Bona tarda, us informa l'Isaumeda.
El jutge de guàrdia de Lleida ha enviat a la presó
el veí de Benavent de Sagrià, de 47 anys,
acusat de la mort del seu cunyat, un altre home de 42 anys.
El detingut ha defensat la seva innocència,
però el magistrat ha rebutjat deixar-lo en llibertat.
El cadàver va aparèixer ahir a Barcelona, al barri de Lesafrancs,
dins del maleter del seu propi cotxe.
Lleida, se la vos homes.
Presó provisional, comunicada i sense fiança,
és el que ha dictat el jutge després d'una hora i deu minuts
de declaració de l'acusat, un conegut empresari
i propietari d'una cadena de carnesseries de Lleida.
Ha negat tenir res a veure amb la mort del marit de la seva germana,
però de moment no ha convençut el magistrat del jutjat número 2
de Lleida en funcions de guàrdia que l'ha enviat a la presó,
a l'advocat de la defensa i a l'advocat de la fiscalia.
Daniel Fernández és l'advocat de la defensa.
El cos és el de la persona, sí, sí, sí, el vehicle també.
Llavors, ell ha explicat la seva versió amb la seva innocència
i, en principi, la presumpció d'innocència.
Està preocupat per la situació, evidentment.
Té família, té empresa i no és una situació agradable.
Alletrat no ha pogut explicar res més sobre els arguments
que ha exposat el seu client davant del jutge,
ja que el cas es troba sota secret de sumari.
El jutge ha posat en evidència la possible autor del crim
i ha fet aquesta valoració.
Ella ha tingut la valentia de voler declarar tot i el secret de sumari
sense saber què hi havia dins de l'expedient policial.
La víctima va desaparèixer al vespre a la Noguera di lluns passat,
el mateix dia que figurava la multa de parcament
que tenia el seu cotxe quan el van localitzar ahir
al barri d'Ostafrancs a Barcelona.
La investigació continua oberta per aclarir si hi ha més implicats.
La CUP obliga al Parlament britànic a restringir l'accés remot
al correu electrònic dels parlamentaris.
La Càmbra dels Comuns ha confirmat
que hi ha hagut un problema de seguretat informàtica.
Segons el Parlament, l'atac intentava accedir
de forma no autoritzada als comptes de correu de parlamentaris
i és per això que han restringit l'accés remot
i han traslladat el cas al centre de ciberseguretat nacional.
La guerra contra l'estat islàmic que li dirà qui seria
ha provocat uns 700.000 desplaçats des que va començar el febrer passat.
A Síria, les forces combinades d'àrabs i curts,
amb suport de la coalició internacional,
pressionen els insurgents al seu vestiu al raquet.
Els habitants no saben si fugir o quedar-se a casa
i esperar que els expulsin els combatents de l'estat islàmic.
L'Ajuntament de Badalona ajudarà l'illa grega de Lesbos
a retirar els milers d'armilles a l'estat islàmic.
L'Ajuntament de Badalona ajudarà l'illa grega de Lesbos
a retirar els milers d'armilles a l'estat islàmic.
S'hi han acumulat durant els últims anys
en què l'illa ha estat el primer destí d'acollida dels refugiats.
Això es farà a través d'un conveni
entre l'Ajuntament de Badalona i el de Mitilene,
la capital de l'illa.
El regidor Francesc Ribot ha explicat a Catalunya Ràdio
que es tracta d'ajudar els habitants d'una illa
que ha estat molt solidària en aquesta crisi.
Era un projecte de solidaritat que no s'havia fet fins ara.
No s'havia treballat mai.
Amb el tema de refugiats es tractava fonamentalment
de les necessitats de les persones,
de la manera d'integrar-los, de buscar-li feina,
però ningú havia fet aquesta mirada de quines conseqüències
mediaambientals té una passada massiva
de centenars de milers de persones per un territori.
L'escolenia de Montserrat participarà
en l'homenatge del president nord-americà Joan Fritzger
al seu naixement.
Serà una gira que portarà els cantaires
a les dues costes dels Estats Units.
El memorial se celebrarà el 3 de juliol
i participaran sense corals de tot el món.
Els cantaires catalans interpretaran una obra
composta per Pau Casals a motiu de la bona relació
que va tenir el violonxalista amb el president nord-americà.
De fet, Casals va actuar a la Casa Blanca el 1961.
El prefecte de l'escolenia de Montserrat,
el pare Sergi de Cis,
explica que els emociona poder participar en l'homenatge a Kennedy.
I que ens hagin convidat a participar-hi és una cosa molt especial.
I cantarem al Kennedy Center,
que és una mena d'auditori nacional dels Estats Units.
Per tant, això és molt, molt especial.
L'altra cosa que fa molt especial aquesta gira
és el fet que cantarem a les dues costes,
és a dir, Nova Jersey, Nova York, Washington,
i després anirem a Califòrnia
i concerts a San Francisco i Los Ángeles.
Esforç, Miguel Rodríguez.
El francès Joan Zarco surt demà primer a la cursa de MotoGP,
del Gran Premi d'Holanda,
que es farà al circuit de Saint-Marmarquet,
sortirà segon,
i Danilo Petruccio farà des de la tercera posició a líder mundial.
Maverick Vignales sortirà onze a Moto2,
l'Apol és per Franco Morbidelli,
mentre que Jorge Martín s'ha portat l'Apol position en Moto3.
També motor, l'anglès Luis Hamilton surt primer
al Gran Premi de la Cervatja,
que es corre demà per davant del seu company Valter Ibotas,
el líder del mundial, Sebastià Mettel, sortirà quart,
mentre que l'estudià Fernando Alonso farà des de l'última posició.
En futbol, a la Copa Confederacions,
Portugal i Mèxic han passat a les semifinals,
després de golejar a Portugal, Nova Zelanda per 4-0,
i Mèxic de guanyar Rússia per 3 gols a 1.
Aquest vespre a partir de les 9,
el Getafe rep el Tenerife en el partit de tornada
de la final de la promoció descens a la primera divisió.
Els canaris tenen l'avantatge d'un gol del partit de nada.
I amb bàsquet a la semifinal del campionat d'Europa femení
de la República Txèca, en joc, l'Espanya bèlgica,
al tercer quart, 41-25 guanyen les espanyoles,
a partir de dos quarts de 9, Grècia-França.
Fins aquí les notícies.
La catedral. Oh, que bonica!
Vols dir que no t'esconfons de catedral?
Aquest cap de setmana anem a aquesta altra catedral.
Univers MotoGP.
El Mundial està molt ajustat.
Vinyares, Dovizioso, Pedrosa, Màrquett i Rossi
estan separats només per 28 punts.
Diumenge, test del circuit Tassent,
gran premi d'Holanda de MotoGP.
Però atenció, que hi ha canvi d'horari demià.
La cursa de diumenge és a la una del migdia,
per tant, comencem Univers MotoGP a dos quarts d'una,
i és que, malgrat el canvi d'horari, el Mundial és nostre.
El nostre és uno.
A Esport3 i Catalunya Ràdio
busquem el millor gol de Messi al Barça
i el millor gol de Messi de 500, que ha marcat l'astre argentí.
Ajuda'ns a triar-lo.
Entre els que voteu el millor gol de Leo a la web d'Esport3
sortejarem un viatge de quatre nits
a la meravellosa illa de Malta
amb estar de l'hotel Seaside Resort
amb vols directes de bueling.
Esperem els vostres vots i bona sort.
Hola, Àlex. Però si estàs totalment mullat.
Esclar, vinc de la feina i ja saps.
A Don Piso ens mullem.
Sí, a Don Piso ens mullem.
Estem tan segurs que vendrem el teu pis al millor preu
que et regalem una iPhone 7 només per posar-ho a la venda.
Truca'ns al 93 306 9090.
Som la millor opció per vendre el teu pis.
Ja saps, a Don Piso ens mullem.
Dissabte a la nit.
Perdona els meus amics per cantar aquesta cançó.
Si vols cantar, veia el lugar, viure i, sobretot, anar a dormir tard,
no et perdis, no perdis el compàs.
No et quedaran, dic que no.
No perdis el compàs a TV3 aquesta nit.
Benvinguts, aquest és el programa número 621 del Generació Digital,
el control tècnic Ricard Portal
i el control central en Carles Morales.
Aquesta setmana, per l'FM, dissabte, a les 7 de la tarda,
i a les 12 de la nit.
Pots descarregar-te el programa
i trobar tots els continguts del programa
a catradio.cat i generaciodigital.cat.
Som al programa de Catalunya Ràdio
que parla de la cultura i l'entreteniment digitals.
Ens agrada molt parlar de creativitat feta amb la tecnologia,
de programació amb robots o amb videojocs.
Avui, per cert, parlarem del quake, d'òpera
i de més continguts creatius i digitals.
Molt bona tarda a tots, com esteu?
Bona tarda.
Pensant en aquesta cinturia, tots som així molt caros.
Per cert, Gina, l'altre dia em va regalar molt un tuit
que vas posar un fil, de fet molt llarg,
on hi havia un noi que posava paraules en japonès
que no tenia una traducció.
I em va fer molta gràcia, perquè hi havia paraules com...
Mira, mira, els tinc aquí, els tinc aquí.
Mira, el primer, Iruzu, que vol dir
fingir que no estàs a casa quan truquen a la porta,
o Ikigai, la raó de viure,
aquella cosa per la qual et lleves tots els dies,
o Mononohare, que vol dir
apreciació d'un moment efímer de la naturalesa,
com el generació digital,
que repeteix dissabte a les set i les dues de la nit.
No és tan efímer, llavors.
Fins i tot, en aquesta darrera paraula que has dit,
hi havia una que deia, quan cauen els pètals del cirerès,
també una paraula per...
Mira, mira, tu ets un Mahime,
que ets una persona seriosa, responsable,
que saps que te'n pots refiar d'allà
i que fa les coses sense causar problemes.
En català també ho podríem dir, no?
Déu-n'hi-do, per exemple.
Sí, Déu-n'hi-do és una paraula.
Recordeu aquest exemple dels esquimals,
que diuen que tenen com 30 paraules diferents pel color blanc.
Per ells el blanc és tan comú i tan perpetu
que els matisos per ells són molt importants.
En canvi, per tu, dius tu,
però per mi no existeix aquesta diferenciació de conceptes.
I això passa molt amb els idiomes,
que a vegades ells tenen una paraula
i tu quan ho has de traduir allò no tens una paraula.
Has d'explicar-ho.
Estàs molt activa a les xarxes, eh, Gina?
Em sap greu.
El que faig és relacionar videojocs amb artistes plàstics,
o sigui pintors, tipo Dalí, Sorolla, Deskiriko, Mondrian i tal.
Ha tingut més visites el primer dia
que tots els meus altres vídeos en aquestes primeres 24 hores.
Cosa que demostra que la gent vol saber de cultura.
Sí, demostra que la gent, mira,
està una miqueta cansada dels gameplays,
de veure gent jugar i que necessita una mica més de contingut.
Fins aquí el programa d'avui.
Els esports electrònics.
Ho explica el director de l'esdeveniment,
l'Ivan Fernández Lobo.
Todavía no se ha definido cuál va a ser el verdadero modelo de negocio
y cómo esto va a convertirse en un fenómeno global, ¿no?
Mike Sepso, que es una de las personas
que ya estuvo el año pasado en Game Lab
y que regresa este año,
es el responsable de la estrategia de esports de Activision Blizzard,
que es una de las compañías más importantes del mundo de los juegos
y ahora de los esports.
Es un formato de competición de e-sports muy similar
a la de los deportes profesionales americanos,
con concesión de franquicias
y que está causando un importante revuelo y movimiento
dentro del mundo de los e-sports.
I seguint parlant de festivals,
aquesta setmana també s'han conegut els continguts
del proper Saló del Manga de Barcelona,
un dels salons del manga, anima i cultura japonesa
que es fa a tot el món trans d'Europa.
Doncs has dit molt bé això de la cultura japonesa, Albert,
perquè més enllà del còmic i l'animació,
el Saló del Manga és l'oportunitat de conèixer i experimentar
de primera mà molts dels aspectes fascinants de la cultura nipona.
I també hem d'anar al Saló del Manga
i proposar moltes més coses.
I què han explicat en aquesta presentació?
Doncs primer que tot, que seran 5 dies,
passem de 4 a 5 dies, de l'1 al 5 de novembre,
de dimecres a diumenge.
Això ha de permetre a més que molta més gent hi pugui entrar,
que es puguin repartir entre més dies
i per tant, igual, evitar aglomeracions
perquè comença a dimecres,
perquè dimecres o novembre es fa a estiu.
Amb això hi ha una bona oportunitat
perquè a vegades hi ha gent amb entrada
però que per problemes d'aforament no hi pot anar.
Aquest cop de mes s'ocupa gairebé tota la fira,
tot el que és el pavalló 1, el pavalló 2, el 4, el 5,
tot el que és l'aforament
on tradicionalment hi va el Saló del Manga,
aquesta vegada s'ocupen tots els pavallons.
Hi haurà tallers de gastronomia, com sempre, de manga, de cosplay,
tallers de youtubers, per descomptat,
i com que jo soc el que els organitza,
doncs aquí no puc acabar de dir res més,
però sí que és veritat que s'amplia tota la temàtica de youtubers
i que s'estan preparant coses amb youtubers
intentant que siguin youtubers bastant importants.
Està la cosa encara sense confirmar,
però hi haurà bona presència de youtubers,
aquesta vegada, al Saló.
Un dels temes principals, a més, serà la robòtica.
Es vertebraran moltes activitats al voltant de la robòtica.
La robòtica és un dels...
A més, molt del manga i de l'anime,
tots coneixem grans clàssics com Tetsuo Anatom,
que és Astro Boy,
Mazinger Teta, que aquí a casa és la referència generacional
per a excel·lència,
i totes aquestes activitats robòtiques
les porta un bon amic del programa,
que és el professor Jordi Ojeda.
Veurem mostres de robots d'empreses molt importants,
robots col·laboratius.
Vindrà el professor Takanori Shibata,
que és el creador, no sé si el recordeu,
del primer robot domèstic que es diu Paro,
que és en forma de bebè foca.
És un robot en forma de bebè foca
que està encarat a la teràpia emocional,
de la gent gran,
i estarà allà, ens en parlarà, el podrem veure, etc.
Hi ha moltes més coses sobre la robòtica
del professor Jordi Ojeda.
Hi haurà un robot col·laboratiu
que es passarà els cinc dies fent origamis.
Penseu que és molt interessant veure com ho fan,
com si fos un artista.
També hi haurà una zona d'exhibició
que serà com una mena de teatre
on morem exhibició de robots,
conferències i concursos,
i a previst que hi hagi concursos
de diferents tipus de robots,
d'homanoides, de sumo, de partits de futbol.
En definitiva, el que volem és apropar la robòtica,
i especialment la robòtica d'oci, a un públic generalista.
Ara estaves, Xavi,
veient la fotografia d'aquest robot, eh?
És cuqui.
És adorable. És adorable, sí, estupet és.
L'has vist? No, a veure.
És un bebé foc, eh?, robòtic.
Llavors, el que ens explicava de la presentació,
doncs el propi representant del consulat del Japó,
era que aquest robot,
sobretot per la gent gran, perquè no es podia morir.
Sí, exacte.
Per tant, els nens i la gent que té mascotes,
i a vegades, doncs clar, els fa tanta llàstima
que tinguin unes vides tan curtes,
doncs aquesta mascota, doncs clar, viu molt més temps.
Sí, sí, les fotos de demos, molta gent gran a residències.
Sí, sí, és que recordo que es va vendre una mica així.
Exacte.
Per cert, és molt d'hora, però es pot dir ja quins autors
o novetats s'hi presentaran?
De moment, se sap ben poca cosa, perquè encara tot està per confirmar,
però sí que, sí que s'ha anunciat,
també podria haver-hi un canvi,
però sí que s'ha anunciat la presència de la cantant Asumi Noe,
i de la sella filla Yuyu, que també és cantant.
I direu, qui és l'Asumi Noe?
Exacte, qui són aquestes gent?
Són unes nombroses, nombroses pel·lícules de l'Estudi Ghibli.
A casa seva, el Japó deu ser molt, molt coneguda, no, també?
Segurament, perquè ells...
Sí, segur, molt, molt.
A YouTube trobareu vídeos d'un concert multitudinari
de cançons de música de Ghibli.
I ets gent cantant...
Jo, el dia que surti ella cantant,
m'intentaré escapar dels tallers,
em posaré el meu barret de Totoro,
i si veia una persona d'uns 40 anys plorant allà, Totoro,
covint els braços, al mig del concert segurament seré jo.
Que bo, que bo. No, no, fantàstic.
A veure, en quant a manga, novetats manga,
mira, el que sí que et puc dir,
i a més és primícia, perquè encara no ho havien anunciat,
és que l'editoral Fandogàmia, que és una editorial de València,
publicarà Words Travel to Spain in France.
És l'experiència d'una automàtica
que es diu Micky Man,
que és un gran fenomen a la xarxa
dins el món de les substituacions fan de còmics,
de manga, que la gent ho fa per veure'ls
abans que els editin aquí,
i que es publicarà aquí.
I és la seva història viatjant a França i a Espanya
per anar a veure la seva nòvia,
que era de València,
i al final la cosa és veure com,
a través dels ulls d'un oriental,
es veu la cultura europea i les diferències que hi ha,
molt interessant.
I a més, una última cosa que t'encantarà, Albert,
és que hem d'acabar el sonar.
Voleu més sonar?
Doncs entindreu ja que s'inicia una col·laboració
entre el Festival de Música Avançada i Art Multimèdia
i el Saló del Manga, i qui millor per explicar-ho
que el mateix director del sonar, Enricard Robles.
Aquesta primera col·laboració,
que esperem que sigui la primera de moltes,
una de les tardes d'activitat musical
estigui protagonitzada per artistes
del món de la música electrònica
o de la música de vanguarda,
amb una vinculació molt clara amb el llenguatge
i l'estètica audiovisual del manga.
La del dijous,
tindrem tres hores i mitja, quatre,
amb artistes japonesos.
Una altra ocasió per portar la teva diadema floral, eh?
Us va encantar, perdoneu.
Jo només me la poso en el sonar.
Només me l'he posat una vegada
i va ser el dia que vam fer el programa en directe
és del sonar, perquè si no et poses aquesta diadema
al sonar, quant te la poses?
I tant, doncs mira, una altra oportunitat.
Que no et veuen, no?
Doncs molt bé, aquest sonar manga,
es dirà ara, no?
Sonar manga.
Sonar mies, sonar plantes.
Sonar Barcelona.
Sonar GD, fantàstic.
Atenció,
Leonid Boratscheknov,
Matias Hernández, Clara Márquez
i Samantha Paredes són quatre estudiants de tercer curs
del grau de disseny de la Universitat de Barcelona
que han creat un videojoc que val molt la pena explicar.
Una de les iniciatives presentades al Sonar Mies D
és un videojoc que et fa viure l'experiència
d'una persona sense sostre.
El videojoc es diu Last Hope Awake in the Street.
Per parlar-ne, estem en comunicació
amb el doctor Joan Morales,
que és professor del Departament de Disseny i Imatge
de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
Hola, molt bona tarda.
Escolta'm, Joan, tu et dirigeixes
aquest taller de disseny de Sirius Games de la UB
i ja és una mica seguit,
tutoritzat el projecte, no?
Sí, de fet, aquesta és la cinquena edició,
els cinquè curs que estic impartint a aquest taller.
Aquest és un taller que va sorgir
de la meva recerca de tesi doctoral
on precisament treballàvem els videojocs
com a mitjà d'expressar conceptes
vinculats amb algun problema social
o inclús també com a eines
per a la millora social.
Han treballat, o estan treballant,
si no estic equivocat,
quatre estudiants de tercer curs del grau de disseny
des de fora de la Universitat de Barcelona
i, per exemple,
haurà estat una experiència
que no s'oblidarà mai?
Dit una mica en broma,
la veritat és que haig de reconèixer
que han tingut molta feina.
O sigui, no l'oblidaran tampoc
perquè els hi ha portat molta feina,
però jo estic segur que ha sigut una feina
molt enriquidora per ells.
De fet, ells m'ho han expressat així
i, a més a més a més,
ha sigut una feina molt enriquidora per ells.
I, com dius,
vincular els projectes dels alumnes
amb algunes entitats,
com Arrels Fundació,
que porten a terme una tasca de millora social
fa que els alumnes puguin veure aquesta dimensió
que té el disseny,
tot i que de vegades es confon
i es pensa que el disseny
és només una qüestió estètica
per envellir els objectes materials.
El disseny també té una funció social,
i, a més a més,
el disseny també té una funció social,
i aquesta, jo crec,
és la millor manera que ells vegin
aquesta relació de la feina que ells fan
amb la possibilitat d'influir
en la societat.
Aquesta societat que dius
que, per exemple, podrà jugar
directament amb aquest joc, què és el que viuran?
Nosaltres quasi sempre treballem
quan és reglat amb valors transversals,
no fem tants jocs per aprendre coneixements,
sinó per aprendre valors,
i, en aquest cas, el que es fa és mirar
la persona que, com tu dius,
podrà jugar el joc,
algun valor o algun missatge
relacionat amb aquestes problemàtiques socials
que estem patint.
Llavors,
en aquest cas concret,
és un joc de simulació.
Un joc de simulació vol dir
que el jugador que jugui amb l'Scope
d'alguna manera s'haurà de posar
al la pell d'una persona sense sostre.
En concret, els alumnes,
el que hem fet ha estat
imaginar
un personatge de ficció
que ells l'han creat,
que es diu Lluís,
i que és una persona que s'ha quedat sense feina,
que està al carrer
i que ha de sobreviure una setmana
fins a tenir les claus d'un pis
que li ofereix una fundació.
Doncs aquesta experiència
d'estar una setmana
al carrer,
exposat a les inclemències climàtiques,
a la desnutrició,
a la desorientació,
és una mica el que es pretén en aquest joc.
És a dir, crear aquesta sensació,
reproduir aquesta sensació,
en un entorn segur,
com és l'entorn digital,
d'una persona que està visquent aquest drama.
Una cosa molt interessant
que van fer els alumnes
va ser no donar les regles del joc.
Només et diuen quina és la situació
i tu no saps què has de fer.
Què volien amb això, precisament,
és que tu et trobessis amb la incertesa
que es troba una persona
que de sobte es troba al carrer.
Quines eines han utilitzat per fer el videojoc?
Nosaltres el que volem
és donar als alumnes
la idea que el que els ensenyem avui,
potser quan surti d'aquí quatre anys
al món laboral,
ja haurà canviat completament.
Per tant, nosaltres no ens en trobem
a ensenyar eines específiques,
sinó que el que fem és
proposar un projecte,
en aquest cas aquest videojoc
Serious Game,
aquest videojoc amb una agenda social
i cada alumne
trobar les eines adequades
per poder endavant el seu projecte.
Aquest és un dels grans reptes.
Ells, en concret,
van trobar una versió lliure,
una versió gratuïta d'un software
que es diu GameMaker.
Déu-n'hi-do.
De moment, es veu el sonar
i segurament d'aquí poc es podrà jugar, no?
Ja, ahir ells estaven parlant
amb aquesta associació que et deia,
Arts Games,
que va presentar el projecte conjunt
on diverses universitats han presentat
els seus jocs i no s'hauran d'esperar gaire.
Dr. Joan Morales,
professor del Departament de Disseny i Imatge
de la Facultat de Belles Arts de Barcelona.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres per fer-vos ressò
del treball que es fa
a les universitats públiques
i a tota aquesta feinada que han fet els alumnes.
Gràcies. Adéu-siau.
Adéu-siau.
Els Sirius Games,
posar-te en el paper d'una persona sense sostre,
els alumnes no donen instruccions
perquè evidentment no té instruccions
la persona que ho viu
i tirar endavant dia a dia
a veure com pots aconseguir
tirar endavant un dia i menjar.
I dormir i no barallar-te.
Exacte.
Quatre dels alumnes que quan
estigui absolutament acabat,
de fet segurament es publicarà durant aquesta setmana,
els avisarem perquè vinguin un dia al programa
l'any que ve o quan sigui
perquè ens ho expliquin de primera mà.
Per cert, parlant de jocs, l'altre dia
amb l'Albert García i el Cris
vam acabar amb el Sónar
i vam anar a donar una volta i tal
i va haver-hi un moment que escoltava
una de les converses entre els dos
al voltant d'un videogoc que es diu Blasphemous
i estava molt emocionat el Cris
i em va dir
et faré una peça
i t'ho explicaré
en format àudio.
Ai, ai, ai, ai!
Ai, ai, ai, ai!
Ja ho sé,
ja ho sé, la setmana se'n va acabar fa temps
però és que estan més viva que mai
gràcies a l'estudi sevillà de Game Kitchen.
Aquest grup de desenvolupadors
han trencat tots els records
i el funding de la història d'Espanya.
Blasphemous és el segon videojoc d'aquesta empresa
i està ambientat en el folclore sevillà.
La idea va sorgir
de la tradició nipona de jugar molt
amb la cultura mil·lenària
i van adonar-se que aquí ningú ho estava fent.
Com a conseqüència d'aquesta idea va sorgir Blasphemous
on el nostre personatge,
una espècie de nazarea amb armadura,
ha de lluitar en un univers ple de criatures
que han estat convertides en éssers
assedegats de sang.
El projecte va començar a Kickstarter
i a les xarxes ja va superar l'objectiu
dels 50.000 dòlars.
De fet, han tingut tant suport
que han pogut recaptar prou per treure el joc
en multiplataforma, donant una alegria
no només als usuaris de PC,
sinó també als usuaris de Playstation 4,
Xbox One i Nintendo Switch.
El joc ens recorda molt a l'ambient hostil
i ple de perills dels Dark Souls
i aquesta sensació de poder morir
en cada decisió que aprenem.
Tot això acompanyat d'un increïble disseny
de personatges en pixel art
i de l'excel·lència artística
que es donava a principis dels 90.
El llançament de Blasphemous està previst
per a principis del 2019,
però segurament en parlarem molt
durant el seu desenvolupament.
Estarem atents a les novetats del joc
fins aleshores, com sempre.
Curiós aquest joc i l'èxit que ha tingut.
La gent té ganes d'ensenyar-lo?
Sí, sí.
Té 9.803 patrocinadors
que han pagat 330.580 euros.
És a dir, demanaven 50.000
i han aconseguit més de 300.000 euros.
Una barbaritat,
tinguent en compte que normalment aquí,
al nostre país, el tema dels Kickstarter
sembla que ens costa una miqueta,
perquè hi ha molta competència.
Felicitats des d'aquí a aquest estudi de Sevilla.
I endavant, seguirem aquest joc.
Va, recuperem aquest format de les xarxes amb l'Eli.
Ara feia dies que no parlàvem de Telegram.
Doncs mira, un dels temes
que s'ha debatut més aquesta setmana
ha estat si Android és una bona plataforma
per a jocs o no ho és.
En Perufito diu que és incompatible
amb un sistema on els mòbils són tan barats
pugui tenir uns jocs que siguin la canya.
L'Oriol Castellbui, en canvi,
diu que ell s'ha comprat un zuc Z2 per 170 euros
i porta un Snapdragon 820
que és molt barat
i és més potent que la Switch, per exemple.
I li diu que Nintendo
és com un Peugeot.
Fins que no ho proves, no ho compres.
No sé què en penseu.
Això mai ho havia sentit a la meva vida.
Nintendo és un Peugeot.
Perdó, poca broma amb els Peugeots.
És que no havia sentit amb els Peugeots.
No, però potser perquè són cotxes que són barats.
Perdona, no és barat.
No, depèn d'aquí, no és veritat.
Això dels mòbils i els jocs
que sapigueu que Sega acaba de denunciar
que el 22 de juny es podrà descarregar
de manera gratuïta a l'App Store
de i-iPhone i el de Google Play
els jocs de Sonic, Altered Beast
i Comic Zone, entre altres títols de Mega Drive.
És a dir, val, potser no és
el dispositiu aquest per jugar, però
moltes marques ja hi estan apostant.
Com estan estirant aquests títols, eh?
La retro-nostàlgia, això tira molt bé.
Els que van dir Pokémon Go, el Mario,
també aquest, tots,
doncs ara de sobte, com que aquests fan diners,
ara tothom s'hi apunta.
No és clar, és que...
Per cert, en Seraphie Lliteras també ens ha parlat.
Doncs sí, ens expliquen moltes coses
i moltes curiositats, aquesta és un tema bastant interessant.
Ens comparteix un enllaç de Gencat
on diu que el Parlament aprova la Llei de Voluntats Digitals
que estableix com s'ha de gestionar
el patrimoni digital,
les webs, els blogs, les xarxes, els dominis,
Contribut al núvol, etc.
Quan les persones moren.
D'això ja n'hem parlat alguna vegada aquí al programa,
però és una cosa que sempre queda una mica a l'aire,
perquè si no hi ha un d'on, quan una persona marxa,
em gestiona totes aquestes coses.
Doncs ho podem trobar a gen.cat barra e voluntats,
la llei que ha aprovat Gencat.
Molt bé.
I en Sisko Milos ens parla d'una aplicació.
Sí, ens recomana l'aplicació Furgo,
que és per fer transport de mercaderies,
mudances, etc.
I ens explica que demanes el camió a través del mòbil,
li dius on s'ha de recollir tot,
on s'ha de portar,
i es pot negociar de tot, el preu,
es poden rebre ofertes i pagar comodament.
I això és per iOS i per Android.
Molt bé.
De fet, també el generador digital de TV3
se'n va parlar d'aquesta aplicació fa dues setmanes
i segurament per això els assessoris
han parlat d'aquesta aplicació.
Doncs continuem amb el programa.
Molt bé.
Doncs ara que hem deixat enrere el sonar,
més exitós de la història,
i des d'on vam fer dos programes que se'ns van fer curts
per parlar de tot el que hi va haver en aquest sonar,
també està bé recuperar una mica d'història
per saber com hem arribat a la història
i com hem arribat fins aquí.
Si d'alguna cosa serveix internet
és per trobar autèntiques joies
de la història de la tecnologia moderna.
I un dels camps més celebrats és el de la música.
A YouTube i altres portals audiovisuals
no només trobarem Despacitos i coses per l'estil,
sinó també perles com el que us porto avui.
Suposo que tots sabeu qui és l'Alan Turing,
el pare de la computació moderna.
El seu ordinador primigeni
va servir per de xifrar els missatges encriptats
de la màquina alemanya Enigma,
la qual cosa va donar peixet als aliats
per derrotar els nazis.
I gran pel·li, eh, per cert? Sí, també.
Turing havia dotat el seu ordinador
gegant Mark II de so,
però en realitat era una funció
a la qual ell no va parar gaire tensió.
Però el professor d'escola pianista
i futur científic en Christopher Strachin
va agafar el manual d'instruccions,
va fer el programa d'ordinador més llarg
intentat fins aleshores
i s'hi va passar una nit sencera
per fer sonar el Mark II així, com un violoncel desafinat.
Molt bé.
Molt bé. Sí.
Continuant, eh? Molt bé, molt bé.
I, escolta'm, què va dir en Turing en sentir això?
Doncs va exclamar
bon espectacle, va dir, exclamar britànica,
i ja està, no?
El que passa és que va fer perquè en Strachin
rebés una bona oferta de treball poques setmanes
més tard en el seu departament.
I el que passa és que la BBC va rebre notícies
d'aquest experiment musical,
va anar fins on hi havia el Mark II
i va gravar aquestes composicions
que és això que escoltàvem escoltant de fons.
Els orígens de la música electrònica moderna
són apassionants en aquest sentit, eh?
I injustos, perquè hi ha dones pioneres en aquest camp,
el nom de les quals ha passat desapercebut.
El cas més flagrant és el de la Delia Derbyshire,
que és la coautora d'això.
El compositor és l'australià Ron Greiner,
però qui el va tocar, qui va tocar aquesta cançó,
que és la sendonia del Dr. Who, evidentment,
va ser la Delia Derbyshire.
Va tocar això, entre cometes.
I dic entre cometes perquè aquesta artista
treballava amb bovines obertes,
conegudes popularment com a Reeboks,
i creava les notes una per una.
És a dir, va ser una cançó que va ser
una cançó que va ser una cançó
que va ser una cançó que va ser una cançó
que va ser una cançó que va ser una cançó
que va ser una cançó que va ser una cançó
que va ser una cançó que va ser una cançó
que va ser una cançó que va ser una cançó
que va ser una cançó que va ser una cançó
que va ser una cançó que va ser una cançó
que va ser una cançó que va ser una cançó
que es creava pertuïda.
lovely.
Lo que va ser el que era de la Bottner...
La Peluca Hiwards
ha apare ihtilami re.)
Uninibar직 707
Vindria la peluca dele brains
Anàlia Sen H원
Aquesta és la veu de la Delia Derbyshire ja de gran i aquest altre és el Dick Nils,
que és un dels seus col·laboradors. Penseu que això és als anys 60,
anaven vestits els senyors amb Trajeu Corbata, la senyora amb vestit aquell de llana,
amb les seves bandilletes, amb el cabell així de... 60s, no?
I aquí estan explicant com anar al procés de gravació d'aquest hit.
Us recomano que busqueu el seu nom a YouTube i al·lucineu amb els documentals de la BBC
en què explica el seu mètode de treball.
I ja veureu que al costat ja surten relacionats desenes de noms d'altres artistes femenines
que també treballaven amb el mateix estil fent música,
molt pròxima a la música concreta clàssica de principis del segle XX,
que és difícil de pair, no és una música fàcil, però com a curiositat està molt bé.
Sí, sí, soc molt fan d'aquest tipus de música.
Ah, que sí, ho sabia, ho sabia.
El que demostra és que de vegades amb poca tecnologia la creativitat doncs es multiplica.
No és un tema de poca tecnologia, és pocs recursos, perquè tecnologies sí que n'hi havia.
Simplement els recursos eren no com els que tenim ara.
I segurament d'aquí 30-40 anys ens miraran i nosaltres diran
oh, feien música d'aquesta manera, que antics, que manual tot, que artistes...
Tu creus que ho diran o...?
No sé, de vegades tinc la sensació que aquesta part de la història
no es veurà gaire.
Tothom veu la seva vida com molt poc romàntica, no?, en aquest sentit.
Potser sí.
Tu l'altre dia al Sónar vas parlar de la Hume On,
aquella aplicació que paraleges una melodia i te la transcriu.
I ho transcriu.
I potser farem la música així, és una partida ara.
Xularem i ja està.
Oriol Dalmau, bona tarda.
Hola, què tal?
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vistiplau.
Tot bé, Oriol?
Tot bé.
Què fas aquí?
M'han avisat, he vingut tard, oi?
No passa res.
Ho hem salvat.
Ja ho hem salvat.
Sense problema.
He jugat al Drift 4.
M'ha agradat, eh?
Sí?
Posa la música.
La música està bé, no?
Bueno, és que la música es veu que està treballada,
és una de les coses que en aquest joc s'hi han posat.
Perquè m'he apuntat qui ho fa, jo no els conec.
Grace Potter, Sigma o Vicious?
Te'l buscarem algú.
Vosaltres què en sabeu, d'això?
Sanda Weillers.
Bueno, es veu que són uns tios importants, eh?
Segur, segur, no?
Es veu que sí, que en saben molt.
Si no han vingut al Sónar, no deuen ser tardis.
Exacte.
Està molt cuidat, el joc,
i es nota només d'aquestes coses.
Ja veus que això fot goig.
Els de Codemasters,
que aquests tios tenen molta experiència fent jocs de rally,
ja des de la PlayStation 1,
que van fer aquell que es deia Colin McRae,
que deu estar jubilat aquest senyor, ja m'ho imagino.
Els jocs de Drift agafen dues línies.
Un és el que té un numeret,
el Drift 2 i el Drift 3,
que eren jocs de rallies de la passada generació,
que eren com més arcade, més d'espectacle
i més d'espectacle.
I l'altre és el que té un numeret,
el Drift 2 i el Drift 3,
que eren jocs de rally de la passada generació,
que eren jocs de rallies de la passada generació,
que eren com més arcade, més d'espectacle
i més de no complicar-se gaire la vida.
I ara van fer un que es diu Drift 4,
perdoneu, el Drift Rally,
que la gent es va queixar que era potser massa complicat,
que era molt exigent.
Havies de jugar sí o sí amb un volant.
Aquest Drift 4 vol barrejar les dues coses.
Per això quan entres, el primer que et diu és
vols simulació, si et molen els cotxes,
si tens un volant a casa, o vols arcade,
si, bueno, t'és igual,
coneixes el Carlos Sainz i para de comptar.
Jo vaig posar simulació
i ja pots apretar el cul,
perquè el que et trobaràs és això.
Derecha 4, posible salto en loma,
no ataques, derecha 6,
sobre loma, derecha 5,
sobre loma, izquierda 4,
largo, loma,
derecha 2,
izquierda 5,
derecha 5,
no ataques,
para izquierda 2, sobre loma,
derecha 4, largo,
izquierda 5, sobre loma,
no ataques.
No ataques,
vol dir que no has de tallar la corba.
Això és un estrès mental tota l'estona,
6, 4, se cierra, ojo, barro, viene una oveja,
tota l'estona és això.
Jo no estic dient que el joc sigui difícil
perquè pots baixar la dificultat fins a l'inframon,
però tampoc no queda bé
fotre't a les 70 cops amb una tapa
i quedar primer, que és el que em passava a mi,
que em posava a nivell ultra beginner
i tampoc no és molt realista.
Costa molt de dominar aquest joc.
Si vas a l'ultra beginner no deuen aplaudir.
Igual,
però et sents malament, et donen una cop,
l'equip et felicita i dius
però si soc un merda...
Tu tens un sentit comú que t'ho diu,
que no ho estaràs fent bé.
Aleshores vas a l'escola de Dirt.
La Escola de Dirt
existeix, eh?
Serà un tutorial d'un quart d'hora.
Això és com fer una carrera a la UOC.
Hi ha carreres a la UOC més
curtes que el tutorial
del Dirt aquest.
Em vaig adonar que
m'estava l'ua. Diu que el teu nivell és de mierda.
Després et has d'enviar
un diploma que et pots embarcar a l'habitació.
Et donen licenses i coses d'aquestes.
Tu vas posar el currículum segur.
Però ja veus que és un joc del juego.
Usted no está preparado.
Modes de joc, molts masses.
No deje jugar a su perro.
Això només és l'escola,
però hi ha rally cronometrat,
curses de boogies i de camions
en un circuit de terra d'aquests que vas fent bots.
Rallis històrics, que mola molt,
fer curses amb minis i tal.
Els gràfics,
jo m'he vist el Dirt 3,
que és de PC3,
això sí, quan hi ha boira i pluja,
això sí, se't posa el culet ben apretat.
El rally de Tarragona,
que és molt xulo, aquí sí que t'hi trobes
que només falta baixar i fer els calçots directament.
Però moltes opcions.
El modo de carrera és molt llarg.
Has d'anar desbloquejant coses,
si corres per altes, tens menys calés,
si corres per la teva part es podria cobrar més,
però tens un equip que has de motivar,
que has de comprar peces...
Has de deixar la nòvia i passar-te tot l'estiu
fent curses d'aquestes.
O el nòvio o qui sigui.
Has de dedicar exclusió a 8 hores al dia.
La cursa de la walk.
És un joc molt exigent,
en un setí tens moltes hores.
En general jo diria que és molt bo,
és el millor joc de rallies, el més complet que he vist.
És un joc que té un control
i generador automàtic de circuits,
que és molt fort.
Això ho fa servir alguna vegada?
Crec que no, però fort és.
Tu li dius punt de partida, punt d'arribada
i et genera un traçat aleatori,
que sempre és diferent.
Vol dir que els sonats que estan tot el dia amb això
i que s'arriben a aprendre de memòria...
Saps com aquí hi ha jugada el FIFA que sempre funciona?
Que t'arribes a aprendre de memòria
tots els traçats del joc, aquí teòricament no.
Jo em pensava que tu creaves el circuit.
No, ui.
Com el Simps, vols dir?
O com un Tim Pards de fer una altra carrera.
No, clar.
Et desclata el cervell.
De fet, no et permet modificar el joc que et fa.
És tot ultraautomàtic i molt instantani.
T'ho fa de seguida.
És un joc per dedicar-hi la vida.
M'ha agradat.
No recordar el tall que et posen nerviós.
Es diu Posibles Altos.
Espera.
Quan diu 5 vol dir una corba rapideta.
Loma.
Hi ha moltes lomas.
Perquè és el motor revolucionadíssim.
Vas dir que no anaves a imprimir-me amb el fred amaposat.
Jo em vaig posar canvi de marxa jo.
I em vaig penedir a les 110 segons.
Mira, parlant d'això,
parlant de volants, perquè aquesta setmana...
Aquí és imprescindible.
A tu estaves jugant amb volant aquí?
Si vols anar amb moda simulació, jo tenia el Tourmaster T150,
que és el baratet,
i és d'aquells que tenen força feedback.
No sé si t'ho he fotut en general.
És el força feedback.
Porta molts anys, el força feedback.
És la força que et genera simulada.
Exacte.
La reacció dels pianos, etcètera.
Els volants són un periferi car.
El que ha sortit que anaves a dir és molt més car.
Aquesta setmana que ho han anunciat es diu TGT,
també de Trussmaster,
i l'ha fet en col·laboració amb Polifoni Digital,
que són els que fan el joc Gran Turismo,
que, per cert,
trauran el Gran Turismo Sport d'aquí uns mesos.
Que no el van presentar a l'E3.
I aquest comandament per a quines plataformes funciona?
PlayStation 4.
És aquest el problema.
És que no és compatible amb Xbox o amb PC.
És a dir,
els volants estan fets exclusivament per a una sola plataforma.
Això és un problema, perquè imagina't que tens les tres...
o sigui, tens PlayStation,
Xbox i un PC, i què?
T'has de comprar tres volants diferents.
És un problema.
A mi m'agraden els Logitech,
que fa uns anys eren...
les generacions anteriors eren el Race,
aquell que es deia G25, que va tenir molt d'èxit.
Al final de la vida de la PlayStation 3 es va fer el G27,
que és el que jo em vaig comprar,
per això estic tan emprenyat.
I aleshores, clar, gastaves 300 euros en aquell volant
i dius, però em servirà per a la PlayStation 4.
Apareix la PlayStation 4 i el G27 no funcionava.
O sigui, tu no has pogut jugar amb aquest joc,
amb aquest volant, eh?
No, el G27 va acabar a Wallapop, directament.
Aleshores, clar, em pensaves, és que deu ser que l'arquitectura
de la consola no és compatible amb el volant.
No, és que volen que tornis a guanyar.
Logitech va treure un altre volant a 400 euros,
que només canviava el color
d'un detallet, que eren comptes de vermell,
blau,
i et gastaves els 400 euros.
Màgicament funcionava.
Una vergonya. Una vergonya molt gran.
Un volant que s'arreglava amb uns drivers,
em van volgut treure molta tajada,
i jo crec que els he passat factura,
perquè ara Logitech, el volant aquest al G29,
em sembla que a Amazona està 200 i escaig,
perquè és una marranada, perquè si et gastes ara
500 euros o 700 cabal aquest amb un volant,
és perquè puguis agradar els teus fills,
els teus nens, el volant.
Després és veritat que és un tipus d'accessori
que com les ulleres de la Playstation
costa de treure i connectar.
D'entrada l'has d'acollar a algun lloc.
Has de tenir una taula
que sigui suficientment rígida
i una cadira,
perquè una cadira d'aquestes de plàstic de l'Ikea
et treu tota la sensació ràfic.
Tu no condueixes a fer una cadira de l'Ikea?
No condueixes a fer una cadira de l'Ikea?
De fet sí, que ara l'estiu
amb els pantalons curts em suen les cames.
Necessites una cadira,
l'ideal és que estiguis només assegut a terra possible.
I pedals?
Els pedals...
Necessites aquí una arquitectura a casa que...
Pedals que s'han de fer sempre sense sabates,
els carregues, els mitjons...
Per tant, la imatge que acaba generant
és de senyor que no ha madurat.
Perdona, perdona.
Jo recordo al Telenotícies que van fer una notícia,
et parlo de fa 4 o 5 anys,
d'un friqui que jugava a tal,
i es posava el casc.
Sí, senyor, he vist coses molt estranyes.
La imatge a casa amb el casc...
La imatge a casa amb el casc...
Si busques realisme...
No, no, és que ell ho venia...
Hi ha gent que es gasta molts calés amb un còpit d'avió.
Clar.
Hi ha parents que has de dedicar a fer...
Saps que acabaràs sol i que passaràs a la taranxeta
és per sota la porta.
Les panaroles em passaran per sobre el pis
mentre jo faig la tapa.
I els teus veïns trobaran el teu cara d'àver
per culpa de la olor.
Mésos després.
La triple pantalla.
Hi ha gent que ja té el seient agafat
a la triple pantalla.
Hi ha gent que es gasta molts calés amb això
i que és la seva vida.
És el meu objectiu. Jo treballo per arribar aquí.
Veus? El repte d'aquest tipus de jocs
és que han de servir igual,
pel tio que és un friqui com aquest
i per això ara hi han triat aquesta manera.
Tu entres i tries simulació o arcade.
Jo crec que està bé.
Doncs el regalem.
Regalem aquest joc després d'una setmana sense regalar cap.
Capsa metàl·lica, nens.
Capsa metàl·lica i Heli que participin a les xarxes.
A les xarxes.
El Telegram, pot ser el Twitter.
Posem també el número
per fer la nota de veu, no?
Sí, sí. O el WhatsApp al 638-68-7030.
Qualsevol d'ells.
És una bona via per participar i guanyar.
Doncs tenim aquesta edició especial
capsa metàl·lica.
No marxis, perquè ara parlem d'òpera.
Vinga.
Jina,
aquesta setmana has anat al Liceu a veure Don Giovanni,
l'òpera composta per Mozart.
Què té a veure un òpera amb la generació digital?
Doncs que aquest cop al Liceu s'ha posat les piles
i ha portat al teatre una producció de la roya
l'òpera House Covent Garden de Londres
amb tecnologia de tracking intel·ligent
i la projecció en moviment,
una tecnologia que dona la sensació
que el decorat està veu.
Vas anar-hi dimarts a la nit.
Què et va semblar?
A veure, l'òpera Jojo,
ja la coneixies, la història de Don Juan,
un home que s'emporta a totes les dones al llit
i que té problemes tant amb les dones com amb els homes.
Però aquest cop,
aquesta història incorpora un personatge nou,
que és l'escenari.
No només es fa servir perquè els cantants
de l'òpera ja s'hi estiguin i cantin,
sinó que està viu.
Es mou físicament, rota,
i a més, visualment,
gràcies a aquesta tecnologia.
El que va fer servir Don Giovanni Liceu
és un videomapping amb asteroides, oi?
És a dir, videomapping ja n'havien vist abans
i no era noticiable.
Suposo que el primer
que es va fer sí, però després
ja hi estem acostumats. Aquest,
per què és especial?
A veure, videomapings l'hem vist a la Pedadrera,
a la Casa Batlló, a l'Hospital de Sant Pau,
i aquesta tecnologia a Catalunya
de videomaping l'hem vist.
Però si voleu buscar aquesta tecnologia concreta
es diu D3 Technologies.
Música
Que bé que sona.
La tira te la saps, eh? Sí, clar que me la sé.
S'ha seguit el playback sense cap problema.
No, és que he dit que coneixia Don Giovanni,
escuteu. Anava de debò.
es van estrenar a Espanya a principis d'aquest any.
Atenció a ell, això t'interessa,
de la catedral de Santiago de Compostela.
No em sona de res, aquest lloc.
On es va projectar una impressionant animació
sobre la seva intrincada façana, i ara arriba al Liceu.
A veure, heu d'entendre que és un videomaping diferent,
perquè les façanes, tant la del Sant Pau
com la de la catedral de Santiago de Compostela, estan quietes.
Però en aquest cas l'escenari, com he dit, es mou,
i va girant, es para, torna a girar,
i tota l'estona tens la sensació que tens un decorat nou,
perquè no només es mou la projecció, sinó que es mou l'escenari,
i transmet tot allò que passa a l'escena.
És a dir, quan em maten algun, i de sobte se sent xas,
en el moment que passa el xas,
l'escenari es taca de vermell com si fos una taca.
I és... Eli, fas molt mala cara, però...
Home, no sé si és molt divertit, no?, a veure...
No, però és espectacular.
Perquè és una projecció en 3D, de fet.
I la gent marejada, no?, clar.
No, no, no, perquè es mou molt a poquet a poquet.
I és com veure...
És que us diria una pel·lícula, però és que no és una pel·lícula,
és projecció en un escenari físic on es mou la gent i canta allà.
I clar, us imagineu, amb la música,
i la sonoritat del Liceu, de Don Giovanni,
d'aquests artistes d'òpera internacionals,
i és... realment és una experiència única.
A tu t'ha agradat, eh? A mi m'ha encantat.
Molt bé. Sí, sí.
Ho podeu veure fins el 2 de juliol al Liceu,
i les entrades les teniu a la venda a la taquilla i a internet.
El Liceu està escoltant un dels responsables tècnics
d'aquesta... d'aquesta tecnologia,
i comentava que abans d'aparèixer això,
el que feien és quan es movia una part de l'escenari,
movien també la part de... física de, doncs...
El projector.
Però havia de ser exactament igual perquè no quedés malament.
Clar, molt complicat, eh?
I es feia mai, ara és tot automàtic, no?
No, aquí ara és tot automàtic,
i heu de pensar que aquest escenari té com entrades, habitacions,
i tot i això no fa mai ombra,
perquè no sé com ho fan, el projector tota l'estona
està il·luminant allò que toca i no hi ha ombres.
No ho sé, és bonic.
Si voleu veure un màping també ben bonic,
aneu a la pròxima edició del Manrociònica,
que és un festival d'Electrònica,
que es fa a la meva ciutat a Manresa,
va tenir lloc fa 15 dies, un cap de setmana,
i també sobre la façana de la Seu,
que a Manresa no tenim catedral perquè no és seu de bisbat,
que depenem de Vic, però hi ha la Seu,
que la Seu és molt bonica, que la va fer el mateix arquitecte
que Sant Domení del Mar, és Sant Domení del Mar però en petit,
i sobre la façana es fa un màping espectacularíssim,
tot acompanyat de música patxum-patxum,
però està molt bé, hi ha unes escales...
La música és diferent, eh?
No, és el Doc Giovanni.
Li va molt el patxum-patxum, el màping.
Jo vaig sortir a l'Hormiguero amb el David Guetta,
era una... si home, el David Guetta quan va a l'Hormiguero
va fer un màping que el tio va flipar,
és que li va molt, és el tipus de música.
Jo no ho havia vist mai amb òpera, això.
No, és la primera vegada que es fa,
però dona moltíssimes possibilitats, no només a l'òpera,
d'aquesta nova tecnologia.
Bé, la sensació d'aquest sònar del ball del japonès...
De la zona plantada?
Exacte, no era un màping, però gairebé, no?
Sí, anava més enllà que el màping.
Sí, sí, anava més enllà,
però sí que la part del terra era també la mateixa tecnologia.
Sí, sí, Generació Digital és un programa que està molt bé,
perquè passem de les melodies operèstiques a Mozart,
al so industrial de Trent Reznor,
que ens fa viatjar el juny de fa 21 anys,
el del 1996.
Tots els que jugàvem durant aquella dècada, aquells anys 90,
reconeixem una miqueta aquesta sintonia abromadora, claustrofòbica,
prelúdia de sentir-nos ben aviat rodejats de força d'enemics.
Parlem de Quake.
Els anys 90 van ser... van veure el naixement d'un gènere,
un gènere que segurament avui en dia
segueix sent un dels més potents en el món dels videojocs.
Els gèneres han anat sorgint i han anat caient alguns en l'úbli,
però els jocs de drets en primera persona,
amb totes les evolucions que vulgueu,
segueixen sent un dels jocs que segueixen tenint més acceptació.
I quines són les novetats del Quake respecte als altres jocs de l'època?
Doncs mira, ID Software ens va portar un Wolfenstein i el Doom,
on s'assimulava aquest moviment tridimensional
amb gràfics prerrenderitzats, amb dues dimensions,
o amb allò que s'han deia 2,5 dimensions, a vegades.
Sí, sí, sí.
Per dir-te que, bueno, mira...
Però no era autènticament un univers en 3D real.
L'any 96, en John Romero ho portava a les 3D real amb Quake.
Hi havia alguns jocs que feien servir la mateixa tecnologia del Doom,
com era el Dark Forces,
el primer joc de Star Wars de jocs atents en primera persona,
on et permetia, per exemple, unes coses que el Doom no et permetia,
que eren mirar cap amunt, disparar cap a altres nivells,
però et seguies enclat una miqueta en un mateix pla.
Gràcies a Quake, ara podíem saltar, podíem pujar rampes,
podíem caure d'un nivell sota un altre, etcètera.
I, a més, tot va coincidir amb el naixement de les targetes
amb xips especials per a les 3D
que començaven a arribar al mercat domèstic.
Molt despotent, esclar.
Les Voodoo, les targetes Voodoo FX,
tothom parlava de les targetes Voodoo FX
molt abans que Nvidia i Ati es fessin una miqueta en el mercat.
Tu, Oriol, et posaves aquestes targetes?
El Voodoo em sona moltíssim, és com el Sound Blaster.
És aquesta mena de noms que van revolucionar
les primeres targetes acceleradores, gràfiques.
El que passa és que amb Quake encara no hi havia multijugador,
perquè a internet no hi havia.
Sí, sí, sí. Sí va començar, això, aquí.
I tant, i tant.
Qualsevolment, el que va revolucionar una miqueta
va ser sobretot en el joc online.
Perquè en tenia. Podies jugar en xarxa?
Podies jugar en xarxa. Això a Doom ja ho podia fer.
Podies agafar sis ordinadors, podies anar a casa,
us podíeu reunir tots els amics cadascú amb el seu PC,
muntar una LAN...
En plan local, com la Nintendo Switch a l'oest.
Exacte. I podies arribar a jugar.
A través d'internet també es podia fer.
Però Quake ja va néixer amb una mentalitat molt
del joc en xarxa, el joc online a través d'internet.
Per començar, perquè van treure una versió del Quake,
que es deia Quake World,
que ja podia estar pensada específicament
pel joc online.
Tenia una cosa que es deia predicció de moviment.
Què volia dir? Quan tu jugues online,
el que tu fas, moure'm a la dreta, disparar, saltar,
ho envies a un servidor, el servidor recull les entrades
de tots els jugadors i el que fan els enemics,
i ho torna a enviar a tothom.
Això feia que les persones que anaven amb xarxes molt lentes,
els anys 90, la Júria anava amb telèfon i trucava...
Sí, trucava la iaia, et quedava sense Quake.
Doncs què passa?
Hi havia lags i latències molt grans.
Doncs tenia un sistema de predicció
que el que feia era imaginar-se cap on anirien les coses
abans que passessin.
D'aquesta manera, inclús les persones que anaven
amb connexions lentes podien jugar força bé.
Un any hi havia una actualització de l'estat real de les coses
i, de cop i volta, saltaves endarrere,
estaves en un altre lloc on no et tocava,
i una característica que la gent havia de...
No veies el que realment era,
sinó una espècie d'interpretació molt quàntic, tot això.
Sí, però era perfectament perquè el joc online
tingués molta presència.
Va crear metaservidors,
que era la forma en què tu podies trobar servidors
d'altres persones que s'havien posat a jugar Quake
i poguessis enganxar-te a partides, cosa que fins llavors,
només si coneixies l'IP d'algú que en aquell moment
estava fent una partida o s'anunciava en un fòrum, etcètera,
et podies anar a unir i buscar jugadors.
Quin còmode.
En Quake hi havia això, els metaservidors.
En l'època del Mirk, això és una època que ha canviat molt tot.
I després també van haver-hi, ja havien sigut famoses,
amb tota aquesta mena de jocs,
les versions, les variants, els mods,
però Quake va ser també un dels que va generar molts mods.
Per exemple, un dels més populars...
Això és per posar, que semblava un altre joc, però el mateix, eh?
Exacte.
La gent podia programar comportaments d'enèmics diferents,
universos diferents, a vegades inclús canvials i els gràfics,
ja et dic, un dels jocs potser més populars
en quanta lligues, que es deia el Team Fortress,
va néixer com un bon de Quake.
Déu-n'hi-do.
Del viatge de l'E3 de l'Edward García
ens portava la notícia del proper retorn de Wolfenstein,
l'avi dels jocs de 13 en primera persona.
Sí, senyor.
Com està la franquícia de Quake avui dia?
Aquí tenim, per cert, un joc de Sega Saturn que es portava...
Aquí tenim un joc en Quake
que va ser versionat en molts altres sistemes, a part del PC.
Aquí, en aquest cas, Sega Saturn, en aquella lluita a PlayStation,
Sega Saturn se'l va emportar al gat a l'aigua,
perquè no va haver-hi versió per PlayStation 1,
va arribar cancel·lada,
va haver-hi versió per Nintendo 64
i va haver-hi versió per Nintendo DS, del Quake.
Déu-n'hi-do.
Avui en dia què passa amb el món Quake?
Doncs Bethesda ha anunciat una versió per Windows,
es dirà Quake Champion,
que des del temps del Quake 4, ja fa bastants anys,
serà un nou Quake,
i sembla que arribarà al 2018.
I bé, ha quedat així.
Ha quedat així en l'aire,
encara no se sap en força coses,
però pot ser que aviat tornem a tenir Quake una altra vegada.
Doncs Quake, a més...
Quin llibret portava, eh?
Recordeu els llibrets amb les instruccions, eh?
Avui en dia ja no existeixen les instruccions.
Tot és de tutorials. Un dia no vindrà el joc.
Realment...
Un petit detall, avui que parlem molt d'e-sports,
que això està a l'hora del dia,
l'any 97,
un dels primers jocs en què ja es feia e-sports era Quake.
La ciberatlet professional
league que es va crear l'any 97
ja tenia lligues i campionats de Quake
en aquells finals dels 90.
O sigui que e-sports i Quake,
de la mà, des de tota la vida.
Recordem algun missatge que ens han enviat per xarxes, Eli?
Uients que comparteixen moments de la seva vida amb nosaltres,
com el Jordi G. Castellón,
que ha penjat una foto seva a Twitter i ens ha mencionat,
i ens diu retornant a una estona als anys 80 i 90.
Una bona experiència.
I se'l veu jugant a una màquina recreativa,
el Pandora 3 Box, que no sé si el coneixeu.
Sí. I tant.
El que és el Pandora és un xip japonès,
o xinès, d'aquell d'allà.
I que...
Té tota una sèrie de roms de mami.
Ah, d'acords.
I va amb conector d'aquest jama.
Tot molt legal, no?
No, sí. A tema legal no en parlem.
I recordem el joc.
Doncs regalem el Dirk 4 per la Play 4 aquesta setmana.
Doncs se'ns ha fet molt tard, Eli.
Eli, Francesc, Gina, Xavi, Oriol,
moltíssimes gràcies per ser generació digital.
I fins a la propera. A tu.
El control tècnic Ricard Portal.
Nosaltres hi tornem al canal d'internet els dimecres,
a les 6 de la tarda, i a l'FM dissabte a les 12 de la mitjanit.
Però hi som sempre, a Telegram, a WhatsApp, a Twitter, a Facebook...
i a catràdio.cat. Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos acompanyat.