Bona nit, us informa Arad Mazouké.
Un centenar de morts i tesenes de ferits a Alep,
segons la defensa civil de Síria,
en un atemptat amb una furgoneta bomba
contra evacuats de localitats sirianes XI-TESPRO RÀGIM.
Es tracta d'un atac contra els autocars
on viatjava aquesta gent,
part dels milers de persones evacuades
de quatre localitats sirianes assetjades,
dues rebels i dues pro-RÀGIM.
Ningú s'ha atribuït l'atemptat,
enviada especial a Istanbul, Txell Feixas.
Ha estat un suïcida dins d'una camioneta bomba
que ha fet saltar pels aires un dels convois
amb 75 autocars i una vintena d'ambulàncies
carregats de civils i mil·licents XI-TESPRO.
Dijous havien pogut sortir de les poblacions de Fuaikefraya
per refugiar-se a Alep sota control governamental.
Era el primer gran intent per desencallar
la situació en què viuen 640.000 sirians,
completament assetjats durant més de dos anys.
Un intercanvi que s'ha reprès poc després de l'atemptat
seguint vigent l'acord patrocinat per l'Iran,
que és velador del rÈGIM i Qatar, que financia els rebels.
Ningú ha reivindicat l'atac.
Els mitjans, però, assenyalen a Estat Islàmic
i els rebels com autors de la massacra.
De fet, eren els rebels els que havien de garantir
la seguretat d'aquest corredor humanitari.
Rescatats, prop de 3.000 immigrants,
les últimes hores a la zona central del Mediterrani.
La Guàrdia Costanera italiana assegura
que aquesta xifra augmentarà
perquè s'estan fent noves operacions de rescat.
Aquest any, ja han arribat a Itàlia 24.000 immigrants,
un 30% més que fa un any.
Els guardacostes grecs, per la seva banda,
busquen a l'oest de l'illa de Corfú
un vaixell a la deriva amb 32 immigrants a bord.
Els mateixos refugiats han fet una trucada d'emergència
per demanar ajuda.
I l'estat espanyol, Salvament Marítim,
ha rescatat un centenar llarg d'immigrants.
N'ha portat a cadis un centenar,
60 a Barbate i la resta a Tarifa.
Una trentena a Almeria i també a Cartagena, a Múrcia,
i han arribat 11 immigrants rescatats d'una pastera.
La polèmica per les banderes que uneixen a mig pal
en els edificis militars per Semana Santa arribarà al Congrés.
El PSOE demanarà la compareixença de la ministra
Maria Dolores de Cospedal
perquè expliqui l'ordre interne d'Isala Bandera
en senyal de dol per la mort de Cris.
Els socialistes recorden que la mesura
va contra la confessionalitat de l'Estat.
Madrid, Lali Ferrer.
Fins aquesta mitjanit, les banderes espanyoles uneixen a mig pal
el Ministeri de Defensa i les casernes militars
per commemorar la mort de Jesucrís.
És la conseqüència d'una instrucció interna
del departament de la ministra Maria Dolores de Cospedal
que ha provocat polèmica a dins i fora de l'exèrcit.
El PSOE en demanarà explicacions al Congrés.
El reglament d'honors militars preveu que la bandera uneix a mig pal
quan el govern espanyol decreti dol a tot el territori
i també a causa de la mort d'un militar en acte de servei
o la mort del rei, la reina o l'hereu de la corona.
L'actor José Coronado és a l'hospital després de patir un infart.
Coronado, de 59 anys,
s'ha començat a trobar malament a dos quarts de sis de la tarda
i ha trucat al 112.
Ara es troba en observació i fora de perill.
Coronado havia d'actuar aquest cap de setmana
al Teatro Español de Madrid, on representava l'obra Uxualla.
Un concert familiar amb el verble Joan Garriga,
Rafri o Maria Rodés, entre molts d'altres,
ha inaugurat el vuitè festival del Circ Cric,
al Parc Natural del Montseny.
Ho ha fet en una carpa instal·lada
als afores de Sant Esteve de Palau Tordera,
on artistes han cantat cançons que han marcat la seva infantesa
amb la idea d'augmentar la presència de les cançons
al dia a dia de les persones.
Poltrona ha aprofitat que aquest domenge se celebra
el Dia Mundial de la Càrrega de Sant Esteve
Poltrona ha aprofitat que aquest domenge
se celebra el Dia Mundial del Cir
per reivindicar la feina dels artistes.
Tot el que és cultura en directe, en aquests moments,
està passant per una crisi brutal
davant dels mitjans de comunicació
i davant de la història que es confon una mica
el que seria els espais que aporten coses i que fan cultura,
és a dir, art que canvia la vida de la gent,
això seria la cultura, i el que és entreteniment.
El festival del Cirque Cric amb espectacles de música,
teatre, circ i clown s'allargarà fins al 8 de juliol.
De l'actualitat esportiva, el Barça ha superat la Reial Societat
3 a 2 al Camp Nou i es manté segon a 3 punts del Madrid.
Messi, en dues ocasions, i Alcácer han fet els gols
dels de Luis Enrique.
El Madrid ha guanyat l'esporting 2 a 3, l'atlètic de Madrid
ha superat 3 a 0 a Losasuna.
L'Espanyol juga aquest domèndia al migdia a L'Eganès,
segona, Tenerife 3, Girona 3, Inàstic 4, Mirandés 1.
El Pavelló Barris Nord de Lleida acollirà la final a 4
de la Lliga Europea d'Okeipatins el 13 i 14 de maig.
Fins aquí les notícies.
Si vols descobrir l'ànima d'una població,
vés al mercat.
És el reflex de molts anys de tradició,
de manera de fer d'aquella societat.
Una mirada als mercats del món,
amb els viatgers Mayra Paisa i Manel Prieto.
Els viatgers de la Gran Anaconda.
La matinada de dissabte a diumenge a Catalunya Ràdio
i tota la setmana a 4radio.cat.
Ei, entre nosaltres,
l'Hospital de Sant Pau organitza la segona jornada participativa
sobre qualitat de vida i càncer de mama.
Dissabte, 22 d'abril, torna la iniciativa Entre Nosaltres,
el recinte modernista de Sant Pau.
Apunta-t'ara al web.
Per Sant Jordi aconsegueix amb el diari Esport
el llibre oficial del Futbol Club Barcelona 25 anys de Wembley.
Reviu la primera Copa d'Europa que va guanyar al Barça.
A la venda partida el 23 d'abril.
A l'Hospital de Sant Pau,
sempre amb el Barça, amb la col·laboració de CaixaBank.
Generació digital.
Benvinguts, aquest és el programa número 610 del Generació Digital.
El control tècnic en Ricard Portal
i el control central en Carles Morales.
A l'AFAM passen uns 6 minuts de les 12 de la mitjanit.
Pots descarregar-te sempre que vulguis
al programa a través del nostre podcast de Catalunya Ràdio
i trobar tots els continguts a 4radio.cat.
El generació digital és el programa de Catalunya Ràdio
que parla de la cultura i l'entreteniment digital
a les nostres pantalles
i de com podem alimentar la nostra creativitat amb la tecnologia,
amb la programació, amb els robots, els videojocs
o els esdeveniments que estan a punt d'arribar,
com l'escapada de cultura i creacions digitals,
que després en parlarem, o el sonar més bé.
Això és Generació Digital.
I avui amb l'Albert García.
Molt benvinguts al Generació Digital.
Hola!
Mira, vull posar un tall abans que res, escolteu.
Així, la pròxima vegada, procurareu no equivocar-vos de dia.
És que ho he posat perquè, Albert García,
de fa un temps, t'ha arribat l'altre cop el còmic del son Goku?
Sí.
I ara, a l'altre cop el còmic del son Goku?
Sí.
I ara, a l'altre cop el còmic del son Goku?
I ara, a l'altre cop el còmic del son Goku?
Sí.
Mola de drac sempre està...
Tu ja la tenies, el còmic, o no?
Jo sempre he estat de...
Per mi, mola de drac és la religió meva.
Hi ha gent que és cristiana, budista i de Goku.
Jo soc de Goku, de cor petit especialment.
Doncs sí, sempre està present.
Suposo que ho dius per aquest Twitter que vaig publicar.
A les xarxes que comentaves que torna una altra vegada
doncs...
Ah, sí, ja sé que t'has de referir. Albert, ja, ja sé.
Torna a mola de drac.
Efectivament, perquè tornen a editar els còmics
de la nova sèrie de mola de drac,
que em sembla que es diu Mola de drac Super Dragon Ball,
o Super Dragon Ball, o...
És en català, eh?
Està traduït als còmics en català.
Estan editats, a més, seguint l'edició de la sèrie vermella,
la mítica sèrie vermella de còmics
que editava, doncs, Planeta, em sembla, als anys 90.
I bé, tornen les aventures de mola de drac.
Em vaig comprar el primer, si us dic la veritat, per la...
per... per ritual, una mica.
Molt bé, però no continuaràs.
No ho sé, però he començat a llegir-lo i fa gràcia.
M'ha fet gràcia.
I a més, escoltar, veure sempre el Goku en català m'encanta.
Molt bé.
Francesc Xavier Blasco, doncs hem vist també les xarxes
que li fan entrevistes i que es poden veure a través de YouTube.
En generació digital, podeu fer-lo a un a través de Catalunya Ràdio.
Es un programa de divulgación, de cultura digital.
De cultura digital, sobre todo de la pasión que sentimos
por todo lo electrónico, por los videojuegos,
por la tecnología aplicada al día a día en nuestra casa.
Todas estas clases de cosas, generación digital,
sobre todo en Catalunya Ràdio, las madrugadas de sábado a domingo.
Molt bé, Francesc. A més, en castellà, no sé, torna com una altra...
És una altra persona.
Sembles com un enterista esportiu.
T'he trobat un bon portador.
Qui et feia l'entradisca? Qui te la feia?
Això era al Saló del Còmic, no?
Era al Saló del Còmic, a l'estand de Devir, a la casa de Jocs.
Era per Devir TV, que fan comentaris...
Tenen un canal de YouTube i fan comentaris de Jocs.
I també allà, a tot l'estand, va estar passant
tota persona relacionada amb el món dels Jocs.
Hi havia nou llançament de Fan Hunter i, per tant,
es va haver-hi molta gent propera a aquest univers.
I també hi havia coses per les exposicions i per la col·lecció.
Dins d'Espanyol m'havia comentat, els hi havia comentat,
que era col·leccionista de productes Fan Hunter,
que en tenia molts, en vam voler, ja que estava per allà, entrevistar.
Que bonic, que bonic.
I tu, Gina, jo t'he vist fent una mica de hype de Rhyme.
Bé, concretament, més que de Rhyme, de Tequila Works,
que ara em sembla que és l'empresa de videojocs de moda...
de l'estat espanyol.
Més que res perquè acaben de treure el Sexy Brutal,
juntament amb The Cavalier Studio,
que és un joc així com aventura gràfica de pudles,
on vius en una mansió i estàs tot el dia en el dia de la marmota
intentant impedir un assassinat o diferents assassinats.
Has jugat ja? Sí. De fet, el tinc des de fa dies,
he començat, és un joc relativament curtet,
són unes quatre horetes però és bastant difícil.
I, a més, d'aquí un mes, un meset, treuen Rhyme,
que és aquesta revista de videojocs supermítica,
i que Rhyme torna a ser portada aquest mes,
perquè és un dels jocs més esperats d'aquests 2017.
Totalment. Ja vam treure una portada, com has comentat,
i és molt maca.
Si aquesta portada la veieu amb un mòbil o amb una tauleta,
a través de la versió de l'Edge Online,
és preciosa. Es mou, es mou.
Les fulles, tot. El joc es recorda a The Witness,
al Journey, una mica també a Zelda... Ico també.
Ico, sí, té aquest rotllo així com de...
de Last Guardian, una mica. Sí, sí, sí.
Bé, és un dels jocs més esperats,
i jo crec que Tequila Works ho està fent molt bé,
hi ha més gent catalana treballant allà, com el Kevin Sardà,
que va treballant in Umbra, i queda-n'hi moltes ganes de provar-ho.
Fondació.cat està promocionant el Punt Barcelona
des de fa uns dies i ens ha enviat una enquesta
que ha fet diversos barcelonins.
Bé, s'escapa una miqueta del tema tecnològic,
però m'ha fet una mica de gràcia.
Coses curioses.
La meitat dels barcelonins no marxaria de Barcelona
ni pel doble del sou.
Vaja, és que això és que t'agrada molt la ciutat, eh?
Exacte, sí, sí.
7 de cada 10 barcelonins han visitat el temple de la Sardà Família,
però no confirma, sinó que sembla que molta gent diu
que molts dels qui han viscut a Barcelona
no han vist la Sagrada Família.
Hauríem de dir per això quantes persones ho han visitat
sense ser una excursió del col·le.
Exacte, i també s'hauria de dir fa quants anys que l'han visitada.
És veritat, és veritat.
Tu que ets a Barcelona?
Tu ara no. Ara ja no.
Però tu l'has visitat? Sí, bueno, com amb el col·le.
Però de gran no, eh?
I una que m'ha fet molta ràcia és que un 44% dels barcelonins
posa excuses per no fer una copa amb els companys de feina.
Cosa que, tu que has treballat a Madrid, Gina...
Allà no passa, allà no passa.
Tu dius a les 7, 8, 9 del vespre.
Eh, sé que portem aquí 8, 9, 10, 12 hores treballant junts,
però anem a fer una copa i ningú, ningú, eh?
Empíric, et diu que no.
Que fort, que fort.
El domini.barcelona ja es pot aconseguir tant fàcilment com un .cat
o un .com.
Més coses.
Del 19 al 22 d'abril, nova edició de Serializados.
Volem recomanar no una sèrie o alguna de les persones que vindran,
sinó Open the Portal, un col·lectiu de Los Angeles
que presentaran l'animació No serà televisada,
que són uns curts originals en stop-motion
dirigits per animadors que treballen en sèries de televisió.
Absolutament espectacular.
Aquesta gent ha treballat amb el Young, amb Jeff Line, de la Elo,
o amb Katy Perry.
Quan éreu petits, feia stop-motion de les peces de Tente?
Amb mandarines, que són més fàcils d'animar.
Sí, ho feies?
Amb mandarines, el meu pare tenia una Betacam d'aquestes enormes
i amb aquella Betacam havia arribat a fer stop-motion.
Ara bé, quan vaig veure el resultat de les meves mandarines,
vaig dir, això és molt complicat.
Amb el Passebre.
Amb el Passebre faig uns stop-motions brutals.
Parles en present, eh?
Faig, faig.
Vaig pensar que anaves a la seva família.
Sí, els Reis avançant.
És fantàstic.
En quina càmera ho feies, això?
Amb una càmera de vídeo, pam-pam-pam.
Però amb el vídeo, bé, aquest ara...
Sí, era complicat.
I quedava lleig, fins i tot.
Els talls no quedaven més.
Ho intentava fer amb temes d'àudio
i també no me'n sortia de cap de les maneres.
Aquest era el número de la nostra WhatsApp.
Per si voleu participar, fem-nos preguntes o comentaris.
638-68-7030.
Aquesta setmana, Albert García es veu a Londres
per provar un videojoc molt esperat, el Prey.
Això mateix, el Prey,
que és el nou videojoc d'Arkane Studios,
que són els mateixos que van fer el Dishonored i el Dishonored 2
i també han treballat en el Bioshock 2,
la segona part d'aquest joc.
Com us podeu imaginar, és un videojoc amb una gran ambientació,
amb una gran narrativa també
i també és d'aquests que et transporten a una altra dimensió.
Buenos días, Morgan.
Hoy es lunes 15 de marzo de 2032.
Tienes una cita con Álex a las 9 en su despacho.
La duración de la reunión no está establecida.
I què? Et va agradar?
Em va agradar.
Anava bé a provar el videojoc
amb ganes de veure què tal serà aquest videojoc de Prey,
però vaig sortir molt content.
No tenia dubtes, però vaig sortir animat, amb gas a jugar.
Posa'ns en antecedents abans de res.
Doncs us explico una mica l'argument.
Aquest videojoc ens porta a l'any 2032 a una línia temporal
diferent de la que coneixem,
una dimensió en la qual Kennedy,
el president dels Estats Units,
va sobreviure a l'atemptat de l'any 63
i tota la història va canviar.
Això va permetre que els Estats Units
i la Unió Soviètica
se liessin per explorar l'espai,
però a partir d'aquí arriba una espècie alienígena
que ataca la Terra
i comença una mica l'argument.
Tot el videojoc s'ambienta a una estació especial,
Talos 1,
i com us podeu imaginar,
l'ambientació és molt bona.
De dues maneres, fa uns quants anys que va sortir un joc
que es deia Prey també.
Això té a veure amb aquell videojoc aquest?
El nom és el mateix,
però tenen poca cosa a veure.
Diríem que el nou Prey,
que sortirà el mes vinent,
és una mena de reimaginació d'aquell videojoc
que va sortir inicialment fa deu anys per la Xbox 360.
És un joc que ha tingut força història,
perquè des de fa molts anys
que els fans d'aquell Prey de l'any 2006
estaven demanant una nova seqüela,
una nova entrega de prey.
Va tenir molts problemes aquest desenvolupament,
va convertir-se en això que anomenen
un development hell, un infern.
Perquè tenien problemes de tot tipus.
Problemes de no, l'enfocament...
Van sortir tràilers,
de fet, hi ha tràilers del que havia de ser el Prey.
Van agafar, van fer un reset,
i van començar de zero a l'Story of Arcane,
i finalment, l'any passat, el van presentar.
My codename is January.
You're not dreaming.
What happened yesterday was real.
If you want to know what's going on,
first, you need to get out of your apartment building.
You're not safe.
Per la música hi ha tensió aquí, eh?
Hi ha molta tensió.
És un videojoc perquè us feu una mica una idea
que barreja acció i també una gran ambientació.
Una ciència ficció bastant interessant,
no és la típica ciència ficció,
on veritablement destaca per mi, a banda de l'ambientació,
és en el fet de tenir la llibertat,
això ho veiem en molts videojocs,
però la llibertat de resoldre i d'avançar l'aventura
de moltes formes.
Allà, a la demostració que vaig poder provar gairebé dues hores,
els diferents periodistes que estaven allà
cobrint aquesta presentació,
cadascú a la sortida explicava el videojoc
d'una forma diferent.
Jo, per exemple, una cosa vaig trigar molt a solucionar-la,
perquè no la vaig veure de primeres,
perquè la gràcia.
En el videojoc, els poders del personatge
són, a banda de hackejar, reparar coses humanes,
els poders, les habilitats dels extraterrestres.
Doncs he fet una llista perquè hi ha com 30 habilitats,
perquè els noms són increïbles.
Descàrregues cinètiques, això és molt típic.
Manipular la gravetat, també és bastant típic.
Mimetitzar matèria, et pots convertir en qualsevol objecte.
Amb una tassa, amb un objecte qualsevol, et pots convertir.
Et quedes allà, doncs, per amagar-te.
Resistència a la por.
Oh, m'agrada molt. Resistència a la por.
A la por, no tenir por. Ser resistent a tenir por.
Mira, aquesta aniria molt bé per la vida real.
Sí, amb tots. Control mental, resistència tèrmica,
manipulació remota, amb tot això, clar.
Que pot sortir un joc molt divertit.
Perdona, abans de posar el tall,
totes aquestes habilitats, les tens des de l'inici?
Les vas aconseguint. Ah, molt bé.
I, de fet, és un procés lent. Molt bé.
Doncs, escolta'm, el prei té bona pinta?
Té bona pinta.
És un videojoc molt enfocat al, això que es diu,
el hardcore gamer, no?, al jugador més experimentat.
Però... i, de fet, és per aquest tipus de jugador.
No anem a enganyar-nos. Jugar no és fàcil.
A mi m'ha costat agafar una mica la dinàmica del joc.
Però una vegada a dintre és molt interessant
i trobo que té personalitat,
té ciència ficció d'aquesta potent que ens agrada.
I al miro vaig anar bastant neutre
i vaig sortir bastant animat amb aquest prei.
Sortirà el dia 5 de maig,
per ordinador, PlayStation 4 i Xbox One.
Fa sovint, això d'anar a Londres a provar un joc?
Doncs feia temps que no ho feia.
Em va fer il·lusió per veure la presentació del joc.
Però últimament he estat una mica més inactiu en això.
Continuem amb el Generació Digital de Catalunya Ràdio.
Parlem del nostre canal de Telegram,
que ha donat forces coses interessants aquesta setmana.
Sí, per exemple, K4 ens comparteix el canal de YouTube
d'una amiga biòloga que es diu Sábados Culturetes.
I parla de temes interessants de manera senzilla,
com, per exemple, què és un ecosistema,
com es va formar la lluna, aquestes coses.
Molt bé. I què més han parlat, Francesc, ahir, Albert?
També s'ha parlat d'Amazon i el sistema que fan servir
des de, jo què sé, correus normals i corrents,
correus express, missatgeria...
Jo tinc experiències molt dolentes amb Amazon
i algunes empreses de paquets, eh?
La veritat és que se'ls escapa de les mans una mica d'Amazon
perquè tenen tant material que de vegades,
sobretot a la gent que vivim als pobles,
la cosa es complica una miqueta.
Almenys tenen tot una mena de serveis express,
que jo crec que també tensen una mica la logística,
però també hi ha gent que ha d'anar per molts mitjans diferents,
no t'arriben per la mateixa empresa sempre,
han de fer servir tot el que tenen a l'abast,
i això fa que la qualitat del servei
sigui bastant dispara segons on vius.
I després han rebut també un missatge,
no a través del Telegram,
sinó a través del correu electrònic
d'una aplicació bastant curiosa, Francesc.
Doncs sí, és un correu que han rebut de Javi Zacarias,
que ha creat una startup i un joc,
ell diu, per aprovar la teòrica del carret de conduir,
és el primer joc d'un test de conduir
que es basa en seguretat viària.
Els premis per avançar en el joc
s'aconsegueixen amb temes de seguretat viària
per tal d'intentar que els joves interioritzin també jugant,
conceptes bàsics i evitin així accidents quan condueixin.
Es diu ServiTest i es pot trobar a servionline.com
amb tota la informació.
Allà també hi haurà informació dels preus,
perquè no estem parlant d'una aplicació que sigui gratuïta.
Quantes vegades us vau examinar
per aprovar el carret de cotxe teòric i pràctic?
Tres teòric, vaig aprovar la tercera.
I pràctica no en parlem?
No, la pràctica també la tercera.
Jo vaig treure tres vegades el carret de conduir.
S'ha de dir?
Jo vaig fer dues teòriques i de pràctiques en vaig fer quatre.
Ara, hagués hagut d'aprovar la primera.
Sí, com jo.
La de l'altre.
Sí.
Perdona, ho dic perquè em va doldre molt.
Allò no va estar així bé.
Aquí és senyor aturat.
Aquí un trauma.
Les altres dues van ser absolutament culpa meva.
No, no, ja ho trobo.
La primera va ser...
Vols un divan?
Trauma total.
Ara, en el meu cas, dos teòric,
a la segona el teòric i a la tercera el pràctic.
Em van fer falta dues.
Jo he de dir que la primera que vaig aprovar a la pràctica
no l'havia d'haver aprovat.
Però treballava de nit i el professor que vaig tenir
va anar a parlar i li va dir que no ha dormit.
I em va aprovar per això.
Per fer pena.
Ets el que no passa mai.
Dormies al volant, no?
Gairebé, gairebé.
S'ha de dir que si voleu parlar amb nosaltres a través del Telegram
i també que expliquem els vostres projectes,
heu d'entrar a telegram.me barra, generació digital
i ens trobareu a tots allà.
Doncs ara veig que el tema amb el qual parlem ara
està molt mal col·locat al guió, ara ho veureu.
A les màquines recreatives la gent ho tenia clar.
Jugava per la glòria, sovint efímera,
ja que les màquines es desconnectaven cada nit
i els records s'esborraven.
Doncs de veure les seves inicials al capdamunt
de la taula de puntuació.
Els temps han canviat i les recreatives també,
però rescatem una divertida iniciativa
que premia els jugadors amb alguna cosa més que la fama digital.
They don't fight for peace, for justice.
They just fight for one thing that's left in this world
that's still worth fighting for.
Beer.
Què he dit? La cervesa.
Per la glòria, per la justícia i per la pau al món.
L'única cosa que encara queda que val la pena per la que ajudar
és la cervesa, i així s'anunciava.
I ara, a Birkade.
Un projecte de publicitat del 2013
per la companyia cervesera americana Big Boss,
que posava una recreativa amb un joc de lluita
anomenat The Last Warfighter,
i reptava a dos oponents.
A què? Doncs recordeu allà on anaven les monedes, a sota?
Doncs allà hi havia dos petits sifonets,
on cadascú posava el seu got.
Després s'enfrontaven amb un joc de lluita,
i aquell que guanyava rebia una recarga gratuïta.
Déu-n'hi-do.
Doncs mira, mentre parlem,
ho escoltem amb un viatge ambiental i sonor
dels salons recreatius dels anys 90.
Concretament, això és de l'any 96,
en aquell saló recreatiu que hi havia a la Rambles.
A més, hem sentit Range Racer, aquella que anava amb un cotxe de veritat.
Espectacular, aquell cotxe.
A dalt tenies els BR de SEGA.
Sí, sí, sí.
I aquella gran sala amb un joc d'acció de naus espacials,
amb una pantalla gegant amb 6 jugadors.
Sí, espectacular.
Jo allà em vaig passar el Time Crisis 2.
Amb quantes monedes, unes quantes o no?
Crec que 3.
Molt bé.
Escolta'm, això de la cervesa i recreatius va molt de la mà.
No és la primera vegada que aquestes característiques
del qual cervesa i joc s'uneixen?
Doncs no, perquè el joc natural de moltes màquines recreatives
aquestes de marcianets era el bar.
Tenies els curabuixaques, a vegades algun pinbal solitari,
i moltes vegades també hi havia les seves recreatives.
Si acostaves algunes d'aquestes màquines i sovint et podies quedar
una mica enganxat a les mans amb les taques reseques de Coca-Cola
o de cervesa que s'havien abocat a sobre,
perquè ningú se li va ocórrer de posar uns posabasos.
Segur que molts recordeu que les màquines,
per evitar que es cremessin els frontals,
portaven molts suports de cigarrets.
Ara seria impensable.
No deixaves les monedes, però eren suports per cigarrets.
De fet, jo recordo que la primera vegada d'experiència
de gent que fuma és mirant com jugava aquella persona
que portava el fum, era així.
Per cert, també hi havia el tupper, en dues pès, que era del 83,
un videojoc en què jugaves a ser un barman que servia cervesa,
però diguéssim que torna a les màquines, no?
Sí, tornem a les màquines.
Mira, per vagar a ser del jugador, mai millor dit,
alguns fabricants de rèpliques de màquines casolanes,
d'aquestes que van amb un emulador i un PC dintre,
han incorporat nevaretes i sifons de cervesa
en seguir aquest concepte del vircade.
Aquesta falla va estant de temps.
No és una cosa ben nova.
El 2005 hi havia una que es deia ArtKeg,
després el 2008 Kegarator,
Keg és com es diu barril de cervesa en anglès,
perquè moltes porten Keg en el seu nom.
Era una recreativa amb pantalla de 60 pulzades
que costava uns 5.000 dòlars.
I tenies una versió que es deia Octant 120, que costava 7.000,
però era d'aquestes de conduir, el qual encara era més flagrant,
perquè podies jugar a un vídeo de conduir,
i si fos de cervesa,
però si ho fes a casa teva,
allà ja podies trupellar qui volguessis, que no passava res.
El 2010, l'última que n'he sentit a parlar amb aquest concepte,
era una màquina MAME,
amb sortidors central entre els dos jugadors
i pantalla de 26 pulzades, que es deia Game Rater,
i que la podies comprar per 3.500 dòlars, si volguessis.
Híbrids d'aquest estil no n'he vist més,
però fent aquesta recerca,
m'ha sortit una cosa molt divertida, molt curiosa,
que és que hi ha una companyia de cervesa artesana de Múrcia
que venen una cervesa que es diu Arcade Vintage,
i que porta un Space Invader pixelat a la seva etiqueta,
perquè està feta en honor i referència del Salon Recreatius
i del fet de trobar-se per fer unes cerveses i jugar unes partides.
Fantàstic.
Doncs ara el que farem serà fer una entrevista molt interessant.
Això és el Generació Digital de Catalunya Ràdio,
i ara parlem amb Santiago Moll,
que és autor d'Empantallados,
¿Cómo vivir con hijos digitales?, que està editat per Larús.
Molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
Santiago, tu ets pròfic d'institut, no?
Sí, correcte.
Actualment treballo a un institut de secundària,
concretament al Badalona 7.
Els qui tenim fills veiem moltes vegades les pantalles,
els mòbils, com un enemic,
i tu dius que pots ser un aliat, no?
Correcte.
Aquesta ha estat un poc la finalitat d'aquest llibre,
que va néixer una mica d'un projecte que em va oferir l'editorial Larús,
pensant una mica en aquesta preocupació,
no només de pares, sinó també de docents i de formadors,
de com podien afrontar aquesta llau de pantalles
que mai dormen d'alguna manera
i que a vegades es fan una mica difícils de gestionar,
tant a les famílies com als centres educatius.
Jo vaig néixer amb el naixement de la informàtica.
Sempre he pensat que he estat sempre molt al dia,
i que juntament amb els meus fills formem part de la mateixa generació,
i no, no?
Per molt que haguem nascut amb la informàtica,
som molt diferents, no, en el fons?
Així és.
Almenys aquesta és la meva visió.
Jo ara fa uns 20 anys que soc professor de secundària,
i de cada any se la demanes que hi ha una fractura
d'alguna manera irreversible entre els nets joves i nosaltres,
que tampoc som tan grans.
Així és.
El primer capítol del llibre parla un poc
sobre aquesta diferència entre negius digitals i immigrants digitals,
que és una frontera una mica difusa i una mica controversida,
però sí que és veritat que sobretot en aspectes
com ara el llenguatge o el vocabular que fan servir els nets joves
en respecte a nosaltres, sí que hi ha hagut un canvi.
I bé, crec que és molt important
poder-nos posar al dia a les noves tecnologies,
perquè aquesta distància entre joves i no tan joves
sigui el mínim possible.
De fet, tu parles d'immigrants digitals,
de l'esforç que fa molta gent per adequar-se a aquesta nova cultura.
Correcte.
I a més a més d'aquest concepte d'immigrants digitals
que van néixer cap allà els anys 80,
crec que hi ha un concepte que encara és molt més important,
que també parlo d'aquest primer capítol introductori,
que és el de competència digital.
És a dir, crec que és fonamental el fet de no només viure
rodejat de pantalles,
sinó tenir unes habilitats, unes competències
per poder-ne fer un bon ús d'aquestes pantalles.
Moltes vegades, nosaltres veiem que el nen perta el temps.
Moltes vegades.
O sigui, la lluita normalment és aquesta.
Volem que facin altres coses abans d'estar a les pantalles.
Hi ha un moment, en el llibre que tu parles,
una sèrie de lleis, unes lleis,
de com utilitzem el temps per fer les coses,
que a mi m'ha apassionat, i que realment t'adones
que aquest temps que tu veus que perta el nen
ho has fet segurament tu tota la vida, no?
Correcte.
A vegades penso que el gran enemic de l'actualitat
no són les pantalles, és a dir, no és la tecnologia,
sinó que el nostre gran enemic és el temps,
o millor dit, la manera com gestionem o administrem aquest temps.
M'he adonat que el concepte que tenen del temps els més joves
i nosaltres és molt diferent,
i bé, fa uns anys em vaig començar a interessar
per temes de productivitat personal,
i com aquesta productivitat personal es podia relacionar
amb com treballen, o com entenen,
o com gestionen els seus temps els més joves,
sobretot en temes de tecnologia, no?
I hi ha lleis que són apassionants,
la llei de transparència,
i hi ha lleis que són apassionants,
la llei de Pareto, la llei d'Illis o la llei de Parkinson,
que d'alguna manera ens demostren que aquí hem de combatre
no només la tecnologia, sinó la gestió i l'administració del temps.
I tu creus que aquesta tecnologia que utilitzen els nens
fa que potser utilitzen el temps d'una forma perquè no millor?
Aquesta era un poc la visió que he volgut donar del llibre,
és a dir, en pantallades n'és com una visió optimista
de l'ús de les noves tecnologies,
és una batalla que a dia d'avui tenim perduda,
ens hem d'acostumar a viure i a conviure,
com diu el subtítol del llibre,
a conviure amb aquesta tecnologia
i fer-ho de la millor manera possible,
sobretot perquè ens pugui ajudar com una eina digital,
que és tot aquestes pantalles que ens envolten,
a poder ser productius, però sense renunciar a l'oci
i a la nostra pròpia felicitat.
I, a més a més,
a més a més,
Tu ara parles de positivitat,
però hi ha hagut un moment que parles dels lladres del temps
on ets molt crític amb el món del videojoc.
Nosaltres, al Generació Digital,
som un programa on parlem moltíssim de videojoc
i la cultura que comporta i el fet d'aprendre,
que pots aprendre moltíssim amb aquest nou oci electrònic,
però tu ets bastant crític, no?
En aquest sentit, sí, perquè estic veient a través de les entrevistes
que s'està convertint en el gran cavall de batalla.
Clar, potser el més difícil de tot
és trobar l'equilibri entre un mal ús i un ús poc responsable.
És a dir, la línia que separa l'ús de l'abús
és una línia tan, tan fina que fa molt difícil
de poder-se gestionar correctament.
De fet, un dels capítols del llibre
parla de com els pares podrien marcar límits
o com poden marcar límits a través del que anomeno
la norma positiva.
És a dir, no prohibint, sinó veient els efectes positius negatius
que les noves tecnologies tenen,
i sobretot el tema dels videojocs.
De fet, en els videojocs, moltes vegades,
és tan senzill com no deixar-los jugar entre setmana
i fer de forma molt natural que divendres,
sis, sete i diumenge puguin jugar.
Correcte, aquesta és una de les opcions
que hi ha al llibre, és a dir,
si hi ha una regulació, hi ha un test per cada cosa,
i si les normes es defineixen al principi,
i es defineixen, indot imposar-se,
es poden consensuar entre adults i joves,
crec que és un punt de partida excel·lent
perquè en facin un bon ús d'aquests dispositius,
o videoconsoles o ordinadors, etcètera, etcètera.
Parles de tecnologia, parles de com ens pot portar,
com és el nen, la vocació, la creativitat i el talent,
n'hi ha en aquestes tres paraules,
però, per altra banda, també la tecnologia permet
que hi hagi una quantitat d'informació que s'ha de gestionar.
Sí, de fet, un dels capítols del llibre,
es titula Infoxicados, va ser una mica així,
per casualitat, perquè no el teníem previst de redactar,
i al final crec que és un dels capítols
que més satisfet n'estic, no?,
perquè hi ha un concepte molt curiós,
perquè a dia d'avui la infoxicació,
que és aquesta suma d'informació i infoxicació,
és tan gran que de cada cop busquem menys informació.
Per què? Perquè la informació ens ve a nosaltres.
Aquesta informació casual que anem trobant
quan estem navegant per la xarxa o per la xarxa social,
i de cada cop està més i més difícil
poder gestionar aquesta quantitat d'informació,
que, de fet, no sabem ni tan sols on,
i com i quan amagat demà.
Hi ha un moment en el llibre, la part final,
que tu el que fas és explicar una sèrie de pautes
de comportament a casa, a l'habitació del nen, en l'ús.
En el fons, són unes pautes que de vegades,
molts pares, sense voler-ho, sense pensar-ho,
ja utilitzen perquè, en el fons,
és una mica també sentit comú i està una mica a sobre, no?
Totalment d'acord.
Jo crec que has dit una de les paraules
o unes claus del llibre, que és l'ús del sentit comú,
de qual vegada ens oblidem.
A vegades els pares,
jo dic també pel contacte que tinc amb les famílies,
els meus alumnes,
tenen la sensació que fan les coses molt malament.
I jo els dic que no és així.
És a dir, el fet de marcar línies,
de posar, d'establir horaris,
de crear un diàleg fluït entre pares i fills,
crec que és el que s'ha de fer.
I aquest ha de ser el punt de partida
perquè hi hagi una comunicació,
i després d'aquesta comunicació,
els nens entenguin els avantatges que té la tecnologia
i els aspectes on han de vigilar una mica tanyars.
Doncs s'entén molt, que és autor d'Empantallados,
Cómo convivir con hijos digitales,
que està titlat per la RÚS.
Moltíssima sort i gràcies per ser al Generació Digital.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Ell veu el videojoc per les entrevistes que ha fet
de forma una mica més negativa per les famílies,
però nosaltres continuem parlant de videojocs
i ho fem parlant d'una nova consola de Microsoft
amb un nom clau que es fa dir Project Scorpio,
i que diuen que sortirà abans d'acabar el 2017.
El que escoltàvem era un dels responsables del projecte Scorpio,
la nova consola de Microsoft,
un dels vídeos de presentació del producte JINAC,
que una miqueta el que hauríem de fer avui
és explicar en què col·lapsa la consola de Microsoft,
i com ho fa la XBOX.
I com ho fa la XBOX.
I com ho fa la XBOX.
I com ho fa la XBOX.
I com ho fa la XBOX.
I com ho fa la XBOX.
Vull explicar en què consisteix aquest projecte.
Observeu, hem de començar a dir que project Scorpio,
aquest nom no és definitiu,
és a dir, la consola no es dirà project Scorpio,
igual que Kinect es va fer dir Kinect.
Natal, proyecto natal, no?
Doncs no es dirà project Scorpio, la consola.
La setmana passada se'm van revechar les espacificacions tècniques,
i la primera galera d'etiqueta freda es que la nova consola
fins i tot els que ja estan adaptats, és a dir, no sé si sabeu que hi ha alguns jocs antics que ja es poden jugar amb la Xbox One perquè ja han estat adaptats perquè ho puguem fer, no?
El que sí que diuen és que millorarà la teva biblioteca a través de la millora de la taxa de frames per segon, la millora dels temps de càrrega i, evidentment, la resolució de la imatge.
Actualment diuen que ja hi ha preparats 300 títols, és a dir, que no són pocs, però sobretot una consola que encara no ha sortit i que no se'n sap ni el nom definitiu.
I la típica pregunta, Gina, és millor que la seva competidora de Sony, la PlayStation 4 Pro?
A veure, això és el que tothom vol saber i sobre el paper, tècnicament, és més potent.
Per exemple, Project Scorpio ofereix gràfics 4K o HD, que són els de veritat, que, en canvi, la PlayStation 4 Pro, diguéssim que ho fingeix.
El processador de Xbox Scorpio té 8 núcleis a 2,3 GHz, que és un 30% més ràpid que la Xbox One, i la PlayStation 4 Pro té 8 núcleis a 2,13.
És a dir, són 0,20 GHz menys.
Molt bé. Si ja molts de nosaltres no sabem exactament què signifiquen aquests números, anem a parlar ara de teraflops, perquè això defineix una miqueta els gràfics, no?
Sí, a veure, els gràfics, la Xbox Scorpio té 6 teraflops i la PlayStation 4 Pro 4 amb 12, i la memòria RAM DDR, que no és el Dance Dance Revolution,
que era aquell joc de ball que hi havia als salons recreatius, la Xbox Scorpio en té 12, 12 GHz, i la PlayStation 4 Pro en té 8.
Ja ho diuen, que evidentment amb els jocs inicials que tenim avui en dia no faran servir aquests 12 GHz de RAM, però evidentment amb els jocs que han de sortir necessiten preparar una consola,
sobretot perquè tu no pots anar demà a posar-li més RAM o a canviar-li la CPU, les consoles són intocables.
I en quin format físic tindran?
A veure, format físic tenen Blu-ray, UHD, però sobretot es passen al digital, és el camí que tiren totes les consoles.
És el que han d'haver dit, però continuen, eh?
Sí, sí, el Blu-ray de Sony, per tant cada mes li pagaran un Canon a Sony, i per tant encara que Xbox no sigui propietat de Sony, Sony aquí va cobrant.
Molt bé, i preu? Han dit no, no han dit res, no?
No se sap, no se sap, i es calcula, diuen els experts, que estarà al voltant dels 500 euros, perquè si la consola pujés molt de preu, aquests experts diuen que no es menjarien un torrat.
Albert, tu aquest any vas a l'E3?
Això mateix, conferència a Microsoft.
Exacte, a l'E3 de Los Angeles, que és el juny, sabrem tant el nom definitiu com la data exacta de sortida com el preu, però clar, ens haurem d'esperar.
I al juny diran tot això?
Al juny veurem la màquina.
O sigui, de moment hem vist com és per dintre, ens l'hem imaginada, hi ha uns renders molt macos d'uns chips per internet, que també no són ni chips reals, perquè són renders 3D dels chips, i veurem la màquina.
Mira, jo penso que estarà bé per un motiu. Amb l'actual generació de consoles sembla que la majoria de la gent ha optat per la Playstation.
Jo mateix, per exemple, em cridava l'atenció la Xbox One, especialment la nova versió, la S, que és la que està ara mateix a la venda, perquè és més maca, més petita, i és interessant també els jocs d'Xbox, però més parat.
I aprofitant que serà retrocompatible, doncs jo seré dels que aquesta generació ha passat una mica de la WAN i donar el salt directament.
A mi el que m'agradaria saber és quin és el concepte de Microsoft té d'aquesta consola, en el sentit que la seva competidora és la Playstation 4, però que diguem-ne és un upgrade, una actualització de Playstation 4 i no un salt generacional.
Per tant, projecte Scorpio s'emmarca dintre d'una Xbox One Plus o es vol apartar molt més?
Tu ets jo ara. Com a expert jo crec que va cap als esports electrònics.
Sí?
No ho sé, si acabo de dir una borrada, no ho sé.
Home, calen potència als esports electrònics.
Cal uns frame rates i una velocitat i un processament d'imatge que sigui estable. Això ho tindrà.
Jo tinc moltes ganes de veure aquest E3 al juny, perquè crec que serà un E3 molt interessant amb aquesta nova consola, tal i com el mercat del PSS està una mica menys en el mercat de les consoles,
com les consoles lluiten per agafar el seu trosset de pastís, molts jocs, perquè fins i tot Phil Spencer ha dit que volia parlar molt de jocs,
que crec que, tot i que presentin una màquina, és l'E3 dels jocs, i jo crec que té raó, no l'ha tingut mai, però en aquest cas li dono la raó, que és que, per favor, que presentin jocs.
Pensa que, Albert, el que tu dius dels esports electrònics, és possible que sí, però pensa que els esports electrònics també han sigut sempre la regla del teclat i ratolí.
Per això t'ho dic, que per primera vegada ens encenen uns xips que mai havíem vist uns xips per dins.
Però ara ja s'ha normalitzat. A la presentació del Play et deixaven escollir teclat i ratolí o comandament. Jo em vaig asseure amb una cadira comodament.
El tema és que Microsoft porta un any molt dolent de videojocs, o sigui, ho podem dir, molts jocs de Microsoft a Xbox One els han cancel·lat, com l'Scalebound, que era molt esperat,
i s'han de recuperar, és que porten un any molt dolent, i jo penso que farà una mica de reify.
Una de les coses que jo m'he fixat amb aquestes dades de la nova Scorpio és que acaben de matar definitivament tot el tema del Kinect, eh?
Perquè aquesta consola ja no portaran ni serà compatible ni res amb el Kinect, se n'obliden, ja no en volen parlar, és una cosa el pasado, el Kinect només sona.
Curiositat, la PlayStation 4, que és la consola que m'ho vull dir, ja té més gent i tot això, no té l'actor de Blue Ray en alta definició, o acte.
I això que soni és la propietària del format. És al·lucinant. I Microsoft sí que el té. Això em fa molta energia.
Jo suposo que és pel tema del preu, que la màquina, per abaratir-la, igual que amb la Switch han fet que la pantalla sigui de plàstic en lloc de vidre,
la PlayStation 4 no té aquest lector UHD per fer-ho més barat.
I si us voleu esperar a que abaixin els preus de les consoles, que sapigueu que segurament amb el llançament d'aquesta nova Xbox és molt probable, 99%,
que la PlayStation 4 Pro la reduiran a 350 euros. 50 euros més la reduiran a aquest Nadal.
A punt el tall i el temps i el dia, perquè això ho posarem...
Sí, sí, jo crec que tenim una màquina del temps aquí entre el Francesc i l'Albert.
Molt bé.
A poc a poc es van definint les novetats del Sónar Més D, on es parla i es toca el futur del disseny, les músiques i les tecnologies creatives.
La primera notícia important és el fet que aquesta edició s'obren les portes del Sónar Més D un dia abans del Festival Sónar.
Així doncs, el Festival Sónar Més D serà els dies 14, 15, 16 i 17 de juny, 4 dies.
Molt bé. Això em fa il·lusió. Vol dir que hi ha molt de contingut i que en 3 dies no n'haguéssim tingut prou.
Sí, sí. I jo crec, pel que he vist, 14 és dimecres i estic pensant que podem fer una emissió en veta dimecres i després fer un directe el dissabte.
Em sembla correcte.
Sí, sí. Podem fer com dos programes. Ara m'ho acabo d'imaginar.
Un dels eixos d'aquest any és debatre sobre la intel·ligència artificial i de com afectarà també els artistes.
Destaca en aquest camp en Kendrick MacDowell, que és comissari de Machine Intelligence de Google AMI,
que agrupa artistes i màquines intel·ligents per explorar nous horizons estètics i per veure si les màquines, per elles mateixes,
i en sistemes que imiten el cervell humà, poden ser creatives.
I també hi haurà altres grups com Magenta, que treballen més concretament amb la música i la intel·ligència artificial.
De fet, el que escoltarem ara és música composada per intel·ligència artificial.
És curiós, aquest piano que hem escoltat ha decidit la màquina amb aquesta melodia.
No sonava malament, eh? Armònicament sonava.
A mi m'espistava, no sabia per on anava una mica.
El típic veí que toca el piano.
Està afinant.
Sí, potser l'hem patit, no? No ho sé.
Són els primers de molts experiments que es faran i que es fan amb màquines i música,
que això jo recordo des del temps de l'Amiga, del Commodore Amiga,
que ja hi havia alguna cosa intel·ligent artificial i música.
Jo crec que això anirem veient coses molt curioses.
També hi haurà molta realitat virtual, com per exemple Dirangèlica,
una peça de la qual tothom en parla i que està pintada a mà i és animació per realitat virtual,
i va debutar al festival Sundance.
Serà una molt bona oportunitat per veure treballs d'aquest tipus.
Sí, sí, sempre les demostracions aquestes de realitat virtual que es veuen al sonar,
és una oportunitat de veure coses que no es veuen enlloc.
Enlloc, enlloc.
Sí, és una oportunitat.
Ara, us he de dir que quan fan esdeveniment d'aquest tipus
i has de veure una pel·li, en aquest cas, amb ulleres de realitat virtual,
és un pal fer cua, eh?
Sí, sí, a vegades sí.
Clar, o sigui, sí, vull dir no.
No, 15 minuts per persona, no, t'has d'esperar a vegades hores i hores
per poder provar el que vulguis.
La calor, cascos de realitat virtual, vidres entelats...
Sí, sí, això passa molt sovint.
Ah, i una cosa que m'ha sorprès és que durant el Sónar Més D
hi haurà una trobada internacional amb més de 170 empreses, entre elles,
atenció, YouTube, Spotify o Universal,
que tenen l'objectiu de crear un nou estàndard
que canviï de forma profunda la distribució de la música digital.
L'objectiu és crear un sistema obert
que identifiqui els autors d'un arxiu musical
i que faci més ràpid i senzill que se'ls pagui de forma justa.
Qui hi ha al darrere? Berkeley,
Berkeley, que és la important escola de música,
el MIT, tothom ja ho coneix,
i la consultora de disseny IDEO.
La idea d'aquesta gent és precisament això,
que tu tinguis un arxiu a Tidal,
però que aquest arxiu ja de forma molt fàcil
l'artista sàpiga que s'ha escoltat a Tidal
o s'ha escoltat a qualsevol altre lloc com YouTube.
Doncs contra el generació digital
hem parlat de moviments en el camp de Microsoft abans
per l'anunci de les característiques del projecte Scorpio.
Per això ens fa pensar en un altre camp
també darrere de Sony.
La realitat virtual, recordeu les HoloLens,
que era un projecte molt emocionant,
de realitat mixta, com deien a Microsoft,
i que aquesta setmana ens ha sorprès
amb una demo on participen uns vells coneguts
dels videojocs francesos.
Les HoloLens es van presentar el 2014,
i tot i que la intenció de Microsoft
és que siguin un producte que vagi encarat al camp del negoci,
no només com una eina d'oci,
amb utilitats per indústria, per l'aprenentatge, etc.
El que més recordem de les seves demos
és aquella de Minecraft,
aquell Minecraft que jugaves amb tot el terreny de Minecraft
sobre la taula de casa teva,
i pels sofàs, i pel terra,
o allò que per la paret de la casa s'obria,
sortien unes naus i els llavies de disparar
el menjador de casa teva.
Això és el que més ens emociona,
ja serà per la indústria el que vulguis,
nosaltres volem saber per jugar a què.
Fa un any que les HoloLens ja van començar
a arribar a desenvolupadors,
i tot i que tot això que s'està fent ara
és un projecte de cultiu i preparant a les empreses
perquè tinguin bé com funcionarà tot això,
res d'això arribarà segurament al públic,
però es comenta que hi ha unes 150 aplicacions
totalment funcionals.
Global Core, ara anem al tema,
que és una empresa que Nadenca ha mostrat aquesta setmana
una demo que podria ser,
o del que podria ser un joc per HoloLens,
una versió dels Lemmings.
I el vídeo passa com amb una casa, no?
És un menjador,
i, per exemple,
recordeu que el joc dels Lemmings
era com una mena de trencaclosques
on havies de portar uns personatges,
aquests famosos Lemmings,
d'un costat de la pantalla a un altre costat de la pantalla,
superant tota una sèrie d'objectes
que hi havia entremig, entre bancs,
forats, parets, plataformes, etc.
Doncs fa una aproximació,
això mateix dins el menjador de casa teva,
d'una banda del sofà hi ha la sortida dels Lemmings,
i a sobre una taula hi ha l'arribada,
i tu els has de moure pel teu menjador
superant la teva tauleta,
el teu gos, la làmpara, etc.
I fent-ho,
òbviament, doncs vas veient-los
en realitat virtual en 3D,
com van caient i es van passejant pel sofà,
els pots seleccionar amb el teu dit
i els pots fer parar, els pots fer posar escales,
els pots fer cavar,
totes aquelles coses que tots recordem del joc dels Lemmings.
I algú que ens escolti que no recordi
aquest joc dels Lemmings,
què li podem dir?
És una de les megas franquisis
que avui en dia estan molt oblidades,
però els que hem viscut molts anys de videojocs
la tenim molt present pel que va significar
el seu moment.
És una miqueta com el Miss que en parlava la setmana passada,
que avui és bastant desconegut,
però en el seu moment ho va pat a força.
En 1991, l'empresa Dimier i Sanks
és un trencaclosques, això,
que ajuntava una miqueta del millor
del món pausat de l'estratègia
i el món ràpid dels arcades.
Era un trencaclosques, havies de resoldre
els Lemmings, però ho havies de fer ràpid.
Els Lemmings anaven movent, anaven sortint cada cop més
i tu tenies un nombre limitat de funcions,
potser només podies posar escala 5 vegades,
potser només podies cavar
6 vegades, etc.
Llavors, clar, havies de pensar
quina era la forma millor de superar el nivell
i pensar-ho de forma ràpida.
Se'n van arribar a vendre 15 milions de còpies
en tots els formats
aguts i paraver, perquè es va començar
a convertir gairebé totes les plataformes
fins fa ben bé uns anys.
Els Lemmings, inclús en Terry Pratchett,
els va mencionar en un llibre.
Albert, tu recordes d'això?
Del Terry Pratchett, no, però te n'anava a dir
que jo el tenia per la Master System,
això que teníem tantes plataformes al meu Master System.
Personatges de color verd
i cadascun tenia una característica.
Fixa't si va haver-hi tanta passió pels Lemmings
que inclús es va preparar una versió per recreativa
que no va arribar a sortir al carrer,
pràcticament perquè és un format absolutament
fatal per recreativa i no el recomanaria mai.
Però l'interès pels Lemmings,
el nom arribava tant que va.
El que deia Terry Pratchett,
la novel·la Tiempo Interesantes de Mundo Disco,
hi havia un exèrcit de trolls
que podien acabar, podien escalar
i els controlava la persona que els tenia encantats
a través d'una sèrie d'icones,
una referència total al que era el Lemmings,
com totes aquestes referències culturalment disperses
que Terry Pratchett anava posant a les seves novel·les.
Es pot trobar o es pot jugar a aquest joc ara?
No amb les ulleres, si no...
Avui en dia realment
no el pots trobar de forma oficial.
El 2000 va ser per PC
l'última versió que hi va haver-hi.
Se'n va voler fer una versió Paralles el 2010
que va quedar cancel·lada
i no el pots trobar.
El trobaràs a molts llocs per internet,
inclús jocs que es poden jugar a través de pàgina web,
llocs d'abandonware, etc.
Podries trobar versions dels Lemmings.
Només n'hi ha una versió oficial
que la trobes gratuïta a la botiga
de Microsoft per Windows 10.
I allà és oficial, eh? Del primer Lemmings, per això.
Molt bé.
Cada dissabte a la mitjanit.
Doncs vinga, va, estem arribant al final del programa
d'aquesta setmana i ho fem
amb una altra trobada molt especial
que tindrà lloc d'aquí uns dies
i que des del generació digital ens encanta,
perquè ens anem una miqueta de Barcelona.
Molt especial. Estem parlant
de la segona escapada de cultura
i creació digital.
Què és això? Què s'amaga darrere d'aquest nom?
Doncs el resultat de la seva pàgina web
per mi és ultraexplicatiu.
Trobada no urbana d'experimentació
i divulgació
de l'ús creatiu, artístic, lliure
i proper a les persones
de la tecnologia electrònica digital.
Molt bé. Explicant-ho
de forma més senzilla.
Programació enmig d'un bosc.
Idees creatives amb la tecnologia
enmig d'un bosc, en aquest cas,
estem enmig de natura a la casa rural
de la Fundació La Plana
a Santa Maria d'Olo, al Mollanès.
I què no és aquesta trobada?
També ho heu explicat molt bé a la seva pàgina web.
No és un congrés,
ni tampoc és una trobada professional
ni tampoc és un festival.
És una trobada de gent interessada
en el món de la tecnologia.
El cap de setmana del 5 al 6 i el 7 de maig
serà quan se celebrarà aquesta trobada
per ser clars
amb el que ells volen comunicar.
Qui hi haurà o qui pot anar?
Artistes, dissenyadors,
programadors, públic en general
aficionat al món de la tecnologia.
Jo us recomano que si us agrada
aneu a la seva pàgina web, que és molt senzilla,
escape.cat.
Escape.cat, m'agrada.
És molt fàcil d'entrar.
Així, ràpidament, qui s'hi farà?
Quines activitats hi ha?
Ràpidament, tallers de tota mena, xerrades,
experiències participatives
al voltant de l'art digital,
una petita mostra, música electrònica,
atenció, torneig de videojocs retro
i us comento breument
tres convidats que hi haurà aquí
en aquesta trobada.
Un dels més destacats
és Fèlix Vinyals,
artista digital i director
del postgrau d'Arduino a l'UPC
que participarà en dues obres
que parlen sobre com, per exemple,
mitjançant les nostres ones cerebrals,
un altre tema és ceràmica postdigital
amb en Raúl Nieves,
que és barrejar impresió 3D
amb pastes plàstiques,
una cosa bastant
interessant també.
I una cosa que és un concepte
que he descobert a través de la seva pàgina web
que és això del quantified self.
És la moda.
És la moda.
El quantified self és tot el tema
que han portat els wearables, que és que
et mesuris a tu en base a les dades,
quantes hores dorms, quantes passes fas,
la teva qualitat de...
no sé què...
Sembla molt maco, però aquí,
en aquesta trobada, a l'escape.cat,
volen reflexionar al voltant d'aquest tema
perquè no tots són tan macos.
Volen reflexionar sobre la privacitat,
sobre com pot això entrar
en un conflicte amb la privacitat.
Ho faran en Ramon Sangüesa
i també en David Casacoberta,
el primer professor de filosofia
de la ciència autònoma de Barcelona.
De fet, aquest és en David Casacoberta,
perdó, i en Ramon Sangüesa,
doctor en intel·ligència artificial.
Molt bé. N'hi ha moltes d'activitats, no?
Moltes. Un bon grapat.
Són tres dies.
Per si us interessa
poder assistir,
que sapigueu que encara hi ha entrades disponibles,
que heu de ser
una mica oberts de ment.
Hi ha espais
amb meditacions compartides
de dos persones fins a 24 persones.
Molt bé.
I trobo que és una trobada
molt interessant, que fots una mica
del que són les marques, del que són
la part més comercial, per intentar
tenir un punt de vista d'entendre
la tecnologia des de dintre
i de forma creativa.
Molt bé, tot. Recordem la pàgina web,
és a escape.cat.
Avui no?
Jo crec que el programa ha quedat molt rodonet.
Escolteu, per cert,
l'Eli, si tot va bé, la setmana vinent
la tindrem altre cop.
Gina, Albert i Francesc, moltíssimes gràcies
per ser al Generació Digital.
Una setmana més.
El control tècnic en Ricard Portal.
Nosaltres hi tornem al canal d'internet
els dimecres a les 6 de la tarda
i a l'FM a les 12 de la mitjanit.
Però hi som sempre al Telegram, al WhatsApp,
al Twitter, al Facebook i a 4radio.cat.
Fins aquí el programa d'avui,
un nou episodi
amb Lluís Marquina del Generació Digital
que aquesta setmana arriba a l'edició número 200.
Felicitats a la gent de la tele.
Aquesta setmana parlaran de tenis i tecnologia.
Es fixen en un sistema pioner
dissenyat a Catalunya
que ajuda a no perdre detall
de la trajectòria de les pilotes
durant un partit de tenis.
Adéu-siau.
Fins aquí el programa d'avui.