L'exposició va participar de dues maneres, una és una mica d'assassor científic per decidir una mica les peces artístiques que es podien decidir i una mica com orientar-les a l'espectacle de la cultura.
L'exposició va participar de dues maneres, una mica d'assassor científic per decidir una mica les peces artístiques que es podien decidir i una mica com orientar-les a l'espectacle de la cultura.
L'exposició va participar de dues maneres, una mica d'assassor científic per decidir una mica les peces artístiques que es podien decidir i una mica com orientar-les a l'espectacle de la cultura.
Ara mateix tenim indicis de quines coses podem aconseguir, per exemple amb biomedicina, però hi ha preguntes increïblement difícils de respondre sobre com interaccionem amb la tecnologia en el futur, com modificar les nostres vides, fins on podem arribar.
Ara mateix tenim indicis de quines coses podem aconseguir, per exemple amb biomedicina, però hi ha preguntes increïblement difícils de respondre sobre com interaccionem amb la tecnologia en el futur, com modificar les nostres vides, fins on podem arribar.
Ara mateix tenim indicis de quines coses podem aconseguir, per exemple amb biomedicina, però hi ha preguntes increïblement difícils de respondre sobre com interaccionem amb la tecnologia en el futur, com modificar les nostres vides, fins on podem arribar.
Pensa que la tecnologia, si vols, l'exposició que parla d'exosquelets, de realitats augmentades, de realitats virtuals, en el fons és la continuació, però la continuació accelerada, d'una tendència que és que els humans sempre ens hem amplificat d'alguna manera en la tecnologia.
El que passa és que ara ens trobem, sobretot al segle XXI, que per primera vegada tenim la capacitat d'intervenir sobre la biologia, modificar la biologia.
Per això l'exposició en certa manera és, si vols, tan orgànica, tant cap a tocar la matèria viva real.
És a dir, ara ens trobem en un punt que potser és una cruïlla, en el nostre potencial de modificar tecnològicament la nostra relació amb la biologia, modificar la ment, modificar el nostre organisme, de manera que trenqui regles evolutives.
Clar, ens ha de fer preguntes, ens ha de fer qüestionar fins on podem o volem arribar, i això són qüestions que jo ara no puc contestar ni ningú puc contestar.
Però està clar que la tecnologia està accelerant i per això més que mai pensem que la societat ha d'estar al tanto d'això i participar.
Penseu que els aliments, connectats amb la demografia i altres tipus de problemes que tenim amb el nostre planeta, també patiran una transformació important, molt previsiblement.
I de fet no és una casualitat que es parli amb cèl·lules mares, de fer carn, per exemple, hamburgueses i tal.
Això ara mateix, o fa un any potser, serà una cosa encara en els límits, però és una cosa que es pot convertir en una cosa perfectament viable.
Uns aliments del futur que ara desconeixem però que es poden convertir en una remena en la rutina.
Tenim participació de diferents empreses, només per citar una, Grifols, que són capdavanters mundials en el tema de tractar precisament amb la part de la sang que no tenim massa en compte mai, que és el plasma.
Ells hi participen com una peça de l'exposició i hi participaran d'altres maneres.
I també tindrem persones del món interessant i també a la frontera dels biohackers, que inclou algun estudiant meu que a casa seva té una sèrie de coses per fer experiments, que no sé si són del tot legals, però que donen una idea que aquesta tecnologia va més enllà del món acadèmic.