladors d'esports.
Tenim el Tortugas Ninja ja, l'any 89,
i passant entre mitges noms com Contra, Nemesis,
Green Beret o Road Fighter.
Són anys que els desenvolupadors de videojocs
a trascensió creaven jocs pels arcades com a xurros,
i això també feia que es creessin aspectes visuals
molt concrets que, ràpidament, quan entres al saló,
identificaves aquell grafisme, aquell joc.
Sabies quina companyia hi havia darrere,
i això ho sabran tots els que en aquelles èpoques
juguessin a jocs com el Green Beret, el Jailbreak
i els esports per donar només uns quants noms.
I això que dius no només amb els gràfics,
sinó també amb les lletres.
Jo recordo molt com eren les lletres...
Les tipografies. Les tipografies eren fantàstiques, en aquest sentit.
Això, els recreatius.
Però aquella primera època dels anys 80
també es va guanyar el cor dels jugadors
gràcies a les versions domèstiques dels seus jocs,
encara més si parlem dels jocs
per una plataforma molt coneguda que era MSX, no?
Doncs la veritat és que sí,
que formen part, jo crec, de tots els somnis tòrrets
dels MSXs d'aquella època.
No només carregaven instantaniament,
en un moment en què lo normal
era esperar-te de 5 a 8 minuts a vegades
per jugar el joc que volies,
sinó que eren jocs que visualment aprofitaven l'MSX
d'una manera que no era fàcil veure en produccions europees
on es tirava de conversions d'espectrum.
Molts dels jocs d'Ekonami, dels recreatius,
per altes plataformes, eren convertits a Europa
i seguien uns estàndards diferents dels cartells d'MSX
que venien directament de l'Ekonami del Japó.
A més, teníem un català molt ampli,
teníem jocs familiars i tendres,
com l'Atlètic Lan, el Monkey Academy,
el Comic Bakery o el Circus Charlie,
jocs d'acció com el Yard Kung Fu,
naus com el Nemesis o el Salamander,
esports com el tennis, el ping-pong o l'hiper-esports.
Tenia una mica de tot, realment.
No, tenia de tot, i a més, molt era conversió dels recreatius,
amb el qual tu ja coneixies bastant bé
aquell joc ja l'havies vist o ja havies jugat.
A més, Konami, una cosa que tenia
era que tractava els fans fent-los pont regalets especials.
S'enreia una miqueta d'ella mateixa,
i això ho tenim en el Parodius, aquesta saga de jocs,
on combina personatges de molts dels seus jocs
i els posa en un joc de naus totalment surreal i absurd.
T'ajudava a superar jocs difícils.
Atenció a quina companyia feia jocs per trucar-se a ella mateixa.
Va treure dos cartells, els Game Masters,
amb els quals podies escollir la pantalla on volies començar,
quantes vides volies tenir i, entre moltes altres coses,
com, per exemple, poder parar, poder imprimir la pantalla,
poder imprimir la teva impressora, etc.
I, atenció, perquè si en altres plataformes
hi havia el famós Codi Konami,
recordeu que ja ha format part de la cultura popular,
amb una a una, avall a avall, esquerra, dreta, esquerra, dreta,
B, A, Start, com, per exemple, a l'Ares,
en l'EMCX teníem les combinacions de cartutx.
T'ho genera això, el Codi aquest?
El Codi Konami, sí, les combinacions de cartutx.
No, jo el Codi Konami l'he tingut
més a la bio del Twitter durant molts, molts anys,
com a definició de mi mateixa.
I aquestes combinacions en què consistien?
Doncs mira, si posaves dos cartutx,
per tant tenies més d'un joc de Konami,
i portaves o els posaves a la vegada a l'EMCX,
que com que era un ordinador, no només una consola,
doncs no tenia només una ranura, en tenia més d'una,
perquè et podien servir per ampliacions de memòria,
controladores de disc, etcètera, etcètera.
Si connectaves dos cartutx de Konami a la vegada,
podia ser que quan connectessis el joc
hi haguessin extras especials.
Per exemple,
era imprescindible tenir connectat el Nemesis 2
si jugaves al Salamander,
perquè era l'única forma en què et sortia
l'última pantalla autèntica i obtenies el final bo.
Si no, no podies arribar al final bo del Salamander.
Això també era una monica cabron, eh?
Sí, sí, tot s'ha de dir, eh?
T'obligava, t'obligava.
Però, per exemple, si tenies el Penguin Adventure
i el Nemesis, la seva nau es convertia
en un pingüí i els seus power-ups en peixets.
Si jugaves amb l'F1 Espírit,
podies tenir tots els circuits activats.
Etzètera, etzètera, etzètera.
A més, Konami també va tenir coses molt frics.
Va tenir un comandament només de dos botons,
especial per fer els seus jocs
d'aquests matxacadits que us he dit abans.
Sí, per poder córrer més ràpid.
Va treure joysticks exclusius on podies petar aquells botons.
Va treure un joc sobre futurologia.
Com?
Un joc sobre lectura de les línies de l'amà i tal.
Pel Japó, uranai.
I, a més, va treure jocs per laserdisc
al Badlands del 1984.
En resum, l'ecosistema Konami s'ha de dir
que et fa sentir molt i molt especial,
estimat com a fan.
I realment seria molt difícil
que trobessis algun usuari d'MSX de l'època
que no s'estimés amb bogeria els seus cartells d'MSX.
Albert García, tu en aquella època tenies una botiga.
Sí.
I venies jocs MSX?
Doncs d'MSX no en teníem.
No en tenies.
Perquè teníem de consola i d'ordinadors no en teníem.
Però avui dia, com deia el Francesc,
són d'aquesta plataforma un tipus de jocs
que són els més valorats.
Oi que sí, us ho anava a preguntar.
Són jocs cars, eh? Són jocs cars.
Avui en dia al mercat de segona mà ho som molt,
sobretot perquè n'hi ha de molt.
Mira, aquest que estem sentint, la música, que és el Gunis.
A veure, escoltem.
Basat en la pel·lícula,
que és supermaco i supersimpàtic
i no té res a veure amb les altres versions de Gunis
que corríem pel mercat europeu, fet per altres plataformes.
Sí, sí, sí.
En aquella època, quant costaven aquests jocs?
Ho dic perquè ens fem la idea de com ha canviat.
3.000, 4.000 pessetes...
Que són els 18 euros?
Estic fent la transformació, eh?
I ara costen deu vegades més,
probablement els més buscats.
Però abans hem de pensar que amb 3.000 euros
anaves a sopar al cinema, tornaves a casa en taxi...
Per això, per això.
Això, perdona, 3.000 pessetes...
Hòstia, 18 euros.
Era molt, 3.000 pessetes.
Vinga's en compte que a nivell de col·leccionista
d'aquelles persones molt completistes
i molt integrades dins el món dels videojocs,
hi ha un parell de jocs que neixen a l'MSIX
i marquen les grans licències Metal Gear.
Jocs que avui en dia encara
són paradigma del videojoc de qualitat,
com és Metal Gear, neix als MSIX.
I el Castlevania, una miqueta entre el NES i l'MSIX,
doncs allà és el primer joc que apareix allà.
I molta gent que és supercompetista
necessita tenir-ho tot.
Doncs deixem enrere l'Ekonomi més clàssica,
la dels grans jocs que els aficionats recorden,
per centrar-nos una mica en l'Ekonomi dels darrers anys.
Albert, quin és l'estat actual d'aquesta empresa?
A veure, si pregunteu a qualsevol aficionat
als videojocs actualment, any 2019,
quin és l'estat d'Ekonomi?
Us diran que ja no és el que era,
és possible que et recordin amb enyorança els temps clàssics...
Però vaja, no ens podem quedar únicament
amb el que opinem els fans, no?
Hem de també veure com és l'empresa,
quina és l'empresa com a tal, no?
I la millor manera de fer-ho,
més enllà de quedar-nos amb el que es diu a les xarxes socials,
és conèixer l'informe anual de resultats d'Ekonomi.
Home, allò t'han divertit, eh?
El document per accionistes és allà.
La pasta, la pasta és l'important aquí.
Perquè a vegades ens oblidem, no?
Que una empresa de videojocs és una empresa.
I perquè a vegades pensem que si no fa màrqueting
és que no està fent res, i a vegades està fent molts diners,
i de fer... que en parlem tan sovint.
És això, o sigui, nosaltres tenim la visió d'Ekonomi
d'això que comentàvem ara en Metal Gear,
el Pro Evolution també amb el Pas del Temps,
Castlevania, els jocs clàssics,
Gradius, Nemesis, tots els videojocs.
Però realment avui dia és una empresa molt diferent
de la que potser recordem o molta gent es pensa, no?
Vaig a baixar-me el document amb PDF 22 pàgines...
M'encanta, m'encanta.
...del informe aquest per accionistes de l'any fiscal 2018,
i el que descobrim és que a diferència del que pensa molta gent
que Konami avui dia està molt malament...
Sí, perquè és el que diu tothom.
Doncs tothom diu, Konami està pràcticament mort, aquesta companyia.
Doncs no li van malament les coses.
Han millorat els resultats any rere any, en els darrers anys,
en l'exercici fiscal que va acabar el 31 de març del 2018,
ara fa un any més o menys,
van presentar uns ingressos de 240.000 milions d'euros,
que això són uns 1.900 milions d'euros.
Un bon sou. No està malament, aquest número d'ingressos.
Van créixer respecte a l'any anterior,
però sí, vaja, avui dia és el que comentava, no?
Coneixem Konami per Pro Evolution,
que té un rendiment estable, aquest videojoc.
Coneixem Konami per Metal Gear, que ja no té rendiment,
perquè s'ha acabat la sèrie ara que el Kojima s'ha marxat,
vam fer un Metal Gear Survive, però era un insult, aquell videojoc.
Però bueno, els videojocs que associem a aquesta companyia
en realitat són una porció molt petita
del que realment és l'empresa avui dia, any 2019.
Mm-hm.
Què comencem, aquest repàs, a l'autèntica Konami, Albert?
L'autèntica Konami, l'economic toal aquesta,
doncs podríem començar parlant de, per exemple,
la producció de màquines escurabutxaques.
És una cosa que no és nova.
Fa molts anys que sempre ha fet això, Konami, no?
Màquines escurabutxaques, maquines de Pechinko,
que vindria a ser les escurabutxaques del Japó...
És allò de les boles que baixen moltes boles.
Això ho heu vist, no?, els que han anat al Japó.
Sí, sí, i de fet se sent aquell soroll de...
Com que baixen, heu d'imaginar unes petites càniques mecàniques,
metàl·liques, que baixen en unes... en unes màquines,
i, clar, heu de pensar que hi ha centenars de màquines,
centenars de boles...
I quan tu passes pel costat d'un establiment on hi ha Pechinkos,
i s'obren les portes,
el soroll és atronador d'aquestes boles mecàniques, metàl·liques,
d'un en cops.
Funciona al Japó, no? Funciona molt.
I fixa-vos que fan màquines de Pechinko de Metal Gear.
De tot, de tot. Del Castlevania.
Hi ha una tendència al Japó en el tema del Pechinko,
que és com moltes coses passen, que s'està perdent,
la gent jove ja no li agrada el Pechinko, i què fan?
Atrauen un públic que seria un públic de la nostra edat,
que és el que va. I com ho fan?
Actualment, les màquines de Pechinko,
que són més venudes al Japó,
són les que tenen com a referència personatges
del món bengànim o dels videojocs clàssics,
doncs, Oliver i Benji,
això és Metal Gear, gent que el reconeixes
de persones de 40 anys, no...
I també ha idols japoneses.
Aquestes nenes, a KB48 o 47, aquestes coses.
Sí, de fet, ara sentim la música del Pechinko de Castlevania,
que té un punt eròtic.
Mare meva, no m'ho imaginava, això, no?
Castlevania sempre ha sigut anar a buscar Drácula,
no el punt eròtic.
Màquines de ballar, reconeixem Konami, Dance the Revolution.
És un joc molt important, aquest.
I continuen, eh, també?
I continuen fent màquines de ballar.
Aquí no arriben, malauradament.
Sí, ens hem quedat amb el Dance the Revolution,
però ja tenen altres jocs, han superat aquest joc clàssic.
Un altre segment oblidat de Konami, a banda de les màquines,
és els jocs per mòbils.
De fet, és el segment que en els darrers anys
ha tingut més importància.
Dos dels jocs més importants, que aquí gairebé no coneixem gaire,
són un bé, amb el nom aquest és impossible de conèixer, no?
Jikou, Powerful Pro, Jakkyu,
o també, potser aquest sí que el coneixeu, que és el Yu-Gi-Oh,
aquesta sèrie d'anime, no?, de cartes, no?,
que també ha tingut 40 milions de descàrregues.
Però aquestes dues màquines i jocs per mòbil
no és l'àrea més sorprenent de Konami.
Ho diu aquesta noia, l'únic que entens és Konami Sports Club.
Konami té gimnasos al Japó.
Què m'estàs dient?
El dir japonès es diu Konami.
Imagina't, jo m'apuntaria automàticament.
Una d'es petitetes, en gimnasos. I no hi aniries mai, de la vida.
No hi aniria, però... Que nom d'espar.
Una d'es petitetes. Això és un nom d'espar.
M'encantaria. Tenen gimnasos, tenen també una línia de productes
de fitness, de temes de salut,
i una gran part dels seus ingressos prové, doncs,
dels socis d'aquests clubs de gent.
Clar, clar. De fet, si entreu al canal de YouTube
de Konami Sports Club, no costa res posar-ho,
trobareu exercicis,
tutorials d'exercicis, amb marca Konami,
per fer flexions, abdominals... Fetes per sol i te snake.
Imagina't. Això ho hauríem d'explotar més.
Posar els personatges clàssics, jo sí que estaria molt bé.
Per fer classes de spinning. Molt interessant.
No m'ho hauria imaginat mai, que...
És una gran vessant de Konami, és el que dèiem ara.
És una empresa que fa calés. Coses, coses.
Avui dia el que coneixem són aquí els videojocs clàssics,
però realment el Japó
es dedica a moltes altres coses.
I, igualment, en els darrers anys,
la imatge d'aquesta empresa és molt dolenta.
Jo, si voleu, he estat pensant una mica aquests dies
i he intentat donar amb els tres principals factors
que han produït aquesta mala imatge que avui dia té Konami.
M'imagino que el primer motiu té a veure
amb la fugida del mític creador de la companyia, Hideo Kojima.
Totalment relacionada. Aquesta cançó fa referència a Kojima.
És una de les temes musicals d'Espandau Ballet,
però surt al Metal Gear Solid V.
És la cançó preferida per mi per anar a fer la missió.
Em poso aquesta cançó... Començo ja a fer la missió.
Ets raro, eh?
Mola molt, perquè és un joc molt tens.
Et posa aquesta cançó i vas més tranquil.
Primer factor, les grans produccions.
Potser el creador més conegut de Konami durant anys
ha estat el Hideo Kojima.
Conegut per ser el creador de Metal Gear,
d'aquesta sèrie de jocs, de Snatcher que ara comentàvem,
de molts altres.
Però el que passa és que durant molts anys
ha estat lligat aquest personatge, aquest creador, a Konami,
però les seves produccions, malgrat ser bons videojocs,
eren supercares.
El Metal Gear Solid V, per exemple,
que va ser l'últim que va produir Hideo Kojima a Konami,
va estar molts anys en desenvolupament,
va costar molts diners, van haver de crear un motor gràfic nou,
van haver de fer una gran campanya de marketing,
però no va ser suficient per recuperar tanta inversió
en un sol videojoc.
I això va ser un cop. Va ser un cop.
Jo penso que Konami s'ha enfocat molt en el negoci
i la gran producció ha dit, mira,
preferim anar a buscar els diners més fàcils
que arriscar-nos a fer una megaproducció.
Això seria un motiu.
El segon que he estat pensant
és que no han aconseguit actualitzar
les seves cegues més clàssiques.
Van intentar un Castlevania,
recordeu que van fer la sèrie Lords of Shadow,
per l'Enric Alvarez, que eren bons jocs,
però s'han quedat allà.
Castlevania continua sense estar...
Va haver aquest parèntesi de Lords of Shadow,
que no ha donat continuïtat.
S'han quedat allà com una mena de parèntesi.
Silent Hill, quina gran sala.
Vam dedicar un programa fa unes setmanes.
Tampoc la van saber continuar.
I això que el teaser del nou Silent Hill anava a ser boníssim.
El PT, no?, es deia.
I per què tu creus que ho van cancel·lar?
Perquè realment, fins i tot, YouTubers, internet,
que era ple de... en volem més.
Jo penso que pel motiu d'abans,
penso que van dir, mira, és una superproducció,
els jocs de mòbil van molt bé, els gimnasos van molt bé.
Què anava a dir, no?
El Kojima és un pesat.
Fes els exercicis d'abdominals.
Silent Hill, Silent Hill.
De fet, és cap a on ha anat el món del videojoc, no?
Abandonar les grans produccions per fer jocs per mòbil,
o fer coses més barates i més rendibles, no?
Clar, però és una pena.
I l'última que creus que ha estat també decisiva?
Aquesta és fortíssima,
perquè no la coneixia,
la vaig trobar investigant una mica a l'empresa,
i és que la cultura corporativa de Konami,
avui dia, com a mínim, no sé, en els moments dels anys 80,
i tot això,
però no sembla la millor cultura corporativa de totes.
Ja, no?
Una informació que va donar el mitjà japonès Nikkei
és que des del 2010,
els caps de Konami van decidir apostar
tant pels jocs per mòbil
i tant pel rendiment més fàcil i més ràpid,
que van fer una sèrie de mesures
que no van agradar gens als treballadors.
I això va autoritzar el temps que triguen els treballadors a dinar,
càmeres per tota l'oficina,
degradacions constants als treballadors,
si no fan bé la feina en plan...
O sigui, de programador a fer una feina
que directament no té res a veure...
No té res a veure amb tocar una tecla de l'ordinador.
Treballadors amb depressió...
Tot això està reportat
en un article d'aquest mitjà Nikkei
i a Kotaku també,
i vaig pensar, ostres, no pot sortir res bo
amb una cultura corporativa
tan estricta i dura.
Que no porta idees per a nous videojocs, això.
És això. I que, segurament, aquesta tercera
cosa que comentes
deu ser força habitual a les empreses de...
No ho conec gaire, eh?, però a les empreses del Japó,
potser deu ser habitual que això passi.
Jo penso que sí.
Quan va haver el cas del Red Dead Redemption
de les famoses 100 hores,
vam escandalitzar-nos, com és normal,
però suposo que per un tema cultural
deu ser més habitual fer hores extra.
Per un petit punt, parlant de la cultura
corporativa japonesa, els que tingueu Netflix
aneu a buscar una sèrie d'animació que es diu
Hagretsuko.
I, bueno, té bastant d'humor,
però també veus una miqueta com és, realment,
la vida del típic cerariman,
l'executiu,
l'oficinista mitjà que viu en una gran empresa
i el que li pot passar, això sí,
des d'un punt de vista de molt d'humor.
I també ara estic pensant en Tokioka,
aquella pel·li de Beanbenders
que ell se'n va amb una càmera
a Tokio dels anys 80,
i també veus com estava muntat
i com, doncs, sobretot,
perdien el temps després de la feina,
que és bastant al·lucinant.
La data exacta de la fundació de l'empresa Konami
és el 21 de març del 69.
És a dir, aquesta setmana vinent
farà 50 enjustos i per això estem fent
aquest programa especial, però no som els únics,
ja que dissabte vinent, dia 23 de març,
hi ha un esdeveniment a Barcelona
on podrem escoltar, parlar i jugar
entre tot un univers dedicat a Konami.
Organitzarà l'associació
sense ànim de lucre Retro Maniacs.
Retro Maniacs té un objectiu molt clar,
difondre i preservar el llegat dels videojocs clàssics
i els pinballs dels anys 80 i 90.
Són de Barcelona, més concretament de Sant Andreu,
i fan un munt de feina que ara coneixerem,
però el que és molt clar
és que són molt fans dels videojocs retro.
Helo Tortosa, president de Retro Maniacs,
molt benvingut al Generació Digital de Catalunya Ràdio.
Gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies a vosaltres per invitar-nos.
Ara parlarem del que passarà aquest dissabte,
però explica'ns, primer de moment,
com va néixer la vostra associació.
Bueno, sí, te l'explico, és molt senzill.
Aquesta associació neix ara fa cinc anys, a l'octubre.
2014 va ser un any màgic,
perquè va ser el Big Band
de les associacions d'Arcade, Retro i tot això.
Les més conegudes vam néixer en aquell moment.
Dels foros que n'hi havia,
hi havia una inquietud,
i molta gent perseguia un objectiu comú,
que era el fet d'intentar muntar alguna cosa
que fos com un saló recreatiu dels vuitanta.
Vuitanta, noventa.
Jo soc més vuitenter, perquè jo soc...
Diguéssim, jo estic en els cinquanta.
La mitjana, jo diria,
que del nostre món és de la gent de quaranta.
Ben bé. Més noventès.
Sí, és veritat.
Però tots tenim el mateix...
Que ens defineixi el mateix, no?
Ens agraden molts els videojocs antics,
ens agraden els pinballs, les màquines, ja sabeu,
del barri els flippers i la bola i tal.
I tot neix aquí, al 2014.
Hi ha un Big Band dels foros que acaba començant així.
I per què l'afascinació de fer-ho sobre Konami,
aquest grup de veniment?
Perquè, clar, heu parlat de jocs retro en general, no?
Per què Konami?
Ho explico molt fàcil.
L'any passat ja vam fer un temàtic.
Normalment, a l'any, en fem uns tres o quatre de veniments.
Fem un de gran, molt gran, que és per nosaltres molt gran,
200 metres, l'Arc Andreu,
que el fem al barri de Sant Andreu, a Fabra i Coats.
Fem un programa des d'allà, ara amb el Mira Festival.
Correcte.
Nosaltres ho fem allà a l'Espai Vota.
Aquest any farem la tercera edició,
el dia 5 i 6 de maig.
I aquest és el nostre orant.
Aquí, doncs, omplim una gran nau de pinballs,
de màquines recreatives,
ordinadors antics de 8 bits, etcètera.
I després fem, amb més petit format,
més intimista, anem a dir,
fem els veniments temàtics.
Normalment eren d'una tarda,
però, com que vam veure que n'hi havia a Tiron, de l'assunto...
Matí i tarda.
Així, la gent es pot repartir, poden venir i tal.
Aquesta nova fórmula la vam posar en marxa l'any passat
amb el deveniment NeoGeo.
Que va fer 40 anys, no? Correcte.
L'any passat feien 40 anys de NeoGeo
i vam decidir rendir-li homenatge.
Nosaltres teníem autèntics fanàtics
dintre de la nostra associació del tema NeoGeo.
Perquè és el que us deia, com que prevaleix, diguéssim,
el noventero, eh?
Són la gent que jugava als NeoGeos.
I, bueno, clar, quan vam veure
que era aquest 40 aniversari,
hòstia, hauríem de fer alguna cosa,
vam començar plantejant-lo de migdia,
no només de tarda, però, clar, quan vam veure
que tenia molt diners, van dir, ostres, mira,
fem-ho escalonat, matí i tarda.
I està bé que hi hagi un descans per dinar?
Sí, correcte. Això és una molt bona idea.
Això, sobretot, ho agraeixen molt
els organitzadors.
Perquè és una pallisa.
Un esdeveniment de tot un dia sencer
fatiga bastant, eh?
Estem escoltant una cançó de Tron,
que, de fet, es diu The Son of Flynn.
I, clar, posa't aquesta cançó,
perquè vosaltres, local oficial, en teniu?
Som una mica atípics, si t'explico el per què.
Nosaltres, quan neixem retromàniacs,
neix amb la idea d'intentar aconseguir...
Perdona, retromàniacs, eh?, dius tu?
Retromàniacs, diem nosaltres.
Retromàniacs o retromàniacs, com vulgueu, no?
Voleu vosaltres, que sou retromàniacs?
No, no, no, exacte.
Nosaltres, sí, retromàniacs.
Nosaltres, quan muntem retromàniacs,
la idea és veure si podem aconseguir
un local a Barcelona.
Per què? Perquè majoritàriament som gent de Barcelona.
O de la part nord de Barcelona,
ruta nord, del que seria Sant Andreu,
i els pobles diguessin que estan en la ruta nord.
Molt bé.
Tenim molts socis fins i tot fins a Vic
i tota aquesta ruta, no? Molt bé.
Llavors, comencem a moure'ns
amb el tema de l'Ajuntament, no?
I clar, el tema és un paisatge desolador,
perquè, clar, n'hi ha moltes associacions
i molt pocs països, molts pocs llocs per fer-lo, no?
Llavors, què passa?
Arribem al punt que diem, bueno,
doncs, hem de fer alguna cosa,
perquè si tots tenim màquines
i no ens canviem ni les màquines ni els cartutxos
ni els ordinadors ni res.
Perquè estem parlant que, clar, sou una associació
que venera unes màquines que ocupen el seu espai.
Bueno, clar, un pinball o un arcade
ha ocupat molt espai, no?
Especialment un pinball.
Llavors, és quan neix la iniciativa Flintz.
La iniciativa Flintz és com un club privat
que penja, diguéssim, de retromàniacs,
anem a dir, o que té relació amb retromàniacs.
O sigui, el local Flintz,
el que fa és donar-li servei a retromàniacs
com a magatzem,
joc de reunions, etcètera.
Per contra, tots els socis de Flintz,
diguéssim, són socis de retromàniacs.
Molt bé. Sí, hi ha com una sinèrgia.
Sí, sí, perquè saps què passa?
Que si haguéssim fet que tothom de retromàniacs
fos de Flintz, sense hagués anat al millor la meitat dels socis.
Parles molt dels pinballs,
anem una mica fent salts.
Els pinballs és una màquina
que li teniu molt de carinyo pel que veig.
Tenim moltes, no, la màquina? Sí, tenim 35 ara mateix.
Ara mateix som el club privat
amb més pinballs de tota Catalunya.
Sí que pot ser que hi hagi algun col·leccionista específic
que pugui tindre més,
però com a club som els que més tenim.
Van començar una mica amb dos, tres pinballs,
van començar.
I sobretot hi havia moltes recreatives
i molts pocs pinballs.
Ara passa una mica l'inrevés.
Ara els pinballs estan, diguéssim,
que n'hi ha més pinballs que recreatives.
Encara i tot que tenim bastantes recreatives
i moltes competicions de pinballs, no?
Sí, correcte.
Nosaltres, diguéssim, que cada dissabte,
cada dissabte hi ha un torneig de pinball
entre els socis de Flins, que juguem entre nosaltres.
I després sí que és veritat que com a Retromaniacs
hem fet dues lligues, hem organitzat dues lligues
amb Pinball Project, que és un company nostre
que té una botiga de temes d'aquests de pinball,
i ens ha aconseguit amb ell.
I segurament aquest any farem la tercera,
lliga de pinball de Barcelona.
I l'any passat, juntament amb Arcade,
amb Nasty Gares,
i Cari, amb diverses associacions,
ens van juntar tots per fer
el segon torneig de Barcelona de pinball.
Torneig oficial, no?
El món del pinball jo tindria per fer un programa, eh?
Més o menys, s'apassiona, eh?
Sí, sí, no, mira, ara se m'està acollint la pregunta
si hi ha gent jove, quan diguem jove,
que jugui al pinball.
Menor de 18 anys.
Milènars amb el pinball.
No, no li acaba de fer.
Jo només vaig tindre una sorpresa agradable,
perquè jo, el meu fill,
el meu fill de 19 anys,
li dic, ostres, mira,
jugar al pinball, aviam què et sembla, tal, no?
Només vaig aconseguir que jugués amb un,
que era el Supermario.
Però el jugava perquè li agradava el Mario.
Clar, clar, clar, evidentment.
Has explicat que el dia 23 de març
aquesta edició que fareu de Konami,
dels 50 anys,
ja matí i tarda,
però m'agradaria saber
que hi ha conferències,
hi haurà màquines amb les quals podrem jugar?
Com anirà? Perfecte, us ho explico.
Diguéssim que hem posat
una jornada partida,
matí i tarda,
al matí n'hi haurà
bastantes màquines en joc lliure,
de tot, fins a plaques llama,
que era el que internament portaven les màquines recreatives.
Que eren les cartutxes de les màquines.
Sí, sí, correcte, eren com uns petits sordinadors,
generalment el que portaven.
Des d'això, fins a cartutxes d'MSX,
intentarem alguna cosa que serà digna de veure.
Intentarem posar-vos un vigilante jurado o algo.
Seran cartutxes, com aquí estava comentant,
que costen uns dinerets
i que n'hi ha pocs.
Tenim la sort de tenir grans col·leccionistes d'MSX
a l'associació.
Geren pasta, digo, geren pasta.
I llavors hi haurà màquines
i ordinadors entre 8 bits
per jugar la gent lliurement.
Pel matí, diguéssim,
que també farem al migdia, cap a les 12,
farem una xerrada col·loquia
sobre el tema de Konami.
Molt bé.
Presente, pasado, futuro,
només que futuro es presente y pasado.
Sobretodo pasado.
El futuro al gimnàs.
Fer flexions i tot això. Exacte, exacte.
Escolta, des que assistiu,
us agrada molt fer tornejos,
ja sigui a RetroBarcelona, al vostre local o on sigui.
També hi haurà tornejos a la tarda i de quins llocs?
Molt bé.
En principi, a la tarda està ja planificat
i ja estan totes les places cobertes.
Farem un Tortugas Ninja
al tournament,
el de baralles.
El farem dintre d'una recreativa,
encara que és un lloc de la consola.
És un lloc de Super Nintendo i de Mega Drive,
però posarem una recreativa
perquè li dona més empaque.
O sigui, jugar amb mandus
i amb una màquina recreativa
sempre dona més empaque que no pas.
És un versus one? Sí, correcte.
Eliminatòria, vull dir.
Molt bé, perquè es van aplicar
el doble de les persones
que en principi volíem que s'apuntessin.
Però, bueno, també el que passa,
igual que el tema de la reserva
per venir al esdeveniment,
sempre passa igual.
Quan fas aquest tipus
d'esdeveniments gratuïts,
molta gent s'apunta,
com que no costa caleres, i després...
Mira, és el que volíem preguntar,
a veure si hem parlat molt d'aquest esdeveniment del dia 23,
si ens esteu escoltant avui dissabte
a través de l'FM,
tu animaries,
encara que tothom estigui apuntat,
que hi anessin? Sí, jo els animaria,
perquè el que hem fet és dir
que la gent que vulgui venir,
que s'apunti, per no desbordar l'aforament.
La gent ja s'ha apuntat,
ja tenim el total de l'aforament cobert.
Ara bé, només mantenim aquesta entrada
a la primera mitja hora.
A partir de la primera mitja hora,
el que no es presenti ja perd el dret.
No, perquè el que no pot ser
és que per reservar-li algú,
que no estigui apuntat,
animes a que vagi directament?
Sí, pot anar directament, i tant.
Comencem a la deu i mitja al matí,
si véns a les onze,
i si véns abans,
si ja no hi ha ningú apuntat,
és el que parlàvem.
Això serà, per cert,
el Centre Municipal de Cultura Popular
de Can Galta al carrer Arquímedes 30, correcte?
Correcte, és aquí.
Feu uns cartells molt suïts
dels vostres esdeveniments.
Això és un dels nostres socis,
que és un dissenyador gràfic,
Jordi Huguet, ho he d'anomenar,
perquè el nen ho fa molt bé.
I ells sempre es basen
en els videojocs de la marca que sigui,
va fer el DNI d'ONGO, va fer aquest,
i després va fer també el Dark Andreu,
que també és el Kung Fu Master,
que era un gran lloc dels 80,
d'aquells de 5 duros i dures 2 pelaos.
I no, la veritat és que sí,
els cartells intentem que siguin cartells,
o sigui, el pobre Jordi a vegades
ha d'anar a treballar el doble.
Canvia això, pon-hi-te una altra cosa.
Que no ho faci. Una mica, sí.
Albert García, creus que han elegit bé
el joc de la Soto Gas Ninja
per fer aquest campionat?
De fet, jo penso que sí, perquè ara estava pensant,
econòmic, competitius,
més enllà del track and field, aquest que hem dit dels esports.
És veritat, el track and field també podria ser, eh?
Podria ser aquest, però no em venen al cap
molts més, jo veig jocs com Castlevania,
com Metal Gear, els shoot'em ups,
podrien haver anat a lo clàssic
i haver escollit el Yard Kung Fu.
Yard Kung Fu és veritat, sí.
Vam estar a punt.
Vam estar a punt d'agafar el Yard Kung Fu,
perquè, com tu ben estaves apuntant,
hi ha pocs jocs que siguin d'un contra l'altre.
Majoritàriament, o són col·laboratius
o són aventures per una persona.
Efectivament, ens va costar una mica
i vam decidir agafar les Tortugues Ninjas
primer, perquè és una mica més actual que no pas el Yard Kung Fu,
que és una mica 8-bitero.
També pots competir un contra l'altre
llançant aquests bloquets i fent figures.
Sí, correcte.
Sí, sí, però és veritat, potser no...
Voleu ser una mica sincers, no?
Vam agafar també les Tortugues,
perquè les Tortugues criden molt l'atenció.
A tothom li agrada, no?
Qui no se sap el nom de les quatre Tortugues?
Clar, quan anem precisament a parlar de Tortugues,
el que reconeixes és la recreativa de 4,
que és aquest estil, i té mà, perquè és mega clàssica.
Però sí, les versions de jocs de lluita,
que es notaven els 90, no els...
No van tregar gaire. I aquest està bé.
Jo recordo aquest joc com un joc molt maco.
Hi havia les 4 Tortugues, però hi havia un imaginari de personatges.
Molt, molt xulo.
S'ho ha donat a Supernest, perquè la versió per Mega Drive,
que va sortir més posterior, que era l'Hyperstone Heist...
Ja no era el mateix.
No tenim ningú de Mega Drive aquí que pugui rematar.
Jo era de Mega Drive.
El que passa és que la versió per Supernest és millor.
A veure, recordem, Elo,
el carrer, el torno a repetir,
és el carrer Arquímeres 30,
a la vostra pàgina web on hi ha la informació que es pugui contactar.
Quina és?
La pàgina web nostra és retromaniacs.es.
No vam poder posar a .cat perquè estava agafat.
Molt bé.
I aquí teniu tota la informació.
A més a més, com que és l'últim post del blog,
només posar retromaniacs.es ja t'hi surt el primer article,
que és aquest.
Aquí teniu tota la informació, parades de metro, tren...
Està molt ben comunicat.
Costa molt poc, ja t'hi dic Sant Andreu.
No te'n vagis, perquè nosaltres primer,
ara, de veritat, calceu-vos,
perquè escoltarem dos minuts i mig impressionants
de l'Oriol Dalmau.
Diu moltes coses.
Després que acabi, m'agradaria parlar amb vosaltres
de què en penseu,
i que comentem la jugada.
Ens queda poc temps, però també voldré preguntar-vos
a cadascun de vosaltres quin és el joc econòmic
que més us agrada, d'acord?
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vistiplau.
Ullents, esteu preparats per saber
què en pensa l'Oriol Dalmau de Konami?
Jo, quan creu un carrer
Konami
em sento com la granota
de Konami
en el Frogger aquell
porto
la meva filla al circ
Konami
Circus Charlie, aquell joc
de Konami
de fa tant de temps
quan tinc tot el pis
ben ple de merda
m'imagino que és
un nou nivell
del Castelbani en acte
un arcada està molt bé
però Konami
dos jugadors era massa poc per Konami
jugava jo i tres més
Konami
té tanta història
Konami
que al Metal Gear Survive li perdonarem
No en tinc idea de futbol
però el foc és el proevoluixon
això és el que diu tothom
Des del Tartels in Time
de Super Nintendo
Veig una boca d'incendis
i li foto cops
a veure si surto a rodar aigua o no
quan el corro s'enfallar
Konami
aplico el sigilo del Metal Gear
Konami
per escaquejar-me
Konami
Konami
molt a tant Konami
que lo del PT li hem de perdonar
Konami
Konami
és tan guai
Konami
que lo del Kojima
m'és ben bé igual
M'han entrat ganes de jugar al Simpsons
Oh yeah
Bueno, pròxima vegada
Ja tenim la nostra Annie
el cantant Tomorro a l'estudi
Ha de ser l'himne de...
GV al musical
El dia 23, que la posin de fons i que la gent la balli
N'hem de fer una a tots
i això ja és GV al musical
Parlaria amb la següent Capcom
La Bàrbara Streisandé
Ha dit moltes coses
Quina és?
El PT
Jo m'he recordat de moltes coses
M'he recordat de Castlevania com la seva casa
Aquest videojoc que destrossa una paret i surt un pollastre
Això és Konami
No té coherència, hi ha escales per tot arreu que no porten el lloc
El castell era surreal
I el Frogger, el del Circus, aquest no el recordo
El Circus Charlie
Aquest és d'arribada en versió per MSX
Anaves sobre un pallasso que anava sobre un tigre i saltava sobre arros de foc
O el joc dels Simpsons
En la versió cadet dels Simpsons en 4 personatges
El llibre de l'Oriol
Està d'allà
Li vaig demanar a l'Oriol què volia fer
I faré una cançó
I així se la va treure
De moltes cançons que podria haver fet
Ani tomorrow
Deuria pensar alguna cosa
Que rimin amb Konami
Tres síl·labans
Moltíssimes gràcies Oriol
Se'n parlarà durant molt de temps
Estic convençut
Total, ho podríem fer
A tots els que som a la taula
Ara hem de mullar-nos
I dir quin és per vosaltres el millor videojoc de Konami
L'Oriol ha dit que tenia moltes ganes de jugar als Simpsons
Que és un joc que no n'hem parlat
Però que sí, que també té molt èxit
La versió aquesta arcade és com un beat'em up
Per fer-vos la idea que vas pel carrer atonyinant tothom que et trobes
Joc contra el barri
Els quatre personatges, el Homer, l'Elisa, la Marge...
I el Bart
Doncs vinga, comencem
Doncs va, el joc de Konami de l'Albert
És l'escràmbel de l'any 1981
Home, ho recordeu o no això?
Aquest so?
No, no
A mi em va encantar aquest metamercians
Que passava de ser vertical
Els que jo havia jugat a horitzontal
Una cosa que em sorprenia moltíssim
M'emocionava molt destruir els grans bidons de fuel
I veure com s'omplia el meu dipòsit de la nau
I ara us vull dir una cosa
No l'he acabat mai
La sisena secció, no sé si l'heu vist per YouTube
Perquè jo només l'he pogut veure per YouTube
Supercomplicada
Ara està fent, de fet, una línia
Una zeta, de fet
Sí senyor
I això demanava que el comandament, el joystick
Estigués molt ben...
Engraçat
Si no anava bé, no te la podies fer
És que no te la podies passar
I la veritat és que no me l'ha passat mai
Recuperaré el joc per intentar dir un dia al programa
Ei, m'he acabat l'escràmbel
Però era un joc que a mi m'encantava el color
Hi ha una curiositat aquí que no sé si la coneixeu
Que va sortir en un dels llibres
Que parlaven sobre la història dels videojocs espanyols
Que es diu Continue Play
Resulta que el primer videojoc en Continue
Va ser aquest, va ser l'escràmbel
Però va ser una versió espanyola
La peça video game, una peça catalana
Li va posar la possibilitat
Que tu poguessis continuar
És a dir, posant una altra moneda per poder continuar
Correcte
El joc original, si et maten s'ha acabat
Que eren els jocs dels 80 no es podia continuar
Però aquesta gent van ser llestos
Sí, van ser les espanyoles
Sempre som nosaltres
Va ser que a vegades ens costa però va ser així
Que fort, ho trobo absolutament al·lucinant
Continuem, va
Seguim amb el joc de Konami de la Gina, que és el Paròdius
Home
A veure, el Paròdius que és una paròdia del Gràdius
Un joc de naus també de Konami
Però que incorpora altres referències de videojocs
Com de Castlevania o de l'Antàrtic Adventure
A part d'una nau
A més podies portar un pingüí, un pop que disparava
Els power-ups a més podien s'agafar
Eren guants de boxa, un paraigua
Eren molt divertits
I el que més m'agradava a mi
Eren els enemics finals de cada fase
Perquè passaves entre les cames d'una ballarena de cabaret
O disparaves el malic d'un pingüí
Vestit de pirata
O un pop que s'estava banyant en un onzen
Que són aquells típics bans japonesos
Recordo que vaig jugar a la versió de Super Nintendo
Cap a l'any 95 o 96
Sé que el joc és anterior
Però jo no tenia el poder adquisitiu
Per comprar les coses just quan sortien
Però bé, era molt petita
I a la segona pantalla
I ara em direu que no
Però els monstres tiren preservatius
Si us hi fixeu, no són bombolles
Són preservatius
I això em va deixar molt marcada
Perquè jo era molt petita
Però jo sabia que era la vida
I de sobte que trobessis allò
Allà era com jugar al GTA
Amb 7 anys
Era l'equivalent però dels anys 90
I el que més m'agradava
I el que tinc marcat aquí al cervell
És aquest so que és quan agafes un power-up
Oh! Tiri-ha!
Aquest Tiri-ha és boníssim
Hi havia una versió que sí que era pujadeta de to
Que va ser el Sexy Parodius
On hi havia...
Sons més sensuals que aquest Tiri-ha
Que quan agafaves coses
Els personatges del fons anaven amb roba interior
I tenies escenes tòrides
En una dutxa gegant també
Però aquest també tenia una...
Diguéssim que aquest no era el Sexy Parodius
Però també tenies moments d'aquests
Per una nena de 12 anys
Això era impactant
Un dels pobrats que més m'agradava
En la versió MSX, però jo crec que en aquestes també
Era aquell que agafaves una mena de megàfon
Llavors llençaves unes frases japones gegants
De pedra
Si les veies traduïdes, eren coses com...
Jo què sé, llobar-lo a dos cèntims
No tenien cap sentit, eren també surreals
Albert, fer aquest joc tan divertit
Volia dir que a l'empresa hi havia un bon humor
Sí, sí, sí
No controlava l'hora de dinar
Però era una molt bona qualitat també
No només de l'humor, sinó també del joc
Del disseny, eren jocs que aguanten el pas del temps
Doncs seguim amb tu, Albert
El teu joc de Konami és el Metal Gear Solid V
De fet, ara estem comentant jocs
I podria canviar perfectament
No em mencionen?
Goemon, m'encanten els jocs del Goemon
Els que van sortir especialment a Europa
Perquè és una saga que va costar que arribés aquí
Són molt macos
La silvania és fantàstic
Però m'he quedat amb el Metal Gear Solid V
Perquè Metal Gear és una saga
Que és molt potent d'aquesta companyia
I em quedo amb l'últim
Que és l'últim més enllà del Survive
Phantom Pain
És un joc que jo crec que és genial
No està acabat, el joc
No està acabat
És un joc que t'arribes al final i no està acabat
No van acabar-lo
No és allò que diuen que quan acabes de jugar
Es nota que al final l'han fet com a empresa?
No està acabat, la història no acaba
I fa pena perquè Metal Gear, que és una saga tan potent
No tingui final
O un final digne
Però el joc, la cinquena entrega, és fantàstica
Té un...
Trobo que té un disseny de joc
Quan controles el personatge
Que té un munt d'opcions
Per mi, avui dia
Continua sense arribar
El control del personatge a aquest videojoc
Doncs el joc de Konami
Del francès Xavier Blasco
Del 2002 de 1987
Doncs la veritat és que jo, igual que l'Albert García
Hauria pogut escollir
Hauria quedat amb el Maze of Gellius
O la versió dels Unis, per exemple, que m'encanta
Però jo crec que el xúter és una miqueta el gènere
Per entornomàcia dels arcades
I dels videojocs, almenys per els de certa generació
I a casa no hi havia cap xúter
Que fos millor que el Nemesis
La gestió de power-ups
Que era diferent, tu escollies, anaven passant per una barra
I tu podies seleccionar si volies
Una arma o no
No era allò que agafaves una boleta i pum
Ja tenies un altre tipus d'arma, etc.
Això li donava un punt de tensió
Que tu també eres responsable una miqueta
Del que podies fer amb els power-ups que et donaven
I sobretot hi havia una escrola
Caràcters que era totalment
Estic parlant de la versió per MSX, per descomptat
Era molt característic, tot i que molta gent
Li pot criticar aquell escrola
Caràcters, això no ho havia de fer una empresa com Konami
Però bueno, estaven una miqueta limitats pel sistema
Però sobretot, sobretot, és per la música
El Nemesis 1 té una música genial
I el Nemesis 2 encara és molt millor
Gràcies a aquest chip SSC
Un chip que es va fer molt popular
Tant a les recreatives com a les versions MSX de cartutx
Que el portaven incorporat
I per tant augmentava el nombre de canals
En comptes dels 3 canals del PSG que portaven
Almenys arribaves a tenir-ne fins a...
8 canals
Els 3 del PSG més els 5 de l'SCC
I clar, sonava de meravella
I he preguntat també a l'Elo Tortosa, no?
No, amb el seu joc de Konami
Però el pobre l'hem posat en un compromís
Perquè li ha costat molt, molt decidir-se
Però finalment ens ha dit que el seu preferit és el Green Beret
Uh, gran elecció, Elo
Bueno, ja us vaig dir que...
Bueno, jo us he dit al principi que jo soc 80ero, no?
Bueno, aquest so de la sirena
Ja et posava els peus com escàrpies
Automàticament
Era un joc molt difícil
Sí, ho era, com tots aquests dels 80
Jocs que no podies fallar ni un microsegund
I clar, tenia una temàtica fantàstica
Ja sabeu una mica la història d'aquest videojoc
O sigui, quan es va treure als Estats Units
Li van canviar el nom, en comptes de Green Beret
Que se'n deia Russian Attack
I que era una mica de controvèrsia
Perquè realment estàs ficant-te amb una base soviètica
Soviètica
I es veuen els míssils i tot apuntant i tot
I estius amb els barrets aquests que porten de...
Era aquella època una mica de la guerra freda
Sí, correcte
Sí, sí, sí
Aquest joc va sortir per Arcadi i MSX, també, no?
Sí, sí
És molt divertit perquè aquesta temàtica militar
Quan avui va treure un joc era el Combat School
Sí, senyor
Que era com...
T'estàs preparant per la teva emissió al Green Beret
Perquè Combat School era West Point
I havies de fer flexions i superar pistes americanes
I qui fa un joc d'això?
Conami
Doncs m'ha agradat molt
Hem tirat molt cap als 80
És veritat, Albert, tu has posat una miqueta...
Sí, però són jocs magnífics en totes les èpoques
Però jo diria especialment aquesta dels 80
Molt bé
Doncs això ha estat el Generació Digital
El programa de tecnologia creativa i videojocs
de Catalunya Ràdio
Elo Tortosa, president de Retromaniacs
Molta sort dissabte
I llarga vida pixelada
a l'associació, que us vagi molt bé
I qualsevol cosa ja ens en anirem abandonant
Però segur que estarem atents
a tots aquests esdeveniments que munteu
El Generació Digital no s'entén res
Però distreu
Gràcies, Elisabet Sánchez, Gina Tost, Oriol Dalmau
Albert Garcia, Francesc Xavier Blasco i l'Star
Moltes gràcies per participar en aquesta edició
del Generació Digital
Gràcies a tu per convidar-nos
Hem de dir que el control tènic ha estat en Ricard Portal
i el guió corregit per la Marta Prats
Pots seguir-nos al Telegram, a Twitter, a Facebook, a Twitch
a Instagram, a catradio.cat, barra.gd
i als podcasts de Spotify
Adéu-siau
Gràcies per haver-nos acompanyat
en aquesta edició del Generació Digital
Gràcies per haver-nos acompanyat
en aquesta edició del Generació Digital
Gràcies per haver-nos acompanyat
en aquesta edició del Generació Digital
Gràcies per haver-nos acompanyat
en aquesta edició del Generació Digital
Gràcies per haver-nos acompanyat
en aquesta edició del Generació Digital
Gràcies per haver-nos acompanyat
en aquesta edició del Generació Digital
Gràcies per haver-nos acompanyat
en aquesta edició del Generació Digital
Gràcies per haver-nos acompanyat
en aquesta edició del Generació Digital
Gràcies per haver-nos acompanyat
en aquesta edició del Generació Digital
Gràcies per haver-nos acompanyat
en aquesta edició del Generació Digital